Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
See Premium Plans
 
5 
 Què pot fer el sistema educatiu formal? El ProjecteALMAZAF
Un estudi fet a nivell de Catalunya, revela que prop de 19.000 catalans pateixen algun trastorn alimentari com l’anorèxia. Aquests trastorns s’han convertit en pocs anys en la tercera malaltia crònica més freqüent entre els adolescents i joves catalans, especialment entre les noies.(Avui, 22/07/05).S’ha estès l’alerta per l’augment d’usuaris de fàrmacs amb fins recreatius. El Col—legi de Farmacèutics de Barcelona ha detectat que alguns psicofàrmacs, analgèsics, antitussigens o anestèsics s’estan utilitzant de forma abusiva i perillosa i que els usuaris els aconsegueixen per Internet, amb receptes falses o robades o a través de familiars en tractament. (Avui, 20/07/05).La policia va detenir l’1 de juliol passat a Elx cinc menors d’edat per haver, presumptament, apallissat un altre menor durant la festa de fi de curs del col—legi públic Menéndez Pelayo d’Elx. En l’agressió, que va tenir lloc el 24 de juny passat, hi van participar uns vint joves, dels quals només en van ser detinguts cinc, un de 14, un altre de 15, dos de 16 i un de 17 anys, que van passar a disposició de la Fiscalia de Menors d’Alacant. Un dels menors va ingressar fa uns dies en un centre de menors, i de la resta, dos estan en llibertat vigilada.A causa de l’agressió, la víctima va haver de sotmetre’s a una primera cura d’urgència en la qual li van ser detectades múltiples fractures i contusions. Posteriorment, el 27 de juny, el jove va haver d’acudir a l’Hospital d’Elx per ser operat de les lesions i s’hi va haver d’estar quatre dies ingressat.Els fets van passar el 24 de juny a l’interior del col—legi Menéndez Pelayo d’Elx, quan durant la celebració de la festa de fi de curs es va produir una picabaralla entre dos joves. Segons testimonis, aquest primer incident va ser ràpidament controlat pels apres i responsables de l’APA presents en el centre, però posteriorment, en el jardí, es va produir l’incident més greu.Allà, un dels dos implicats en la primera baralla va ser retingut per un grup de joves que tot seguit van avisar per telèfon els altres. Entre tots van començar a colpejar el jove retingut de manera brutal amb colps de 
 
puny i puntades de peu, fins que va ser auxiliat per dos joves. Un d’aquests va haver de tirar-se al terra per protegir-lo de les puntades de peu que li clavaven al cap. (Avui, 14/07/05).Un niño de 9 años apuñala a otro de 11 con una navaja que ganó en la feria de Orihuela. El menor agredido fue evacuado al hospital con una herida de dos centímetros en el abdomen. Entre los dos menores hubo una pelea previa al acuchillamiento. (Levante, 26/08/05).
Aquests casos són només uns pocs exemples d'una tendència, cada vegadamés evident a les societat occidentals i que, sembla, va en augment. Elsincidents violents i la delinqüència infantil i juvenil han experimentat a lesdarrers dècades un increment notable. Així, respecte a èpoques anteriors, elnombre de detencions de joves per violació es va duplicar i la proporciód'adolescents acusats d'homicidi per arma de foc es multiplicà per quatre alsEstat Units. En aquest mateix període estudiat la taxa de suïcidis entreadolescents es va triplicar i el mateix succeeix amb el nombre de menors de 14anys que van ser violentament assassinats (Goleman, 1996).D'altres estadístiques, com ja s'ha apuntat, indiquen que la freqüència delstrastorns de la conducta alimentària en els adolescents no para de créixer. Amés, segons els experts, en l'actualitat, al món desenvolupat es pateix unaepidèmia de depressió sense precedents en la història. Es calcula que aquestamalaltia afecta a més de la tercera part de la joventut i que, cada vegada atacales seues víctimes quan són més joves. Podríem parlar d'efectes semblants perreferir-nos a les adiccions o al fracàs escolar.El que subjau a aquesta plaga és el que podríem anomenar analfabetismeemocional. Aquesta deficiència es basa, entre altres, en la incapacitat dedominar les nostres emocions, d’establir lligams afectius amb els altres o dedirimir pacíficament les nostres disputes. Actualment, assistim a una aparentparadoxa. Des de l’any 1918, any de la I Guerra Mundial en què els reclutes del’exèrcit dels Estats Units van començar a passar en massa les proves dedeterminació del QI, la mitja d’aquest quocient en el país esmentat ha apujat24 punts!, un augment que també s’ha observat en la resta dels païsosdesenvolupats. És a dir, el comú de la població és molt més intel—ligent (fentservir aquest terme en la seua accepció tradicional) que ho era fa vuitantaanys. Sens dubte, la universalització i la millora notable de les condicions ioportunitats educatives ha fet possible aquest espectacular avanç. Així doncs,ens trobem que, mentre les possibilitats educatives són les millors que hagaudit mai la humanitat – almenys en els països avançats – hi assistim a undeclivi de la intel—ligència emocional. El conjunt de dades més pertorbadores,en aquest sentit, procedeix d’una exhaustiva investigació duta a terme entre
 
