You are on page 1of 16
ANNU XXVI JULI 1948 N'°5 (139) COSMO GLOTA CONTENEIE; Serer: Question de guste, |i monosenie, - Li conensa del anatonie. - Ser ger: Li graffiti. - Li sampietrini, - Dentan: Flores quan enblenas national, - Coolen: dan li botte-lafero de Braban', - Cte li caribales del Nov-llebides. - Feder, Jeauche- nin: poemas, - Jui es Barnum ? - Caricaturas. QUESTION de GUSTE e] conocset isperan veil (nseuconia de 3 ver un lone lettre dep ficat 15 carol esperantic kaj. r. heril oxpliea ras que i kaj es 11 4) in Coperanto ura ue rendet quan fina'e del a verbies, 'loi responde que {i rason ne es euilcent, raz Ido, quel furetiona desde & annus, usa e quan conjusetion aaloné 1h = final de su adverbies, e dune trova se in Ti sam casu juan It ane usa a uae preposition m finale -2 de PR adjectives, e usa o por F.¥o", nalge’ li TOfSSOr finale oa. e su abrines. | noqusde ti dy Esperanto vic tunctiones ha causat un nisconcrerse ama tol concede Sr. Avril que Ty inclize refardars tion oti revstsion por ti parol kaj °s v afere de guste, 2 que iT hava Ii san jure preciar 41 parol quaz nai aborinar | ci ni nor guste ni Vi sui have qual-uec imgortantie: li future del ‘injue interna ra) ne ¥a depender de mor wynil perso s055 14 col quel va haver Ti potes.ie sie i 8S or ist, on, Seomes A land), roi reci lorant que soi cri+ sol po: tnd Tine, e: jer 25 njoorent. (ir it sufice far qu de W. Alaschke por saver quo a ui thon hi rae oa DY Wels (Austria) io" #1 em San 1 @ tar or et gue Ti tri rrojectes de 14! ana have Vi card 8 ne kaj. It sewbla dune frutii polesicar contra Ii Esrerantistes pri ti curstiores Vi future va prender sur se convicter Tes - 65 - de guste: LI MONOSEIMIE Li hisiorie del Lingue international esset sempre rich in captuores in queles cadet sovente li max sepient interlinguistes. Inter ti mal experienties fat til hodie pro un fals principle sclentic on passe citar ti del ponosenie (o unita de sense gor chascun parol), principie quel constitue, quae on save 1 "cavelle de battallie® del Idistes, Filosof e ratenatico de un rar inteligentie, Couturat ambi tionat dar 2 su Tingue Ido 1i perfection Yogic quel 1i anteyan fi losofos quan Descartes, Leitnitz, Condorcet, etc, revat dar al icealic lingue international. 7 conersat per erecter quan principie abso- lut Ti formul: un parol, un sol sense, benque omni linques national adnisse, sin alcun {nconvenientie, continui translationes d senses, e figural usation, Strox pos li aparition de Ido, in 1907, de Hah! conersat coabatter ti fnutfT e sen no- civ intrusion del "logica’ in Vi Tingue international, in nueerosi articules de queles noi extrac, inter altris, 1i sequent passage caracteristic, scrit in Auli, 1f proto-Oc- cidental quel de Wah! usst ante 1922, "It esse un strange apparition que | teoristes in 1 lingue international seapre pos- tula un Idgic: absolut in LU, Conenzante de Leitnitz e finient con Sres Saudoin de Courtenay, Ostucld © Couturat. duancas aparty | ulti in su historic constr$ que 1 pos- ulat Togic sue siail conceptions have siafl form, in préctica es tut ne usobl, tanen in su derivation 11 sta sur] wee punto logical-arti ficial, saloré su declaration spe- cial, que on ne deve szrchar contra 1 custures (cutiaes) de 1 eund. Por exeaple secun regles de Ido 1 notion “international” deve dicerese "internaciona’, durante que "ine ternacyonal® deve signiticar un tut altre conception. "Esjue Sr Couiurat crede in verit2 que 1 aurd forjettaré su parol tinternational® por ' fatirieat de 'do "irtarnacionat 7 '+ que existe have su logica. «+t In ceneral wi(-yc} trova que un tro strict division e Jlistinetion de finezzes logi~ cal es eult ple difficil oro | clupart de foros que quelque irregutsritds ja conoscit {por exarel in Ido "racianala", re "internacionaY, quanque tut Vinzues dice *interna~ tional"), Existe ur sorta de lagica que alenanos nona Mlaarspalterei* (scission de cri- ne} e que in} irernational pote dar clu difficultés que quicunque idiotisnes natioral. {In ciasave casu it es imozortun distinguer finezzes que nul lingua europan ne distingues nevoter distinguer nuances a ~u } poples curopan es acustoaat ® fue Ti logica © Vi serie es castuiationes superflu in un lingue international es~ at self quande 1 conessat elaborar li complet vo cabvlariures de su Tingue e iniciat in Progreso" Ti ciscussiones oor adopter nov paro- Jes. "alyré su bell principies il esset bentost fortiat inregistrar, por chascun para), ri serses, 1) sense procri o li sense figurat, sin quo Ido vell har devet auplificar vocabulartum Hi} Iu ot-urd, Un exemple va far coscronder ti evolution. ‘ro conforait’ ol marosenie Couturat hat adoptet shultro por F.