El

Racionalisme

RENÉ
DESCARTES
(1596-1650)
 RENÉ DESCARTES
BIOGRAFIA
1596. Neix a La Haye (Turena) en el si d'una família benestant
"Des Cartes".
1605. Ingressa al col·legi de Jesuïtes de La Flèche
 1618. Va voluntari a la guerra. Primer lluita amb els protestants;
l'any següent amb els catòlics.
 1619. Té una visió nocturna (Ulm). Necessitat de trobar un
mètode universal que doni consistència a tot el saber.
 1620-1628. Es dedica a viatjar per tota Europa.
 1629. Es retira a Holanda on és acusat d'ateisme i condemnada la
seva filosofia.
 1635. Neix la seva filla Francine, fruit de la unió amb Hélène Jans.
 1640. Mor Francine d’escarlatina.
 1649. Va a Suècia convidat per la reina Cristina (23a).
 1650. Mor a Estocolm d’una pulmonia.

OBRES
 Regles per a la direcció de l'Esperit (publicat pòstumament el
1701)
 Tractat del món (Publicat pòstumament el 1677)
 Discurs del mètode (1637)
 Meditacions metafísiques (1641)
 Principis de filosofia (1644)
 Tractat de les passions (1649)
 Crani de Descartes en el
Musée de L'Homme a París

El cos de Descartes va romandre a Suècia 16 anys. Quan, finalment, les seves

restes mortals van arribar a França, reclamades pels seus admiradors i amigues,
es va obrir el taüt i es va descobrir que faltava el crani.
Segons va arribar a afirmar Cristina de Suècia en les seves Memòries, el va
sostreure un oficial anomenat Isaac Planstrom...
 Característiques generals del
pensament de Descartes
 Intent deliberat per trencar amb el passat (crítica a l’ aristotelisme i
l’escolàstica) :
 No confiar en l’autoritat de cap filòsof anterior. Només confiar en la
pròpia raó.
 No confondre el que és clar i evident amb les conjectures més o
menys probables. Només hi ha una base del coneixement: el
coneixement cert.
 Utilitzar idees clares i distintes, i rebutjar tots aquells termes que
estiguin mancats d’un significat clar i precís.
 La desconfiança en l’ autoritat el dubte sobre tot saber establert, no
té per objecte eliminar les veritats anteriors, ni caure en
l’escepticisme. Ans al contrari, l’interessa establir un sistema de
veritats segons l’ordre imposat per les exigències de la raó mateixa.
 El seu ideal de filosofia era el d’un sistema de veritats fonamentals
evidents per sí mateixes, ordenades en un sistema deductiu.
Aquest ideal li va ser suggerit en gran part per les matemàtiques.
 Confiança il·limitada en les possibilitats del coneixement humà per
arribar a les veritats absolutes Déu, l’ànima humana i el món com a
totalitat (dogmatisme racionalista).
 PUNT DE PARTIDA: insatisfacció pels
ensenyaments rebuts a La Flèche, sobretot
pel que fa al pensament aristotèlic i
escolàstic és obsoleta, no aporta
nous coneixements

CAL COMENÇAR DE BELL NOU I

CONSTRUIR UNA NOVA FILOSOFIA, partint
d’uns fonaments més sòlids i segurs,
INDUBTABLES

