• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 JOCS I JUGADORS A LA BARCELONA BAIXMEDIEVAL (SEGLES XIV-XV)
1
 
Els segles XIV i XV van ser un moment de grans canvis a l’Europamedieval. Les ciutats eren els motors econòmics: es compraven i es venienmercaderies als ports, es desenvoluparen noves eines econòmiques (com lalletra de canvi) i la burgesia era l’estament predominant de l’entorn urbà.Aquesta burgesia ocupava els òrgans de poder (com el Consell de Centbarceloní) i les institucions mercantils (el Consolat de Mar per exemple).
2
Esconsidera que en aquests segles les ciutats catalanes estan immerses enuna greu crisi econòmica. Aquesta crisi econòmica s’hi ha de sumar unacrisi teològica. Recordem les diverses desviacions de l’ortodòxia cristianadel segles XII-XIII
3
i també el Cisma d’Occident que féu que hi haguessin dospapes: un a Roma i l’altre a Avinyó. Aquests fets, l’auge urbà i la crisi papal,féu que s’augmentessin les regulacions. L’auge urbà comportà la creació denoves normes de convivència a les urbs medievals: ordinacions, bans,privilegis... La crisi papal féu que molts moralistes a través dels seus escritsexpliquessin com havia de ser un “bon cristià”. També s’hi hauria d’afegirl’expansió de la pesta negra, que va devastar tot Europa, arribà aBarcelona a mitjans del segle XIV. S’associaven les catàstrofes naturals acàstigs per no ser un bon cristià. Aquests fets i la documentació que se’nderiva ens ajuda a fer un retrat dels jocs i dels jugadors medievals. Si hemtriat la ciutat de Barcelona és per la seva riquesa documental, i perquè ésun model que es pot extrapolar a qualsevol ciutat medieval.
ELS JOCS DELS ESTAMENTS MÉS ALTS
1
Abreviatures utilitzades:
AHCB
= Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona;
ACA
=Arxiu de la Corona d’Aragó;
CODOIN
= Colección de documentos inéditos de laCorona de Aragón;
OUBGC
seguit del volum en xifra romana = CARRERAS CANDI,Francesch: “Ordinacions urbanes de bon govern a Catalunya”
Boletín de la real Academia de Buenas Letras de Barcelona
;
OBGBT
= CARDÚS I FLORENSA,Salvador:
Ordinacions de bon govern de la Batilla de Terrassa (1299-1625).
Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana. 2000.
DCVB
= Diccionari Catalàvalencià Balear seguit de la paraula cercada entre cometes;
RIALC
= Repertorioinformatizzato dell’ antica letteratura catalana [www.rialcunina.it], seguit de lareferència de l’obra;
SSVF
=
Sermons de Sant Vicent Ferrer 
, seguit del volum enxifra romana i pàgina. Foren publicats per l’Editorial Barcino en sis volums i diversosanys;
f.
= foli;
r.
= recte;
v.
= vers;
p.
= pàgina.
2
Hem utilitzat dos exemples de la ciutat de Barcelona, però el fet és extensible aqualsevol ciutat europea del moment.
3
Al segle XIII emergiren diversos moviments herètics fora de l’Església, com elscàtars, els bogomils… aquest proposaven un model més pròxim a la idea depobresa de Jesucrist.
 
L’època medieval és un moment de forta estratificació social. Aquestfet també afecta als jocs. A l’Edat Mitjana el joc es divideix entre els jocsdels estaments més alts i els del poble menut. Hem de tenir amb compteque el joc i l’esport medieval no tenen una vessant relacionada amb la salutfísica. Sí que tenen, com veurem, una utilitat pública.Els jocs i divertiments dels estaments més alts (noblesa, monarques)els podem dividir en tres grans grups: jocs de guerra, caceres i els escacs.Els jocs de guerra inclouen les justes i els tornejos medievals entrecavallers. Aquests s’engloben en l’ideal cavalleresc i serveixen per donaruna sortida a la violència senyorial. Els cavallers solien ser els fills noprimogènits de les famílies. Amb aquest sistema era més fàcil mantenir elpatrimoni familiar, ja que, s’enviaven a aquests cavallers als grans actesbèl·lics del moment per a protegir al primogènit i el patrimoni familiar.Aquest esperit influí en alguns autors i reis catalans.
4
Els tornejos erentambé una forma de mantenir en forma als cavallers.Les justes i els tornejos tingueren el seu auge en els segles XII i XIII iamb menor mesura als segles XIV i XV. Sabem que el rei Alfons elMagnànim n’organitzà un a la Plaça del Born. El juliol de 1424 el Consell deCent expropià la casa del mercader Joan Ballaró per a
“exemplar e embellir la dita plaça”.
5
El motiu era que el rei Alfons volia celebrar-hi un torneig onell mateix participa i trencà llances amb Ramon de Mur i Bernat deCentelles. També lluità amb altres ciutadans importants de la ciutat: Bernatde Gualbes, Berenguer de Fontcuberta, Pere Dusay, Bernat de Marimon,entre d’altres. El comte de Cardona i el vescomte de Rocabertí eren elsescuders del rei. Alguns d’aquests tornejos es celebraren per l’arribada dediversos reis a la ciutat: Joana de Castella (1366), Ferran I (1412), Joan II(1458), Isabel i Ferran II (1481).
6
Un dels passatemps preferits per l’alta noblesa i els monarques erenles caceres. La caça era un monopoli reial i hi havia monarques addictes aaquest esport. Els reis catalans en són un bon exemple: des de Jaume II finsa Alfons el Magnànim, passant per Joan I, anomenat “el caçador” que morí 
4
Ramon Llull i Pere el Cerimoniós escrigueren tractats sobre la cavalleria. Ambdóstractats van ser publicats per l’Editorial Barcino.
5
 