épaule, e epoleto por NW ornasent silitari, dere du radices, Naturslmen it vel] har esset plu sinplic adopter auan fa Gecidental, un sol radica esol, con li derivate gpol/eto por li ornasent; na set Lentost oxperimontat 4e Coutat - 6 Couturat ne aduisset ti libert2 pro que, ogicnen, un epolato ne es un itt epol, ea un pezze in stoffe posit sur it. On couprende facilmen ue tf fension de paroles coaplicat tant 1f lingue que Couturat esset finaluen fortiat abandonar ti faroct principie del Yunasenceso", @ quande Ido vesonat li tecnic término traluctent F. languatte,Couturat retornante su arguaentes declarat: "Pro quo ne contentar nos per li diminutive de lango {organe beccal) @ dir lang/eto. In opni Tingues tal usation figural de oryanes homan es sempre coeprendet e ne genite nisconprenses, On di ya: li cap de un truppe, li ped de un table, etc.® To esset 1 bon sense self, ma tande on posset anc dir un spol (came) e un epol/ette (stoffe), nan 11 casu es 1i sam quam por lang/o e lang/eto, Ma nol constata que 30 annus pes ti declaration Ido continua postular li duplic radicas shultr/o e epol/sto, Hequo es plu tenact quaa Ii al herbe ! Ric Berger Li COMENSA DEL ANATOMIE Li dissection del honan cbrpor esset considerat quae un sacrilegie tf] li regne de Francois I-er, & Carlo-quin consultat li te- clogianes de Salamanca por esser certi pri li jure quel on posset haver dissecter un cérpor por conosser li structura de it. In Paris it asset inter- dictet usar cadavres desde Vi mans may til li fire de fl octobre @, durante li aensus astival, }i sedicos organi- sat cursus pri to, quo on rw: ninat tande Ii "sicc anatonie", basat pri li principte del chirurgie e del osteologie, Li apertura de ti cursus de dissection esset anunciat per afiches e per discurses pro- runciat de reyal prefessores. Li cursus durat de) festas de Ounisantes til li t-im nay. Li denonstrationes evenit in iiber aer, in li jardine dal rey, in sedicinal scoles ¢ in li teatre St Cosme, Durante ault annus, on linitat se aun exémine tre poc extendet del cérpor honan, de su proprietas e del destination de su organes, in tri cursus: li unesia pri li aiologie, Ii duesim pri Ii anatonie self e li triesim pri li operationes, It ne es sinu ver que on abordat 1i anatonie solaen con un tisore sacrat, que ti scientie restat tre poc conosset wee a! wedicos quel devet practicar it. -61- LI «GRAFFITI» Per "graffito", un parol italian quel ha passat hodie in omni lingues quan 11 terai- nos susical, lf archeologos designa un ocasional scritura e orossieri dessines fanilia- ri, durante que {11 nomina "inscritiones* serituras plu seriosi gravet sur Ti monumen- tes. Inseritiones e graffiti («plurale italian de graffito) coexiste sur 1f pluparte del antiqui edifictes, m2 1i duesimes, quel esset long considerat quan {ndigni de) atention de un hom seriosi, interessa hodie vividmen li scientistes e 1{ historianes, It es natu- ralnen in Ponpei que on ha trovat 1i sax grand nimere de i1i til ho-témoor, Plu bon quan Ji ovres del latin autores, ili da nos detalliat informationes precis ori li vive e li sores del roman popul, Pro to ili esset cuidosimen copiat e studiat. Secun li "Erciclopedie britanaic®, li max famosi graffito decovrit til hodie es ti re- oresentant un caricatura de Cristo sub li cruce, caricatura trovat sur li tures del So- tus Gelotiana in li Palatin, in 1857, Gravet grossiermen sur 1f parete, apari li figura de un nann vastit de un curt tunica, con un manu levat, quo indica quo i] saluta un al- tri figure con un cap de asino « forsan de cavalle pendent a un cruce, Infra es scrit in caracteres xrec: "Anaxamen adora su Deo", In un epoca quande li presse ne ja existet ti antiqui graffiti servit quam litt anun- cies. Sn trova in ili un poc de onnicos: avise por domes a locar, por perdir objectes: in recospensa a ti qu:) va reaportar Ti objecte, selior a qui va readucter li furtor* Anc plendes pri li autorité;: Haceron peti 1i edil impedir 1i popul far in li strades bruida quel ippedi Ti honest hones dorair.,.Quo pruva que necos ha changeat sub Ti so- Te desde 203 annus! Anc lauias a} jladiatores con lor portretes grossiermen esquissat. "a ane injuries:"Seniua" (old stupide). Li pluparte del graffiti, tamen, ha esset tra- ciat de amorosi yunos de quel li manca de discretion es quelevez chocai Wii car Sava, ana ne, yo peti te", Yiodie, quan is antiquit’, 1i graffiti continua esser Targnen utilisat del pou! por expresser su sentinentes, su desires, su odies, e i litteratura graffitic modern - si on vermisse ne ti expression -es tre sisil a ti de Pompei e de Herculanum, On pretende que li famosi francesi scritor Anatole France delectat se per li letura del graffiti ' Studiante ii inscritiones on penetra in li mentalit2 de cert individues, de queles on posse dir, oh vi ' que ili es felicimen rari. Un sviss scientist, Albert Leclére, de Berne, ha consacrat un parte de su vive a notar ti graffiti in omni species de locos e Jandes, por traer ex ili conclusiones util a tis quel consacra se al studie de! mores. Leclére ha resumat su serchas ante un quart de secul in 1i “archives de psycho logie’ or un psicholi n facte, it ne existe interdictet o fnmoral dominias, ne plu quan per un medico existe, in li corpor honan, partes plu hontosi