Història
Buffalo Billva visitarBarcelona
19
Montse Frisach
Per què no unPlensa a laDiagonal?
Poesia
Tots elsversos deGuimerà
Desaparegutsal CCCB
Entrevista
DavidPeace
51214
18
P. Parcerisas
Clàssics
FerranPlanesrecuperat
9
Manuel Cuyàs
El desprestigide l’SGAE
6
Suplement setmanal de llibres i art
Dijous, 10 de febrer del 2011
MichelOnfray
Entrevista amb el filòsof francès de moda
P e r e V i r g i l i
10
DE FEBRER DEL
2011
2
e i t o r i a
ot i les crítiques que sovint se lifan de manera injusta, Françacontinua mantenint el nivellcultural alt. Diríem que estan a lamateixa distància cultural quepodem estar nosaltres d’ells, perexemple, en futbol. Suposo que ésel preu que cal pagar entre el paísde la Il·lustració i el de la Inquisició.Els francesos no venenexclusivament literatura decreació, sinó que sovint arriben elsseus assagistes, que mantenenl’interès del públic lector, com és elcas del filòsof Michel Onfray, que fauna desmitificació en tota regla dela història oficial de la filosofia i haesdevingut el filòsof de moda aFrança, amb xifres de vendes ques’acosten als
best-sellers
. ValèriaGaillard conversa amb ell amb motiu del’aparició
L’eudemonisme social,
cinquèvolum de
Contrahistòria de la filosofia
(Edicions de 1984), i de l’altra
, Política delrebelde. Tratado de resistencia y insumisión
(Anagrama). Són dos volums
T
que es complementen tot i haver estatpublicats originàriament amb deu anys dediferència, 1997 i 2007. El punt en comúpodria ser el que va destacar DenisSieffert a
Politis:
“El discurs d’Onfray ésindiscutiblement revolucionari. El llibertaries reivindica hereu del 68 i crida a destruirla nova Bastilla, allotjada al cor mateixdels mecanismes de reproducció social,però també sap ancorar el seu projecte ala realitat”. No sé francament si el podemqualificar de revolucionari en aqueststemps tan lleugers, però sí que podem dirque és ben capaç d’estimular moltesments adormides pels somnífersamb què ens castiguen. En aquestpenúltim volum de la
Contrahistòria,
Onfray dedica el capítol final aBakunin, el clàssic anarquista queva mantenir una guerra intel·lectual iideològica contra l’ordre cristià iburgès: “Seguint de propFeuerbach, a partir de les porsgenealògiques dels déus, Bakuninanalitza el procés que porta delfetitxe al Déu únic, passant pelsbruixots i els elements naturals.Després, reinterpreta el procésd’alienació posat en evidència perles anàlisis de
L’essència delcristianisme
: la substància de Déus’alimenta de la degradació dels homes”.És un vell debat que, dissortadament,interessa ja només als pocs iniciats afavor o en contra. Llegir Onfray obre lagana, malgrat les passions per la dieta.
❋
Un rebeldela filosofia
Michel Onfray, Jordi Herralde i Josep Cots.
PERE VIRGILI
DAVID CASTILLO
coordinador
aeroport lluminós i net que laNatàlia Miralpeix va trobar entornar a Barcelona de la sevallarga estada a l’estranger no-més era un miratge. La ciutat seguia es-sent tan grisa i sòrdida com sempre, i lesgents que l’habitaven, tan atordides itristes com els seus germans Lluís i Pere.El que més em va colpir d’
El temps de lescireres
(Edicions 62), la novel·la que vaconsolidar Montserrat Roig, va ser queen ella hi vaig veure la meva família, i lesdels meus amics, i les dels veïns. Enaquest país tots érem els Miralpeix. En-cara ho som força: pusil·lànimes, aixa-fats per impotents. Vaig comprar la segona edició (juny de1977). Tenia 17 anys, venia d’una famíliade llargs silencis a taula, de preguntessense resposta, d’ordres sense argu-ments, de por i malalties; com tantes al-tres, com la majoria que habitavenaquells carrers grisos de l’Eixample peron perdia les meves passes moltes tardesen sortir d’escola. Mai no vaig trobar leslluminoses idees de llibertat, solidaritat,
L’
resistència a l’opressió, alegria i nos-tàlgia de la vella cançó de la comunade París que la Roig va utilitzar perposar de títol a la novel·la. Només emtopava amb les fulles mortes delsplàtans del passeig de Sant Joan,que xutava com imaginàries pilotes.Em va acabar agradant més aquestacançó que l’altra, però això ho vaigdescobrir més endavant, és clar.Anys després, en acabar de llegir elprimer capítol de la novel·la em vasobrevenir un profund vertigen. Nopodia seguir llegint a la cambra delpis familiar, hauria parat boig,n’hauria fet alguna de grossa. Era lamateixa abúlia vital. Vaig córrer es-parverat fins la platja, vaig seure ales roques de l’espigó, i la placidesadel mar calm del Maresme es va con- vertir durant molts anys en el millorsaló de lectura. Vaig jurar-me quemai sotmetria els meus fills als ma-teixos silencis, a les mateixes bui-dors. Amagar les misèries delstemps és una crueltat.
