Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Soló

Soló

Ratings: (0)|Views: 79|Likes:

More info:

Published by: Pol Bonham Plana Ayet on Jan 31, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as DOCX, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/31/2011

pdf

text

original

 
Soló
Soló va ser un poeta, reformador i legislador atenès, considerat un dels set savis de Grècia.Va governar en una època de greus conflictes socials producte d'una extrema concentració deriqueses a la zona de lÀtica (fet que va crear molt problemes entre el aristòcrates del seutemps). La seva Constitució de l'any va implicar un gran conjunt de reformes que van fer queels pagesos poguessin viure sense caure en la misèria, o evités així que shaguessin de lligar aunes terres en particular pactant de per vida amb un noble.En particular, es distingeixen les reformes institucionals i el nou sistema censatari creat pertal d'abolir la distribució dels drets polítics basada en el llinatge de l'individu i del seu lloc deprocedència, va constituir una timocràcia. Com a resultat, els estaments mitjans van obteniruna major quota de poder polític, però els estaments més baixos no van aconseguir quefos sentit el seu reclam d'una nova repartició de terres, que en un principi anhelaven.L'administració i el afers legislatius de la ciutat van quedar a càrrec fonamentalment del'assemblea popular (Ekklesía) i de la Bulé, tots dos organismes establerts per Solón. Aquestaúltima consistia en un Consell de quatre-cents ciutadans (cent de cada tribu de l'Ática ). Es creuque s'ocupaven de proposar lleis, de preparar les reunions de la
ekklesia
. La
ekklesia
o"assemblea popular era la que prenia totes les decisions de política interior, exterior,legislativa, judicial i executiva, però necessitava lassistència i consell de lareòpag i la Bulé. La
ekklesia
triava als arconts, i per tant, triava indirectament als nous membres del areòpag.Aquest estava compost per tots els ciutadans majors de divuit anys (solament homes).Destinava el seu poder executiu en els nou arconts i el seu poder judicial en l'areòpag (tribunalper als casos d'homicidi voluntari) i en la Heliea (tribunal ciutadà). 
Pisitrat
P
isístrat destacat tirà grec del segle VI A.C., que va gobernar Atenes. Fill d'Hipòcrates, un filòsof i professor pertanyent a una família aristocràtica atenesa propera a Soló, el legislador.
P
isístrates va distingir en la guerra contra Megara (c. 570-565), dirigint l'exèrcit atenès com"polemarco". Va aconseguir recuperar Salamina i va conquerir la ciutat de Nisea i el port deMegara. Les seves accions i la seva amistat amb Soló li van valer un lloc destacat en la políticaatenesa, que aviat va saber explotar. Quan Soló va abandonar Atenes, la societat va quedardividida en dos grups polítics: els que desitjaven un govern oligàrquic (partit de la plana opediakoi), dirigits per Licurg, i els que volien mantenir les reformes de Soló (
P
artit de la costa oparalioi) , liderats per Megacles II.
P
isístrat va aprofitar la seva fama i la seva popularitat performar un tercer grup, el dels
iakrioi 
o
hyperakrioi 
, format principalment per gent humil, quevolia reformes radicals als seus problemes. En el 561 es va presentar davant els atenesosreunits a l'àgora, anunciant que havia estat víctima d'un atac propiciat pels seus enemicspolítics, i que es va salvar de miracle. Un dels seus partidaris va proposar que se li concedís unaguàrdia personal per a la seva protecció, i l'assemblea popular li va lliurar cinquanta homesarmats amb garrots, que va emprar per prendre lAcrópolis amb una audaç acció i donar uncop d'Estat, convertint-se en tirà.
Hipies
 
