ETPCLOT

HISTÒ RIA DE L’ART

Art Antic, Art Clà ssic i Art Modern
Sabrina García Maldonado
Art clà ssic
Grècia:

Característiques generals:

1. Pilars fonamentals sobre els quals es fonamenta la gènesi creativa de l’art grec: Home
(antropocentrisme), natura, raó, harmonia i bellesa.
2. Orientats cap a la recerca incansable de la bellesa, basant-se en l’harmonia i en la
proporcionalitat en relació a l’ésser humà.
3. Els edificis, gràcies a la recerca d’aquesta bellesa van guanyar esveltesa i elegància a
causa de minuciosos càlculs matemàtics emprats en la seva construcció.
4. Model i referència: de l’art romà i reinterpretacions renaixentistes.
5. Sintetitza les característiques generals de l’art hel·lènic. Busca la bellesa amb
l’harmonia i la proporcionalitat.
6. Escultura: captació naturalista de la figura humana.
7. Polis: lloc de convivència dels ciutadans. Comença sent un grup organitzat de famílies
amb polis independents que tenien els seu govern i sistema econòmics propis. On
només podien votar homes grecs i lliures amb un vot directe. Grècia estava formada
per un conjunt de Ciutats- Estat que governaven per si mateixes.
8. Model de ciutat: economia oberta, comercial, cultura marítima i de relació amb el
pobre i de règim democràtic.
9. Ideal polític: participació de tots els seus ciutadans a la creació de lleis.
10. Pensament grec: utilitza la raó com arma de coneixement o de saber. Van sistematitzar
el coneixement amb la física i és quan neix el concepte empíric.

Antecedents:

 Art cretomicènic: Es l’avantpassat de l’art grec, amb manifestacions artístiques i

arquitectòniques de dues civilitzacions del Mediterrani oriental.

 El cretenc o minoic: L’edifici principal es el palau amb diverses zones independents al

voltant d’un pati rectangular central; un dels elements arquitectònics pels quals
destaquen són les columnes vermelles; el fust de les quals té un diàmetre variable
que augmenta de la base amunt. A l’interior dels palaus els murs estaven decorats
amb baixos relleus i pintures al fresc que recreaven escenes de la vida quotidiana i de
la natura. Estil amb una gamma cromàtica mol rica herència dels models de la pintura
egípcia. S’utilitza la ceràmica de Camares de motius geomètrics i naturalistes.
  El Micènic: La construcció de grans muralles aixecades amb pedres de dimensions
enormes o ciclòpies evidencia el caràcter guerrer del poble micènic. A l’interior
d’aquesta ciutadella defensiva destaca el palau. Aquesta s’articula al voltant del
mègaron que es una estança de planta rectangular tancada (domos) a la qual
s’interposen un pòrtic amb columna i un vestíbul (prodomos). Els thólos o tombes
dels prínceps micènics, son origen dels santuaris grecs i a l’interior es guardava
l’orfebreria. La ceràmica micènica hi ha un repertori decoratiu heretat de l’art
cretenc (motius florals i ornamentals).

Arquitectura:

 Característiques
o Modifica les tècniques constructives anteriors i les adapta a nous principis.
o Recerca constant de la bellesa perfeccionada i l’equilibri de les formes i tot el que li
conforma.
o Sistema constructiu arquitravat (Líneas horitzontals i verticals) amb superposició de 4
elements: plataforma, columna [s’hi diferencien la base (absent en el dòric),el fust i el
capitell], l’entaulament (arquitrau, fris, cornisa) i la coberta (de dos aiguavessos, tancada
als costats per un frontó triangular).
o Van utilitzar càlculs matemàtics complexos amb la preocupació per adaptar els edificis a
escala humana.
o Les proporcions i les línies s’uneixen per aconseguir simetria i harmonia visual.
o Bombament suau creat al centre del fust de les columnes (èntasi) perquè sembles recta.

 Estils arquitectònics:
o Dòric (a partir del segle VII aC.)
o Jònic (a partir del segle VI aC)
o Corinti (a partir del segle IV aC)

 L’ urbanisme de les ciutats gregues condicionat per tres factors:

o Caràcter independent de les polis.
o La topografia muntanyosa del terreny.
o La introducció de la democràcia a Atenes.

 Les polis hel·lèniques:

o S’organitzaren a l’interior d’un recinte emmurallat, preparat per fer cara als habituals
conflictes bèl·lics.
o A l’interior hi ha la zona més alta i fortificada de la ciutat (l’acròpoli) on es construïen els
edificis sagrats.
o Elements urbanístics al voltant de l’acròpoli.
Arquitectura religiosa:

 El temple: és la construcció religiosa més destacada. A l’interior hi ha l’ imatge divina.

