Civitate

Toni Quintana i Pol Plana

Alumnes de 2n Batx HS-1
Assignatura: Llatí
Professora: Felisa Lobato.
BARCINO
-Barcino fundada l’any 15 A.C, sota el nom de Colonia Iulia Augusta
Faventia Paterna Barcino.

-Ubicada en el Mons Taber, just davant del mar per tindre un

control del comerç.

- Amb un disseny urbanístic típic romà: Decomanus (de 800

metres) i perpendicularment un Cardo Maximus (de 550 metres).
Els dos finalitzaven en quatre portes. Unes vies
secundàries, Decumani minores, paraŀlels al Decumanus
maximus ,diferents Cardines minores, aquests, repetint l'esquema,
paral·lels al Cardo maximus,

- La porta praetoria (principal) tenia tres arcades; dos per les

persones i una central pels carros i els animals.
-En mig dels dos carrers
principals es trobava el
fòrum romà (amb basílica,
temple, mercat...)

- Destaca el temple d’august:

- Es conserven només 4
columnes
- Part del arquitrau es
conserva
- Va ser un temple de 35
metres de llarg, per 17,5
metres d’amplada.
- Sobre un podi s’alçaven
les columnes (de temple
perípter amb pòrtic in
antis)
- A la porta principal esquerra es conserva encara l’entrada de
l’antic aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat.

- La muralla conservada va ser construïda entre els anys 270 i el

300.

-Aquesta estava dotada de torres rectangulars que exercien la

funció de vigilància.

-Estaven distanciades en un mateix ordre i en una mateixa

forma, deixant com a diferència les torres que es situaven sobre
les portes.

- La ciutat va tindre una gran rellevància durant els segles V i VI,

just quan l’imperi va entrar en declivi.
BREU HISTÒRIA
-La creació de la ciutat es va donar quan un exèrcit comandat
per Cneu Corneli Escipió desembarcà a Empúries amb la finalitat de
convertir-la en una base de recolzament militar en la llarga lluita que
Roma estava sostenint amb els cartaginesos.

-Els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions

d'ibers de la zona, convertint les seves ciutats en centres de control
romà

- Amb el pas del temps, aquestes ciutats van acabar romanitzades per
complet i els ibers es van anar traslladant a ciutats consolidada ment
romanes.

- Bàrcino, va ésser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en

època de l'emperador August, els romans van fundar en el Mons
Taber, un temple (just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona)
-Barcino, apareix en un
moment de gran impuls urbà,
que va prolongar-se fins a la
mort d'August, al 14 dC.

- La ciutat conformava la
típica estructura romana de
les ciutats, amb una forma
octogonal i amb una
distribució en quadrícula dels
habitatges.

- Barcino era una ciutat petita

comparada amb altres ciutat
de la península ja que en la
seva màxima esplendor
demogràfica assolia els 2.000
habitants.
Habitatges
- Barcino estava dividida una part pels habitatges, que en la seva
gran majoria eren domus i insulae i a la vegada, acompanyada
d’edificis d'ús públic.

-A Barcino, no s'hi construirien grans edificis com l’amfiteatre o

com el circ, ja que era una ciutat de mida molt reduïda

- Barcino tenia una economia força elevada, ja que mantenia

molt terreny de cultiu, i era una zona portuària on es feia molt
comerç (triada mediterrània).

- No obstant això, els ciutadans de Barcino, gaudien d'un teatre i

d'unes termes, termes donades per la prestigiosa família Minici
Natal.
- El que no s'ha trobat a Bàrcino
eren vilae (cases de camp, de grans
dimensions)

-En la totalitat de la ciutat, hi

havia Domus, cases separades les
unes de les altres on vivia tota una
família, perquè Bàrcino era una
colònia de militars retirats amb un
sou elevat.

- A diferència de les domus, també

hi havia les insulae (que eren blocs
de pisos, màxim de 4, amb poques
habitacions cada pis, i de material
poc resistent) on hi vivien la gent
més humil
Fórum
-El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus
Maximus amb el Cardo Maximus.

- Situant-se, aproximadament, entre els carrers de la Llibreteria,

de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria (incloent-hi
l’actual generalitat).

- S'hi alçava un gran temple, construït al darrer quart del s. I aC i

probablement dedicat al culte imperial d'August.
 Era un temple de planta rectangular, hexàstil i perípter,
 Amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven només
quatre columnes i una part del podi de l'angle est (carrer
Paradís).
 No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.
Aqüeductes
- Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat, per tal de poder
dur a terme les funciones bàsiques i higièniques.

