La Guerra Civil :

SUPERVIVÈNCIA

Júlia Garcia Font

1
Resum de la Guerra
Civil Espanyola
El 14 d’abril de 1931 es va instaurar la 2na Re- la majoria del clergat catòlic, i els catòlics prac-
pública, i per tant va desaparèixer la monarquia. ticants (tret de Catalunya i del País Basc). I per
Amb la República, d’esquerres, es va prometre contra, dins del bàndol republicà hi havia les for-
un Estatut d’autonomia per a Catalunya i també, ces nacionalistes basques i catalanes, els socialis-
que es buscaria establir relacions amb les orga- tes, els comunistes, els anarquistes i alguns sec-
nitzacions obreres més importants, PSOE y CNT, tors liberals. Els suports republicans provenien
sobretot dels treballadors urbans, de la majoria
per atreure el suport obrer a la causa Republicana.
dels camperols i de bona part de la classe mitjana
Durant el bienni reformista( 1931-1933) es va il•lustrada, especialment els propietaris dels pe-
buscar la transformació econòmica, social i po- tits comerços.
lítica d’Espanya. Aquestes reformes van trobar
bastants obstacles amb les forces conservadores Els impulsors d’aquesta insurrecció, justificaven
i l’exèrcit. La República es va trobar contínua- l’acció per la necessitat d’acabar amb un govern
ment amb problemes que la desestabilitzaven, que consideraven il•legítim i culpable del desga-
com la crisis europea i mundial dels anys trenta. vell social existent.
L’endarreriment econòmic del país i de la des-
igual distribució de riquesa van provocar una En contra del que s’esperaven els nacionals, els
gran insatisfacció del poble amb els seus diri- moviments insurrecionals foren reprimits a quasi
gents. A més, aquest descontent, va augmentar totes les ciutats principals(excepte Sevilla, Ovie-
amb les divisions polítiques ocasionades dins de do o Saragossa), gràcies a la resistència popular,
la República. la d’alguns cossos policials i la d’una part de
l’exèrcit.
De 1934 a 1938, els centre dretes es van posar
a governar, però a conseqüència de molts escàn- El que anava a durar tan sols un dies, amb una
dols Lerroux(qui manava) es va veure obligat violència extrema per part del bàndol franquista,
a convocar de nou eleccions, les quals van ser es va allargar a una guerra civil, que va durar tres
guanyades pel front popular. Els problemes van anys. La guerra determinà l’evolució d’Espanya
anar a pitjor, cada bàndol defensava fermament els anys 1936-1939. Aquesta centralitat del fet
les seves idees, fins i tot, a vegades, d’una mane- bèl•lic clivellà la societat i va condicionar tots
ra violenta. La inestabilitat política, la conflictivi- els aspectes de la vida política, social i econò-
tat social i la intransigència dels adversaris de la mica (Els combats no arribaren a Catalunya fins
República, van conduir aquesta a l’enfrontament el 1938, tot i que al 37 va començar a ser bom-
civil. No va ser fins l’assassinat de José Calvo bardejada). El juliol de 1936 es sollevaren els
Sotelo per un grup de la Guàrdia d’assalt, com nacionals, i a Barcelona els van reprimir amb
a venjança de l’assassinat de José Castillo, que l’ajuda d’un gran grup d’anarquistes, que degut
els nacionals, dirigits per Sanjurjo i Mola, van això, un petit número d’aquests va entrar al go-
decidir fer un cop d’Estat i insurrecionar-se per vern. D’aquí sorgiren unes patrulles de la CNT-
diferents punts d’Espanya. FAI que volien eliminar qualsevol enemic solle-
vat, això va provocar angoixa i por a la ciutat.
