Innovaci en models socioeconmics

Introducci al Consum Collaboratiu

Versi 1.1

Sumari:
Aquest document introdueix els conceptes bsics del moviment anomenat Consum Collaboratiu que ha anat adquirint nous adeptes durant els darrers anys. A ms a ms de descriure les caracterstiques bsiques i els factors que fan possible el Consum Collaboratiu, tamb s'introdueixen breument aspectes per a la seva millora i idees per una implementaci ms extensa.

Llicncia:

Introducci al Consum Collaboratiu

Autor
Aquest document ha estat elaborat per Albert Caigueral Bag i revisat per Anna Renau Granados Es pot contactar l'autor a travs del correu:

Descrrega
El document es pot descarregar http://www.consumcollaboratiu.com/ Existe versin en Castellano de este documento English version of this document is also available gratutament des de

Avs legal
Aquest document es presenta tal i com s, sense cap mena garantia. Pot contenir errors tcnics o tipogrfics. Es podran publicar noves versions peridicament per afegir canvis o millores en el text.

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 2 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

ndex de continguts
1 INTRODUCCI................................................................................................................................... 4 2 EL CONSUM COLLABORATIU......................................................................................................... 6 2.1Qu s el Consum Collaboratiu? ....................................................................................................................6
2.1.1DEFINICI...................................................................................................................................................... 6 2.1.2ELS TRES SISTEMES ....................................................................................................................................... 6 2.1.3MODEL DE NEGOCI .......................................................................................................................................... 7

2.2Per qu el Consum Collaboratiu s una bona idea?........................................................................................8 3 PUNTS CLAU..................................................................................................................................... 9 3.1Factors que permeten el Consum Collaboratiu ..............................................................................................9
3.1.1EL B COMUNAL............................................................................................................................................ 9 3.1.2CAPACITAT OCIOSA........................................................................................................................................... 9 3.1.3TECNOLOGIA, COMUNITATS I REPUTACI...............................................................................................................10

3.2Aspectes a millorar.........................................................................................................................................11
3.2.1QESTIONS LEGALS ....................................................................................................................................... 11 3.2.2CRTIQUES................................................................................................................................................... 11 3.2.3DISSENY DEL PRODUCTE ................................................................................................................................. 12

4 ESTRATGIES D'IMPLEMENTACI............................................................................................... 13 4.1Economies desenvolupades............................................................................................................................13 4.2Economies emergents i en desenvolupament.................................................................................................13

4.2.1LA PROPIETAT INDIVIDUAL COM A NOCI DE PROGRS .............................................................................................13 4.2.2LES CLAUS................................................................................................................................................... 14 4.2.3EXEMPLES I TRAMPES A EVITAR......................................................................................................................... 15

5 BIBLIOGRAFIA I REFERNCIES ................................................................................................... 16 5.1Bibliografia seleccionada...............................................................................................................................16 5.2Activitats al voltant del Consum Collaboratiu .............................................................................................16 5.3Llocs web.......................................................................................................................................................17
5.3.1MOVIMENT DEL CONSUM COLLABORATIU............................................................................................................17 5.3.2DIRECTORIS DE PROJECTES SOBRE CONSUM COLLABORATIU...................................................................................17 5.3.3ELS ASPECTES LEGALS DE COMPARTIR ...............................................................................................................17

5.4Referncies.....................................................................................................................................................17

ndex d'illustracions
Illustraci 1: Imatge del vdeo Story of Stuff / Electronics video...............................................................................5 Illustraci 2: Imatge de la capalera de la web Collaborative Consumption Hub.....................................................5 Illustraci 3: Grfic de l'article "The Rise of Social Media and The Sharing Economy"............................................6 lIllustraci 4: Taula amb els tres sistemes Font: Harvard Business Review article on CC.......................................8 Illustraci 5: La meva prpia experincia amb Couchsurfing: social, divertit i a ms a ms estalvies.....................9 Illustraci 6: Fotografia de Micki Krimmel (Creative Commons license).................................................................10 Illustraci 7 Grfic de l'estudi de Latitude Research (Creative Commons license)................................................11 Illustration 8: Referncies I amics al Couchsurfing .................................................................................................11 Illustraci 9: Nevera modular per a pisos compartits i Sobi Bike System. Font: http://bit.ly/fvNxZP ...................13 Illustraci 10: Plana web Electronics Take Back Coalition ....................................................................................13 Illustraci 11: Tro-tro al nord de Ghana................................................................................................................. 15 Illustraci 12: Telfons amb capacitat Java a sia (Font: Webminar Oracle)........................................................15 Illustraci 13: Soluci de baixa tecnologia per a Consum Collaboratiu (Candy Chang)........................................16

