Embaixà informal cristians 2010

1r Acte
Toca « Silencio » la trompeta

(Arriba un borratxo a la porta del maset amb una caixa sorpresa)

Representant soltero: Iieeee pixorro!

Centinela casat: Iiieeee! Qui va?

Representant soltero: Sóc un soltero de l’era,

que vinc calent i cego
cego de café i herbero.
I si vós deixareu que... vos entregara
de part del meu amo aquest present,
jo tendria la faena feta
i podria anar a beure aiguardent.

Centinela casat: Pos doneu-me a mi el present

que jo li’l passe al Rei
i deixa de fer-te el borratxo
mostra un poc respete als del castell.

(El soltero dóna la caixa i es pren un cocktail especialment preparat)

(El centinela casat obri el paquet)

Centinela casat: ¡Però serà canalla el perdut ixe!

¡Vos, borratxo de merda! (Cridant el tio que se’n va)
Dis-li al teu amo que vinga per parlar amb el Casat,
que de bén bona l’heu montà...
i no se’n ixireu com a figuretes,
si no que pagareu les vostres jüerguetes.

(Se’n va el enviat soltero)

2n Acte
(Toquen les trompetes)
(Uns instans després apareix l’amo dels solteros de l’era escoltat pels seus )

Soltero: Ah de la torre centinela

Centinela casat: Iiieee ! Però, qui va ?

Soltero: Sóc el amo dels Solteros de l’Era

amb la meua guàrdia festera.
Centinela casat : Ara enseguida apareix el Rei casat de la torre
que en espera vos guarda
per aquell paquet que m’entregàreu
i de mala manera la cagàreu.

(Toca la trompeta (himne de Vaència))

(Ix el Casat)

Casat: Vos que s’heu pensat que sou

que veniu d’entre «almelders» i oliveres
per ofendre les gents d’aquestes tranquiles terres.
Pos digueu-me vos de quines terres veniu
i quines són les vostres intencions...
Bueno les vostres intencions
mig clares les tenim,
pos el paquet hem obert
i hem vist el que hi havia dins.
Be... Expliqueu-vos.

Soltero: D’acord, mal m’anomenen el soltero de l’era

pero jo soc, ahí on hem veus
sóc burgués adinerat.
I lo de soltero....
ja sabeu tots d’on ve,
que no hi ha xica en el meu regne
que aquesta cara bonica
no haja volgut besar.
Ai on em veieu soc propietari
de les terres més noves de Banyeres,
els meus terrenys s’estenen
desde la Solana fins els Quatre Camins,
passant per la Marjal i les Molines
i sense oblidar del carrer Laporta...
cap abaix.

Jo sóc representant electe de la burguesia a aquestes terres,

gracies al recolzament del poble a les eleccions del 14M.
Descendent de comerciants de fil i cartó
des de temps immemorials,
el meu avi va construir el primer teler
del regne de València,
mon tio va inventar el paper de fumar,
i això del reciclatge
que està ara tant de moda,
qui cCasateu que el va inventar
mon tio després de molt pensar.
I no em tracteu com si fos ningú
que jo... estic a l’altura...
o més amunt
del que sa majestat representa.
Casat: Sss, sss, sss, sss, axanta!
Qui sou vos per creure
que esteu per dalt de mi?
jo soc Rei dels Cavallers de la Torre.
Propietari de les terres mes antigues...
les més antigues de Banyeres.
Els meus terrenys s’estenen
des d’el Capollet de l’Àguila
fins la Penya la Blasca
passant per la Mallaeta i la Pedrera
Barranc fondo i Serrella.
I sense oblidar del carrer Laporta....
cap a dalt.

Jo sóc descendent directe

d’En Jofre de Loyasa
a qui, el gran Rei En Jaume I... el conqueridor,
va cedir els castells i vil·les
de Banyeres i Serrella.
Gracies a la Tia Jacometa,
que tant em volia...
sóc l’únic hereu d’aquestes terres.
(i fill d’Enrique el de Pauleta)

3r Acte
Casat: “Bueno... Hechas las presentasiones
vamos a discutir de lo que aquí nos trae”
(Tono valensiano)

Soltero: Pues mira ací em presente

per a una queixa fer-vos arribar
que una inquilina mos vau dixar
que se mos fot tot el menjar.

Casat: Què collons m’estàs contant

que parles i parles i no dius res clar!!

Soltero: Pues t’ho vaig a cantar.

