Professional Documents
Culture Documents
DE LA
LLENGUA VALENCIANA
DE LA
REAL ACADEMIA DE
CULTURA VALENCIANA
Prolec
Segons Joan Fuster en la presentacio d´una edicio de les normes feta en 1981
per l´Ajuntament de Valencia "les regles sumaries que s´aprovaren a Castello
el 1932 han tingut, despres, les rectificacions i les millores que una
concepcio mes dinamica de l´idioma han facilitat lingüistes, poetes,
narradors..." pero no diu qui, com ni quan es feren estes rectificacions i
millores.
Els numerosos erros que contenen estes "bases" confirmen que en Castello,
l´any 1932, no tingue lloc l´estudi i reflexio que un treball d´estes
caracteristiques requerix. Les dites normes definixen la x ( se representa el sonido : s con
una "uve" encima ) com a palatal fricativa sorda, quan es prepalatal i la ch (se representa el
sonido: c con una "uve" encima) com a prepalatal africada quan es palatal africada sorda,
donant-li la mateixa fonetica que a la tg i tj, que arrepleguen estes normes, com
si es tractara del dialecte apichat.
Volen ignorar que el filolec Lluïs Fullana Mira que signà les normes, en 1933
reedità la seua ortografia valenciana que discrepa de la de Castello i que les
principals entitats que les signaren com Lo Rat Penat o el Centre de Cultura
Valenciana, actualment Real Academia de Cultura Valenciana, han deixat
d´utilisar-les i, seguint els criteris de la "Declaracio" original que es
comprometia a "anar rectificant i millorant un sistema... que deixant a un costat
atres raons no pot ser tan madurat com caldria", en 1979 es creà un nou
sistema ortografic elaborat per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real
Academia de Cultura Valenciana. Esta Ortografia tingue una adhesio
d´intelectuals i institucions, en l´acte celebrat el 7 de març de 1981 en el
Monasteri del Puig i foren oficialisades i adoptades per la Comissio Mixta de
Bilingüisme i publicades per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria
d´Educacio del Consell Valencià.
Hui en motiu del dia del llibre valencià, que es celebra el 16 de juny, la
Regidoria d´Educacio, Accio Cultural i Patrimoni Historic realisa esta edicio de
les Normes Ortografiques de la Real Academia de Cultura Valenciana,
superacio definitiva de les insuficients normes de 1932. Estes normes
academiques s´adapten a la realitat de la Llengua Valenciana, respectant la
seua valencianitat i caracteristiques i aço nos ha mogut a donar-li difusio,
convençuts que l´ortografia es fonamental en el proces de normativisacio i
normalisacio del nostre idioma.
Mª Dolors Garcia i Broch
Tinent d´Alcalde, Regidora d´Educacio
Accio Cultural i Patrimoni Historic
La tradicio grafica
Quan la llengua valenciana era oficial, des del segle XIII fins principis del
XVIII (Decret de Nova Planta, pel qual s´instaurava oficialment el castella en
Valencia), es pot parlar de varietat d´usos grafics dins d´una "norma personal",
puix que al no haver organismes que impongueren una norma, esta era
reemplaçada per un us grafic basat en els escritors mes importants.
No podem dir, per tant, que hi haguera una "norma ortografica" com
entenem ara, pero si que hi havia una certa regularitat d´usos i grafies.
Necessitarém aplegar a finals del segle XIX per a que apareguen els
primers intents seriosos de normativisacio (J. Nebot i Perez, reunions de Lo
Rat Penat -s.XX- Ll. Fullana i Mira,....), que no cristalisaren, en uns casos per la
falta d´espenta dels autors, en uns atres per les divergencies dels escritors
sobre quina era la modalitat de llengua a utilisar (arcaisant o moderna) o per
les circumstancies del moment.
