Soló

Soló va ser un poeta, reformador i legislador atenès, considerat un dels set savis de Grècia.

Va governar en una època de greus conflictes socials producte d'una extrema concentració de
riqueses a la zona de l’Àtica (fet que va crear molt problemes entre el aristòcrates del seu
temps). La seva Constitució de l'any va implicar un gran conjunt de reformes que van fer que
els pagesos poguessin viure sense caure en la misèria, o evités així que s’haguessin de lligar a
unes terres en particular pactant de per vida amb un noble. 
En particular, es distingeixen les reformes institucionals i el nou sistema censatari creat per
tal d'abolir la distribució dels drets polítics basada en el llinatge de l'individu i del seu lloc de
procedència, va constituir una timocràcia. Com a resultat, els estaments mitjans van obtenir
una major quota de poder polític, però els estaments més baixos no van aconseguir que
fos sentit el seu reclam d'una nova repartició de terres, que en un principi anhelaven.
L'administració i el afers legislatius de la ciutat van quedar a càrrec fonamentalment de
l'assemblea popular (Ekklesía) i de la Bulé, tots dos organismes establerts per Solón. Aquesta
última consistia en un Consell de quatre-cents ciutadans (cent de cada tribu de l'Ática ). Es creu
que s'ocupaven de proposar lleis, de preparar les reunions de la ekklesia. La ekklesia o
"assemblea popular” era la que prenia totes les decisions de política interior, exterior,
legislativa, judicial i executiva, però necessitava l’assistència i consell de l’areòpag i la Bulé. La
ekklesia triava als arconts, i per tant, triava indirectament als nous membres del areòpag.
Aquest estava compost per tots els ciutadans majors de divuit anys (solament homes).
Destinava el seu poder executiu en els nou arconts i el seu poder judicial en l'areòpag (tribunal
per als casos d'homicidi voluntari) i en la Heliea (tribunal ciutadà).

Pisitrat
Pisístrat destacat tirà grec del segle VI A.C., que va gobernar Atenes. Fill d'Hipòcrates, un filòsof
i professor pertanyent a una família aristocràtica atenesa propera a Soló, el legislador. Pisístrat
es va distingir en la guerra contra Megara (c. 570-565), dirigint l'exèrcit atenès com
"polemarco". Va aconseguir recuperar Salamina i va conquerir la ciutat de Nisea i el port de
Megara. Les seves accions i la seva amistat amb Soló li van valer un lloc destacat en la política
atenesa, que aviat va saber explotar. Quan Soló va abandonar Atenes, la societat va quedar
dividida en dos grups polítics: els que desitjaven un govern oligàrquic (partit de la plana o
pediakoi), dirigits per Licurg, i els que volien mantenir les reformes de Soló (Partit de la costa o
paralioi) , liderats per Megacles II. Pisístrat va aprofitar la seva fama i la seva popularitat per
formar un tercer grup, el dels diakrioi o hyperakrioi, format principalment per gent humil, que
volia reformes radicals als seus problemes. En el 561 es va presentar davant els atenesos
reunits a l'àgora, anunciant que havia estat víctima d'un atac propiciat pels seus enemics
polítics, i que es va salvar de miracle. Un dels seus partidaris va proposar que se li concedís una
guàrdia personal per a la seva protecció, i l'assemblea popular li va lliurar cinquanta homes
armats amb garrots, que va emprar per prendre l’Acrópolis amb una audaç acció i donar un
cop d'Estat, convertint-se en tirà.

Hipies
Hípies va ser tirà d'Atenes del 527 al 510 a. C. Hípies era fill del tirà Pisístrat, al que va succeir
amb el seu germà Hiparc. Va ser Hipias qui va assumir la direcció efectiva dels assumptes
públics, encara que no és fàcil delimitar quina part dels èxits de la tirania a Atenes va ser obra
del pare i quina dels fills, almenys fins a la mort d'Hiparc. Una de les actuacions principals de
Hipias va ser la introducció d'un nou sistema monetari a Atenes el 525 a. C. D'altra banda, els
seus primers anys en el poder van estar marcats per les successives concessions a l'aristocràcia
i per una relativa estabilitat política. 
El període de tranquil·litat va acabar amb l'assassinat d'Hiparc, el seu germà. Aquest havia
abusat de la seva posició sotmetent a un setge amorós a Harmodio, amant de Aristogitón. Van
ser la humiliació i la gelosia els que van portar a ambdós a assassinar al tirà, encara que l'opinió
popular atenesa els va elevar al rang d'herois contra l'opressió, especialment després que
Hipias els fes executar. A partir d'aquest moment Hipias establir un règim de terror,
desconfiant de tots i de tot i multiplicant les vexacions contra les classes altes, mentre el
panorama internacional s'anava tornant cada vegada més ombrívol: desaparició dels tirans
aliats, Polícrates de Samos i Ligdamis de Naxos, ofensiva persa que destrossa el primer imperi
marítim atenès, creat per Pisístrat, i, en fi, ruptura de relacions entre Tebes i Atenes després
de l'aliança segellada per aquesta última amb la ciutat de Platea.

