You are on page 1of 290

D O C U M E N T S

D E

T R E B A L L

INVESTIGACI (Investigaci prpia)

La reincidncia en el delicte en la justcia de menors


Autors Manel Capdevila Capdevila Marta Ferrer Puig Eullia Luque Reina

Any 2005

D O C U M E N T S

D E

T R E B A L L

INVESTIGACI (Investigaci prpia)

La reincidncia en el delicte en la justcia de menors


Autors Manel Capdevila Capdevila Marta Ferrer Puig Eullia Luque Reina

Any 2005

Investigadors principals Manel Capdevila i Capdevila Responsable dInvestigaci de lrea Social i Criminolgica Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada Marta Ferrer Puig Cap de lrea dInvestigaci i Formaci Social i Criminolgica Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especializada M. Eullia Luque Reina Tcnica de lrea de Planificaci i Projectes Estratgics Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil Collaboradors: Anna Garriga Soler (treball de camp i coordinadora de lequip de camp) Cristina Blasco Romera (treball de camp i coordinadora de lequip de camp) Alicia Alcaide Luque (treball de camp) Elda Aranda Borbn (treball de camp) Marta Carrasco Moreno (treball de camp) Esperanza Gonzlez Alba (treball de camp) Mnica Iglesias Vzquez (treball de camp) Yolanda Marco Sanz (treball de camp) Anna Ortiz Gonzlez (treball de camp) Silvia Papiol Prez (treball de camp) Juan Antonio Lpez Caete (suport tcnic i suport informtic) Caterina-Neus Aige Masip (suport tcnic) ngela Leal Garcia (suport tcnic)

ndex
Introducci.......................................................................................................... 6 1. El marc teric ................................................................................................. 9 1.1. Els adolescents i els joves en la societat catalana de 2005................. 9 1.1.1. Els canvis en la famlia ....................................................................... 9 1.1.2. Lescola ............................................................................................ 11 1.1.3. Salut i drogues ................................................................................. 12 1.1.4. Lleure, oci i consum.......................................................................... 16 1.1.5. Les tendncies en els comportaments de la joventut catalana...................................................................................................... 17 1.1.6. Els canvis en els comportaments juvenils dissocials........................ 19 1.2. El marc legal de la justcia juvenil........................................................... 23 1.3. Els estudis actuals sobre la delinqncia juvenil.................................... 29 1.3.1. El concepte de reincidncia.............................................................. 29 1.3.2. Les variables a considerar segons els estudis de reincidncia ................................................................................................ 30 2. La recerca .................................................................................................... 38 2.1. Finalitats............................................................................................. 39 2.1.1. Objectius i hiptesis.......................................................................... 39 2.1.2. El model danlisi de la recerca ........................................................ 46 2.2. Metodologia............................................................................................ 54 2.2.1.- Poblaci i mostra............................................................................. 54 2.2.1.1. Poblaci...................................................................................... 54 2.2.1.2. Selecci de la mostra ................................................................. 56 2.2.2. Fitxa tcnica ..................................................................................... 60 2.2.2.1.. El calendari de la recerca .......................................................... 61 2.2.3. Font de les dades ............................................................................. 61 2.2.4. Les variables .................................................................................... 62 2.2.5. El treball de camp............................................................................. 70 2.2.6. Anlisi de les dades.......................................................................... 70 2.2.7. El grup de discussi ......................................................................... 71 2.2.8. Els resultats de la recerca ................................................................ 72 3. La descripci de la poblaci de justcia juvenil ............................................. 73 3.1. Descripci general de la mostra ............................................................. 73 3.1.1. Les variables individuals................................................................... 73 3.1.2. Les variables sociofamiliars.............................................................. 76 3.1.3. Les variables penals i criminolgiques ............................................. 82 3.2. Descripci general de les causes en qu shan trobat implicats els subjectes de la mostra ............................................................................. 88 3.2.1. Les trajectries delictives ................................................................. 91 3.3. Perfil de la poblaci diferenciat segons els programes .......................... 96 3.3.1. Perfil dels joves als quals sha aplicat un programa de mediaci ..................................................................................................... 96

3.3.2. Perfil dels joves als quals sha aplicat un programa noms dassessorament tcnic .............................................................................. 97 3.3.2.1 Descripci del grup de sobresements per prescripci ................ 99 3.3.2.2. Descripci del perfil dels joves quan la proposta de lequip tcnic s no continuar fent cap altra actuaci .............................. 99 3.3.3. Perfil dels joves als quals sapliquen noms mesures cautelars................................................................................................... 100 3.3.4. Perfil dels joves als quals sapliquen altres mesures en medi obert ................................................................................................ 101 3.3.5. Perfil dels joves als quals saplica la PBC (prestaci en benefici de la comunitat)........................................................................... 102 3.3.6. Perfil dels joves als quals saplica la llibertat vigilada ..................... 103 3.3.7. Perfil dels joves als quals saplica linternament ............................. 105 4. La reincidncia en la justcia de menors .................................................... 109 4.1. Les taxes de reincidncia ..................................................................... 110 4.1.1. Taxa general .................................................................................. 110 4.1.2. Les taxes per programes................................................................ 112 4.1.3. La taxa de reincidncia segons el delicte coms en la causa base ............................................................................................... 116 4.1.4. La taxa de reincidncia violenta ..................................................... 117 4.2. Variables explicatives de la reincidncia .............................................. 119 4.2.1.- Variables individuals...................................................................... 119 4.2.1.1. El gnere .................................................................................. 119 4.2.1.2. La nacionalitat .......................................................................... 121 4.2.1.3. Les altres variables individuals considerades: el consum de txics i els problemes de salut mental ................................ 122 4.2.2. Variables sociofamiliars.................................................................. 122 4.2.2.1.- Recollides al llarg de la seva histria ...................................... 122 4.2.2.2.. Recollides en el moment de finalitzar el darrer programa de la causa base ................................................................... 124 4.2.3. Variables criminolgiques............................................................... 125 4.2.3.1. Historial criminolgic................................................................. 125 4.3. Les caracterstiques de la reincidncia................................................. 129 4.3.1. El temps que es triga a reincidir ..................................................... 129 4.3.1.1. Segons el gnere ..................................................................... 129 4.3.1.2. Segons la nacionalitat .............................................................. 130 4.3.1.3. Segons els programes imposats en la causa base .................. 130 4.3.1.4. Segons lagrupaci de delicte................................................... 131 4.3.1.5. Segons la violncia del delicte.................................................. 132 4.3.1.6. Segons els antecedents ........................................................... 133 4.3.2. La comparaci amb la reincidncia dadults................................... 133 4.4. Les diferncies de perfil entre reincidents i no reincidents ................... 135 4.4.1 Perfil general del reincident i del no reincident ................................ 135 4.4.4.1 Perfil del reincident violent front al reincident no violent ............ 136 4.4.2. Perfil del reincident i del no reincident en cada programa ............. 136 4.4.2.1. La mediaci i reparaci ............................................................ 138 4.4.2.2. Les mesures cautelars ............................................................. 138 4.4.2.3 Altres programes en medi obert ................................................ 138 4.4.2.4. Prestacions en Benefici de la Comunitat .................................. 139

4.4.2.5. La llibertat vigilada.................................................................... 140 4.4.2.6. Linternament............................................................................ 140 4.4.2.7. Una breu referncia a les permanncies en centre durant el cap de setmana ...................................................................... 141 5. La predicci de la reincidncia de menors ................................................. 144 5.1. El procediment de predicci ................................................................. 144 5.2. Predicci de la reincidncia dels joves amb mesura de PBC............... 144 5.3. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura de llibertat vigilada............................................................................................ 149 5.4. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura dinternament............................................................................................... 150 5.5. Predicci de la reincidncia violenta .................................................... 152 6. Les noies a la justcia juvenil: estudi especfic ........................................... 156 6.1. Descripci de la poblaci...................................................................... 157 6.1.1. Les variables individuals................................................................ 157 6.1.2. Les variables sociofamiliars............................................................ 157 6.1.3. Les variables penals i criminolgiques ........................................... 159 6.2. Els factors explicatius de la reincidncia en les noies .......................... 163 6.3. Laplicaci dels programes a les noies ................................................. 165 7. Els estrangers a la justcia juvenil: estudi especfic.................................... 167 7.1. Les variables explicatives de la reindicncia en la poblaci estrangera ................................................................................................... 171 7.1.1.Variables personals ......................................................................... 172 7.1.2. Variables socioeconmiques.......................................................... 172 7.2. El perfil del jove reincident estranger ................................................... 174 8. Conclusions................................................................................................ 179 8.1. Sntesi de resultats ............................................................................... 179 8.1.1. Respecte al perfil del menor infractor ............................................. 179 8.1.2. Respecte al perfil del reincident ..................................................... 181 8.1.3. Respecte als grups especfics destudi........................................... 182 8.1.4. Respecte a les taxes de reincidncia ............................................. 183 8.1.5. Respecte a les variables ms predictores de la reincidncia ......... 184 8.2. Comprovaci de les hiptesis inicials ................................................... 185 8.3. Recapitulacions i propostes.................................................................. 188 Agraments ..................................................................................................... 194 9. Referncies bibliogrfiques ........................................................................ 196 Annex 1: Taules addicionals........................................................................... 204 Annex 2 .......................................................................................................... 245 A) Procs metodolgic en la predicci de la reincidncia ........................... 245 1. Predicci de la reincidncia dels joves amb mesura de PBC............... 245 2. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura de llibertat vigilada......................................................................................... 255
4

3. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura dinternament............................................................................................ 258 4. Predicci de la reincidncia violenta .................................................... 262 B) Procs metodolgic en el grup de discussi sobre la recerca de reincidncia de menors ............................................................................... 269 Annex 3 : Plantilla de recollida de dades........................................................ 279 Annex 4. Relaci de taules i grfics de la recerca explicitades per captols ........................................................................................................... 283

Introducci
La recerca que es presenta a continuaci aporta dades concretes i actualitzades de la reincidncia en el delicte protagonitzada pels joves infractors que han entrat en el circuit de la justcia de menors en lmbit territorial de Catalunya, desprs de lentrada en vigor de la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (a partir dara LORPM). El perode destudi se situa entre gener de 2002 i desembre de 2004. La poblaci objecte destudi la componen tots els joves que van finalitzar una mesura judicial lany 2002 (en cas dhaver-nhi ms duna, la primera). El perode de seguiment, per esbrinar si shan produt nous contactes amb el sistema penal de menors o dadults i, per tant reincidncies, finalitza el desembre de 2004. Els motius que fonamenten la necessitat de dur a terme aquest estudi han estat diversos: En primer lloc, era necessari actualitzar les dades disponibles a Catalunya sobre la reincidncia dels menors. Lnic estudi anterior que abordava aquest tema per a tota la poblaci atesa des de la Direcci General de Justcia Juvenil s de 1996 (Funes, Luque i Ruiz) i recull dades de 1993. Era necessari, doncs, plantejar-se una revisi de les dades passada ja una dcada. En segon lloc, den de lestudi anterior, tenim un nou marc legal, derivat de lentrada en vigor lany 2001 de la LORPM, i un canvi del perfil dels menors infractors (causat per la mateixa Llei i per altres factors prou importants com la immigraci). La LORPM implica un canvi substancial en ledat i en el nombre de menors que sn objecte dintervenci i tamb en la forma dintervenir des dels serveis dexecuci penal del Departament de Justcia. Simposava una revisi urgent dels nous perfils de joves arribats amb aquesta nova Llei i dels seus comportaments crimingens, inclosa la reincidncia, que dons elements nous als professionals per planificar la seva intervenci.

En tercer lloc, calen dades objectives que permetin valorar de manera realista lestat actual de la delinqncia juvenil i la validesa de les actuals respostes penals. Benito et al. (2004)1 fan esment de la denncia dels magistrats de la Secci Quarta de lAudincia Provincial de Madrid, en la qual es queixen que, malgrat que fa molt poc temps de lentrada en vigor de la LORPM, ja sest argumentant la seva ineficcia, sense fer una anlisi seriosa sobre els factors que influeixen en la conducta delictiva dels joves i adolescents, i es demana un enduriment de les sancions i la primacia del cstig per sobre del tractament reeducador. Cristina Rechea (2001)2 recull com a causa de lalarma social que laplicaci de la Llei suposa en determinats sectors la tendncia a fixar-se en un cas que atreu latenci dels mitjans de comunicaci i la generalitzaci que fan daquest cas concret, sense que hi hagi dades fonamentades que confirmin aquestes pors ni existeixin estudis que confirmin un creixement de la violncia juvenil o un enduriment de les conductes dels joves infractors. Aquesta recerca ha de contribuir modestament a disposar de dades objectives per debatre sobre aquestes i altres qestions controvertides. Les finalitats que persegueix lestudi sn bsicament tres: 1. Obtenir una taxa general de reincidncia i unes taxes parcials de cadascuna de les mesures o intervencions que ha dut a terme la Direcci General de Justcia Juvenil. Aquestes taxes han de contribuir en el futur a avaluar el sistema de justcia juvenil a Catalunya. 2. Identificar els factors o variables que expliquen i prediuen millor el risc de reincidncia per tal que la DGJJ pugui centrar lassessorament i lavaluaci contnua dels casos a obtenir la informaci necessria sobre aquestes variables ms influents, i alhora li permeti centrar ms els esforos en la intervenci sobre aquests factors que contribueixin a reduir la reincidncia.

BENITO, A.; DE PRADA, M.P., i FABI, P. (2004): Balance de aplicacin: ley penal de menores. Experiencia en Madrid, pg. 46. 2 RECHEA, C., i FERNNDEZ, E.: Panorama actual de la delincuencia juvenil, dins Justicia de menores: una justicia mayor, pg. 346. 7

3. Conixer el perfil de la poblaci que est arribant actualment a la justcia de menors, quan ja es porten tres anys aplicant la Llei 5/2000, per tal doferir dades quantitatives i objectives que facilitin a la DGJJ la creaci de programes dintervenci i de recursos adaptats a aquests perfils.

1. El marc teric
Centrarem el marc teric de la recerca en lanlisi de lentorn social actual, en el qual subica aquesta investigaci sobre la reincidncia en el delicte en la justcia de menors. Lentorn sociofamiliar dels joves davui s prou complex, especfic i particular com per esmentar i centrar dentrada tres grans aspectes contextualitzadors que han dajudar a entendre, duna banda, el moment temporal en qu subica lestudi, i de laltra, els seus resultats principals. En primer lloc cal esmentar dels canvis que sestan produint en els adolescents i els joves en la societat occidental; en segon lloc, del nou marc legal de la justcia juvenil arran de la posada en marxa de la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (a partir dara LORPM) i les seves posteriors modificacions; la Llei 27/2001, de justcia juvenil; i el recent Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el reglament de la LORPM; i, en tercer lloc, les tendncies dels estudis actuals sobre reincidncia en delinqncia juvenil, les variables que es consideren i els diferents conceptes de reincidncia que els investigadors utilitzen. Els apartats daquest captol aniran abordant aquests tres aspectes de context.

1.1. Els adolescents i els joves en la societat catalana de 2005


1.1.1. Els canvis en la famlia Torrubia (2004) recull el paper clau que juguen les pautes educatives que transmeten els progenitors en la moderaci dels conflictes interns dels fills. En lestudi, basat en dues mostres de nois amb edats compreses entre els 17 i 23 anys, una procedent del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona (50 nois) i laltra formada per 105 estudiants de secundria postobligatria, explica com els joves delinqents havien tingut pautes educatives ms ineficaces que el grup control i com la supervisi de les conductes per part dels pares s clau per a la bona socialitzaci del jove. La famlia s la primera i principal estructura social per garantir la bona transmissi daquestes pautes educatives.

Flaquer (2000) alerta sobre laugment notable a Europa i tamb a Espanya de les ruptures conjugals i dels naixements extramatrimonials, que est determinant una nova forma de famlia monoparental que suporta notables crregues socials, econmiques, educatives i daltres tipus sense que hi hagi poltiques de protecci social que ho compensin. Brullet i Torrabadella (2004) conclouen que hi ha un canvi en el dibuix de les grans tendncies en lestructura de les famlies, de tal manera que: 1) Augmenten les formes familiars no convencionals: el 15% dels menors de la ciutat de Barcelona conviuen en famlies on hi ha un sol progenitor, un progenitor i altres persones, parelles sense fills que acullen menors o sense nucli familiar.3 2) Augmenta el nombre de parelles de fet en tots els grups dedat. 3) Hi ha un increment de separacions, divorcis i separacions de fet. 4) Augmenta el nombre de llars monoparentals en la franja on hi ha menors dedat amb pares que es troben en la franja entre 35 i 49 anys.4 5) Les mares encapalen en aquestes llars monoparentals les responsabilitats educatives en 3 de cada 10 casos. 6) Creix lactivitat laboral femenina la qual cosa sassocia a la disminuci de mares que resten a casa. Al mateix temps hi ha ms precarietat laboral en les dones que sn mares que en els homes que sn pares. 7) Es mant, no obstant aix, la divisi de les tasques de la llar, amb forta prevalena del pes de la dona en aquesta responsabilitat. 8) Hi ha una forta disminuci de la grandria de les llars: els menors viuen cada cop ms en llars ms petites i cada cop ms sense germans/es. 9) Hi ha una translaci de responsabilitats en la famlia extensa, en qu les vies tenen cura dels nts.

