L'HIPERBÒLIC 91

SPLMNT
FUTURA
MARÇ 2011

SALÓ FUTURA
El futur a les teves mans
 2 editorial - SUPLEMENT futura
Tots els suplements a www.deria.cat

SUPLEMENT
EDUCACIÓ
L'HIPERBòlic 91
Com triar el teu futur
El Saló dels Màsters i Postgraus Futura, que se celebra els dies 25 i 26 de
3 reportatge març a la Fira de Barcelona, reunirà les ofertes formatives de tercer cicle dels
Graus universitaris centres més importants de Catalunya. Un punt de trobada on els joves podran
escollir el seu futur acadèmic i professional. Un ventall marcat, en molts ca-
sos, per la formació en línia i les noves tecnologies

En aquest suplement que ha preparat L’Hiperbòlic, hi podreu trobar al-

gunes de les propostes més interessants. Podreu consultar les forma-
cions ofertes per col·legis professionals, centres de formació contí-
nua, escoles de negocis i fundacions. Tot un ventall de possibilitats
que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir allò que més con-
vingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats
4 Entrevista i les expectatives laborals i de formació. Una decisió que anirà,
Antoni Castellà la majoria de vegades, cap a l’especialització. Comptem, en aquest número,
«Els estudiants catalans estan amb una entrevista a Antoni Castellà, nou Secretari d’Universitat i Recerca que
cinc punts per sota de la mitjana ens parlarà de les noves línies del Departament.
de l’Estat pel que fa a beques»
Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos perquè ens visiteu a l’estand
7 ORIENTA'T AMB que tindrem al Saló de l’Ensenyament, just al costat del Futura. Estarem en-
EDUCAWEB cantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem
Quin és el teu estil treballant en el web, i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més
d’aprenentatge? de 6.000 persones visitin Futura i, per això, entre tanta informació, esperem que
aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives.
més a www.deria.cat

