You are on page 1of 16
FOPAOCA TTA ALF MY\ATEIUKA: . AUTONOMIE eREGULARITA IN LI LINGUE- INTERNATIONAL. Numero Special COLECTIONE.S de KOSMOGLOTT e COSMOGLOTIA Ji ancian annu-series de KOSMOGLOTT e de COSNOGLOTTA constitue un tresor {nexhaustibil pri 1i Occidental-movement e li developatior de nor lingue. Omni interlinguistes queies desira posseder ti rari ¢ secur e preciosi fontes de documentation have 1i max grand avantage comprer tam mult annu-colectiones quam possibil. In facte, 1i unnu-series de 1922 til 1926 (Kosmoglott) es nu qu ei {ntrovabil e solmen queic privilegiates va haver li chance consti tuer 1i complet colection de nor oficial organe. Por exemple, ho-mo- ment, li Institute Occidental have solmen un compiet colection 1922- 1926 de Kosmoglott. Ane pluri annu-series de Cosmoglotta es quasi exhaustet, por ex emple tis de 1927 til 1933, e anc un cert némere de numerée de Cosmo glotta serie ¥ ; regretabilmen pos poc témpor noi ne plu va posser 1 verar les. Yi li actual valore del annu-series de Kosmoglott e Cosmoglotta KOSMOGLOTT: Annu 1922 1923 1924 1925 1926 Cadernes 10 6 3 4 6 trecie sv. f 50 30 15 20 30 COSMOGLOTTA : Annu 1927 1928 19297 1930 “T951 1932 1933 1934 1935 Cadernes 6 ll “1 6 6 6 6 8 10 Precie sv. ft. 24 ll il 9 9 9 9 6 8 Annu 1936 1937 1938 1939 1940 1941 1942 1943 1944 Cadernes 10 13 12 9 a 4 12 12 12 Precie sv, He 8 10 10 9 cas 2 5 5 5 Annu 1945 1946 1947 1948 Cadernes 120120 12 a2 Precie sv. fr. 5 7 7 8 1) Complet colection 1922-1926 de KOSMOGLOTT : sy. m. 160.-- (si liverabil) 2) Complet colection 19; R. 350.-- (si liverabil). 3) Separat numerés de Cosmoglotta A : R. 0.80, Cosmoglotta B : ft. 0.40, Kosmoglott, precie secun li stock. be qe phtti rabatte es concedet por 1i annu-series o 1i separat nume ros de Kosmoglott © Cosmoglotta, ma li expedition es sempre fat afrar cat. 5) Noi sempre compra ancian numerés de Kosmoglott e numerés de Cosmoglotta ante 1934, ma solmen exemplares nett e {nnaculat. Ples de Binder oferta de precie. Inviar nequo sin convention. Tamen noi preme Sia ja omni generosi donatores queles va inviar nos exemplares gratul men. 6) Un insistent petition : Ples nequande destructer old numerée de Cosmoglotta ‘i vu ne desira conservar 08, ples retromisser les & administration + Vu va far it un servicie e in sam témpor auxiliar 1i edition de nor revie. Administration de COSMOGLOTTA 18 1947 de KOSMOGLOTT e COSMOGLOTTA : sv. Autonemie e Regularifé in li lingue infernational in nro. 134 de COSMOGLOTTA (ed. A pag. 19) yo atraet li atention del letores a un nov ovre interlinguistic, "VIJF KUNSTTALEN", scrit de un esperantist nederlandesi, Sr. WeA. J. Manders de Venlo. Pos har substrecat, quam it convene, li scientic objec tivitdé quel manifesta se in ti ovre, yo anunciat mi inten— tion discusser in quele articules ulteriori 1i fundamental objectiones de Sr. Manders contra Occidental. li unesim de ti articules esset publicat in CCSMOGLOTTA B nr. 94 sub 1i titul "Autonomie e Naturalitdé in 14 L.I." Yo ocupat me in it pri li misinterpretation del conceptiones fundamental de E. de Wahl pri li scope del mundlingue e yo exposit li vis- punctu occidentalistic pri li ortografic problema. Li se— quent articules va esser consacrat al question del deriva- tion. It semblat me util profitar ti occasion por far un spe cie de resumate de omni argumentes queles milita in favore de nor tese. Noi constata in facte que 11 importantie del problema "autonomie o naturalitd" sembla crescer con li progresses del modern interlinguistica. Sr. H. Jacob consa~ crat a it un niimere apreciabil de p4gines in su du libres "On the choice of a common language" e "A planned auxiliary language" e anc li linguistic stab de IALA esset confrontat con 1i sam problema. Pro practic motives noi presenta li materiale in un sol caderne, vice dispersar 1i exposite in pluri articules. LI OBJECTIONES DE SR. MANDERS. B.. bon situar 14 problema, yo deve comensar per citar quele selectet passages ex li libre de Sr. Manders queles ilustra 11 punctus in discussion: (pag. 198): ... Ci on deve tdmen posir se li question: "Esque li conception de De Wahl responde a rational cri- teries? Su tot sistema presuposi 1i conossentie de adminim un lingue romanic. Ti qui vole expresser se in Occidental ne posse usar 1i existent afixes secun su pro~ pri arbitrie: il deve usar li precis afixe quel permis— se formar un internationalmen conosset parol o quel duc- te a un derivate con romanic aspecte. .... It es totvez ver que Occidental oferta solmen rar possibilitds de in- dividual parolformation. Si on departe del vispunctu que li lingue international va, plu tost o tard, far 11 aprension de foren lingues superflui por mult persones ~ e to es anc 1i conception de De Wahl - tande to signifi- oa que in future multes va dever aprender li vocabulari- 9 um de Occidentel con omni su composites e derivates presc in li sam maniere in quel ili deve nu aprender li deriva- tes francesi e