Primer es van construir en fusta desprès amb pedra i finalment amb marbre blanc
policromat (blava, vermella, daurada).

o La forma més comuna del temple grec es l’estructura de planta rectangular amb tres
espais:
- Pronaos: Entrada que dóna accés al lloc sagrat del temple.
- -Naos o cel·la: Espai sagrat a l’interior del qual hi havia la imatge escultòrica de
la divinitat.
- -Opistòdom: Una cambra o nau posterior.

o Segons el nombre de columnes:

-Dístil:2 -Monòpter: Aquells que tenen el perímetre envoltat de columnes

-Tetràstil:4 -Dípter: Si s’envolta x 2.

-Hexàstil:6 -Pseudoperípter: Si les columnes estan adossades al mur.

-Octàstil:8 -L’amfipròstil: Columnes a les 2 façanes del temple.

-Decàstil:10 -Pròstil: En un dels pòrtics.

-L’àpter in antis: ubicades entre la prolongació dels murs que acullen el pòrtic.

-Thólos: temples de planta circular.

Arquitectura civil:

 L’edifici públic: més significatiu de l’arquitectura grega va ser el teatre, on es

representaven les tragèdies i les comèdies. Aquests es construïen aprofitant els desnivell
d’una muntanya que servia per disposar les grades o càvea, als peus de les quals hi havia
l’escena o es feia la representació teatral i l’orquestra era l’espai circular. Van ser
importants els pòrtics coberts (estoa) els estadis (competicions atlètiques) i els gimnasos
(palestres).

 Escultura: En bronze i marbre, sempre policromada. Tema central: La figura humana en

les dues tipologies escultòriques principals:

o Relleu: Decoració de timpans i frisos en temples i altars.

o Escultura exempta: Reflex de l’evolució del cànon de bellesa hel·lènic.
 - Les primeres manifestacions escultòriques gregues eren petites figures de
caràcter votiu o religiós fetes amb vori,terracota o cera, que s’empraven com a
base per obtenir les de metall. Les de fusta s’anomenaven xoàna.
- Les escultures del Pròxim Orient van produir l’escultura monumental on es
distingeixen tres etapes de l’art grec:

1) Període Arcaic (Segles VIII-VI Ac)

En el període arcaic, l’escultura grega es va caracteritzar per la representació
de figures humanes masculines, anomenades koúroi o curos i femenines
anomenades kórai o cores.

2) Període Clàssic (Segles V-IV ac)

El període clàssic va mostrar e el seu conjunt la preocupació dels artistes per
reproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals
s’intenta assolir el model ideal de bellesa humana. Arrodonien la musculatura i
representaven les figures en postures més naturals perdent la rigidesa i
frontalitat. Període post clàssic o segon classicisme, preocupació per mostrar
sentiments o emocions.

3) Període hel·lenístic (Segles IV-I ac)

L’escultura grega va sintetitzar tota l’etapa interior, fent culminacions
dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat o equilibri clàssics.
Noves formes amb tensió i moviment i rostres amb expressivitat (retrat i
anècdota).

 Ceràmica: Solen ser àmfores, plats i vasos. En l’evolució de la ceràmica s’hi poden distingir
tres grans períodes.

o Ceràmica geomètrica: Reelaboren les formes de la ceràmica micènica i

s’enriqueixen la decoració amb sanefes geomètriques i lineals.

o Ceràmica arcaica: Figura humana representada amb més detallismes. Figures

negres sobre fons vermell amb escenes mitològiques o viceversa amb escenes
quotidianes. Gran detallisme i realisme.

o Ceràmica clàssica: Decoració de figures vermelles sobre fons negre amb un a

representació més complexa i més pròxim a la pintura.

 Mosaic: És una tècnica artística destinada a la decoració de terres i murs en àmbits privats
i monuments públics. Dos tipus:
o De còdols: fet amb pedres naturals blanques o lleugerament acolorides.
o De tessel·les: format per petites peces de pedra de diferents colors tallades
amb més o menys regularitat (opus versiculatum).
Roma:

Característiques generals:

1. Notable herència etrusca, grega i hel·lenística (que procedeix de l’Orient Pròxim i

d’Egipte).
2. Ús sistemàtic de l’arc de mig punt i la volta de canó o d’aresta.
3. Fa servir els ordres grecs tradicionals (dòric, jònic i corinti), als quals afegeix l’ordre
toscà d’origen etrusc, i l’ordre compost, una creació original de l’art romà.
4. Priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un
gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria.
5. Decoren amb pintura i amb mosaics.

Referents històrics:

A la darreria del segle VIII a.C., a la península Itàlica els sabins i els llatins van fundar Roma, que
amb el temps es va convertir en la capital d’un dels imperis més poderosos.

