18
el 3 de vuit DIVENDRES, 1 D’ABRIL DEL 2011
EDITA
Publicacions Penedès, SA
Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Penedès
el3devuit@el3devuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes d’opinió,
així com qualsevol altre article signat, no són
forçosament compartits pel setmanari i només
reflecteixen el parer de qui els signa.
OPINIÓ
Les eleccions municipals
del proper 22 de maig ja es-
tan convocades, i amb elles
l’aplicació de la llei electoral
que prohibeix a partir de di-
marts passat les campanyes
o propaganda dels ajunta-
ments amb imatges de les
institucions i les inaugura-
cions d’obres. Casualment
el passat cap de setmana,
l’últim possible segons la le-
galitat, va ser triat per molts
ajuntaments i altres admi-
nistracions per programar
aquestes activitats. Altres
van preferir dosificar-ho du-
rant la darrera setmana. La
qüestió era no perdre l’opor-
tunitat de disposar d’uns
recursos econòmics per fer
publicitat electoral. La crisi
és ben present i també ho
és per molts partits polítics.
S’escuden que han de te-
nir la ciutadania informada
però en el fons volen tenir
la seva memòria ben fresca
a dos mesos de les eleccions.
D’alguns d’aquest fulletons
podríem pensar que els en-
via tal qual el partit si no
fos perquè porta la imatge
de l’Ajuntament. Cadascú és
lliure de fer la publicitat que
cregui convenient, una altra
cosa és l’efecte que ocasiona
a la ciutadania -que neces-
sita ser informada-, però el
problema ve quan els diners
utilitzats són els teus i el de
tots els ciutadans. L’impuls a
la societat de la informació i
a les noves tecnologies que-
da en l’oblit aquests dies. El
que funciona és la publicació
en paper directa a la bústia
de casa, i quan més qualitat
tingui i amb més fotos mi-
llor, total no ho paguen ells
sinó l’Ajuntament.
L’experiència que he tingut
a Gelida d’aquesta manera
de fer és de llibre. Precisa-
ment fins i tot un llibre s’ha
editat i repartit a les 3.000
La redacció d’aquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreçades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de 1.000 caràcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
d’opinió ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adreça, DNI i un telèfon de con-
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
col·lectiu,
REDACCIÓ:
Joan Raventós (Cap Eloi Miralles, Biel
de redacció), Judit Senabre, Jordi Mir
PRESIDENT Benages, Cristina (Castells), Tito Boada,
Pere Montserrat i Ferrer París, Xavi Gonzàlez, (Esports), Fèlix
(Redacció Vilafranca), Miró (Fotografia),
CONSELLER DELEGAT Eva López (Redacció Àngels Ventura,
Xavier Freixedas i Sant Sadurní), Ricard Nati Ceballos, Editat amb la col·laboració de
Domènech Vinyals, Ferran Sandra Bermúdez
Rodríguez (Redacció (Maquetació), Anna
DIRECTOR El Vendrell), Montse Llovera, Roser
Ricard Rafecas i Ruiz Juvé (Cultura), Figueras (Correcció).
Inauguracionitis
cases de Gelida la setmana
passada per l’Ajuntament.
Ben fet amb diversos autors
i similar al llibre de festa ma-
jor –que costa 10 euros i és
en blanc i negre- s’ha regalat
Penso pagat per les constructores
que han guanyat quantitats
que... que sobrepassen infinites-
simalment el que ha cos-
tat aquest llibre a color. Tot
gràcies a Plans Zapatero
per reactivar una economia
que continua ben tocada.
