Número 92 (segona època) ········· març de 2011

REPENSAR EL “REGNE DE DÉU”

Sovint passa que, de tant repetir-los, els conceptes iles paraules perden el seu significat, tot allò que per anosaltres signifiquen, per la plenitud de la nostrapersona. Neixen morts del nostre pensament i surtensense dir res de les nostres boques quan resem ambcomunitat. Quan recitem el Pare Nostre hem paratl’esment degut quan diem

vingui a nosaltres elvostre Regne?

Quin significat pot tenir per l’homedel segle XXI? I per a nosaltres, els cristians? Encaraque sigui breument valen la pena les següentsreflexions.El

Regne de Déu

és el centre, la clau de volta, delmissatge de Jesús. És l’element insistentmentpredicat a les multituds, enunciat pel quan el seguien

…continua a la pàgina 3

www.parroquiasantmedir.cat

HANS KÜNG

Edita:

Parròquia de Sant Medir

Tirada:

500 exemplars

Consell de redacció:

Enric Subirà, Ramon Freixas,Pepita Plana, Joan Fàbregues i Ramon Marin.

Maquetació:

Ramon Marin

Disseny:

Oleguer Forcades

El proppassat dia 27 de gener , l’

UNED

va investir

Doctor Honoris Causa

el teòleg

Hans Küng

enreconeixement a la seva important aportaciórenovadora en el camp de la teologia moderna. Lanotícia fou comentada pel teòleg

Juan JoséTamayo,

en un article publicat el 26 de gener al diari

El País

, mitjançant el qual expressava el seuagraïment per les moltes lliçons que d’ell ha aprèscom “a mestre, col·lega i amic” sobre diversesqüestions i conceptes que avui endia ens inquieten a la majoria decristians, entre els que cal comptar la nostra comunitat. El pensamentde

Hans Küng

és una guia per areflexionar sobre l’actualparadigma, ja esgotat i pensant en elque hem de construir per a fer mésveraç el missatge cristià.

DÉU.

La imatge que encara entenim d’ell ja no és vàlida. És mésaviat un ídol assimilat als nostresinteressos. Com diu el bisbe

Spong

la concepció que avui en tenim deDéu ja és cosa morta. Ja no serveixtot el que d’ell s’ha dit fins elsnostres dies. “Així, doncs, gairebétot el nostre parlar sobre Déu d’avuidia no té sentit, a menys que trobemuna nova manera de parlar d’Ell” (

Spong).

Hem debuscar i trobar “el Déu cristià que es revela en Jesúsde Natzaret”

(Küng).JESÚS DE NATZARET.

Creiem en el Cristressuscitat, no dubtem en cap moment que és el Fillde Déu, però d’acord amb les necessitats imposadesper la nostra immanència humana ens aferremfermament al

Jesús històric.

El Jesús que predicavael

Regne de Déu,

no teoritzant sino

practicantl’amor pel proïsme, guarint els malalts i estant alcostat dels exclosos d’una societat governada pelspoders polítics i religiosos.

ESGLÉSIA. Küng

es pregunta

si l’Església potinvocar el dret d’ésser fundada per Jesús i estar fundada en l’Evangeli. La seva eclesiologia és críticaamb una Església fonamentada en el poder, unaEsglésia l’actuació de la qual no és al servei del

Regnede Déu.

Una Església gens dialogant.

Déu, Jesús de Natzaret, Església

talvegada

siguin els eixos principals de lateologia de

Hans Küng

però haaprofundit altres temes que avui en diatenim plantejats com a cristians, comsón

“el diàleg ecumènic”, “la unitatde les esglésies cristianes”, “lesdones com subjectes moralseclesials i teològics”, “el diàleginterreligiós”, “el projecte d’unaètica mundial”

, temes tots ellstractats i publicats en diversos llibres,quasi tots ells publicats per l’editorial

Totta.

Però si alguna cosa cal destacar d’aquesta persona és la seva constant ipersistent renúncia a servir el sistemaromà perquè era conscient que siacceptava integrar-s’hi, hauria de renunciar a tresprincipis que són sagrats per tota persona;

la llibertat,la veritat i la veracitat,

tal com queda claramentexpressat en el seu llibre de memòries

“

Libertad conquistada”.

La lectura del qual recomanem d’unamanera especial per a conèixer l’actitud d’aquestteòleg tant merescudament guardonat per la jaindicada Universitat, homenatge al que ens adherimsincerament, reconeixent l’ajut que ens ha portat en lanostra recerca del contingut de l’Evangeli.Ramon Freixas

masses de tot arreu, però, d’una manera especial,els més marginats. Malgrat la seva importància, niels Evangelis ni Jesús expressen mai una claradefinició del que es tractava. Jesús mai teoritzàsobre el que és el

Regne de Déu.

Ell el practicà,alleugerint el sofriment humà. Ell guaria als malaltsi perdonava els pecats. Ell és al costat de lesvíctimes de qualsevol sistema polític i religiós. “Ésl’entestament i la lluita per assegurar (en la mesuradel possible) la plenitud de la vida” (Castillo).

El Regne de Déu

, d’acord amb la proclama deJesús, no és dirigit a l’exclusivitat d’un poble. És unmissatge universal, còsmic. És dirigit a la humanitatentera. No exclou ningú i té ressonàncies desalvació d’ordre còsmic, de tota la creació, tal comtan bellament ho diu Pau (Vegeu Rm. 8,18-22).“Hem de remarcar i retenir les tres característiquesprincipals del

Regne

anunciat per Jesús: ésuniversal, ho abasta tot; val a dir, que allibera detotes les limitacions que coarten eldesenvolupament del l’home (La malaltia, lapobresa, la mort); reestructura les relacions entre elshomes, eliminant l’odi i consolidant la fraternitat,redimensionant la relació amb Déu, que ésreconegut com a pare de tots els homes...Finalment,és terminal o definitiu; pel seu caràcter universal iestructural, el

Regne

emmena el món a la seva fi.El

Regne

defineix la voluntat última o terminal deDéu. Aquest món en el que vivim o malvivim, estàdestinat a acabar; hi haurà un cel nou i una terranova on el fills de Déu viuran en pau i en amor,com en la casa del Pare. L’exclamació optativa deJesús: “Sortosos els qui veuran el que vosaltresalbireu” (Lc 10,23), neix d’aquesta esperança..(Leonard Boff..

“El Pare nostre”.

Ed Claret)

El Regne de Déu ja és aquí...

Un home és desnonat de la seva vivenda per lesautoritats municipals per ser en un lloc insegur. Totseguit rep l’oferta d’una dona per ocupar una de lesdues habitacions de casa seva, encara que no està enbones condicions. Tot seguit un grup de jovess’ofereixen per a posar-la en condicions. I al finald’aquesta història, que és absolutament verídica, unapersona anònima assumeix tot el cost del’arranjament. Tota aquesta cadena de solidaritat no téressonàncies del que Jesús entenia per

Regne deDéu?

Dia rere dia milers i milers de persones treballenper aconseguir el benestar d’altres.

...però, encara no.

Vivim un món trasbalsat per guerres interminables,crisis econòmiques, interessos personals i egoistes.Fam, misèria i malalties. Però tot plegat és unainvitació per a que nosaltres amb la nostra actuaciópermanent treballem per eradicar aquest

“...encarano”.Ramon Freixas(Ve de la pàgina 1)

REPENSAR EL “REGNE DE DÉU”

Quan recitem el Parenostrehem parat l’esment degutquan diem

vingui a nosaltresel vostre Regne?

”