- Aquests dos entraven per la muralla, pel costat de la porta de

l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes.

- A més a més en el carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de

quatre arcades incorporades en una paret.

- Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms

d'alguns carrers, deixant rastre de la denominació d’aquests deixant
com a pervivència l’arrel del nom del carrer .

- L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i

l'altre del Besòs.
Termes públiques
-Sota la plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per
la família Minici Natal el 125 dC unes termes públiques.

- Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les

més notables de la Barcelona romana.

-Fins i tot consta que en els Jocs Olímpics del 129 dC, Luci
Minici Natal Quadroni va guanyar les curses de quadrigues de
la 227 Olimpíada o Jocs Olímpics.

- Tota aquesta informació es veu relatada i contrastada en el

Libre Barcino, de Carme Roca.
La necròpolis
-S'han descobert restes d'una necròpolis romana a l'aire lliure a
l'actual plaça de la Vila de Madrid (al costat de l’ateneu
Barcelonès)

- Es conserven 85 elements funeraris, sobretot del s. II dC al III,

que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de
categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures detegulae o
d'àmfora o fosses.

-Cal dir que en el món romà estava prohibida la inhumació a

l'interior de les ciutats. Generalment les famílies adinerades
realitzaven monuments funeraris en els camins d'entrada de les
ciutats amb plaques que recordaven el nom de la família i del
difunt.
Les muralles
-Tenien un perímetre de 1.270 metres, amb traçat octogonal,
i disposava d'una ciutadella construïda de cara al mar.

- Aquesta es reforçava amb torres habitualment de planta

rectangular amb excepció de les cantoneres.

-La primera muralla de Barcino, de fabricació senzilla, es va

començar a construir amb la denominació de Colònia al segle
I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes
del perímetre emmurallat.

- La nova muralla es va construir sobre les bases de la

primera, i estava formada per un mur doble de dos metres
(fins a 8 metres en alguns trams), amb espai al mig farcit
de pedra i morter (modernes mostres arqueològiques
demostren que també es va utilitzar de farciment escultures,
inscripcions i altres elements arquitectònics)…
EMPORION
-La primera presència romana a Empúries va suposar la construcció
d'un campament romà estable de l'exèrcit, on avui en
dia es troba la ciutat romana.

-Tot i això, l'existència d'aquest campament no va suposar la

submissió de la ciutat grega a la
República, sinó que ambdues eren iguals . 

- Després de desembarcar a Roses, el  exèrcit romà

s'adreçà a Empúries.

-Al voltant del 100 aC, es construiria una ciutat romana de nova
planta, que va conviure en peu d'igualtat amb la vella colònia
Focense (Grega). 
 - D'altra banda tot i la igualtat, la
presència de Roma va influir tant
sobre el petit nucli grec, que els
propis grecs es van anar
romanitzant, fins que durant el
principat d'August, se'ls va
concedir la ciutadania romana.

-El que va provocar que els nuclis

grec i romà acabessin físicament
units, com a conseqüència de la
unificació de les dues ciutats sota
un mateix estatut jurídic ens
trobem per tant amb l'anomena't
municipium Emporiae. 
-A partir del segle I dC, després
de la conquesta total d'Iberia
per Roma, Empúries va entrar
en decadència, enfosquida pel
poder de Tarraco i Barcino. 

-La primera, convertida en

capital, va fer que les antigues
ciutats romanes d'origen
republicà entressin en un procés
de decadència. 

- A finals del I d. C. es comencen

a abandonar zones d'Empúries i
certs edificis s'esfondren
Habitatges
-El coneixement de les cases romans de la ciutat romana es
limita a tres grans domus, situades al costat
est de la ciutat, sobre el port. 

-Es tracta de grans mansions que segueixen l'esquema itàlic de la
casa d'atri completada amb peristil i hortus. 

-Els habitatges presenten diverse depéndencies decorades amb

diferents obres d’estil mosaic, i a la vegada molt ben delimitades
ens els seus espais. Actualment es conserva un mosaic del sacrifici
d’IFLIGENIA.

-El seu origen és, com el de la ciutat, d'època republicana, i van

ser construïdes quan els primers habitants van rebre els
seus lots de terreny en els quals construir els habitatges. 
Muralla
-De la muralla romana, construïda a finals
del segle II aC, el sector més ben conservat, és el del recinte sud

- Destaquem la porta situada en aquest tram de muralla,
en el llinda es poden veure encara les roderes dels carros. 

