EL TEMA DEL TEMA

QUIM MONZÓ

Patricia Benavente Domenech 2n batx. A

1
ÍNDEX – TREBALL DE LECTURA: EL TEMA DEL TEMA. Quim Monzó

1. FITXA TÈCNICA

1.1. Títol de l’obra.

1.2. Autor/a.

1.3. Autor/a de les il·lustracions.

1.4. Editorial i col·lecció.

1.5. Lloc i data de publicació.

1.6. Nombre de pàgines.

1.7. I.S.B.N.

2. FITXA LITERÀRIA

2.1. Tema de cada article.

2.2. Esquema argumental (3 articles).

2.3. Resum (3 articles).

2.4. Exemples de mecanismes de referència en els articles de Monzó.

2.5. Paraules desconegudes (25).

2.6. Trets català oriental.

3. FITXA INTERPRETATIVA

3.1. Fes una ressenya de l’obra.

3.2. Comentari lliure d'un relat.

3.3. Article d'opinió.

2
FITXA TÈCNICA.

1.1 Títol: El tema del tema.

1.2 Autor: Quim Monzó.
1.3 Il·lustracions: No n'hi ha.
1.4 Editorial: Quaderns Crema. Col: Biblioteca mínima.
1.5 Lloc de publicació: Capellades, Barcelona. Data: febrer – abril de 2003.
1.6 Nº pàg. : 267.
1.7 I.S.B.N. : 84-7727-385-5

2. FITXA LITERÀRIA.

2.1 Tema de cada article.

VILLA TERESITA
Els millonaris quan adquireixen una cosa volen fer-la i dominar-la al seu propòsit, donant-li el
seu nom a aquestes pertenències.

DISSABTE A LA TARDA
Poca tradició i contacte a Espanya amb el anglès oral, preferint sempre la comoditat que ens
ofereix tindre sempre la opció de poder elegir el castellà.

PENA DE MORT A ENRIQUE IGLESIAS

Comentari i repercusions de la declaració de Joaquín Sabina sobre aplicar la “pena de mort” a
aquells que canten en anglès.

QUE BONIC ÉS VIURE

El poder polític al qual estan sotmeses les televisions (exemple del autor la violència censurada
o no), les quals han de aplicar obligatoriament mesures que no sempre són favorables a
l'espectador.

EN MANS DE L'ÍNDEX DE CREACIÓ DE FEINA

Idea equivocada que tenen les persones que telefonen a nombres eròtics pensant que darrere hi
han joves, quan en realitat les empreses contracten gent major pels seus interessos.

TAUROMÀQUIA CONTEMPORÀNIA
Comparació dels vianants que constantment esquiven cotxes per a no ser atropellats amb els
bous i els moviments dels “toreros”.

3
EL TELEGRAMA
L' ús del telegrama actualment, incomoditat per rebre'ls i la poca necessitat que hi ha ara per a
enviar-los havent-hi les noves tecnologies.

MA MARE ÉS UNA PROXENETA

Aprofitament i interessos al exigir diners per deixar exercir la prostitució sense possar denúncia.

NO TANTS FUMS
Fer creure coses intentant convencer a algú de elles per a propòsits personals beneficiaris i en
realitat no és com es pinta.

DE ROCAFORT A SANT PAU

Crítica a les persones que demanen llimosnes en llocs públics, als quals acusa de repetitius i de
sobreactuació, i es pregunta qui h ha darrere d'aquests actes.

MÉS QUE MIL PARAULES

Mala costum de que si no veiem alguna cosa ja no existeix, sense adonar-nos de que les imagens
poden ser manipulades.

LA CARTA DEL MIL·LENI

Dubtes i diferents discussions entre a gent sobre el día i l'hora de la entrada del nou Mil·leni.

LA CLASSE MÈDICA
Mala lletra dels metges i el remei aplicat per a que la milloren, però no deurien millorar només
això.

BARCELONA
La ja quotidinitat de la majoria dels que són de Barcelona capital a no parlar català.

EL TEMA DEL TEMA

Tendència a la utilització de la paraula tema davant dels substantius.

UNA DE TRIPA
Crítica a les diferents maneres de fer la “tripa”, la qual a Espanya no es sofistiquitza i es segueix
mantenint amb xoriço i pebre vermell com a Madrid.

ELS DIARIS DE TARDA

Desaparició dels diaris que es publicaven per la vesprada, el quals ara hi apareixen als quioscs
pel matí fusionats amb altres.