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 3 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

1 Introducci
Someday we'll look back on the 20th century and wonder why we owned so much stuff. Not that it wasn't great at first. After thousands of years during which most human beings lived hand to mouth, in the 20th century the industrial economies of the West and eventually much of the rest of the world began churning out consumer goods. George W. Bush won re-election as President in 2004 in part by proclaiming an "ownership society": "The more ownership there is in America, the more vitality there is in America" 1 La societat de propietaris, l'hiperconsum i el disseny per a les escombraries, s simplement insostenible. Una bona i breu explicaci de tot el que comporta l'actual plantejament d'hiperconsum l'ofereix el projecte Story of Stuff, en els seus vdeos i documentaci. 2

Illustraci 1: Imatge del vdeo Story of Stuff / Electronics video

Si disposeu de ms temps podeu visionar el reportatge Comprar, llenar, comprar(52 minuts) sobre l'obsolescncia programada. El reportatge va ser ems per TV3 en catal 3(no disponible a internet) i per RTVE en castell4 (disponible a internet). La bona notcia s que actualment s'est qestionant la societat de propietaris en molts mbits. La digitalitzaci dels continguts (fotografies, msica, vdeos, llibres) ha perms que la gent s'adons que en molts casos el qu volem no s el disc en si, sin la msica que hi ha gravada. Amb serveis com l'Spotify5 la gent ha descobert que no cal posseir aquella can que noms escoltars quatre o cinc vegades. Mentre s'hi pugui accedir quan ho necessitem, estarem satisfets. Amb la recent crisi econmica, aquesta tendncia de posseir menys s'ha ests i ha arribat a l'mbit dels bns materials, ja que la gent s'hi mira ms a l'hora de gastar els diners i quina mena de retribuci (en quant a felicitat) aconsegueixen. Ms coses no significa ms felicitat. Consum Collaboratiu, Economia Solidria o Economia de l'Accs sn alguns dels termes utilitzats per descriure aquest moviment. El terme Consum Collaboratiu (Ray Algar6) s el ms emprat globalment (l'original en angls i en altres idiomes). Tamb podem trobar la seva abreviaci CC, la qual es far servir en aquest text.

Illustraci 2: Imatge de la capalera de la web Collaborative Consumption Hub Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 4 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu Els crtics argumenten que el moviment del CC basat en compartir/deixar/llogar no s cap invent nou i es tracta simplement de mrqueting. Els nostres avantpassats eren ms cooperatius i tenien un sentit de comunitat ms ferm del qu tenim ara. Les generacions d'ara sembla que hagin oblidat aquells valors i la societat ha adoptat la propietat individual com a principi fonamental per a la vida. Molta gent considera que ets el qu tens. Estem molt aferrats a les nostres possessions i fins i tot algunes persones donen la vida per defensar all que tenen. A mida que la societat adopta una cultura de menor comproms (com descriu Zygmud Bauman en la seva srie de llibres Liquid 7), l'estigma associat als mots llogar o compartir s'est esvaint rpidament. Els joves estan liderant el cam cap a una altra manera de consumir, un Consum Collaboratiu: llogar, deixar i fins i tot compartir bns en lloc de comprar-los.

Illustraci 3: Grfic de l'article "The Rise of Social Media and The Sharing Economy"

La resta d'aquest document proporciona detalls de com s'han organitzat i implementat les idees del CC en les economies desenvolupades en relaci als bns materials I (s'identifiquen els factors clau i els obstacles). Tamb s'introdueix breument com aquests conceptes es poden adaptar en les economies emergents.

La tendncia s evident: l'accs ven la possessi. L'accs s millor que la propietat.

(Kevin Kelly)8

I Una part d'aquest canvi socioeconmic i cultural va comenar amb els mitjans digitals per he decidit
expressament no incloure aquest tema ja que companyies com Spotify (msica) o Netflix (vdeos) ja ofereixen models vlids.
Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 5 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

2 El Consum Collaboratiu
2.1 Qu s el Consum Collaboratiu?
2.1.1 Definici
Com a introducci al Consum Collaboratiu (CC) vegeu els vdeos disponibles a la secci Spreadables al CC Hub9. El CC es defineix com la manera tradicional de compartir, intercanviar, deixar, llogar, regalar i bescanviar redefinida a travs de la tecnologia i les comunitats

Amb paraules de Rachael Botsman i roo Rogers 10: Ara vivim en un mn global on podem imitar els intercanvis que abans tenien lloc cara a cara, per a una escala i d'una manera que mai havien estat possibles. L'eficincia d'Internet, combinada amb la capacitat crear confiana entre estranys ha creat un mercat d'intercanvis eficients entre productor i consumidor, prestador i prestatari, i entre ve i ve, sense intermediaris.