- La funció no era defensiva, sinó de delimitar el recinte de
la ciutat, i diferenciar-lo amb el del territori agrícola circumdant
Fórum
-Aquest recinte consistia en una plaça pública al
voltant de la qual es distribuïen els principals edificis
de la ciutat, les funcions eren religioses, administrativa i comercial.

- Un dels edificis més importants va ser un gran

temple, construït en època republicana,
la façana estava orientada al sud. 
• El temple era pròstil i tetrástil, i s'alçava sobre un
podi avui pràcticament desaparegut.
• Essent dedicat a la tríada romana: Júpiter, Juno i Minerva
• El temple estava envoltat per un gran pòrtic de tres naus
(en forma d'U invertida aixecat sobre un cripto pòrtic). 
-Aquest conjunt, va estar acompanyat de tretze tabernae
obertes cap al nord. Així mateix a l'est hi havia una basílica civil i
una cúria, edificis construïts durant el mandat de l'emperador August. 

-Finalment destacar que amb la
construcció del fòrum, la importància de la plaça de l'àgora de
la ciutat grega va començar a declinar, ja que
les atribucions religioses i administratives van passar a aquest recinte.
Tarraco
• La ciutat de Tarraco és una de les ciutats romanas més
famosa que ens han deixat els romans. Durant l’imperi Romà
va ser una de les principals ciutats de la península Ibèrica i la
capital de l’anomenada Hispania Citerior. El seu nom
complert fou Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
• Es coneix que desde el
segle V aC existiren
poblats Ibèrics en la
desembocadura del riu
Francolí. Aquests feien
comerç amb els grecs i els
fenicis que es van establir a la costa
• En aquella mateixa zona i en les guerres Púniques, el que va
fer l’exèrcit Romà va ser establir un campament per
assegurar les seves primeres victòries a la península
• Poc a poc aquest acampament militar va agafar molta
importància, ja que més tard acabà sent la base principal de
l’estratègia que comportaria més tard la victòria, més tard .
• Hi ha diverses fonts que es refereixen a la presència d'Ibers a
la península:
Tit Livi: Aquest menciona que hi ha un petit poblat
anomenat Cissis.
Polibi: Va nombrar una polis nombrada Kissa
• La ciutat de Tarraco va ser obra dels Escipions , això ve
després de l’arribada de l’exèrcit romà per lluitar la segona
guerra púnica, que va enfrontar els romans amb els
cartaginesos pel domini del Mediterrani a l’any 218 aC.
• Una expedició romana va desembarcar a la ciutat grega
d'Empúries (Emporion) dirigint-se cap al sud per controlar
les terres de l’Ebre.
• Escipió era el que comandava aquesta expedició, la qual
posteriorment s’afegí Corneli. Després de vèncer una
primera batalla als de Cartago, van deixar la primera base
militar romana a Hispania i a Tarraco
• El 197 aC les regions conquerides varen ser dividides en
Hispania Ulterior i Hispania Citerior, la capital de l’anterior
era Cartago Nova, però Estrabó ens diu que molts
governadors residien a Tarraco (com una segona capital)

• L’any 45 aC Juli Cesar va nombrar

Colonia, i es va convertir en la ca-
pital de Hispania Citerior (tarraco-
nense), així va ser la ciutat més impor-
tant per la seva situació estratègica,
pel seu valor.
• Al 27 aC, l’emperador August es va dirigir a Hispania per
vigilar les campanyes en Cantabria, però per la seva salud va
quedar-se a Tarraco.
• També poc després va convertir la via Herculea en la Via
Augusta, una carretera que portava a Barcino, Saguntum i
Valentia.
• Durant la presència d’aquest les regions van ser organitzades
de nou. La Hispania Ulterior varen ser repartides per
Lusitania i Baetica, com hem dit abans, Hispania Citerior
s’anomenava també Tarraconense.

• Després de la caiguda de l’Imperi romà, a l’any 359, la

invasió visigoda i posteriorment àrab van arrasar la població
i va començar una època de despoblament
Urbanisme

• La ciutat de Tarraco va tenir una consolidació urbana molt

ràpida. Aquesta ciutat es una de les més conegudes tant per
la configuració urbana com per les seves obres públiques.