BRULLET i TORRABADELLA (2004) La infancia en las dinmicas de transformacin familiar, dins Infancia y familias: realidades y tendencias, pg 44. 4 Dades IDESCAT per a Catalunya: any 1996. Nombre de llars amb pare/mare sol amb fill(s): 197.072; any 2001: 219.411. Increment de l11,13%. En canvi, tamb per a Catalunya: any 1996, nombre de llars amb parella amb fill(s): 989.144 llars; any 2001: 948.348 llars. Decrement del 4,13%. 10

Aquests autors conclouen que sest accelerant una crisi de lautoritat patriarcal en les famlies.

1.1.2. Lescola Desprs de la famlia, lescola s el principal entorn de socialitzaci del nen, principalment amb els seus iguals, per tamb amb altres adults diferents als seus familiars. Desprs duns anys de disminuci de places escolars a Catalunya, producte del descens de la natalitat, sembla que comena a invertirse la tendncia: en letapa deducaci infantil sha incrementat en un 11,29% el nombre de matriculacions el curs 2002/03 respecte al curs 1996/97, i el decrement en leducaci primria ha passat del 25,37% en el curs 1996/97 al 3,72% en el curs 2002/03.5 Aquest canvi en les tendncies s fruit dun dels fenmens ms significatius per al nostre pas en aquests darrers anys: laugment de la poblaci immigrant estrangera que tamb sest fent notar en les edats descolaritzaci i en els percentatges dalumnat estranger en els ensenyaments obligatoris. Aquests percentatges, a ms, no es reparteixen de manera equitativa: a Catalunya el 84% dels estrangers van a la escola pblica i noms el 16% a lescola privada. En canvi, lescola pblica atn el 57,9% de tota la poblaci dalumnes en edat descolaritzaci obligatria, i la privada el 42,1% restant.6 Els centres educatius sn de moment els nics espais de contacte obligatori entre majories i minories, o dit duna manera, entre poblaci autctona i poblaci estrangera nouvinguda. De com es dugui a terme aquest contacte a cada lloc en dependr la presncia dun model dintegraci o un altre, o labsncia de tots dos. Quant al fracs escolar ents com a rendiment acadmic insuficient i noobtenci de la certificaci densenyament obligatori, aquest no ha augmentat amb laplicaci de la LOGSE. Si a Catalunya el curs 1993/1994 el fracs escolar afectava al 40% dels alumnes de primria/secundria i al 50% dels de
Anuari Estadstic de Catalunya, cap 14.: "Ensenyament". http://www.idescat.net/cat/societat/soceduc.htm 6 VILA, GMEZ-GRANELL i MARTNEZ (2004): La educacin, entre la calidad y la equidad, dins Infancia y familias: realidades y tendencias, pg. 86. 11
5

formaci professional, en el curs 1999/2000 va afectar en la pitjor de les previsions al 32%, si b repartit de forma desigual: un 36% a lescola pblica i un 18,5% a lescola privada7 Les percepcions que els diferents collectius tenen respecte a la qualitat educativa queden recollides en lestudi de Vila, Gmez-Granell i Martnez (2004). Aix els professors tenen majoritriament la sensaci que la famlia ja no educa i delega les responsabilitats a lescola. Existeix malestar entre els professionals de leducaci per la manca dinters de lalumnat i la poca collaboraci de les famlies per canviar aquesta situaci. Aquestes percepcions saguditzen conforme avancen les etapes escolars. Els mestres valoren negativament la LOGSE en els aspectes de comprensibilitat dels continguts i tractament de la diversitat. Aquesta valoraci negativa torna a ser ms acusada en lescola pblica que en la privada. En canvi, la percepci dels pares cap a lescola s ms bona, si b tamb reconeixen que les relacions empitjoren a mesura que els nois i les noies creixen. Finalment, els alumnes sn els que tenen un grau de satisfacci ms alt i valoren positivament tant el professorat com el nivell de disciplina que hi ha als centres escolars, que troben acceptable. El punt en qu sn ms crtics s en lheterogenetat de lalumnat . Un altre factor que detecten els experts respecte de lescola s que sest produint un procs progressiu despecialitzaci social dels centres educatius. Respecte a la violncia escolar, hi ha un cert consens entre els experts en afirmar que ms que un augment quantitatiu significatiu, el que augmenta s la sensibilitzaci social per a aquests temes, la qual cosa provoca que es facin ms visibles.8

1.1.3. Salut i drogues Respecte al consum de drogues entre els joves i els adolescents a Catalunya, Roman i Gonzlez (2004) han detectat els canvis segents en els hbits:

7 8

VILA, GMEZ-GRANELL i MARTNEZ (2004), pg. 100. VILA, GMEZ-GRANELL i MARTNEZ (2004), pg. 104. 12

Pel que fa a lalcohol, sha incrementat ms el consum intensiu (noms en moments de festes o doci nocturn) que lextensiu. Es tracta dun consum molt elevat i compulsiu, i sassocia a altres conductes de risc, com ara conduir sota els efectes de lalcohol. Els accidents de trnsit sn, en lactualitat, la causa principal de mortalitat entre els joves, i la conducta temerria creix espectacularment sobretot entre els nois com a reafirmaci de la identitat sexual i a manifestaci duna conducta hipermasculinitzada. Les pastilles i la cocana es consumeixen en espais determinats, associats tamb a la festa. Malgrat que quantitativament es tracta de pocs casos, sn consums regulars. Es dna ms entre nois que entre noies. La cocana es converteix en la droga per excellncia quan hi ha diners. Entre els joves els inhalats i lherona es consideren un consum de collectius marginals. Les coles denganxar les solen utilitzar determinats collectius de MEINA (menors estrangers indocumentats no acompanyats) que es troben en situacions greus de desemparament i sense cap tipus de referent familiar al nostre pas, mentre que lherona es reserva per als collectius ms marginats de la societat. El cnnabis s la droga illegal que ms ha normalitzat el seu consum entre la poblaci adolescent i jove. Ja no es pot considerar un consum residual ni associat a moments del dia o a espais de lleure. Es pren en la quotidianitat i sovint barrejada amb lalcohol. Lenquesta estatal sobre ls de drogues, realitzada lany 2004 en tot lEstat espanyol entre alumnes de 14 i 18 anys densenyament secundari de segon cicle, batxillerat i cicles formatius de grau mitj, dna aquestes xifres de consum entre els joves (taula 1). Cal tenir en compte que es parla de poblaci escolaritzada i que per tant resten fora de la mostra aquells joves que ja no arriben a aquests nivells, i potencialment poden ser ms consumidors.

13

Taula 1. Prevalences en el consum de txics per sexe i edat en els darrers 10 anys.9

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Alcohol Algun cop Any 96 Any 00 84,3 78,2 84,1 77,9 84,2 78,0 67,6 52,4 93,4 93,8 Hipnosedants Algun cop Any 96 Any 00 4,5 5,2 7,6 8,6 6,1 6,9 4,1 5,2 7,2 7,5 Cocana Algun cop Any 96 Any 00 4,0 8,4 2,8 4,5 3,4 6,5 0,5 1,3 8,6 19,4 Speed i amfetamines Algun cop Any 96 Any 00 6,6, 5,7 4,1 3,3 5,3 4,5 1,2 1,6 12,0 11,6

Any 04 81,5 82,5 82,0 59,2 83,8

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Tabac Algun cop Any 96 Any 00 58,9 57,1 69,4 66,7 64,4 61,8 45,8 45,8 76,7 78,6 Cnnabis Algun cop Any 96 Any 00 28,8 36,2 24,2 30,1 26,4 33,2 9,3 12,6 45,5 56,1

Any 04 56,6 64,1 60,4 42,1 77,3

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Any 04 5,8 8,1 7,0 4,1 10,8

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Any 04 45,3 40,2 42,7 19,6 63,5

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Any 04 11,3 6,8 9,0 1,2 23,6

xtasi i altres drogues de disseny Algun cop Any 96 Any 00 Any 04 Home 6,1 7,6 6,0 Dona 4,8 4,8 3,9 Total 5,5 6,2 5,0 14 anys 1,6 1,6 0,5 18 anys 11,6 13,8 13,7 Allucingens Algun cop Any 96 Any 00 8,0 7,2 5,6 4,4 6,8 5,8 1,6 1,9 14,0 13,4

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Any 04 6,0 3,6 4,8 0,6 12,0

Home Dona Total 14 anys 18 anys

Any 04 6,2 3,3 4,7 0,7 12,1

Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la DGPNSD. Enquesta escolar sobre Drogues 2004.

Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseanzas secundarias 2004. Delegacin del gobierno para el Plan Nacional sobre drogas. Web http://www.msc.es/pnd/index.htm (visitada el mes dabril de 2005). 14

Grfic 1. Edats dinici en el consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya el 2004.
Cocana Allucingens Amfetamines/speed xtasi Tranquillitzants Cnnabis Herona Inhalants Alcohol Tabac

12,5

13

13,5

14

14,5

15

15,5

16

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la DGPNSD. Observatori Espanyol sobre Drogues (OED). Enquesta Escolar 2004.

Quant a la salut mental dels joves, sha observat un augment dels trastorns psicolgics detectats i de les demandes datenci professional als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Aix, Bonfill et al (1998) recull com en el CSMIJ durant el perode 1990-1998 han augmentat el nombre dhores de dedicaci dels professionals un 48% els psiquiatres; un 25% els psiclegs, i un 52%, el personal dinfermeria. Lactivitat dels centres de salut mental infantil i juvenil declarada en el registre durant lany 2000 s de 27.793 pacients.10 Sobserva un predomini del sexe mascul (58,5%) i la mitjana dedat se situa en 11,9 anys. Com a diagnstics ms freqents sn, per aquest ordre: la reacci dadaptaci (19%), els trastorns neurtics (13,5%), els trastorns emocionals de la infncia (12,5%), la sndrome hipercintica (6%) i els retards especfics de desenvolupament (5%). Roman i Gonzlez (2004) conclouen que no es correspon el benestar social i de consum de la nostra societat europea occidental actual amb la insatisfacci
10

Departament de Salut. Pla de Salut de Catalunya 2002-2005, pg. 96. 15

generalitzada que mostren els comportaments dels nostres adolescents. Tanmateix tamb manifesten la seva preocupaci per la tendncia cada cop ms estesa a tractar com a patologia la inestabilitat emocional prpia daquesta etapa madurativa 1.1.4. Lleure, oci i consum Feixa et al. (2004) recullen en un estudi interessant la important metamorfosi que sest produint en el cicle vital dels menors, a partir de lapropiaci selectiva que els joves fan de les ofertes que tenen al seu abast i com construeixen, a partir daquesta apropiaci interessada, la seva identitat personal i grupal. La incorporaci de la cultura digital Internet, ordinadors i mbils ha tingut en aquest sector de poblaci una repercussi importantssima en les formes dentendres i relacionar-se, amb una implantaci massiva dels mbils (en la franja de 12 a 16 anys el 70% de les noies i el 60% dels nois tenen mbil i ja en la franja de 20 a 22 anys sequilibra entre sexes i arriba al 84% dels joves). Respecte als jocs dordinador les dades sn tamb molt significatives: els nois tenen una mitjana de 32,7 jocs dordinador ms 28,8 jocs de videoconsola a casa seva, mentre que en les noies aquesta mitjana s ms discreta, amb 9,4 jocs dordinador ms 10,3 jocs de videoconsola,11 la qual cosa els porta a interpretar que, a part de laccs universalitzat als bns de consum, sha produt un canvi important en el tipus de relaci social. El jove fa de la seva habitaci un mn i les formes dinteractuar amb els altres han anat canviant fruit daquestes preferncies.

11

FEIXA, C. et al.: Identidades culturales y estilos de vida, pg. 190. 16

Taula 2. Activitats realitzades pels joves de 15 a 29 anys durant el temps lliure (dies laborables i caps de setmana). 2001.

Nombre dactivitats Fins a dues Tres Quatre Cinc i ms Tipus dactivitats (deu possibilitats de resposta) Reunions o pats amb famlia o amics Platja/piscina / prendre el sol Mirar la televisi Estudiar, assistir a classe Passejar Sortida a bars, copes Fer esport Llegir Dormir o reposar Feines de la llar, cuinar

N (en milers de persones) 624 422 245 163 537 486 424 386 379 367 328 277 237 115

% 42,9 29,0 16,9 11,2

36,9 33,4 29,1 26,5 26,1 25,2 22,5 19,0 16,3 7,9

Font: elaboraci prpia a partir de lEnquesta de consum i prctiques culturals de Catalunya, 2001. Departament de Cultura i Institut dEstadstica de Catalunya.

1.1.5. Les tendncies en els comportaments de la joventut catalana Casal (2003) sintetitza les preferncies i tendncies principals en els comportaments de la joventut catalana que serveix a tall de resum sinttic daquest captol: Ms marge de llibertat dacci i autonomia dins del context familiar. El canvi de relaci entre pares i fills sha tradut en qu els joves gaudeixen dun nivell ms elevat dautonomia relativa, concretat en un marge ms ampli de maniobra tant dins com fora de lespai familiar i dautonomia per accedir al mercat del consum de bns. Crisi de la relaci dautoritat dels adults amb els joves. Aquest reconeixement de llibertat dacci i autonomia ha comportat lentrada en crisi del model dimposici-submissi a lautoritat dels pares, que tamb s exportable a lescola i, per tant, tamb a lautoritat del professor. Aix, les relacions de poder basades en la imposici (ho fas perqu ho dic jo que sc el teu pare o perqu sc el professor) perden legitimitat en les relacions i mantenen unes tensions internes en les relacions entre joves i adults no sempre fcils de gestionar.

17

Major igualtat de sexes. Malgrat que persisteixen les diferncies pel que fa a les condicions de feina, les preferncies destudi, les percepcions del lleure, etc., els joves prenen iniciatives en les quals lassoliment de la igualtat s ms alta que en dcades anteriors i en les quals es deslegitimitzen les desigualtats i les diferncies socials basades en el manteniment de valors diferents segons el sexe. Ampliaci de litinerari escolar i formatiu. La darrera reforma educativa perllonga lescolaritat obligatria per tamb la construcci dexpectatives dels joves i fa que a la prctica sendarrereixi ms el temps que es triga a acabar els itineraris formatius i accedir a una feina com a activitat principal. Canvi en laccs al mn laboral. El treball com a assalariat amb contracte fix amb una feina estable per molt de temps ha deixat pas a un accs rpid al mercat laboral per amb carcter discontinu, amb una precaritzaci de les condicions i una vulnerabilitat en lestabilitat i la segmentaci. s factible mantenir-se de forma permanent en situacions de feina activa de manera ms fcil que fer-ho en el mateix lloc de treball. Creix el nombre de joves que es dediquen a lanomenat treball dacompanyament; es tracta de tasques remunerades que es combinen amb altres activitats quotidianes, o fins i tot perodes de temps de treball intensiu en certs moments de lany i perodes sense activitat laboral. Accs de ple a la societat del consum i de loci. Els joves sn els clients potencials de molts sectors de producci i han deixat de ser considerats com un sector marginal en lestructura social. Lautonomia que esmentvem i laccs, encara que parcial, a disposar de diners, els converteix en consumidors efectius amb una capacitat adquisitiva que val la pena atendre especficament per atreurels al sector interessat en qu es vol vendre. Allunyament de la participaci poltica institucional. No sha de confondre amb labsncia de conscincia poltica. Els joves en tenen, i fora

