CARTA D’UN XIQUET A TOTS ELS PARES DEL MON

Volem iniciar l’escola activa de pares amb un text que des de fa temps circula en
educació com a missatge cap als educadors, els adults i en concret cap als pares. Es
tracta d’un text ple de valors i de molta filosofia. S’ha convertit, podríem dir, en un
emblema o himne al respecte de les persones i més concretament dels xiquets.
Realment val la pena guardar-lo, reflexionar ajudats del seu contingut.

Aprofitem per a oferir aquest text amb la seguretat que la seua lectura motivarà un
moment de reflexió, de diàleg i, el que és més important, de canvi d’actituds en el
comportament cap als fills.

No em crides
Et respecte menys quan ho fas. I m’ensenyes a cridar a mi també i jo no vull fer-ho.

Tracta’m amb amabilitat i cordialitat igual que als teus amics

Que siguem família, no significa que no puguem ser amics.

Si faig alguna cosa roín, no em preguntes per què ho vaig fer.

A vegades, ni jo mateix ho sé.

No digues mentides davant meu, ni em demanes que les diga per tu.
(encara que siga per a traure’t d’un compromís). Fas que perda la fe en el que dius i em
sent fatal.

Quan t’equivoques en alguna cosa, admet-ho.

Millorarà la meua opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre els meus errors.

No em compares amb ningú, especialment amb els meus germans.

Si em fas paréixer millor que els altres, algú patirà (si em fas paréixer pitjor, seré jo que
patisca).

Deixa’m valdre’m per mi mateix.

Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.

No em dónes sempre ordres.

Si em compte d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanares, ho faria més ràpid i més
a gust.

No canvies d’opinió tan sovint sobre què he de fer.

Decideix i mantín eixa posició.

Compleix les promeses, bones o roïnes.

Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si es un càstic.

Tracta de comprendre’m i ajudar-me

Quant et conte un problema no em digues: ”això no té importància..” perquè per a mi si
la té.

No em digues que faça una cosa que tu no fas.

Jo aprendré i faré sempre el que tu faces, encara que no m’ho digues. Però mai faré el
que tu digues i no faces.

No em dónes tot el que et demane.

A vegades, només demane per a veure quant puc rebre.
Vull-me i dis-m’ho.
A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no cregues necessari dir-m’ho.