quam un altri, Frigidaen Leclore ha classificat li graffiti e li dessines, inclusivmen li obscenitas, e i] live- a 10s su conclusiones: Secun li Tandes on constata sentidil diferenties in li inclination al graffitisme. Li -8- Germanes es, socun constatation, plu prolixi quam li Franceses. Li Italianes = qui vell har credet it? - expresse se oreferetmen laconicaen, in general, li feminas crea graffiti plu rarsen quae li mames. Tagen ti danas ne de- ve conceder se un certificate de noral suseriorita pro ti facte , na seniores psicho- Jogos exslica to simplicaen.. per li habitus del menage ' "Lor ocupationes senageral,, asserte Loclire, inspira las e reinfortia in elas lor tre conosset guste por li retti- 48 del cures e de} mobles. ’ Li fesinas, secun un altri constatation, ne vel esser minu afirmativ quan li sannes in Jor adnirationes © in lor odies, 2a ellas expresse les per paroles o preferateen per lettres anonin. CRUG INE DEL GRAFF IT Inter 1f rasones quel pussa li homes a expresser lor pensas per graffiti, on posse citar li quar cardinal sequentis: I/ Beson exteriorisar su opinion per serit por infortiar it. Ti beson es tan natural que it apari ja che li tre yun infantes, de u li inscritiones gravet por 11 punte del cultel sur 1i pupitres del scol-salas, Li sentiaentes del scritores expresse generalaen se por suenari formles quam: vive ti-clo ti-ta, o tt cose, o anc + acbass ti-cio ti- fa, 0 ancor: morte a...It ne existe interaediares, ni nuancies possibfl. Strax 1i ple- destale o strax li scafot. In li ultin ténpores Ti graffiti esset utilisat del Institute Gallup por completar su inguestes pri Ti variationes del pualic opinion, Un equip de inquestatores es hodie o- cupat in Francia in notar If floreation del "vive" o del "a-vass" sur li auras del ci- tés. Exactnen copiat, classat e contat, poy interpretat, ti graffiti peraisse conosser senpre li popularit’ o li nalcontentie pri conosset hones. 2/ Beson de un activits sanval.Ourante que ili parla cert persones senti li intensi be- son de un manual} activit3. \{ unes tappetta lor table con un qualcune objecte, crayon, cupa-papere, etc. ltres capte li buton de palets de lor interlocutor e tordetta it til finalnen dessuer it. Altres ancor porta sin cessa lor cigarette a lor bocca e poy de- prende it. It dunc ne es astonant que avan un telefonfc aparate mult hoses, tasen bon equilibrat @ sin nervosit3, conensa scrir e dassinar, li bizarr ocupation es tam fnvoluntari que sovente ti dassinatores ocasional es Ii unesia a rider pro li figuras quel {Ii ha tra- ciat freonscientes 3/ Boson vantar se. Li forme ax elesentart do ti specie de graffiti es constituet de! nbaines quel 1i excursionistes seri o grave in li locos qual ili ha visitat, adjuntente sovente li date, In ti aanie lassar su n6nine in li pudlic locas jace in pria li desire “durart, pruvar que on ha oxistet, e anc li spiritu de ief tation, Altes graffiti ne signat sembla regretabiloen aim {nnocent, Nol vole parlar pri ti fanfaronadas aconpantat de obscen dessines, que! on trova quelc vezes in public Tocos, spectalmen fn RC. Con bon actives 1f avtoritas fa lu passibil por impedir tal aaladiv tani festationes covriente If paretes per rugosi strates impedient crayonar, nam tal des- sines posse acter dangerosimen sur yun cerebres. -69= 4/ Boson comunicar secretmen.ti graffiti tre special consiste in signes traciat sur li portas o 1 sures del domes per 1i mendicos o salefatores por informar lor confratres. It existe un tot code in usation che li vagabundes, Yt variant de land a land, ma de que! on conosse tre s < bon li signification, Por dar un exerple de un tal code noi selecte li agerican, secun un studie pu- 4 AA blicat in i revde "La Nature" de Paris, nro del 3, y august 1912, Hof cita: : 7 MA “Ui trange es vagabundes del WA, Por coaster © 4) 7 V prevenir unaltru li tramps have un lingue secret. Ad VWWVo-* ultra ili usa cert signes quel 11i marca per crete ‘DB : CO sur li domes in borde del rutes quel ili percurre Cy por infornar tis, quel seque. Vi alcunes de ti sig- = : nes: |/ Un crfeine ha just esset fat, 2/ Atention al Ch OOO rT prison, 3/ Necos a far. 4/ Ci, on da por aanjar. 5/ ¥ Facilnen terret. 6/ Ci logia un policenann. 7/ Defande vos. 8/ Ci on posse dormir. 9/ Cane, 10/ Ci un mann brutal. 11/ Ci on da gong, 12 Homes brutal ¢ cane. 13/ Fenina sol con servitora, 14/ On da al povres, 15/ Ples insister. 