18

dividida, per sobserva que posteriorment t poca traducci en accions electorals i/o de participaci activa dels joves. Emancipaci tardana. La permanncia a casa dels pares encara que hi hagi independncia econmica i autonomia funcional ha augmentat fins als 29 anys, ats que la combinaci de factors necessaris per permetreho difcilment es donen alhora: seguretat i continutat en els ingressos, cost de lhabitatge i del parament de la llar, situaci de parella estable amb perspectives de construir conjuntament un lloc per viure, accedir a ajudes o impulsos familiars o no familiars per compensar el risc, etc. La manera demancipar-se, fonamentalment amb la parella. En solitari s molt reduda, ja que s molt costosa i forma part ms del pensament i el desig del jove que de la possibilitat real. En laltre extrem, lhabitatge multicompartit no s una alternativa sostinguda. Preval lemancipaci per anar a viure en parella i dins daquesta forma domina el casament a la cohabitaci sense cap altra regulaci formal Polaritzaci dels estrats socials alts i baixos. Sembla donar-se en cada un dells una tendncia a la polaritzaci. En les classes baixes es distancien molt els que malgrat tenir una trajectria escolar i formativa pobres es compensen amb altres factors com ara la inserci laboral o les companyies socials gratificants, daquells altres que a aquesta insuficient trajectria escolar i formativa sacompanya una manca dinters per la inserci laboral, manca de relacions socials positives o situaci de marginalitat. En la franja social alta es dna la mateixa tendncia: joves que han assolit nivells importants de qualificaci tcnica que desprs no es concreta en la seva inserci laboral i social, i han de rebaixar molt les seves expectatives, davant del grup que, disposant tamb de recursos i nivell, ha pogut assolir les seves pretensions. 1.1.6. Els canvis en els comportaments juvenils dissocials Rodrguez Mesa (2004) ha recollit dades de 1999 sobre lactuaci de la fiscalia a tot lEstat espanyol. Aquest autor destaca que la meitat dels menors sobre els quals es va intervenir per la comissi de fets delictius provenien de famlies
19

sense problemtiques detectades, de classe econmica mitjana o mitjana alta. Tamb que noms un 12% daquest grup presentava conductes de consum amb drogues dures i concloa en la globalitzaci de les conductes delictives, que atribua a explicacions com ara la crisi dautoritat dels pares, lafany consumista dels joves i la sensaci dimpunitat que poden tenir els menors respecte a les seves accions.12 Leblanc (2004), prestigis criminleg canadenc, afirmava en unes recents jornades13 que ha pogut constatar un canvi a lala en lescala de la violncia juvenil, tant al Canad com als Estats Units (cita Cook i Laub, 1998) com a Europa (Rutter et al, 1998). Ho exemplifica amb laugment dels delictes juvenils contra les persones, que a Quebec lany 1987 no arribaven al 10%, el 1995 ja eren un 20% i el 2000 ja arribaven al 30%. A Catalunya, les dades oficials del Departament de Justcia14 semblen confirmar en part aquesta tendncia en qu els delictes contra les persones tenen ms pes respecte al total de fets delictius en els darrers anys, tot i quedar lluny de les taxes donades del Quebec, tal com es recull en la taula 3. Daltra banda la taula reflecteix una tendncia a la baixa en tot tipus de delictes entre 2000 i 2003 que caldr seguir si es confirma en els propers anys.
Taula 3. Delictes contra les persones denunciats davant la Fiscalia de Menors a Catalunya.

2000
N % total delictes N

2001
% total delictes N

2002
% total delictes N

2003
% total delictes

Contra les persones15 Total fets delictius

894 3.242

27,58

1.359 7.170

19,31

1.547 7.042

22,19

1.382 5.541

25,06

Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Departament de Justcia.

Leblanc no atribueix aquest increment a un augment global de la delinqncia, sin a un canvi dintensitat de la violncia: ja que no hi ha ms adolescents dins
RODRGUEZ MESA, M.J.: El menor como delincuente. Cuestiones criminolgicas, pg. 250. Intervencions eficaces en joves infractors. Conferncia pronunciada a la seu del CEJFE el 311-04. 14 Memries del Departament de Justcia. Anys 2000, 2001, 2002, 2003 (en format pdf). Es donen les dades dels darrers anys, ats que el 2001 va canviar la llei penal dels menors que modifica entre daltres les franges dedat dels implicats. A ms, amb anterioritat al 1998 les dades de les facultats de protecci de menors i de reforma no es presentaven desagregades. 15 Inclou delictes contra la vida, faltes i delictes de lesions, faltes i delictes contra la llibertat, i faltes i delictes contra la llibertat sexual.
13 12

20

de la justcia sin que els que hi ha cometen delictes ms violents i amb ms reiteraci. A Catalunya, tamb es confirma aquesta tendncia, ats el descens que es produeix un cop normalitzada lentrada en vigor de la LORPM lany 2001. Aquest descens sevidencia tant en el nombre dexpedients incoats per la fiscalia com en el nombre de menors als quals sha incoat expedient, tal com mostren els grfics 2 i 3.
Grfic 2. Evoluci dels expedients incoats per la Fiscalia de Menors en el perode 2000-2003 a Catalunya.16

9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 Expedients incoats

any 2000 4.364

any 2001 8.480

any 2002 8.361

any 2003 6.182

16

Memria del Departament de Justcia any 2003, pg 114. 21

Grfic 3. Evoluci del nombre de menors diferents atesos per la Direcci General de Justcia Juvenil en el perode 2000-2003.17

4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Nombre de menors any 2000 2.568 any 2001 4.142 any 2002 3.590 any 2003 2.841

A la resta dEspanya, tamb es donen aquestes tendncies globals: disminueix el nombre de detinguts per delictes per sincrementa la importncia que tenen els delictes contra les persones. En la taula 4 es recullen les dades de les detencions de menors de 18 anys en tot lEstat.
Taula 4. Delinqncia juvenil. Detinguts a tot lEstat espanyol per les Forces de Seguretat.18

Any 2002 Contra les Contra la propietat Contra la salut pblica (drogues) Altres Total detinguts persones19 1.367 20.454 667 4.182 26.670

Anys 2003 1.489 17.549 592 4.679 24.309

Diferncia % 8,92% - 14,21% - 11,24% 11,88% - 8,85%

Font: elaboraci prpia a partir de les dades del Ministeri de lInterior.

Respecte als adolescents i joves en contacte amb la justcia, Leblanc afirma, a partir dun estudi que va dirigir a Montreal20, que sha incrementat la persistncia, la concentraci i l'acumulaci de problemes que presenten els
Memria del Departament de Justcia any 2003, pg 116. Inclou les detencions fetes pel cos nacional de policia, la gurdia civil i la policia autonmica basca. Dades del Ministeri de lInterior: Anuario Estadstico del Ministerio del Interior, 2003. 19 Inclou els fets delictius homicidi, assassinat, lesions, altres contra les persones, i contra la llibertat sexual. 20 LE BLANCH, M. (indit): Conduites dviantes et adolescents dviants. Montral, Gatan Morin. Citat per lautor mateix dins la ponncia La readaptacin de los jvenes delincuentes. 30 aos de investigaciones empricas y de intervenciones profesionales en Qubec, novembre de 2004.
18 17

22

joves. Persistncia i acumulaci perqu els joves amb problemes amb la justcia presenten un nombre de variables de risc ms elevat que els qui no hi han tingut contacte; i concentraci, perqu aquest collectiu de joves, malgrat ser minoritari en nombre, s responsable de la majoria de comportaments desviats. A Catalunya, sha pogut confirmar aquest fenomen en la poblaci adulta penitenciria. En lestudi de Luque, Ferrer i Capdevila (2004) es va detectar que en deu anys, del 1987 al 1997, la poblaci adulta excarcerada a Catalunya presenta una carrera delictiva ms consolidada, amb ms ingressos previs a la pres i ms causes acumulades que en un estudi publicat 10 anys abans per Redondo, Funes i Luque (1993). Els delictes contra les persones van passar del 5% al 7,1%, i la duraci de les condemnes tamb shavia incrementat en aquests 10 anys per al conjunt de delictes. Aix, si lany 1987 eren un 12% les persones que complien penes de pres dentre 6 i 12 anys, lany 1997 aquest percentatge va augmentar fins al 21%. El mateix va passar amb les persones que complien penes de pres de ms de 12 anys, que va augmentar del 5% lany 1987 al 9% lany 1997. Aquest estudi concreta, pel que fa a la delinqncia juvenil a Catalunya, els resultats en all referent a les tendncies definides per Leblanc i als factors que altres autors defineixen com a prevalents en la presncia de conductes delictives i que se sintetitzen en lapartat 1.3. Els estudis actuals sobre la delinqncia juvenil.

