Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

La llengua en les humanitats i les cincies

Daniel Cassany Universitat Pompeu Fabra daniel.cassany@trad.upf.es Web personal: http://www.upf.es/dtf/personal/danielcass Web recerca: http://www.upf.es/dtf/xarxa/pral

Ning discuteix que el llenguatge i la llengua ocupen un lloc central en lensenyament daquesta branca del saber denominada humanitats. Fins i tot els genetistes, que ens informen primer que persones i ximpanzs (els nostres parents ms propers) compartim ms del 90% del material gentic, estan dacord que la comunicaci ha estat la gran innovaci que distingeix lespcie humana daquests cosins llunyans, la qual ha estat possible grcies a un llenguatge ric i refinat (CavalliSforza, 1996: 76). El llenguatge s essencial perqu s leina fonamental dhominitzaci som persones perqu parlem! i, a partir daqu, tamb, s clar, perqu s el principal recipient de les activitats humanes (el psit cultural de cada comunitat), el mecanisme ms poders de desenvolupament psicolgic o linstrument fonamental de representaci i de comunicaci de qualsevol tipus de coneixement. Els desacords arriben quan cal explicar qu entenem per llenguatge i quan cal formular-ne objectius, continguts i mtodes daprenentatge. Al meu entendre i de manera molt general, leducaci lingstica sha de relacionar amb els fonaments ms slids de la comunitat, a fi que les noves generacions puguin integrar-shi i participar-hi de manera ms plena, a ms de collaborar a millorar-la. Com que el llenguatge s a larrel del progrs i de lorganitzaci humana, com hem dit, com ms domini lingstic puguin desplegar els individus ms efectiva i desenvolupada ser la comunitat. Entre els fonaments indiscutibles que avui sostenen la nostra comunitat, podrem citar la democrcia (la repartici del poder, els drets humans, els conceptes digualtat i solidaritat), el coneixement cientfic i les seves aplicacions tecnolgiques, o la mateixa identitat com a comunitat (histria, cultura, smbols). A continuaci exposar diverses reflexions sobre la interrelaci entre llenguatge, humanitats i cincies, amb la pretensi deixamplar punts de vista i daprofundir en la reflexi. Lletres i cincies
1

Publicat com CASSANY, D. La llengua en les humanitats i les cincies, Escola Catalana, 374: 12-15, novembre 2000. ISSN: 1131-6187. DL: B.51.193-1976. Versi ampliada: La lengua entre las humanidades y las ciencias. Actas del I Congreso Internacional de la Sociedad de Dislexia del Uruguay, Montevideo, 7/9-9-2000, en premsa.

 Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

Al marge de la conjuntura electoralista, el debat sorganitza entre dos flancs: la defensa explcita de les humanitats soposa implcitament a les no-humanitats, s a dir, les assignatures de cincies experimentals i de tecnologia. Topem, aix, amb la tradicional escissi entre cincies i lletres. Mentre el saber cientfic (fsica, qumica, biologia, medicina, i els llenguatges corresponents: matemtica, qumica, informtica) augmenta cada dia en presncia social (inversi en recerca, aplicacions en la millora de la qualitat de vida, difusi continuada en la premsa, inters i reconeixement generals) i acadmica (dedicaci en els currculums, increment de matrcules dels estudis tcnics i cientfics), les lletres (disciplines tradicionals de filologia, literatura, histria, cultura i llengua) perden fora, amb el descens del nombre de lectors i dedici de llibres sobre lletres, el desinters pels estudis literaris que semblen capacitar menys per trobar feina, o larraconament descarat en els plans destudi del batxillerat. I als lletraferits ens toca llavors el paper de reivindicar els valors essencials de les humanitats i de denunciar lempobriment desperit i el descafenament cultural a qu ens aboca suposadament una formaci noms cientfica. Per aquest plantejament de confrontaci noms condueix a alimentar discussions peregrines i respostes estrils, al meu entendre. s indubtable ens agradi o no que la nostra comunitat est experimentant un canvi profund: el paradigma cientfic (raonament lgic, mtodes emprics, dades contrastades, s de tecnologies sofisticades) est substituint el coneixement acumulat per la tradici (cultura oral, refranyer popular, remeis casolans, tradicions ancestrals, etc.). Acceptem sense discussi el que la cincia prova i arrufem el nas davant del que no t aquest fonament; adaptem els nostres hbits quotidians a les dades cientfiques disponibles (alimentaci, salut, oci); ls de tecnologies diverses incrementa dia a dia la nostra qualitat de vida. Lensenyament reflecteix aquesta evoluci i, aix doncs, s fins a cert punt lgic que la formaci cientfica creixi mentre que la de lletres minva. No crec pas que sigui ni sensat ni rendible lluitar contra aquesta tendncia, que t arrels fora ms profundes que la capriciosa moda acadmica o les fluctuacions del mercat de treball. De fet si cal citar una altra font reputada el que ens ha fet humans s la tecnologia. Els humans bsicament fem eines, aix s el que ens distingeix de la resta danimals (Corbella et al., 2000: 57); s a dir, un altre motor del desenvolupament, a ms del llenguatge, s la tecnologia i la cincia. El que cal revisar urgentment s aquesta concepci dicotmica, reduccionista i falla, de les dues branques del saber hum: lletres i cincies. Disciplines com la lingstica, la sociologia o la geografia per citar-ne noms tres fan servir mtodes tan emprics com la biologia o la medicina. La fsica

 Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

o la qumica sn elaboracions tan humanes i discursives com la histria o el dret: si les cincies han seguit un determinat recorregut (sha desenvolupat primer lenergia nuclear a lelica, o la cirurgia a la medicina preventiva) no s pas perqu hi hagi cap ordre natural que anem descobrint, sin perqu la comunitat humana va prioritzar els interessos militars als ecolgics o la urgncia a la previsi; si determinades disciplines han avanat ms que daltres tamb s per causa del divers inters, conreu i treball que els hem donat al llarg de la histria. Resulta ingenu associar els llenguatges formals (matemtica, qumica) a les cincies i els potics (figures retriques) a les lletres, perqu tant la psicologia o lantropologia usen lestadstica i la informtica, com lastronomia i la fsica aprofiten metfores i comparacions per explicar les seves teories. A ms, aquests llenguatges formals (matemtica, lgica, informtica, qumica) no deixen de ser creacions humanes histriques, subsidiries de lescriptura, que s una extensi de la parla en contextos comunicatius diferents. La prctica cientfica requereix ls continuat del llenguatge natural, en diversos gneres discursius: els cientfics escriuen projectes dinvestigaci, prenen apunts en el laboratori, escriuen articles de recerca per publicar en revistes especialitzades, manuals de revisi disciplinria, textos divulgatius i daplicaci, etc. En bona part el rigor i la precisi de la cincia es basen en el desenvolupament dun llenguatge objectiu, controlat i restrictiu, amb formes terminolgiques que busquen la univocitat i la despersonalitzaci, amb estructures discursives preestablertes, etc. Aix, moltes de les revistes de recerca ms prestigioses exigeixen als cientfics que presentin els seus descobriments amb la tpica organitzaci IMRD: introducci, mtode, resultats i discussi, la qual no deixa de ser lesquelet dun gnere discursiu elaborat per la humanitat en els darrers 300 anys (Bazerman, 1998). Des duna altra ptica, si b les dades cientfiques poden representar-se en diversos suports (infografia, reproducci virtual tridimensional, fotografia) i llenguatges (matemtica, qumica, informtica), la parla i lescriptura continuen sent essencials per analitzar, interpretar, valorar i comunicar la informaci que mostren aquests suports. Fsics, bilegs i metges llegeixen equacions, cadenes dADN o radiografies amb llenguatge verbal, i dialoguen entre si amb el llenguatge especialitzat de cada disciplina. Les dades que poden mostrar una analtica formulada en xifres o un vdeo duna exploraci noms poden ser compartides, matisades o discutides amb llenguatge natural. En definitiva, per realitzar cincia s imprescindible dominar el registre de cada disciplina (gneres, terminologia, estil): saber cincia vol dir poder parlar i escriure de cincia. I el llenguatge,

 Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

aix doncs, deixa de ser un instrument exclusiu de les lletres per passar a ser una eina bsica per a tot el saber, sigui de cincies o dhumanitats. Leducaci lingstica de l ciutad cientfic Si adoptem aquest nou punt de vista, la qesti essencial no s quantes hores de llengua o literatura hi ha dhaver durant lescolaritzaci? la qual mostra prou el llaut dels qui es preocupen ms per assegurar-se la plaa laboral que per oferir una formaci de qualitat, sin quina educaci volem que tingui el ciutad duna comunitat fundada en valors cientfics? De manera ms concreta, no discutim la formaci lingstica en humanitats que ha de tenir qualsevol ciutad: entre altres coses i a ttol dexemple, hauria de dominar la normativa, distingir un subjecte dun complement, conixer conceptes com estndard o diglssia, o saber la relaci familiar que mantenen llenges com larans, el llat, langls i el catal. Ens plantegem la formaci lingstica que tamb ha de tenir en lrea de cincies, s a dir: quins coneixements i quines destreses lingstiques ha de tenir, en relaci amb aquest nou pilar cientfic de la societat, a fi que pugui desenvolupar eficament els nous reptes que se li presenten? s clar que lobjectiu no consisteix pas com a mnim en leducaci general a formar cientfics per a la recerca, perqu els investigadors de cada disciplina ja es formen a les universitats. El ciutad davui t nombrosos contactes amb el paradigma cientfic: est al corrent dels avenos ms importants a travs dels espais cada dia ms rellevants de divulgaci cientfica en els mitjans de comunicaci; es preocupa per incrementar el seu benestar amb prctiques de medicina preventiva, control de lalimentaci, inters per la sostenibilitat ecolgica; utilitza tecnologies cada dia ms sofisticades que exigeixen capacitats de comprensi de complexos manuals dinstruccions i fins i tot algun rudiment de coneixements tecnicocientfics, o, en definitiva, es troba immers en un mn de bombardeig informatiu, debat poltic o conflicte personal i social que, cada dia ms, busca guanyar cientificitat amb la utilitzaci del raonament lgic, lobjectivitat o les dades empriques. Per tot aix, sembla que entre els objectius de leducaci lingstica caldria incloure lestudi i lexercici temptatiu dels llenguatges cientfics i de les frmules de recollida i processament de la informaci que comporten. Caldria incloure prctiques de lectura de textos de divulgaci cientfica (noticies, reportatges, entrevistes a cientfics), dinterpretaci de resultats de recerques publicades, de formulaci dobjectius i dhiptesis de treball, dobservaci emprica de la realitat, de raonament segons els diversos tipus dargument (causa-conseqncia, dades, autoritat), de discriminaci entre

 Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

dades empriques i interpretaci o opini, de redacci de resums o abstracts i conclusions de treballs, etc. Tamb pot estudiar-se la utilitzaci de metfores en lmbit cientfic (lefecte hivernacle, la doble hlice de lADN, etc.) o la integraci de lescriptura i la parla en la resta de formats de representaci de coneixement: la descripci de fotografies, l explicaci de grfics i quadres de dades estadstiques (taules de xifres, pirmides dedat, pastissos, esquemes, etc.). A ttol dexemple, caldria reconixer i saber valorar les diferncies que presenten aquestes expressions:

Registre ms general 1. Observar la vida de les granotes.

Registre ms especialitzat cientfic

Identificar les pautes de comportament ms rellevants de les granotes en el seu entorn pel que fa a alimentaci, moviments i hbitat, i prendren nota en un informe descriptiu. La reacci va durar 45 minuts, va tenir produir a un ritme constant durant tot el perode i va donar un compost final de color gris verds. Casadevall (1994: 37) i Pujol (1997: 87) mencionen aquest fet.

2. Penso que la reacci va ser molt llarga, lenta i que el lquid final tenia un color rar. 3. Altres autors mencionen aquest fet.