16/ Ci ples simular pieta * um apicultor hungarasi, Anton Kertesz, hat intrat inun tren por ear a Budapest, 11 portat con se, in un flacon, quele aalad apes quel i1 intentet far exaninar in un laboratoria apicol del capitalia. {1 hat plazeat 11 flacon sub 1i banca del compartiaent. Ha li flacon esset frovabilsen mal corcat, talmen que 1i insectes escapat ¢ ataicat li gambes del viageator, Ire genat, ti-ci petit {vis a vis, benevoler quittar 1i conpartinent. Poy 1] hastat for- Pronder su pantalon por succusser it éxter 1i fenestre, Un del apes tanen picat Kertes? in li manu: 1i dolore fat le abandonar 1i vestinent. Li pantalon involat se @ cadet sur li visage de un chef de station quel 1i tren just traversat in ti moment. Li povri how esset ataccat del apes e dangorosinen picat. Quande Ti express arivat in Budapest du vigorusi aannes penstrat’ in Ii compartinent in quel trovat se Kertesz quel, pro nance de plu bon, hat invelopat su ganbes in’un Junale, e inforsat le que ili volet prender 1i mesuras por far le un pantalon nov. durante que Kertesz restat astonat, {i profitat su surprise por cluder le in un cani- so] fortiativ, © forductet le, sin egardar su protestationes, in un asil de alienates. Kertesz besonat 2 dies por pruvar al wedicos que 11 havet su plen rason. Ti succession Je aventuras esset debit al sol malin humore de quele apes. du vanas quel Bie Li "Sampietrini® (paro! italian derivat de Sant tetro, n6nine del nasilica del va- tican), in li ndmere de 70 in general, constitue un ver corporation, in quel ne posse intrar qui vole. Desde su origines, quel ascende ti] 11 XV1- esi secul, Vi corporal del "Sampietrini® cuida 1i basilica vaticanal, quo postula de su neabres ver qualitis de acrobates, quel on acquisite solmen pos long exercicies. Lor crincival activit8 de- velopa se re solmen in li interior del eclesia, de quel Ti wultes atinge tanen verti- ginosi altores, sa precipue in li exterior de] cupol, e til ii cilaine de erecte se til 136 9, super Ti nivelle dei suol, duelevez 1i "Sanpietrini®, acrocat 2 Tor corde quan honan aran’s, Tansa se in Vi vacuit® por atinger 1i punctus designa’ por reciver laternes, quo fa criar de terrore Vi passantes queles vide de lontan ti spectacu!. Ma M1 prodigie, sin cessa reconensat, quel aporta les 1i adairation del tot aunde, es li iluaination del fassade del basilica, naa ti spectacu) es li fructe de lor hati- Vita fnegalat. Li sistoaa de {lunination ancor usat hodie, conceptet de Luigi Vanvitelli, esset perfectionat in Ii asdie del 18-esie sacul. Su preparation postula un tot mensu, It comporta 1f plazzation de 5000 laternes e will torches. Por gamir li torches, on deve dissoluer plu quan 15 quintales de grasse e preparar kilonetres de cordes, aersi a queles 1i *Saapietri ni* posse executer lor acrobatic overationss del fassade del basi- Nica til 1 cupol, Vi gross bul e Wi cruce quel sta sur Ti wax vast eclesia del cris- tanité, ci, quel “Ne fe li son del gross cloche del basilica, li chef del Seapietrini, plazzat sur li culmine del cruce, accende li torches disposit sur li pale li du brasses de ti-ci. In ti precis morent li diferent equipes de Sanpietrini, rationalnen distribuet sur li tot surfacie del onunent, rete li foy sinultanimen al torches quel trova se in lor sector de action, talmen que in quele secondes on vide fnnumerabil dansant flanmes far aparir per lor Iinine li nasse del cupol e del fassade nerset in un spess onbre. Gn ha dit que Ti canadan policie requande abandona un afere corensat. On deve arc remarcar que it inoosi a su agentes ur preparation extraordinarinen extendet, por que it posse satisfar onni taches inposit. It sufice citar aleunes de lor atributiones aul- tiplic: perception del taxes de doane e de inpostes; incassation del taxes sur li grantes; vend del post-narcas; cayation del premies por luoes e chacales nortat; orse- nisation del aprovisionesentes del Indianes e cel Eskinos in casu de fare; control del taxes recivet sur li ccnsuration del alcohol. In fine, 1i suseriori oficeros del poli- cie deve esser cepabil plenar, si to es nacessi, 1i functiones de pace-judicos . LI INVENTO tLe. Gece. 2! junio 1363, havente sur su deck un comission de ingenieros e tecricas del marine, 1i "Napoleon", li A unesim vapor-rave unit de un helice viceant li rotes i lateral per palles, interprendet su unesia viage de! Havre a Cherourg e retro par Southanpton, It eat con Ji medial rapiditd de 1!" nodes*per hor, Ti unesia t0- de de propulsion ad-ver longnen studiat in Francia de faucton (1768}, de Dallery (1802), de? capi tane De- r liste, etc, hat esset practicmen réalisat in 1830 de un mecanician de Roulogne, Frederic Sauvage. Li viaze de! "Napoleon" esset triumfal. It finit com 1i aclamationes de un entusias- sat publica, e li jurnales celebrat it quam un victorie, Na li principal victor ne men hat esset invitat a ti experientie: null jurnale parlat pri 1i inventor del helice, & Vi turbe ignorat su némine, Frederic Sauvage esset ya in Le Havre ti-ci die, ma ho vé...in prison, Yes ' Ourante que, mers{ a su genie ea su labor, li helice-nave tendet superbaen li aqua, li digni artisane de 98 annus jacet sur li humid pallie u un feroci creditor hat fat jettar le, pro que li inventor ne posset payar su debites. 