hispan. It es ver que mem in ti casu Occi~ dental vell maner ancor mult plu facil quam 1i vivent lingues, mers{ al relativ regularitd del derivationes e al facil grammatica, ma por tis queles ne posse apoyar se sur li lingues romanic, 1i sistema de derivation de Occidental va esser inferiori in facilité a ti de Espe- rento e Ido; concernent su possibilitds de aplication it es mem inferiori a Volaptik. (pag. 80): Occidental have quam cardinal caracteristi- cum que it ne tende, quam li altri lingues internatio— nal, vers absolut regularitd. To vale tam por li gram- matica quam por li derivation. Ti ultim es adplu carac- terisat per li existentie de un grand nimere de afixes de queles pluri have plu quam un function, durante que 1i sam function es sovente expresset per pluri afixes. Plutost quam etablisser un ver sistema de derivation, De Yahl provat trovar regules queles vell permisser le reciver derivates internationalmen conosset quam regu- larimen format Occidental-paroles. "Electricitd, sal- vation, executor, expedition, action, tolerantie, ser- pentine, Argentinia, fripon, spion, patron" es ne sol~ men regulari derivationes occidentalistic, ma adplu pa~ roles queles es incontrabil sub li sam formes in lin- gues national. E to es por De ‘/ahl lu essential. (pag. 351) On ne posse ne admirar li sistema de De Wahl quel resuma in quelc relativmen simplic regules 1i tre complicat mecanisme de derivation del lingues romanic. Ma quantcunc ingeniosi es ti sistema, it have poe practic valore. Durante que in Esperanto e Ido on posse self formar 1i derivates per li unic auxilie del rason o del leges del analogie, ti sam possibilité es excludet in Occidental. In ti lingue un derivate es co- rect solmen si it coincide in su aspecte exteriori con un forme romanic. Li scope es dune sempre crear un pa- rol quel on ja conosse per su forme. Ti qui vell basar se unicmen sur li sense del radicas e del afixes, vell inuancabilmen crear paroles quam "militariatu, affabi- lerie, esperore, povrificar, capitalario, liberie, mor- tantie, comensation", formes queles es omnes teoricmen corect, ma malgré to fals. Qui ne conosse romanic lin- gues es fortiat aprender omni derivates quam si ili vell esser radicas, benque in veritd li regulari formation facilisa considerabilmen li aprension. Por li activ usa- tion del lingue ti total dependentie del romanic lingues forma un seriosi obstacul. De altri ldtere it es just aconosser que to considerabilmen facilisa 1i comprension por tis queles conosse ti lingues. Un intelectuale tot- men ne besona conosser Occidental por posser comprender {nmediatmen alquel textu in Occidental. On posse dir lu sem ni pri Esperanto ni pri Ido. 20 In 1i ocules de Sr. Manders, 1i situation sembla dune esser 11 sequent: de un ldtere un sistema (Esperanto) quel es ni tam natural ni tam international quam Occidental, ma quel oferta 11 avantage esser extremmen simplic e regulari in su parolformations de altri ldtere un sistema (Occiden- tal) quel es absolut international, ma u ti internationali- t4 es obtenet ye 1i detriment del regularitdé e facilitd de aplication del regules de derivation. Li facilitd& de Espe- ranto es obtenet per li clarmen definit e univoc sense del elementes derivatori: 1i sense de un notion composit (parol derivat) resulta sempre logicmen ex 11 senses combinat del elementes isolat. Li sfere de aplication del afixes es practicmen inlimitat. In revancha, li desfacilitd de Occi- dental es debit al multisensitd del afixes: un parol deri- vat es corect solmen si it es conform al internationalité, e solmen li romanic popules save electer ex 1i quantité de afixes aeeront ety tis queles efectivmen producte li inter-~ nationalitd del forme derivat. It manca dunc al sistema de derivation de Occidental 1i autonomie quel caracterisa 11 metodes de parolformation in Esperanto e Ido. ANC OCCIDENTAL ES AUTONOM. Nu, it es certmen un exageration afirmar que li siste- ma de derivation de Occidental es caracterisat per un total manca de autonomie. Noi posse mem posir quam principie que un parol corectmen format secun li regules de derivation docet in nor grammaticas deve esser considerat quam just men si it ne coresponde al forme international sub quel on customa trovar it in li lexicos. Yo ne vide, por ex., in li némine de quel principie on vell posser condamnar li paro~ les "militariatu, povrificar, comensation" queles Sr. Man- ders cita quam incorect. *). In céteri ti possibilitds de uisformation es minu frequent quam on vell posser suposir a prim visu. Por exemple: qui va formar li parol "capitala- rio" quande noi have un derivate "capitalist" de quel li internationalitdé include omni lingues de Portugal til Rus- sia? Poy noi save que in Occidental on distinte inter afi- xes productiv e inproductiv. li sufixes inproductiv es tre poc (~est, -il, ~id, -escer, -icar) e on generalmen aprende li derivates "tot fat" vice formar les self, quam on anc aprende in Esperanto