• El diseny urbanístic de la ciutat evoluciona des de la seva

creació motivat per la orografia del terreny. La presència del
barranc natural van ser determinants per la traceria urbana
de la ciutat .
• La ciutat des dels seus inicis va estar dividida per dues parts:

Vinculat a les necessitats de la població romana centre urbà de

Caràcter residencial 50 hectàries
• L’àrea de les vivendes es va organitzar en la zona de les
terrasses mitja i inferior seguint traces octagonals, encara
que se sap poc del conjunt de cases (insulae)
i de les vivendes privades, en la zona
inferior s’ubicava el fòrum, el teatre,
l’amfiteatre… I a la terrasa superior es
pot veure un conjunt públic monumen-
tal format per l’àrea de culte, la plaça, el
fòrum provincial i el circ.
• La muralla

• És la edificació més antiga i la millor conservada. En un

principi només la veiem con una gran paret que protegia
l'acampament militar, gràcies a l' incorporació de Hispania a
l’estat romà i la victòria d’aquests sobre ela Cartaginesos la
muralla va ser molt reforçada.
• El segle Il aC va ser la data en que va ser construïda la
primera muralla de pedra, d’aquesta es conserva tres torres:

Azobispo
Cabiscol
Torre de Minerva
• Va créixer en alçada i amplada cap al 150-125 aC, així el nucli
urbà es va traslladar dins, i va perdre part del seu caràcter
defensiu. D’alçada fa 12 metres, d’amplada 6 metres. Ara es
conserven 1100 m amb 3 torres, amb l’únic accés original
conservat i 5 portells.

12m
• Edificis d’oci i d’espectacle
– L’amfiteatre Romà
Era l’escenari en que lluitaven els gladiadors, caseries
d’animals, etc. L’amfiteatre de Tarraco el situem al final del s.
I aC. Tenia una capacitat de 14000 espectadors, i te unes
mesures de 109 x 86.
Estava situat a les afores de la ciutat, a una zona on ajudava
molt a l’acústica.
L’amfiteatre conserva la seva planta el·líptica. A sota de
l’Arena es va localitzar un santuari dels gladiadors precedit
d’un mural dedicat a la deesa Némesis.
• El teatre romà
Va ser construït a finals de segle I aC a prop del fòrum local
aprofitant unes graderies ja construides. Però l’edifici va deixar
de funcionar als últims anys del segle II dC. El teatre conserva
els tres elements especials d’un teatre:

Cavea (graderia)
Orchestra: (la part més ben conservada)
Saena: té un podi decorat amb “nichos”

Donada la seva gran importància col·lectiva, la part posterior

de l’escenari està decorada amb diverses figures divines i
imperials. Darrere el podi es trobava el teló i també un espai
enjardinat.
• El circ romà
Es va construir a la part alta de la ciutat, va ser l’edifici que
més popularitat va adquirir. Va ser construit quan governava
Domicià (finals del segle I dC), tenia una capacitat de més o
menys 23000 persones.
De llarg media 325 m i 115
d’ample. Aquest circ tenia
molta importància política,
ja que estava vinculat al fò-
rum de la ciutat es tractava
del circ més petit però refi-
nat de la península.
Al circ es realitzaven curses de quadrigues, carreres de
bigues,
i moltes més activitats.
Del circ encara conservem la part de les grades que es
troben en una de les curves i les grans portes d’accés.
El circ de Tarraco representa la part final del projecte de Flavi
de reurbanització de la zona nord-est de la ciutat.
• El Fòrum

• El fòrum provincial de Tarraco estava situat a la zona de dalt

de la ciutat i estava dividit en diversos àmbits:

Recinte dedicat al culte (terrassa superior)

Espais administratius de la província (terrassa intermitja)

– Recinte de culte: consistia en una plaça rectangular de

153 metres de llarg per 136 d’ample, envoltada per un
pòrtic dels seus costats i precedit per un temple imperial.
El temple ocuparia l'espai central del pòrtic nord i tindria
una alçada aproximada de 15 m. Hi va haver també
temples dedicats a Minerva, Venus, Serapis, etc.
• La plaça de representació era el punt des d'on es gestionava
la província. En ella es trobaven espais tan importants com
l'arxiu provincial (tabulariun) i la caixa de l'Estat (arca) on es
custodiava la recaptació fiscal de totes les ciutats de la
província. La plaça era un ampli espai central enjardinat amb
pòrtics en tres dels seus costats, que era creuada per una via
longitudinal, on se situava una sèrie d'estàtues dedicades en
la seva major part a sacerdots provincials (flamines).
• Vies de comunicació

– Els carrers de la ciutat es trobaven pavimentats, amb voreres a

banda i banda. Diuen que els carrers eren bruts. Tot i això, tots
els nuclis urbans disposaven d'una important infraestructura
urbana. Per sota de les voreres circulava tota una complexa
trama de canalitzacions que permetia tenir neta la ciutat.

