Professional Documents
Culture Documents
QUIM MONZÓ
1
ÍNDEX – TREBALL DE LECTURA: EL TEMA DEL TEMA. Quim Monzó
1. FITXA TÈCNICA
1.2. Autor/a.
1.7. I.S.B.N.
2. FITXA LITERÀRIA
3. FITXA INTERPRETATIVA
2
FITXA TÈCNICA.
2. FITXA LITERÀRIA.
VILLA TERESITA
Els millonaris quan adquireixen una cosa volen fer-la i dominar-la al seu propòsit, donant-li el
seu nom a aquestes pertenències.
DISSABTE A LA TARDA
Poca tradició i contacte a Espanya amb el anglès oral, preferint sempre la comoditat que ens
ofereix tindre sempre la opció de poder elegir el castellà.
TAUROMÀQUIA CONTEMPORÀNIA
Comparació dels vianants que constantment esquiven cotxes per a no ser atropellats amb els
bous i els moviments dels “toreros”.
3
EL TELEGRAMA
L' ús del telegrama actualment, incomoditat per rebre'ls i la poca necessitat que hi ha ara per a
enviar-los havent-hi les noves tecnologies.
NO TANTS FUMS
Fer creure coses intentant convencer a algú de elles per a propòsits personals beneficiaris i en
realitat no és com es pinta.
LA CLASSE MÈDICA
Mala lletra dels metges i el remei aplicat per a que la milloren, però no deurien millorar només
això.
BARCELONA
La ja quotidinitat de la majoria dels que són de Barcelona capital a no parlar català.
UNA DE TRIPA
Crítica a les diferents maneres de fer la “tripa”, la qual a Espanya no es sofistiquitza i es segueix
mantenint amb xoriço i pebre vermell com a Madrid.
4
CANYA AL MONO
Canvis en l'educació a les escoles, en les que els alumnes cada vegada tenen menys respecte
pels mestres.
VIGESÍMICOS
Naixement de la paraula “vigesímic” a ran de l'expressio “ets del segle XX”.
ALCOHOLÈMICS ANÒNIMS
Aprovament per part de l'autor a la decisió de sotmetre als caçadors a un control d'alcoholèmia,
també aplicable a altres persones.
FÒSSILS CONTEMPORANIS
Hàbits sense sentit que s'estableixen sense saber per qué i que no tenen sentit.
COGNOMS
Comentari sobre la desaparició de cognoms com a conseqüència de la mort de les úniques
persones portants d'aquestos i la baixa natalitat espanyola.
5
FRENADES
Tallades de rotllo.
TELEVIDENTES TODOS
Imatges manipulades que donen les diferents televisions de Catalunya.
SIGNES DE PUNTUACIÓ
Polèmica sorgida per les declaracions de un concursant de GH al finalitzar una frase amb “i punt
i coma” i no amb “i punt”, Iván, el qual és el favorit del autor per a guanyar el concurs.
APLAUDIMENTS
Desconcertament del autor al percebir aplaudiments als funerals, cosa que no entén.
EL TABÚ DE LA PIROTÈCNIA
Comparació dels cohets amb les armes a EEUU, i crítica a què no es posen mesures fins que
passa alguna cosa greu, com la mort d'alguna persona.
6
LA QUE PARIX
Crítica a les mesures adoptades per Gil sobre les guarderies, i la consigna del “depén de tú”
aplicada a les mares.
KIKU-XAVIER
Oposició del Registre Civil a registrar el nom d'un recién nascut amb el nom de Kiku-Xavier; on
l'autor troba l'excussa de què sempre s'han possat d'altres que perjudicarien més a la persona
portant del nom.
LA VIDA DISFRESSADA
Crítica sobre la quatidianitat i tendència dels pobles a fer fires o events medievals a l'estiu.
EL ZURITO
Critica a que la gent utilitza algunes paraules sense coneixerles només per aparentar ser més
cultes i de més món.
NECESSITAT DE LES POSTALS
Necessitat d'explicar els triomfs personals als coneguts, mitjançant les postals a les quals no
sempre hi ha alguna cosa a contar i s'envien només per enviar-les.
