grafTomásLópez(1730-1802),
enconeixemduesvariants
queporten
lamateixadata:
1762.
La
que
sembla
més
coneguda
ésla
queprobablement
figuraalesreferencies"?i
queabreujadament
indicarem
com
IMH
(<<Institut
Municipal
d'Historia»)iésla
que
figuraa
l'obra
es
mentada.
Pero
en
tenim
un
exemplardiíerent"
datat
el
mate
ix
any
i
que
difereix
en
elfet
que
porta
més
toponímia
ialgunsdetallsgeograflcsafegits.EIsdos
mapes
forengravats
per
Tomás
López
l'
any
1774,
tretzeanys
més
tardd'haver
estatconfegits.Ésel
segon
d'
aquestsdos
mapes
el
que
ha
estat
analitzat
en
elcurs
d'
aquest
treball,
per
bé
quetambé
es
donen
detalls
delprimer.
Ambit
del
mapa
isesdivisions
Lextensió
delBisbatdeBarcelonaenel
mapa
de
Garma
abasta,enlíniesgenerals,lesactuals
comarques
del
Barcelonés,
elBaixLlobregat,el
Garraf
elVallesOccidental,elVallesOriental,l'Alt
Penedes,
elBaix
Penedes,
la
part
occidentaldelMaresme,la
part
sud-orientaldel'Anoiaialgunspobles
allímit
orientaldelescomarquesdel
'Iarragones
il'AltCampo
De
manera
esquemáticalafronterasegueixdesdel'Arcde
Bera-
Salomó-elriuGaiafins
prop
deVila-rodona-BrufaganyaVilanovadel
Camí
-Collbató-Sant
Llorenc
del
Munt
-
Sant
Llorenc
Savall-SantFeliudeCodines-
Montmay
-Montseny
-la
Batlloria
-
MontnegreiCaldesd'Estrac.El
Bisbat
esta
dividit
enquatre
demarcacions
o«deganats»(<<deanatos»).La
demarcació
propia
de
Barcelona
portacom
a
nom
«Oficialato»
mentres
que
lesaltrestres
són
els
deganats
dePiera,
Penedes
iValles.Per
altra
banda,
des
del
punt
devistaeclesiastic
hi
ha
lescategoriesde
parroquia,
sufragania,església,
monestir
i
santuari;
mentreque
des
del
punt
devistacivil,la
importancia
deles
entitats
de
població
esclassificaen
quatre
categories:ciutat,vila,llocivemat,
Normalment
algunesparroquies
tenen
una
ovaríessufraganies
i/o
esglésiesi,
per
bé
queen
general,les
parroquiescorresponen
com
sembla
logic
ales
entitats
de
població
més
importants,
hi
ha
casosde
vei
nats
amb
parroquia
illocs
amb
suíragánia
d'un
veínat,
Lesesglésies
són,
nor
malment
sufraganiesiels
monestirs
isantuaris
tenen
una
personalitatpropia.
EIs
hem
considerat
conjuntament
perqué
són
en
nombre
relativament
reduít,
4
ADROER,A.M.iFLORENSA,MaD.
Cataleg
del
Fons
Cartografic
del'InstitutMunicipald'Historia
(1).
Mapes
Anticsde
Catalunya,
Balears
i
Valencia
(segles
XVI-XIX).
Barcelona.
5
FAURAiSANS,M.,MARCET,J.i
FRANCH,
J.(1919):
«Cataleg
del'ExposiciódemapesdeCatalunya»,
ButlletídelC.E.
e
XIX,131.
6
PALAUiDULCET,A.(1948-1977)
Manualdel
Librero
Hispano-Americano.Bibliografía
General
Española
e
Hispanoamericana
desde
la
invención
delaimprentahasta
nuestrostiempos.
2aedición.28volums.Barcelona,(referencia140.371)
7
SERVICIOGEOGRÁFICODELEJÉRCITO.
Archivode
Planos
del
Servicio
Geográfico
del
Ejército.Catálogo
deMapasy
Planos.FuentesCartográficasEspañolas.
II
Cataluña.
Mapas
Generales.
Provincia
de
Barcelona.
Siglos
XVI
a
XIX
Madrid.1973,
SO.
8
BARELLA,A.
Col-lecciá
particularde
mapes
deCatalu
nya.
15