Les matemàtiques, a causa de “la certesa i de

l’evidència de les seves raons”, brinden el model
a partir del qual es pot obtenir el nou q de
veritat.
Unitat del saber i necessitat del
mètode
 Les diferents ciències són manifestacions d’una
única saviesa humana (Mathesis universalis)
 La saviesa és única perquè la raó és única,
encara que s’aplica a molts camps diferents
 Cal, doncs, conèixer el funcionament de la raó i
quina és la seva estructura per tal d’aplicar-la
sense errors
 Unificació del
saber sota un sol
Enfront
mètode (Mathesis
d’Aristòtil, el Tronc:
universalis)
qual pensava Física
que cada saber
Branques:
ha de tenir el seu
Metàfora ciències
mètode, d’acord
de l’arbre aplicades
amb el seu
de la
objecte Arrels:
ciència
RAÓ I metafísica
MÈTODE
Fonaments de la
confiança del mètode
REGLES DEL
MÈTODE
Evidència Certesa dels Seguretat de les
Anàlisi principis demostracions
Síntesi
Enumeració
Es construeixen Es realitzen per
per intuïció mitjà de la
deducció
 EL MÈTODE
 Problema: com avançar amb seguretat pel camí del
coneixement? Com evitar els errors? La causa no pot ser la
raó perquè aquesta és sempre la mateixa i és una eina valuosa
i eficaç. La causa ha de trobar-se en l’ús de la raó.
 Solució: cal utilitzar un MÈTODE segur i rigorós com el de
les matemàtiques, perquè a través d’elles s’obté un
coneixement segur. Aquest mètode és el DEDUCTIU, sense
necessitat de recórrer a l’experiència (font d’enganys).
 Aplicació: a la Filosofia = Ciència

"El coneixement és com un arbre del

qual l'arrel és la metafísica, la física el
tronc i les altres ciències són les
branques que creixen del tronc".
Principis de Filosofia 1677
Dos modes de coneixement
 Intuïció: Espècie de “llum
o instint natural” pel qual
captem sense possibilitat
d’error i de forma immediata,
els conceptes simples que
sorgeixen de la raó mateixa
 Deducció: lligam o
connexió de les cadenes de
raons que ens porten al
descobriment de noves
veritats a partir de les ja
conegudes. S’exerceix de
dues maneres:

Anàlisi: Síntesi:
Descomposició Reconstrucció
dels objectes del complex a
d’estudi en parts
partir d’allò
més simples
simple
QUÈ ÉS EL MÈTODE?
 “Entenc per mètode, algunes regles certes i fàcils gràcies
a les quals tots els qui les observin exactament no
suposaran mai veritable el que és fals” Regles per a la
direcció de l’esperit
 Mètode = ordre
 Exercici quotidià que permet pensar ordenadament.
 Un conjunt de regles de coneixement pràctic.
 Suma d’intuïció + deducció

QUINES SÓN LES REGLES DEL

MÈTODE?
1. EVIDÈNCIA
2. ANÀLISI
3. SÍNTESI
4. ENUMERACIÓ
 LES REGLES DEL MÈTODE

1. EVIDÈNCIA 2. ANÀLISI 3. SÍNTESI 4. ENUMERACIÓ

Cal no Dividir les Conduir per Revisar tot el
admetre res idees ordre els procés per estar
que pugui ser complexes en pensaments, segurs de no
dubtós i parts simples. dels més haver omès res.
només Acceptant les simples als més
acceptar com més evidents complexos.
a vertader allò com a
clar i distint. vertaderes.
L’aplicació de la REGLA DE L’EVIDÈNCIA implica dubtar de tots els coneixements
rebuts per així assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber.

CARACTERÍSTIQUES DEL DUBTE

METÒDIC
No escèptic. Deliberat i voluntari

PROVISIONAL
És el pas previ al coneixement vertader

UNIVERSAL
• Experiència anterior: criteri
d’autoritat i tradició
TEORÈTIC • Present, món exterior NO PRÀCTICA
• Física • Moral
• Matemàtiques • Religió
• Filosofia • Costums
• Política
 EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT
DE QUÈ S’HA DE DUBTAR? I PER QUÈ?

INCERTESA DADES SENSORIALS

• Els sentits ens poden enganyar. ERRORS DEL RAONAMENT
• Les coses no són sempre el que • Dels coneixements adquirits
semblen. • Del saber escolàstic basat en
demostracions racionals.
 EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT
DE QUÈ S’HA DE DUBTAR? I PER QUÈ?