2.1.2 Els Tres Sistemes

El llibre What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption s el text de referncia pel CC. En el llibre i articles relacionats 11 12 els autors organitzen l'mplia selecci d'exemples del CC en tres sistemes:

1)

SISTEMES BASATS EN PRODUCTE Pagar pel benefici d'utilitzar un producte sense la necessitat d'adquirir-lo. Transtorna les indstries tradicionals basades en models de propietat privada individual (ex. compartir cotxe i lloguer P2P). Aquests sistemes atrauen cada cop a un major nombre d'usuaris.

2)

MERCATS DE REDISTIBUCI Redistribuir els bns usats o adquirits d'all on ja no es necessiten cap a algun lloc o alg que s que els necessiten (ex. Mercats d'intercanvi i de segona m). En alguns mercats els productes poden ser gratuts (Freecycle), en d'altres s'intercanvien (thredUP) o es venen (eBay). Amb el temps, Redistribuir es pot convertir en la cinquena R, juntament amb Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Reparar.
Pg. 6 de 19

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducci al Consum Collaboratiu 3) ESTILS DE VIDA COLLABORATIUS No noms es poden compartir o bescanviar bns materials. Gent amb interessos comuns s'estan ajuntant per compartir i intercanviar bns menys tangibles com temps, espai, habilitats i diners (ex. lloguer entre particulars). Aquests intercanvis tenen lloc principalment a nivell local o de barris, on es comparteixen espais per treballar (Citizen Space), jardins (Landshare) o espai per aparcar (ParkatmyHouse). A nivell ms global, hi ha prstecs entre particulars (Lending Club) i lloguer d'habitacions a viatgers (Airbnb).

lIllustraci 4: Taula amb els tres sistemes Font: Harvard Business Review article on CC

2.1.3 Model de negoci

El CC amenaa alguns dels pilars de la societat hiperconsumista (ms producci i ms consum) per alhora ofereix nous models de negoci alternatius i plenament viables. L'article publicat a MIT Entrepreneurship Review13 sobre el CC resumeix els models de negoci existents I l'evoluci que ja han experimentat. La primera generaci d'empreses dedicades al CC es basaven en les estratgies de mercat del negoci al consumidor (B2C). Segons aquest model, una companyia adquireix, fa el manteniment i lloga productes. La companyia Zipcar compra, revisa i lloga els cotxes als seus membres. Per el cost per gestionar la flota de cotxes s substancial. Zipcar va gastar 71% dels beneficis del 2010 per a l'adquisici i el manteniment dels cotxes. Tot i ser parcialment rendibles14, aquestes companyies representen, bsicament, la versi del segle XXI dels antics negocis de lloguer, amb ms comoditat pels usuaris per no gaire ms innovaci a nivell de models de negoci. Estan tamb sorgint nous models sobre el consum collaboratiu d'igual a igual (P2P). Els models basats en el P2P sn ms eficients a nivell de capital que els B2C perqu no requereixen cap inversi de capital per adquirir els bns. En canvi, depenen d'una comunitat per proporcionar-los, normalment amb un cert benefici sobre les transacci. El model P2P per compartir cotxes permet al propietari llogar el seu propi cotxe. L'empresa GetAround actua en aquest mercat cobrant la fracci del cost del servei que oferix ZipCar. El propietari del cotxe inverteix el beneficis del lloguer per fer front als pagaments i el manteniment del cotxe. El sistema del P2P resulta molt ms eficient: menys cotxes al carrer que s'utilitzen ms sovint. Tanmateix,els models basats en el P2P sn ms complexos que els B2C. Els mercats P2P representen un intercanvi a dues bandes i requereixen una gesti acurada de la demanda i l'oferta. A mida que el mercat creix i ms desconeguts comencen a intervenir, s imprescindible crear parmetres de confiana i qualitat per tal d'evitar qualsevol fricci en les transaccions.
Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 7 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu A ms, hi ha altres fonts d'ingressos pels pioners del CC: llogar les seves solucions tcniques a petits grups que poden crear xarxes ms redudes. La companyia Zimride (per compartir trajectes en cotxe) permet a empreses i universitats crear les seves prpies xarxes pagant una subscripci per fer s de la plataforma. Neighborgoods permet crear el teu grup per 6$ al mes. Aix doncs per comenar amb el CC noms cal llogar un sistema existent (cosa que permet ms creixement al moviment).