4
CANYA AL MONO
Canvis en l'educació a les escoles, en les que els alumnes cada vegada tenen menys respecte
pels mestres.

EL PROCÉS AMB ZIRITIONE

Crítica a l'utilització de marques a les series de TV, amb les quals el espectador només per usar-
les se sent identificat amb els protagonistes.

VIGESÍMICOS
Naixement de la paraula “vigesímic” a ran de l'expressio “ets del segle XX”.

FUTBOL I DRETS D'AUTOR

Comentari sobre les conspiracions de que els jugadors de futbol deurien cobrar drets d'autor
cada vegada que marquen un gol.

ALCOHOLÈMICS ANÒNIMS
Aprovament per part de l'autor a la decisió de sotmetre als caçadors a un control d'alcoholèmia,
també aplicable a altres persones.

FÒSSILS CONTEMPORANIS
Hàbits sense sentit que s'estableixen sense saber per qué i que no tenen sentit.

MOLTA ARROVA I POC SABÓ

Crítica al cartel polític d'Aznar al qual hi apareix “educ@ció” am la a substituida per la @, cosa
que no té sentit perque en aquest cas no te finalitat sexista.

COGNOMS
Comentari sobre la desaparició de cognoms com a conseqüència de la mort de les úniques
persones portants d'aquestos i la baixa natalitat espanyola.

VES QUINS OUS

Obsessió per possar gentilicis als plats amb l'exemple de la “truita catalana”.

ELS GAUDÍS FUTURS

“Tirada” social que pot tindre la possible beatificació de Gaudí.

5
FRENADES
Tallades de rotllo.

TELEVIDENTES TODOS
Imatges manipulades que donen les diferents televisions de Catalunya.

GRÀCIES PER LA PROPINA!

Crítica sobre el poc que ens fiem dels descomptes “reals” i de les queixes que es produeixen per
no haver-ne, i després ens deixem els diners en altres coses absurdes.

LA PERILLOSITAT DELS CONS

Exageració de la figura dels cons, els quals “volen dominar el món”.
ELS EMPESTATS
Crítica als interessos de les editorials y llibreries de tenir a prop segons quina gent per a vendre
llibres i tindre més popularitat El Día del Llibre.

SIGNES DE PUNTUACIÓ
Polèmica sorgida per les declaracions de un concursant de GH al finalitzar una frase amb “i punt
i coma” i no amb “i punt”, Iván, el qual és el favorit del autor per a guanyar el concurs.

APLAUDIMENTS
Desconcertament del autor al percebir aplaudiments als funerals, cosa que no entén.

RERE LES PASSES DE HIERRO

Volutat del autor de prohibir la lectura de llibres literaris al batxillerat, ja que considera aquesta
acció com a al·licient per a que la juventut torne a llegir.

ELS QUE DECIDEIXEN

Crítica a la proposta de possar el tramvía des de Barcelona al Baix Llobregat, la qual cosa
significa tornar al passat, el que fa preguntar-se al autor quins beneficis hi hauran darrere i per
a qui seran.

TOTA UNA VIDA

Tarifa Duo de Amena a 5 pesetes, la qual compara amb una relació de parella amb totes les
seues fases, la qual acabaria tornant el mòbil.

HOSTALERIA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Opinió del autor a què es deuria pagar també drets de autor de la prensa als bars, i no sols als
mitjans audiovisuals.

ELS AVANTATGES DE L'EDAT

Millora no justificada per a l'autor de les pel·lícules al passar el temps.

EN AQUEST POBLE DE LA COSTA

Crítica a la típica situació amb la que et trobes quan vas a buscar alguna prenda de roba i et
diuen que ja no queden talles i que has arribat tard.

PER UNA BURRA COMPARTIDA

Mort d'un exemplar de burra difícil de trobar i que era “actriu” de La Passió.

EL TABÚ DE LA PIROTÈCNIA
Comparació dels cohets amb les armes a EEUU, i crítica a què no es posen mesures fins que
passa alguna cosa greu, com la mort d'alguna persona.

6
LA QUE PARIX
Crítica a les mesures adoptades per Gil sobre les guarderies, i la consigna del “depén de tú”
aplicada a les mares.

KIKU-XAVIER
Oposició del Registre Civil a registrar el nom d'un recién nascut amb el nom de Kiku-Xavier; on
l'autor troba l'excussa de què sempre s'han possat d'altres que perjudicarien més a la persona
portant del nom.