L´unificacio ortografica
Les vocals
valencià castella
a a
e oberta (ie)
e tancada e
i i
o oberta (ue)
o tancada o
u u
per tant, sols podem donar algunes regles, mes o manco generals, de quan
apareix una vocal oberta. La qualitat de ser oberta, a banda de la a sols es
dona en les vocals e, o, en posicio tonica. Excepcionalment apareixen vocals
obertes en posicio atona: desset, deneu
Regles de e oberta
peu (<pedem)
deu (<decem)
preu (<pretium)
creu ( <cruce)
Regles de o oberta
cosa cosa
poc poco
tesor tesoro
or oro
-- llati o < o (en una uve baixa dalt) valencià o (en castella
nou nuevo
roda rueda
coll cuello
sol suelo
moure ( <movere)
coure ( <cocere)
jou ( <iugu)
roure ( <robore)
pou ( <puteu)
Paraules homografes
o oberta o tancada
Paraules homografones
La silaba
Classificacio
Segons la seua estructura, podem classificar les silabes en:
a) obertes: Quan la silaba acaba en nucleu vocalic. La vocal es diu
lliure: do-na, ca-sa
Com hem vist ades, en una mateixa silaba pot haver elements marginals
vocalics (la u en riu, la i en caixa, ...) que no formen o que no pertanyen a una
silaba diferent del nucleu. En eixe cas parlem de diftonc (dos vocals en la
mateixa silaba) o de triftonc (tres vocals en la mateixa silaba).
Quan la tonicitat d´una paraula anira en una silaba que tinga un diftonc o
un triftonc, l´accent fonetic sols pot recaure en la vocal nuclear, mai en la
semivocal o en la semiconsonant:
dibuix [dibuis[
aguaita [agwáita[
bescuit [beskwít[
Creixents
a) u precedida de q o de g:
c) u precedida e q o de g:
Decreixents
au caure ai aixina
eu (e oberta) deu (10) ei (e oberta) ¡ei!
eu (e tancada) deure ei (e tancada) peix
ou (o oberta) mou oi (o oberta) boira
ou (o tancada) sou (ser) oi (o tancada) boiros
Neutres
Donem este nom als grups vocalics tautosilabics que estan composts per dos
vocals tancades i atones (excepte: huitava, huitantena, en els quals el diftonc
ui no pert la qualitat de creixent), son combinacions de les vocals i, u:
a) Quan s´ajunten dos vocals obertes o una oberta i una tancada que
siga tonica: atea, peage, israelita, crua, lloa, rao, coa,.....
b) Quan la i o la u, precedides de les vocals a, e, o, siguen toniques
(porten accent): veï, roïn, coïa, païs, ....
c) Quan la i anira seguida per una u o una i que porte dieresis (ü, ï) en
casos com: diürn, chïita,....
e) En les flexions dels verps acabats en -air, -oir, -uir: agraia (a-gra-i-a),
traduixen (tra-du-i-xen),....
g) En les terminacions -isme, -iste, -ista, ible, -isar, -isant, -isat, -um:
traduible (tra-du-i-ble), omnium (om-ni-um), ...