2.2 Per qu el Consum Collaboratiu s una bona idea?

Estudis formals15 i articles d'opini16 coincideixen en els principals beneficis del CC: Estalvi. El benefici principal del CC s que tothom estalvia diners. Si es comparteix la propietat d'un article o noms es paga per la propietat durant un perode determinat, la inversi s inferior. De fet, hi ha models que et permeten guanyar diners, per aquest tipus de servei es podria considerar un CC impur.

El CC s social. L'arribada de les xarxes socials i la facilitat de compartir en lnia (eBay,Freecycle, etc.) ha fet possible que compartir la propietat d'articles sigui ms senzill i prctic. En el segle XXI, volem compartir. A ms, cada vegada ens definim ms a nosaltres mateixos pels perfils socials i per all que compartim, no per all que possem. s ecolgic. Compartint els nostres recursos salvem la Terra. Re-duir, Re-ciclar, Re-utilitzar, Re-parar i Re-distribuir sn la base del CC. Segons la meva experincia personal, compartir s divertit i et fa sentir b, fet que n'explica l'xit.

Illustraci 5: La meva prpia experincia amb Couchsurfing: social, divertit i a ms a ms estalvies

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 8 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

3 Punts clau
3.1 Factors que permeten el Consum Collaboratiu
3.1.1 El B Comunal
El CC comena amb la l'experincia que ja es t amb el B Com17 18. L's dels recursos comuns (carrers, places, oceans, espectre radioelctric, etc.) acostuma a ser un tema controvertit. Garrett Hardin (1968) deia que els recursos gestionats de manera collectiva serien inevitablement destruts pels interessos personals i que per tant sorgiria la necessitat d'una regulaci estricta. Sembla per que la humanitat ha comenat a pensar de manera diferent sobre el b com i, com en el cas d'aquest document, jo puc fer servir diversos recursos amb llicncia Creative Commons a la vegada que ofereixo aquest document de manera gratuta. Una vegada ms, l'experincia digital ha perms entendre com la comunitat millora quan compartim fotografies (Flickr), coneixement (Vikipdia) o simplement intercanviem idees. A canvi, el valor social d'un mateix augmenta. Quan traslladem aquestes experincies a altres mbits de la vida llavors estem creant la base del CC. Si ja ests compartint digitalment, s ms possible que comparteixis tamb en altres rees. s important observar que el rerefons sociocultural t un impacte crtic en la manera que la gent actua amb el B comunal, amb el que diferents pasos i cultures poden requerir d'aproximacions diferents.

3.1.2 Capacitat ociosa

Estem envoltats de bns ociosos: desaprofitant el valor social i econmic d'espais, capacitats, temps, jardins i coses en dess. Un exemple senzill: un trepant (mquina per fer forats a la paret) s'utilitza, de mitjana, uns 12 minuts en tota la seva vida til. La indstria d'emmagatzematge consisteix bsicament en guardar totes aquelles coses que possem per que no podem tenir a casa, i lamentablement s una industria que no para de crixer arreu del mn.

Illustraci 6: Fotografia de Micki Krimmel (Creative Commons license)

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 9 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu Segons un estudi de Latitude Research15, el qu t ms demanda per a compartir sn el transport, els articles d's poc freqent (sobretot els ms difcils de posseir o els que impliquen una gran responsabilitat) i els espais fsics, tot i que amb una mica d'imaginaci es poden pensar en molts altres mbits.

Illustraci 7 Grfic de l'estudi de Latitude Research (Creative Commons license)

3.1.3 Tecnologia, comunitats i reputaci

La tecnologia s un factor imprescindible per optimitzar la localitzaci de recursos, per agregar masses de gent amb interessos comuns (gent amb fills, gent que fa el mateix trajecte o simplement vens) i per a construir comunitats. Les tecnologies mbils i de temps real incrementen la comoditat tant per afegir informaci sobre la localitzaci com per facilitar un sistema de pagament senzill quan s necessari. Com s'explica a l'article The future of (un)consumption19, les xarxes socials, privades o pbliques, necessiten crear un nivell de confiana just pels usuaris. [La confiana entre estranys] s l'ingredient ms important que cal fer b. Sense aquest element com a pilar ser molt difcil aconseguir el volum suficient de gent. Anderson assenyala que els sistemes amb ms xit han incorporat mecanismes per a garantir aquesta confiana amb eficcia, tal i com fan el sistema de referncies del CouchSurfing o el procs de comentaris d'eBay. Amb la creaci d'aquesta confiana, aquests sistemes han pogut crixer rpidament per donar suport a tots els usuaris que creuen en el valor i l'xit del sistema.