Es diferencien tres grans períodes:

1) Monarquia (753-509 a.C.): etapa governada per reis d’origen etrusc, un poble que
habitava la Toscana va deixar una empremta artística fonamental en el posterior art
romà.
2) República (509-31 a.C.): s’inicia amb l’expulsió dels etruscs, i en la qual els romans
van dur a terme la conquesta i colonització.
3) Imperi (31 a.C -476 d.C.): atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran,
s’opta per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador i es divideixen els
territoris per províncies. Però les tribus bàrbares assetjaren l’Imperi, van derrotar
l’emperador i posà fi a l’Imperi Romà d’Occident.

La cultura etrusca es configura com una interessant barreja d’art grec i art orienta, el
desenvolupament de la qual va determinar bona part de l’art romà posterior.

Evolució artística:

Des del punt de vista cultural i artístic no es pot parlar d’un art pròpiament romà fins al segle II
a.C. S’ha diferenciat l’art romà en dos períodes:

1) El Republicà: influència de les formes culturals gregues i etrusques.

2) L’Imperial: s’inclou l’art tardromà iniciat a la darreria del segle III d.C.
Escultura:

 En l’àmbit funerari, els sarcòfags van ser la tipologia escultòrica més destacada. Estan
esculpides en bronze i terracota, reprodueixen els difunts amb una gan veracitat en una
escena relaxada i quotidiana.
 Fidelitat realista per la representació física: a causa de la profunda por a la mort i a l’oblit i
la creença que el difunt viurà a l’altra vida.
 Esdevenen aspectes de l’escultura arcaica grega.
 L’ús d’una geometria i un cert hieratisme.
 Estàtues exemptes.
 El retrat va ser el gènere més popular per l’elevat realisme.

Clara subordinació de l’arquitectura perquè la majoria de les obres tenien com objectiu
l’ornamentació d’edificis o monuments. Quant a l’estil té una clara influència etrusca i grega. A
banda del marbre també es treballa amb pedra i bronze.

 Retrat: s’hi inclouen el bust, l’escultura exempta i l’escultura eqüestre (assegut a un

cavall). El retrat va anar canviant gradualment des d’un retrat idealista fins a
l’esquematització del personatge.
 Relleu històric: caracteritzat per l’alt grau narratiu i recrea amb gran realisme i vivacitat
nombroses escenes bèl·liques de l’Imperi.

Pintura funerària:

 Destaca la decoració mural de les tombes amb gran colorit (per crear un ambient familiar
de què el difunt gaudirà a l’altra vida).
 Utilitza en certs casos la llei de la frontalitat egípcia.

Allargament desmesurat dels peus i dels dits de les mans amb la intenció de reforçar la
sensació de moviment.

Decoració pictòrica:

Les pintures es caracteritzen per un alt grau de realisme, en el qual destaca l’ús de la
perspectiva (disminuint la mida de les figures i difuminant-ne els detalls per donar
profunditat), el detallisme, la precisió, la riquesa cromàtica i la força expressiva.

1) Estil d’incrustació: (s.II a.C. fins al començament del s.I a.C.,) influència grega intensa,
imitació de les lloses de marbre.
2) Estil arquitectònic: (començament del s.I a.C.) donava una sensació il·lusionista. Amb
els anys s’incorporaren escenes mitològiques o humanes.
3) Estil ornamental: (darreres dècades del s.I a.C.) s’obrien a un món imaginari amb
freqüents presències d’escultures
 4) Estil il·lusionista: (després del terratrèmol del 62 d.C.) presència d’escenes amoroses,
picaresques, mitològiques i de la vida quotidiana i familiar.

Arquitectura etrusca:

L’ús de l’arc i la volta dos elements arquitectònics d’origen mesopotàmic i es convertiren en la

base tècnica de l’arquitectura romana. Destaca per dos tipus de construccions: les tombes i els
temples.

 Tombes: construccions de pedra van formar part dels ritus funeraris que determinaren la
creació de grans necròpolis. Estan cobertes per una construcció de forma cònica feta per
mitjà de l’aproximació de fileres de pedres.

 Temples: construïts amb materials com la fusta i el maó. De planta quadrangular,

descansaven sobre un podi alt i tenien un pòrtic de columnes, darrere del qual hi solia
haver tres portes que conduïen a tres cel·les paral·leles dedicades a les tres divinitats
etrusques principals. El sostre estava cobert amb coberta de dos aiguavessos, i sovint
estava decorat amb frisos escultòrics i amb estàtues de terracota als extrems.

L’ús d’un ordre toscà (arquitectònic arquitravat) que presenta dues característiques:

1) Una columna llisa amb base i capitell geomètric, compost de collarí, equí i àbac.
2) Un entaulament format per un arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i
una cornisa.