Més tard era Franco qui ho dirigia. El bàndol na- Més tard es van començar a cometre assassinats,
cional o franquista (que no proposava reinstau- i molts d’aquesta dirigits als religiosos/es.
rar la monarquia, i per tant no pot denominar-se
“monàrquic” en contraposició a “republicà”) in- Al maig del 1937 es van produir a Barcelona els
cloïa els carlins i monàrquics, Nacionalistes es- anomenats “Fets de Maig”, en els que es van en-
panyols, feixistes de la Falange, catòlics, la majo- frontar la CNT i POUM contra les forces d’ordre
ria dels conservadors i liberals monàrquics, públic de la Generalitat i el PSUC. Dos mesos
abans, el 13 de Febrer, s’havia produït el primer
bombardeig naval a Barcelona. A partir d’aquí
2
Catalunya, va deixar de ser rereguarda per con-
vertir-se també en avantguarda. Però el pitjor
estava encara per arribar. Els dies 16,17 i 18 de
març de1938 Barcelona va patir els Bombardejos
més sagnants de la guerra. Tot i l’existència de
molts refugis, construïts pels mateixos ciutadans,
a Barcelona va morir molta gent

A Espanya, l’avenç dels rebels tingué els epi-

sodis més significatius en les batalles del Nord
(Biscaia, Bilbao,...), que va ser ocupada l’octubre
de 1937 i això, suposà que una zona industrial
i minera de primera importància passés a con- (Barcelona, 17 de març 1938) Explosició causada
trol dels rebels; la de Teruel, la més cruel i on per la bomba al Coliseum.
els ciutadans de la qual van oposar una gran re-
sistència; la de Madrid, la qual no va caure fins
el 28 de març del 1938; finalment la batalla de
Catalunya, que s’inicià el 9 de març del 1938 i
finalitzar, tot i haver hagut una forta resistència
popular, el 10 de febrer de 1939(El 26 del gener
fou ocupada Barcelona). Molts catalans, l’11 de
febrer, s’exiliaven a França, en contra del govern
Franquista, que fou imposat pel Mateix Franco. A
partir d’aquí va venir la postguerra, que va portar
més fam i més tristesa al país.

(Barcelona, Desembre de 1939) (Barcelona , 1938)

Alarma de bombardeig a Barcelona, la gent va en
busca d’algun refugi.

3
INICI DE LA GUERRA ...
El divendres 17 de juliol de 1936 Franco, jun-
tament amb l’exercit de Marroc, es va aixecar
contra la Segona República que havia estat pro-
clamada l’abril del 1931 a Melilla . Al principi,
les autoritats Republicanes no van donar gaire
importància a l’aixecament militar, i per això van
decidir censurar la informació. Les forces obre-
res van iniciar a Barcelona un estat d’alerta i mo-
bilització davant l’aixecament que aleshores ja
es preveia que seria imminent. Finalment i com
molts s’esperaven per desgràcia, a dos quarts de
cinc de la matinada del diumenge del 19 de ju-
liol a Barcelona, els militars surten de les caser-
nes. L’aixecament militar produït a Barcelona va
provocar una resposta immediata. Els diferents
grups de militants, entre ells i amb bastant repre-
sentació de la CNT, van donar l’avís de la sortida
de l’exercit, les fàbriques van fer sonar les sirenes
i es van aixecar les primeres Barricades que van
donar lloc a una jornada de lluita que va portar
la derrota de l’exercit i una revolució social. Els
combats entre la policia juntament amb la Guàr-
dia Civil i militants de la CNT, continuaven a la
Pl. Espanya i al Paral•lel on es van dur a terme
lluites molt intenses, també s’hi produïren aques-
tes mateixes situacions a la cruïlla de la Diago-
nal amb Passeig de Gràcia on lluitaven els obrers
juntament amb els guàrdies d’assalt. Els anar-
quistes i les forces lleials van atacar la Capitania
General on el general Goded dirigia la resistència
dels sollevats.
(Barcelona, 1936)
La policia distribueix armes entre la població.
El Govern de la generalitat va decidir armar al
al poble, perquè van veure que per recuperar
el control de la ciutat, no seria suficient amb
la Guàrdia Civil, la d’Assalt i la Policia.
4
A continuació es va fer publicar a tota Espanya la
rendició de Goded , això va donar nous ànims a
la resistència popular. Poc desprès els anarquistes
van dirigir l’atac als últims reductes revoluciona-
ris. Les autoritats volien impedir que l’armament
existent en els arsenals de les casernes que havien
estat abandonades pels militars, caiguessin en
mans del poble. Però no ho van poder aconseguir.
