ara DIUMENGE, 27 DE FEBRER DEL 2011
aracultura
NOVETATS LITERÀRIES
Hessel i Blissett,
autors que inciten
a la insurrecció
Els supervendes ‘Indigneu-vos!’ i ‘Mind
invaders’, novetats editorials inconformistes
Dos llibres petits però comprome-
sos demanen la insurrecció: Sté-
phane Hessel observa l’estat del
món amb la serenitat dels 93 anys;
el col·lectiu Luther Blissett aposta,
en canvi, pel sabotatge mediàtic.
JORDI NOPCA
BARCELONA. Stéphane Hessel s’ha
convertit en l’últim fenomen su-
pervendes francès, i ho ha aconse-
guit amb un al·legat que amb prou
feines supera la cinquantena de pà-
gines i que ha escrit “a l’última eta-
pa” de la vida, poc després de fer 93
anys. Indigneu-vos! (Destino) co-
mença recordant els fonaments del
seu compromís polític, el moment
en què va decidir adherir-se a la
França combatent i donar suport a
“l’únic líder que reconeixia: Char-
les de Gaulle”. Per Hessel, la par-
ticipació en el programa del Con-
sell Nacional de Resistència va ser
determinant perquè proposava
“un conjunt de principis i valors
sobre els quals s’assentaria la de-
mocràcia moderna francesa” un
cop el país “fos alliberat”.
Abans que això passés, Hessel va
ser empresonat per la Gestapo l’any
1944, va ser enviat al camp de
Buchenwald i va aconseguir salvar
la vida intercanviant la seva identi-
tat per la d’un francès que havia
mort de tifus. Hessel va sobreviu-
re a dos camps de concentració més
i va decidir que li calia “comprome-
tre aquella vida restituïda”. Va ser
un dels principals redactors de la
Declaració Universal dels Drets
Humans (1948), va militar a favor
de la independència d’Algèria i va
ser ambaixador francès de l’ONU a
Ginebra. De tot això n’ha deixat
✒ Es passeja pel barri una dona en-
callada als anys 90. Vestida de color ne-
gre, llueix sabates, ulleres i vestuari que
fan joc amb aquells bars freds de tam-
borets suïcides. També hi ha un home
que s’ha aturat més enllà, als antiestè-
tics 80, i es plantifica pantalons verds
fins a la cintura, mocassins julioiglesils
i jersei vermell d’angorina. Hi ha una no-
va onada de jubilats que retornen a la
joventut dels 70 guarnits amb colls mao
i faldilles llargues sortides de la feliç Ei-
vissa, tot i que són, com tot, made in
China. La primera dècada del segle ens
ha deixat un regueró d’ostentació es-
DILLUNS
FRANCESC
ORTEU
53
constància a les seves memòries,
Danse avec le siècle (Seuil, 1997). A
Indigneu-vos! Hessel apel·la al “mo-
tiu fonamental de la Resistència”
francesa durant la Segona Guerra
Mundial, “la indignació”: “Els res-
ponsables polítics, econòmics, in-
tel·lectuals i el conjunt de la socie-
tat no poden claudicar ni deixar-se
impressionar per la dictadura actu-
al dels mercats financers que ame-
naça la pau i la democràcia.”
Hessel identifica “dos grans rep-
tes” que haurien de motivar l’acció
de les generacions més joves: la dis-
tància que hi ha entre els molt po-
bres i els molt rics, “que no para
d’augmentar”, i la preservació “dels
drets humans”. Els principals mo-
tius d’indignació de l’exdiplomàtic
són “el tracte als immigrants, als
sense papers i als gitanos” i, sobre-
tot, “Palestina”. “Gaza és una presó
a cel obert per a un milió de pales-
tins”, escriu Hessel, que considera
que el camí que cal aprendre a se-
guir és el de la no violència: “El ter-
rorisme no és eficaç. En la noció
d’eficàcia és necessària una espe-
rança no violenta.” Hessel acaba el
seu al·legat “contra la indiferència
i a favor de la insurrecció pacífica”
recordant que “és el moment que la
preocupació per l’ètica, la justícia i
l’equilibri durador prevalguin”.
Un atac frontal i directe
Una de les propostes de Hessel per
aconseguir una major eficàcia en les
protestes “és actuar en xarxa, tot
aprofitant els mitjans moderns de
comunicació”, estratègia que ha es-
tat clau en la insurrecció egípcia. El
cas de Luther Blissett, identitat
col·lectiva que inclou un grup inde-
terminat d’artistes, activistes i per-
Enamorada de la moda juvenil
pantosa en forma de bijuteria de boles
grosses, estampats enormes i bosses
desmesurades amb logos ben vistosos
per entaforar tots els ginys electrònics
de marques de preus gegants. Detecto
una davallada d’aquesta darrera onada
estètica. La causa podria ser la poca dis-
tància, però em temo que el que li man-
lleva seguidors és la vergonya.