11 hat expenset su tot aoné por crear li helice, e men li moné del altres. tin so) jurnalist, Alphonse Karr, eat visitar le in sv prison @ poy publicat un vehevent protestation. “le ELORESquan ENMBLETIAS ational Quan un rey selecte un actto, un tand electe su flor. Sovente 1i election implica un legende o un tradition. Li flor proroet al dignit& de un flor national have aplicatio- nes in i arte, li architectura, 1i texturas. Desde 1i 1V-esim secul 1i rose es li esblena national de Anglia. Quande Henri VII sro- vat unificar If quverraci senfories do York © Lancaster aparit Je li probleaa del fusion del du roses: li un esset blanc, li altri rosi. 11 settet simplcaen Tu blanc in lu rosi, e to esset li origine del fanosi "rose Tudor*. Un save que li rose coronat es m Ti om lena de Anglia, enblena quel trova se constantaon sur li aobles, Ii tapisseries, Hi bla- sones, ¢ nen li gravet glasses. In Scotia Ti povri cardon, quel cresce in li borde del rutes, depreciat in altri lan- des, es li simbol del nation. "Qui audacia ataccar ae"?, es Ii sotto quel acoapanta ti enblena representant Ti corage © li fortie del Scotes, Un die, raconta Ii legends, un truppe de Daneses invasori provat far un atacca per surprise contra li Celtes, I1i rep- tet in li obscurit& por plu bon successar in lor interprense. Subituen un dan soldate sarchat con su nud pede sur un cardon, Su cri de dolore alaraat |i Celtes quel gantat Ty battallie quel sequet. In Wallland it es 11 porré quel es i lequae national. 11 ombleaa data in li téapor de St David, Un legends di que quande li Sretones querreat contra If Saxones, St David ordonat al Bretones portar porros, traet de un agre vicin sor distinter se del {nanicos Li pass-paro) esset imeniosi. Por colabrar li victorie quel sequet, 11 porré devenit Vi enblema national. Tasen,plu tard, on efortiat vicear ti legume per un flor. On per- suadet se men que porré e° daffodil" -narcisse-jonquille) venit del sas origine, Ti du ornamentes subsiste ancor. India have 14 lotus, flor quel identifica se con If sole, It es, on di, 11 santuariue in quel chascun véspere, Phaetus retorna por cuchar se e retrovar nov forties. Chascun parte del flor representa alquo sacrat. Li centre es Vairocana, fonte de oant vive or- ganic, e li ott petales inferior! ¢ exterior’ have ones special sign! ficationes. Li lotus es gravet in li manu de? indian deos. {in vide it partd, in 11 arte, in i archia tectura, sur li vestinentes. Egiptia ha anc prendet 1i lotus quae national entlena. Su usa tn li arte ascende alminu a 5000 annus. It evoca Ii fecundits, 1i resurection, If fnmortalita. duquettes de lotus es ofertat in 1i cerenonies ieportant. In Francia, 1i origine del flor de Lilie es set longnen discusset, Alcunes pretende que it veni del lilie, alires del irts, Un legende as serte que it esset usat, in li origine, in nano- Totus rie del patria del Francos. Un hon del popul ofertat al rey quel on aq clanat, vice un sceptre, un flor de N1Tte, Poy ti eablena esset fassonat Flor dle sur li corones, textet in Ii robes, gravet sur li sepultorias del nobi- Tes le It es in li B-esim secul que 1i crisanter esset adoptet in Japon,del iaperator Kram. Li conventional dessine del flor contene 16 petales sur funde aurin o searlat, octroyat solaen a} reyatu. Favorit flor por li tot popu? japanesi li crisantes have plu quae 80 varietis © 250 nancies, Un festivale de crisantemes eveni chascun annu por celebrar Ti nascentie del inperator. In Persia li rose es reyessa. On conosse 1i "Jardine del Rcses* (Gulistan) de Sadi. Ti autor, quel esset sclave, presentat se un die a su aastre dienta: "Ples essor bon por tui servitor durante que tu have ancor 11 potentie, nae Ti seson del prestigie es tam efeneri quan li durada de ti rose*.Merst a ti paroles {1 aquisitet li liberta. In Hispania, 11 grenade @s 1i omblens national. Philippe 11, rey de Hispanta, aludent ti fructe, dit que i] desirat tam sult anicos fide quam li grenade contene granes. In Irlande, 1i trifolfe es Vi exblena heraldic. It nascet 1i die quande St Patrick desonstrant i evidentie de su predication pri 1i Trinit’, coliet un trifolie e dit: "Esque it ne es possibil que Ii Patre, li Filio e 1f Sant Spirttu mey esser un, quaz ti folfes quel cresca sur un sol stip?. Li Irlandeses esset tande convictet e lassat se baptisar. +, Qual es Ti national flor de Svissia? Certmen 1i edel- -teigs, On ha videt in onni témpores ti flor gravet in li > ff ben-plancas de Appenzell, brodat sur li porta-pantalones del bernesi Oberland o sur li chap del alp-pasteros. Taa- en ti statu de flor national ne ja es consacrat per un de- . ome cision de oficial quel, noi espera, va evenir un vez, sin Li edelwerss tro tardar, Laus.) Suzanne Denten (Senaine de la Trad. ex francesi, 2. ars in London esset celebri pro su suicidies. Desde que su bar- rieres © su araztura metallic, quel esset pigri, ha esset repictet in verd, li ndnere del desesperates, inaorsent in li Tanise, ha diminuet de un ters, 'n un american fabricali ovreras plendit sempre friger, Li sures, quel esset blu- ven, esset repictet rubizcoral]. enque li interior? temperatura esset ye 1i sam gradu quam antey, li direction ne plu audit plendes, Un fia anc decevrit que Ti blu rerugna al