Amb les vicissituds que es-
tan passant moltes famíli-
es per arribar a final de mes
els haurà encantat rebre per
primer cop un llibre gratuït
de mans de l’Ajuntament. I
tot no acaba aquí, durant la
darrera setmana hem rebut
a la bústia de casa fins a cinc
enviaments –fins i tot un
Daniel Garcia el darrer dia del termini le-
Peris gal– de publicitat municipal
diversa, inclòs un butlletí
www.danielgarciaperis.cat municipal on podia estar tot
inclòs, però potser des del
govern de l’Ajuntament s’es-
tima que utilitzar els emple-
ats municipals com a repar-
Durant la tidors és una gestió eficient
del personal.
darrera setmana Aquest tarannà sembla mini-
hem rebut a mitzat quan a altres nivells
de l’administració aquestes
la bústia de pràctiques involucren mi-
casa fins a cinc lions i milions d’euros. La
inauguració de l’Aeroport
enviaments de Castelló, també la setma-
de publicitat na passada, sense tenir els
permisos administratius per
municipal operar i sense tenir tancat
diversa cap acord ferm amb les com-
panyies és una vulneració
més de les normes democrà-
tiques, ja que no funcionarà
fins molt després de les elec-
cions. Diuen que així la gent
podrà passejar per les pis-
tes… El 6 de maig comença
la campanya electoral, estic
segur que fins llavors la pas-
sa d’inauguracionitis no s’ha
acabat i hi haurà recaigudes.
eleccions municipals on totes i
>> Ve de la pàgina anterior tots els ciutadans i ciutadanes
arribar a unes conclusions i decidirem aquelles persones
no improvisar ni canviar cri- que ens representaran al nos-
teris a curt termini si l’entorn tre ajuntament.
es modifica. El que intento ex- Les eleccions municipals no
plicar sembla molt filosòfic, són unes eleccions més per als
però és totalment pragmàtic socialistes. El
i tècnic. municipalisme és un dels nos-
Gràcies Sr. Algué per fer-me tres senyals d’identitat. Som
entendre el que és un model. municipalistes perquè creiem
Domingo Monserrat que per transformar la socie-
Sant Sadurní tat i progressar col·lectivament
hem de començar des de la
Municipalisme, base, des dels ajuntaments.
Penedès, socialisme No volem participar de la pràc-
El proper mes de maig hi haurà tica de la dreta basada en allò
La creació de nous imaginaris
Tradicionalment, la literatura i
el cinema han estat els grans ge-
neradors d’imaginaris col·lectius,
per bé que el nou segle ha fet que,
cada vegada més, els mitjans de
comunicació, sobretot la televisió
i internet, barrejant el gènere i el
canal, n’han agafat el relleu i avui
són els nous grans propagadors de
ficció i identitat per arribar al gran
públic. Els mecanismes de gene-
ració de ficció lligada a la cultura
m’interessen perquè hi convergei-
xen esferes de naturalesa molt di-
versa com la literatura, la història,
l’art i el codi estètic, el pensament,
el territori, l’urbanisme, fins anar
a raure a la sociologia. Però, ¿què
fa que un imaginari arreli en una
comunitat, que se’l faci seu i sigui
capaç de transmetre’l? Les respos-
tes poden ser múltiples i variables.
Si he d’anar del local al general em
ve al cap la Festa Major de Vilafran-
ca, una festa emblemàtica pels vi-
lafranquins perquè és un potent
generador d’imaginari local. En
aquest cas, la tradició, la mímesi
de la celebració i dels costums dels
nostres ancestres és el primer pas
per a l’arrelament però, després,
cronistes locals com Antoni Sabaté
Mill i artistes plàstics com August
Rosell fan la resta per fixar-la en
la memòria i convertir-la en dipo-
sitària de la identitat vilafranqui-
na. Avui, aquest paper, artistes i
lletrats el segueixen mantenint
compartint escenari amb altres ac-
tors com Penedès TV o el setmanari
El 3 de vuit.
Si passem de l’espai local al naci-
onal trobem exemples que expli-
quen molt bé aquesta operació de
construcció de nous imaginaris
lligats a la ficció audiovisual en els
quals ens hi podem emmirallar i re-
conèixer-nos-hi. En els últims anys
destacaríem els exemples literaris,
ja canònics, de La pell freda (2002),
Les veus del Pamano (2004) o Pa
negre (2006), obres internaciona-
litzades a través de la Fira del Lli-
bre de Frankfurt del 2007, quan la
cultura catalana en va ser la convi-
dada d’honor. El resultat ha estat
del “Haz lo que digo y no lo
que hago”! Els socialistes de-
fensem una manera diferent
de governar les ciutats, viles i
pobles avalada per més de 30
anys d’activitat responsable
des dels ajuntaments. No vo-
lem només governar per a les
persones, sinó que volem cons-
truir els municipis amb la gent.