Graus universitaris
Estudis que tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una
formació general orientada a la preparació per a l’exercici professional.
Els títols de grau són de 240 crèdits ECTS, que
equivalen a un període mínim d’estudis de 4 anys.
Excepcionalment, els graus amb condicions
poden tenir més crèdits i suposar un període
d’estudis més ampli. El títol oficial que s’obtin-
drà després d’haver superat aquests estudis és
el de «graduat o graduada».
Tots els graus s’adscriuen a alguna d’aquestes
branques de coneixement: arts i humanitats, ci-
ències, ciències de la salut, ciències socials i ju-
rídiques, enginyeria i arquitectura. L’adscripció a
una branca marca les assignatures bàsiques que
caldrà fer durant els dos primers anys.
Els plans d’estudi de grau contindran com a
mínim les activitats formatives següents: ma-
tèries bàsiques, obligatòries i optatives, pràc-
tiques externes i un treball de fi de grau. El
Govern de la Generalitat de Catalunya ha vol-
gut posar especial èmfasi en el fet que tots
els plans d’estudis de grau que imparteixin
les universitats de Catalunya continguin pràc-
tiques externes en empreses o institucions i,
també, matèries que garanteixin el coneixe-
ment de la llengua anglesa.
Preguntes més freqüents 
Els estudis de grau són els mateixos a totes les
universitats?
No, l’EEES (espai europeu d'educació superior)
no pretén una unificació de l’educació superior,
sinó que els programes formatius siguin compa-
rables per facilitar el reconeixement dels estudis
realitzats i la mobilitat estudiantil. Aquests estudis
s’han d’estructurar d’acord amb l’especialització
Guanya un kit : llibre + CD
de cada universitat, per millorar l’eficiència en l’ús
dels recursos existents i disposar d’una oferta uni-
versitària diversificada.
Es poden iniciar els estudis de grau en una uni-
versitat i finalitzar-los en una altra o cursar ma-
tèries en alguna altra universitat?
Sí. Si l’intercanvi entre universitats es realitza en
el marc d’un programa de mobilitat, la universitat
d’origen valorarà els crèdits cursats en la universi-
tat de destí i emetrà el títol corresponent.
Si l’intercanvi entre universitats no es produeix en
el marc d’un programa de mobilitat, l’estudiant pot
sol·licitar a la universitat d’origen un trasllat d’ex-
pedient acadèmic cap a la universitat de destinació,
i aquesta valorarà els crèdits realitzats i emetrà el
títol corresponent quan es finalitzi els estudis.
Què han de fer els estudiants que hagin inici-
at estudis d’una titulació segons la normativa
anterior?
Podran continuar amb el mateix pla d’estudis, per-
què els plans d’estudis s’extingiran, habitualment,
REPORTATGE - SUPLEMENT FUTURA
Tots els suplements a www.deria.cat
EUUS
curs a curs. Els títols oficials i homologats que
s’obtinguin tindran plena validesa oficial.
Quan la universitat proposi un nou pla d’estudis
haurà d’incloure els mecanismes de reconei-
xement de crèdits per als estudiants que facin
estudis oficials en el marc dels plans anteriors.
Què passarà amb les titulacions oficials ante-
riors a l’EEES quan s’implantin els graus?
Les actuals diplomatures, llicenciatures, ar-
quitectura, enginyeries, arquitectura tècnica,
enginye­ries tècniques i mestres desapareixeran,
progressivament, a mesura que s’implantin els
graus. Ara bé, la universitat establirà els meca-
nismes perquè els estudiants dels ensenyaments
no adaptats a l’EEES puguin finalitzar-los sense
cap dificultat, amb una dedicació normal. La
universitat, també, elaborarà una taula d’adap-
tacions dels crèdits de les matèries cursades en
plans anteriors, per permetre, si fa al cas, el canvi
del pla d’estudis actual al nou pla d’estudis.
més a www.deria.cat
Sortegem
10 kits gratis
entra a www.deria.cat i participa
3
La retitulació
La implantació progressiva d’estudis de
grau a les universitats catalanes ha gene-
rat que un col·lectiu de titulades i titulats
universitaris oficials no adaptats a l’EEES
vulguin accedir, de nou, a la universitat per
obtenir l’estudi de grau corresponent que
dóna accés a la mateixa professió a la qual
s’accedia amb els estudis anteriors.
El procés acadèmic fins a l’obtenció de la
titulació de grau d’aquest col·lectiu d’es-
tudiants tindrà els mateixos estàndards de
qualitat que per a la resta dels estudiants
del mateix grau. Per això, aquest col·lectiu
només podrà obtenir la titulació de grau
corresponent quan hagi assolit tots els co-
neixements i les competències establertes
en el pla d’estudis corresponent, incloses
les competències multilingües.
 4 ENTREVISTA - SUPLEMENT FUTURA
Tots els suplements a www.deria.cat
Entrevista a Antoni Castellà | Secretari d’Universitat i Recerca
«Els estudiants catalans estan cinc
punts per sota de la mitjana de
l’Estat pel que fa a beques»
El nou secretari d’Universitat
i Recerca, Antoni Castellà,
explica a L’Hiperbòlic
quins seran els eixos de
la Secretaria pel que fa a
l’eficiència, les beques i el
català a la Universitat.
Quin reptes creieu que ha d’assumir al capda-
vant d’Universitat i Recerca?
En l’àmbit de la política d’universitats tenim tres
eixos: un és l’eficiència; l’altre la qualitat i el tercer
la internacionalització.
Debat 
En l’àmbit de l’eficiència en primer lloc encetarem
un debat entre universitats, consells, a més de so-
cietat civil i partits polítics per intentar buscar un
nou model de govern en el sistema català. A par-
tir d’aquí veure si hi ha acord i modificar tots els
àmbits legislatius que siguin corresponents sota
el model propi que hàgim consensuat amb tots els
agents que he mencionat.
Flexibilització 
En segon lloc, cal remarcar la voluntat de «flexibi-