LA VIDA DISFRESSADA
Crítica sobre la quatidianitat i tendència dels pobles a fer fires o events medievals a l'estiu.

EL ZURITO
Critica a que la gent utilitza algunes paraules sense coneixerles només per aparentar ser més
cultes i de més món.
NECESSITAT DE LES POSTALS
Necessitat d'explicar els triomfs personals als coneguts, mitjançant les postals a les quals no
sempre hi ha alguna cosa a contar i s'envien només per enviar-les.

LA MÀGIA DE LES PARAULES

Eufemisme que crea Gil a les anomenades guarderies, ara “bressoles”, perquè “no li agrada”.

FORTMATGES EMMENTAL
Retirada de nombres de camisetes als esports.

RECESSIÓ DELS MALNOMS

Normalitat del ús de malnoms a les ciutats xicotetes i pobles.

CINEMA I MENJAR
Aposta d'un cinema per servir els plats que ixquen a les pel·lícules.

ESPLENDOR A L'HERBA
Crítica a l'acció d'orinar als llocs públics, amb l'exemple del Estadi del Maracanà.

PREGUEU PER NOSALTRES, PECADORS

Discussions i problemes que presenten els mateixos dominis volguts per diferents persones de les
pàgines web.

ESPAGUETIS AMB GUACAMOLE

Moda actual d'anomenar a les coses “multiculturals”.

GAY I L'ORGULL
El cognom Gay.

CATATONIA
Matrícules amb la inscripció CAT a Catalunya, no aprovades pel Govern de Aznar.

GAO XINGJIAN I NIURKA MONTALVO

Nacionalitat francesa de l'escriptor xinés Xingjian, debat.

COPA I PURO
Admiració de l'autor cap a Curto per les seues paralules espontànies dirigides a Ribó amb les que
dóna a entendre que és un “fals”.

7
HAL·LUÍN
Comparació de la tradicional castanyada amb Halloween, les quals es cel·lebren el mateix dia
però no tenen res a veure.

ELS SENTIMENTS
Diverses maneres de anomenar a “les parelles”, però niguna exactament correcta.

ENCADENATS
Tradicionals horaris espanyols, amb poca voluntat de europeïtzar-los per a fer més fàcils les
adaptacions amb els altres llocs de la gent.

LES BOMBOLLES
Amb les Illes Galàpagos com a exemple per a mostrar-nos que el sentiment de pertenèixer a una
nació depén del canal de TV que sintonitzem.

L'E-MENDICITAT
Mendicitat en Internet.

RETORN AL FUTUR
Errors freqüents als topònims.

ELS DETALLS DEL DECORAT

Crítica a les productores, etc, que fan el seu treball pensant que la gent no va a fixar-se en els
detalls.

SEIXANTA-SIS NORMES
Típiques accions de la gent, a les quals Joey Skaggs va fer 66 normes per a ser cumplides i
millorar la convivència social.

LLIBRERIES A INTERNET
Inaptitud de les empreses de llibres online espayoles i italianes amb comparació de les franceses
i americanes.

EL DIARI DEL DIA ABANS

Diferents formes de veure i interpretar un diari que no és del dia.

UNA INJECCIÓ D'AUTOESTIMA

Carta de Artaud en la que diu que els catalans s'han convertit en paladins de la idea de
sexualtat.

DOS-CENTS QUILOS DE PROVIDÈNCIA

Fenòmens produïts a les creacions de Gaudí les quals el autor les considera senyals del més
enllà.

EL TEMPS COM A PICONADORA

Crítica a “possar” el títol i la data de presentar un llibre, quan les coses fins a eixe moment
encara poden canviar.

VIRTUTS DE LA TAXIDÈRMIA
Situació de la liofilització dels animals i insectes.

EL GLOBUS DE BARDEM
Bola d'un tema que monten els mitjans de comunicació i després resulta tot el contrari.

8
DE LA CULTURA A LA FILOSOFIA
Abús de la paraula “filosofia”.

PRECAUCIÓ: OBRES
Sexes als pictogrames.

L'EQUATORIÀ I LES PERSONES

Crítica a què s'incobreixen les marginacions socials com per exemple els immigrants.

DISTINCIONS HONORÍFIQUES
Artificialitat dels premis, donats ja per acord prèviament.

TAL DIA COM AVUI

Situacions en les que et trobes mentre ocorre un fet important.