Els triftoncs
La separacio silabica
Per regla general una paraula te tantes silabes com vocals o grups
vocalics (diftoncs o triftoncs) tinga. La seua separacio fonetica, normalment, no
oferix dificultats, pero, a voltes, a l´hora d´escriure pot ser un poc mes dificil. En
l´escritura seguirém les següents regles:
NOTA: El grup TZ, es heterosilabic i, per tant, pertany a silabes diferents: dot-
ze, bet-zo
I) Les formes apostrofades: perposicio (d´) , articul (l´) i pronoms, (m´, t´,
...) formen silaba fonetica en la vocal següent. En el cas dels pronoms reduits
(´m, ´t, ...) la silaba la formaran en la vocal anterior:
d´anar d´a-nar
l´home l´ho-me
m´envia m´en-vi-a
porta´m por-ta´m
ORTOGRAFIA DE B / P
Grafia i so
Escritura
S´escriu b:
cabdell, hebdomadari
f) Darrere de m:
verp---verbal, verboide
Sogorp--- sogorbi
S´escriu p:
benparlat
d) En les terminacions -fop i silap, encara que els derivats o unes atres
paraules de la mateixa familia transformen la p en b:
calp--- calba
superp---- superbia
cup---- cubic
o es conserve:
cep--- cepet
colp--- colpejar
MPT: impromptu
MPS: metempsicosis
ORTOGRAFIA DE S / SS / C / Ç
Grafia i so
LLATI VALENCIÀ
c + e, i
t + e, i
c/ç
ch + e, i
qu + e, i
unes atres etimologies
s / ss
no llatines
Escritura
S´escriu s:
b) Entre vocals, quan vaja darrere d´un prefix acabat en vocal be siga
d´orige llati o grec. La pronunciacio es de esse sorda:
- prefixos llatins
ante: antesala
contra: contrasentit
supra: suprasensible
-prefixos grecs
penta: pentasilabic
tetra: tetrasilabic
c) En el prefix trans, quan vaja seguit d´una paraula que comence
per una s:
S´escriu ss:
a) Entre vocals:
contentisim, deumilesim
(bursa) bossa
(cursu) cossari
Alcasser
Almassera
massis: massissos
tramus: tramussos
gros : grossa
tramus: tramussos
mes : mesos
S´escriu c
S´escriu ç:
ORTOGRAFIA DE S / Z
Grafia i so
Escritura:
S´escriu s:
Excepte en :
S´escriu z:
a) En inicial de paraula
b) En interior de paraula:
c) En el prefix zoo-:
ORTOGRAFIA DE C / K / QU / Q
Grafia i so
Escritura
S´escriu c:
tenca: tenques
taca: taques
blanca: blanques
brusca: brusques
- febrifuga, febrifugues
S´escriu qu:
tenca: tenques
placa: plaques
fosca: fosques
blanca: blanques
S´escriu k:
kaiser kirieleison/kyrieleison
kantia berkeli (Bk)
kantisme kurchatovi (Ku)
karstic kripto (Kr)
knut kelvin
krausisme York
krausiste .....
kilometro, kilogram
quilometro, quilogram
S´escriu ch:
ORTOGRAFIA DE CH / IG / G
Grafia i so
Escritura
S´escriu ch
Broch, Alberich.
campeig: campechos
empaig: empachar
despaig: despachar
S´escriu ig:
Per als casos en els quals la derivacio es ch, vore CH, apartat b.
b) En final de paraula, darrere de consonant, en unes poques
paraules, totes elles toponims:
S´escriu g:
ORTOGRAFIA DE D / T
Grafia i so
Escritura
S´escriu d:
S´escriu t:
TN: etnic
ORTOGRAFIA DE F / V B
Grafia i so
Per una atra banda la f grafia el so labiodental fricatiu sort [t[ que
pot apareixer en qualsevol posicio, inclosa la final, mentres que la seua
parella, la v [v[, a soles es presnta en inicial i interior, pero no en final
absolut. Pot donar-se el canvi de -f > -v- en la derivacio de paraules dins
de la mateixa familia: serf, serva, servitut.
Escritura
S´escriu f:
c) Darrere de n, quan esta forme part dels prefixos con-, en-, in-,
circumferencia, circumflex
S´escriu v:
llibre llibriu
chic chiquiu
llibriu llibrius
ORTOGRAFIA DE G / GU
Grafia i so
Escritura
S´escriu g:
S´escriu gu:
manega manegues
paga pagues
amiga amigues
grega gregues
amarga amargues
egua egües
llengua llengües
aigua aigües
ORTOGRAFIA DE G / J
Grafia i so
Escritura
S´escriu g:
o estrangeres:
jersei
oreig orejar,....