1.2. El marc legal de la justcia juvenil


El context legal en qu se situa aquesta recerca de reincidncia en el delicte en lmbit de menors est emmarcat per la Llei orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), que va entrar en vigor el 13 de gener de 2001, i les seves posteriors modificacions. Tamb el determinen altres textos legals aprovats posteriorment: el Reglament que desplega la Llei (Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol), i, a ms daquesta normativa de carcter estatal, a Catalunya existeix la Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justcia juvenil, que regula en lmbit de les competncies de les

23

comunitats autnomes aquelles matries que els atribueix expressament larticle 45.1 de la LORPM. No s objecte daquesta recerca fer un estudi legal de lestructura normativa existent sobre la justcia de menors. Si s aquest linters del lector, recomanem la lectura del monogrfic del Consell General del Poder Judicial,21 per la seva especificitat en el tractament del tema. Molt breument, aquest apartat vol ubicar el lector en el marc daplicaci de mesures penals als joves a Catalunya en el moment daquest estudi, que se situa a lany 2002, per la qual cosa tots els menors ja van ser jutjats sota la LORPM. Aix no vol dir que molts dels joves tinguessin al llarg de la seva histria antecedents jutjats, per als quals el marc legal que sels va aplicar fos anterior a lentrada en vigor de la LORPM. Sintticament, els canvis ms significatius que ha portat la LORPM respecte a lanterior Llei orgnica 4/1992, de 5 de juny, reguladora de la competncia i el procediment dels jutjats de menors han estat: Canviar lmbit daplicaci quant a ledat, que ha passat dels 12-16 anys als 14-18 anys. Als menors de 14 anys sels aplicaran les normes vigents de protecci de menors. Sha introdut la responsabilitat civil derivada del delicte, de manera que els pares o responsables legals han de respondre solidriament davant el perjudicat, si aquest exerceix el seu dret de reclamar responsabilitats civils. La durada de les mesures ha variat i shan incrementat en els casos dinternament, que pot passar del mxim de dos anys que preveia la Llei 4/92 a cinc anys dinternament ms cinc de llibertat vigilada o, excepcionalment en cas de reincidncia o delictes de terrorisme, ampliar fins a vuit anys el perode dinternament. Queda molt ms definit i regulat el procediment processal que cal seguir.

Justicia de menores: una justicia mayor. Comentarios a la Ley Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menore. GIMNEZ-SALINAS, E. (coord.). 24

21

En lexecuci de mesures, el jove no extingeix el compliment de la mesura acordada quan arriba als 18 anys, com passava amb la Llei 4/92, sin que la continua complint fins que lesgoti. Si s dinternament continuar complint-la en centres de menors fins als 23 anys i a partir daquesta edat en un centre penitenciari si encara li resta temps de condemna. Shan modificat el tipus de mesures que es poden aplicar i que detallarem a continuaci. Les mesures que poden imposar els jutges de menors als joves infractors queden recollides en larticle 7 de la LORPM i sn, seguint lordre de restricci de drets que suposen: Internament en centre tancat. Els joves infractors resideixen i realitzen totes les activitats formatives, educatives, laborals, de lleure, etc., dins del centre educatiu. Internament en centre tancat. Els joves infractors resideixen i realitzen totes les activitats formatives, educatives, laborals, de lleure, etc., dins del centre educatiu. Internament en centre obert: els joves infractors resideixen al centre educatiu per realitzen totes les activitats formatives, educatives, laborals, de lleure, etc., en lentorn social del centre i utilitzant els serveis normalitzats. Les mesures dinternament tenen dos perodes clarament diferenciats. El primer es desenvolupa en el centre corresponent, mentre que el segon sexecutar en rgim de llibertat vigilada. Internament teraputic. El jove residir en un centre on latenci especialitzada i el tractament sn especfics per a latenci de problemes greus de toxicomania o de salut mental que requereixin laplicaci teraputica daquesta mesura, ja sigui sola o com a complement duna o diverses mesures. En els casos de tractament de la deshabituaci per drogues, el jutge no podr imposar-li aquesta mesura contra la seva voluntat.

25

Tractament ambulatori. A diferncia de lanterior, el noi no resideix al mateix centre i noms hi acudeix de dia amb la periodicitat establerta pel personal facultatiu. La resta de condicions i premisses sn les mateixes que en la mesura anterior. Assistncia a un centre de dia. El jove resideix al seu domicili habitual i acudeix a un centre, plenament integrat a la comunitat per realitzar-hi activitats de suport, educatives, formatives, laborals o de lleure. Permanncia obligada de cap de setmana. Sobliga el jove infractor a restar al seu domicili o en un centre fins a un mxim de 36 hores sense sortir entre la nit de divendres i la nit de diumenge. Llibertat vigilada. El jove infractor sha de sotmetre a seguiment de les activitats que realitza per part dun professional assignat pel jutge. Aquest professional sencarrega de controlar i gestionar el programa dactivitats i el programa dintervenci que sha aprovat. Tamb s facultat del jutge imposar una o diverses regles de conducta que obligatriament haur de seguir el jove infractor i que supervisar el delegat de llibertat vigilada. Convivncia amb una altra persona, famlia o grup educatiu. El jove infractor haur de conviure durant el temps que el jutge estableixi com a mesura, amb una persona, famlia diferent a la seva o un grup educatiu que hagi estat prviament seleccionat per facilitar el procs de socialitzaci del jove. Prestacions en benefici a la comunitat. Realitzaci dactivitats no retribudes dinters social i en benefici de persones en situaci de precarietat. Per imposar aquesta mesura el jove infractor ha de donar el seu consentiment. Realitzaci de tasques socioeducatives. El jove infractor ha de realitzar activitats que facilitin el desenvolupament de la seva competncia social, sense cap altra mesura de control. Amonestaci. Reprensi per part del jutge dels actes que ha coms el jove infractor, amb especial incidncia en la gravetat dels fets i les conseqncies que han tingut o podrien haver tingut, instant el jove a no tornar-los a cometre.

26

Privaci del perms de conduir ciclomotors o vehicles a motor o del dret a obtenir-lo, llicncies administratives per a caa o s de qualsevol tipus darma. Quan el fet delictiu shagus coms utilitzant aquests vehicles o armes, respectivament. Inhabilitaci absoluta. Per exercir qualsevol crrec pblic durant el temps que duri la mesura. Respecte al Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual saprova el reglament de la LORPM, larticulat regula les regles per a lexecuci de mesures, les comunes a totes elles, les especfiques per a les mesures no privatives de llibertat i les especfiques per a les mesures privatives de llibertat. I dedica el captol IV a detallar el rgim disciplinari dels centres dinternament. Finalment, el tercer text legal de referncia s la Llei catalana 27/2001, de 31 de desembre, de justcia juvenil que regula lactuaci de lAdministraci de la Generalitat o de qualsevol altra entitat pblica o privada que intervingui amb menors en el marc duna mesura o dun altre manament de la instncia judicial imposat en aplicaci de la LORPM. En la Llei es detallen les funcions, la composici i les atribucions dels equips tcnics que hauran delaborar els informes tcnics i de mediaci, tant en la fase dinstrucci com en la fase dexecuci; tamb shi recull la regulaci de lexecuci de les diferents mesures en medi obert i en internament. Ha cobert aix un buit important que ha existit durant els quatre anys que han passat entre laprovaci de la LORPM i el reglament. Per ltim, la llei catalana regula les funcions dinspecci que ha de dur a terme lrgan administratiu competent i el tractament i la gesti de la informaci, per garantir la confidencialitat i la reserva necessries en relaci amb les dades dels menors. Arran dalguns successos en qu shan vist implicats com a infractors menors i joves, sha originat un ampli debat social i poltic respecte a ladequaci i la proporcionalitat de la LORPM i sobre els mitjans dels quals disposa per ser aplicada adequadament.22 En el que s que coincideixen tots els sectors poltics
22

Per a ms informaci es pot consultar linforme del Defensor del Pueblo: Informe sobre el primer ao de vigencia de la Ley Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores de 27

i socials s en la convenincia de realitzar estudis que situn lestat de la qesti i que permetin comparacions tant temporals com amb altres pasos del nostre entorn proper.

setembre de 2002. Tamb el debat de Parlamento de TVE del 12-02-2005 amb representants de tots els partits poltics i de les dues cambres legislatives espanyoles. El reportatge semet arran de la presentaci al Parlament dun mili de signatures per reformar la LORPM que demanen lenduriment de les mesures. 28

1.3. Els estudis actuals sobre la delinqncia juvenil


1.3.1. El concepte de reincidncia Les teories criminolgiques actuals posen molt mfasi a distingir entre delinqncia juvenil i carreres delictives juvenils. Rechea (2001) incideix en la idea que molts joves simpliquen en conductes delictives durant letapa de la seva adolescncia, per noms alguns persistiran ms enll daquest perode evolutiu. La persistncia en aquestes conductes ser el que permetr preveure el desenvolupament duna carrera delictiva que es perllongar ms enll de la majoria dedat. s en aquest sentit que molts autors23 incideixen ms en la importncia que t la reincidncia juvenil com a factor consolidador de la conducta delictiva que en les variables personals, socials, culturals o daltra mena que puguin explicar-ne la causalitat. Aix doncs, saber la taxa de reincidncia no t nicament un valor estadstic per conixer la situaci crimingena dun determinat context geogrfic en un perode de temps determinat, sin que tamb t un valor que permet predir possibles conductes posteriors dels subjectes. El concepte de reincidncia en sentit ampli consisteix a cometre un nou delicte quan ja se nhan coms prviament un o ms dun. I la mesura de reincidncia consistiria a quantificar la comissi de nous fets delictius per part de qui ja nha coms amb anterioritat. En un estudi anterior24 ja sesmentaven les diferents fonts, els tipus de reincidncia i les taxes que sutilitzen per mesurar-la en lmbit dels adults. En lmbit dels joves existeix ms consens a utilitzar el concepte de reincidncia com una nova entrada del jove en el sistema judicial, si b que al llarg del reps bibliogrfic es poden trobar diferents tipus de mesura, segons els autors. En la taula 5 es recullen algunes daquestes definicions.