Haparc
Haparc un dels Pisistrátidas, tirà d'Atenes. Fill menor de Pisístrat, va pujar al poder, juntament
amb el seu germà Hípies, després de la defunció del seu pare. Poc se sap de la vida
d'Haparc, però segons Tucídides, ell no era més que un
"fatxenda", el veritable poder el sustentava el seu germà Hípies. Mecenes dels artistes, que va
protegir als poetes Simònides de Ceos i Anacreont, va fer construir una
important biblioteca, va recolzar els cultes mistèrics d'Eleusis, i va manar
recopilar els poemes d'Homer.
Va ser assassinat pels Tiranicides: Harmodio i Aristogitón. Segons
Heròdot i Tucídides, Harmodio hauria rebutjat les propostes amoroses d'Hiparc.
Altres fonts assenyalen que Hiparc va impedir que la germana d’Harmodio participés en la
processó de les canèfores a les Panatenees, insinuant que no era verge. Furiós, Harmodio, va
planejar la conjura contra Hiparc i Hípies, conjurà que acabaria amb la vida d'Hiparc que va
ser apunyalat durant les Panatenees.

Clistenes
Clístenes, fill de Megacles II i pertanyent als Alcmeónidas, va ser un polític atenenc, que va
introduir el govern democràtic a l'antiga Atenes. 
L'oligarquia atenesa era hostil contra Clístenes, que va buscar el suport
de la facció democràtica, al front estava Iságoras, fill de Tisandro. Tots dos es disputarien el
poder. Però va fracassar Iságoras a la contrarevolució ajudat pel rei espartà Cleòmenes I, el
qual va demanar i no va obtenir el desterrament de Clístenes per
la imputació dels alcmeónidas i els seus partidaris en l'assassinat de Cilón.
Clístenes havia estat arcont de Hipias, i ara renunciar a restablir l'anticordre, però des del
seu càrrec públic de legislador, i amb l'aprovació del pobleatenès, va
crear les bases d'un nou estat basat en la isonomía o igualtat delsciutadans davant la llei. Així
mateix va crear la institució del ostracisme per evitar en el possible tot intent de retorn de la
tirania. Per afavorir els seus propòsits efectuar (des d'aproximadament el 508 aC) una
reconstrucció fonamental del sistema polític atenès, el que el va
portar a figurar entreels principals legisladors de l'antiguitat, cronològicament després de
l'atenès Soló.

Péricles
Pèricles (495 aC - 429 aC) va ser un important i influent polític i orador atenès, que va viure
l'edat d'or de la ciutat (en concret, entre les guerres Mèdiques i les del Peloponès). Fill
d’Agarista, descendent per línia materna de la família dels Alcmeónidas. Va ser el principal
estrateg de Grècia. Gran dirigent, un home honest i virtuós. Anomenat l'Olímpic, per la seva
imponent veu i per les seves excepcionals dots d'orador. Pèricles va tenir tanta influència en la
societat atenesa que Tucídides, un historiador coetani, el va denominar com "el primer ciutadà
d'Atenes". Pèricles va convertir la Lliga de Delos en l'Imperi atenès, i va dirigir als seus
compatriotes durant els primers dos anys de la Guerra del Peloponès. El període en el qual
Pèricles va governar Atenes a vegades és conegut com el "Segle de Pèricles", encara que
aquest període a vegades pot contindre dates tan recents com les Guerres Mèdiques o tan
tardanes com el segle següent. Pèricles va promocionar les arts i la literatura. Per aquesta raó
Atenes té la reputació d'haver estat el centre educatiu i cultural de l'Antiga Grècia. Va
començar un ambiciós projecte que va portar a la construcció de la majoria de les estructures
supervivents a l'Acròpoli d'Atenes, incloent el Partenó, així com d'altres monuments com els
Propileus. El seu programa d’embellir la ciutat i va servir per exhibir la seva glòria, alhora que
va donar feina a molts ciutadans. Pèricles va defensar fins a tal punt la democràcia grega que
alguns dels seus crítics el consideren populista.
Deixeble d’Anaxàgores de Clazómenes i de Zenó d'Elea, va ser amic de Fidias i va atreure a
Atenes a l'arquitecte Hipodamo de Milet, al filòsof Protàgores, i a l'historiador Heròdot. En la
seva època van destacar Sòfocles i Eurípides, màximes figures del teatre grec i va destacar el
cercle d'Aspasia.