S´escriu j:
enveja enveges
plaja plages
granja granges
monja monges
ORTOGRAFIA DE L / LL / Y
Grafia i so
Grafia So
Els dos primers sons dels que nos estem ocupant (representats
graficament per l i ll) tenen en comu la condicio de ser els dos liquits
laterals i sonors. Lo que els diferencia es que la l es alveolar i la ll es
palatal. Una atra cosa que els unix es el fet, tan caracteristic de la
diacronia de la llengua valenciana, d´haver una gran quantitat de
paraules actuals que porten ll (fonamentalment en posicio inicial de
paraula) i que provenen de la palatalisacio de l inicial llatina. Es dir, que
moltes de les ll actuals (sobre tot en posicio inicial) tenen el seu orige en
anterior l llatines (tal es l´intima relacio que entre estos dos sons-lletres
existix):
luna lluna
lingua llengua
lana llana
lupu llop
alt [ált[
balde [bálde[
moltes [móltes[
caldre [káldre[
pollastres [poyástre[
palla [páya[
callar [kayár[
Escritura
S´escriu l:
guatla / guala
batles / bales
espatla / espala
S´escriu ll:
ratlla ralla
bitllet billet
rotllo rollo
S´escriu y:
(Hem d´insistir en recordar que les dos lletres que formen este
digraf no poden anar separades en l´escritura).
NO SI
afluyent afluent
constituyent constituent
influyent influent
restituyent restituent
ORTOGRAFIA DE M, N, NY
Ortografia i so
Els sons nassals valencians son tres, representats foneticament [m[, [n[ ,
[n + v chicoteta baix[, i mijant signes ortografics s´escriuen M/m, N/n, NY/ny,
respectivament. Els tres son sonors i normalment no presenten cap de
problema en les seues regles d´escritura.
escrit
S´escriu m:
b) Davant de b, p:
c) En els prefixos con-, en-, in-, (com-, em-, im-,) quan van seguits d´una
m:
e) En el grup mn:
No obstant, esta classe de grups (com TM, TN, TL, MP, MPT,...)
tendixen a desapareixer, simplificant-se en un sol fonema despres d´un
proces d´assimilacio. Com eixemple d´este cas nos pot servir la forma
condenar i tots els seus derivats, que originariament posseïa el grup mn
(condemnar) i en l´actualitat ya presenten la forma simplificada en n.
- davant de f o de v
semana, sometre
S´escriu n:
S´escriu ny:
a) En posicio inicial de paraula. Son pocs casos i quasi tots ells son de
formacio popular:
b) En l´interior de la paraula:
ORTOGRAFIA DE R I RR
Ortografia i so
Dos son les grafies que utilisem per a representar les vibrants alveolar:
R/r i RR/rr.
vole(r) pati(r)
llogue(r) mamprenedo(r)
dine(r)s dima(r)ts
di(r)-li-ho penja(r)-ne
fregi(r)-lo coneixe(r)-la
dir-ho [dívo[
(Igual succeix quan en lloc d´un infinitiu es tracta del gerundi o del
participi de present: la [t[ es convertix en [v[
Escritura
S´escriu r:
3. En final de paraula:
S´escriu rr:
ORTOGRAFIA DE X
Ortografia i so
En molts casos la grafia x per ad este so fricatiu del que estem parlant
[s + v damunt [ correspon a la j castellana; pero no sempre es aixina, per lo que no
nos podem fiar d´esta referencia a la llengua castellana.
Com tambe succeix en uns atres sons ( [p[, [t[, [k[ etc), quan la fricativa
[s + v damunt [ apareix entre uns atres sons sonors tendix a sonorisar-se ell
tambe (foneticament [z + v damunt [ ), sobre tot si va en posicio final de paraula i
la que li seguix comença per vocal:
Esta grafia x repesenta tambe als sons [ks[ (sort) i [gz[ (sonor) que, com
podem vore, son la pronunciacio d´una gutural velar i una sibilant juntes (pero
en el primer cas son sordes i en el segon son sonores):
Escritura
S´escriu x en so de [s + v dalt de la s[
quixal, pixum
d) En els increments incoatius de verps de la tercera conjugacio.