Urbanisme:

 Els romans apliquen a tota ciutat de nova construcció un sistema d’ordenament

geomètric en quadrícula, seguint el traçat dels campaments militars primitius.
 Divideix la Ciudad en quatre parcel·les separades per dos carrers principals: el cardo
(nord-sud), i el decumanus (est-oest).
 A l’encreuament resultant s’hi construeix el fòrum i una plaça amb els edificis públics més
importants (com l’àgora grega).
 Destaquen obres d’enginyeria: ponts, aqüeductes, monuments...
Tipologies arquitectòniques:

-Domus (unifamiliars)
-Casa
-Insulae (de veïns)

PRIVATS -Vil·les

-Palaus

-Monuments Commemoratius -Arc de triomf i Columna commemorativa

-Civil
-Monuments Administratius -Basílica

PÚBLICS -Monuments destinats a la Diversió -Circ

-Termes
-Religiós Temples -Amfiteatre / Teatre

Els edificis romans es poden diferenciar segons que siguin privats o públics.

 En l’àmbit privat cal assenyalar les cases, que poden ser unifamiliars (domus) o de veïns
(insulae). Els emperadors per la seva banda vivien i gaudien de les vi·les grans i fastuoses i
palaus als afores de les ciutats.

 En l’àmbit públic es poden distingir els edificis religiosos i els edificis civils. Destaquen els
temples com a culte als deus, pel que fa l’edificació civil responia perfectament a les
necessitats d’una societat complexa i evolucionada:

o Monuments destinats a la diversió:

 Termes: destinats als banys en piscines d’aigua calenta (caldarium), agua tíbia
(tepidarium) i aigua freda (frigidarium).
 Teatres: locals d’estructura semicircular construïts sense aprofitar el desnivell del
terreny.
 Amfiteatre: construcció de planta el·líptica sorgida de la unió de dos teatres. S’hi
feien lluites de gladiadors, neumàtiques i lluites d’animals.
 Circ: lloc on s’organitzaven les curses de cavalls i carros i activitats atlètiques.

o Monuments Administratius:
 El més importat és la basílica. Un edifici rectangular format per tres naus cobertes
amb una volta de canó i mitja cúpula al fons destinada al comerç, a l’administració
de justícia...
 o Monuments Commemoratius: Individualitzats i magnificats, que es dediquen a
recordar perennement les gestes de l’Imperi.
 Columnes commemoratives: hi ha de dos tipus: la rostral decorada amb elements
escultòrics que representen la proa d’un vaixell, i la historiada, el fust era recobert
amb relleus de gestes bèl·liques.
 Arcs de Triomfs: que eren construïts als accessos de les ciutats.

Materials:

Pedra, maó, marbre, també utilitzaren nous tipus de paraments per aixecar els murs, com:
l’opus carmenticium equiparable al formigó actual.

Neoclassicisme i Romanticisme

Referents històrics:

La Revolució Francesa (1789) i la Revolució Industrial van endegar els processos de

transformació política, econòmica i social que es van desenvolupar al llarg del segle XIX. La
Revolució Francesa va suposar el triomfs de la burgesia i la fi del l’Antic Règim, mentre que la
Revolució Industrial va afavorir l’aparició de la nova figura del proletari i va capgirar les
estructures econòmiques i productives. A França, s’hi van produir les grans revolucions socials.

La consolidació de la classe burgesa i el procés d’industrialització van provocar, durant el segle

XIX, un augment notable dels transports i l’aparició de noves formes d’energia. La població
creixia sobretot a les zones urbanes.

Els problemes derivats de la societat industrial van generar el sorgiment de noves doctrines
socials, com el socialisme i l’anarquisme, i de moviments reivindicatius i revolucionaris.

Localització i evolució artística

Es poden considerar com a nuclis bàsics les ciutats de Roma i Paris.

o Roma va ser el focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme.

o París va tenir una importància relativa durant el Neoclassicisme. Durant el període
romàntic es va esdevenir el lloc de referència obligat de l’art europeu.
a. El neoclassicisme es va desenvolupar en paral·lel a la Il·lustració i va coexistir
des d’un punt de vista teòric amb la fi del Rococó.
b. El romanticisme es va començar a utilitzar per ferir-se a la pintura per oposar-
lo a la pintura Neoclassicista. D’alguna manera el Romanticisme del segle XIX
va se una transformació del Neoclassicisme.
NEOCLASSICISME

Característiques generals:

o Va sorgir a la primeria del segle XIX

o Va utilitzar-se per designar una etapa breu “d’imitació” aparent dels models de Grècia i
Roma en què es produeix un art intel·lectualista, academicista i impersonal.
o Va tenir l’expressió més cabdal en la creació d’aquest estil l’interès per l’antiguitat
grecoromana, pel model republicà, el món clàssic...
o Va ser una creació contra els excessos del Barroc i del Rococó.
o Va voler abandonar la imaginació i sotmetre l’art al predomini de la raó, tot cercant
l’equilibri l’harmonia ideal de formes clàssiques.
o Bassat en els models grecs.
o Va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps.

