Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

#poeticaidigital o l’aventura del viatge, per @ariadnalaberint

Moltes gràcies a

Llegim i piulem

, és a dir, a Judith, Neus i Laura, per haver-me fet la confiança de participar en la tertúlia a Twitter que elles mantenen des defa més d’un any amb tanta traça. No era fàcil confiar, perquè sovint relacionar latecnologia amb la literatura no té massa bona fama, encara que experiències comaquesta demostren el contrari. Elles em van conéixer, en vam parlar i van confiaren mi; així va anar la cosa. Volia agrair-li especialment a Laura Santacruz la seuacompanyia al llarg del mes que ha durat la tertúlia i al llarg dels actes col·laterals.Ella m’ha cuidat molt i jo, sabent com s’estima

Llegim i piulem

, m’he sentit moltacollida i recolzada i ha estat un autèntic plaer per a mi ser testimoni de les seuesdescobertes en la literatura digital.Vull fer també un agraïment molt especial a Laura Borràs, la directora delgrup de recerca Hermeneia i la meua mestra, perquè a més de recolzar laproposta amb entusiasme i ajudar-me amb la tria de les obres digitals que hemllegit, ha recuperat el compte que tenia a Twitter i s’ha convertit, com no podia serd’una altra manera, en una experta piuladora. Com si no tingués bastant feina!M’he sentit molt honorada pel seu vot a favor i he de confessar que des que estàa Twitter hi entre amb més ganes perquè espere trobar-la quan va pel món. Queuna gran experta internacional com ella es mostre accessible i disposada a llegiramb nosaltres, i amb tots els seus

followers

, dóna compte de la magníficapersona que és. Sovint es diu que les universitats estan massa distanciades d’unasocietat de la qual haurien de ser motor de canvi i progrés. No és el casd’Hermeneia, grup de recerca de la Universitat de Barcelona sobre estudis literarisi tecnologies digitals, ni de la seua directora.La primera tertúlia sobre literatura digital a la xarxa a través d’una eina com

Twitter

ha estat una molt bona experiència per a mi de la qual he aprés moltíssim.He aprés i he gaudit també, perquè poder compartir la lectura públicament, percontra del que jo intuïa, té un no sé què d’original, en el sentit de tornar alsorígens quan s’explicaven històries a la vora del foc o al saló de la cort, en unapública intimitat. En aquests temps ens trobem a la cruïlla entre tecnologia ihumanitat, una cruïlla perillosa i emocionant; tanmateix, això que sembla una grancosa només és un instant, l’instant efímer de l’ara que

Twitter

representa tan bé.M’agrada aquesta xiqueta queva pintar Sorolla l’any 1904. El seupetit cos, tan fràgil, se’ns mostra ambforça perquè el vestit, com una tacablanca i escumosa, es mou lleument acausa del ventijol marí. Mira greumentla immensitat blava i els peus, mullats illuents, estan ben aferrats a l’arena.L’expressió de la cara, una mica bruna,mira més enllà, enllà de l’horitzó,confiada i expectant alhora, amb unaactitud de descoberta, ingènua i plenade curiositat.Llegir és sempre unadescoberta, però si es tracta deliteratura digital la cosa és méscomplexa. La tertúlia #poeticaidigital

se’m presentava com un repte apassionant. Apassionant perquè jo ja havia llegitaquestes obres amb els meus companys i companyes del

Màster en Literatura en l’era digital

de la Universitat de Barcelona i havia experimentat com era el procéslector de la literatura digital. Llegir amb els companys i companyes del Màsterhavia generat un debat al llarg de tres mesos on havíem intercanviat 693missatges, 150 dels quals referits a la traducció d’un sol poema digital, a bandadels treballs individuals que després exposàvem públicament. Ja veieu que lacosa tenia el seu fonament _i això que diuen que les pantalles fan tendir alectures superficials i poc elaborades_ i jo no estava massa segura de si podriacanalitzar tota aquella potència que generava la lectura d’obres digitals en els 140caràcters que admet un

i, encara més, perquè la meua piuladissa encaraera molt tendra i inexperta. No debades el meu nom a