Malgrat tot els esforços, els anarquistes ja havien
pres part de les armes i municions confiscades.
Per primera vegada a Barcelona, el poble estava
armat. En conseqüència de tot el que va passar,
les autoritats catalanes es trobaven en un dile-
ma: Catalunya estava dirigida pel republicans de
centre-esquerra però van ser els anarquistes qui
havien dut a terme el triomf d’aquesta lluita con-
tra els sollevats, de la qual molts polítics catalans
s’havien desentès. Un cop els militars revoltats
van ser derrotats i la ciutat va passar a estar sota
el control del moviment obrer, Lluís Companys,
en aquell moment al capdavant de la Generalitat
de Catalunya, (i també qui va preveure i organit-
zar la resistència contra la sublevació militar del
18 de juliol mitjançant mesures com el nomena-
ment del capità Frederic Escofet com Comissari
General d’Ordre Públic de Catalunya, però que
no van ser tan eficaces com la lluita que van duu
a terme els anarquistes),des del Palau de la Gene-
ralitat va citar un comitè de la CNT i la FAI. En
aquesta reunió el president, que havia estat advo-
cat de la CNT, va reconèixer el domini del sindi-
cat en el triomf sobre els feixistes i va proposar
la creació d’un comitè de Milícies Antifeixistes
juntament amb les altres forces obreres –sindi-
cals i polítiques- i amb els partits republicans,
per canalitzar el poder popular. Els anarquistes
van acceptar la proposta i poc desprès va quedar
constituït l’esmentat comitè. Joan García Oliver
va esdevenir el cap, a la practica, d’aquest comitè.
També destaquen altres figures com Buenaven-
tura Durruti (fou un sindicalista i revolucionari
anarquista espanyol) i Diego Abad de Santillán(
pseudònim de Sinesio García Fernandez, fou un
dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol).
La seva composició va ser popular i antifeixista.
Aquest comitè va organitzar les milícies obreres i
les columnes que partiren al front, prin
cipalment al d’Aragó. Va ser dissolt el 27 de
setembre de 1936 pel govern de la Generalitat
per manca de diners i quan la situació militar
s’estabilitzà. En conseqüència es va crear un únic
centre de poder polític controlat per el Govern de
la Generalitat amb la incorporació dels integrants
del “dissolt Comitè de Milícies Antifeixistes
(CNT-FAI, POUM, etc) i les milícies obreres mi-
litaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular
republicà.
Al cap de dos mesos del seu funcionament la
manca d’autoritat del govern creat, va conduir a
que arreu del país s’establís un règim caòtic de
terror per part de les anomenades “patrulles de
control de la CNT-FAI” que es varen formar per
eliminar qualsevol indici de sollevats en contra
de la República. Això va significà l’assassinat de
milers de persones (sobretot eclesiàstics o perso-
nes que tenien relació amb l’Església, simpatit-
zants dels partits de centre i centredreta o sim-
plement persones benestants), així com la crema
de centenars d’edificis religiosos i els objectes
artístics i els arxius parroquials que contenien.
Des de sempre, molts veien l’església com alia-
da al poder i explotadors de la gent més humil.
Els fets van succeir perquè la majoria dels anar-
quistes de La FAI creien que per culminar la seva
revolució s’havia desuprimir l’exèrcit, el capital
y l’església, i clarament les més accessibles a
ser derrotades van ser les esglésies. Tot i que no
està provada la relació directa dels responsables
d’aquestes matances amb el Comitè, el cert és
que la seva actuació fou tolerada pels seus mem-
bres anarcosindicalistes i fins i tot justificada per
les proclames que alguns d’ells públicament ma-
nifestaren.
(Barcelona, 1936)
(Barcelona, 1936)
- A Barcelona, com a la majoria de l’Estat, la Guàr-
dia d’Assalt i la policia van ser lleials a la República.
Barcelona va tenir la sort que la Guàrdia Civil, molt
ben armada, va romandre al costat del Govern. En
moltes ciutats, la Guardia Civil, generalment amb
tendència de dretes, van participar a la insurrecció
militar.
