Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword or section
Like this
8Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Ortografía de la lengua valenciana

Ortografía de la lengua valenciana

Ratings: (0)|Views: 10,177|Likes:
Ortografía de la lengua valenciana
Ortografía de la lengua valenciana

More info:

Published by: Associacio Cardona i Vives on Mar 19, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/14/2013

pdf

text

original

 
 ORTOGRAFIADE LALLENGUA VALENCIANA
DE LA
 
REAL ACADEMIA DECULTURA VALENCIANA
Prolec 
 
En l´any 1932 en Castello s´aplegà a un acort ortografic conegut com les"Normes del 32" o "de Castello", en realitat el document original parla d´unessimples "Bases", que per la seua curtissima extensio es mostren d´entradainsuficients per a regular l´ortografia de la Llengua Valenciana.En realitat no es realisà en Castello cap de congres ni existien actes d´aquell"acort". Unicament tenim la "Declaracio" que les justificava a on es diu que sonun "
acort transaccional 
", que "
les autoritats filologiques que les firmen mantenen els seus punts de vista cientifics 
" i que "
a aquelles autoritats i a la novella generacio d´estudiosos pertany la cura i la missio, prou feixuga i prou llarga, d´anar rectificant i millorant un sistema -a base tambe, naturalment,d´amples acorts- que deixant a un costat atres raons no pot ser tan madurat com caldria 
...".Segons Joan Fuster en la presentacio d´una edicio de les normes feta en 1981per l´Ajuntament de Valencia "
les 
regles 
sumaries que s´aprovaren a Castello el 1932 han tingut, despres, les 
rectificacions 
i les 
millores 
que una concepcio mes dinamica de l´idioma han facilitat lingüistes, poetes,narradors 
..." pero no diu qui, com ni quan es feren estes rectificacions imillores.Els numerosos erros que contenen estes "bases" confirmen que en Castello,l´any 1932, no tingue lloc l´estudi i reflexio que un treball d´estescaracteristiques requerix. Les dites normes definixen la
 
( se representa el sonido : s conuna "uve" encima )
com a palatal fricativa sorda, quan es prepalatal i la
ch 
(se representa elsonido: c con una "uve" encima)
com a prepalatal africada quan es palatal africada sorda,donant-li la mateixa fonetica que a la
tg 
i
tj 
, que arrepleguen estes normes, comsi es tractara del dialecte apichat.En elles trobem repetidament incorreccions com "
extenen 
" per "estenen","
prefixe 
" i "
prefixes 
" per "prefix" i "prefixos", "
asovint 
" per "a sovint",
 
"
extrangeres 
" per "estrangeres", "
adjetiu 
" per "adjectiu", "
subtantiu 
" per"substantiu", "
açut 
" per "assut" i tantes atres que no s´explica com els signantso les corregiren a temps tractan-se d´un acort tan important.Per un atre costat M. Sanchis Guarner reconeix en la
Enciclopedia de la Región Valenciana 
que "
En una reunión celebrada en Castellón de la Plana el 21 de diciembre de 1932, los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes Normes Ortografiques que son una adaptación de las del Institut d´Estudis Catalans 
", pero les concessions que estes normes feren al valenciàhan segut ignorades per aquells que diuen utilisar-les i que en realitat utilisendirectament les normes ortografiques de l´Institut, ignorant que en les Normesde Castello no s´escriu -tz en la terminacio valenciana -isar, com en"autorisats", que sempre escriuen atre, atra, atres, i no "altre", "altra", "altres",que utilisen este, esta, estes.. i no "aquest", "aquesta", "aquestes"...., i que laflexio verbal es valenciana i escriuen per eixemple exigix o seguixen i no"exigeix" o "segueixen", el numeral "dos" no fa "dues" en femeni, contempla lapalatalisacio de la ele inicial i escriu llegitimes en lloc de "legitimes" i acceptales formes ab/amb, el/lo, els/los. De manera que quan el Govern de laGeneralitat Valenciana diu que utilisa les Normes de Castello en els seusescrits i l´ensenyança del valencià, està basant-se en l´ignorancia per aconfondre als ciutadans i utilisar directament les normes ortografiques del´Institut d´Estudis Catalans.Volen ignorar que el filolec Lluïs Fullana Mira que signà les normes, en 1933reedità la seua ortografia valenciana que discrepa de la de Castello i que lesprincipals entitats que les signaren com Lo Rat Penat o el Centre de CulturaValenciana, actualment Real Academia de Cultura Valenciana, han deixatd´utilisar-les i, seguint els criteris de la "Declaracio" original que escomprometia a "
anar rectificant i millorant un sistema... que deixant a un costat atres raons no pot ser tan madurat com caldria 
", en 1979 es creà un nousistema ortografic elaborat per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RealAcademia de Cultura Valenciana. Esta Ortografia tingue una adhesiod´intelectuals i institucions, en l´acte celebrat el 7 de març de 1981 en elMonasteri del Puig i foren oficialisades i adoptades per la Comissio Mixta deBilingüisme i publicades per la Secretaria General Tecnica de la Conselleriad´Educacio del Consell Valencià.L´Ajuntament de Valencia publicà en 1933 les bases ortografiques de 1932 enla "Festa del Llibre" i ha realisat quatre edicions, sent l´ultima la de 1984.Hui en motiu del dia del llibre valencià, que es celebra el 16 de juny, laRegidoria d´Educacio, Accio Cultural i Patrimoni Historic realisa esta edicio deles Normes Ortografiques de la Real Academia de Cultura Valenciana,superacio definitiva de les insuficients normes de 1932. Estes normesacademiques s´adapten a la realitat de la Llengua Valenciana, respectant laseua valencianitat i caracteristiques i aço nos ha mogut a donar-li difusio,convençuts que l´ortografia es fonamental en el proces de normativisacio inormalisacio del nostre idioma.
Mª Dolors Garcia i Broch
 