FORTMATGES EMMENTAL
Retirada de nombres de camisetes als esports.
CINEMA I MENJAR
Aposta d'un cinema per servir els plats que ixquen a les pel·lícules.
ESPLENDOR A L'HERBA
Crítica a l'acció d'orinar als llocs públics, amb l'exemple del Estadi del Maracanà.
GAY I L'ORGULL
El cognom Gay.
CATATONIA
Matrícules amb la inscripció CAT a Catalunya, no aprovades pel Govern de Aznar.
COPA I PURO
Admiració de l'autor cap a Curto per les seues paralules espontànies dirigides a Ribó amb les que
dóna a entendre que és un “fals”.
7
HAL·LUÍN
Comparació de la tradicional castanyada amb Halloween, les quals es cel·lebren el mateix dia
però no tenen res a veure.
ELS SENTIMENTS
Diverses maneres de anomenar a “les parelles”, però niguna exactament correcta.
ENCADENATS
Tradicionals horaris espanyols, amb poca voluntat de europeïtzar-los per a fer més fàcils les
adaptacions amb els altres llocs de la gent.
LES BOMBOLLES
Amb les Illes Galàpagos com a exemple per a mostrar-nos que el sentiment de pertenèixer a una
nació depén del canal de TV que sintonitzem.
L'E-MENDICITAT
Mendicitat en Internet.
RETORN AL FUTUR
Errors freqüents als topònims.
SEIXANTA-SIS NORMES
Típiques accions de la gent, a les quals Joey Skaggs va fer 66 normes per a ser cumplides i
millorar la convivència social.
LLIBRERIES A INTERNET
Inaptitud de les empreses de llibres online espayoles i italianes amb comparació de les franceses
i americanes.
VIRTUTS DE LA TAXIDÈRMIA
Situació de la liofilització dels animals i insectes.
EL GLOBUS DE BARDEM
Bola d'un tema que monten els mitjans de comunicació i després resulta tot el contrari.
8
DE LA CULTURA A LA FILOSOFIA
Abús de la paraula “filosofia”.
PRECAUCIÓ: OBRES
Sexes als pictogrames.
DISTINCIONS HONORÍFIQUES
Artificialitat dels premis, donats ja per acord prèviament.
EL DE VILANOVA
Desconfiança de l'èxit de tot allò que no ve de l'altra banda de les fronteres.
EL PARADÍS BLAUGRANA
Crítica als autèntics superfanàtics dels Barça que compren fins a la gasolina del seu equip.ç
A IMATGE I SEMBLANÇA
Canvis que es produeixen de “la idea” que tenim de certs personatges a la realitat de com eren.
ELIMINACIÓ DE PERSONES
Modificació de les fotografies en les quals apareix gent que ens ha fet mal o ja no ens importa.
EL DRAC EN PERILL
Canvis en l'actitud del que hi acudeix a la representació del dia de Sant Jordi, els quals volen
que tant el drac com el sant acaben bé parlant les coses.
DEDICATÒRIES DE LLIBRES
Dubtes per escriure el nom que sorgeixen als escritos quan hi tenen que firmar algún llibre.
9
Comparació de la cuina caalana amb la basca, tirant per terra la primera per falta de
“tradicionalitat”.
A COPS D'OU
Vaga a l'aeroport del Prat com a al·licient per a noves tradicions futures.
LA FORÇA DE LA GENÈTICA
Evitament al silenci.
COTXES EN VENDA
Aparença “humana” dels cotxes.
L'ORDINADOR I LA LITERATURA
El no-encaixament del ordinador amb la figura dels escriptors.
ABANS QUE HI HAGI MÉS BAIXES
Persones que poc a poc van morint, segons a la generació que toque més a prop en segons quin
moment.
EN LA CALOR DE LA NIT
Trucades nocturnes de companyies i empreses de venta.
DISCOS NO SOL·LICITATS
Utilització de la música als restaurants.
LA COBERTURA
Ausència permanent de cobertura de personatge creat per l'autor.
BON NADAL!
Tendència que té la societat a avançar-se a les coses abans d'hora, com la Loteria de Nadal.
