• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
DIVENDRES, 1 ABRIL 2011
Un detall de les instalacions per a gossos abandonats de la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona
JÚLIA GIRIBETS
Tarragona
Q
uanentraunapersonanova es converteix enel centre d’atenció.Tots els gossos la mi-rendesdelessevesgà-biesiesprodueixunaensordido-ra bordada general.
Ho fan percridar l’atenció, per dir: eh, sócaquí,treu-me!”,explicalaCarme-laPiñol,voluntàriadelaProtecto-ra d’Animals i Plantes deTarragona. Són animals quetransmeten sentiments humansamb la mirada, bondat i ganes decompartir somnis i experiènciesal costat d’un nou amo.Darrera de cadascun d’ells hiha una història diferent. Un elvandeixarelsseusamosalespor-tes de la protectora i van marxarsense mirar enrere, l’altre el vantrobar sol pels voltants del polí-gon Riuclar, un altre va ser atro-pellat i van poder salvar-li la vi-da, i un altre el van recollir des-prés que un ciutadà truqués laGuàrdia Urbana de Tarragonaalertant que hi havia un gos per-dut pel carrer. I així centenarsd’històriesquenodeixenderepe-tir-se cada dia a la ciutat.Durant el 2010, les dadesd’abandonament i adopcions dela protectora estaven bastantigualades
451entradesi458sor-tides
, però aquest darrer febrers’ha produ
ï
t un fet excepcional,ja que les adopcions van duplicarel nombre de gossos abandonats.
Vanentrar22gossosin’hansor-tit 44”, diu orgullosa la Carmela.
Haestatunbonmesenrelacióalatendènciahabitual,haestatex-cepcionalment bo”.
El canvi de domicili, la malarelació amb el gos, el no sabereducar-lo o simplement la crisisónalgunsdels motius pelsqualss’abandona l’animal”, explica laveterinàriamunicipalGloriaGra-cia.
Ja no és una cosa de l’estiu,que la gent deixa els gossos quanmarxa de vacances, ara hi haabandonaments tot l’any de for-ma regular”, afegeix. Centrescom la Protectora s’encarreguenque aquests abandonaments tin-guin el final més feliç possible iquel’animaltorniatenirunallar.Les mascotes abandonades, arri-bendeprimeres alCentre deRe-collida i Acollida d’Animals Mu-nicipal de Tarragona (Craamt),que està pensat perquè sigui unllocdepasdelamascota.
Tenimdos operaris amb un cotxe total-mentequipatambgàbiesqueaga-fen els animals perduts”, comen-talaGloria.Elcapdesetmanate-nen un servei d’urgències de 24hores. El primer que es fa quanarriben al Craamt és mirar si elgos porta un microxip. Tan solsundecadaquatregossosquearri-ben al centre porten el xip, que
VICENÇ LLURBA
Adoptarunamic
PATRIMONI
CONTINUA A LA P
À
GINA SEGÜENT
>>
ElsarqueòlegsreconstrueixenelspaisatgesdeTarraco
LaProtectorad’AnimalsdeTarragonaregistraunnotableaugmentd'adopcionsdegossos
TARRAGONA 
P
À
GINES 6 i 7
 
DIVENDRES, 1 ABRIL 2011
T A R R A G O N A
LAVANGUARDIA
3
J.G.
J
o era de les que veia ungos pel carrer i havia decreuar de vorera, els te-nia pànic!”, assegura laMaria José Boada, a qui tots co-neixen per
Tote
. Un dia, fa cincanys, va arribar a casa seva i esva trobar al menjador una gossaquehavia adoptatel seu fill Joana la protectora de Tarragona.
Mamà, no fa res, és inofensiva ies diu Lana”, li va dir. Segura-ment,dinsseu,la
Tote
vamaleir-ho tot, però va comptar fins adeui vadonar-li una oportunitata aquell nou membre de la famí-lia, malgrat tenir-li terror.En Joan volia adoptar un gosdes de sempre:
m’encanten im’havienparlatbédelaprotecto-ra”,explica.Quanvaarribarallà,assegura que els hagués adoptata tots:
Va ser difícil decidir-me,finsqueenunadelesgàbiesvaiveure quatre germanets, tres decolor negre i un de marró”. Lagossa marró era la més tímida ies va decantar per ella.
Estavaespantada, tremolava”.Han passat cinc anys desd’aquell dia i l’experiència ha fetque a la Tote li passés una cosainexplicable.