Illustraci 8: Referncies I amics al Couchsurfing

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 10 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu En la mateixa lnia, algunes cites de l'article The reputation economy 20: Una valoraci positiva equival a una referncia de primera m d'alg que no coneixem per que ens ajuda a decidir a l'hora de triar amb qui intercanviar. L'usuari far quasi qualsevol cosa per construir i protegir la seva reputaci. L'usuari sap que l'altra gent pot veure els comentaris sobre ell i que la seva actitud pot influir en la seva capacitat per interactuar. s el poder del tradicional boca-a-orella unit a la fora del mn enxarxat. El primer sistema de reputaci i el ms important de Zimride sn les xarxes privades, que permeten compartir trajectes de cotxe entre membres d'una comunitat en concret, com universitats o empreses. El capital de la reputaci est sent tant important que actuar com a segona moneda de canvi, la que reclama em pots creure.

3.2 Aspectes a millorar

3.2.1 Qestions legals
s poc probable que les versions B2C del CC tinguin problemes legals ja que els articles que es comparteixen sn propietat d'alguna empresa. La llei s menys clara en el P2P i en l'mbit de la propietat compartida: Hi ha referents com La Comunitat de Bns entre parelles casades, propietat compartida per a segones residncies (gestionat per empreses que cobren pel servei) o comunitats de cohabitatge. El cert s que la legislaci no s uniforme i aplicable fora d'mbits molt concrets. En llocs on el Consum Collaboratiu comena a arrelar amb fora, com alguns Estats dels Estats Units, han aprovat ja lleis que faciliten compartir el cotxe 21: els responsables diferencien entre 1) compartir per a compensar els costos i 2) compartir per treure'n profit. La Peer Property mostra la naturalesa innovadora de formes legals com el Creative Commons: inclusiu i normalment derivat de la producci compartida (com Vikipdia). Es gestiona en el mn digital per no s fcil d'aplicar els mateixos conceptes en el mn fsic.

A part de la pura propietat, altres aspectes legals que cal considerar sn la responsabilitat legal, assegurana, taxes de propietat, etc.

3.2.2 Crtiques
Fins ara el moviment del CC t molts seguidors primerencs que en sn partidaris incondicionals. Per tal de madurar el CC, cal disposar de crtiques vlides sobre el CC. De moment les crtiques no aprofundeixen prou i es queden en atacs molt bsics. Com diu Rachel Botsman 22: Els conservadors s'enriuen del llibre com si fos un manifest comunista mentre que els liberals l'han ridiculitzat com si es tracts d'una concessi cnica al capitalisme. Criticar una idea per no anar prou/massa lluny em sembla poc til perqu noms serveix per consolidar els punts de vista dels seguidors i incrementar l'oposici dels adversaris ideolgics.

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 11 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

3.2.3 Disseny del producte

Segons la idea de l'hiperconsum i el disseny per a les escombraries els productes estan pensants per a la propietat individual, el consum rpid i una fcil eliminaci. Els productes del CC han de considerar el fet de compartir des del principi. Els productes hauran d'allargar el perode de vida, rebre un s intensiu, adaptar-se a les necessitats de diferents usuaris i incloure elements tecnolgics que simplifiquin l's compartit.

Illustraci 9: Nevera modular per a pisos compartits i Sobi Bike System. Font: http://bit.ly/fvNxZP

Els productes tamb han d'estar preparats per tornar al fabricant i que els reparin o els eliminin. Iniciatives com ETBC23 o ISE24 ja existeixen. Empresaris com Ray Anderson 25 expliquen com de fet pot arribar a millorar el negoci.

Illustraci 10: Plana web Electronics Take Back Coalition

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 12 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

4 Estratgies d'implementaci
4.1 Economies desenvolupades
El CC s'ha originat sobretot a les economies desenvolupades. Els Directoris de projectes sobre Consum Collaboratiu creixen rpidament i aquestes iniciatives proporcionen una font de dades per investigar les claus de l'xit i el fracs. Alguns punts importants de tot projecte de CC: Aspectes culturals ja que el valor del b comunal pot ser molt diferent entre pasos. CC entre gent de diverses cultures pot ser complicat per les ciutats multiculturals sn la norma avui en dia. Identificar la capacitat ociosa. A Europa hi ha iniciatives al voltant de compartir menjar 26 que probablement no tindrien el mateix xit a EEUU (tot i que tamb hi ha iniciatives). Cal un grup redut i motivat que ajudi a crixer la comunitat i a refinar els aspectes operacionals i de model de negoci, per iniciatives com el Couchsurfing noms funcionen a escala global. Projectes locals permeten que la poblaci vegi com altre gent normal i corrent (com ells mateixos) es beneficia del CC. No serveixen els exemples de gent a California per motivar a la gent de l'Empord El suport d'organismes locals i regionals s desitjable per no imprescindible. Els aspectes legals poden ser els ms complicats de resoldre, per tot sovint cal avanar sense un entorn legal definit i s a posteriori que la legislaci pot adaptar-se.