Twitter

és@ariadnalaberint; m’hi vaig obrir un compte (perquè una tal lectora em va insistirmolt) i aleshores treballava amb els meus alumnes de batxillerat alguns poemesde Salvador Espriu. I jo em sentia tan perduda en aquell lloc que vaig pensar quesi Ariadna hagués entrat al laberint de poc li hauria aprofitat el fil a Teseu. Sola, adins del laberint, amb el cabdell de fil a la mà, em mirava aquella cascada d’onqueien paraules, a glopades, de gent que no coneixia, de la gent més estranyaque mai havia vist. S’obria un nou procés d’aprenentatge; la sensació jaconeguda, tan desconcertant, i després, en començar a descabdellar el fil, tanplaent. A aquesta mena d’atracció per allò desconegut i complicat se li va sumarque el fet de poder participar d’una tertúlia on es llegirien les obres que ararepresenten l’avantguarda literària públicament i en català. Això era unaexperiència a la qual no podia renunciar. Des del País Valencià estant laperspectiva de la importància que tenen certes coses no és ben bé la mateixa.

La lectura com a viatge no és una imatge nova, però il·lustra molt bé el queaquesta implica de creixement, de descobriment, de perillositat, d’aprenentatge...Supose que quan Abraham i Jafuda Cresques elaboraren el seu magníficmapamundi l’any 1375, ho farien des d’un punt de vista més pragmàtic i menysmetafòric. Potser.Però ens hauríem d’apropiar d’aquestes meravelles, perquè un mapa tanpreciós com aquest ens pot servir molt bé per fer-ne l’analogia amb la lectura enl’entorn digital. Ben mirat, és un mapa molt actual i ben semblant a allò que llegima moltes pàgines web: elterritori físic està farcit depetits fragments de textque expliquen puntsconcrets, hi trobemsímbols, il·lustracionssobre la fauna, la flora o laindumentària del lloc i unateranyina de línies denavegació que eltravessen i que es creuenen multitud de puntsd’intersecció que enspermeten canviar de ruta.És, realment, un mapa deltresor i... Què és la lecturasinó l’aventura d’arriscar-se i de buscar?A #poeticaidigitalens hem trobat tots elspersonatges queparticipen en el fet literari

, _

els

lectors i els autors_, ihem tingut les obres a un clic. Això, segons com, en lloc de ser una facilitat potconvertir-se en un problema, perquè transportar les obres digitals al metro o al llitno és tan senzill. Aquesta experiència lectora exigia una altra disposició; en contradel que se sol pensar, la lectura dels diferents poemes i relats proposats a#poeticaidigital ens enganxava a la pantalla i a una obra concreta i, mentre duravala lectura, no ens era permés flirtejar amb altres espais. Fins i tot, en algunesobres ni tan sols ens era permés acabar quan nosaltres volíem... El cas és queamb aquesta tertúlia, amb la literatura digital, hem aprés a llegir de cap i de nou.

Els lectors hem hagut d’aprendre que la pèrdua forma part de la troballa ique el joc s’ha de jugar fins al final. Per això alguns se’ns han rebel·lat i hanapel·lat als drets del lector de Daniel Pennac, sobretot al primer que és “el dret ano llegir”! Mentrestant nosaltres anàvem fent i gairebé sense adonar-nos-enestàvem complint amb la principal característica, segons Nabokov, per a ser unbon lector que és ser un relector (encara que això també és un dret que defensaPennac).Els autors... bé, alguns autors, ens han volgut acompanyar. I això és unveritable avantatge que si llegim al metro o al llit segur que ens el perdem. No sécom deu ser observar des de l’altra banda de l’obra, perquè els autors que enshan acompanyat s’han comportat molt discretament. Ton Ferret, autor de

Retorn a