Escultura Neoclàssica:

o Substitució d’un dinamisme característic del Barroc per una escultura molt més
harmoniosa, basada en el models, de l’antiguitat clàssica.
o Temàtica predominant: la mitologia. Tractada directament o de manera al·legòrica.
o Materials més emprats: marbre i bronze. Deixant la fusta típica del Rococó.
o Gèneres tractats: retrat, el monument públic i el funerari.
o Escultors:
 Bertel Thorvaldsen (danès)
 António Cánova (Italià)
 Antoni Solà (Català)

Arquitectura Neoclàssica:

L’arquitectura neoclàssica va rebutjar les ornamentacions supèrflues de tota mena i va cercar

versions simplificades dels models: grecs, etruscos, romans i egipcis.

 Formalment:
o Les columnes van substituir els pilars
o Els murs es van deixar llissos i coberts amb motius etruscos.
 Edificis:
o Característica del Rococó: la desaparició progressiva de l’arquitectura religiosa i la
construcció d’un gran nombre d’edificis públics i d’espais urbans.
 El classicisme va estar representat en:
o Madeleine de Pierre Vignon (temple de Glòria)
o Capitoli en Washington (grans proporcions amb una gran cúpula)
o Museo del Prado de Juan de Villanueva (Madrid).
Pintura Neoclàssica:

o Inspirada en l’ordre i l’equilibri de l’antiguitat.

o Aplicació estricta de la perspectiva lineal.
o Predomini del dibuix sobre el color.
o Ús de colors purs per precisar-ne els contorns.
o Temàtica del món clàssic, històric, mitològic.
o Solen fer referència a: la llibertat i als sentiments.
o Pintors destacats:
 Dominique Ingres
 Jacques Louis David
 Goya gran retratista que crea la tècnica de litografia.

ROMANTICISME

Característiques generals:

o Moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l’inici del segle XIX.
o Sorgeix com una actitud vital que afecta tant l’art, la literatura i la música com la manera
de viure.
o Les seves arrels ideològiques del moviment romàntic s’enfonsen en els grans pensadors
del segle XVIII (Rousseau).
o “Romàntic”: neix en contraposició als Neoclàssics.
o Nou ordre ideològic basat en l’exaltació vitalista i en la necessitat d’explorar nous camps:
 Costums populars
 Passions amoroses
 Paisatges exòtics...


Trets fonamentals del Romanticisme:

o Exaltació de l’individu i de les tradicions.

o L’aspiració a la llibertat individual i nacional.
o Recerca d’arrels del passat (nacionals).
o Comprensió i sentiment de la natura.
o Predilecció per l’exòtic, imaginari i irracional.

Pintura Romàntica:

o Fruit de l’individualisme i nacionalisme, llibertat creativa.

o Contrària a la rigidesa de l’academicisme.
o Distinció de dos grans tendències:
 Composició Barroca: predomini del color.
  Composició Clàssica: predomini del dibuix.
o Gènere: l’històric i el paisatge (espais naturals, ruïnes...)

Realisme i Modernisme

ARQUITECTURA:

 Passat i nous materials: Transformació de la Societat del segle XIX i el creixement urbà va
fer necessari un nou urbanisme per canalitzar l’activitat constructiva. Arquitectura
adaptada a les necessitats i possibilitats de la nova societat que barreja un conjunt de
propostes (historicisme) recuperar estils del passat (Art&Craft) es revaloritza
l’arquitectura popular (Arquitectura del ferro) nous materials. A finals del s.XIX Sorgeixen
dues tendències estètiques i funcionals: Modernisme i l’escola de Chicago.

 Eclecticisme de l’arquitectura historicista: Segona meitat del segle XX (ideals

nacionalistes)van propiciar la indagació en el passat per fonts medievals. Existència
simultània de tendències artístiques i contradictòries. L’eclecticisme era una mescla
d’estils arquitectònics amb el seu precedent en l’arquitectura historicista. De tots aquests
corrents el més important va ser el neogòtic sorgit de l’atracció que l’esperit romàntic
sentia pel món medieval. Pugin i Barry arquitectes més rellevants.

 Noves possibilitats del ferro:

 Nous problemes plantejats.

o Augment de la població va fer construccions ràpides i barates.

o Nous mitjans de comunicació (ferrocarril)
o Noves indústries necessitaven instal·lacions de característiques i dimensions
desconegudes.
o Progrés en la cultura i l’educació.

 Avantatges:

o Gran riquesa produïda.

o Recerca de nous mercats.
o Exposicions universals amb instal·lacions efímeres.
o Nous materials a final del segle XVIII (vidre i ferro colat) materials de gran
resistència.

Primer el ferro va ser rebutjat pels arquitectes i destinat a edificis industrials, a partir de
mitjans de segle es van dur a terme experiències més tècniques i es van construir grans edificis
de ferro i vidre per acollir les exposicions (desenvolupament tècnic i econòmic). Les
estructures metàl·liques van servir com a element de suport i van permetre limitar la funció
dels murs a la de element de tancament i el vidre com a pell translúcida al qual a final de segle
s’incorpora el Climent.