LA RELIGIÓ ...
Certament duran la guerra civil moltes esglésies
foren cremades i els clergues i religiosos foren
perseguits i sovint assassinats, acusats d’ésser
enemics del poble i a més des de sempre, des del
s.XIX molts veien l’església com aliada al poder
i explotadors de la gent més humil. Dels 50.000
ciutadans assassinats a l’Espanya republicana,
7.000 eren eclesiàstics, i d’aquests 4.221 van ser
eliminats a Catalunya. El 95% de la matança es
va produir entre el juliol del 1936 i el maig del
1937.Els 7.000.
eclesiàstics van ser assassinats la majoria pels
anarquistes de La FAI, perquè segons ells per
culminar la seva revolució es devia suprimir
l’exèrcit, el capital y l’església, i clarament les
més accessibles a ser derrotades van ser les es-
glésies. A Barcelona van ser cremades totes les
esglésies i convents, i la Generalitat sols va poder
defensar la Catedral i el Monestir de Pedralbes.
Algunes de les que van ser cremades, posterior-
ment s’han reconstruït. Un exemple d’Església
que va ser cremada i que posteriorment es va
reconstruir és L’Església dels Maristes(Passeig
Sant Joan, 88-90, l’Eixample), antigament con-
vent de les monges Saleses, on moltes d’elles van
ser cremades i altres van haver de fugir. Aques-
ta, l’Església Salesiana va ser el lloc que més va
impactar, perquè les mòmies de les monges van
5
ser exposades durant bastants dies tan a l’entrada
del Convent com als laterals d’aquest, a la vista
dels ciutadans de Barcelona. En aquesta situa-
ció, Alejandro Lerroux , va contribuir a animar
el clima amb les seves frases anticlericals. Una
d’elles, bastant coneguda, que la va dir anys en-
rera, diu: “Hay que levantar el velo a las novicias
y elevarlas a la categoría de madres”, per tenir un
exemple de les magnituds d’aquelles frases. Hi
ha fotografies impactants que descriuen aquests
fets terrorífics. Aquest va ser l’únic convent on
es va fer aquesta exposició de cadàvers. Des-
près queden altres esglésies com: l’Església de
Betlem, Santa Maria del Mar, el Palau Maldà.
Aquest últim, va ser l’única església que va estar
en funcionament durant un temps de la guerra. La
coneixien com la “Capella Basca”, perquè estava
a càrrec del govern d’Euskadi.
Un fet curiós religiós durant la guerra civil a Bar-
celona, és el de la Moreneta “amagada”. Aquesta
es troba a la Plaça Catalunya, en braços d’una de
les escultures de la plaça, en forma de collage.
Mai l’havien fet servir tant, que com en els anys
de la guerra civil, que en estar tancades les esglé-
sies, la gent que ho sabia anava allà, se situava a
prop, i fent veure que esperava a algú, resava a
aquesta imatge de la Moreneta. El culte aleshores
no estava premés, i era una manera que qui tenia
fe pogués practicar-la.
(Barcelona, 1936). Els Cadàvers de les monges, ex-
posat a l’entrada de l’església dels Salesians.
6
(1936) Els cadàvers del monjos cremats
Tot i els continus saqueigs, persecucions, crema
d’esglésies i d’ imatges religioses, produïdes per
grups “incontrolats”, es van poder salvar molts
objectes, imatges, alguna església, gràcies a la
policia republicana, que vetllava per salvaguar-
dar els béns públics. Finalment van aconseguir
salvar el monestir de Pedralbes, el de Montserrat
i la catedral de Barcelona.