4.2 Economies emergents i en desenvolupament

El potencial del CC a les economies emergents i en desenvolupament no s'ha explorat encara. s en aquest mbit on cal refinar el model del CC.

4.2.1 La propietat individual com a noci de progrs

Lindsay Clinton estudi27 el problema a Orient per s aplicable a altres economies en desenvolupament: El concepte de la vida comunal i els recursos compartits ha estat durant molt temps una caracterstica de la societat oriental. Les llars es caracteritzen per la seva natura familiar [] A les zones ms pobres, les famlies comparteixen fonts d'aigua potable, les dones accedeixen als micro-crdits en grup i desconeguts comparteixen taxis. No obstant aix, el carcter collectiu de la societat oriental no s tant una declaraci poltica com un imperatiu pels escassos recursos. A mesura que l'Orient es desenvolupa i creix la classe mitjana, hi ha un impuls cap a solucions individuals de propietat [] l'accs a l'aigua potable, sanejament, salut i educaci sovint s'orienten cap a la propietat individual [] Aquest paradigma pot no ser l'ideal i ser poc sostenible per al desenvolupament dels pasos Aquest s l'aspecte ms difcil per al CC per amb exemples en el seu propi entorn la gent pot entendre que l'accs s millor que la propietat.

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 13 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

4.2.2 Les claus

Les claus del CC a les economies desenvolupades sn: confiana en el b comunal, capacitat ociosa i la tecnologia. Cap d'aquests elements sembla disponible en les economies emergents i en desenvolupament. A frica, s clar que un servei de compartir cotxes tindr un xit limitat. Fora de les grans metrpolis hi ha poca capacitat ociosa en el transport.

Illustraci 11: Tro-tro al nord de Ghana

s important identificar quins objectes, coneixements o serveis disposen de capacitat ociosa i poden ser compartits: bicicletes, cmeres de foto, olles o material educatiu. La densitat de poblaci pot ser un factor positiu per alguns projectes de CC sempre que hi hagi un balan amb la capacitat ociosa. Els telfons mbils han esdevingut assequibles i disponibles. MobileActive 28 o IEEE Webminars on Mobile Technology for the Developing World29 sn una bona font d'exemples en aquest camp. Els projectes de CC poden anar de la m d'aquestos per aprofitar-se de les xarxes i terminals que ja s'estan desplegant amb altres objectius.

Illustraci 12: Telfons amb capacitat Java a sia (Font: Webminar Oracle)

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 14 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu D'altra banda, la tecnologia pot ser un element fora opcional. La tecnologia serveix per gestionar l'oferta/demanda i per mantenir un sistema de reputaci. Aix mateix s pot fer amb sistemes bsics en petites comunitats. Si llogues una bici a l'esglsia i la tornes trencada, tot el poble ho sabr ben aviat.

Illustraci 13: Soluci de baixa tecnologia per a Consum Collaboratiu (Candy Chang)

En qualsevol cas no s la tecnologia o la capacitat ociosa que permet l'xit del CC, sin un grup de persones clau compromeses amb el moviment a nivell local.

4.2.3 Exemples i trampes a evitar

El CC pot caure fcilment a la trampa de compartir amb les economies en desenvolupament les coses que no es necessiten a les economies desenvolupades. Aix no resol el problema de l'hiperconsum. Les notcies30 han explicat com dins els containers amb objectes de segona m (per eludir les lleis internacionals) pot haver-hi fins a un 80% de material trencat o obsolet. D'altra banda quan el projecte es fa amb la cura necessria, pot rebre premis, com Baisikeli 31 ha fet.

Baisikeli t un negoci de lloguer de bicicletes a Copenhaguen per als turistes i les empreses locals. Parallelament, Baisikeli envia bicicletes usades (400.000 bicis es converteixen en ferralla anualment a Dinamarca) a frica, on sn reparades/reconstrudes i venudes. Un altre benefici s la creaci d'una indstria de la bicicleta sostenible a l'frica. No crec que tardin massa en arrencar un negoci de lloguer de bicicletes ben aviat tamb.