Llibre de les solemnitats de Barcelona
, vol. I, 1930, p. 24-26.
6
JULIÁ VIÑAMATA, José Ramon: “Jocs de guerra i jocs d’oci a la Barcelona de labaixa edat mitjana”
Revista d’Etnologia
. Núm. 1. 1992, p. 14. Un joc molt semblantera el de la taula rodona. Aquest fou estudiat per RIQUER, Martí de: “El joc de lataula rodona”
Estudis de llengua i literatura catalanes.
Vol. IX, p. 79-92. La finalitatera junyir-se amb els que desafiaven a un cavaller que defensava un castell defusta.
 
en una cacera a Foixà (Baix Empordà). Els monarques organitzaven caceresi molts abandonaven els assumptes d’estat per disposar d’uns dies demunteria. Existien mesures per a protegir algunes espècies d’animalssobretot entre els segles XIV i XV. Els animals protegits eren cérvols,cabirols, perdius, faisans i altres aus. Aquestes activitats també es veuen ala literatura del moment.
7
 Jaume II repoblà la seua finca de Valldaura de cérvols, cabreshispàniques i altres animals per a practicar la caça. En els seus viatges el rei Jaume capturava animals vius i els portava a Valldaura. La finca passà l’any1298 a Romeu Marimon, membre de la noblesa barcelonina, amb la condicióque sempre mantingués els animals, però que no hi fes cria de porcssenglars.Hem documentat que els fills de Ferran I es disputaren un alà de colorblanc per anar a caçar. L’agost de 1414, el príncep Alfons (futur Alfons elmagnànim) li demanà a l’infant Joan el seu alà blanc per anar a caçar.L’infant al·legà (el mes de setembre) que no li podia tornar perquè ell tambévolia anar de cacera. El mateix mes Alfons li demanà a l’infant que li enviésun altre alà, munters i gossos per caçar.
8
Hi ha dos formes de practicar la cacera: a peu i a cavall. S’usen elsgossos i aus de preses i diversos tipus d’armes. Aquestes solen serllancívoles (fletxes, llances) però també n’hi ha de manuals (dagues,ganivets, espases), que serveixen per escorxar les preses
in situ
. La caceresreials feien que hi haguessin servents vinculats a aquesta activitat: elfalconer major, el criador dels cans entre molts altres.Com hem vist tant les caceres com els tornejos eren practicats perreis, cavallers i nobles. Segons Ramon Llull (1232/1233-1315/1316) elcavaller per estar en forma havia de
córrer cavall, bornar, lansar a taulat,anar ab armes, torneus, fer taules radones, esgremir, cassar cers, orses,senglars, leons e les altres coses semblants a aquestes que són offici decavaller.
9
 
7
Un bon exemple n’és el capítol LV del
Tirant lo Blanc
quan es narren les festesorganitzades pel rei d’Anglaterra. Veure Document 1 de l’Apèndix documental.
8
Aquestes cartes foren publicades per LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos:
Epistolari deFerran I d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor 
. València: Universitatde València. 2004, cartes 379, 388 i 395. Totes es troben als registres decancelleria de l’ACA.
9
LLULL, Ramon:
Llibre de l’ordre de cavalleria.
Barcelona: Editorial Barcino. 1988, p.177 [10]. DCVB: “cers” = cérvol / “ors” = ós
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...