Però malgrat la por a ser descoberts, ells, la Luci
i els seus germans, eren nens i els records que
ella guarda amb més estima són les barrabassades
que feien a casa. La seva germana mai havia estat
tan grassa com durant la guerra. Ella, la germana
de la Lucia sempre estava inventant sistemes per
menjar d’amagatotis. Un dia se li va ocórrer aga-
far un dels ous que la seva mare havia comprat
quasi a preu d’or i el va perforar per sota amb
una agulla i se’l va cruspir, deixant-lo de nou a
la ouera. Quan la seva mare el va agafar per fer
el dinar va trobar-lo buit i l’únic que se li va ocó-
rrer dir “¡Fijate como son estos!. Te venden los
huevos vacios al precio de oro”. Un altre dia en
lloc de foradar l’ou el va posar dins l’olla on la
mare estava bullint verdura i quan ja estava fet
el va treure i se’l va menjar. Com es natural l’ou
mentre bullia es va esquerdar una mica i la clara
es va estendre per l’aigua del caldo deixant com
uns filets que la mare, quan va anar a tancar el foc
va creure que era escuma que la verdura, potser
en mal estat, havia tret.
ELS PITJORS MOMENTS: LES BOMBES.

El primer bombardeig sobre Barcelona es va pro- bombardejos italians i alemanys, algunes fonts
duir a tres quarts de deu del vespres del dissabte públiques de Barcelona continuaven funcionant.
13 de Febrer de 1937, quan els barcelonins, sense
cap senyal previ d’alarma, es van veure sorpre-
sos per un soroll estrident que no havien sentit
mai fins llavors. A continuació les sirenes van
començar a sonar i els llums es van apagar de
cop. La gent, presa del pànic, no sabia ben bé que
passava. Era la primera vegada en què un bom-
bardeig naval aconseguia bombardejar el nucli
urbà, ja que havia fets d’altres intens, que van
resultar fallits. Els atacs del creuer, com s’ha dit
abans, anaren dirigit a la fàbrica Elizalde, facto-
ria especialitzada en material bèl•lic. Com també
ha comentat en Lluís, en un principi tothom creia
que el bombardeig havia estat causat pel creuer
Canàries, però les investigacions posterior dutes
a terme per la Conselleria de Defensa de la Ge-
neralitat van atribuir-lo al vaixell italià “Eugenio (Barcelona, 13 de febrer 1937) Efectes del bombar-
di Savoia”. Tanmateix, malgrat que l’objectiu de deig efectuat des del vaixell italià Eugenio di Savoia,
l’atac era militar, les destrosses més importants En un edifici del c/Roger de Flor
(Barcelona, 29 de maig 1937) Efectes del primer
es van produir en els edificis de vivendes més
bombar-deig aeri nocturn sobre Bar-celona.
pròximes a la fàbrica, que van generar molta por
i inseguretat entre la població civil. Posterior-
Els dies 16,17 i 18 de març de1938 Barcelona va
ment aquesta fàbrica va continuar essent objectiu
patir els Bombardejos més sagnants de la guerra.
militar, però mai va arribar a ser tocada per cap
En només 48 hores la ciutat va ser atacada més de
bomba. En aquell primer bombardeig, els efectes
12 vegades per l’aviació feixista(aviació italiana
immediats van ser devastadors:18 morts, més de
amb base a Mallorca), i aquests van llençar indis-
20 ferits i nombrosos d’anys materials en edificis
criminadament més de 44 tones de bombes. El
i carrers. Aquest primer atac va causar un fort
balanç de morts va ser esfereïdor: gairebé 1.000
impacte emocional entre els barcelonins i serà
morts, la majoria causats per la bomba del Coli-
recordat, posteriorment, juntament amb els bom-
seum. Aquesta bomba va ser el pitjor bombardeig
bardejos de tres mesos desprès i del març de l’any
que va caure sobre Barcelona, els barcelonins es
1938. Els infants es van convertir en les víctimes
van paralitzar. Aquell dia de primavera es va aixe-
més indefenses i vulnerables. Davant la persis-
car assolellat. Per als Barcelonins això era símp-
tència i el perill dels atacs a les ciutats de la rera-
toma de “mal temps”, ja que dies així eren més
guarda, moltes famílies van prendre la decisió de
propicis per bombardejar la ciutat des de l’aire.