Pensava que maidiria això, però la gossa ha fetque perdi la por als animals,m’harehabilitat”,explica.Elmo-tiuéselseucaràcter:
Ésincondi-cional, és igual que estiguis con-tent o trist, ella sempre està debonhumorambtothomiésedu-cada,obedientinotocaresdeca-sa, ni tan sols borda! Sembla quecontínuament agraeixi que l’ha-guéssim adoptat”. Ara la Tote vatranquil·la pel carrer i, si veu ungos que no és el seu, va a acarici-ar-lo.
Incre
ï
ble, pecert,aquests gossos serveixen de te-ràpia per a la gent que té por alsanimals”.Totiaixí,laLanaarros-sega una por inexplicable a lescosesquenoconeix.
Abansd’ar-ribar a la protectora devia teniruna mala experiència, perquè nopodem sortir al carrer sense quetingui por de tothom”, explica laTote. Per això no descarten por-tar-la a algun ensinistrador queels solucioni el problema. Ara enJoan ha marxat a viure fora i téunnougos,
peròjom’hequedatlaLanaacasa”,puntualitzalaTo-te.
No em puc separar d’ella”.
c
JÚLIA GIRIBETS
Riudoms
E
l mal comporta-mentdelamascotao les vacances del’estiu són motiusque, malaurada-ment,provoquenquemoltesfa-mílies abandonin injustificada-mentelsseusanimalsdecompa-nyia.Abansd’arribaraaquestlí-mit, hi ha moltes alternativesquesovintesdesconeixen:unesclasses d’ensinistrament o dei-xar el gos en una residència onel cuidin, si hem de marxar untemps fora de casa.LaManuelaOrtuñoportamit-ja vida dedicada a rehabilitargossos, corregir conductes ina-dequades i ensinistrar les mas-cotes. Per això recomana que sies té un gos a casa
és per cui-dar-loieducar-lodesdebenpe-tit. Jo diria que una bona edatper començar és als quatre me-sos”,explica.
Ungosequilibratha d’estar socialitzat i ha d’en-tendre la jerarquia de la famí-lia”, diu l’ensinistradora. Asse-gura que no utilitza una tècnicaconcreta per poder equilibrarungos,sinóque
cadamascotaicada amo són diferents”. Moltsdels casos que arriben a les se-ves mans acostumen a ser per-què el gos té por, cosa que té aveure amb la socialització, queno s’ha treballat bé des de petit.
Desbloquejo aquesta por, so-vint amb l’ajuda d’altres ani-mals,jaquenohihamillorpro-fessor per a un gos que un altregos”, afirma. D’altres, busquenajuda en la Manuela perquè elseu gos destrossa coses de casaoésagressiu,jasiguiperquèvoldominar o, fins i tot, perquè téporiutilitzal’agressivitatcomamecanisme de defensa.
Quanemveuncasdegosagressiupri-meresvaloraelnivellenquèes-tà, es detecta el perquè i llavorstreballo amb ell un temps fins arehabilitar-lo”, explica.Una activitat, saludable i be-neficiosa perquè el gos puguidescarregar energia i arribar acasaenunestatdetranquil·litatésl’
agility
.Estractad’unesporton es dirigeix el gos per un se-guit d’obstacles, com una menade gimcana canina.
El gos escansa i l’amo fa esport, es creencomplicitatsitenselcontrolso-bre l’animal”.Per poder rehabilitar un gos,la Manuela necessita unes tressessions per setmana durant unmes,
i llestos!”. Tot i així, elmal comportament d’una mas-cota acostuma a ser culpa del’actitud de l’amo envers el gos,l’atenció que li dedica, o els lí-mits que li posa. Per això, Ortu-ñotambérehabilitaelspropieta-risdelsgossos.
Enunstresdiesels explico la jerarquia que hande seguir amb l’animal, com esmanipula un gos,com iniciar-loa l’obediència i els principis bà-sics que han de saber”.La Manuela és ensinistrado-radel centre Tossuts, situat a lacarretera de Riudoms, aVinyols.
Donemunserveicom-plert: ensinistrament, residèn-cia, perruqueria,
agility
...”. Peraquellespersonesquenopodencuidar el gos durant el dia per-què treballen
tenim una resi-nciadediaqueelsvamoltcom a teràpia, ja que ajuda elgos a socialitzar-se i a no teniransietat per la separació delsamos”.Tambéhihalapossibili-tat de deixar el gos durant lesvacancespelpreude12euroslanit.