EL DE VILANOVA
Desconfiança de l'èxit de tot allò que no ve de l'altra banda de les fronteres.

QUAN FOU MORT EL COMBREGAREN

Intrussió dels immigrants com a detonant de la desculturalització catalana.

EL PARADÍS BLAUGRANA
Crítica als autèntics superfanàtics dels Barça que compren fins a la gasolina del seu equip.ç

EL SECRET DE L'ETERNA JUVENTUT

Publicació dels anys i dia de naixement de persones conegudes.

A IMATGE I SEMBLANÇA
Canvis que es produeixen de “la idea” que tenim de certs personatges a la realitat de com eren.

ELIMINACIÓ DE PERSONES
Modificació de les fotografies en les quals apareix gent que ens ha fet mal o ja no ens importa.

EL LLIBRE COM A INCENTIU

Regal d'un llibre al donar sang, per a la qual cosa l'autor dóna la idea de al donar altres òrgans,
importants col·leccions senceres.

EL DRAC EN PERILL
Canvis en l'actitud del que hi acudeix a la representació del dia de Sant Jordi, els quals volen
que tant el drac com el sant acaben bé parlant les coses.

UNA MINA INACABABLE

Utilització de gremis a les sèries de televisió per representar un microclima.

DEDICATÒRIES DE LLIBRES
Dubtes per escriure el nom que sorgeixen als escritos quan hi tenen que firmar algún llibre.

NICE GUGGENHEIM, ISN'T IT?

Poder d'atracció de turistes del Guggenheim.

MÍTING A LES CADIRES

Previ a un miting del PNV Basc.

MOUSSE DE CUSCÚS SOBRE LASANYA DE NAP

9
Comparació de la cuina caalana amb la basca, tirant per terra la primera per falta de
“tradicionalitat”.

L'IMPERI DEL PICAPICA

Tradicionalitat de demanar un aperitiu abans del primer plat als bars/restaurants, possibles
raons.

A COPS D'OU
Vaga a l'aeroport del Prat com a al·licient per a noves tradicions futures.

ORTIGUES BULLIDES AMB VI BLANC

Dificultat de actuar sobre un càncer.

LA FORÇA DE LA GENÈTICA
Evitament al silenci.

COTXES EN VENDA
Aparença “humana” dels cotxes.

L'AVORRIMENT COM A DISTRACCIÓ

L'avorriment com a mitjà del descobriment del que realment li agradava a l'autor.

L'ORDINADOR I LA LITERATURA
El no-encaixament del ordinador amb la figura dels escriptors.
ABANS QUE HI HAGI MÉS BAIXES
Persones que poc a poc van morint, segons a la generació que toque més a prop en segons quin
moment.

EN LA CALOR DE LA NIT
Trucades nocturnes de companyies i empreses de venta.

DISCOS NO SOL·LICITATS
Utilització de la música als restaurants.

LA COBERTURA
Ausència permanent de cobertura de personatge creat per l'autor.

BON NADAL!
Tendència que té la societat a avançar-se a les coses abans d'hora, com la Loteria de Nadal.

A L'ATENCIÓ DEL MOLT HONORABLE

Cridada d'atenció a les mesures preses pel Molt Honorable President de la Comunitat Valenciana
Eduardo Zaplana.

2.2 Esquema argumental (3 articles).

L'autor, per a confirmar o refutar allò que ha exposat, exposa uns arguments que s'adiuen a la
seua tesi. Podem trobar-ne, per exemple:

A Futbol i drets d'autor, en el què la idea és que els futbolistes aconsegueixquen drets d'autor
per cada gol que fan, utilitza arguments com el de apel·lació als valors compartits, quan diu
“Parteix del supòsit raonable que cada gol és producte de l'habilitat del qui el marca, i per tant,
en aplicació de la llei de drets d'autor vigent per tantes altres activitats creatives,..”. També hi
trobem arguments de tipus lògic, com per exemple “El futbol és un joc d'equip i ni els gols més

10
individualistes són obra d'un sol autor”.

A El procés amb Ziritione, la tesi del qual ens intenta convéncer de l'utilització massiva de
marques a les sèries, apareixen arguments d'analogia “És un peix que es mossega la cua”; de
realitat o estadístics “un informe de la Societat General d'Autors d'Espanya sobre hàbits
culturals,...” i arguments exemplificadors “S'agafa, per exemple, una de les obres mestres...”.