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 15 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

5 Bibliografia i referncies
5.1 Bibliografia seleccionada
Botsman, Rachel; Rogers, Roo. What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption (HarperCollins e-book, ePub Edition 2010) Gansky, Lisa. The Mesh: Why the Future of Business Is Sharing (Penguin Group, 2010) Rifkin, Jeremy. The Age of Access: The New Culture of Hypercapitalism, Where all of Life is a Paid-For Experience (Penguinputman, 2001) Porter, Michael; Kramer Mark. Creating shared value (Harvard Business review, February 2011). Descrrega gratuta https://archive.harvardbusiness.org/cla/web/pl/product.seam? c=8062&i=8064&cs=1b64dfac8e4d2ef4da5976b5665c5540

5.2 Activitats al voltant del Consum Collaboratiu

Des de l'any 2010 la quantitat de gent i iniciatives al voltant del Consum Collaboratiu ha crescut exponecialment (noms cal fer una cerca a internet amb termes relacionats) La personalitat ms destacada s Rachel Botsman co-autora del llibre "What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption i tamb al darrere de la web Collaborative Consumption Hub. La Rachel s una innovadora social que fa consultoria, escriu i parla sobre el poder de la collaboraci i l'intercanvi a travs de les noves tecnologies. Les escoles de negoci ms importants del mn tamb parlen del CC amb articles recents a la Harvard Business Review i tamb al MIT Entrepreneurship Review. Observadors de tendncies, com Trend Watching o els Update events from Infonomia han llistat el Consum Collaboratiu com a tendncia pel 2011. Els mitjans de comunicaci ms generalitstes tamb en parlen: Rachel Bostman ha parlat al TED Talks i a la CNN Time Magazine ha llistat el CC com una de les 10 Idees que canviaran el mn amb l'article Today's Smart Choice: Don't Own. Share En l'edici Wired UK i tamb Wired US han apararegut diversos articles. The Observer, Discovery Channel, etc.

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 16 de 19

Introducci al Consum Collaboratiu

5.3 Llocs web

5.3.1 Moviment del Consum Collaboratiu
Collaborative Consumption Hub http://collaborativeconsumption.com/ including Shareable (revista digital) http://www.shareable.net/. s un revista sense nim de lucre que explora maneres de compartir recursos a la vida en general, la feina i les comunitats. Aplicaci dels conceptes P2P a molts mbits. http://www.openp2pdesign.org Blog Access Trumps Ownership (L'accs s millor que la propietat) http://accesstrumpsownership.blogspot.com/ Blog de referncia sobre CC a Frana http://consocollaborative.com/ Blog en catal http://www.consumcollaboratiu.com

5.3.2 Directoris de projectes sobre Consum Collaboratiu

The Antena dins el Collaborative Consumption Hub http://www.collaborativeconsumption.com/the-movement/cc_antenna/ L'autora del llibre The Mesh ha recopilat moltes exemples a http://meshing.it Un article de la revista Shareable fa un recull de projectes http://www.shareable.net/blog/geny-guide-to-collaborative-consumption s ms complicat trobar reculls que no siguin en angls, on apareguin projectes francesos com https://www.e-loue.com/ http://www.super-marmite.com/ o projectes espanyols com http://www.loalkilo.com/ o http://www.nockin.com/

5.3.3 Els aspectes legals de compartir

The Sustainable Economies Law Center facilita el creixement d'una economia ms sostenible, locals, i justa, a travs de la investigaci jurdica, formaci professional, desenvolupament de recursos, i l'educaci. http://www.sustainableeconomieslawcenter.org/ Un article de la revista Shareable dedicat als aspectes legals http://shareable.net/blog/birth-ofsharing-law

5.4 Referncies
1. Walsh, Bryan (2011, March) Time Magazine Special 10 Ideas That Will Change the World. Today's Smart Choice: Don't Own. Share consultat al Mar del 2011 a http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2059521_2059717_2059710,00.html 2. Leonard, Annie; Sachs, Joan, Fox, Louis (2010, November) Why 'designed for the dump' is toxic for the people and the planet consultat al Mar del 2011 a http://storyofstuff.org/electronics/ 3. Visiteu http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270 4. Visiteu http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/directo/ 5. Visiteu http://www.spotify.com/int/about/what/ 6. Algar, Ray (2007, April). Leisure Report Journal. Collaborative Consumption consultat al Mar del 2011 a http://www.oxygen-consulting.co.uk/docs/collaborative-consumption.pdf 7. Els llibres de Zygmunt Bauman consultats al Mar del 2011 a http://www.amazon.com/ZygmuntPg. 17 de 19