anscas, que Ti mosquitos fugi in nocte li anvulles electric grange-gbscur, que in fabricas in quel 1i colores es bon selectat, 1 production augeenta e li accidentes diminue. Li_covertes_paperin Juande on conensat user li papere por scrir, on contentat se per clicar it pluri ve- zes e per cluder it per un siyille ex cire por evitar que If cocheros lee li epistules. Li covertes de papere aparit solsen in li XVil-esia secul, e su usation developat se io Ti Will-esim secul, Tdmen, in ti epoca, chascun fabricat self su covertes, Solaen in Th AIA. esim secul, on interprendet 1i industrial fabrication, presc in san téspor V post-rarcas. ua ~The JAN, 1! BOTTE-LAPPERO de BRABANT 'n drabant, sur li prate del sotte-lappero Jan, Alexandrina jace, li infante viennesi, It es li t6mnor, in quel li cereses nature, "Sacri-blu°, Jan di, *to es un aageificentte ho-anm. ta ti garsonachos, sacri-blu, ne posse lassar lor pattes de to '* Alexandrina reposa, renversat; con extendet brasses @ ganbes ella regarda vers li alt, alt ciel, li-ci es quam un lago, ma den- sie tendri. Quam voluntariaen on vell svimaar ad supra! Ci, in- fra, ella vide li suol del ciel, ta li pedos de Deo-patre recosa e Ti matre Naria pendente tra li vast ciel-sala tucha it con su azur pantufles. Vienna es tant lontan del oravantesi land, Vienna @ li cafeorfas © 1i trawes. |i pro- con su vast strades e dons fund ciel es un veritabil airacud in su grandore e anplore, e ta |i aninette ue Alexandrientje svinma, To es dulci e suavi drivar sur gross, gross a- jes; ella trinca in se con su tot anim lu blue Vi felicits, in quel ella nu yende in somnie. "Sacri- blu nastro Jan di, e sputa al suol. Jan sta apoyante se al ralisse del por- tae funa un pip "Herrenshek nuneré du". 11 sputa al suol, Su litt dom sta apu Ii alt soline, e apu li dom un old ceresiero sta in li hagat jardinette. Juande 1i ales del moline rota, 2 supra al aere @ a bass al terra, vi qual- nen ili perseque unaliru, poy li inpetunsi e continui lied* del woline canta © jubi la sur li region, vers li alt ciel. Swum, suuf !Li sles dol soline geni ye omni ronde, Agitant se a supra, li segle-drap batte suavinen vers Ji lal~ tes, li axe craca in li rotage e li sice ligne fracassa. Li botte-lappero Jan sede in un sapaterfa seaore contra ti nigri fenestre: To es un gayonetto, pri quel vu have nequel idé, sacri-blu ! 11 es litt quae un nano, nigri ¢ deformat quan un oldissin sapate e adplu i] have un bosse. Ma in ti gayonetto un bon ania bravantesi vive, in estive, quande su % fenesitre es apert, 1 frappada de) nartelle de sapatero sona trans 1i sandovia, vers li luce del sole; e in hiverne it frappa ta , cavaen e surdaen, 2 it es superat per Ti furiosi geaida de} ales de soline queles hasta in li feroci vente, Nu un bellissin an- te-estive ha venit, e, ancor invelopat chascun eatine de} puntas del nocte, 1i sole leva se grand e rubi, e ardent ex li pallid nebul de] ostal horizonte € comensa su as- cension al grandissin cugol del ciel, Del ceresiero aou li don de Jan ha decadet desde ong 1i flores,e 11 fructes tunent e in flaamant del sole, coneasa rubi jar e saturar, Invelopat in un mube de tabac, Jan friete su bosse al palisse del porta, e lassa disvagar If regarde sur su bell ceresiero, "lannat, i] ponsa, li soarros®. | curre al hangare @ retorna con Ii para-avie e If scale, |] posi li scale contra 14 érbor e -15- trena su bosse 0 1i para-avie along 1f scalunes. Li nigri mann sade ta in Ii ranes;cert- aon, 1] va chassar li sparros-pendardes | Jan sta supra in If céos del rames e have sat ténpor por fixar 11 para-av Poy i] redescende @ reporta 11 scale al hangare, tiralaen i1 sta denov apu li porta e contempla ye supra-venient su labor, "Ne va esser tre util®, Jan dit. In facte 1i sparros es tan astut quaa Jan. |1i se- denta se sur li brasses del para-avie, ili saltilla e chiripa, ili pica a un cerese poy ili sedenta se sur li brasses de! para-avie. Ta, un bon apuntat Idpide @ rrrt... Vi tot turbe siffla, ma ili reveni. Itrimen ili ne vell esser sparros, Qualnen magni fic ti estive-vdspere es, E vi, anc li pip es de bon guste. Un ale del soline sonstra a supra in li lucid-verdi ciel, 1i altri pende a bass del nigri cline @ du ales estala su brasses in 1i verdi splendore del estival vésper-ciel, Jan aspira a su pip. Li pur sinplicit dol ciel e If vive circum le plena su bon ania de sapatero. In 1i obscur dom Hegina, sestra de Jan, rosta li patates sur li petroleo-brulator e sedenta se pos to sur li corte, por apretar li yelb salade, Foy ella vide Alexandrina que! jace sur li herbe, "Trinetta!t,“ella ciana, ta Trinetta sviena ad-supra in profund dome in li miraculosi azuri suol sur quel Vi pedes de Deo reposa, fegina sta apy li bronn, ella hauste un sitelle vlen de aqua java li salade, “Trinetta ! Trinetta !