 L’escola de Chicago: La llavor del funcionalisme.

L’any 1871 a la ciutat nord-americana de Chicago va ser destruïda per un incendi i va haver de
reconstruir-se. En aquesta van participar molts arquitectes i la manca d’espai i l’especulació del
sòl van obligar a construir-hi edificis molt alts (gratacels) gràcies a les estructures metàl·liques.
La figura més destacada del grup d’arquitectes (Louis Sullivan) –magatzems Carson

L’escultura:

L’evolució d’aquesta esta relacionada amb la de la pintura però amb possibilitats formals i
temàtiques més reduïdes. L’escultura es va fer independent de l’arquitectura i va esdevenir
més lliure i la escultura monumental va deixar lloc a la petita figura de llar. Van aparèixer
noves formes expressives i una gran influència de Delacroix a les obres de Rude.

 En el Realisme l’autor d’escultures plenes de vida i d’espontaneïtat a destacar es

DAUMIER. Aquestes allunyades dels cànons acadèmics (Ratapoil).

 L’ impressionisme va tindre lloc la revisió escultòrica de RODIN amb la rugositat de

superfícies i multiplicació de plans amb les quals s’obté llums molt interessants.

TENDENCIES I “ISMES” PICTÒRICS.

Art que revisa de manera permanent el passat o els grans esdeveniments històrics, l’artista es
centra en la realitat quotidiana sense oblidar-se del romanticisme simbòlic. Manifesta un
seguit de tendències del Realisme i l’ Impressionisme en el seu vessant més quotidià, Simbòlic i
Postimpressionista.

L’Etapa de formació del Realisme francès(XIX) es va accentuar i va obrir una esquerda entre
l’art oficial i dirigit.

La pintura barroca espanyola va ser un referent evident en el llenguatge pictòric realista

(GOYA). Els artistes realistes van pintar sense selecció temàtica, pintaven de manera fidel allò
que veien. Hi havia una tècnica perfecta, perquè pintava el que veia beró l’elegia. La
representació realista del paisatge el trobem a l’escola de Barbizon (França).

La “fotografia objectiva” del Realisme.

Tant en literatura com en pintura, va cercar la realitat més pròxima i quotidiana. Noves classes
populars sorgides de la Revolució Industrial amb misèries i necessitats exigiren un nou art que
rebutja la retòrica romàntica i idealització neoclàssica. Va sorgir el Realisme que s’interessava
per la realitat concreta i es negava a idealitzar les imatges. Amb aquest s’abandonen els temes
medievals,clàssics, contemporanis tractats amb objectivitat.

 Implantació de la burgesia
 -Sensibilitat i consciència dels artistes envers problemes socials derivats de la
industrialització.
 Positivisme filosòfic de Compte.
 Desencís pel fracàs de la Revolució.

L’aparició de la fotografia (revolució tecnològica i positivisme filosòfic.

LA CAPTACIÓ ATMOSFÈRICA DE L’ IMPRESSIONISME.

Un nou moviment pictòric (Impressionisme) culminà la tendència d’unir visió i llum. La llum per
mitjà de tocs cromàtics solts, amb antecedents en CONSTABLE I TURNER. La sensibilitat social
va ser hostil a aquesta nova manera de pintar (MANET) que escandalitzar amb el seu cuadre
“dinar campestre”. Els pintors impressionistes van estar en contra de l’academicisme i l’art
oficial, a més de que van obtenir una gran amistat per lluitar pels seus ideals.

Alguns autors destacats varen ser: Monet, Renoir, Sisley (impressionistes)

 Les aportacions tècniques principals dels impressionistes van ser aquestes:

o La teoria dels colors: Tres colors primaris (groc, vermell, blau) i tres complementaris
(verd, violeta, ataronjat).
o La plasmació de llum: Es descobrí que els colors no són immutables i la incidència de la
llum és determinant.
o Les aparences successives: Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples
representacions amb tonalitats diverses.
o La coloració d’ombres en detriment del clarobscur: Abandonen la tonalitat fosca i
redueixen els espais acolorits amb les tonalitats complementaries (llums grogues o
violetes.
o La pinzellada solta: Pinzellades de colors purs agrupats.
o Plein air: Pintura realitzada al aire lliure (escola de Barbizon)

POSTIMPRESSIONISME: UN PONT CAP A L’AVANTGUARDA.

Va marcar dins d’aquest moviment la pintura francesa, perquè els impressionistes van exposar
junts i van sorgir nous talents i formes d’expressió. Els primers anys del segle XX separen
aquest moviment del cubisme. Hi ha un seguit d’actituds i tendències vinculades a les novetats
impressionistes, Per exemple: La pinzella solta deriva de l’ impressionisme científic. Seurat
anomena divisionisme a la base teòrica d’aquest corrent i puntillisme la seva tècnica
d’execució.
LA PERVIVÈNCIA DE LA PINTURA ACADÈMICA.