Tinent d´Alcalde, Regidora d´EducacioAccio Cultural i Patrimoni Historic
La tradicio grafica 
 
La Llengua valenciana, com qualsevol atra llengua romanica, te unagran tradicio grafica que es troba reflectida en la seua gran produccio lliteraria;no sols caben aci el Segle d´Or i els seus grans escritors (Jaume Roig, AusiasMarch, Sor Isabel de Villena..), sino tots els atres autors no lliteraris (escrivans,filosofs, notaris, ...), que tambe l´utilisaren en la seua obra. No hem d´oblidartampoc els parlants d´eixa llengua, que son la part fonamental.Quan la llengua valenciana era oficial, des del segle XIII fins principis delXVIII (Decret de Nova Planta, pel qual s´instaurava oficialment el castella enValencia), es pot parlar de varietat d´usos grafics dins d´una "norma personal",puix que al no haver organismes que impongueren una norma, esta erareemplaçada per un us grafic basat en els escritors mes importants.No podem dir, per tant, que hi haguera una "norma ortografica" comentenem ara, pero si que hi havia una certa regularitat d´usos i grafies.En arribar als periodos de decadencia (s. XVI-XVIII) i renaiximent (s.XIX) de la llengua valenciana, es quan mes diversificat està eix us ortografic.Els intents de normativisacio son desconeguts en eixes epoques; les propostesexistents son de purisme idiomatic, no grafic.Necessitarém aplegar a finals del segle XIX per a que apareguen elsprimers intents seriosos de normativisacio (J. Nebot i Perez, reunions de LoRat Penat -s.XX- Ll. Fullana i Mira,....), que no cristalisaren, en uns casos per lafalta d´espenta dels autors, en uns atres per les divergencies dels escritorssobre quina era la modalitat de llengua a utilisar (arcaisant o moderna) o perles circumstancies del moment.
L´unificacio ortografica 
 En l´actualitat, gracies als progressos de la llingüistica i cienciesparaleles (sociollingüistica, fonologia, ...) eixa antiga varietat d´usos i propostesno es ya torbadora ni obstacul per a una normativisacio del valencià.Els estudis referents a est aspecte en el segle XIX i XX (a principis)conduiren en 1932 a un acort de principis ortografics conegut per "Normes del32" o "de Castello"; si be s´ha de dir que ni tots els firmants estaven d´acort, niles firmaren conjuntament. Estes normes posaren un poc de llum i orde entreels usuaris de la llengua valenciana en la seua forma escrita. Les normes erenuna simple copia (en alguns aspectes molt roïna) de les fetes per PompeuFabra per a la llengua catalana anteriorment. Es feren -les "bases"- en unagran bona voluntat, pero la ciencia -en general- no pot funcionar ni avançar en"bona voluntat", sino mijant estudis que recolzen les afirmacions que es facen, ien estes bases hi ha notables insuficiencies:

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->