– La principal via que passava per Tarraco era la via Augusta que,
procedent de Roma, arribava fins a Gades (Cadis).

– Un dels monuments més conservats és l’Arc de Barà. Les calçades

romanes també van jugar un paper important en relació amb el
món de la mort: en les proximitats del nucli urbà, a banda i
banda dels camins, se situaven les principals necròpolis. En elles
es trobava tot tipus d'enterraments, des de simples fosses fins
autèntics monuments com la Torre dels Escipions.
Torre dels Escipions Arc de Barà
• La necròpolis

• La necròpolis romà-cristiana de Tarragona és un dels

conjunts funeraris cristians més ben documentats de tota
l'Europa Occidental. És un cementiri que van utilitzar els
cristians des del segle III fins al VI
• També s'ha conservat un important conjunt d'inscripcions
cristianes, mosaics funeraris i sarcòfags decorats.
• Les vivendes romanes

• Sabem poc de les vivendes romanes ja que no hi ha excavacions

molt extenses. Probablement, al costat d'àrees acomodades en
que segurament predominar les típiques cases romans, apareixien
altres en les que prevalien els edificis de pisos.
• Molt properes a Tarraco es troba La villa de les Centelles , que era
una villa aristocràtica i la villa dels Munts, situada costa amunt de
Tarragona, a Altafulla, aquesta vila era utilitzada com explotació
agrària, que conserven pintures murals i mosaics d'una
extraordinaria qualitat
• Restes romanes

• Aqüeducte de les Ferreres

Es coneix actualment com aqüeducte de les Ferreres o Pont
del Diable, nom que rep de la llegenda, que diu que el diable
el va construir una nit per guanyar una aposta on una
donzella es jugava el ànima.
• Aquest aqüeducte es va construir al segle II, en l'època de
Trajà. Està situat a quatre quilòmetres al nord de Tarragona, i
subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco. Té 217 m
de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres
d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25
el superior), unides sense morter algun, la seva funció és la
de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització.
• Torre dels Escipions
És un monument funerari que es troba a cinc quilòmetres de
la ciutat de Tarragona, sembla que data de finals del segle I.
Es tracta d'una torre de planta quadrada i carreus,
construïda amb carreus ben treballats i en l'actualitat, com
ha desaparegut la rematada superior, té vuit metres d'altura.
El cos central presenta en la seva façana principal dues
representacions del déu funerari Atis, imatges que van ser
confoses amb les dels dos germans Escipió, fundadors de la
ciutat.
• Arc de Barà
Situat a 20 km. de Tarragona, es tracta d'un arc honorífic que
va ser realitzat a finals del segle I aC, exercia de punt limítrof
entre Ilerda i Cèsar Augusta i era el punt de pas i cobrament
d'impostos a les mercaderies.
Medeix 10’5 d’alçada. Està emmarcat per pilars corintis que
sostenen l'entaulament, on encara es conserven vestigis de la
inscripció que el consagrava a la memòria de Luci Licini Sura,
cònsol i llegat imperial.
ilerda
- L'emplaçament estratègic i les possibilitats defensives la van fer
propícia a ser la capital d'un ampli territori.

- Situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com

una important via de comunicació, i des del Turó de la Seu Vella
el qual permet dominar tota la plana del Segrià.

- Una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava
habitada pel poble dels ilergets.

- S’ha arribat a pensar Ilerda va ser una fundació de nova

plantat, ja que les restes més antigues de les construccions
romanes són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de
la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C.
-Destaca la ciutat en especial a propòsit de la batalla que s'hi va
produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.) (descrita
pel mateix Cèsar en el De bello ciuile).

- Fins a les excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la

ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha
començat a sortir a la llum.
-
-De tota manera les estructures descobertes fins ara encara no
permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà.

-La difícil topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada
(molt poc coneguda) va condicionar en gran mesura la seva
estructura, allunyada per força dels cànons de les fundacions
romanes.
- La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa
fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola.

