Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
2Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Ideologia escolar y contribuciones de la sociología de la educación

Ideologia escolar y contribuciones de la sociología de la educación

Ratings: (0)|Views: 60 |Likes:
Prof. Xavier Martínez Celorrio (Curs 2010-11)
Prof. Xavier Martínez Celorrio (Curs 2010-11)

More info:

Categories:Types, Research
Published by: Xavier Martínez-Celorrio on Jun 16, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

01/26/2012

pdf

text

original

 
Prof. Xavier Martínez Celorrio (Curs 2010-11) : CONTRIBUCIONS DE LA SOCIOLOGÍA DE L'EDUCACIÓ
IDEOLOGIAESCOLARPreguntes sociològiques Contribucions sociològiques Autors
1.L'educació serveix afins individuals i tracta de"desenvolupar" lesqualitats innates delsindividus (de dins a fora)per adaptar-s'hi a la vidaadulta i a la "societat"(
essencialisme pedagògic)
 -L'educació serveix a fins socials amés de fins individuals?-Què vol dir adaptar-s'hi a la vidaadulta i a la vida social?-L'escola es deixa influir per unasocietat estructuralment desigual idividida per classe social, pergènere, per ètnia i per capacitat depoder?.-L'escola reprodueix o ajuda atransformar la societat? La famenys desigual, menys sexista,més multicultural, més ecològica i justa per a totes i tots?-Educa per a ser ciutadans i sercrítics davant les tradicions?-Quina base de legitimació tél'escola: quines portes obre, quinesexpectatives genera en el marc desocietats desiguals?-L'escola és l'espai institucional per a la transmissiócultural organitzada i formalitzada (de fora a dins) decontinguts, valors i normes als nens i joves.-Socialitza en la uniformitat de valors (cohesió cultural)i diferencia als individus en coneixement (els mèritsvan diferenciant als "millors" i als "pitjors"), assignantaixí les posicions socials i laborals futures a ocupar.-La societat s'estructura en conflictes, lluites de poder ide decisió perquè és estructuralment desigual.L'escola (i especialment, la Universitat) es presta areproduir les desigualtats socials i culturals d'origen:reforça el capital cultural de les classes benestants,garanteix el seu èxit i la seva hegemonia i socialitzaper al treball i la submissió cultural a les classespopulars. Legitima tot el procés, fent-lo veure com aneutre, quan de fet fa costat als sectors ja privilegiats.-Tot i que reprodueix les desigualtats d'origen, l'escolaté una autonomia relativa al marge de la pressió delmón empresarial i dels sectors privilegiats. Tambédesenvolupa sentit crític davant les relacions socials iles actituds i normes dominants (sexisme, classisme,racisme, consumisme...) i contribueix a la creació deciutadans que seran capaços de transformar-les pervia democràtica, emancipant-se de tradicions injustes.-Per a l'Estat del Benestar, l'escola és el principalinstrument d'igualtat d'oportunitats per fer minvar lesdesigualtats d'origen social i fer possible la mobilitat il'ascens social. No obstant, la major igualacióeducativa no sempre equival a major igualació social,salarial o professional.DURKHÉIM (s.XIX)PARSONS (anys 50-60)DREEBEN (anys 60)
Funcionalisme 
BOURDIEU & PASSERONBAUDELOT & ESTABLETBOWLES & GINTIS(anys 70-80)FDEZ.-ENGUITA
Teories de la Reproducció 
HABERMASGIROUXFREIREAPPLELEVIN
Pedagogia Critica 
 
