C1.

Unitat 3 PROGRAMA D’INTERCANVI FULL 9B

1. Llegiu aquests dos textos i contestau, entre tots, les preguntes que hi ha a
continuació.

CURS INTENSIU DE DIGLÒSSIA

Els sociolingüistes donen el nom de diglòssia al fenomen sociolingüístic en virtut del qual
els parlants que coneixen dues llengües – o dos dialectes o dos registres molt diferenciats
d'una llengua -tendeixen a especialitzar-ne l'ús lingüístic, de manera que a les finalitat
elevades correspon la llengua elevada i a la quotidianitat, la baixa.

Hi ha poderoses raons per sospitar que la diglòssia no solament suggereix quan és

adequat utilitzar la forma elevada, sinó que exigeix a la forma baixa un fort grau de
simplicitat, alhora que qualsevol divergència en relació amb la llengua elevada es
considerada una complicació curiosa, en bona part artificiosa i immediatament rebutjable.

Com que hi ha eixelebrats que voldrien que el català esdevingués una llengua
absolutament normalitzada, apta per a totes les necessitats de la vida, convé donar unes
breus instruccions a fi de deixar el català en la situació de secundarietat que li pertoca, i
cenyit a la versió light que en deriva. Aquesta és la finalitat d'aquest curs intensiu de
diglòssia.

Sempre que parlis en un lloc públic on hi hagi persones desconegudes a menys de 10

metres de distància, evita parlar en català i passa't a l'espanyol, encara que la conversa
sigui privada. A moltes zones del domini lingüístic català ja ho fan així, amb notable profit
per a la convivència.

Amb molt més motiu, la presència d'una persona que no sigui catalanoparlant en el grup
implica que tot aquest s'hagi de posar a parlar en espanyol, encara que aquesta persona
entengui el català.

Si saps el que et convé, mai no t'adrecis en català a un superior si no estàs segur que
serà condescendent amb tu. Podria pensar-se que li retreus alguna cosa, i les teves
perspectives professionals podrien ressentir-se'n.

Amb les coses de menjar, no s'hi juga. En cap cas no facis una factura, un rebut o un
contracte en català. Mai no se sap quin pot ser en el futur el resultat de les actuals
tendències localistes. Una bona política és la de les caixes d'estalvis: per captar el client,
el català (encara que sense exagerar); per fer les hipoteques, no cal ni dir-ho: l'espanyol.

No cometis mai la grolleria d'adreçar-te en català a un subordinat, a un dependent, a un

cambrer... fent valdre la teva posició de preeminència: seria un abús imperdonable.

Adreça't en espanyol a qualsevol desconegut. Així, en una discoteca diràs «¿Estudias o

trabajas?» (Nota: aquesta recomanació val per a la frase de moda de cada moment). Això
és bàsic per a les joves generacions, per consolidar la seva dimissió massiva de la parla
provinciana: convé assegurar la futura parla familiar des del primer moment.
Afortunadament, aquesta norma és de les més seguides.
En un casament, és de bon to cridar «¡Vivan los novios!» o «¡Que se besen!», en la
llengua corresponent a un acte de tanta solemnitat.
C1. Unitat 3 PROGRAMA D’INTERCANVI FULL 9B
Quan siguis a l'estranger i no coneguis la llengua local, expressa't en espanyol. Podràs
comprovar la universalitat d'aquesta llengua, sobretot si t'expresses en veu ben alta.

Quan expliquis a algú una conversa que ha tingut lloc en qualsevol llengua que no sigui el
català, reprodueix-la en espanyol, encara que la resta de la conversa d'aquell moment
sigui en català. Demostraràs així el teu domini lingüístic.

Quan facis una citació, fes-la en espanyol, encara que parlis en català. Així, diràs:
«Muchos son los llamados y pocos los escogidos» o et referiràs a «la mujer del César».
Expressions tan universals han de ser dites en una llengua ben universal.

Un espectacle té una dimensió social innegable; per consegüent, entre una pel·lícula
doblada al català i una de doblada a l'espanyol preferiràs sempre aquesta darrera. La
comunió amb el públic present - i fins i tot amb l'absent - serà molt més intensa.
Afortunadament, els empresaris de les sales t'hi ajuden.

Quan parlis amb un estranger, espanyolitza tots els noms propis catalans, tant
fonèticament com morfològicament. Així, parlaràs d'«Antonio Gaudí» o de «Lérida».
Sigues especialment curós en la forma de pronunciar el nom de Barcelona, evitant-hi la
vocal neutra - que és molt barroera - i donant a la c el so de la z de Zaragoza.

Si et dediques a l'ensenyament, procura fomentar la forma espanyola de tots els termes

tècnics. Així, parla del «seno» i del «coseno», encara que facis la classe en català. Al
capdavall, no et paguen pas per tenir cap coneixement lingüístic especial.

Si ets cap d'estudis i no et queda mes remei que programar un mínim d'assignatures en
català, procura que siguin les Maries, i si amb això no n'hi ha prou, concedeix-los les
assignatures de lletres. La ciència -matemàtiques, física i química- es compagina
malament amb el localisme. Les editorials de llibres de text ho tenen ben clar.

Una assignatura en català no vol dir pas un llibre en català. N'hi ha prou amb l'explicació
oral del professor. El llibre pot ser perfectament en espanyol. Quant als apunts, que
cadascú faci allò que millor li sembli.

Si ets professor de català i el professor d'espanyol amenaça amb l’anul·lació de qualsevol

examen que contingui cinc faltes d'ortografia, pensa que l'exotisme del català t'obliga a
posar el llistó ben bé en 50 faltes.