Tots els solteros: (Amb la tonaeta de la cançò de una parada de xurros en el

carrer la creu)
Hi ha un foraet en la cuina
que dona al carrer
cantonet dels negrets.
I entren rates bén grans!!
I entren rates bén grans!! (bis)
Casat: Ieeee ieeee ieeeee!!
Ací l’únic problema que hi ha
és que les dones volen manar!!
Que jo no sé a quin extrem hem arribat
que a una presidenta mos han andosat.

Soltero: Es que encà que als Cristians ens pese

els temps estan canviant,
les dones i els homens
ja tots sóm iguals!

Casat: Si... no mos pesa tant

però es que fan coses que no tenen trellat
que en el sopar de la Relíquia
el pa mos va faltar
i de les goteres d’ací baix
no vuic ni parlar.

Solter: Si no ho estant fent tan mal

que de bones n’estan armant,
que en la paella d’estiu
una piscina mos van montar.

Casat: Calla calla calla!!

que jo no sabia nadar
i entre quatre o cinc
a la piscina em van tirar

Soltero: Què no feia calor...

i bé que es vas refrescar.

Casat: No em parles de calor

que no fem més que suar,
que des de que portem el trage nou
no ens fa més que picar.

Solter: Pues ves fent-te a la idea

que a festes el vell ja no tel pots posar,
i encara que molt diguen...
els pantalons de terciopelo
més calents que les malles sempre seran.
I que passarà d’eixa esquadra
que el trage no s’han volgut canviar?

Veu d’àngel: Jo seré ambaixadora!!

Soltero: Que es esto profeta santo (gestos de Despojo)

que una embajadora tenia
y ya ninguna me queda.
Que es esta sensación que me invade
 serà el efecto del alcohol
que la ha vuelto bocachancla?

Casat: Què m’estàs canviant de tema?

que no fas més que marejar,
este rotllo liberal...
en el fondo t’està afectant.
Si vas fent-te tant extremista
al final mos portarà a bregar
que estes noves tendències
d’alguna manera em de tallar.

Solter: Pues si per una filà justa

la nostra vida em de jugar
no dubtarem mai
en les nostres armes alçar.

Casat: Pues nosaltres no anem a ser menos

i per mantindre el nostre actuar
anem a traure les armes
i els vostres fums aquetar.

Soltero: Pues despediuse de les dones

que la mort vos està esperant!

Casat: Aguarda, que baixem

Soltero: Amb ansia vos esperem

Casat: No tardem

Soltero: Això esperem.

Proclamas
Casat: Casats del castell
terror de la burguesia,
prepareu escuts i espases
poseu-vos cascos i capes
i no s’oblideu de les plomes,
que d’aquesta batalla
victoriosos ens alçarem.

Soltero: Solteros de l’era

soldados agarrits
terror de la noblesa,
dixeu els gots i les botelles
i agarreu arcos i fletxes,
la pólvora i l’arcabus.
Corregam fins el maset
 i en ell de furor plens
hincarem la bandera
al més alt del maset.

(Sòna la cançò Guerrilla)

(El Casat baixa a la porta, sense ixir)
(Para la música i interrumpint...)

Centinela soltero: Cayeron mis valientes

Como roca que rueda desde el monte
i en el abismo se hunde
que es hogar a las sombras de la noche.

Soltero (tallant): Calla borratxo!

Que t’has anganyat d’ambaixà.

Casat: Veient com està la vostra guàrdia

poc la batalla durarà
i sense ninguna baixa
la nostra victoria portarà.

Centinela casat: (Tus asquerosament)

Soltero: Pos la vostra guardia

no es que estiga pa tirar cohets...

Casat: Es que les festes passent factura

a grans i a menuts
a homens i dones
a solters i a casats.

Casat: (Ix del maset)

Txe ! hui crec que no fa dia...

Soltero: Pos yo, quan venia cap ací,

venia pensant el mateix...
a mi qui em mana
dissabte i bon dia... treballar !
Quan tot el món sap que
el dissabte no es laboral .

Casat: Pos si vols, passem cap a dins

i ens fem uns mitgets.
I arreglem les diferències
en cervesa i herberets.
I demà quan ens alcem
d’una altra manera tot ho vorem.

Solter: Pos anem.

Casat: Pos entreu.

(Entren tots cap a dins)

Sona la musica dels Cristians

(Els caixcos mos relluixen.... ti to ti tito ta.......)