sin derivar les (pro que on ne posse) paroles finient in -mento, -enco, ~ancoo, -Oro, —uro, ~ara, ~ala etc. etc.) durant que ili forma in Occidental regulari derivates. *) Per un ironie del fate, Sr. Manders sembla har haustet eu exemples ex 1i critica de Occidental quel yo self publi- cat ca, 15 annus ante nu in mi articul "IDO F LA LOGIKO (Progreso X 93). Ma desde 1933 yo ha evoluet quam anc Sr. Nanders va {nevitabilmen evoluer e to probabilmen in minu mult témpore quam yor 21 li afixes productiv have in Occidental practicmen 14 sam possibilitds de inlimitat aplication quam in Esperanto. Nequé impedi nos dir equita-t-osi, malgré que F have "équi— table"e H "equitativo™: Nol forma ein heeltar "ludette, plo- yada, substantival, pruntation, eredaci, perdibil, leonello, musicastro, plumallia, tassade, sucrage, glotton, stridore, Resitatorl, successosi, flerura etes ete. ain questioass too esque ti paroles es international o ne. Ma mem quande ili efectivmen ne es international, ili malgré omnicos nequande have ti aspecte artificial quel caracterisa 1i pluparte del derivates in Esperanto e Ido. Ili sempre representa formes queles anc 1i vivent lingues vell har posset producter per lor propri medies, E in facte un grand quantité de derivates in Occidental, quam por ex. toleration, transportation, mor~ daci, malessere, recivement, queles vell posser semblar in- natural por un francese, have lor exact equivalente sive in anglesi, sive in italian o hispan e es pro to considerat quam perfectmen natural del concernet popules. QUE VERMEN ESPERANTO ES PLU FACIL’ Nu vole témen francmen aconosser que monoglottes par- lant un lingue ne-romanic posse efectivmen in cert casus esser seductet a formar derivates queles, benque teoricmen possibil, tdmen ne corresponde al formes queles 11 interna- tionalité imposi quam directiv in li usation del lingue. | Si noi reducte 14 critica de Sr. Manders a ti precisi casus, | noi deve aconosser que it es rect. Ma ... e nu veni li grand stion: ESQUE REALNEN LI SAM DESFACILITA NE ANC EXISTE IN FRANTO? Esque vermen Esperanto es un lingue autonom in ti sense que chascun notion posse esser expresset por talmen dir automaticmen e sin erra possibil mers{ al unic auxilie de bon selectet afixes con clarmen definit sense? Esque li logic analise quel 14 usator de Esperanto deve far por tro-~ var in chascun casu li exact combination de radicas e afi- xes queles coresponde al idé a expresser es realmen acces— sibdil anc al "hom del strade", i.e. a ti specie de clientes a quel Esperanto pretende just dedicar su particulari cui- das? Pri to noi es ja del comensa assaltat de un seriosi adbite. Si li afirmationes de nor adversarios concernent li excellentie de lor sistema de derivation vell esser ver, quel beson vell ili tande haver por editer spess vocabula- Yiums, quam ili existe in Esperanto e Ido? Un bon gramma- tica e un simplic radicarium vell dever suficer por omni be- sones. Quel beson on vell haver por indicar in li lexicos anc omni derivates, si tis-ci posse esser tem facilmen for- mat ex li radicas mersi al insuperabil principie de "auto- nomie” quel presidet al elaboration del regules de “vort= farado” in Esperanto? Ho vé, ti tant laudat facilitd del si- stema de derivation aparentmen ne existe, nam li max complet grammatica de Esperanto, a saver li "Plena Gramatiko" de Kalocsay e Waringhien (ca. 500 pd&gines!) es ancor ne sat complet por explicar omni misteries del esperanta "vort- 22 farado" e ancor minu por far superflui 1i spess lexicos. In contrari! In su recension del duesim edition del aludet gram— matica, li excellent esperantist Lanti plendi amarimen (Sen— hacieca Revuo 10-5-1999) que 1i esperantistes possede nu "tro plenan gramatikon, dum mankas sufiée plena vorti.ro!" In veritd 11 sam "desfacilitds" queles 1i esperantistes critica in Occidental existe in mem plu alt gradu ane in Es- peranto. Ili es solmen de un altri specie. Noi va demonstrar to per un metodic exposition del factes. LI_MULTISENSITA DEL APIXES IN ESPERANTO. Qh reprocha a Occidental que it manca su afixes ti uni- sensitd quel caracterisa 11 sistema de derivation in Esperan— to e quel es assertetmen 1i cardinal factor por 1i facil a- prensibilitdé de ti lingue. Or li veritd fortia nos constatar que ti sam multisensitdé existe anc che li afixes de Esperan- to. Vi quele exemples: rADO: 1. action (skribado), 2. durada (irado), 3. repetition (pafado). =AJO: 1. algqué coneret (skribajo), 2. concret resultate de un action (konstruajo), 3. materiale (lignajo), 4. co~ se comestibil (porkajo}, 5. maniere de acter (azenajo). -IDO: 1. filio de ... {rebiae) 2. yun nascete (éevalido), “=~ 32 descendentes (levidoj), 4. indigeno (Kanaanido), 5. epigone (Homeridoj). rISMO: 1. doctrine (budhismo), 2. movement (vegetariemo), 3. maniere de acter (eantbalisxo) 5 4. sistema (Jur- nalismo), 5. maladiv tendenties (alkoholismo), 6. idiotismes (latinismo). -ANO: 1. membre (komitatano), 2. logiante (urbane) 3. edep- te (Lutherano), 4. apartenent a ... (familiano). 