- El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est

de la ciutat, allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo
Maximus i del Decumanus Maximus,

-Just al mig s'alçaven unes grans termes públiques bastides al

segle II d.C., les quals van mantenir la seva funció fins a la Lleida
musulmana.

-Tot i això el fòrum estaria situat,, cap a l'altre extrem de la

ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant
Joan).

- Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un

possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer.
Batalla d’ILERDA

-La batalla d'Ilerda s'emmarca en la Segona Guerra Civil
de la República de Roma.

- Després d'entrar a Roma, conquerida Itàlia, i
sabent que Pompeu havia fugit cap a Grècia, el César es va
ocupar de les legions de Pompeu a Hispània, cobrint així la seva
rereguarda per poder avançar segur cap a Grècia.

- Aquesta batalla va ser lliurada l'estiu de
l'any 49 a. C. Els exèrcits estaven igualats en
nombre però l'habilitat de César i l'experiència de les seves
tropes ensinistrades en les guerres gales van provocar que el
bàndol de Pompeu es rendís al Cèsar el 2 d'agost del mateix any.
Indíbil i Mandoni

- Els cabdills ibers Indíbil i

Mandoni són tot un símbol per
a la ciutat de Lleida. De fet, hi ha
una estàtua que els representa,
situada a l’Arc del Pont.

- Indíbil i Mandoni, van lluitar per

la independència dels seus
territoris davant de la invasió dels
cartaginesos i els romans.

- Els ilergetes tenien Iltirta (Lleida)

com a principal assentament,
mentre que els Ausetans estaven
establerts a Vic.
- Indíbil i Mandoni van lluitar primer contra els romans com
aliats dels cartaginesos. Els romans, però, els van saber
atreure cap als seus interessos i van convèncer als ilergetes
que els cartaginesos els havien traït.

-Així doncs, ilergetes i ausetans van unir-se als romans i van

contribuir a fer fora de la península als cartaginesos.

- Els romans van mostrar les seves autèntiques intencions, que

no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors
quan Indíbil i Mandoni s’uniren, encapçalant una coalició de
pobles ibers.

- Els ilergetes, derrotats en primera instància, aprofitaren

la partida cap a Itàlia del general romà Escipió per tornar a
sublevar-se.
- La lluita va finalitzar amb
victòria romana i Indíbil trobà
la mort en el camp de batalla.
Mandoni va sobreviure, però
fou entregat a Roma, que
l’executà juntament amb altres
cabdills locals.

- La lluita per mantenir la seva

independència ha convertit
aquests dos ibers en un símbol
de força i coratge per a tots els
lleidatans.
EMÉRITA
aUGUSTA
• El seu nom actual és Mérida, Badajoz
• La ciutat romana va ser fundada pels romans a l’any 25 aC
per l’emperador August.
• Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada
de tribus: Vettones, Túrdulos, i Lusitanos, aviat va començar
a ser un focus importantíssim de la regió amb gairebé 50.000
habitants
• La seva ubicació era perfecta: l'estil de les "ciutats-pont"
romans-Còrdova, Toluse-es va situar al marge del riu
Guadiana i en la confluència d'importants vies de
comunicació.
• Va passar aviat a ser la capital de la Lusitania, En aquells dies
ja s'havia construït la muralles i planificat urbanament la
ciutat amb el seu Kardo maximus, Decumenus i amb el
Fòrum.
• La influència dels
emperadors de Italica,
Trajà i Adrià, va fer que la
ciutat prosperés en tots els
aspectes, social,
econòmica i culturalment
• Más tarde, las reformas de
Diocleciano confieren a
Emerita Augusta la
categoría de metrópoli
como centro de
comunicaciones y
residencia de autoridades.
• S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen
testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el
circ, els temples, els ponts i aqüeductes.
• Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà, Mèrida va
ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar,
cultural i una de les poblacions més florents en època
romana.
• Traçat de la ciutat