❋
Tots érem dels Miralpeix
MOTELBARSTOW
RAFAEL VALLBONA
A ‘El tempsde lescireres’,MontserratRoig vaconsolidarla seva obra
AVUITOCA...
Santa Tecla
Uns ceitnífcis van esutadir que no cal odrre a la pratcetnarl de les praulaes per etndenre un txet, semrpeque la piremra i la darerra llerta esitigun al lloc queels pretoca, prequè no les lleigm llerta a llerta, leslleigm com a bolcs utaniris. Aquesta seria una con-clusió seriosa, mostrada amb un test senzill i sorpre-nent, de les nostres capacitats cerebrals. Una altraseria admetre que el meu ordinador em guanya ju-gant als escacs, però jo el guanyo a la boxa. I seguintamb els jocs de teclat: “QQuuuinn tteeccclaattmmeésss sseennssiibbbleee tttée aaquuueesstoorrrddiinnnaaddorrr!!!”. “eL lLuMeT dEl LEs Ma- JúScUlEs PaRpElLeJa, És GrEu?”. “Vnc tclat al qu lifalta una lltra”. Prou de sotmetre a l’esforç de la lec-tura parcial el nostre cervellet (el diminutiu va pelmeu: si bellugo el cap enèrgicament noto com si li so- brés crani; mira, que almenys un dels dos tingui elpis gran!). Diu que la definició de virus, de l’informà-tic, es clar, podria ser una cosa com ara: “El virus ésla creença dels usuaris inexperts que una força ma-ligna intangible que ve de l’exterior és la responsabledels errors que provoquen ells treballant amb l’ordi-nador”. Espero que l’ordinador no se’m pengi abansde guardar el text, gràcies a l’ajut de la patrona delsinformàtics (sí, i de Tarragona): santa Tecla.
❋
LLUÍS LLORT
10
DE FEBRER DEL
2011
3
POETS’CORNER
exposició
Joies d’artista. Delmodernisme a l’avantguar-da
, comissariada per laconservadora MariàngelsFondevila, que ara arriba a la seva fi alMNAC, és una mostra que només espot qualificar d’indispensable, memo-rable i modèlica.Francament, és un motiu de felici-tat comprovar que la directora delMNAC, Maite Ocaña, no defalleixgens en la seva voluntat de subratllarla modernitat del museu i d’aproparles seves col·leccions i exposicions alpúblic general. En el cas d’aquestaexquisida mostra, els dos objectiusqueden assolits del tot.També és un motiu de felicitatcomprovar que la comissària, sàvia-ment, ha combinat cinc ingredientsbàsics a l’hora de concebre i cons-truir aquesta mostra insòlita: creativi-tat, ambició, coneixement, sentit es-tètic i austeritat.La creativitat de trobar una pro-posta imaginativa i de gran originali-tat, quan molts museus senzillament
L’
han dimitit i munten exposicions opa-ques o mecàniques.L’ambició de pensar en gran desdel MNAC, sense por i sense comple-xos de cap tipus. La nòmina d’artistesfa caure literalment d’esquena (Ro-din, Picasso, Calder, Braque). L’ambi-ció de col·locar els joiers i artistes ca-talans (Masriera, Sarsanedas, Capde-vila, Mercadé, Gargallo, González) alseu lloc corresponent. L’ambició dedemanar préstecs a les millors col-leccions públiques i privades del món(Barcelona, Madrid, Nova York, Lon-dres, Lisboa, París, Berlín).El coneixement del tema per arti-cular un discurs expositiu en tres àm-bits que resulta intel·ligent, clar i efi-caç, i ens acaba explicant i il·lustrantl’evolució de la joieria moderna i elsseus vincles de complicitat amb elmón l’art dels segles XIX i XX. El co-neixement per triar les peces més re-presentatives i fer-nos conèixer au-tors poc coneguts per aquestes lati-tuds (Lalique, Hoffmann, Wolfers,Jensen, Albers).El sentit estètic d’exposar les pecesde la millor manera possible. Al primeràmbit, per exemple, les joies estan enuns calaixos sobre un taulell i ens hemd’inclinar per veure-les. Aquesta pos-tura ens obliga a prestar atenció a totsels detalls i matisos. El sentit estèticd’espaiar les peces perquè no se’nsbarregin i no perdin la individualitat.L’austeritat de no haver tirat la casaper la finestra a l’hora de presentar igastar el pressupost. L’austeritat deposar-hi només els elements absolu-tament imprescindibles (textos expli-catius, cites d’autoritats, cartel·lesdescriptives) per no enfarfegar i aca-bar distraient de la contemplació deles joies.Efectivament, estem davant d’unaexposició que ens nodreix i ens educa,mentre ens demostra clarament queen una època de crisi com la nostrapoden existir propostes culturals deprimer ordre, propostes fresques, in-teressants i gratificants. Només cal te-nir la creativitat, el coneixement i elpragmatisme per aconseguir-ho.