A Gràcies per la propina!, l'autor ens intenta convéncer de que les persones són contradictòries
sobre sí mateixes mitjançant arguments de la realitat “...al públic l'entusiasmen els
descomptes”; arguments irònics amb 2ª intenció, com “(I a veure quin dia actualitzem el preu)”;
arguments comparatius, “...així com el quiosque de l'anunci s'emprenya i no cedeix a la
demanda del descompte, el llibreter sí.”; arguments crítics “...molts d'aquests que demanen
descompte al llibreter... Agafen un taxi i donen propina.”; arguments de caràcter o emotius,
“Quina actitud més contradictòria!” i arguments de quantitat, “- En total, 11.700 pessetes.”

2.3 Resum (3 articles).

Dedicatòries de llibres: A aquest article l'autor ens plasma la dificultat amb la que es troben els
escriptors a l'hora de firmar un llibre amb una dedicatòria a “certa persona” 'escriptura del nom
de la qual és dubtosa.

Miting a les cadires: L' autor en aquest cas ens descriu la situació que es viu unes hores abans
d'un miting del PNV Basc, en el que ens conta com un el probador de micros fa el seu pleno
particular mentre és observat per les demés persones presents encarregades de possar-ho tot a
punt.

L'imperi del picapica: A aquest text l'autor ens presenta la típica situació de bar on abans dels
plats principals es demana un “picoteo”, ja siga amb amics, grans grups o inclús parelles.
Tothom demana alguna cosa, que després acaba menjant-se el que has demanat tú i el seu
“pedío” es queda a sobre de la taula.

2.4 Exemples de mecanismes de referència en els articles de Monzó.

Referències “cap a fora del text”:

- Noms propis: Gaudí, Hierro, Gil, Aznar,...

- Pronoms personals: generalment “nosaltres” i “vostés”.
- Possessius: generalment “vostre/nostre”, “seu” i “meua”.
Ex: “...una coneguda meua”, “...amb el seu fill”, etc.
- Demostratius: “ni tan sols aquell...”.
- Tota classe de adverbis de temps: “més o menys”, “precisament”, “procrea poc”, “baixa
natalitat”

Referències “cap a dins del text”:

- Pronoms adverbials: “hi ha cap”, “hi ha algun”, “anar-hi”, “ningú”
- Pronoms relatius: “solució per la qual els nens que...”, “els que ens interessessin...”
- Sentit genèric: “una altra qüestió és...”
- Pronoms en 3ª persona: “el món real”, “i donar-los una nova vida...”

2.5 Paraules desconegudes (25)

11
Gasetilla: notícia breu que apareix als diaris.
Acoquinar: acovardir, prendre por.
Badem: no fixar-nos en alguna cosa important.
Substantivitat: de la substància.
Còmput: compte, càlcul.
Benzinera: de Benzina, gasolina.
Neguitejat: inquiet.
Idiosincràsia: peculiaritats, manera de ser específica de un poble.
Titllar: dir d'algú que té algún defecte o falta.
Malastrucs: que té mala sort.
Regalimant: eixir un líquid a gotetes.
Tripijoc: situació complicada i moguda.
Clixé: negatiu d'una pel·lícula fotogràfica.
Libidinosa: que es complau excessivament en tot allò relacionat amb el sexe.
Grandiloqüència: fet de parlar o d'escriure de manera poc natural, utilitzant expressions i
paraules cultes i difícils.
Enxampaven: atrapaven.
Fatxenda: que pressumix i fanfarroneja molt.
Pejoratiu: expressió o gest amb el qual es manifesta alguna cosa negativa o desfavorable d'algú.
Relegar: deixar de banda algú o alguna cosa i no fer-ne cas.
Àpats: cada una de les menjades importants durant el dia, o per a celebrar un esdeveniment.
Tornassol: reflex o canvi de color que produeix la llum en algunes teles o superfícies molt llises
brillants.
Zumzejar: oscil·lar.
Tibat: tens, estirat, persona presumida i orgullosa.
Mirinyacs: faldeta de tela rígida que solia portar cèrcols de ferro i que es posava sobre les
faldes per a sostenir-les bombades.
Saragüells: calçonets amples i amb plecs que arriben als genolls.

2.6 Trets català oriental.

· Morfologia verbal:

- Terminacions en 3ª pers. Plural -en fetes -in: espavilin (espavilen), contractin (contracten),
tinguin (tinguen), siguin (siguen),...

- Terminacions -e 1ª pers. fetes -o ò -i: t'envio (envie), suposo (supose),...

