Surrealisme Marta González

- S’inicià l’any 1919 quan els poetes André Breton i Phillipe Soupault començaren
a publicar la revista “Littérature”, que es convertí en el focus de la nova
avantguarda de París.

- L’any 1924, es va publicar el Primer Manifest del Surrealisme.

- El surrealisme es un moviment artístic però també adoptà formes molt més

diverses.

- Segons Breton: és un automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta
expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament
del pensament. (Es va inspirar en les teories del metge Sigmund Freud).

- Segons els surrealistes, el que entenem per “vida” és només la cara més grisa
de la realitat. Hi ha una realitat més alta que cal descobrir, una superrealitat
que tenim reprimida en el subconscient.

- La base del surrealisme es basen en: investigacions de Freud sobre l’existència

d’un nivell mental inconscient, dipositari del coneixement més profund de la
persona, i de la possibilitat d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com
l’associació de paraules o la interpretació dels somnis.

- Les obres més importants de Freud són: “La interpretació dels somnis” i
“Psicopatologia de la vida quotidiana”. Aquestes obres es van publicar a França
però Breton abans de que es publiquessin ja havia tingut la oportunitat
d’experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud, durant
la Primera Guerra Mundial.

- A Freud mai no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només l’interessà una
mica la pintura de Salvador Dalí.

Sigmund Freud. André Breton.

Mètodes per a la creació i exploració del subconscient:

 L’escriptura i pintura automàtica. Suprimeix la raó i tot el que s’escriu ho es

pinta es fa ràpidament, la qual cosa permet que el subconscient es
manifesti. L’obra artística tal qual s’escriu es “pura”. Alguns exemple són
Max Ernst o Jean Arp.

 La narració de somnis i d’al·lucinacions. En els somnis i les al·lucinacions és

on, segons Freu, aflora el subconscient en forma d’imatges il·lògiques.

 El collage pictòric. L’associació d’elements diferents, trets del seu context,

que pot produir un sentit nou, inesperat, que ens pot revelar elements de
l’inconscient. (Cadàvers exquisits).

El resultat és una imatge metafòrica, és a dir, una imatge ambigua en la que es

juxtaposen dues realitats distants: la força de la metàfora, per als surrealistes,
consistia en que trencava amb els procediments convencionals d’interpretació
de l’obra.