lització». En aquests moments hem de ser capa-
ços de buscar un nou model en l’àmbit del profes-
sorat universitari que ens serveixi per reforçar el
programa Serra Húnter pel que fa al professorat
contractat i aprofitar tota una sèrie de jubilacions
que tenim en el sistema per reordenar, si s’escau,
amb més eficiència tot l’àmbit de docència a les
universitats.
Cooperació 
El tercer seria l’àmbit de la cooperació. Hi ha ser-
veis que es podrien mancomunar entre les uni-
versitats catalanes. Aquest és un camí en el qual
les universitats ja han avançat molt. Hi ha una
primera experiència en l’àmbit de les biblioteques
i podríem buscar altres serveis com per exemple
els informàtics on proposar serveis de compra co-
muna amb què milloraríem l’eficiència i rebaixarí-
em les despeses.
En ultim lloc, un nou model de finançament que
hem d’intentar treballar durant tot aquest any. Es-
tem estudiant poder donar llibertat a les univer-
sitats en primera instància en l’àmbit de màsters
perquè alguns els puguin proposar les universitats
a preu de cost.
Pel que fa a la qualitat?
En l’àmbit de la qualitat estem intentant, de for-
ma consensuada amb les universitats, replantejar
l’oferta acadèmica. En aquests moments estem al
voltant dels 500 màsters, 450 programes de graus
i 275 de doctorat. Començaríem pels màsters amb
la intenció de racionalitzar l’oferta, ja que, per
exemple, en aquest moment n'hi ha que es fan
de forma sobreposada. L’objectiu per al curs que
ve és anar a una reducció del 10% i en el següent
curs reduir fins al 20%. Això vol dir treballar amb
les universitats per aconseguir més màsters inte-
runiversitaris.
Es farà res de similar amb la intercionalització?
En l’àmbit de la internacionalització el que hem de
potenciar al màxim són els eixos dels programes
Serra Húnter per redirigir-los cap a una contracta-
ció d’excel·lència internacional, com els màsters
Internacionals i la projecció de les nostres univer-
sitats al món.
Pel que fa a recerca, sota el marc del Pla nacional
per a la recerca i la innovació —un pla que nosal-
tres vam avalar en el seu moment i que continua
vigent—, hi tenim aquests eixos: continuar amb la
captació de talent per Catalunya, per tant mante-
nir el programa Icrea; i, respecte als centres de re-
cerca també haurem de redefinir quin és el mapa
de recerca i reforçar els centres d’excel·lència, les
col·laboracions i les fusions. Sobretot, es tracta de
dotar els centres de recerca d’una figura jurídica
que els preservi el fet que són una entitat pública,
però amb flexibilitat en la política salarial i de con-
tractació. Un model d’ens públic amb gestió priva-
da. Si això ho fem, també hem de ser capaços de
buscar més interacció entre centres i universitats
Quina valoració feu de les declaracions del con-
seller Mas-Colell sobre la pujada de preus de les
carreres universitàries?
El conseller Mas-Colell el que ha dit és que se-
ria necessari que obrim el debat, especialment,
pel que fa als màsters. Perquè, un cop preservats
els màsters més «professionalitzadors», donéssim
l’oportunitat per manera que les universitats ofe-
rissin màsters a preu de cost i que per tant l’admi-
nistració no subvencioni el 90% d’aquests estudis.
Això té un sentit intergeneracional. És a dir, que
aquelles persones que s’especialitzen i es capi-
talitzen en coneixement puguin fer una aportació
que en part un percentatge ha d’anar a millorar el
sistema de les universitats i l’altre percentatge ha
d’anar acompanyat per les polítiques de crèdits i
de beques.
Quina valoració feu del fet que es demani el ni-
vell C de català als professors universitaris?
Respecte a la llengua, queda molt clar el marc le-
gislatiu. És una obvietat però nosaltres el que hem
de fer és complir la llei. La Llei d'universitats de
Catalunya en el seu article 6 marca que l’idioma
propi de la Universitat de Catalunya és el català.
Hem de ser capaços que hi hagi un suficient co-
neixement per exercir les tasques docents.
Com teniu pensat fer-ho?
A través del Consell Interuniversitari de Catalunya,
que és on portarem el debat perquè és el que ens
marca la llei, és el que hem de fer. Tot això és
compatible amb el procés d’internacionalizació.
Catalunya continua sent la destinació majoritària
de programes Erasmus i de projectes de recerca.
Hem demostrat que és compatible la llengua ca-
talana amb el procés d’internacionalització.
Pel que fa al traspàs de beques?
Hi tornem. I dic hi tornem perquè això no deixa
de ser molt cansat. L’Estat continua incomplint el
mandat constitucional del traspàs de les beques.
Amb això serem molt contundents. Amb les elec-
cions generals a un any vista, advertim a tots els
grups parlamentaris que el Govern de la Genera-
litat serà molt exigent. Qualsevol col·laboració ha
de passar pel traspàs efectiu de les beques.
En aquests moments hi ha una situació absolu-
tament injusta . El Govern de la Generalitat està
gestionant ja les beques sense tenir cap contra-
prestació a canvi. Els estudiants catalans estan
cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que
fa a beques. És una situació discriminatòria.
Teniu previst pujar la quantia de les beques?
Apujar la quantia de les beques té molt a veure
amb si assolim el traspàs. No és una decisió nos-
tra. Per tant, el nostre objectiu és, com a mínim, de
pujar els cinc punts de diferència. A partir d’aquí
no ens podem quedar parats, i, com deia, qualse-
vol increment en el preu dels màsters hauria de
comportar que una part dels ingressos siguin des-
tinats a beques. Si això fos així, incrementaríem
el nombre de beques.
Diego Giménez
diego@edicat.cat
més a www.deria.cat
 Centre adscrit a:

GRAU
EN TURISME

+i Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

I
DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES
MÀRQUETING
S
DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESE
DIRECCIÓ
Escola de SECRETARIAT INTERNACIONAL D’ALTA
Comunicació, Turisme i Empresa
FORMATIC BARNA AUXILIAR DE VOL (TCP)
HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES
RELACIONS PÚBLIQUES
AGENT ESPORTIU
DLING)
AGENT DE TRÀFIC DE PASSATGERS (HAN
Agent en operacions de vol

CFGS Cicles Formatius

de Grau Superior
- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS
- Guia, informació i assitència turística
- AGENT DE VIATGES I GESTIÓ D'ESDEVENIMENTS

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com


Quin és el teu
estil d’aprenentatge?
L’estil d’aprenentatge està basat en el funcionament del cervell
Sabies que existeixen
diferents estils
d’aprenentatge i cada un
d’ells està determinat per
la part del cervell que més
utilitzes? Si en coneixes
el teu t’ajudarà a millorar
i a saber quines tècniques
d’estudi i estratègies
d’aprenentatge et poden ser
més útils.
El cervell 
L’estil d’aprenentatge està basat en el funciona-
ment del cervell; segons quina part del cervell
utilitzem més, tindrem un estil o un altre.
Textos: Educaweb / Fotos: Aci_creativo
deria.cat
L’organitzador
Professionalment, poden destacar com
a administradors i gestors d’empreses,
idonis en l’economia i la jurisdicció per-
què ho consideren tot. Són comptables
en potència, metòdics i amb claredat
d’idees, supervisors i motivadors de
grups humans.
Característiques:
- Més aviat introvertides.
- Minucioses i molt metòdiques.
- Amb gran habilitat liderant equips, si
aprenen a transmetre.
- Donen més importància a la forma
que al fons, a l’estructura i al saber
fer.
Poden tenir mancances en:
- Fantasia.
- Capacitat d’adaptar-se a la improvi-
sació.
- Mentalitat oberta per considerar al-
tres idees diferents a les seves.
ORIENTA'T AMB EDUCAWEB - SUPLEMENT FUTURA
L’estrateg
El comunicador
Professionalment, són molt bons en el
comerç i en les vendes. Els sectors so-
cials són els més adequats per a ells:
turisme (guia turística, recepció d’hotel,
animació turística, entre d’altres), rela-
cions públiques, màrqueting, publicitat,
docència, assistència (treball i educació
social), comunicació (periodisme, es-
criptura).
Característiques:
- Comunicatives.
- Extravertides, emotives, de vegades,
massa subjectives i idealistes.
- Capacitat per al treball en equip.
- Necessiten compartir les seves expe-
riències.
- Valoren molt l’actitud i no suporten la
crítica
Poden tenir mancances en:
- Ordre i organització.
- Rigor i precisió.
www.qestudio.cat
Tots els suplements a www.deria.cat
Professionalment, són artistes en po-
tència. Poden dedicar-se a les belles
arts, a la publicitat creativa i al disseny
de moda i d’interiors.
Característiques:
- Creatives i futuristes.
- En general, són persones intuïtives i
valoren molt l’originalitat, els agrada
improvisar amb solucions creatives i
fantasioses.
- Acostumen a ser més flexibles i molt
creatives en les seves realitzacions.
Poden tenir mancances en:
- Esperit grupal.
- Lògica.
- Mètode.
+info: www.educaweb.cat
7
L’expert
Professionalment, són els perfils con-
siderats cientificotècnics, amb un gran
potencial per dedicar-se a les ciències
experimentals, la tecnologia, les engi-
nyeries, la informàtica, la biotecnologia
i la investigació en qualsevol àmbit de la
medicina, entre altres d’experts i teòrics.
Característiques:
- Distants, precises, rigoroses i críti-
ques.
- Prefereixen les lleis teòriques.
- Amb capacitat d’anàlisi i de raona-
ment lògic.
Poden tenir mancances en:
- Creativitat.
- Emotivitat.
Passa alguna cosa si el meu estil és
una barreja de tots? 
És una cosa habitual. Normalment, les persones
tenim una combinació dels quatre estils, tot i que
sempre en predomina un per sobre dels altres. Se-
gons les estadístiques, aproximadament un 60%
de la població comparteix dos estils d’aprenentat-
ge i un 30% en comparteix tres. Només un 7% té
una sola preferència dominant i un 3% combina
els quatre estils al mateix temps.