– La ciutat de Emerita Augusta va ser traçada d'acord amb un

pla de conjunt, amb carrers rectes, paral.leles i
perpendiculars

– La ciutat de Emerita Augusta va ser traçada d'acord amb un

pla de conjunt, amb carrers rectes, paral.leles i
perpendiculars

– Dels seus antics monuments queden encara restes molt

importants i en el seu subsòl s'han trobat abundants
escultures, documents epigràfics i objectes de la vida
quotidiana
• Edificis d’oci i espectacle
– El teatre romà: seva construcció va ser promoguda pel
cònsol Marc Vipsani Agripa i va ser inaugurat,
possiblement, entre els anys 16 - 15 a C. És un dels més
espectaculars monuments de la ciutat
Va ser construït fora de les muralles de la ciutat, aprofitant
el vessant d'un turó
Graderia: 6000 espectadors, s’accedia per 13 portes.
Orchestra: ocupava el cor
Pulpitum: cobert de fusta
– Amfiteatre romà: Va ser inaugurat el 8 a C. La seva
construcció es va planificar juntament amb el teatre, fora de
la muralla de la ciutat, aprofitant el mateix turó per a les
grades. (destinat a lluites de gladiadors…)
Es un edificio formado por una arena central de forma
elíptica, donde se desarrollaba el espectáculo.
La sorra estava envoltada per una graderia per a 15.000
espectadors dividits
– El circ romà: més de 400 m. de longitud i 100 m d'amplada
era el més gran dels edificis d'espectacles de la ciutat

Causa de les seves grans dimensions es trobava fora del

recinte emmurallat, al costat de la calçada que unia Emerita
amb Corduba (Còrdova) i Tolletum (Toledo).

Cavien 30.000 espectadors distribuïts en un graderia amb la

ja clàssica divisió en caveas marcada per les diferents
procedències socials dels seus ocupants.
• Fòrums
– Augusta Emerita, per ser la capital de la província de la
Lusitania, posseïa dos Fòrums, el Provincial i el Municipal,
comunicats entre si per l'Arc de Trajà
Foro Provincial : estarien ubicats els edificis dedicats a
l'administració de la Província i al culte religiós. En ell es van
trobar les restes d'un Temple de Culte Imperial que dataria
de la meitat del segle I aC
Fòrum Municipal: estava situat a la zona on confluïen les
dues artèries principals d'una ciutat romana, el Decumanus i
el Cardo
• Restes romanes

– Pont sobre el riu Guadiana: La situació del pont està

acuradament seleccionada en un gual del riu Guadiana que
ofereix com a punt de suport una illa central que el divideix
en dues lleres. L'estructura original no oferia la continuïtat de
l'actual, ja que estava compost per dos trams d'arcs que
s'unien a l'illa, on hi havia un gran tallamar.
• Aqüeducte dels milagres

– Formava part de la conducció que portava l'aigua a Mèrida

des de l'embassament de Proserpina situat a 5 km. de la
ciutat. Data d'inicis del s.I d.C. La arqueria es troba
actualment bastant ben conservada, sobretot el tram que
salva la vall del riu Albarregas.
• Acueducto de rabo de buey- san Lazaro

– Portava l'aigua de rierols i brolladors subterranis situats al

nord de la ciutat, es conserva bastant bé la conducció
subterrània però de la arqueria construïda per salvar la vall
del Albarregas només queden tres pilars i els seus
corresponents arcs pròxims al monument del circ romà i un
altre aqüeducte del segle XVI, en el qual es va utilitzar el
material de l'aqüeducte romà per a la seva construcció.
• Temple de Diana

– Edifici pertanyent al fòrum municipal de la ciutat. És un dels

pocs de caràcter religiós que es conserva en un estat
satisfactori. Malgrat el seu nom, erròniament assignat en el
seu descobriment, l'edifici estava dedicat al culte imperial.
La seva construcció data de finals del segle I a.C. o principis
de l'I d.C., en la època d'August
• Arc de Trajà

– Arc d'entrada al fòrum provincial. Estava situat al Cardo

Maximus, una de les vies principals de la ciutat i
comunicava aquest fòrum amb el municipal. En la seva
època estava recobert per marbre.
 MONUMENTS
• AQÜEDUCTES

Sant Jaume Segovia

• VIES PONTS

Via de la plata Pont de Martorell

Pont d’Alcàntara Pont de Salamanca

MURALLES

De Girona
 Muralla de Lugo Muralla d’Astorga
TEATRES

Teatre de Cartagena
Teatre de Clunia Teatre de Sagunt

Teatre de Itàlica
AMFITEATRES

Amfiteatre de Itàlica Amfiteatre de Segòvia

CIRCS

Circ de Toledo
TERMES

Termes de Badalona Termes de Caldes de Montbui

Caldes de Malavella Sant Boi de Llobregat

TEMPLES

Temple de Vic Temple de Évora