Ser progre, cursi, provocar un over-
booking a l’infern de bones intencions,
però voler fer avançar el món, ha aver-
gonyit poca gent. Ser hortera tampoc
ha provocat onades d’autofustigació.
Darrere d’un hortera sovint hi ha una
DIMARTS DIMECRES
MONTSE DAVID
VIRGILI CIRICI
Retrat de Stéphane Hessel i Dear Guggenheim Museum, obra de Ray Johnson, l’artista
que desencadena l’assaig Mind Invaders. EFE / RAY JOHNSON ESTATE, CORTESIA DE RICHARD L. FEIGEN & CO
Llibreria
Autors indignats
Ràbia diplomàtica
Stéphane Hessel es va decidir a
“comprometre la seva vida” amb la
diplomàcia després de poder esca-
par viu del camp de concentració
de Buchenwald. Amb 93 anys, Hes-
sel s’ha convertit en un fenomen
mediàtic a França –on ha superat
el milió d’exemplars venuts– grà-
cies a Indigneu-vos!
Sabotatge mediàtic
“Cal treure el cul al carrer, mante-
nir-se constantment en moviment,
explorar tant el paisatge dels mit-
jans de comunicació com la xarxa
d’infoclavegueram”, llegim a Mind
invaders, catàleg d’accions artísti-
ques i polititzades contra el siste-
ma signat pel col·lectiu transnaci-
onal Luther Blissett.
OPINIÓ
persona amb ganes de viure. Amb co-
lors mal combinats, sí, però d’esperit vi-
DOS tal i optimista. Els moderns dels 90 no
PUNTS cal dir que estaven, i estan, encantats
d’haver-se conegut. I els dels 2000...
Qui no recorda aquelles celebracions
eufòriques i caríssimes dels 2000? I la
hipoteca que, ja de pas, ens va servir per
Darrera d’un comprar la nevera de dues portes i la te-
hortera sovint le de plasma? Vam viatjar a Hawaii com
hi ha persones qui va a Camprodon, ens vam canviar el
amb ganes de cotxe cada sis mesos i ens vam arruïnar
viure, vitals i comprant un gos husky de raça autèn-
optimistes tica dels collons. Ara més val que llen-
cem tots els comprovants, les joies idi-
DIJOUS DIVENDRES
MARINA ENRIC
ESPASA GOMÀ
formers europeus i nord-americans,
es va popularitzar a finals de la dè-
cada dels 90 amb la publicació de la
novel·la Q. Abans que això passés –i
que l’any 2002 aparegués un nou
grupuscle escindit del principal, Wu
Ming–, Luther Blissett van publicar
una col·lecció d’assaigs dels quals
tot just ens acaba d’arribar el pri-
mer, Mind invaders. Com fotre els
mitjans: manual de guerrilla i sabo-
tatge cultural (El Tangram). L’ob-
jectiu principal d’aquesta col·lecció
de textos dóna una bona llista
d’exemples per desestabilitzar “el
sistema de falsificació i mentides
que les societats avançades constru-
eixen per estendre el seu control po-
licial sobre les identitats, les vides
i els costums de centenars de mili-
ons de ciutadans”.
Publicat l’any 1995, Mind inva-
ders arrenca a partir del suïcidi d’un
dels pares de l’art postal, Ray John-
son, i a partir de dissertacions i en-
trevistes ataca l’estructura mediàti-
ca de la societat amb contundència
i vigència.e
otes i el collar del husky al punt verd (ai-
xò sí, l’ecologisme ja forma part de nos-
altres) i procurem dissimular la cara de
gamarussos que se’ns ha quedat amb
l’adveniment d’aquesta crisi. Els grans
sàtrapes universals s’enduen la palma
de la responsabilitat i les galtes còsmi-
ques, però nosaltres vam ser prou llu-
ços per deixar-nos entabanar per una
gent que, tot i el crac econòmic, acaben
d’anunciar que el 2010 ha estat un any
rècord de guanys a Wall Street. Si us
plau, que algú inventi la moda dels 10,
si pot ser, barata i autogestionada, i gi-
rem full. Fa falta.
DISSABTE DIUMENGE
ANNA ANNA
PUNSODA MANSO