pares i professors que demostrava que els alumnes estudiats (l’estudi es va fera meitat de la dècada dels vuitanta) patien més problemes emocionals i que,parlant en termes generals, solen ser més solitaris, deprimits, irascibles,desobedients, nerviosos, inquiets, impulsius i agressius que la generacióprecedent. (Goleman, 1996)Davant aquest panorama tan poc esperançador, són cada vegada més lesveus que s'alcen reclamant una nova concepció de l'educació. Una nova formad'entendre l'educació formal que done entrada, sense abandonar, ni de bontros, els ensenyaments tradicionals, a l'aprenentatge del que anomenemgenèricament
intel—ligència emocional 
o
competència socioemocional 
(tots dos termesseran utilitzats com a quivalents semànticament).Ja hem analitzat en pàgines precedents les tensions que pivoten sobre elssistemes socialitzadors tradicionals, especialment la família i la comunitat. Enstrobem, malauradament, davant una conjuntura en què la família està deixantd'oferir, per a un nombre cada vegada més gran de xiquets, un àmbit segur iestable en el que créixer. Les comunitats, a causa dels processos de
descapitalització social 
que veurem en el capítol següent, han deixat de funcionaramb l'eficàcia socialitzadora amb què actuaven. L'escola - pensada en els seusinicis per a instruir els menors en les habilitats requerides pel sistemaproductiu -, ha d'assumir tasques de socialització perquè les instàncies socialsque se n'ocupaven ja no estan en condicions de continuar desenvolupantaquestes funcions, si més no amb la mateixa validesa que en èpoquesanteriors. L’escola, per a alguns, s’està convertint en l’única institució de lacomunitat en la que és possible corregir les mancances emocionals i socialsdels xiquets. Amb això no volem dir que l’escola, per si sola, puga fer-se càrrecdel fracàs de la resta d’agents socialitzadors, però és un fet que per a moltsxiquets el col—legi constitueix l’únic lloc on pot rebre les lliçons fonamentalsper a viure.Durant molt de temps, els educadors hem estat preocupats per incrementarel rendiment acadèmic dels alumnes. És hora de què, sense abandonar, enabsolut, aquestes competències bàsiques, comencem a adonar-nos que existeixuna mancança més urgent, lluitar contra l'analfabetisme emocional.Però, què és la competència emocional? Seguint D. Goleman (1996) incloutrets:
"como la capacidad de motivarnos a nosotros mismos, de perseverar en el empeño a pesar de las posibles frustraciones, de controlar los impulsos, de diferir las gratificaciones, de regular nuestros propios estados de ánimo, de evitar que la angustia interfiera en nuestras facultades racionales y, por último -pero no, por ello, menos importante-, la capacidad de empatizar y confiar en los demás" 
(Op. cit. Pàg. 65). També podem entendre laintel—ligència emocional com la capacitat de controlar i regular els sentimentsd'un mateix i dels altres, i d'utilitzar-los com a guia del pensament i de l'acció.
Search
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
    • Notes
    Load more