EL TRES DE MAIG DE

1808
CATALOGACIÓ:
Títol: El tres de maig de 1808
Autor: Francisco de Goya
(Fuendetodos, 1746 – Burdeus, 1828)
Cronologia: 1814
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,68 X 3,47 m.
Estil: Neoclàssic – romàntic.
Tema: Històric – al·legòric.
Localització: Museo del Prado (Madrid)
FRANCISCO DE
GOYA
I LUCIENTES
Fuendetodos 30 – III – 1746
Burdeos 15 – III - 1828
 Dades biogràfiques
• Neix a Fuendetodos el 1746.
• Comença a treballar a
Zaragoza amb José Luján.
• Els primers èxits els acon-
segueix a Zaragoza.
• Fins els 40 anys pinta esce-
nes de costums.
Retrat de Goya
per V. López
• Viatjà a Itàlia on descobreix
la calidesa de la pintura
veneciana.
• Es va casar amb
Josefa Bayeu i va
entrar en la saga dels
pintors que tenien
influència en els
cercles oficials.
• El seu cunyat
Josep Bayeu,
director de les
Belles Arts li
ajuda a entrar a
la Reial Fàbrica
de tapissos de
Madrid on
realitza diversos
cartrons amb
escenes de
costums
espanyoles.
•Realitzà per ordre del monarca Carles
III gravats de les coleccions reials, cosa
que li permet conèixer l’obra de Diego
Velàzquez.
• Retratà un ampli ventall de
personatges de la seva època.
• Va quedar sord el 1790
•La seva malaltia li va
donar
•Energies espirituals
•Introspecció
•Creativitat
•Allunyament de la
pintura amable
• Viu els horrors de la Guerra contra
• Després de la
Guerra es
converteix en pintor
de Ferran VII.
•Es va recloure a la
seva casa de camp:
“la Quinta del sordo”
i realitzà les pintures
negres.
• El 1823 s’exilià a
Burdeos (França) amb
altres artistes per la
repressió absolutista
de Ferran VII.
•Entre els exiliats hi
havia el seu amic
Leandro Fernández de
Moratín.
•Goya va morir a la
primavera de 1823.
•Va ser enterrat en
aquesta tomba de
Burdeos.
•Les seves restes són
traslladades a Madrid
(1901) i enterrades
definitivament a
l’església de “San
Antonio de la Florida”
(1929).
ANÀLISI FORMAL
La composició s’articula en A la dreta l’escamot de
dos grups: a l’esquerra, una soldats arrenglats en
filera de persones que ha diagonal
estat, és o serà executada
 La llum, que il·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en
penombra els soldats de la dreta reforça la diferenciació dels
dos grups
 La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als
soldats esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual,
es distribueixen les altres figures
La composició s’estructura a partir de formes rectangulars
La alta línia de l’horitzó fa que l’espectador sigui testimoni
directe del que està passant
La descripció dels personatges es fa a partir de les seves
actituds davant la mort

resignació temensa
horror
heroisme
 La pinzellada és densa i pastosa i la gamma de colors va des
dels grisos del fons a les ocres vermells de la sang i el blanc i
groc de la figura central
La figura central, fortament il·luminada pot ser una al·lusió
a la crucifixió de Crist i està vestit amb els colors de la
bandera del Vaticà (al·lusió a l’Església?)
La composició tancada però les línies dels braços del
personatge central impliquen l’espectador
L’acció se situa a la montanya de Príncipe Pío de Madrid
on es fa visible la caserna del Conde-Duque
 La inclusió a la composició d’una dona i un frare parla de la
part activa que tingué la dona en aquest conflicte. El frare es
tracta de l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila
FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Va ser pintat sis anys després de l’esdeveniment i la funció
es desconeix, tot i que bé podria formar part d’un arc de
triomf aixecat amb motiu de la tornada al tron de Ferran
VII o bé per a commemorar el Dos de maig
 La llum interactua com si d’un personatge es tractés
il·luminant l’escena des del fanal.
Els soldats francesos no són personalitzats i actuen com a
instruments del destí
CONTEXT HISTÒRIC
El quadre narra els esdeveniments produïts a propòsit de la
Guerra de la Independència (Guerra del Francès) a partir
de la revolta del poble de Madrid i la repressió de l’exercit
de Napoleó
Formava part d’una sèrie de quatre obres de les que solament
s’han conservat dos. L’altre és aquest de la Càrrega dels
Mamelucs
La funció és estètica i de denúncia social
INFLUÈNCIES
Goya té el punt de partida en els
martiris de sants de la tradició
barroca
I convergeix en el Fusellament de Maximilià d’Edgar Manet
I posteriorment en La Matança de Corea de Pablo Ruiz Picasso
FI