Professional Documents
Culture Documents
El seu pare era artesà, fet que condicionarà la formació inicial de Goya al taller
saragossà de José Luzán. Allà va practicar el dibuix i les tècniques de color. Aleshores,
Luzán era un reconegut artista aragonès que s’havia format a Nàpols i coneixia molt bé
les tècniques d’il·luminació i color, les quals va transmetre a Goya.
En 1774 es troba a Madrid i realitza una sèrie de cartrons, que acabarà en 1779, per a
la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bárbara, dirigida aleshores per Antonio Rafael
Mengs, que influirà notablement sobre l’obra de Goya. A través de les diferents sèries
de cartrons observarem la configuració d’una imatge de cada vegada més naturalista.
Aquests cartrons són concebuts per decorar els salons de diferents edificis reials. Són
olis que serveixen de base per a la introducció d’una sèrie de canvis que li permeten un
aprenentatge en paral·lel a la realització de les sèries de cartrons. Aquest tipus
d’encàrrec era aquell propi d’un pintor no consolidat, ja que sols esdevé un model i no
una obra pictòrica de valor en sí mateixa.
1
Títol original: Aníbal vencedor contempla Italia desde los Alpes. Es tracta d’una obra molt colorista i
dinàmica, on destaca l’expressió del personatge principal. És notable el domini de la pinzellada i una gran
força expressiva. La composició triangular està lligada a les darreres reminiscències barroques.
En aquesta primera etapa, s’adverteix un cert barroquisme italià, filtrat a través dels
seus mestres. Per altra banda, ja s’anoten una sèrie de trets que apareixeran en la
producció de Goya, com és la tècnica de pinzellada ràpida i de grans masses abocetades,
els jocs de llums i línies, i l’expressivitat.
La caza del jabalí. Partida de caza. El cazador con sus perros. El pescador con caña.
Perros y útiles de caza. Caza con reclamo. Cazador cargando su escopeta.
El cacharrero. El primer plànol apareix ombrejat i destaca sobre el segon plànol que
recull el focus de llum principal. Dotació temporal i espacial que implica l’escena:
captació del moment en que passa el carro. Destaca l’ús de matisos i l’acurat tractament
dels objectes. També és notable l’harmonia dels daurats i dels matisos rogencs, grisos i
blaus del cel. Apareixen personatges de totes les classes socials, el que és un avanç en
les pintures de gènere.
Cinquena sèrie: menjador o sala d’estar dels Prínceps d’Astúries al Pardo (1786-
87). Aborda el tema de les quatre estacions, convertint-les en escenes bucòliques
representatives de cada període de l’any. Aquesta temàtica solia ser la preferida per
l’estètica Rococó i per la decoració dels menjadors. Finalment, els cartrons es varen
destinar a l’Escorial. Esdevé el primer encàrrec de Goya en la cort des que havia estat
anomenat pintor del rei en juny de 1786.
La gallina ciega. Va ser l’únic cartró de la sèrie que es va portar a terme en tapis. Torna
a la disposició de les figures en cercle. Destaca el detallisme de les indumentàries. És un
tema galant d’influència rococó: es tracta de la recreació d’un joc popular propi de
l’aristocràcia i apropiat per les filles dels prínceps, ja que estava destinat per a les seves
estances. Alguns personatges porten la indumentària típica dels “majos” i altres
vesteixen segons la moda parisenca. Destaca el dinamisme i la plasmació de la llum,
que crea una escena càlida i familiar.
La pradera de San Isidro. Des del punt de vista naturalista, és un dels que culmina
aquestes sèries de cartrons. Està sense acabar, és un esbós fet amb pinzellades de “toc”,
que emprarà posteriorment a obres ben acabades. Representa una vista de Madrid des de
l’ermita de San Isidre, patró de la ciutat, el dia de la romeria. En aquesta vista es poden
apreciar la cúpula de l’església de San Francisco el Grande i el Palau Reial. En un
primer plànol apareix un grup dinàmic de figures que conversen entre elles i en un
plànol intermig apareix una gran multitud.
El pelele. Simbolitza el domini implícit de la dona sobre l’home amb un joc on les
dones gaudeixen manipulant un home.
Mujeres conversando. Las gigantillas. La boda. Las mozas del cántaro. Los zancos.
Muchachos trepando a un árbol.