DIFICULTAT PER DISTINGIR EL

SOMNI DE LA VIGILIA HIPÒTESI DEL GENI MALIGNE
(Meditacions metafísiques)
• Universalitat del dubte
• Hipòtesi metodològica
 EL DUBTE I LA PRIMERA VERITAT
COGITO, ERGO SUM
(Penso, aleshores existeixo)

És una INTUÏCIÓ FUNCIONS

• INDUBTABLE
• EVIDENT • Justifica l’existència
• CLARA d’un jo pensant
• DISTINTA diferent del cos
• Principi modèlic
 RES COGITANS
SUBSTÀNCIA PENSANT
Del dubte metòdic s’extreu que:
• sóc JO qui dubta
• haig d’EXISTIR per poder dubtar
• el dubte és una forma de PENSAMENT

COGITO, ERGO SUM

(Penso, aleshores existeixo)

"Què sóc, llavors? una cosa que pensa. I què és una cosa que
pensa? És una cosa que dubta, que entén, que afirma, que
nega, que vol, que no vol, que imagina també, i que sent. Sens
dubte no és poc, si tot això pertany a la meva naturalesa. I per
què no li hauria de pertànyer?..." Meditacions metafísiques,II
 RES COGITANS
SUBSTÀNCIA PENSANT

I què penso?
 RES COGITANS
SUBSTÀNCIA PENSANT
PENSO IDEES OBJECTIVES / SUBJECTIVES?

Aplicació de la segona
regla de l’ANÀLISI
INNATES FACTÍCIES
ADVENTÍCIES Provenen de la nostra Provenen de la
ment i emergeixen de imaginació: unicorn,
Provenen dels sentits: la pròpia facultat de centaure, ET...
arbre, casa,... pensar. Són clares i
distintes.
DÉU
PERFECCIÓ
EXTENSIÓ
SUBSTÀNCIA
CAUSA
NOMBRE
JO
Nota: Canvi en la teoria del coneixement,
 LES TRES SUBSTÀNCIES
De l’anàlisi de les idees Descartes dedueix l’existència de tres substàncies
o coses (res). La substància és una realitat que existeix de tal manera que no
necessita cap altra realitat per existir. Meditacions metafísiques, 3.

Substància imperfecta, però dotada de raó. Correspon al

RES COGITANS pensament, a tot el que no és material, a la ment, ànima o
esperit...

Substància perfecta. Correspon a Déu, o a la idea de quelcom

perfecte, de tal manera que no és possible que no existeixi, essent
RES INFINITA l'existència la màxima perfecció; això no vol dir, però, que existeixi
tot allò del qual nosaltres en tenim pensament o idea fora de la
nostra ment. Demostrar l'existència de Déu no és fàcil i al final
Descartes afirma que Déu ha d'existir, si més no, per tal d'avalar el
nostre coneixement.

Substància finita i creada. Correspon a tot el que és material i

RES EXTENSA extens: el conjunt dels cossos del món material. Descartes
distingeix entre qualitats primàries (tamany, figura, moviment...) i
qualitats secundàries (colors, sons, olors...).
 Substància i classes de substància
Déu Substància Perfecta i no
(res)infinita creada

Jo (ànima) Substància Imperfecta i

(res)pensant creada

Món Substància Imperfecta,

(res) extensa creada i finita
 LA RES INFINITA
 Que tinguem la idea de la substància
extensa en la nostra ment no demostra,
però, que els cossos tinguin una
existència fora de nosaltres.

 Com puc saber que allò que s’esdevé en aquest moment

a la meva consciència està passant fora de mi mateix?

Necessitem trobar un nexe segur entre el pensament i la

realitat exterior. Aquest pont serà Déu, la substància
infinita
 Tal i com passava amb la substància extensa,
tenir la idea de substància infinita en la meva
ment, no vol dir que Déu existeixi.
 Que hi hagi en mi la idea de Déu només vol dir,
en principi, que jo entenc aquesta idea. Fins i tot
el que diu “Déu no existeix” ha d’entendre la
idea de “Déu” si la seva frase ha de tenir sentit.
 El que cal preguntar-se és si aquesta idea
innata pot haver estat produïda per la pròpia
raó.
 Demostració de l’existència de Déu
Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni
Maligne i garantir l’existència de la veritat.