Hípies va ser tirà d'Atenes del 527 al 510 a. C. Hípies era fill del tirà
P
isístrat, al que va succeiramb el seu germà Hiparc. Va ser Hipias qui va assumir la direcció efectiva dels assumptespúblics, encara que no és fàcil delimitar quina part dels èxits de la tirania a Atenes va ser obradel pare i quina dels fills, almenys fins a la mort d'Hiparc. Una de les actuacions principals deHipias va ser la introducció d'un nou sistema monetari a Atenes el 525 a. C. D'altra banda, els
 
seus primers anys en el poder van estar marcats per les successives concessions a l'aristocràciai per una relativa estabilitat política.El període de tranquil·litat va acabar amb l'assassinat d'Hiparc, el seu germà. Aquest haviaabusat de la seva posició sotmetent a un setge amorós a Harmodio, amant de Aristogitón.Vanser la humiliació i la gelosia els que van portar a ambdós a assassinar al tirà, encara que l'opiniópopular atenesa els va elevar al rang d'herois contra l'opressió, especialment després queHipias els fes executar. A partir d'aquest moment Hipias establir un règim de terror,desconfiant de tots i de tot i multiplicant les vexacions contra les classes altes, mentre elpanorama internacional s'anava tornant cada vegada més ombrívol: desaparició dels tiransaliats,
P
olícrates de Samos i Ligdamis de Naxos, ofensiva persa que destrossa el primer imperimarítim atenès, creat per
P
isístrat, i, en fi, ruptura de relacions entre Tebes i Atenes desprésde l'aliança segellada per aquesta última amb la ciutat de
P
latea.
 
Haparc
Haparc un dels
P
isistrátidas, tirà d'Atenes. Fill menor de
P
isístrat, va pujar al poder, juntamentamb el seu germà Hípies, després de la defunció del seu pare.
P
oc se sap de la vidad'Haparc, però segons Tucídides, ell no era més que un"fatxenda", el veritable poder el sustentava el seu germà Hípies. Mecenes dels artistes, que vaprotegir als poetes Simònides de Ceos i Anacreont, va fer construir unaimportant biblioteca, va recolzar els cultes mistèrics d'Eleusis, i va manarrecopilar els poemes d'Homer.Va ser assassinat pels Tiranicides: Harmodio i Aristogitón. SegonsHeròdot i Tucídides, Harmodio hauria rebutjat les propostes amoroses d'Hiparc.Altres fonts assenyalen que Hiparc va impedir que la germana dHarmodio participés en laprocessó de les canèfores a les
P
anatenees, insinuant que no era verge. Furiós, Harmodio, vaplanejar la conjura contra Hiparc i Hípies, conjurà que acabaria amb la vida d'Hiparc que vaser apunyalat durant les
P
anatenees.
Clistenes
Clístenes, fill de Megacles II i pertanyent als Alcmeónidas, va ser un polític atenenc, que vaintroduir el govern democràtic a l'antiga Atenes.L'oligarquia atenesa era hostil contra Clístenes, que va buscar el suportde la facció democràtica, al front estava Iságoras, fill de Tisandro. Tots dos es disputarien elpoder.
P
erò va fracassar Iságoras a la contrarevolució ajudat pel rei espartà Cleòmenes I, elqual va demanar i no va obtenir el desterrament de Clístenes perla imputació dels alcmeónidas i els seus partidaris en l'assassinat de Cilón.Clístenes havia estat arcont de Hipias, i ara renunciar a restablir l'anticordre, però des delseu càrrec públic de legislador, i amb l'aprovació del pobleatenès, vacrear les bases d'un nou estat basat en la isonomía o igualtat delsciutadans davant la llei. Així mateix va crear la institució del ostracisme per evitar en el possible tot intent de retorn de latirania.
P
er afavorir els seus propòsits efectuar (des d'aproximadament el 508 aC) unareconstrucció fonamental del sistema polític atenès, el que el vaportar a figurar entreels principals legisladors de l'antiguitat, cronològicament després del'atenès Soló.
Péricles
 
P
èricles (495 aC - 429 aC) va ser un important i influent polític i orador atenès, que va viurel'edat d'or de la ciutat (en concret, entre les guerres Mèdiques i les del
P
eloponès). FilldAgarista, descendent per línia materna de la família dels Alcmeónidas. Va ser el principalestrateg de Grècia. Gran dirigent, un home honest i virtuós. Anomenat l'Olímpic, per la sevaimponent veu i per les seves excepcionals dots d'orador.
P
èricles va tenir tanta influència en la

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->