HALSEYCOLEMANBOUDON (anys 60-70)
Sociologia empirista 
 
 2.El currículum ésneutre, té valor universali delimita el que s'had'ensenyar: només calseguir-ho(
cientificitat i neutralitat del currículum)
 -El currículum és neutre, quil'elabora, amb quins interessos?-Cóm i qui decideix la selecció?Cóm s'estratifica la continuïtat delconeixement a dintre del sistemaescolar?-Els continguts eduquen per lasocietat que tenim o la societat quevolem?Cada quan i qui els ha de canviar?-Cóm adapten localment lesescoles el currículum nacional(DCB)? Cóm el practiquen?- El currículum no és el resultat d'una opció científica otècnica. És una construcció social i històrica queexpressa relacions de poder desiguals i jocs de forçaentre els agents hegemònics (acadèmics, editorials dellibres de text, empresaris, experts...) i els grups civilsrepresentatius (partits polítics, moviments socials,sindicats, moviments de renovació pedagògica...).-L'Estat fa d'àrbitre entre els grups d'interès que lluitenper imposar les seves versions de la cultura legítima odels continguts més adients. Legitima el discurspedagògic oficial que han produït comissions d'expertsi l'imposa als mestres per socialitzar-ho (formacióinicial o continua).-L'Estat elabora el currículum formal que intentareflectir: els sabers bàsics i els valors consideratsuniversals i compartibles per tothom (educacióobligatòria); els sabers d'ampliació (batxillerats), elssabers professionals (FP i Universitat) i els sabers méscultes i restringits (Universitat).-Els estrats o cicles del sistema escolar no guarden unajust coherent i complert entre ells: estan segmentats.-L'organització i la divisió del coneixement en cadacicle sempre és qüestionable i temporal, i per tant, unaconstrucció social i històrica, subjecta a revisions ireformes.-Les reformes reorganitzen l'estructura en cicles i elscurrículums per introduir necessitats curriculars adientsals canvis socials, generant un nou discurs pedagògic.- El discurs pedagògic oficial es recontextualitza perpart de cada escola i de cada claustre, reinterpretant elquè i el cóm del currículum formal. La pràcticapedagògica legitima que defensa una reforma no ésmonolítica sinó molt variable entre les escoles, fins adiluir-la i fer canviar a la mateixa reforma.APPLEDALEGIMENO SACRISTAN
Sociologia de la Política Educativa 
BERNSTEIN
Teoria del Discurs Pedagògic 
FDEZ.-ENGUITAGIMENO SACRISTAN
Sociologia de la Política Educativa 
BERNSTEIN
Teoria del Discurs Pedagògic 
 
3. Per ensenyar bastaamb saber transmetrel'assignatura i controlarles conductes a l'aula,aplicant-hi lesdidàctiques(
didactisme tecnocràtic)(neutralitat dels mestres)
 -Ensenyar no és una activitattècnica sense més: transmetre elconeixement o fer "classe"?-Les relacions socials entre mestresi alumnes són neutres?-El grup-classe és comporta i aprèncom es preveu? Hi ha relacions decontrol a l'aula?-Els mestres estan subjectes arelacions de poder que li sónexternes?-El procés ensenyament-aprenentatge és sociològicperquè s'hi donen relacions socials, relacions de poderi relacions de control a l'aula i a l'escola. El procès detransmissió del coneixement no és mecànic, és relatiu,està ple de contradiccions, de conflictes i desubjectivitats. Mitjançant el currículum ocult estransmeten valors socials i ideologies dominants(competitivitat, sexisme, individualisme, racisme...)-Els mestres construeixen jerarquies d’excel·lència i de"norma" que prejutja i pre-etiqueta als alumnes,repercutint desprès en el comportament i actitud delsalumnes: l'efecte Pygmalió o "les formes dediferenciació sota un curriculum no diferenciat".-El grup-classe respon, qüestiona i neutralitzal'autoritat o els valors que representen els mestres il'escola, posant en acció estratègies de resistènciaanti-escolar: buiden de sentit la relació educativa.-Els mestres són treballadors assalariats, depenentsde l'Estat o de l'empresa privada. Se'ls responsabilitzadel fracàs de les reformes per no aplicar-les com cal.YOUNGBALLHARGREAVES(anys 80-90)
Nova Sociologia de l'Educació 
 ROSENTAL & JACOBSON
Teoria de l'etiquetament 
(anys 70)WILLISMcROBBIE (anys 80)
Teories de la Resistència 
WHITTY
Sociologia de la Política Educativa 
 4. L'escola reflexa lesdesigualtats naturals detalent i capacitat queaporten els alumnes;avalua i premia de formaobjectiva.(
neutralitat de l'escola: meritocràcia)
 -Tothom té iguals oportunitats?Només hi compte la "capacitat"?-Es beneficia el mercat de treball dela selecció o criba que li fa l'escola?Hi influeix a l'escola?- El capital cultural d'origen discrimina el pas dels nensper l'escola, reproduint la desigualtat d'entrada endesigualtat de sortida. Els sectors ja privilegiats esbeneficien i es reforcen més mitjançant l'escola.-El mercat de treball necessita de l'escola per assignarels privilegis (salaris, prestigi, carrera...) i jerarquitzarles feines a ocupar en funció dels títols (com a inversiódels individus en si mateixos).-Els títols són senyals de diferenciació social: quantmés escassos, més distintius i enclassadors (reflectintidentitats i cultures d’estatus) / quant més massius,més devaluats i poc enclassadors.BERNSTEIN
Teoria dels Codis + Teories de la Reproducció 
BECKER
Teoria del Capital Humà 
(actual)COLLINSPARKIN (anys 80)
Teories credencialistes 

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->