PROVA GNOSEOLÒGICA

Entre les idees innates, hi ha la

idea de Déu com a ésser perfecte
i infinit. És clar que la idea d'un
ésser perfecte i infinit no pot
provenir d'algú imperfecte; l’autor
d’aquesta idea no puc ser jo,
criatura finita i imperfecta, només
pot tenir com a causa un ésser
infinit i perfecte que és Déu i és
ell qui ha posat en mi la idea
d’una substància infinita.
Demostració de l’existència de Déu

PROVA COSMOLÒGICA

Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i

conservació) no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu
com a causa del meu ésser i de tot el que existeix.
 Demostració de l’existència de Déu
PROVA ONTOLÒGICA

Descartes dóna un altra prova que és una nova versió de l’argument

ontològic, el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de
l’existència de Déu. Va ser formulat per primera vegada per Anselm de
Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’existència de Déu
partint de la idea mateixa de Déu..

Sant Anselm el formulà així: En el Discurs el filòsof francès ens l’exposa de la

Tots els homes tenen una idea de Déu, i
entenen que és un ésser tal que és
impossible pensar-ne un de més gran
que ell. Un ésser així ha d’existir no
només en el nostre pensament sinó
també en la realitat, ja que si només
existís en el pensament en podríem
pensar un de més gran que ell, que
tindria la perfecció de l’existència. En
conseqüència Déu ha d’existir en la
Realitat.
manera següent: “... tornant a examinar la idea
que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que
l’existència hi era compresa, de la mateixa
manera que en la idea de triangle s’hi comprèn
que els seus tres angles són iguals a dos rectes,
o a la d’una esfera en què totes les parts són
equidistants a un centre, i fins i tot de
manera encara més evident; i, en conseqüència,
és tan cert, almenys, que Déu, que és l’Ésser
perfecte, és o existeix, com ho pugui ser
qualsevol demostració de geometria”.
 DÉU COM A GARANTIA DE VERITAT
Un cop demostrada l’existència de Déu com a ésser perfecte i bondadós es
pot rebutjar la hipòtesi del geni maligne: un ésser perfecte no ens ha pogut
donar una facultat de coneixement que ens condueixi a error. “Quan la nostra
raó reconeix alguna cosa de forma clara i nítida, no s’equivoca. Perquè un
Déu perfecte no ens enganyaria” (J. Gaarder: El món de Sofia).

Déu és en el sistema cartesià GARANTIA DE LA VALIDESA DEL

CONEIXEMENT: l'existència de Déu m'assegura que les idees clares i
distintes que tenim sobre la realitat exterior són veritables.

Fins ara ha arribat, de forma racional, a la conclusió que ell és una substància
pensant i que existeix un ésser perfecte. Només a través de la raó es pot
conèixer l'existència de l'ànima i de Déu; aquells filòsofs que es basen en les
coses sensibles i només creuen en allò que poden tocar i veure, difícilment
podran assolir aquest coneixement.
 RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món
exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una
substància infinita o Déu que garanteix el pensament. Però també té la idea
clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar segur?

Déu garanteix l’existència de la res extensa.

RES EXTENSA
Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és
patent que no m'envia aquestes idees
immediatament per si mateix, ni tampoc per Realitat material
mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat
d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat
Déu cap facultat per a conèixer que això és
així, sinó molt al contrari, una poderosa
MECANICISME
inclinació a creure que les idees parteixen de
les coses materials, no hi veig com podria
disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes
idees partissin d'un altre punt o fossin
productes d'altres causes i no de les coses
materials.“ Meditacions metafísiques,IV

Aplicació del dubte metòdic
NO puc dubtar del fet de dubtar
(pensar). EGO COGITO, EGO
SUM
El que hi ha en la meva ment
quan penso són IDEES, d’entre
les quals les INNATES són les
que ofereixen més veracitat
Entre aquestes idees innates,
es troba la idea de
SUBSTÀNCIA (res cogitans,
res infinita, res extensa)
La idea de substància
pensant ha quedat
demostrada per
l’aplicació del dubte,
però les altres, no.
La substància extensa només pot
ser validada per l’existència de la
substància infinita, que és la que ha
posat en mi les idees innates, les
quals són racionals.
Déu és
perfecte, i
per tant,
VERAÇ Així, Déu esdevé
GARANTIA DE
VERITAT de les idees
de la raó
 RES COGITANS RES EXTENSA
PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’home està composat per dues
substàncies: el cos és una màquina acoblada a un esperit.