1. inclinat a ... (dormema), 2. possent ... (eksplo- dema), 3. sub li dangere de ... (mortema). 1. comensa de un action (ekiri), 2. subit action mo-~ mentan (ekbati). 1. retro (reveni), 2. denov (revidi). 1. movement ad éxter (eliri), 2. selection (eltrovi), 3.aquisiter alqué desirat (elflati monon de iu), « Manifestar per alqué (elparoli), 5. crear per ... (elpensi), 6. extender in li sense del longore (el- glatigi), 7. plen, exhaustiv (elkreski), &. posser far til li fine (elporti = occ. suportar). 9. til dnusabilitd, desaparition (eluzi). Yo pensa que ti exemples (haustet ex 11 Plena Gramatiko de Esperanto de Kalocsay-Waringhien) sufice por monstrar li ver caractere del monosemie aplicat in Esperanto. It va es- ser desfacil afirmar que li diferenties de sense es minu grand in Esperanto quam in Occidental. 25 UN EXEMPLE INSTRUCTIV., A ti unesin obstacul adjunte se ancor altres. It va es- ser max bon far preceder lor exposition de un exemple ilue- trativ: lass nos suposir que yo ha aprendet li radica BRUL- in Esperanto e que yo prova derivar de ti radica li tot familie de paroles. Armat per li regules de derivation yo comensa per formar corectmen 1i sequent serie de paroles: bruli (brular), brulifi (arder), ekbruli (accender), ek- brulAt (inflanaar ep, > Halbruli (extinter), malbruligi’ (ex- tinter se). Ma per hasarde yo incontra ti sam radica in li lexico e constata que durant’ que yo tractat li verbe quam transitiv, it in realitd have un sense intransitiv. Ti decovrition to— talmen destructe mi bell serie de derivates e yo hasta corec- ter it. Quam nov resultate yo recive li sequent serie: bruli (arder), bruligi (brular), ekbruligi (accender) exbruli Cinflenmas se), galbruld (extinter sol, malbruligi (extinter). To sembla corect, ma ho vé, mi tribulationes ancor ne es finit. It monstra se que on ne di malbruligi in Esperan- to. On have por ti notion un special radica, a saver estingi. Li corect serie es dunc: bruli, bruligi, ekbruligi, ekbruli, eatingi, estingifi. Ma li possibilit&s de autonom parolformation per to an- cor ne es exhaustet. Si li situation vell har esset invers, i.e. si yo vell in prim har aprendet 1i radica esting e igno- rat 1i radica brul, yo vell tot naturalmen har comensat li serie de derivates per: estingi, estingifi, malestingi, malestingifi, ekmales- tingl, ekmalestingigi, si yo vell har considerat 1i verbe estingi quam transitiv, e per esting!, estingigi, malestingi, malestingigi, ekmalestin- 4, ekmalestingigi, ei yo vell har considerat it falsmen quam Thlvsnsitive In resuma, 1i regules de derivation in Esperanto permis- se teoricmen li sequent serie de paroles: bruli, bruligi, ekbruligi, ekbruli, estingi, estingifi bruliki, ekbruli&i, malbruli, malbruligi, malpruligi, estin- igi, malestingigi, malestingi2i, ekmelestingi, ekmalestin- Bigi, gkmalestingifi. Ex ti 17 teoricmen possibil derivates, solmen li 6 une- simes es corect; li 10 altres es falsmen format. On tro facilmen oblivia que li"vortfarado" in Esperanto totalmen ne es tam simplic e automatic quam on vole far nos creder. For que un Esperanto-derivate mey esser corect, plu- ri preconditiones deve esser plenat queles yo va enumerar e curtmen comentar in 1i sequent lineas. 24 LI_INTRICACITAS DEL "VORTPARADO" IN ESPMRANTO. 1. Li conossentie del radica ne sufice in Esperanto por posser formar corectmen li derivates. It es necessi anver esque ti radica es substantival, adjectival o verbal. In Qeeiaentel, nod geriva ex 1i du substantives "brosse” @ "péo~ ne" li verbes brossar e pectinar e li afere es liquidat. Ane in Esperanto noi forma Ti destvates brosi, brosado ex 1i substantive "broso". Ma por posser far to nol deve saver in vim que bros~ in Esperanto have un sense substantival. E— te ae es tam self-evident, nam ti sam Zamenhof quel dat un sense substantival al radica bros-, tracta in revancha 1i radica komb~ (péctin-) quam verbal. On dune ne posse dir se- cun li @xemple de "bros-": kombo (péctine), kombi (pectinar), kombado (pectination), ma on deve derivar: Kombi (pectinar), Kombo (pectination), kombilo (péctine). Un altri exemple: si on ne save in antey que Ii radica "varb-" have in se self an sense verbal oo Substantival, li resultates del derivation va esser totalmen diferent. In li unesim casu noi vell reci- yer: yarbi (recrutar), varbo (recrutation), varbito (recrute); in 1i duesim casu li serie vell esser: varbo (recrute), yar- bigi (recrutar), varbigo (recrutation) ~~ 2, It ne es desfacil divinar que “brul-" have in se self un sense verbal e pro to 1i desfacilité mentionat in supra ne existe por ti radica. In revancha, li curactere verbal del radica in question fortia li usator distinter inter sense transitive intransitiv, nam de ti distintion depende li co- rect o incorect formation del derivates. Or, Sr. Manders self aconosse francmen que ti necessité constuntmen distinter in- ter