221_descrip

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 29 94

GEÒTOP 221 COVES DEL TOLL – COLLSUSPINA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL

El complex de les coves del Toll i de les Toixoneres conforma un bell exemple desistema càrstic en calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasissubverticals, fet ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’unsistema conjugat de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però elmajor interès de les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebratsfòssils i restes humanes. La cova del Toll és una de les coves d’Europa més ricaen fauna del Quaternari. Les excavacions realitzades posen en evidència unariquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions delQuaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana durant elNeolític a la comarca. Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic querecull bona part de les troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll ide les Toixoneres.

Vista d’un pas estret amb mursverticals a l’interior de la cova del Toll. Aquesta morfologia ambescletxes obertes respon a ladissolució dels materials calcaris al llarg de plans de diàclasi.

COMARCA:

Bages

MUNICIPI(S):

Moià

DADES FISIOGRÀFIQUES

La geozona es troba situada a la comarca del Bages i, dins d’aquesta, a lasubcomarca natural del Moianès, formada per un altiplà d’entre 600 i 1000 metresd’alçada, inclinat lleugerament cap al Llobregat. Aquí la zona és configurada per

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 29 94

una sèrie de petites serres de morfologia tabular (Serrat de la Llebre, Serrat delVent, el Grony de l'Oller, etc.) i petites valls fluvials (Torrent Mal, Torrent delGomar, Torrent del Gai, Torrent de les Graus, Riu Sec). L'espai està situat al sud-est del terme municipal de Moià. L'àrea presenta la típica vegetació del Moianès,amb roureda de roure martinenc, boscos de pi roig amb pinasses i vegetació deribera prop de les rieres i torrents.

CONDICIONS D’ACCÉS

S'hi accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic. A uns 5 quilòmetres de lavila de Moià en direcció cap a Vic hi ha un trencant a mà dreta amb una pistaveïnal semi-asfaltada que condueix fins molt a prop del Torrent Mal on recentments’ha habilitat un centre d’informació de les Coves i una petita esplanada per deixar els vehicles. La cova del Toll es troba seguint un camí a mà dreta. L’any 2001 elpreu d’una entrada individual a la Cova és de 500 pessetes. L’horari de visita ésdissabtes i diumenges de 10:30 a 13:30.

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93 567 42 00Fax 93 280 29 94

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL

Forestal en la seva majoria. També terreny erm i una part minoritària d’ús agrícola

SITUACIÓ GEOLÒGICA

Geològicament aquesta geozona forma part del marge oriental de la ConcaTerciària de I'Ebre, avui ocupada per la Depressió de I'Ebre (aquí DepressióCentral Catalana). La conca de l’Ebre en sentit geològic va ser una àmplia concaque des del que ara és Navarra s’estenia fins a Catalunya. Era una conca interior envoltada per relleus en fase de formació que eren els Pirineus al nord, orientatsW-E, els Catalànids a l’est i orientats SW-NE i la Serralada Ibèrica al sud,orientada SE–NW. Aquestes serralades, per tant, envoltaven una conca de formamés o menys triangular que tenia connexions temporals amb el mar obert i que vapersistir durant tot el Paleogen, recollint els materials producte de l’erosió delsrelleus circumdants. L’extensió de la conca que ocupava el mar variàsensiblement al llarg del Paleogen, amb períodes de transgressió i altres deregressió. Un dels moments més significatius per l’evolució de la conca es vaproduir a l’Eocè superior on reblida de sediments va restar una conca marinainterior desconnectada al mar obert (endorreica) que gradualment es va anar evaporant amb la conseqüent concentració i precipitació de sals i el pas posterior a condicions plenament continentals.Des del punt de vista estratigràfic la geozona és representada per materialseocens, concretament per les anomenades calcàries de Collsuspina, les qualsrepresenten les roques marines més modernes d’Osona, formades a finals del’Eocè (Priabonià). Aquesta formació de calcàries coral.lines se situaestratigràficament al damunt de les margues de Vic. Per sobre d’aquestescalcàries es troba una formació evaporítica (guixos de Collsuspina), que marca latransició cap a les condicions continentals a la conca de l’Ebre, seguida delsmaterials rogencs continentals de la formació Artés.Les calcàries de Collsuspina sobre les que es desenvolupa aquest sistema càrstices troben suaument inclinades cap al nord-oest (uns 10º). Són calcàries gris-foscd’aspecte nodulós. Contenen abundant fauna marina de foraminífers (nummulits,discocyclina i operculina), bivalves i coralls. Aquest tipus de fauna ens indica quees tractava d’un mar poc profund i de salinitat normal.