JORNADES EXPERIENCIES INNOVACDORES FIRA DE REUS 14 dabril de 2011

EXPERINCIA EUROPEA TRANSICI ESCOLA-TREBALL EN EL MARC DE LEUROPA 2020

ORIOL HOMS FUNDACI CIREM

ABRIL 2011

I. ELS MERCATS DE TREBALL SN OPACS Els mercats de treball dels pasos amb una economia urbana, industrial i de serveis tenen una caracterstica comuna que s la seva opacitat. s a dir, que el seu funcionament tendeix a no ser transparent. A una persona que busqui feina no li ser fcil trobar un lloc de treball que satisfaci les seves expectatives. Igualment per a un empresari que vulgui contractar un treballador no li ser senzill trobar la persona adequada. Generalment, es creu que aix es deu a que hi ha crisi o que l'economia no va prou b. Per es constata que incls en moments de bonana econmica trobar feina o trobar un treballador no s gens fcil. s cert que quan el cicle econmic s positiu i l'economia creix i es creen molt llocs de treball les probabilitats de trobar feina, incls una feina adequada sn ms elevades; i en canvi quan hi ha dificultats econmiques i es destrueixen llocs de treball, s ms difcil trobar-ne un. Per tant en un cas com en un altre mai s fcil ni senzill que la demanda de treball es trobi amb l'oferta de treball. La ra cal cercar-la en la complexitat del funcionament dels mercats de treball urbans. En el mn rural, o en societats agrries, poc desenvolupades, aquesta complexitat s molt ms reduda. Els habitants dun poble petit saben molt b on i quina feina hi ha en el poble. Molt sovint saben que no hi ha feina, i si en volen trobar han demigrar. Llavors quan arriben a una ciutat gran s quan comena per ells lopacitat del mercat. Per aix es pot afirmar que com ms petits sn els mercats de treball sn tamb ms transparents i com ms grans sn ms opacs. La complexitat dels mercats de treball s deguda a varis elements que caldr tenir en compte: a) El treball no s una mercaderia que es pugui comprar i vendre com qualsevol producte. El treball s una capacitat humana i per tant est sotmesa a la voluntat de la persona. Les mercaderies no tenen voluntat. Els terics diuen que el mercat de treball no s un mercat. Uns el consideren un quasi mercat, altres un sistema, etc., per tant no es pot esperar que es comporti com un mercat qualsevol sotms a unes normes de demanda i doferta ms o menys generals. b) No hi ha una demanda de treball totalment prefixada prviament. Molt sovint els individus el que demanen s treballar per a poder-se guanyar la vida i estan disposats a desenvolupar un ventall ms o menys ample de llocs de treball. Com ms qualificada s una persona, ms exigent s en les seves expectatives professionals i per tant t ms clar quins tipus de treball voldria realitzar. Per incls en aquests casos, els individus aspiren a ocupar una srie de llocs de treball dins de les seves expectatives, per finalment el que acabar fent dependr de les ofertes i possibilitats que trobi. c) Igualment tampoc hi ha una oferta de treball totalment definida prviament. Cada cop menys hi ha llocs de treball totalment definits, sin que 2

d)

e)

f)

g)

h)