*, Regina voca. Irinetta ratorna al terra, ella jace denov sur li herbe. Ella vide qualeen li véspere covri li firnagent. Ella lava i capette © audi su némine, Rapidnen ella leva se e salta alegrisen al bronn, "Tanta Regina ! Li lanpe sub li blanc para-luce sta inflamnat, 1i esmalte-plati les aspecte un voc per-usat e 1i patates jace in li plate; ili es rostat yelb, qwelevez un poc brun e brulat. £ ta li plate sta con yun verdi delicat salade e un anasse de tranches de blanc @ nigel pane. Regina versa li café in li tases; qualaen it vaporai Jan fa seriosi en li signe dal cruce @ prega devotmen al dngeles del dézino, e Regina e Trinetta prega e- galaen, Trinetta in su viennasi dialects. £ poy ili eanja, Jan pussa su old oxidat fur- cain Ti yelb e brun-rostat patates, 11 versa li acete sur li salade e introducte li frisc yun verde in su old rugat bocca, £ Regina aanja e anc Trinetta, Ella vide Oncle Jan ¢ tanta Regina masticar con plen bocca. Ella es beat, sin desire, Egalaen su geni- tores adoptiv, To fa li estive @ i suavi véspere, to fa Ii calnie, to fa Brabant. Hante nanjat, mastro Jan plena ancor un pip. Li blu nubes planea foraant anelles circum li lampe e ascends al plafon, Regina lava 11 tasses e plates in li eversuo E Trinetta have li permission siccar, To fa grand plesura. Ella sicca li platiles cui- dosieon e stapla les sur 1i table sur unaltru, Ke as necessi gardar se, nam li platiles es lad. Ma poy 1i tassettes, ili es fractibil. Ela tucha les per tendri aanus @ frotta les cvidosinen, Trinetia lee ex un fabul-libre, apoyante su cudes sur li table e 11 cap sur i aa- nusttes. Regina repara un del strumpes de Trinetta. £ Jan fuma un pip. Li activ horlo- ge di tic-tac, li ombre del péndul curre ye li aur de une altri Tatere, Antoon Coolen (Continuation seque) Weis: CHEZ LICANIBALES del fe oY Foc tinpor ante 1i ultin querre, 1i cection geo- grafic del Universita de Uxford hat decidet far ex- ecuter li topogratie de cert regiones littoral del fiov-Hebrides, archipelago selanesian, @ specialaen i insules de Esperito Santo e Nalligolo, 11 max grand del gruppe e explorar in sam t6apor lor inte- riore. Tor Harrison, privat-docente del liniversita, hat juntet se al mission quan bio- Togo. Li land interessat Je tan sult que, in li mosent departer a London, pro que on petit alquf restar por finir aleun labores antropologic, i] accertat ocupar se pri to. Harrison decidet ne sequer li habitus de ult exploratores queles contenta se per observar li factes © 1i coses quel un extrano posse capter che un popul, continwante sv civilisat vive, Telmen tro sult interessant coses escapa de su atention, Harrison acceptat viver che li indigenes, manjante e dormiente con ili, parti prendente lor ri- tus, lor sacrificies e lor practicas de magie, |! mettet se tan bon in li pelle de un Wov-Hebridese, que i) finaleen considerat mea li Europanes secun li vise-punctu indi- gen. 11 aguisi tet un tam profund scientie del indigenic aferes, que on dat Ye li titul de Kava Booze, it es artist nro |, @ in ti qualita on honorat le parté u i) passat. Li Nov-Hebrides, decovrit in 1606 del Havigator Juiros, es un archi palago melanesi- an situat in li Sudeest del Pacific Qceane, ‘li distincte se del altri archipelagos circuneant per Tor wulcanic suol, lor sontes rich in funarolles e sulfurosi fontes, lor crateres @ corallan fornationes sublevat tre alt super li nivelle del mare, Lor habi- tantes es Melanesianes, hones tre alt con nigri pelte tanen tre poc obscur, aixtet con Folinesianes, bell rasse con pelle brun olivatri. Antey on regretabilaen deportat les quan ovreros in altri insules, tractat les mal, provocante talnen pluri revoltes contra li Blancos, Li odie por Ti Blancos he restat in ili, e Tf archipelago trova se inter li regiones minim secur por li Europanes, Li historie del Nov-Hebrides desde 1206 es solmen un grand tragedie. Je un parte 1i Blancos avortat ta omni males del civilisation ¢ 1i imersi population, que) esset an- tey 600000 habitantes, es hodie reductet 2 30000. De un a’tei parte li indigenes passa lor témpor in guerrear inter ili, tant es grand lor tateriori desunion, Qualcune pre- texte es bon a ili por conbatter unaltru: it sufice que ur cane chassa un callina apar tenent al chef del vicin village, ¢ vi li hostilit’s conensat. it es tre possibil que ti pronptitz a ortar se ural tru es un vestigie de lor ancian antropofagie, nascet del beson procurar se li came quel esset les necessi quande, ante li installation de? Blancos in li archipelago, ti-ci contenet uli animale pannifer. ita ti eternt querres es aferes quel regarda soleen li mannes, e tucha nullmen ai }i -1- foninas ni li infantes, Ourante que 1i mannes conbatte inter se, li foninas posse in tot securita cuidar lor aferes, e man passar al inamic village por vendir te lor pro- ductes sur li rercate. Un ne hestta utilisar les quam anbassadores chargeat transeis- ser al Finanicos* nissages max insolent o wax anabil. Lor "diplonatic imunit3® protec- te les contra omni agressiones. Uo amar, ques me ama! Yo ama, quels ae ana, On ana li bravura, Detest!, quels we detesta - Caressa guancies chasta, Pri