Est increment (-ix-) apareix en els presents d´indicatiu i
subjuntiu i tambe en l´imperatiu:
e) En final de paraula:
S´escriu x en so de [ks[
b) Entre vocals:
S´escriu x en so de [gz[
ORTOGRAFIA DE H
Grafia i so
La grafia de h (haig) no representa cap de so i la seua conservacio obedix a
criteris purament etimologics, encara que hi ha casos en els quals no la du la
paraula originaria i en l´actualitat si; tambe ocorre al reves, apareix en l´orige i
no en l´actualitat.
Escritura
- haplo: haplologia
- hebdo: hebdomadari
- helmin/helminto: helmintiasis
- histo: histolisis
Casos etimologics
Casos no etimologics
Per contra, tots els derivats del llati octo, s´han escrit generalment en
h:
L´APOSTROF
Caracter
L´apostrof es un signe representat per una cometa (´) que es posa per a
"unir" ortograficament certes paraules, puix que en fonetica ya estan unides.
Indica l´elisio d´una vocal. Per a que esta elisio suceixca es condicio principal
que es posen en contacte dos paraules de les quals la primera d´elles acabe
en vocal i la segona comence per vocal tambe o haig (que per ser muda
permet que les paraules que comences per eixa lletra seguixquen les mateixes
regles d´escritura que les paraules que comencen per vocal):
l´unic d´hivern
porta´l dis-m´ho
l´angel dona-li´n
Es evident que quan parlem elidim moltes mes vocals de les que
representem en l´escritura. Les regles d´apostrofament pretenen solament
sistematisar per a la norma escrita este fenomen de la llengau parlada, psoar
un poc d´orde en favor d´uns casos i perjuï d´uns atres, es purament
convecional. I precisament per eixa condicio de signe convencional hi ha
llengües que prescindixen d´ell (com el castella), mentres que les que el gasten
creen les seues propies regles d´us. Per a una ortografia de la llengua
valenciana s´ha procurat establir una norma d´us d´este signe (com la dels
atres signes convencionals) que siga lo mes senzilla possible per a no
complicar l´escritura, sempre pensant en l´usuari.
Normes d´apostrofament
Les paraules que poden presentar forma apostrofada son els pronoms
personals debils o atons: ME (´m, m´), TE (´t, t´), SE (´s, s´), LO (´l,l´), LA (, l´),
LOS (´ls), NE (´n,n´); els articuls LO / EL (l´), LA (l´) i la preposicio DE (d´).
deixa´ls
penja´n veja´s
calla´t dona´m
menja´ls conta´m
b) Davant de verp que comence per vocal o haig:
t´esperem s´enten
l´industria l´encenia
l´enemiga l´entenc
menja´l cura-me´l
tanca´l endus-te´l
trenca-la dona-me-la
pinta-la duent-te-la
plegue-la portar-se-la
Excepcions
el huit la huitava
el "Institut" la "America"
el "home" la "honra"
el "etern" la URSS
el atre la ortografia
la i la ele
la o la erre
la u la ene
la anormalitat la amoralitat
al mege a l´home
al tercer a l´ultim
La preposicio de
d´estar d´ahir
d´haver d´hivern
de hui de huit
de a de eme
de i de elle
EL GUIO
Definicio
El guio es un atre dels signes ortografics convencionals representat per (-),
que te com a funcio primordial unir (o separar, segons ho considerem) silabes,
paraules, sintagmes, oracions sanceres, ...Tambe el vorem utilisat en texts
(noveles, obres teatrals...) que reflectixen dialecs; en estos casos el guio servix
per a donar entrada a l´intervencio de cada interlocutor, dellimita les distintes
aparicions dels personages. Est ultim cas dels dialecs no presenta cap de
complicacio, per lo que el deixarém a banda, dedicant-nos millor a vore quins
son els atres usos d´este signe.