lempresari quan necessita contractar una persona, t clar el perfil del que vol, per dependr del que trobi en el mercat per acabar-se decidint per una frmula de combinaci de les diferents funcions que necessita cobrir. Aquesta ambigitat tant de la demanda com de loferta de treball, genera un elevat grau dincertesa dels actors implicats, i no es pot afirmar que sarribin a satisfer la demanda i loferta fins gaire b el moment en qu es troben i decideixen signar un contracte de treball. Les variables que finalment fan decidir a un empresari i a un treballador la signatura dun contracte de treball sn molt diverses i sovint duna gran complexitat, doncs el comportament dambds no s fcil de preveure. Poden haver-hi raons estrictament dinters professional o econmiques, per tamb nhi poden haver daltres, com de comoditat per la distncia de casa, els horaris, lambient de treball, la imatge de lempresa i per part empresarial igualment, pot influir no solament les competncies del treballador, sin tamb la bona relaci mantinguda durant lentrevista de lentrevista, el paper que sespera que ha de jugar en lequip de treball, la disponibilitat del treballador, la seva trajectria, etc. A ms daquestes incerteses nhi ha altres de tipus temporal i espacial. Les temporals es produeixen, perqu les empreses no planifiquen amb molta antelaci les seves necessitats de m dobra. Normalment actuen molt en el moment. Tampoc els individus saben amb molta antelaci quan necessitaran una feina. La decisi de canviar de feina, o quan una persona estar aturada, o quan deixar destudiar per anar a treballar, es pren normalment molt influt per circumstncies ja siguin personals, familiars o alienes. s a dir, es fa difcil saber en un moment determinat quantes empreses ofereixen llocs de treball i quantes persones hi estan interessades, i tot plegat per a quins tipus de llocs de treball. El mateix succeeix des del punt de vista territorial, en un moment concret, on sn les empreses que ofereixen treball i on sn les persones que en busquen?. La ciutat, especialment la gran ciutat, per cadascuna al seu nivell, sn conglomerats de persones i de recursos complexos, no solament pel seu tamany, sin per la gran varietat i diversitat dinteressos, dexpectatives, de necessitats que hi conflueixen. Malgrat que la ciutat s lespai natural del mercat i per tant lespai dencontre per excellncia, no sn evidents els punts de relaci entre la gran diversitat dels conjunts de xarxes de relacions que la constitueixen i per tant no s estrany que calgui un cert esfor per localitzar-les. A ms, les ciutats han sofert una evoluci, parallela a la modernitzaci de les societats, dinterioritizaci i de privacitat de les relacions que fan ms difcil circular entre elles. Lactivitat econmica de les ciutats es desenvolupa en aquest context, del qual tamb hi participa, i per tant la qesti sobre on trobar la feina que magradaria trobar no t fcil resposta. Daltra banda, tots els estudis realitzats sobre el mercat de treball afirmen que la via majoritria per a trobar una feina s a travs damics i coneguts o per vies familiars. s a dir, mitjanant camins informals, la qual cosa dificulta encara ms la transparncia, o b dit duna altra manera, la millor via per a fer transparent el mercat de treball s el de lamistat i les relacions personals i familiars. s la via ms efectiva per qu es trobin la demanda i loferta de treball. Aix significa que les altres vies, les ms formals, dedicades a la intermediaci del mercat de treball sn limitades. 3

i) Els elevats graus de llibertat que segueixen la demanda i loferta de treball per a trobar-se, permet afirmar que no existeixen itineraris prefixats per a transitar duna banda a laltre del mercat de treball. Es poden resseguir a posteriori les pistes existoses per on han passat uns individus per a trobar una feina determinada, per difcilment aquesta pista ser til per que la utilitzin altres en circumstncies diferents. Mai tant b aplicar en aquest cas la dita de Machado: el camino se hace al andar. La manca ditineraris preestablerts amplia la sensaci dopacitat per als actors que hi transiten. El conjunt daquests factors interactuant entre ells sn els que generen el que sanomena lopacitat dels mercats de treball. Davant daquesta caracterstica dels mercats de treball de les societats desenvolupades no s estrany que els qui shi han dafrontar per primera vegada, els joves al sortir de lescola, restin perplexes i desorientats. Que el mercat de treball sigui opac no vol dir que no shi produeixin transaccions, sin que aquestes no sn fcilment identificables. Aix a ms dopac, el mercat de treball catal, es distingeix per excedents importants de m dobra juvenil i femenina en relaci a la demanda de treball per part del sistema productiu. Per a les generacions joves aquesta situaci dexcedents s la normalitat, s el marc en el qual han hagut d'introduir-se en el mercat de treball. No han conegut una altra realitat, i aix genera una cultura especfica de relaci amb el mn laboral. En un moment o altre els seus familiars o amics han passat per situacions datur ms o menys perllongat. La situaci actual de crisi i els records viscuts en els moments ms durs, a la segona meitat dels anys 70 i primera dels 80 o b tamb a la primera meitat dels noranta ha marcat tota una generaci i el seu comportament vers el mercat de treball. No solament ha marcat als joves sin tamb a tota la poblaci. Els missatges que avui encara es transmeten a les noves generacions s que al finalitzar lescola es trobaran en una situaci datur i que la incertesa i la precarietat dominaran el seus primers anys dentrada al mercat de treball amb el perill que no arribin a trobar feina. La transici al mercat de treball ha esdevingut problemtica. La inseguretat personal, la manca dexperincia, la manca de relacions i contactes fan aparixer com una muntanya inaccessible lentrada al mercat de treball. La majoria de joves generen actituds dangoixa davant de la seva entrada al mercat de treball. El gir radical que va fer el mercat de treball a linici de la segona meitat dels anys 70 i durant ms de 10 anys, va generar una alarma social entre la poblaci, que va entendre latur com a una constant de la qual era molt difcil sortir-ne. La reacci va consistir en pressionar els joves per que retardessin la seva sortida del sistema educatiu i invertissin en formaci per a millorar les seves expectatives en el mercat de treball. Es el que torna a passar en aquests moments.