L'autor, per a confirmar o refutar allò que ha exposat, exposa uns arguments que s'adiuen a la
seua tesi. Podem trobar-ne, per exemple:
A Futbol i drets d'autor, en el què la idea és que els futbolistes aconsegueixquen drets d'autor
per cada gol que fan, utilitza arguments com el de apel·lació als valors compartits, quan diu
“Parteix del supòsit raonable que cada gol és producte de l'habilitat del qui el marca, i per tant,
en aplicació de la llei de drets d'autor vigent per tantes altres activitats creatives,..”. També hi
trobem arguments de tipus lògic, com per exemple “El futbol és un joc d'equip i ni els gols més
10
individualistes són obra d'un sol autor”.
A El procés amb Ziritione, la tesi del qual ens intenta convéncer de l'utilització massiva de
marques a les sèries, apareixen arguments d'analogia “És un peix que es mossega la cua”; de
realitat o estadístics “un informe de la Societat General d'Autors d'Espanya sobre hàbits
culturals,...” i arguments exemplificadors “S'agafa, per exemple, una de les obres mestres...”.
A Gràcies per la propina!, l'autor ens intenta convéncer de que les persones són contradictòries
sobre sí mateixes mitjançant arguments de la realitat “...al públic l'entusiasmen els
descomptes”; arguments irònics amb 2ª intenció, com “(I a veure quin dia actualitzem el preu)”;
arguments comparatius, “...així com el quiosque de l'anunci s'emprenya i no cedeix a la
demanda del descompte, el llibreter sí.”; arguments crítics “...molts d'aquests que demanen
descompte al llibreter... Agafen un taxi i donen propina.”; arguments de caràcter o emotius,
“Quina actitud més contradictòria!” i arguments de quantitat, “- En total, 11.700 pessetes.”
Dedicatòries de llibres: A aquest article l'autor ens plasma la dificultat amb la que es troben els
escriptors a l'hora de firmar un llibre amb una dedicatòria a “certa persona” 'escriptura del nom
de la qual és dubtosa.
Miting a les cadires: L' autor en aquest cas ens descriu la situació que es viu unes hores abans
d'un miting del PNV Basc, en el que ens conta com un el probador de micros fa el seu pleno
particular mentre és observat per les demés persones presents encarregades de possar-ho tot a
punt.
L'imperi del picapica: A aquest text l'autor ens presenta la típica situació de bar on abans dels
plats principals es demana un “picoteo”, ja siga amb amics, grans grups o inclús parelles.
Tothom demana alguna cosa, que després acaba menjant-se el que has demanat tú i el seu
“pedío” es queda a sobre de la taula.
11
Gasetilla: notícia breu que apareix als diaris.
Acoquinar: acovardir, prendre por.
Badem: no fixar-nos en alguna cosa important.
Substantivitat: de la substància.
Còmput: compte, càlcul.
Benzinera: de Benzina, gasolina.
Neguitejat: inquiet.
Idiosincràsia: peculiaritats, manera de ser específica de un poble.
Titllar: dir d'algú que té algún defecte o falta.
Malastrucs: que té mala sort.
Regalimant: eixir un líquid a gotetes.
Tripijoc: situació complicada i moguda.
Clixé: negatiu d'una pel·lícula fotogràfica.
Libidinosa: que es complau excessivament en tot allò relacionat amb el sexe.
Grandiloqüència: fet de parlar o d'escriure de manera poc natural, utilitzant expressions i
paraules cultes i difícils.
Enxampaven: atrapaven.
Fatxenda: que pressumix i fanfarroneja molt.
Pejoratiu: expressió o gest amb el qual es manifesta alguna cosa negativa o desfavorable d'algú.
Relegar: deixar de banda algú o alguna cosa i no fer-ne cas.
Àpats: cada una de les menjades importants durant el dia, o per a celebrar un esdeveniment.
Tornassol: reflex o canvi de color que produeix la llum en algunes teles o superfícies molt llises
brillants.
Zumzejar: oscil·lar.
Tibat: tens, estirat, persona presumida i orgullosa.
Mirinyacs: faldeta de tela rígida que solia portar cèrcols de ferro i que es posava sobre les
faldes per a sostenir-les bombades.