traslladar els seus fills a l’estranger. Un més des-
Tres avions Savoia S.81 van iniciar els atacs so-
près del primer bombardeig naval, el 16 i 18 de
bre el nucli antic i l’Eixamle. A tres quarts de vuit
març de 1937 es van iniciar els bombardejos ae-
es va produir un altre atac, i a dos quarts d’onze
ris. Molts d’aquests bombardeigs efectuats sobre
van continuar plovent bombes sobre el centre de
Barcelona es van produir per la nit sobre el casc
la ciutat. Al casc antic, els projectils van caure so-
urbà de la ciutat, provocant més morts. A partir
bre l’escola Milà i Fontanals, atapeïda d’infants.
d’aquí, la gent ja havia après a odiar els dies i les
El nombre de morts ho deia tot: 252 morts i 525
nits clares, perquè durant els dies o nits rúfols la
ferits, encara que el pitjor faltava per arribar. Cap
capa de núvols podia desdibuixar carrers i places,
a les dues de la tarda , els carrers del centre de la
evitant així que es produïssin els bombardejos a
ciutat eren plens de vianants, era l’hora punta al
causa de la mala visió. Molta gent va ser evacua-
cafès i en els transports públics.
da, i molta d’altre va fugir als camps. Malgrat els
7
De sobte, una bomba llençada des de 5.500me- El 26 de gener de l’any 1939, Barcelona final-
tres d’alçada va provocar una explosió fortíssima ment va ser derrotada pels nacionals, i no és fins
i una immensa nuvolada de fum i pols de 250 me- el 10 de Febrer que es duu a terme tota l’ocupació
tres d’alçada que es va veure des de molts indrets de Catalunya, l’última resistència pel front fran-
de la ciutat. L’explosió es va produir a la con- quista.
fluència entre Balmes i la Gran via. L’efecte mul- Més o menys va ser a partir d’aquí que va co-
tiplicador de la bomba, en caure sobre el camió mençar el règim franquista i amb això la post-
carregat d’explosius, va arrabassar tot el que va guerra, i la repressió franquista. Aquesta va com-
trobar. Els resultats van ser centenars d’edificis portar l’exili, la mort i la repressió de nombrosos
destruïts i una xifra elevadadíssima de víctimes militants republicans i dels partits i sindicats
mortals i de ferits. Aquests bombardeigs van te- obrers. El nou règim suprimí immediatament
nir gran repercussió internacional, sobretot des- l’Estatut de Catalunya, reprimí tota manifestació
près de difondre’s la informació que l’ordre dels de catalanisme i prohibí l’ús públic de la llengua
atacs l’havia donat Mussolini en persona. Durant catalana. El 1940, el president de la Generalitat,
aquells tres dies i dues nits de bombardejos sis- Lluís Companys, capturat a França pels nazis,
temàtics, els serveis d’assistència sanitària no fou lliurat a les autoritats franquistes i afusellat a
donaven l’abast. La intervenció de la Creu Roja Barcelona. Per concloure, la postguerra es va ca-
i el bombers in situ en les tasques d’extracció i racteritzar pel clima de repressió política i social
salvament va ser eficaç i modèlica, tot i la maca i d’endarreriment econòmic i cultural.
d’experiència en catàstrofes d’aquesta mena. La
deflagració del 17 de març a prop del Coliseum
va carbonitzar els vehicles de transport públic i
els passatgers que es dirigien a casa seva a dinar.
L’enormitat de la tragèdia va sembrar la por i la
sensació de no estar segur en cap lloc. En els dies
següents, la gent va començar a fugir, carregades
de paquets i maletes, passeig de gràcia amunt, i
cap als afores de la ciutat, a la recerca de llocs
més segurs.
El dia 30 de Gener de 1938 fou un dia especial-
ment Sagnant. Els avions de l’Aviació Legionària
Italiana van perpetrar un atac especialment cruel
que va convertir la ciutat en un autèntic infern de
9:00 a 11:20 del matí ininterrompudament “La retirada de Catalunya- la fugida dels
El 6 de juny de 1938 , cap a les onze de la nit, el ciutadans.”
bombardeig sobre Barcelona va destruir el dipò-
sits de Campsa que estaven situats a la carretera
de Can Tunis. L’incendi que llavors es va produir
va durar bastants dies i va arribar a enfosquir la
llum del sol sobre la ciutat.