Les dificultats de la transici han tingut un efecte positiu pel nivell deducaci de les noves generacions del pas, per han generat tamb una nova problemtica, la del cansament escolar de molt joves pressionats per allargar els seus estudis, o la dels nombrosos joves que abandonen prematurament els seus estudis i no acaben de trobar una feina adient. Amb tot, cal recordar que trobar una feina adient continuar essent una tasca complexa que requerir esforos, especialment per aquells que tinguin menys experincia per a moures en el mercat de treball.

II. PROPOSTES PER A FACIILTAR LA TRANSICI DELS JOVES DE LESCOLA AL MERCAT DE TREBALL En lapartat anterior sha argumentat la necessitat de promoure poltiques especfiques per facilitar la transici dels joves des de lescola al mercat de treball a causa de dos tipus de factors: uns estructurals com lopacitat dels mercats de treball i la crisi de locupaci que afecten especialment els joves. I uns altres dinstitucionals, degut a les dificultats del sistema educatiu dorganitzar la sortida dels seus alumnes i les del sistema productiu dorganitzar la rebuda de les noves generacions que sincorporen al mercat de treball. Sha constatat que experincies en curs han demostrat la seva validesa per a millorar el procs de transici dels joves, per que cal consolidar un marc ms estable i coordinat per que siguin sostenibles i guanyin en eficcia. A Europa sha optat per a un model dintervenci local de tipus transversal basat en la coordinaci i dinamitzaci dels recursos existents evitant duplicitats i dispersi desforos, i organitzats en xarxes horitzontals articulades verticalment amb els altres nivells de les administracions. En aquest apartat sapliquen els criteris anteriors en una srie de propostes sobre lorganitzaci de la intervenci pblica en la transici dels joves de lescola al treball. La intervenci pblica hauria de perseguir tres tipus dobjectius: Contribuir a la millora de la transparncia del mercat de treball Millorar la capacitat del sistema educatiu i del productiu dorganitzar el trnsit dels joves des de lescola al treball Millorar la inserci en el mercat de treball dels joves amb dificultats a) Contribuir a la millora de la transparncia del mercat de treball Des de la perspectiva de la transici, la contribuci a la transparncia del mercat de treball de ms inters s un bon sistema dinformaci i orientaci escolar i professional dirigit als joves durant la transici.

Lobjectiu daquest sistema hauria de ser que en tot moment, per especialment al finalitzar els seus estudis, els joves haguessin construt un escenari del que volen fer, sabessin com trobar feina, quins recursos tenen per aconseguir-ho i on i quin tipus de feines sofereixen en el seu entorn. Aquest sistema hauria de ser concebut com una xarxa de nduls, un dels quals hauria de ser responsabilitat i est situat en els centres educatius, i un altre hauria de ser responsabilitat i est situat en el marc del Servei dOcupaci de Catalunya, i un altre hauria dassumir el paper de coordinaci, producci dinformaci i materials i formaci continuada als orientadors.

b) Millorar la capacitat del sistema educatiu i del productiu dorganitzar el trnsit dels joves des de lescola al treball Es tracta bsicament d'instaurar una cultura de rebuda de les noves generacions per part del Servei dOcupaci de Catalunya i una previsi de les condicions de sortida del sistema educatiu per part dels centres densenyament. Els objectius daquestes mesures haurien de ser articular la sortida dels centres educatius amb lentrada al mercat de treball de tal manera que el jove tingus en tot moment loferta de referents de suport en el cas que els necessiti. En la definici daquest objectiu es posa lmfasi en el seu carcter voluntari, per voluntari no soposa al concepte duniversalitat. s a dir, loferta hauria danar dirigida a tots els joves, no noms als que tenen dificultats, i hauria de ser prou coneguda per que tinguessin loportunitat dutilitzar-la. Loferta general als joves podria tenir aquesta configuraci: Oferir loportunitat dincorporar-se a un lloc de treball determinat Oferir el suport per a la creaci duna activitat empresarial Oferir una activitat formativa per a complementar o especialitzar millor les seves competncies professionals Oferir la participaci en un conjunt dactivitats no directament laborals organitzades per entitats del tercer sector sense nim de lucre que tinguin una utilitat social i que contribueixin a lentrenament de les seves competncies personals i professionals. El jove hauria de poder estar en contacte amb aquestes ofertes abans dacabar els seus estudis, i incls per aquells que shagi acordat la seva no continutat en el sistema educatiu es podria preveure la seva participaci en algunes d'elles abans de deixar els estudis. Aquesta oferta requereix la participaci i la coordinaci de molts ms agents, entitats i organismes que avui de forma dispersa estan oferint 6

algunes daquestes activitats: els serveis dintermediaci en el mercat de treball, l'oferta formativa de cada territori, els serveis i els programes dautoocupaci i creaci dempreses, el Servei Catal del Voluntariat, les entitats del tercer sector a ms dels centres educatius i el Servei dOcupaci de Catalunya. La implantaci daquesta oferta podria seguir el mateix criteri dorganitzaci en xarxa, amb els diferents models, segons lopci triada de la relaci local-autonmic. Per la seva ubicaci, lopci ms coherent seria en el marc del Servei dOcupaci de Catalunya com una lnia especfica dactuaci, per caldria assegurar la seva capacitat dassumir aquesta funci.