I ho volem fer des dels princi-
pis i les idees de progrés.
Els socialistes de l’Alt Penedès
i del Garraf ens vam reunir
fa uns dies a Santa Margari-
da i els Monjos, exemple clar
de com treballa el socialisme
De l’Ateneu
estant
Jaume Ferrer Puig
Professor de literatura
delateneuestant@gmail.com
La història ens
explica la vida,
la ficció ens la
recrea i ens la fa
reviure
democràtic a la comarca, per
triar quines són les persones
que millor poden liderar el
nostre projecte als municipis.
No són temps fàcils, però ara
cal més municipalisme que
mai. Avui ens trobem immer-
sos en una crisi econòmica pro-
funda i global que repercuteix
de forma directa en la ciutada-
nia dels pobles i ciutats de Ca-
talunya i també de la comarca.
Tres aspectes marquen radi-
calment el nostre futur més
immediat:
- La necessitat d’abordar amb
contundència i lideratge la
la propulsió del nostre imaginari
literari i cultural fins al gran públic
i, concretament, a determinats sec-
tors que potser no haurien passat
de les cobertes del llibre. La novel·
la de Sánchez Piñol és a punt de fer
el salt a la gran pantalla; l’obra de
Jaume Cabré ha estat objecte d’una
tele movie, premiada en la 16a edi-
ció del Shanghai TV Festival amb el
Premi d’Or TV Film i al Millor guió,
i l’any passat va ser emesa per la Te-
levisió de Xangai en horari de pri-
me time en versió original catala-
na i subtitulada al xinès. Per la seva
part, Pa negre recull premis a dojo
per les pantalles on passa, men-
tre un diari nacional n’ha venut
50.000 còpies en DVD en els dos
últims caps de setmana i ja en pre-
para la tercera tongada per aquest.
Al mateix temps que Ermessenda,
a banda de dominar els comtats ca-
talans, esdevé la comtessa del share
de la nostra una setmana abans que
es conegui l’excel·lent notícia que
el nombre d’espectadors de cine-
ma fet en català es multiplica per
dos, passant de prop de dos-cents
mil espectadors el 2009 a més de
quatre-cents mil el 2010, i la pel·
lícula d’Agustí Villaronga es con-
verteix així, i per mèrit propi, en
la pel·lícula més vista en versió ori-
ginal catalana el 2010 vorejant els
92.000 espectadors. La història ens
explica la vida, la ficció ens la recrea
i ens la fa reviure. I aquest ingredi-
ent vivencial de la ficció nostrada,
amb un univers de referència i un
codi propi, que és capaç d’arribar al
gran públic amb històries que l’en-
ganxen, és la que també ha portat
a la transversalitat de públics i que
explica èxits com el de les sèries
Infidels o de la recent Polseres ver-
melles. Una ficció televisiva que
ha aconseguit copsar l’interès del
públic jove, exigent i difícil; i tradi-
cionalment refractari, encara que
cada vegada menys, si el producte
porta segell català. El repte i el camí
a seguir per la indústria audiovisual
i la televisió del país que ens fa visi-
bles a casa i al món està ben senya-
litzat. I no té pèrdua.
reactivació econòmica, en
particular, ajudant a crear les
condicions necessàries per
promoure les economies al
territori, i participar amb vo-
luntat pro activa en la lluita
contra l’atur.
- L’exigència de mantenir les
polítiques socials i de convi-
vència evitant qualsevol pos-
sibilitat de fractura social.
- La necessitat de governar des
d’una afirmació d’autoritat de-
mocràtica, amb un
lideratge potent i una forta ca-
pacitat de generar confiança,
credibilitat i compromís, des