23

FARRINGTON (1994), MOFFIT (1993) citats per RECHEA (2001), Philip RICE (1999), CAIN (2000) i COTTLE (2001). 24 LUQUE, FERRER i CAPDEVILA (2005): La reincidncia penitenciria a Catalunya, pg 15. 29

Taula 5. Definici de reincidncia juvenil, segons diferents estudis.

Estudi Redondo et al. (1993) Escofet i Prez (1994) Duncan et al.. (1995) Rechea et al. (1995) Funes et al.. (1996) Snchez-Meca (1996) Sipe et al. (1998) Cain, M. (2000) Benda et al. (2001) Cotte et al. (2001) Dougherty et al.. (2002) Jennings (2003) Forcadell et al. (2004)

Definici de reincidncia Ser empresonat amb adults Autoinformada. Cometre un nou delicte Ser arrestat Autoinformada Nova entrada al sistema de justcia juvenil Noves detencions o sentncies Reingrs a pres o centre Ser arrestat a partir dels 18 anys Tornar a comparixer davant un jutjat de menors Ser empresonat amb adults Nova detenci per un delicte de qualsevol tipus Nou delicte exceptuant violacions de la probation Ser acusat dun nou delicte Rebre mesura penal o informe dassessorament tcnic

En aquest estudi, el concepte de reincidncia emprat ha estat el de retornar a la justcia de menors (nova demanda per part de la fiscalia dun assessorament tcnic o una mesura cautelar com a mnim) o haver estat derivat a la justcia dadults (assessorament, mesures penals alternatives, arrest de cap de setmana o ingrs a pres) per ser acusat dhaver coms un fet delictiu posterior a la finalitzaci de la causa base. Sentn per causa base la primera mesura finalitzada totalment lany 2002 dins de lmbit de la justcia juvenil i que ha estat presa com a referent per elaborar lestudi i fer el seguiment posterior de la reincidncia fins a desembre de 2004. 1.3.2. Les variables a considerar segons els estudis de reincidncia Bsicament, els estudis actuals sobre la reincidncia juvenil tenen dues lnies de treball: la predicci del risc de reincidncia i lavaluaci dels programes de tractament per a delinqents molt violents. La primera gran lnia de treball pretn identificar el que Buelga (1999) qualifica com a trajectries persistents de la conducta delictiva, citant Caspi (1990),

30

Moffit (1993) i Farrington (1990). Aquesta lnia se centra en lestudi dels joves que han delinquit per tal de reduir el risc que cometin nous fets delictius a partir de la intervenci amb ells i el seu tractament. Els diferents autors que treballen en aquesta lnia busquen discriminar aquelles variables i agrupacions de variables que explicarien de manera emprica i/o raonada la presncia o absncia duns factors de risc o daltres factors protectors, que portarien uns joves a delinquir un cop per no a reincidir (al voltant del 75 % dels joves que delinqueixen, segons els estudis)25 i a uns altres a consolidar comportaments dissocials per mitj de carreres delictives. Si llistem aquestes agrupacions de variables i les principals convergncies i divergncies que destaquen els autors en tots els estudis consultats sobre la reincidncia, trobem el segent: Respecte a les variables individuals. Hi ha fora consens a considerar el gnere com una variable fora predictora, ats que lhome t molt ms risc de reincidir que la dona. Ledat tamb s un factor molt reconegut, ja que hi ha ms risc de reincidncia si sha iniciat un contacte molt prematur amb la justcia, es comena molt jove a cometre fets delictius o shan detectat episodis de violncia en edats molt primerenques. No hi ha el mateix acord pel que fa a la raa, tnies o rees geogrfiques de procedncia. Si b hi ha autors que les identifiquen com a significatives (ser blanc: Snchez-Meca,1996; autors diversos, 2000; ser negre: Spohn i Holleran, 2002; ser dtnia gitana: Forcadell, 2004; ser daltres tnies minoritries: Cain, 2000), hi ha altres autors que alerten que aquestes significacions desapareixen quan es controlen altres variables, com sn el suport familiar, la situaci socioeconmica desfavorable o els recursos personals i socials que tenen a labast (Cottle, 2001; Benda et al., 2001; Winner et al., 1997; Gendreau et al., 1996; Forcadell i Prez, 1997).26
Joves primaris en el delicte. Jennings (2002): el 80% dels joves (mostra de 11.056 acusats) del Regne Unit noms tenien un delicte; Rechea (2001): el 89,63% dels que arriben als Tribunals de Justcia dEspanya abans de laplicaci de la Llei 5/2000; Cain (2000): el 70% dels joves australians amb delictes (36.723 persones) noms han pasat un cop pels Jutjats de menors en el perode destudi (de gener de 1986 a desembre de 1994); Funes et al. (1996): el 81,5% dels joves que arriben a la Justcia a Catalunya lany 1993. Correccional Service Canada (1995): el 54% dels joves que arriben a Jutjats de menors de Canad tenen un sol delicte lany 1992. 26 Aquests tres ltims estudis citats per Forcadell et al.,2004. 31
25

Respecte a les variables psicolgiques i de salut de lindividu. Les ms esmentades per part dels estudiosos sn els problemes de conducta en edat primerenca, la impulsivitat, el baix autocontrol, les poques habilitats per resoldre problemes i les actituds clarament antisocials. Quant a la salut, ls i labs de drogues i iniciar-ne el consum en edats primerenques es constitueixen en les variables ms consistents per entendre futures reincidncies en el delicte. Pel que fa a la salut mental, sembla apuntar-se una incidncia ms elevada quan no hi ha control sobre aquestes patologies que no tant perqu hi siguin presents, si estan controlades. Respecte a les variables familiars i de lentorn social. Sn, de llarg, les variables ms esmentades en la predicci primer dels comportaments dissocials i desprs dels reincidents en el delicte. Hi ha fora consens a considerar que aquestes conductes es vinculen significativament a pautes educatives inadequades per part dels progenitors, mentre que aquestes moderen els problemes interns que puguin tenir els fills, moderen els problemes externs expressats en conductes conflictives i moderen lestrs ambiental en ladaptaci social que es dna en el context venal, escolar i dentorn ms proper del jove (Torrubia, 2004). Un altre factor considerat com de greu risc, encara que no sempre informat en els estudis, s la presncia de maltractaments infantils i violncia intrafamiliar. I, finalment, quan el jove arriba a ladolescncia, la manca de supervisi de les activitats que realitza i els llocs i les companyies que freqenta. Un nombre considerable destudis donen al grup diguals una gran importncia en la presncia o labsncia de reincidncia en el delicte. Alguns autors insisteixen que la lleialtat als membres del grup a certes edats se sobreposa a linters personal i detecten una satisfacci ms alta entre els seus membres, fins i tot quan aquests sn ms violents que la resta.27 Aix, la pertinena a grups dissocials s un clar predictor de risc. En el cas de les noies, tenir parella dissocial s un mal pronstic amb vista als comportaments que pugui mostrar, mentre que en el cas dels nois, tenir parella prosocial es converteix en un bon factor protector de possibles nous comportaments delictius.