Tenim espai per a trentagossosisempremiremperlase-va tranquil·litat i benestar”.
c
coneixent què és una família dedebò.LaProtectoratéuns500so-cisiapartdelesajudesquerebendel’Ajuntamenttambétenenaju-desdesinteressadesquevénendediferents llocs, encara que no si-guin econòmiques, en forma depinso per a gossos, per exemple.Malgratlanecessitatdeseradop-tats, no tots els gossos són aptesper l’adopció. N’hi ha alguns queestroben alCentre de Recollida ique segons les seves aptituds elsutilitzen com a gossos de treball,enprojectesd’estimulacióoperateràpies amb discapacitats. Fins itotmésd’unésavuiunexpertras-trejadordelaGuàrdiaCivilodelsMossos d’Esquadra.
c
Amo i mascotasovint necessitenrehabilitació icorregir conductes
VICENÇ LLURBA
Corregirconductes
Elgosmharehabilitat”
La Tote i la Lana s'han fet amigues inseparablesA Tossuts confien en l'esport anomenat
agility
perquè el gos descarregui energia
ARXIUVICENÇ LLURBA
Amb l’ajuda d’un ensinistrador o deixant el gos en una residència canina durant les vacances, no cal arribar la límit injustificat de l’abandonament
 
4
LAVANGUARDIA
T A R R A G O N A
DIVENDRES, 1 ABRIL 2011
Elcordelgeneral
ARXIU JORDI ROVIRA
Vista de la ciutat de Tarragona el 1811 i a la dreta, en primer terme, les fortificacions de l’Oliva
ARXIU JORDI ROVIRA
Gravat francès que representa la mort de Salme l’any 1811
JORDI ROVIRA
Un monument en ru
ï 
nes fet pels ger-mans Puig i Valls recorda les víctimesdelaguerraapropdelpontdelDiable
JORDI ROVIRA
El cor del general Salme va ser dipositat a la torre dels Escipions
E
l 27 de maig de 1811,un general francèsde 45 anys anome-nat Jean-BaptisteSalmemoriaheroica-ment en l’assalt al fort de l’Olivavíctima d’una bala al cap dels de-fensorstarragonins.Elseucosvaser enterrat al costat de l’aqüe-ducte del Pont del Diable, a lesproximitats del qual trobà lamort.Però elseucor,uncopem-balsamat, es va dipositar sota
oa l’interior
de la torre dels Esci-pions, davant la impossibilitat defer-ho a l’Oliva.El mariscal Suchet, que va co-mandarelterriblesetgecontralaciutatdeTarragona,vaserelqueva donar les ordres oportunesperquè es dugués a terme aques-ta doble sepultura de les restesdel militar francès. I en honorseu, un cop assolit el setge de laciutat i durant tot el períoded’ocupació francesa, les autori-tatsnapoleòniquesrebatejarenelfort amb el nom de Salme. Tot ique havia estat un militar caigutendesgràciaperlessevesconvic-cions republicanes, l’enaltien elseu coratge, intrepidesa, intel·-ligència, que el van fer esdevenirmolt estimat pels seus homes,quelamentarenprofundamentlaseva mort.La nit del dia 27 al 28 de maig els francesos havien ultimat laconstrucció d’una bateria d’arti-lleriarelativamentapropdel forttarragoní.Lesoperacionsdelsin-vasorserendifícilsjaquetreballa-ven en un terreny del tot hostil.Les bateries s’anaven construintcadacopsapropdel’Olivaal-hora que es transportaven les pe-ces d’artilleria a mà. El generalContreras escriu que els france-sosempravenuns200homespermoure cada canó.Es creaven trinxeres excavantla roca mentre que altres de lesproteccions es constru
ï
en ambterra que portaven des de moltadistància, jaque erainsuficient laque es trobava a la zona, un granroquerar. Fins i tot es muntavennoves trinxeres amb botes de vi.S’havien de transportar quatrepecesdecalibre24alesnovespo-sicions. En una temerària manio-bra de sacrifici les tropes france-sesvandecidirsortirdelsseuspa-rapets a l’avançada en direcció alfort, tot i ser conscients que que-darien sense protecció, fent bo elpropòsit d’encobrir els movi-ments de reubicació de la sevapròpiaartilleria.Elsfetsvantenirllocdenit,desdelesvuitifinslesonze. El foc dels defensors tarra-gonins va acarnissar-se amb elsagosarats francesos deixant unaestesadecaversalcampdeba-talla, entre els quals es comptavael de Salme, que sembla que en-capçalava les fileres desafiant lestropes espanyoles i, segons fontsfranceses,hauriacaigutdelcavalld’untretalcapquanpronunciavael crit de guerra:
Brave septième,en avant!