Quan esmentis les lletres de l'abecedari, recorda que el seu nom veritable és l'espanyol.
Això és especialment útil en dir les sigles: CD i DVD s'han de pronunciar amb ce de
Zaragoza i amb uve de Valladolid.

Recorda que entre dos mots més o menys sinònims, sempre serà preferible el que
s'assembli més a l'espanyol, ja que serà més universal.

Si ets publicitari, en favor dels interessos del teu client, fes pronunciar amb fonètica
espanyola els noms de les marques. Altrament es podrien produir confusions lamentables
que podrien afavorir els competidors.
C1. Unitat 3 PROGRAMA D’INTERCANVI FULL 9B
No intentis aprofundir en l'ortografia del català. De fet, l'ús de la dièresi, l'existència de dos
accents (agut i greu) i el fet que hom doni valors estranys a algunes lletres - com ara la j,
la z o la x - allunyats dels seus sons veritables (que són, és clar, els de l'espanyol) fa que
sigui una empresa excessivament àrdua, fruit d'un caprici a què no cal que et sotmetis.

Intenta evitar les paraules com ara «vespre», ja que responen a una raresa del català, que
distingeix entre vespre i nit. És prou conegut que la divisió natural i universal del dia és la
que recull l'espanyol, que no te cap terme equivalent a vespre.

Només les llengües universals poden tenir registres diferents, en virtut del seu propi
universalisme. Les llengües locals i col·loquials, no. Per consegüent, mira d'evitar
distincions absents de la parla mes xava, com ara la que alguns s'entesten a establir entre
«per» i «per a», tant si parles com si escrius un tractat filosòfic.

Com que els sentiments bàsics del gènere humà son universals, mira d'expressar-los amb
termes ben universals. Digues-li a la teva enamorada, per exemple, que es el teu
«carinyo». Traduït a la condícia de les ciutats, desitja que es posin «guapes».

L'apòstrof es una raresa pròpia de llengües poc universals. Quan en trobis un, procura
pronunciar distintament dues vocals. «D'entrada» s'ha de pronunciar «de entrada»; i
«l'oli», «el oli». Pots practicar escoltant la televisió.

Totes aquestes recomanacions es resumeixen en dues: utilitza el català tan poc com
puguis, i abraça, com a màxima expressió de diglòssia, les tesis del català light.

Albert Vila
Escola catalana, febrer de 1993
Adaptació, http://www.albertvila.cat/articles/1993/0215dig.pdf

DECÀLEG DEL CATALANOPARLANT

1. Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família, els amics i
els coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar català als qui sabeu que us entenen, encara
que fins ara els hàgiu parlat en castellà.
2. Sigueu respectuós amb tothom que parla una altra llengua, però exigiu que els altres
siguin respectuosos amb la vostra.
3. Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, al treball, etc. Si us entenen
continueu parlant-los en català encara que us responguin en un altre idioma.
4. Als coneguts vostres que encara no comprenguin bé el català, animeu-los a provar de
comprendre’l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.
5. Si veieu algú que s’esforça a parlar en català ajudeu-lo i demostreu-li que valoreu el
seu capteniment.
C1. Unitat 3 PROGRAMA D’INTERCANVI FULL 9B
6. Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit però doneu l’exemple de demanar a
persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-
nos els uns als altres a mantenir un català viu i bo.
7. Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians,
rossellonesos, etc. i coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la
riquesa del català, ben igual que la de totes les llengües amb parlants cultes.
8. Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català i que siguin en la nostra llengua les
lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la
televisió que us mireu, etc. Gaudim, ara que podem, d’allò que havia estat prohibit durant
tants anys!
9. Preneu la decisió d’escriure totes les cartes i notes en català. A partir d’avui poseu
sempre el vostre nom en català. Ompliu-hi els talons.
10. Exigiu a tothom, fins i tot a les institucions més rutinàries, que us escriguin en català.
Feu-ho amablement i amb respecte. No vulgueu perdre el temps i nervis lluitant contra els
enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda. Tota persona que defensa
la seva pròpia llengua sense agredir a ningú té el dret al seu costat.

• En quins elements rau la ironia d’Albert Vila? I en el Decàleg del catalanoparlant

n’hi ha, d’ironia?
• Heu viscut qualque situació del text d’Albert Vila alguna vegada? Quina?
• I del segon text?
• Si haguéssiu de classificar la gent del vostre entorn, com diria que actua? Seguint
les recomanacions d’Albert Vila o les del Decàleg del catalanoparlant?
• Quines situacions pensau que es donen més sovint, les del primer text o les del
segon?
• Quins són els tres usos diglòssics més habituals en el vostre entorn? Quines
conseqüències pensau que té la diglòssia per a la comunitat catalanoparlant?
• El Decàleg del catalanoparlant actua com a contrapunt del Curs intensiu de
diglòssia?
• Feis servir algunes de les recomanacions que us dóna el decàleg? Quines, quan i
per què?
• Si el tema que tracta Albert Vila és la diglòssia i, per extensió, el bilingüisme, quin
és el tema del segon text?

2. A partir del contingut d’aquests dos textos, i de totes les idees que han sorgint,
redactau un text de 350 paraules en què intenteu caracteritzar la situació de
contacte entre el català i altres llengües en la localitat on viviu, detectau-hi els
possibles usos diglòssics, valorau-ne les conseqüències, donau-ne el vostre parer i
proposau estratègies per evitar-los. Si cal, aplicau-hi altres conceptes
sociolingüístics que hem treballat en aquesta unitat.