Juntament amb l’art d’avantguarda, la societat europea, especialment la francesa va mostrar

preferència pels pintors acadèmics. BAUDELAIRE rebutjà la pintura realista, culpant la
daguerreotípia de tots els mals de l’art i defensa la pintura de gran tema, on destaca:
COUTURE.

La pintura anecdòtica i preciosista va tenir gran acceptació, on destaca: MARIÀ FORTUNY, en

les obres del qual destaca el tema documental

EL MOVIMENT SIMBOLISTA.

Paral·lel a la literatura i com a reacció a la temàtica naturalista sorgeix el Simbolisme, que

s’inscriu en la tradició romàntica. Els simbolistes tingueren preferència per la representació de
temes bíblics o mitològics, impregnats d’elements que evoquen als somnis. Destaquen:
CHAVANNES, MOUREAU,REDON,ROUSSEAU iniciador del moviment naïf amb la característica
de la ingenuïtat voluntària de les formes i l’ús de colors brillants. Amb el simbolisme cal
anomenar els pintors nabins (profetes) que van utilitzar zones de colors purs amb finalitats
simbòliques i expressives.

MODERNISME

Difusió de les noves tècniques constructives que sorgeix a Europa el Modernisme. Aquest
proposa l’emancipació de l’arquitectura en favor d’unes tipologies decorativistes inspirades en
la natura, que intenten reaccionar contra l’ historicisme acadèmic del segle XIX. L’ enriquida
burgesia industrialitzada i també part de l’aristocràcia reclamen unes formes més refinades
que les que ofereix la producció industrial. Aquest moviment conté diferents arts i la
reivindicació del treball artesà, a més d’una característica comuna; trencar definitivament amb
la tradició i aprofitar els avantatges que ofereixen la tecnologia i la indústria.

El Modernisme es va manifestar en l’artesania amb l’ús de Líneas serpentejants i de motius

florals i geomètrics. L’edifici va deixar de ser concebut om un bloc tancat i format per plans i
arestes i es va cedir la preferència a les superfícies corbes, amb línies sinuoses i ondulades,
grans obertures i espais buits amb miradors i balconades. Els motius decoratius es feien a base
de materials de color, ferro forjats i fustes retallades amb formes que evoquen la naturalesa
orgànica amb una llibertat absoluta. Les Líneas ondulants i motius orgànics, es va caracteritzar
per les interpretacions de França,Bèlgica, i Espanya i es va produir simultàniament un
Modernisme més geomètric, creant així arquitectures asimètriques representades per
l’escocès MACKINTOSH. En una època dominada per la Revolució Industrial i els canvis, la
revalorització del treball artesà va arribar de la mà de MORRIS i el moviment ARTS&CRAFTS
(lluita i utòpica)
MODERNISME CATALÀ

El Modernisme s’inscriu en el context cultural de la Renaixença,redescobriment dels valors

històrics i tradicionals catalans. Representants: GAUDÍ(Esquema liberal del Modernisme),
MONTANER i CADAFALCH. En pintura, el Modernisme Català va mostrar una gran diversitat
temàtica i estilística. Les característiques impressionistes,simbolistes,de tradició plàstica que
s’hi poden trobar. Destaquen: CASAS I RUSIÑOL. En les arts decoratives, treballs ceràmics de
JUJOL i joies MASRIERA i disseny gràfic RIQUER.

Primeres Avantguardes

Referents històrics:

o Comença al segle XX marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial.

o Replantejament de la societat europea:
 Relaxament de la moral, costum i la moda.
 Nou paper de la dona en la societat.
 Caiguda dels grans imperis i remodelació de fronteres.
 Gran nombre de baixes, tan civils com militars.
 Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada.
 EE.UU esdevé una potència politicomilitar.
o Acabat el conflicte, el món es va alinear en dos blocs: l’occidental (EE.UU) i el soviètic
(URSS).

Localització i evolució artística:

o França (París), Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i més endavant Nova York.
o Les primeres Avantguardes començaren el 1905 moment en què apareix:
 el Fauvisme i l’Expressionisme.
o Després sorgiran:
 el Cubisme
 el Futurisme
 l’Abstracció
 el Dadaisme
 el Surrealisme
Característiques generals:

Les Avantguardes són tots els moviments creatius essencialment pictòrics, que van aparèixer
des del 1905 fins al 1945, del passat i de proposar com a alternativa nous llenguatges basats en
l’experimentació constant de materials i tècniques.

o Rebuig frontal a la idea de l’art com a imitació de la realitat.

o Cercaven noves formes d’interacció de l’espectador amb l’obra d’art.
o Experimentació, originalitat i polèmica.
o Llibertat compositiva i d’interpretació.
o Llibertat compositiva i d’interpretació.
o Independència i llibertat creativa i temàtica que permet als artistes mostrar major
sensibilitat.

