DISLXIA: QU LI PASSA AL MEU FILL? COM PUC AJUDAR-LO?

APRENENTATGE
Adquisici de nous coneixements: s la funci ms transcendent del nostre cervell. L aprenentatge es produeix per la interconnexi continuada entre el cervell (principal rgan de recepci i processament) i l entorn (font d informaci i estmuls).

DISLXIA
Es tracta d'una dificultat especfica de la lectura. s un trastorn que condiciona que un nen amb una intelligncia normal, amb motivaci i amb una escolaritzaci normal no pugui aprendre a llegir d'una forma fluida. Es tracta d'una alteraci en el funcionament d'unes determinades rees del cervell de base biolgica. s un trastorn amb una forta crrega hereditria. El 40 % del germans i entre un 30%-50% dels pares d'un nen amb dislxia, tamb pateixen el trastorn.

EL
RUTA FONOLGICA

LECTOR
ESCODIFICACI FONOLGICA

K/A/S/A

CA A
CASA

RUTA LXICA
REPRESENTACI GRFICA

Aprenem per la ruta fonolgica i quan es consolida passem a fer servir la ruta lxica, ja que podem reconixer grficament gaireb totes les paraules. La ruta lxica noms la farem servir per llegir paraules conegudes, mentre que la ruta fonolgica la utilitzem per llegir paraules desconegudes. La mecnica lectora es troba sempre ms malmesa que la comprensi. A la majoria dels nens amb dislxia hi ha una disfunci de la ruta fonolgica, que de forma secundria impedeix l'accs correcte a la ruta lxica.

La RUTA LXICA s la que ens permet llegir textos com el segent:

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera etesn ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cdaa ltera asialda sino la paalbra cmoo un tdoo.

SMPTOMES DISLTICS A LES DIFERENTS ETAPES

E. INFANTIL, 1, 2, 3 PRIMRIA
Pot existir un lleuger retard en l'adquisici del llenguatge parlat Confusi entre paraules amb un so similar Dificultat a les rimes Dificultat per associar el so amb la lletra corresponent Dificultat per lletrejar i per l's mental dels sons de les paraules Dificultat per la lectura de paraules poc comuns o sense sentit (pseudoparaules) Errors a l'ortografia natural. Canvien el so de les paraules Dificultat per memoritzar seqncies

4, 5 I 6 PRIMRIA
Lectura lenta i poc automatitzada. Requereix molt d'esfor Dificultat per l'aplicaci de les normes ortogrfiques apreses Escriptura deficient en diferents aspectes. Estructuraci, ortografia arbitrria Poc domini de les taules de multiplicar que juntament amb l'alteraci de la lectura en els enunciats dels problemes comporta dificultats a les matemtiques Repercussi variable a la comprensi lectora. El nen dislctic fa un gran esfor en la mecnica, la qual cosa va en detriment de la comprensi

E.S.O.
A l'adolescncia i l'edat adulta, si no s'ha abandonat la prctica de llegir, es pot tenir una lectura precisa i funcional encara que amb poca velocitat i escassa automatitzaci de la mecnica lectora. Tamb persisteix el baix domini ortogrfic.

MANIFESTACIONS SECUNDRIES
Rebuig a les tasques relacionades amb la lectura Invenci de paraules o deducci segons el context Vergonya per llegir en pblic i en veu alta Manca de temps per acabar les tasques escrites Baixos resultats en comparaci als esforos realitzats. Milloren molt a les proves orals Baixa autoestima

PROBLEMES ASSOCIATS A LA DISLXIA

Trastorn per dficit d'atenci/hiperactivitat (TDAH) El dficit d'atenci en un alumne amb dislxia suposa un problema afegit que empitjora el trastorn de lecto- escriptura al alterar la capacitat d'atenci Alteracions en el llenguatge verbal. Etiquetatge verbal. Grafisme Dificultats en el clcul. Discalclia com trastorn associat Trastorns emocionals

PAUTES PELS PARES

s molt important que els pares coneguin molt b qu s la dislxia i les seves caracterstiques i conseqncies, d'aquesta manera podran ajudar millor al seu fill Recolzament emocional i social Transmetre al nen que pot tenir xit Desenvolupar l'autoestima a tots els nivells Possibilitat d'utilitzar les noves tecnologies per que els pares no se sentin desbordats Ajudar-li a organitzar l'ordre del treball a desenvolupar

 Fer una llista de les recomanacions dels psicopedagogs i parlar-ho amb l'escola perqu tothom estigui informat Mantenir un contacte regular amb els professors Procurar que el seu material escolar estigui preparat i en el mateix lloc Ensenyar-li a preparar i buidar la seva motxilla Mantenir un registre del temps que dedica a fer els deures S'ha poder comunicar amb el nen per comprendre'l i acceptar-lo En general els nens amb dificultats d'aprenentatge es bloquegen. Quan abans es diagnostiqui, abans es poden trobar ajudes

 Fomenti tot talent especial que exhibeixi el nen com la pintura, l'esport Mai parli davant del seu fill de les seves dificultats d'aprenentatge sense Incloure'l a la conversa Elogiar al nen l'animar a tenir un comportament positiu s important que els pares mostrin una actitud activa i participativa Plantejar la seva preocupaci al centre educatiu per trobar solucions conjuntes Buscar recursos alternatius per ajudar als seus fills (noves tecnologies) L'actuaci conjunta i coordinada dels pares, els professors i els especialistes es clau per resoldre la situaci

TPICS
Lateralitat creuada Problemes visuals i dislxia Problemes d'orientaci espaial, identificaci dreta- esquerra Dislxia i excepcionalitat intellectual

EINES D AJUDA

DiTres MeMotiva Junior/Senior Encreuats i Ms Lletres amb Ms Clicker 5.0.

Avantatges:
Augment de la velocitat lectora Millor comprensi lectora Discriminaci auditiva de les paraules Millora de l'ortografia natural i arbitrria Increment del gust i inters per la lectura Multisensorialitat Autonomia = Augment de la motivaci Disminuci de la frustraci