Us
Separacio silabica
pos-ti-guet cen-drer
far-ci-da pe-ra
bor-bo-lles es-go-lar
co-che com-pa-nyi-a
i-gua-lar des-qui-ci
ra-lla ca-rro
pa-sse-ra ca-nya
coc-he com-pan-yia
ig-ua-lar desq-ui-ci
ral-la car-ro
pas-se-ra can-ya
po-nen-ci-a e-xa-mi-nar
co-mi-ssi-o i-rre-ve-rent
tran-sac-ci-o i trans-ac-ci-o
a-nar-qui-a i an-ar-qui-a
de-so-cu-pa-ci-o i des-o-cu-pa-ci-o
e-xa-cer-bar i ex-a-cer-bar
no-sa-tres i nos-a-tres
¿con-hort o co-nhort?
¿in-hu-ma-na o i-nhu-ma-na?
con-di-ci-o-nar tri-um-vir
va-len-ci-a-nis-me di-ürn
can-vi-e tri-em
Unio de pronoms
mireu-les penjar-se´n
deixeu-vos-la anant-nos-n´hi
porteu-ne encetem-lo
dona-nos-la canta-nos-les
trenca-te´l torna-nos-els
mira-ho porta-hi
escriu-ho escriu-hi
nugant-ho anant-hi
Interior de texts
L´ACCENT
Definicio
agudes (o oxitones)
planes (o paroxitones)
esdruixoles (o proparoxitones)
agut llaurar
tambe fillol
arbre escriure
llibre roges
mistera sostre
Valencia constancia
proxima anima
hipotetiques Turia
Normes d´accentuacio
canóns/canons tindré/tindre
està/esta caminarém/caminarem
recòrt/recort trauré/traure
durà/dura completà/completa
mostrà/mostra diém/diem
beneficiaría / beneficiaria
complementaría / complementaria
secretaría / secretaria
pensà, pensa
passarà, passara
començarém començarem
conté, conte
menjarém, menjarem
obrà, obra
retirarém, retirarem
Recordem, per a acabar, que els adverbis acabats en -ment i els verps
seguits de pronom/pronoms conserven l´accent fonetic en el seu radical,
independentment dels atres components, els quals no conten per a vore si
eixes paraules son agudes, planes o esdruixoles i comprovar si deuen o no
portar accent:
LA DIERESIS
Definicio
El signe ortografic que denominem dieresis es representa per mig de dos
puntets (¨) que es posen damunt de la vocal corresponent. Les vocals que
poden portar dieresis son, unicament, la i i la u . Les funcions d´este signe en
son dos:
Us de la dieresis
Vocals i, u toniques
ataüt [a-ta-út[
blaüra [bla-ú-ra[
païs [pa-ís[
raïm [ra-ím[
aïna [a-í-na[
veï [ve-í[
peüc [pe-úk[
roïn [ro-ín[
Cal tindre present que en els derivats tambe s´escriura dieresis en les
vocals i, u, encara que perguen la tonicitat:
ataüter [a-ta-u-tér[
ablaürar [a-bla-u-rár[
païsage [pa-i-zá-ge[
raïmer [ra-i-mér[
veïnat [ve-i-nát[
peüquet [pe-u-két[
roïndat [ro-in-dát[
veïa veïem
veïes veïeu
veïa veïen
Conve tindre present que en alguns d´estos verps com: caure, traure, jaure,
vore i derivats, al tindre un atra forma en la qual la tonicitat recau sobre el
radical, la grafia sera distinta, podent escriure´s:
caïa queya
caïes queyes
caïa queya
caïem queyem
caïeu queyeu
caïen queyen
Vocal i, u atones
Posarém la dieresis en unes atres paraules en les quals, sense ser tonica la
i o la u, no formen diftonc en la vocal anterior:
Duran dieresis les terminacions -idor (ïdor), -iment (ïment), -itat (ïtat),
sempre que vagen darrere d´un radical, o s´afiggen a una paraula, que
arremate en vocal. En este cas s´indica el hiat:
proveir: proveïdor
posseir: posseïdor
agrair: agraïment
sobreseir: sobreseïment
continuar: continuïtat
instantaneu: instantaneïtat
deu: deïtat
Excepcions
En tota la flexio dels verps del tercer grup acabats en -air, -eir, -oir, i -
uir, encara que la i no forma diftonc no li posarém dieresis:
distribuia [dis-tri-bu-í-a[
Quan la i forme part dels sufixos -isme, -iste, -ible (tambe en els seus
derivats i en el plural):
egoisme (e-go-is-me)
altruiste (al-tru-is-te)
atribuible (a-tri-bu-i-ble)
altruistament (al-tru-is-ta-ment)
Sufixes en i atona
europeisar (eu-ro-pe-i-sar)
europeisant (eu-ro-pe-i-sant)
europeisat (eu-ro-pe-i-sat)
europeisacio (eu-ro-pe-i-sa-cio)
El sufix um
simposium (sim-po-si-um)
harmonium (har-mo-ni-um)
continuum (con-ti-nu-um)
Darrere de h o de guio
INDEX Pag.
Prolec 1
La tradicio grafica 2
L´unificacio ortografica 3
LES VOCALS 5
Regles de e oberta
Regles de o oberta
Paraules homografes
Paraules homografones
La silaba
Classificacio
Creixents
Decreixents
Neutres
Els triftoncs
La separacio silabica
ORTOGRAFIA DE B / P 13
Grafia i so
Escritura
S´escriu b
S´escriu p
ORTOGRAFIA DE S / SS / C / Ç 17
Grafia i so
Escritura
S´escriu s
S´escriu ss
S´escriu c
S´escriu ç
ORTOGRAFIA DE S / Z 25
Grafia i so
Escritura
S´escriu s
S´escriu z
ORTOGRAFIA DE C / K / QU / Q
27
Grafia i so
Escritura
S´escriu c
S´escriu q
S´escriu qu
S´escriu k
S´escriu ch
ORTOGRAFIA DE CH / IG / G 31
Grafia i so
Escritura
S´escriu ch
S´escriu ig
S´escriu g
ORTOGRAFIA DE D / T 34
Grafia i so
Escritura
S´escriu d
S´escriu t
ORTOGRAFIA DE F / V B 36
Grafia i so
Escritura
S´escriu f
S´escriu v
ORTOGRAFIA DE G / GU 40
Grafia i so
Escritura
S´escriu g
S´escriu gu
ORTOGRAFIA DE G / J 41
Grafia i so
Escritura
S´escriu g
S´escriu j
ORTOGRAFIA DE L / LL / Y 43
Grafia i so
Escritura
S´escriu l
S´escriu ll
S´escriu y
ORTOGRAFIA DE M / N / NY 47
Grafia i so
Escritura
S´escriu m
S´escriu n
S´escriu ny
ORTOGRAFIA DE R I RR 51
Grafia i so
Escritura
S´escriu r
S´escriu rr
ORTOGRAFIA DE X 52
Grafia i so
Escritura
S´escriu x en so de [s + v damunt[
S´escriu x en so de [ks[
S´escriu x en so de [gz[
ORTOGRAFIA DE H 55
Grafia i so
Escritura
Casos etimologics
L´APOSTROF 57
Caracter
Normes d´apostrofament
Excepcions
La preposicio de
EL GUIO 61
Definicio
Us
Separacio silabica
Unio de pronoms
Interior de texts
L´ACCENT 63
Definicio
Normes d´accentuacio
LA DIERESIS 67
Definicio
Us de la dieresis
Vocals i, u toniques
Vocals i, u atones
Excepcions
Sufixos en i tonica
Sufixos en i atona
El sufix um
Darrere de h o de guio