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducci al Consum Collaboratiu Bauman/e/B000APS9V2 8. Kelly , Kevin (2009, January). Better Than Owning consultat al Mar del 2011 a http://www.kk.org/thetechnium/archives/2009/01/better_than_own.php 9. Visiteu http://collaborativeconsumption.com/ 10. Botsman, Rachel; Rogers, Roo (2010, September). The Huffington Post. Goodbye HyperConsumption, Hello Collaborative Consumption consultat al Mar del 2011 a http://www.huffingtonpost.com/rachel-botsman/goodbye-hyperconsumption-_b_716107.html 11. Botsman, Rachel (2010, September). Swiss-Miss. Collaborative Consumption: Reinventing not just what we consume but how we consume consultat al Mar del 2011 a http://www.swissmiss.com/2010/09/guest-post-by-rachel-botsman.html 12. Botsman, Rachel; Rogers,Roo (2010, October). Hardvard Business Review. Beyond Zipcar: Collaborative Consumption consultat al Mar del 2011 a http://hbr.org/2010/10/beyond-zipcarcollaborative-consumption/ar/1 13. Tunguz, Tomasz (2011, March). MIT Entrepreneurship Review. The New Market Places - Peer to Peer Collaborative Consumption consultat al Mar del 2011 a http://miter.mit.edu/article/newmarket-places-peer-peer-collaborative-consumption 14. Drew (2011, March). Despite Improved Fleet Operations, Zipcar Reports Loss of $14.1M in 2010 consultat al Mar del 2011 a http://accesstrumpsownership.blogspot.com/2011/03/despiteimproved-fleet-operations.html 15. Latitude Research in Collaboration with Shareable Magazine. The New Sharing Economy report summary consultat al Mar del 2011 a http://latdsurvey.net/pdf/Sharing.pdf 16. Vercillo, Kathrynv (2010, December). 2011 Trend: Collaborative Consumption (Whats Mine is Yours) consultat al Mar del 2011 a http://financialhighway.com/collaborative-consumption/ 17. Visiteu http://p2pfoundation.net/Commons_FAQ 18. Visiteu http://www.onthecommons.org/commons-101 19. Lapsley, John (2011, March). The future of (un)consumption consultat al Mar del 2011 a http://www.mcgilldaily.com/2011/03/the-future-of-unconsumption-2/ 20. Botsman, Rachel (2010, November) The reputation economy consultat al Mar del 2011 a http://www.collaborativeconsumption.com/blog-and-writings/Reputation%20Economy %20BOSS.pdf 21. Orsi , Janelle (2011, March) Shareable online magazine. Car Sharing Laws for Everyone consultat al Mar del 2011 a http://www.shareable.net/blog/car-sharing-laws-for-everyone 22. Horning, Rob (2010, October) Flea-Market Ideology: A Review of Whats Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption consultat al Mar del 2011 a http://www.generationbubble.com/2010/10/26/flea-market-ideology-a-review-of-whats-mine-isyours-the-rise-of-collaborative-consumption/ 23. Visiteu http://www.electronicstakeback.com 24. Visiteu http://www.iseappliances.co.uk 25.Anderson, Ray (2009, February). TED 2009. Ray Anderson on the business logic of sustainability consultat al Mar del 2011 a http://www.ted.com/talks/ray_anderson_on_the_business_logic_of_sustainability.html
Pg. 18 de 19

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Introducci al Consum Collaboratiu 26. Visiteu http://www.super-marmite.com/ 27. Clinton, Lindsay (2010, November). Why the American Dream Doesn't Work in Developing Countries consultat al Mar del 2011 a http://www.good.is/post/forget-the-american-dreamcollaborative-consumption-is-a-better-path-for-developing-countries/ 28. Visiteu http://www.mobileactive.org/ 29. Visiteu https://www.engineeringforchange.org/news/2011/03/18/ieee_humanitarian_technology_webinars_ now_on_youtube.html 30. Anonymous (2008, August). Poisoning the poor Electronic Waste in Ghana consultat al Mar del 2011 a http://www.greenpeace.org/international/en/news/features/poisoning-the-poor-electroni/ 31. Visiteu http://www.baisikeli.dk/ // http://www.ideascompass.dk/en/howothersdoit/baisikeli // http://www.celebrateafrica.dk/index.php?cID=135

Document amb llicncia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported License.

Pg. 19 de 19