❋
Les joies del MNAC
L’exposicióens demostraque en unaèpoca de crisipoden existirpropostesculturals deprimer ordre
D. SAM ABRAMS
L’exposició quepodem veure finsdiumenge al Mu-seu d’Art Nacio-nal de Catalunya,
Joies d’artista.Del modernisme al’avantguarda
,combina cinc in- gredients bàsicsa l’hora de conce-bre i construiraquesta mostrainsòlita: creativi-tat, ambició, co-neixement, sentitestètic i austeri-tat. A la pàginasegüent, M.J. Jor-dan afegeix la se- va lectura de lamostra.
i ha associacions publicitàriesque funcionen. Els refrecs sem-pre han buscat la complicitatdel públic juvenil. No sé què deutenir la barreja de xarop, sucre i unes bombolletes per transmetre missatges decanvi i fraternitat propis dels joves ambideals. Aquest dies es pot veure a televisióuna mena de
remake
de l’anunci funda-cional de Coca-Cola que va llançar unmissatge de pau al món sencer el Nadalde 1971. Aleshores, encara quedavenprogres que carregaven contra la repre-sentació imperialista d’aquest refresc:“
Coca-Cola asesina, Trinaranjus al po-der
”. No s’adonaven que pocs anys des-prés ells mateixos repetirien el discurs
lower-power
de l’anunci des del govern,el Parlament o des de la regidoria de Cul-tura i Medi Ambient d’algun consistoricatalà.La mateixa casa de refresc, en un per-fecte matrimoni entre la set de beure i laset de llibertat, emetia no fa gaire un nouanunci d’
Aquarius
, una beguda amb for-ça sals minerals que no desaprofita la co-
H
incidència del seu nom amb unade les cançons emblemàtiquesdel musical
Hair
per demanar unmón just i sostenible. Aquesta solidesa de discursque tenen els refrescs també hafet sort a Catalunya on tenim l’Al-ter Cola, un posicionament fermde transmetre un pensament, unsentiment i una actitud políticades del paladar. Alter Cola ha in-tentat consolidar una nova fór-mula de Cola Lliure associant elsabor de la cola amb el del whisky Jaume I. Amb aquest mateixnom als anys seixanta es va in-tentar, sense èxit, crear un com- binat que donés rèplica al
Cuba li-bre
combinant la cola i Aromes deMontserrat.La gamma de productes refres-cants patriòtics, com la begudaenergètica Desperta Ferro, sónuna mostra que el refresc és mésque una forma de treure la set, ésuna manera de viure. Als anys se-tanta, els moderns de l’època bevienMirinda, marca que es promocionavaregalant els èxits musicals pop del mo-ment. Mirinda seguia el rastre psicodè-lic de l’anunci de Pilé 43 protagonitzatper un grup de
motards
. L’anunci teniamissatge: “Guerra a la vulgaritat”, bra-maven. El Pilé 43 era senzillament Li-cor 43 servit amb gel picat.Ningú qüestionarà que la cervesa re-fresca. Si la considerem com una begu-da refrescant ens ve a tomb per parlartambé del nou anunci d’Estrella Dammon hi surt el grup Els Amics de les Artsfent un inventari de totes les coses bo-nes que tenim al país. No tothom ha es-tat d’acord amb la selecció. Des de lescomarques lleidatanes s’han queixat del’oblit del cargol. A la xarxa, la polèmicas’ha estès. A l’anunci es cita el recuit deFonteta i el d’Ullastret, però hi ha quipensa que es un crim oblidar el mató deMontserrat. Efectivament, quan fempassar la set fem una declaració deprincipis del nostre pensament i delsnostres sentiments.
❋
ELTRASTER
El refresc com a ideologia i manera de viure
JAUME VIDAL
Ampolles d’Alter Cola
JORDI PRADES
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
More From This User
Notes
Load more