Saragüells: calçonets amples i amb plecs que arriben als genolls.
· Morfologia verbal:
- Terminacions en 3ª pers. Plural -en fetes -in: espavilin (espavilen), contractin (contracten),
tinguin (tinguen), siguin (siguen),...
12
- Terminacions 3ª pers. en -i: sigui (siga), mori, reguli (regule),...
3. FITXA INTERPRETATIVA
3.1 Ressenya de l'obra.
Quim Monzó, també havent conreat el conte, ens presenta aquest llibre replet d'articles
d'opinió, als quals reflexa vivències i situacions que se'ns poden donar i que fan pensar prou. Tot
el que escriu va amb segones intencions, i té una tesi clara amb la qual ens vol convéncer del
que ens està contant en cada moment
L'acció està situada a Barcelona (des d'on escriu l'autor), encara que constantment “el personat-
ge” està parlant d'altres llocs espanyols i també estrangers.
No hi ha protagonistes definits com a tals, ja que aquest llibre se'ns presenta dividit en diversos
articles, i cadascun és un món diferent. Es podria dir que el “protagonista”, és a dir, el que ens
està contant les vivències i el que passa, és el personatge principal.
Només una vegada abans i havia llegit un llibre que se li assimilara un poc, es tracta de Històries
del paradís, de Xavier Sarrià, el qual també estava format per diverses històries totalment
diferents l'una de l'altra, i que també feien pensar profundament en el que deien.
El llenguatge utilitzat per Monzó és estàndar, encara què no massa formal ni massa col·loquial.
El propi d'un article d'opinió en el que el autor plasma els seus pensaments d'una forma clara i
coherent, perfectament entendible pel seus lectors/destinataris. Aquests últims en aquest cas,
no en tendria fixes, ja que aquestes històries poden ser llegides per tothom interessat en temes
d'actualitat i que li agrade pensar les coses 2 vegades i donar-hi voltes i més voltes.
A COPS D'OU
Tema: Vaga a l'aeroport del Prat com a al·licient per a noves tradicions.
Resum: L'autor ens conta les conseqüències de la vaga a l'aeroport del Prat al servei de neteja
(llançament de ous, de papers als retrets;...), les quals segons ell, compara amb el naixement
de “la tomatina” de Bunyol, i assenala que la “ouada” podria arribar a ser d'interés turístic.
Recursos expressius:
- Comparacions: “...la tona de paper... ... com si fos confeti.” “...tan gran com la seua
capacitat d'entendre...”
- Hipèrboles: món mundialitzat.
13
- Preguntes retòriques: “¿quants altres devien arribar... ...contra els vidres?
- Ironia: “La pròxima vegada que es repeteixi una vaga ja serà gairebé una tradició.”
No sé si estareu al tant dels nous descobriments en quant a medicina. I no, no estic diguent ni
referint-me a avanços, sinó a “nous descobriments”, a seques. Perquè no sé si que un gos
t'olfatege siga un avanç, o com els crancs (que van cap arrere), un retorn al passat i a les
tècniques tradicionals. Pues sí, ja sabíem que els gossos feien companyia, que són capaços de
caçar, que serveixen a la Policia de gran ajuda... Vull dir, que no sols alcen la pateta i ja està.
Pues per si no teniem suficient, ara també detecten càncers. Dins d'uns anys, ni un iPhone (que
per als més despistats tecnològicament, té aplicacions per a absolutament tot) serà tan útil com
aquestos animals. ¿El millor? Imaginar-se les consultes dels metges dins d'un temps, quan tot açò
es confirme i es faça oficial. Tothom que tinga contacte amb un gos hi estarà mort de por, i a
aquestes consultes (sempre plenes, per cert) ja no hi aniran els típics constipats de tardor, sinó
gent que ni tan sols té un moquet, i es pense que té càncer només perquè el seu gos els ha
olfatejat una mica més que altres dies. Resultaria un tant graciòs, encara que al final als metges
no els en faria ni mica d'aquesta mateixa gràcia, i acabarien per agafar mania a aquests animals
junt als seus amos.
14