to nequi ae blasa Li som de] camp on cura - In ti custon yo resta. Serpentes on aplasta. Al aann fort in corage Puri 11 violentie To ci quam justi vale: Li debil se retene: Bonage por bonage, Al fémin i clenentie, Lt ale por 1 sale Venja a} nann convene, Friedrich Bodenstedt, trad, Kurt Feder (Gersania) flo?) Attane- Sige '\1 toffes quel 1i temp e sole rubie, WNA@S Quam un marvellos prodige del yun et&; Con plu de lentore e plu de charm ancor, ,Li flores del jardin exhibi lor color. In su bell cord August coliat 1i flores, Li jolli petales hat covrit 1i gazon, Ma, vi que hodie 1i novi buquettes Parfuma li dies del frigidi seson. Li tot apes joya, 11 ciel mem sub-ride Vider sur li toffes, quel ne vole perir, Li branches tot inflat del saporos fonte, Aperter lor flores ante dever morir. Jolli tardiv flores del proxim hiverne, Yu have li parfum e li charm exquisit Del bon memories, malgre li dur spine, Del morit esperas e amores finit. AP. Beauchemin ( Canada) -%- Qui es Barnum Phineas-laylor Garnur es li max popula- iri anusator del turbes quel Hi sade ha Nconosset. un denf-secu? pos su aarte, quol vevenit in i391, i] mane legendari quam an- cor li colossal anerican circo con 3 pis- tes con z00 © galerie ie fenoaenas, quel i? cromesat durante plu quan 40 annus sur i tot terra, Barnum, nascet in 1810 in Bethel (Conec- Hicut} esset, alternativnen, acrobat, bor- gonastre de su natal cit#, jurnalist e usi- nero ines fallida, Circun 1831, aorendecte que vivet in hiladelghie un 91d negressa considerat quan extraordinarisen old, i} comprat 1a vor 1000 dotlaras e exposit la quan assent Joice Het, rutroressa de Washington, havent 1i et? de 15! annus, Foy i] incontrat un nane,1i yun Stratton, sue! i} momlnat*gonaral Ton Pour le percurre Europa de 124? 2 1844; 11 beneticies »s taa grand que separante se de su pensionario, 11 dona te 200000 frs. 11 ganiat 3 ni!Tiones in 1956 con 57 audi tiones dat, in su baracca, del celebri sved canta‘oressa Jenny Lind, |i saniat 4 silliones un poe plu tard, solnen per exhibir li elefante Juabo quel il hat conprat 50000 firs. Ma ger nult bluffes © boninentes, i] hat tan bon savet interessar li jublica a ti pachi- derma ire ordinari, que on battet unaltru por ear conteaplar it. = {i homes, i] dit, ana que on fa cradar les vani species de stuviditas, benaue, in funde, il save perfectran jue to es blagas. ‘o es cf nor to, yo es Farnum, Juande America esset preparant, por 1832, 1i celebration del quacesin centenarie de decovrition, arnun decidet presentar, in ti ocasion, un fornidabil atration, digni ontusiasnar su conpatriotes... J2 in 1388 i directet se al Guvamanent del Republica doninican de Haiti, oetiente it locar in axclusivita par un contraste de + annus; Ti asses do Cristofor Columbus queles, in 1536, 20 annus pos su sorte, hat esset trans- portat de Sevilla a Sant Domingo. *Yo anc beson:, serit Zarnum al Suvernanent donini~ can, 8 soldates dominican e quar prestros quel deve esser nigri quan li eben e vastit tot in bianc.,. Yo ingagea ne versar chascun senestre al guvernanent dosinican 50 % del profite del exhibition! Ti quvernanent repussat con indignation ti strangi mercate. arnun furiosi fat re- marcar que Vi reliquie conservat in li tome de St Tomingo esset ‘als, nan Ii autentic osses de Cristofor Colunbus hat esset transfertet in li Habara in li eooca del trubles de 1795, £17 concludet: *Dune on vet] har passet prestar ne to, avo yu desandat por realisar un atration lucrativ sin profanar li ver cindres del nerd, quel nequel Aneri~ cano venera plu quan yO...", 1 @ con -- Woriente, Barre lassat IU williones de dollares a 27 heredantes, © 1i surplus al filantropic interorenses; su testanent plenat 700 folies de marcat papere. Li fama de Garnue ne extintet se per Ti morte. in 1937 1i U.S.A. decidet 11 enission de un nov pezze de eonete aryentin del valore de un deni-do} lar, Wa quel portrete se- lecter ? Delicat question, Ti de un politic mann passet chocar tal o tal partise, e provocer querelles, Tande li director de] noné del U.S.A. proposit Ti portrete de un Aaerican celebri in li tot aunde e {nsuspectibil dei vise-punctu politic: Phineas T. Barnua, ex-proprietario de circo, monstrator de fenorenes © grand conerciante. Li pro- position esset acceptat con entusiasue ! ci-contra, pri Occidental in li presse neutral ha eset publicat de? grand parisan quotidiane *|"urore® del 2 junio 1948, por acompaniar un articul titulat *L'ésperanto ? Une plaisanterie Un joca). Place 3 1a dernfére née des langues internationales: 1"Occidental*, sequet de un curt mention del principtes de nor Vingue, quel es mul] altri cose quam li quintessentic del grand lingues de civilisation, Anc speci senes de Occidental esset reproductet in aaniere amu- sant, + Tro tard ! Li bankero ha fugit con Hi oné ! = Secun vu, Bombonnel, li famosi chassero de + Esque it posse exister tae malhonest —panteres, quo il vell far in ti-ci casu 7 omes in nor unde ? = 80

You might also like