Arquitectura:

El culte a la màquina marcà el signe de l’arquitectura i de la planificació urbanística del que

s’ha anomenat Moviment Modern.

 Funcionalisme:
o corrent arquitectònic que té com a màxima “la forma segueix la funció”.
o És un moviment molt lligat al progrés industrial.
o Presenta formes tècniques emprades amb les màquines.
o L’ús del formigó armat com a material constructiu.
o Il·luminació, ventilació i orientació adequada dels habitatges.
o Ús d’estaques o pilons.
o Planta lliure.
o Façana lliure.
o Finestra al llarg de tota la façana.
o Terrassa jardí.
 Organicisme:
o Derivat del Funcionalisme.
o Tendència arquitectònica que va tenir com a difusor principal Frank Lloyd.
o Aquesta arquitectura és capaç de construir un vincle harmònic entre la funció
i l’entorn.
o Integra el medi urbà i el medi natural.
o Respon a la psicologia de les persones que hi havia de viure.
o Predomini de l’estructura horitzontal.
 Arquitectura d’Avantguarda:
o Són les projeccions arquitectòniques d’edificis de concepció molt personal que
intenten recrear les estètiques pictòriques de la tendència artística en que
s’inscriuen.
o Redueix les formes, els volums i els colors ala seva expressió més elemental
amb la voluntat de sotmetre l’espai humà.
o Basat en la simplicitat.
o Creació d’espais oberts amb una plata lliure de suports.
Avantguardes Artístiques:

 Fauvisme:
o Nascut el 1905, considerat el primer moviment d’avantguarda.
o Fa referència a l’aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela.
o Trenca la tradicional associació amb l’objecte representat.
o S’atorga preponderància a la visió subjectiva i estètica de l’artista.
o Autonomia del color respecte de la forma.
o No imitació de la realitat.
o Ús de la tècnica divisòria (ús del color pur al costat del complementari).
 Expressionisme:
o Aglutina part de la filosofia nihilista de Nietzsche, vigor i angoixa.
o Reflecteix de manera vehement i crítica, l’atmosfera que va precedir l’esclat de
la Primera Guerra Mundial.
o Incorporà trets estilístics de l’art Negro- africà.
o Dóna preponderància a les línies trencades, les formes corbades i anguloses.
o Esquematització formal que imprimeix a l’obra un caràcter agressiu i angoixat.
 Cubisme:
o Mostren la incorporació de trets formals de les cultures primitives.
o La seva característica principal és la fragmentació geomètrica de l’espai i la
configuració de la figura en plans interrelacionats.
o Se subordina a diferents visions simultànies d’un mateix objecte.
o Es fa desaparèixer el punt de vista únic.
o S’hi distingeixen dues etapes:
 Fase analítica: caracteritzada per l’ús de colors càlids i tonalitats
fredes.
 Fase sintètica: en què apareix el collage enganxats a la pintura.
 Futurisme:
o El principal propòsit va ser trencar amb el passat i exaltar el poder de la
tecnologia, la màquina i la modernitat.
o Es reprodueixen nocions i percepcions vinculades a la idea de progrés.
o S’inventa el simultaneisme (repeteix les imatges de manera superposada i
construeix una seqüència fílmica amb color vius i variats).
o Sorgeix la pintura metafísica (recrea la realitat inquietant, amb representació
fantàstica i espais inventats).
 Dadaisme:
o Es defineix com un moviment “antiartístic”.
o Tenen un caure netament provocador.
o Pretén desprestigiar l’obra d’art tradicional.

 Art abstracte:
o S’aplica a totes aquelles manifestacions plàstiques en què l’artista rebutja
voluntàriament el concepte tradicional de l’art com a imitació de la realitat.
 o Cerca de despertar determinades emocions per mitjà de l’harmonia de les
línies i els colors.
o L’artista utilitza tres vies:
 Lliure expressió espontània de colors i formes.
 Simplificació radical de les formes naturals.
 Construcció d’objectes a partir de formes bàsiques figuratives.
o Cal destacar tres moviments d’avantguarda:
 El constructivisme (1913).
 El suprematisme (1915).
 Neoplasticisme holandès (1917).
o Pretén reflectir la maquinària i la tecnologia modernes a partir de la
intersecció de línies i formes geomètriques simples.
o Gamma cromàtica reduïda.
 Surrealisme:
o Recull de la pintura metafísica les imatges inquietants produïdes durant el son.
o Automatisme: expressió lliure, ràpida i fluida. Sense control de la raó.
o S’hi distingeixen dos corrents:
 Corrent automatista: reprodueix un univers de símbols (de
l’inconscient i de l’atzar) representats de manera ràpida i fluida amb
un ric cromatisme.
 Corrent oníric: representació figurativa, recrea associacions estranyes i
inquietant pròpies dels somnis.