- Pretèrits imperfets: “sense que ningú entrés ni sortís” (entrara, eixira),...

- Terminacions -eixca fetes -eixi: coincideixi,...

12
- Terminacions 3ª pers. en -i: sigui (siga), mori, reguli (regule),...

· Lèxic propi: Sortir, patates, xeix (x), noia/noi,...

· Expressions: Apa!, “que no pas...”, “anar fent”, “o i tant”,...

3. FITXA INTERPRETATIVA
3.1 Ressenya de l'obra.

El tema del tema, Quim Monzó

Editorial: QUADERNS CREMA
Pàgines: 267
Llengua: Català

Quim Monzó, també havent conreat el conte, ens presenta aquest llibre replet d'articles
d'opinió, als quals reflexa vivències i situacions que se'ns poden donar i que fan pensar prou. Tot
el que escriu va amb segones intencions, i té una tesi clara amb la qual ens vol convéncer del
que ens està contant en cada moment

L'acció està situada a Barcelona (des d'on escriu l'autor), encara que constantment “el personat-
ge” està parlant d'altres llocs espanyols i també estrangers.

No hi ha protagonistes definits com a tals, ja que aquest llibre se'ns presenta dividit en diversos
articles, i cadascun és un món diferent. Es podria dir que el “protagonista”, és a dir, el que ens
està contant les vivències i el que passa, és el personatge principal.

Només una vegada abans i havia llegit un llibre que se li assimilara un poc, es tracta de Històries
del paradís, de Xavier Sarrià, el qual també estava format per diverses històries totalment
diferents l'una de l'altra, i que també feien pensar profundament en el que deien.

El llenguatge utilitzat per Monzó és estàndar, encara què no massa formal ni massa col·loquial.
El propi d'un article d'opinió en el que el autor plasma els seus pensaments d'una forma clara i
coherent, perfectament entendible pel seus lectors/destinataris. Aquests últims en aquest cas,
no en tendria fixes, ja que aquestes històries poden ser llegides per tothom interessat en temes
d'actualitat i que li agrade pensar les coses 2 vegades i donar-hi voltes i més voltes.

3.2 Comentari lliure d'un relat.

A COPS D'OU

Tema: Vaga a l'aeroport del Prat com a al·licient per a noves tradicions.

Resum: L'autor ens conta les conseqüències de la vaga a l'aeroport del Prat al servei de neteja
(llançament de ous, de papers als retrets;...), les quals segons ell, compara amb el naixement
de “la tomatina” de Bunyol, i assenala que la “ouada” podria arribar a ser d'interés turístic.

Narrador: El narrador és en 1ª persona, extern i omniscient.

Recursos expressius:

- Comparacions: “...la tona de paper... ... com si fos confeti.” “...tan gran com la seua
capacitat d'entendre...”
- Hipèrboles: món mundialitzat.

13
- Preguntes retòriques: “¿quants altres devien arribar... ...contra els vidres?
- Ironia: “La pròxima vegada que es repeteixi una vaga ja serà gairebé una tradició.”

3.3 Article opinió.

LES CONSULTES DEL METGE

No sé si estareu al tant dels nous descobriments en quant a medicina. I no, no estic diguent ni
referint-me a avanços, sinó a “nous descobriments”, a seques. Perquè no sé si que un gos
t'olfatege siga un avanç, o com els crancs (que van cap arrere), un retorn al passat i a les
tècniques tradicionals. Pues sí, ja sabíem que els gossos feien companyia, que són capaços de
caçar, que serveixen a la Policia de gran ajuda... Vull dir, que no sols alcen la pateta i ja està.
Pues per si no teniem suficient, ara també detecten càncers. Dins d'uns anys, ni un iPhone (que
per als més despistats tecnològicament, té aplicacions per a absolutament tot) serà tan útil com
aquestos animals. ¿El millor? Imaginar-se les consultes dels metges dins d'un temps, quan tot açò
es confirme i es faça oficial. Tothom que tinga contacte amb un gos hi estarà mort de por, i a
aquestes consultes (sempre plenes, per cert) ja no hi aniran els típics constipats de tardor, sinó
gent que ni tan sols té un moquet, i es pense que té càncer només perquè el seu gos els ha
olfatejat una mica més que altres dies. Resultaria un tant graciòs, encara que al final als metges
no els en faria ni mica d'aquesta mateixa gràcia, i acabarien per agafar mania a aquests animals
junt als seus amos.

14