verbes transitiv e intransitiv, junt con li desfacilitdé saver precisimen de omni verbes esque ili es in facte tran- sitiv o intransitiv, constitue un del max grand obstacules por li corect usa del lingue. It existe, secun Sr. Manders, poc persones queles save usar li sufixes -ig e -ig corectmen. Nem expert esperantistes usa les sovente in fale maniere. EF li ciilmine del malchance es que ti du sufixes, queles condi- tiona li just formation del derivates secun li sense (tran- sitiv o Intransitiv) del radicas, es just inter li max impor- tant e max frequentmen usat. 3.No nave in Esperanto un conod medie por indicar li con trarie, a saver li prefixe mal- (granda-malgranda, fermi- malfermi, nova-malnova etc.). On vell pensar que nequé es plu facil quam aplicar un prefixe con un tam clar e {nequivoc sense. Regretabilmen it es tal solmen sur li papere, nam it ne sufice conosser ti prefixe: quam monstra li exemple de "malbruli", on deve ancor saver in quel precisi casue on pos- se user it ¢ in queles ne. In facte, it existe in Eaperanto un grand serie de antonimes queles ne es format p pre~ fixe mal-, ma es expresset per special radicas: kuraje—tima; — Siri~puSi; komenci~fini; morti-vivi, preni ~doni, perdi-trovi; Yidi-plori; konfesi-nei; smuzi-enuj, konverka~diverga; Eon kava-konveksa etc. etc. Si li aprensor ne have li certitd que wn afixe con un tam clarmen definit sense posse esser usat 25 sin restriction, a quo servi alor ti bell "“autonomie" in li "yvortfarado" de Esperanto? Ti incertitd pri 11 corectitd del Esperanto-derivates extende se anc a formes queles es gremmaticalmen {nreprocha- bil. Li reproche quel on fa a Occidental retorna se contra Esperanto, nam anc in Esperanto on posse formar derivates gueles, benque teoricmen corect, tdmen ne coresponde a tis queles'’1i usa ha consacrat quam genuin Esperanto-paroles. Pro quo, por exemple, ne dir Sreubo-turnilo vice Srau- bilo, si on ane di "korko-tirilo"? Pro quo ne Sipejo vice haveno, si on anc posse dir automobilejo vice garake? Si Yagonaro sta por tren, esque aler tegatara © feTtars vell esser minu corect quam tegmento e TSG Bro Guo ne -herbaro vice herbejo, predikejo vice pregel reRejeto vice kapelo e mortintejo 0 enterigejo vice tombejo? etc» etc. LI_"VORTPARADO" E LT "HOM DSL STRADE’ Por racitisar 11 aprension del lingue, Esperanto reduc- te 11 mimere del radicas a un minimum e recurre a su siste- ma de derivation por expresser un grand niimere de notiones por queles omni lingues vivent usa special radicas. Ti sis- tema de derivation permisse mem expresser cert notiones fun- danental per li artificial combination de afixes inter se. Ti possibilitd es unic in Esperanto e on posse considerar it con bon jure quam li triumf del principie del autonomie in 1i dominia del derivation. Ma just ta monstra se li congeni- tal inaptitd de ti principie quam factor de facilitdé in li practic aplication del lingue. Yo professe un cert admira~ tion por li ingeniositd del autores esperantistic queles ex~ celle in 1i creation de noy paroles, unicmen basat sur li presc inlimitat possibilitds quel oferta li sistema de deri- vation de Zamenhof. Ma ti admiration ne successa dupar me pri li practic valore del metodes usat. Yo defia quicunc pruvar que ininstructet persones (queles Esperanto ya just considera quam li max importent parte de su clientela) es vermen capabil formar self, per li unic euxilie del regules de derivation ti bell serie de "autonom" derivates queles noi incontra tam sovente in 1i production litterari esperan-~ tistic. Yo cita in hasarde: kunulo, almiliti, arigadi, obli gh falkuSigi, elingigi, pliulo, Kontratulo, alakvigi, onigi- Io, alajo etc. Yo incontrat in textus esperantistic li ex- pression "Stono de falpufigo". Nequande yo vell har esset capabil constructer self un tél nonstru. Solmen per un hasar— de yo decovrit que it sta por F “pierre d'achoppement", G "Stein des Anstosses" e ancor hodfe yo es incapabil explicar me li processe analisatori quel ha ductet a ti expression. Nequande un francese vell esser capabil formar 11 parol memstara, rac in su propri lingue ti notion es expresset per Zpecial radicas e null logic analise vell ducter le a selec ter li radica star- por formar ti parol. Ti-ci ne es altri~ cos quam 11 litteral tracuction del R "samostoyatelny" quel noi retrova sub li sam forme in G "selbstindig" e Ned. "zeli- 26 standig". It es dunc anc solmen un slavo o germano quel vell eventualmen posser haver 1i idé reproducter ti notion per 1i sam medies queles i! usa in su propri lingue matrin. Ma to genite un altri,tre grav dengere. Vidente con quel facilité Zamenhof transposi in Esperanto derivates tipicmen slavie gexmanic, sin ocupar se pri li logic analise (cf. ane a Tigard = aussehen; elparoli = aussprechen; allasi = ziTassen, eldono = Ausgabe ete); ii va cones seductet usar ti comod edie anc in altri casus e derivar por ex. surkapti = auffas- sen; gurdoni = aufgeben; subtenado = Unterhaltung; antaitir: = vorziehen; elvolo = Ausflug etc. _ Resunante lu exposit in supra, yo constata que ti as- sertet superiorité de Esperanto es inexistent, nam it ne es possibil formar li derivates corectmen sin constantmen con— sultar li lexico. ON DEVE CONSULTAR LI LEXICO ON DEVE CONSULTAR LI LEXICO por saver a) eoque un dat radica es substantivel, adjectival o verbal, b) esque un dat verbe es transitiy o intrahsitiv, c) esque wn dat notion posse efectivmen esser format per derivation o esque it es traductet per un radica au- tonom. A to on posse adjunter que 4) mem ta u Esperanto producte 1i besonat notion per li re- gules de su sistema de derivation, li aprensor ee an~ cor fortiat consultar 1i lexico, nam in li majorité del casus queles concerne tipic Esperanto-derivates, 1i possibilités de autonom formation excede 1i capa— bilitdés analisatori ne solmen del poc instructet per- sones, ma mem de un grand parte del intelectuales. Li labor de analise necessi es tam grand que anc por ili 1i consultation del lexico es 1i plu curt via. A to on va forsan responder que mult esperantistes, mem poc instructet, fini per mastrisar 1i lingue in maniere tre satisfant pos un plu o minu long periode de practica. To sembla pruvar que 1i sistema de derivation in Esperanto ne es tro desfacil. To es just, ma 1i explication es facil. Li esperantistes totmen ne perdi lor témpor por formar self, con li aurilie del regules grammatical, 1i derivates queles ili besona. Ili fa exactmen to quo on reprocha a Occidental, i.e.ili aprende li derivates tot fat, haustente les sive ex li lexicos, sive ex 11 letura 0 Ii conversation. E TO ES TRE NATURAL, RAM TO ES LI UNIC METODE POSSIBIL POR APRENDER UN LINGUE POREN, NA~ TURAL O ARTIFICIAL, BE it es certmen ne Sr. Manders qui va contradir me in ti punctu, nam il aconosse self ti facte tre frencmen in eu libre, sin advere traer ex it li conclusiones queles logicmen resulta ex ti state de coses. Quelc citates va monstrar to: 27 (pag. 149): It es anc a remarcar que in li majorité del casus on ne sempre forma 1i derivates denoy; on prunta les ex li lexico o on ha incontrat les durant 1i letura o li conversation e seque les poy conscientmen o {nconscientmen. li majorité del esperantistes aprecia ne tam mult 1i pos sibilitd formar li derivates autonommen, quam li comodit4 per quel ti derivates posse esser analisat e rememorat. In general, on recurre a autonom derivationes solmen quan- de it existe por to un special necessité. bag. 191): Nequi studia un vocabularium e certmen ne por aprender 11 pronunciation; por li max multes 14 letura cons- titue li unic o adminim 1i cardinal medie por familiarisar se con li lingue artificial. (pag. 343): In realitd 11 derivation in Esperanto es basat precipue sur imitation. Ii manuales cita un cert ntimere de exemples e apoyante se sur tis-ci, on forma self novi deri- vates. Li facte que analogie lude un plu grand rol quam re- flectiones rational es ilustrat per 1i natura del max fre- quent erres in li aplication del lingue. It ne existe un absolut uniformitdé in 1i aplication del regules de deriva- tion, ne mem che 1i max bon autores del lingue. It es dunc etablisset que 1i sistema de derivation de Feperanto ne oferta plu mult avantages quam ti de Occidental, nam it ne lfbera 11 aprensor plu mult del necessitd recurrer al lexico, quam to eveni in omni altri lingues. Li sol faci- 1it& quel it oferta es que it furni un comod medie por anali- sar li derivates queles li aprendentes hauste tot fat ex li letura. Ma ti facilitd existe anc in Occidental e yo audacia asserter que in ti punctu Esperanto es mem incontestabilmen inferiori a Occidental.li derivates in Esperanto es in mult casus absolut arbitrari, nam ili ne sempre es 14 producte de un logic analise de lor sense; ili ha esset creat del promi- nent scritores esperantiatic e ha poy esset colectet in li lexicos. Ma nequé pruva que 1i formes proposit de ti scrito- res es li max bon, ni mem 1i sol possibil. Secun 1i conste- tation de Sr. Manders self, ti absolut uniformité in 1i apli- cation del regules de derivation, quel vell teoricmen dever resultar automatiomen del principie de autonomie, ne existe in Esperanto. Ne mem che 1i max bon scritores. Quel vell es- ser li resultate si on vell lassar chascun aprensor liber formar self li besonat derivates? In Occidental, in contrari, LI_PRINCIPIE DEL INPERNATIONALITA furni in li grand majorité del casus un roce-solid fundagent por li selection del just afixes. Null beson rupter se 1i cap, pro quo on deve air interpreta, ma kronado (interpre- tation, coronation); laboratorio, ma dormejo (laboratoria, dormitoria); sakramento, ma movado (eaoranents movement); refistaro, ma ornamajo ‘governament, ornament); ekskluziva, ma pubifema e instrua (exclusiv, impulsiv, instructiv); ak- toro, ma senatano (actor, senator); instruisto, ma trii 28 (instructor, triumfator); civilizii, ma realigi (civilisar, realisar); poroza, ma dorna (porosi, spinosi) 2 Ce ete. Li internationtt derivates resulta sempre con admirabil regu- leritdé ex 1i construction del Occidental-paroles. Null be- son posir se 14 question esque in un dat casu Esperanto us por expresser un cert idé un parol autonom o un constructet combination ex elementes radical e afixal. In facte, qui va decider quo es corect: traduki o alilingvigi? importio en— venigi? konservi o malpereigi? halti o malmoviti? BOlvo 0 Eerereto? penord 9 nalforgesi? komitato o anestraro? Fevolu- cio o alireRimigo? reklamo o laidavizo? hamako o retolite? etc. In ti constant dilemma: parol international > paro autonommen derivat? 