Segons les estimacions basa-des en la documentació gala, unsmil homes s’esmerçaven diària-mentenlaconstruccdelessuc-cessiveslíniesd’avançada.Ilase-vaestratègiaeranocedirenelrit-me d’aproximaca l’Oliva.Aquesta fortalesa, defensada peruns dos mil homes, era clau per-què els napoleònics assolissin elsseuspropòsitsdelsnapoleònics,ipotser per això es decidí lliurardirectament una part dels efec-tius al foc enemic si els permetiaconsolidar una posició immedia-ta per fer possible l’assalt.La pèrdua del fort de l’Oliva esconsumà dos dies després de lamort de Salme, infiltrant tropesfrancesesenuncanvideguàrdiaiamb l’extenuació dels resistents.Aquest episodi va aconseguir de-cantar el destí del setge deTarragona en favor dels enemics,desencadenantdelaposteriorcai-guda de la ciutat. Als murs de lafortificació tarragonina algun sol-dat francès va escriure amb sang delesvíctimestarragonines:
No-tre brave général Salma vengé”(queda venjada la mort del gene-ral Salme), sense adonar-se enquel’honormilitarnoesfonamen-ta en instints tan primitius.Entre els fets de la guerra delfrancès a Tarragona, de la qualenguany es commemoren els200 anys, aquest és un dels méssingulars.Pelquefaalaveracitatdel relat no consta que s’haginefectuat excavacions arqueològi-quesal’entorndelatorredelsEs-cipions,imenysques’hagiredes-cobert l’urna que havia de conte-nirel cordel generalfrancès. Pertant,ésdifícilcorroborarl’auten-ticitatdelsesdeveniments.Certa-ment s’han localitzat restes hu-manes a les proximitats del pontdelDiable, onhivahaver undelscampamentsfrancesos,peròtam-poc s’ha pogut concloure maiuna identificació coincident ambel personatge que ens ocupa.Uncertafanydetranscendiralpas del temps va fer trobar enaquests dos monuments romansel lloc digne de repòs del militarfrancès. Salme morí en el campde batalla. Sense possibilitats derebre sepultura en un indret mésadient, Suchet li donà com a llocd’enterramentl’ombra i aixoplucdedosdelsemblemesmonumen-tals de l’antiga Tàrraco: la torredels Escipions i l’aqüeducte ro-delesFerreres,testimonisim-pertèrrits del temps de la dissor-tada guerra del francès.
c
AMB T DETARRAGONAJORDI ROVIRA SORIANO
Jean-Baptiste Salmeva morir heroicamenten l’assalt al fortde l’Oliva víctimad’una bala al cap
AprovatinicialmentperlaJuntadeGovernLocaldel’AjuntamentdeTortosacelebradaendata7de març del 2011, el projecte d’urbanització PM09plademilloraelPinar,essotmetl’esmentatprojecte amb tota la documentació integrantal tràmit d’informació pública pel termini d’unmes a comptar des de l’endemà hàbil de ladata de publicació del corresponent anunci alBOP i/o diari de major difusió de la província,perquè es puguin presentar les al·legacions oreclamacions que es considerin pertinents.Per la seva consulta l’expedient es troba expo-sataldepartamentd’urbanisme,terceraplantade l’edifici consistorial,Plaçad’Espanyanúm.1.
EDICTE
URBANISME
L’Alcalde,P.D. (decret 998/2007)Tinent d’Alcalde d’Urbanisme i Obres Públiques
Sra. Meritxell Roigé i Pedrola
Tortosa (Terres de l’Ebre), 17 de març del 2011
EXCM.AJUNTAMENTDE LAMOLT NOBLE I LLEIALCIUTAT D
AMPOSTA
ANUNCI
Sol·licitada llicència d’obres per Domingo GalveMeseguer, per la reforma i ampliació d’un habi-tatge rural aïllat i construcció d’un magatzemagrícola vinculat a l’explotació agrària al polí-gon 52, parcel·la 72 d’aquest terme municipald’Amposta.De conformitat amb el que determinen elsarticles 48 i següents del Decret Legislatiu1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova elText Refós de la Llei d’Urbanisme, es sotmetel projecte i la sol·licitud a informació públicaper un termini d’un mes, comptat a partir delsegüent al de la publicació del present edicteen el Butlletí oficial de la província, als efectesdel seu examen i presentació de reclamacionso al·legacions, podent consultar-se l’expedienten el Departament d’obres d’aquest Ajuntament(Exp. 3/2011).Amposta, 17 de març de 2011
L’ALCALDEManel Ferré Montañés
Promotor: Domingo Galve MeseguerDirecció: c/ Alfons XIII, 25 Bitem 43510Telf: 657-081778 (arquitecte)
L’entorndela torre delsEscipions amaga la sepultura del cor d’ungeneral francèsmortel 1811
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...