A 1 trobem a la dreta un objectiu formulat amb ms especificaci i en termes externament observables (de manera que es pot avaluar si sha acomplert o no); a 2 la frase de la dreta s ms precisa (amb criteris de referncia ms objectius), mentre que la de lesquerra mostra les impressions subjectives de lobservador ( penso, lenta, rar); a 3 de la dreta susa el sistema jo habitual de citacions del discurs cientfic. En conjunt, les expressions de la dreta sn ms destres precises, objectives, descontextualitzades per representar dades cientfiques de manera estable i desvinculada dels contextos de producci i recepci. Per aix no vol dir que el registre subjectiu ms quotidi (amb un jo explcit, emotiu i valoratiu, amb comparacions i metfores, etc.) no sigui present en les prctiques cientfiques. Diverses recerques sobre la gnesi del coneixement i de laprenentatge en aquest camp (Sutton, 1996: 10-13; Cassany, 1999: 199) mostren que els individus utilitzen primer aquest estil (denominat llenguatge interpretatiu) per crear idees i concepcions noves i que noms quan cal socialitzar aquests nous descobriments recorren a un registre ms objectiu (llenguatge etiqueta), de manera que els dos tipus de llenguatge poden usar-se en la prctica cientfica. De fet, ladquisici de conceptes arrenca amb lestil interpretatiu, que connecta lexperincia de la realitat amb la sensorialitat personal, i desembocar en lestil detiquetatge, s a dir, en la transformaci del contingut elaborat primer en un

 Daniel Cassany La llengua en les humanitats i les cincies

llenguatge subjectiu en un format nou, comprensible per a la comunitat, despullat de les expressions connotades de la parla personal. En qualsevol cas, seria important que l formaci lingstica no a adopts noms models literaris o de lassaig periodstic i que sobrs a aquest mbit dimportncia creixent que s la cincia. Als Estats Units, la formaci lingstica amb aquesta orientaci cientfica ja s una tendncia en expansi, sobretot en els nivells preuniversitaris. Patterson i Kanakis (1995) inclouen una selecci bibliogrfica de manuals de text amb aquesta orientaci, a ms de les recomanacions de diverses associacions educatives. A casa nostra, podem trobar algunes aproximacions des de les cincies (revista Alambique, Sanmart, 1995) i des de la concepci transcurricular de la llengua (Jorba, Gmez i Prat coord., 1998). Daltres qestions encara ms polmiques sn qui sha dencarregar daquesta formaci (un lingista o un cientfic) o en quina matria, per aix ja sn figues dun altre paner. I ens queda, s clar, aquella divisa que temps ha es repetia en les escoles destiu: tot mestre s mestre de llengua. Bibliografia
BAZERMAN, Ch. Shaping Written Knowledge: The Genre and Activity of the Experimental Article in Science. Madison: University of Wisconsin Press, 1988. CAVALLI-SFORZA, L. (1996) Geni, popole e lingue. Versi catalana: Gens, pobles i llenges. Barcelona: Proa. 1997. CASSANY, D. (1999) Construir la escritura. Barcelona: Emp ries. CORBELLA, J.; CARBONELL, E.; MOY, S.; SALA, R. (2000) Sapiens. El llarg cam dels homnids cap a la intelligncia. Barcelona: Edicions 62. JORBA, J.; GMEZ, I.; PRAT , A. coord. (1998) Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE/UAB. PATTERSON, C.; KANAKIS, D. (1995) Teaching Technical Communication on the Pre-College Level: An Annotated Bibliography. Technical Communication Quarterly, 4/4, 395-406. SANMART , N., (1995) Per aprendre cincies cal aprendre a parlar sobre les experincies i sobre les idees, Articles, 6, 7-22. SUTTON , C. (1996) Beliefs about science and beliefs about language International Journal of Science Education. 18, 1, 1-18. Versin castellana: Ideas sobre la ciencia e ideas sobre el lenguaje Alambique, 12, 832. 1997.

Daniel Cassany Universitat Pompeu Fabra