1i principie del internationalité surti sempre quam victor ex li combatte, Noi assiste a un crescent invasion de radicas international ye li detriment del unto— nom Esperantoparoles: substanco, direktoro, formacio, cir- konstanco, rezignacio, 2 » ammaturo, strukturo, so. Tiara, protektorato, prokuroro (sic!) konkurenco, ekviva— Tento, ekspozicio, am tiftzatoro, institucio, minimumo, sen- timento, spekulativa etc. It monstra se que li-election de paroles vermen international es sentit del esperantistes self quam 14 max comod via por inrichar 11 vocabularium. Ili lent- men, ma tenacimen dura substituer se al autonommen format, oficial Esperanto-radicas e derivates. KALOCSAY ES RECT! U. altri facte tre interessant sublinea ancor li consta- tationes fat in supra: Si it existe un dominia in quel 1i tant trumpetat riches- se del vocabularium de Esperanto vell dever posser monstrar su practic usabilitd, it es certmen ti del litteratura. wer- sf a su presc inlimitat possibilitds formar novi paroles per su ingeniosi sistema de afixes, it vell dever esser ca~ pabil expresser un infinitd de nuancies queles li vivent lingues ne posse rendir, pré que ili es ligat al leges del tradition in 1i formation del derivates. In curt, un lingue del tip Esperanto vell teoricmen dever esser superiori a om ni lingues vivent in 1i dominia del litterature. Ma it mons- tra se que ti marvelosi possibilitds creatori ne es sentit quem avantages, ma in contrari quam obstacules de tis queles Seriosimen prove far servir Esperanto a scopes litterari. Ane pri to 1i libre de Sr. Manders es nos un preciosi testi- mon. Discussente 1i question del adaptibilité de] lingues constructet al exigenties litterari, 1i autor del libre alu- de li existentie de un centre litterari esperantistic in Bu- dapest e da nos pri li activit4 de su representantes li se- quent, tre interessant detallies: (pag. 142): Noi ja ha dit que Esperanto possede su propri litteratura e que Budapest ha devenit li centre de un cert niimere de poetes e scritores, inter queles pluri ha pro- li max talentat ex ductet remarcabil ovres. K. Kalocs: lentat ex ili, pledat in un studie, ineitulat ‘La evoluo de Bia po- ezia lingvo" ardentmen por li libert4 del poetes, inrichar 29 li vocabularium. Precipue por metric traductiones li ja exis- tent vocabularium es considerat quam insuficent. In facte, li disponibil paroles sovente ne successa reproducter li desirat nuancies. It es necessi evitar quant possibil derivationes 6 parol~compositiones, pro que ili fa un impression artificial e incolori. Adplu ili es foneticmen desbell e have un plump aspecte, e finalmen ili es sovente tro long por metric traduc- tiones. Pro to Kalocsay totmen ne hesita introducter numerosi neologismes, precipue por vicear derivates. It es ver que Sr. Manders considera in principie li intro- duction de neologismes con 14 scope inrichar li lingue litte- rari quam {nconciliabil con li scope fundamental del L.I. Ma ti opinion personal, respectabil in se self, ne posse far des- aparir li coneret factes queles il cita in su libre. E ti ?ac- tes monstra clarmen que strax quande expertes esperantistic prove far servir lor lingue a scopes plu seriosi quam a scrir litt historiettes e exchangear ilustrat postcartes, ili senti li defectes inherent al tant laudat sistema de derivation. E por victer li desfacilitds ili recurre justmen al medies que- les 1i teoreticos de Esperanto condamna in Occidental quam {neonciliabil con li principies fundamental del L.I.,a saver li internationalitd del vocabularium. Per to ili confirma self que LI INTERNATIONALITA ES IN OMNI CASUS LI MAX SECUR E PRACTIC! LI SOL Pos- SIBIL GUIDE POR LI EDIFICATION DE UN VOCABULARIUM QUEL SATISFA OMNI EXIGEN- TIES DE UN LINGUE UNIVERSAL. In facte, si li esperantistes self ne profita li assertet facilité quel oferta les 1i mecanicmen rigid sistema de deri- vation por formar autonommen 1i besonat paroles, ma prefere li plu curt, plu direct e plu comod via quel consiste in haus- ter les "tot fat" ex 1i lexicos e ex li letura, tande 1i sis- tema de derivation in Esperanto perdi su unic avantage e con- serva solmen li {nnegabil desavantages. Por Occidental 1i si- tuation es just invere. Ta li sistema de derivation sta in li servicie del internationalité: li derivates es internatio- nal sin esser {nregulari, durant que in Esperanto ili es ne- cessimen artificial si ili es regulari e obligatorimen inre- gulari si ili es international. Un Occidental-derivate ne es minu facilmen analisabil quam un Esperanto-derivate. Li sol diferentie es que in Occidental ti analise explica li sense de un vivent parol international, durant que in Esperanto li objecte de ti analise es in li max mult caaus un artificial- nen constructet parol. Quel del du metodes oferta li plu grand cultural valore? UN_BON SISTEMA DE DERIVATION ES NECESSI! . 