ESPERIT COS
RES COGITANS RES EXTENSA
PENSAMENT MATÈRIA

LLIBERTAT MECANICISME
DETERMINISME
Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de
la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la sang
i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i
influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules
pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de
l'hormona melatonina, que regula els ritmes vitals i els estats de son).
 CRÍTIQUES A DESCARTES
Antoine Arnauld: problema de la circularitat Déu-evidència implícita
en la circularitat Déu-cogito:
Descartes diu que només estem segurs que són vertaderes les
coses que concebem clarament i diferentment, perquè Déu existeix i
ho garanteix. Però no podem estar segurs que existeix Déu, si no el
concebem amb tota claredat i distinció; per tant, abans d'estar
segurs de l'existència de Déu, hem estar-ho de que és vertader tot el
que concebem amb claredat i distinció».

COGITO IDEES EVIDENTS

IDEES
Són VERITAT perquè
clares i distintes

DÉU garantia DÉU EXISTEIX

És l’existència de DÉU la que ens assegura que el COGITO és VERITAT o

és el COGITO i l’EVIDÈNCIA que ens asseguren que DÉU existeix?
 OBJECCIONS A DESCARTES
Frans Burman: circularitat Déu-memòria. Només podem confiar
en la nostra memòria si sabem que un Déu veraç i bondadós ens
la va donar, però per saber si Déu existeix i és veraç i bondadós
necessitem confiar en la nostra memòria.

MEMÒRIA

És VERITAT perquè

DÉU EXISTEIX

Thomas Hobbes: Si Déu garanteix el coneixement, d’on prové l’error?

Es pot rebutjar totalment l’experiència?
 RESPOSTA A LES OBJECCIONS
Resposta de Descartes: l’error en el coneixement prové de la VOLUNTAT

L’esperit humà té dues facultats

RAÓ ENTENIMENT VOLUNTAT

S’ha de sotmetre

A vegades dominada per

les PASSIONS (COS)

S’han d’eliminar
(ESTOÏCISME)
 RESPOSTA A LES OBJECCIONS
Resposta de Descartes: l’EXPERIÈNCIA no es pot eliminar, però té un
paper secundari (Física).

 Proporciona ocasions per a que la ment reconegui les idees

que té en potència.

 Serveix per adquirir coneixements que ens mostren que hi

ha objectes externs (existència avalada per Déu) que es
corresponen a les nostres idees.

Resposta de Descartes a les objeccions de cercle viciós: el COGITO,

ERGO SUM, és una evidència absoluta i negar-la implicaria contradicció.
 IMPORTÀNCIA DEL PENSAMENT DE
DESCARTES

 Dóna importància al SUBJECTE

(pensament, llibertat i autonomia) per
sobre de l’OBJECTE (extensió,
determinat i mecànic).

 Canvia el punt de vista de l’Edat

Mitjana (de la certesa de Déu a la
certesa de la Raó). En canvi Descartes
parteix de la certesa de la raó per arribar
a la certesa de Déu.

 El seu atreviment per qüestionar-ho

tot i l’èmfasi en la importància de la
RAÓ el van convertir en el pare de la
FILOSOFIA MODERNA.
Idees clau del pensament de
Descartes
 Renovació del saber
 Importància de les matemàtiques
 Elaboració d’un nou mètode
 Aplicació del dubte metòdic
 Veritat bàsica: existeixo com a ésser pensant
amb algunes idees innates
 Déu existeix com a garantia de la meva raó i del
meu coneixement del món
 Món = substància extensa i en moviment