c) Millorar la inserci en el mercat de treball dels joves amb dificultats Finalment en el cas dels joves que malgrat les mesures anteriors presentin dificultats afegides dinserci laboral, caldria preveure programes especfics dacompanyament. Lexperincia de programes tipus Aprendre a aprendre promogut per la Conselleria de Benestar Social i la Fundaci Fias en barris perifrics o altres de similars, han demostrat la seva validesa. Lobjectiu daquest tipus de programes s oferir al jove una segona oportunitat per afrontar amb millors condicions la seva inserci professional. La ubicaci daquests programes hauria de ser en el Servei dOcupaci de Catalunya, amb la respectiva participaci de les administracions locals segons el model de relaci que sopts. Lacompanyament en aquest tipus de programes consisteix en una tutoria individualitzada que a partir dun diagnstic de la situaci de partida del jove, sacorda un pla de treball que es materialitza en un conveni dinserci, el compliment del qual s objecte dun seguiment individualitzat. Les experincies en curs demostren que com ms rpidament es posicioni a la persona en una situaci de treball, ms individualitzada sigui la tutoria i ms exigent sigui la corresponsabilitzaci del conveni dinserci, major xit t lacompanyament. Aquests programes caldria integrar-los en el marc dels PQPIs per tal de acompanyar la transici a uns joves que presenten dificultats dinserci. A lentorn de lacompanyament cal mobilitzar tota una srie de recursos especialitzats, com per exemple, centre de formaci, serveis de salut pel seguiment dels aspectes sanitaris de les dificultats del jove, serveis socials pel seguiment dels aspectes socials, empreses dinserci en casos de grans dificultats 7

El conjunt de mesures que shan proposat intenten abordar en tota la seva amplitud la problemtica de la transici dels joves des de lescola al mercat de treball combinant elements ms estructurals de regulaci dels mercats de treball, i de relaci entre les administracions locals i autonmiques; altres ms organitzatives de serveis i programes a desenvolupar; i altres ms conceptuals de criteris i models a aplicar; totes elles comparteixen la convicci de que cal una ordenaci de lactuaci pblica, de les diferents administracions que estan intervenint, per tal de fer un balan del funcionament dels diferents dispositius, programes i accions en curs, i proposar un esquema consensuat, coherent i coordinat dacci futura. El moment actual de crisi cal concentrar esforos encara ms en aquest pblic prioritari.

III. LA RELACI DELS JOVES ENTRE EDUCACI I TREBALL Per des duna perspectiva ms estructural i a llarg termini, en aquest moments a Europa, sobretot a Alemanya sobra un debat sobre com organitzar el procs daprenentatge dels joves i la seva inserci en el mercat de treball. El problema s que incls en les societats ms avanades un bon nombre de joves no sintegren amb resultats positius en el sistema escolar i la incorporaci de la majoria dels joves en el mercat de treball es fa a unes edats molt tardanes. Un dels pasos en els que ms tard sincorporen els joves al treball s a Espanya, ms enll dels 20 anys, i aquesta situaci s insostenible tant socialment com econmicament. Cada cop hi ha ms veus que replantegen la necessitat de que lescola estigui ms relacionada amb el mercat de treball i amb la vida, per tal de no allunyar els joves de la vida adulta. La simultanetat entre educaci i treball en unes condicions especials s la lnia que sest argumentant en varis pasos europeus. La transici dels joves a la vida activa no pot deixar-se al lliure mercat. Ha dorganitzar-se tamb socialment, tenint en compte la funci clau que per a la socialitzaci dels joves adolescents significa el treball. Per tant ha de ser enfocada de manera estimulant com un repte, evitant la frustraci i el desnim. Ha dentendres com un ritual o prova de pas necessria per que cada jove ciutad aprengui a construir-se un futur illusionant que respongui als seus interessos individuals per que a la vegada li faci ser conscient dels seus deures vers la comunitat que ha li ha donat suport i solidaritat durant els seus anys escolars proporcionant-li formaci i ajuda.