1u exposit in supra on vell posser concluder que 1i intrinsic valore del regules de derivation es questionabil in quelcunc sistema de L.I. Si on in principie sempre prefe- re aprender li derivates ot fat" vice formar les autonommen, 30 tande on vell posser contentar se per prender in chascun ca~ su li parol max international e inresistrar it in 11 lesiccs gin ocupar se pri ca it vell esser regularimen fornabil o ne. To es 11 via sequet in Lef e in li naturalistic modelle det lingues de IALA. In realit4 un bon consiructet sistema de de- rivation va sempre esser necessi pro 1i aimplic motive gue it ne existe por chascun notion un parol indiscussibilmen inters national. Un cert autonomie in 1i usation del regules de dex rivation va pro to esser benvenit, nam it permisse plenar even- tual lacunes e adplu furni li possibilitd expresser nuaneies gueles manca in li vivent lingues. In ti punctu Occidental es ancor superiori a Esperanto, nam mem paroles ne international conserva malgré omnicos lor natural aspecte, quo es un cose fundamentalmen inpossibil in Esperanto. li sistema de deriva tion in Occidental have 14 sam creator capabilité quam ti de Esperanto e 11 casus u on posse in bon fide hesiter pri li election del just afixe ne es plu frequent quam in Esperanto: it es solmen li causa del hesitation quel difere. LI VER DESPACILITA: Or. Manders ilustra in su exposite li linguel desfucilités per un imposant liste de erras queles il trovat in lettres scrit de Esperantistes. Ti facte yell furnir nos un bell oca- sion por substrecar 11 desfacilitds de Esperanto e por mons- trar que mem in 1i "plej facila mundlingvo" 1i practic resul- tates ne confirma 1i bell teories, Ma noi ne va imitar 1i exemple de cert fanatic esperantistos queles, sin mem poase- der contra Occidental 1i pruvas queles Sr. Manders furni nos contra Esperanto, declara apodicticmen nor lingue auam tro @esfacil. Noi es sat rasonabil por aconosser que mem 14 max ineredibil erras queles Sr. Manders cita in eu libre es ancor insuficent por condamnar Esperanto. Anc 1i lettres scrit in Occidental per novicios con poc o null instruction lingual ne es mastre~ovres. In ti concernentie li situation es li sam por omni lingues, national o artificial. $i yo alude ti colec- tion de erras citat de sr. Manders, it es unicmen por substre- car li constatation que li real desfacilitdg jace ni in 1i rammatica, ni in 14 derivation. Ili jace in 1i intricacit4s del_sintaxe e in Ii idiotismes. Omni monoglottes have un enorn pena por liberar se del influentie perniciosi de lor lingue matrin. Ili ne conosse li diferenties existent inter li mani- eres de pensation del diversi popules e ili transporta scla~ vicmen in li lingue international omni particularités sintac- tic e semantical de lor propri lingue matrin. Ti obstacul pos— se esser victet solmen per un long, assidui e atentiv letura de modellic scritores. On posse mem dir que in ti punctu li desfacilitds es tant grand que omni altres pallidija in com- eration con ili. Mia just pro to, li criticas aovactet contre Secidental perdi omni valore, nam Ii real labor a - tinen Ii sam por omni lingues. B Ii resultate voll esser li sam, mem § eriticas vell esser centvez plu justificat quam ili es in realité. In revancha, li grand avantages que- les Occidental oferta mers{ al strict aplicetion del princi- 31 pie de internationalité resta definitivmen inscrit al active de nor lingue e confirma su superiorité in relation con omni altri sistemas de L.I. Yo voit vetuntarinen her: extended nil remarcas critical 4ne @ altri lingues international, precipue Ido, vice restric- ter me a Esperanto. E yo anc havet in comensa 1i intention consacrar considerabilmen plu mult spacie al critica del sis- tema de derivation Zamenhofan. Ma ti exposite ha gradualmen tant crescet sub mi plum que yo devet finalmen restricter me al sizplic enumeration del fundamental desfucilitds, sin ilus- trar les per plu quam tre poc exemples haustet ex li volumi- nosi materiale quel yo hat colectet por ti scope. Yo espera tdmen que ili va suficer por monstrar li intenibilité del tese cuel picte li "autonomie" del sistema de derivation, tal gual it es aplicat in Heperanto e Ido, quam factor de facili- +4 in comparation con li sistemas del naturalistic scole e mer condamna tis-ci quam incompatibil con li ver scope del lingue international. A. Matejka 32

You might also like