27

MARTIN (1997), pg. 70, en qu cita grups de discussi entre joves. 32

Respecte a les variables escolars i formatives. Els dos grups de variables ms esmentats pels estudis sn el rendiment acadmic deficient i la inadaptaci a lescola. Malgrat que alguns estudis recalquen tamb la importncia duna bona alternativa formativa cap al mn professional, el cert s que no sesmenta tant la importncia dels aspectes laborals com a factors determinants. Aix sexplicaria perqu un gruix important destudis shan centrat en una delinqncia juvenil en franges dels 12 als 16 anys, en la qual encara no hi ha possibilitat legal de treballar a molts pasos. Les dificultats dincorporar-se al mn laboral i lendarreriment en la sortida de les aules formatives tamb explicarien aquesta poca presncia dels factors ocupacionals. Respecte al lleure, el mal s que sen fa s la variable ms esmentada com a factor de risc, ats que s el lloc en qu la seva gesti deficient facilita lentrada en el consum de drogues, lassociaci amb iguals dissocials i labsncia dactivitats prosocials gratificants que mantinguin lautoestima del jove. En un estudi amb grups de discussi de joves de la Comunitat de Madrid dedats compreses entre els 15 i els 30 anys, Martin (1997)28 recollia una llista de conseqncies positives dexercir comportaments violents segons els propis joves: 1) obtenir bns materials (objectes, diners, drogues...); 2) aconseguir satisfacci personal; 3) demostrar superioritat, tant a nivell individual com grupal; 4) divertir-se; 5) defensar el que consideren seu (territori, persones, ideologia...); 6) descarregar la tensi o la fustraci; 7) obtenir reconeixement o poder social; 8) venjar-se; 9) cohesi de grup; 10) solucionar conflictes o problemes. Respecte a les variables penals i dhistorial delictiu. Pel que fa a aquestes variables, ja nhem esmentat ledat. Ser molt jove en el primer contacte amb la justcia s, juntament amb tenir una histria delictiva prvia, una de les dues variables ms esmentades pels diferents estudis. A partir daqu lextensa llista de variables destudi sobre els comportaments crimingens porta a matisacions segons els experts i a discussions sobre la naturalesa del delicte. Sembla que els delictes contra la propietat sn els que els estudis donen com a millors predictors de la reincidncia; tamb shi destaca la forma de cometre els
28

Ibidem, pg. 74. 33

delictes (sol o acompanyat de menors o dadults) i la gravetat: t un pronstic pitjor el jove que comet delictes amb adults (Redondo et al., 1993); Tournier et al., 1997; Cain, 2002); el temps que es triga a reincidir: es triga menys quan hi ha carrera delictiva (Correccional Service of Canada 1989, 1993a,1993b,1993c), quan no hi ha tractament que acompanyi el menor (Forcadell, 2004; Jennings, 2003; Dougherty, 2002). Lefectivitat dels tractaments tamb es focus de divergncia segons el tipus de programes aplicats (Benda, 2001; Prez, 2003; Torrubia, 2004; Forcadell, 2005); autors com Dougherty (2002) qestionen que els programes que sapliquen als joves delinqents estiguin preparats per incidir sobre els factors ms predictors de la reincidncia juvenil. La segona gran lnia de treball en els estudis actuals se centra en la detecci, la predicci i el tractament de conductes patolgiques que poden portar a cometre delictes violents, de gran repercussi i alarma social, i laparici de noves formes de delinqncia juvenil violenta: maltractament a familiars per part dels fills, bulling o maltractament entre iguals, bandes juvenils, etc. Ja hem esmentat en un altre estudi29 el debat que suggereixen la validaci descales i instruments de mesura, control i tractament per predir amb eficcia aquests comportaments. En la taula 6 que es presenta a continuaci es recull sintticament el conjunt de variables que influeixen en la delinqncia juvenil segons els diferents autors recollits en les referncies bibliogrfiques. No s objecte daquesta recerca fer un estudi ms exhaustiu dels diferents corrents, tendncies i lnies de pensament sobre el comportament del jove infractor. Nhem esmentat alguns per fonamentar la conceptualitzaci de lestudi que presentem a continuaci, i tamb per fer ms aclaridora loperativitat que hem fet dels conceptes i els agrupaments, aix com de la presentaci de les variables i els factors destudi que millor ens ajudaven a interpretar el perqu dels objectius de la recerca.

29

LUQUE, FERRER i CAPDEVILA (2005), pg. 24 i segents.

34

Taula 6. Variables que influeixen en la delinqncia juvenil i en la posterior reincidncia segons diferents autors recollits en les referncies bibliogrfiques.
El smbol (+) lassenyala com un factor de risc, mentre que el smbol (-) lassenyala com un factor protector. El nmero entre parntesis identifica lautor de lestudi que desprs se cita en les referncies bibliogrfiques.

A. Variables individuals Sexe: ser home (+) (2)(5)(7)(8)(22)(23)(23a) (25)(27)(33)(45)(54) Raa Minoritria (+) (2)(40) rees geogrfiques de procedncia (+) (5)

B. Variables psicolgiques i de salut PSICOLGIQUES Q.I. baix (+) (2)(20)(21)(40) (40a) Intelligncia verbal baixa (+) (23) Problemes de conducta en edat primerenca (+) (13)(16)(21)(23)(24)(34) Protagonitzaci depisodis violents (+) (16)(34) Conductes problemtiques: impulsivitat, autocontrol baix , habilitats baixes per resoldre problemes, actituds antisocials,hiperactivitat(+) (2)(9)(12)(13)(16)(19)(21)(23)(34)(40)(40a) (46)(52) Escales de psicopatia (+) (16)(40a)(51) Personalitat antisocial (+) (18)(21)(40a)(46) Criteris del trastorn dissocial o de conducta DSM-IV (+)(18)(35)(40a) Intents dautlisi (+) (34) Incapacitat dafrontar dificultats (34)(47) Nivell baix dempatia / sentiment de culpa (+) (34)(46)

C. Variables socials, familiars i econmiques FAMLIA Estructura familiar diferent a la presncia d'ambds pares (+) (40a)(41) (47) Famlies monoparentals (+) (2)(6)(7) Pautes educatives inadequades(+) (1)(2)(9)(17)(19)(21)(23)(34)(35)(42 ) (46) Conflictiva familiar: violncia intrafamiliar, maltractaments, abusos. (+) (1)(2)(9)(18)(19)(21)(23)(33)(34) (42)(40a)(54) Manca de supervisi de les activitats dels fills (+) (16)(17)(21)(32)(35)(42) (54) Nombre elevat de fills (+) (6) Dependncia familiar dels serveis socials (+) (19)(23) Delinqncia a la famlia(+)(34)(40a) (42) Pares consumeixen drogues (+)

D. Variables educatives/formatives ESCOLARS Nivell baix descolaritzaci o rendiment acadmic deficient (+) (1)(2)(3)(6)(9)(19)(21)(23)(33)(34)(4 0)(40a) Vocabulari pobre (+) (2) Inadaptaci a lescola (+) (2)(6)(9)(16)(18)(19)(21)(23)(33)(34 ) No t experincia laboral estable (+) (40) Desescolaritzaci preco (+) (6)(21)(32) Desocupaci (+) (48) LLEURE Mal s del temps de lleure (+) (23a)(33)(40a)(46) Preferncia per activitats doci no supervisades (+) (2)(12)(23)

E. Variables penals i dhistorial delictiu Ser molt jove en el primer contacte amb la justcia de menors (+) (1)(2)(2a)(3)(5)(7)(10)(17)(22)(31)(3 3) (40a)(44)(47)(52) Tenir ms edat (+) (45) (49)(54) Histria delictiva prvia (+) (2)(3)(5)(13)(17)(22)(23a)(25)(26)(2 7)(29)(30)(31)(33)(40a)(45)(47)(53) Per a la reincidencia, cometre delictes contra la propietat (+) (1)(5)(7)(8)(10)(22)(31)(40a)(44)(45 ) (54) Tipus de delicte ms greu coms de jove (+) (5)(7) (16)(24)(25)(47) Delicte violent(+) (5)(43)(49) Disposar de recurs formatiu o laboral en sortir dun internament (-) (40a) Pasar a reincidir rpidament de joves a adults(+)(3)(5)(10)(31)(33)(40a) Si hi ha carrera delictiva, el temps que es triga a reincidir s menor (+)

35

SALUT Patologies mentals lleus (+) (2) Variables associades al consum de txics: s i abs, comenar de molt jove a consumir (+) (1)(2)(3)(16)(17)(18)(23)(27)(34)(35)(37)(3 8) (40)(40a)(46)(47)(48) No control patologia salut mental(+) (40)(46)

(40a)(42) Separaci prematura dels pares (+) (34) ENTORN SOCIAL Associaci amb delinqents (+) (19)(23)(40)(40a) Pertinena a grups dissocials(+) (33)(34)(38)(41)(40a)(46)(47)(48)(5 4) Rebuig dels iguals (+) (34) Manca de suport social (+) (34) Entorn marginal (+) (34) Parella prosocial (-) (33) Vincles amb persones prosocials (-) (34) SITUACI ECONMICA Recursos econmics carencials (+) (1)(2)(6)(18)(40)(40a)(42)

(5) Reincidir durant el seguiment de mesures judicials(+) (40a) Actitud per delinquir (+) (12)(30)(34) (37) Tardana en el temps de resposta de la justcia (+)(7) Participaci en programes de tractament relacionats amb el control de la conducta(-) (40)(40a)(45)(46)(50)

36

Taula 7. Relaci destudis indicats en la taula 6.

(1) Paino Quesada (96)

(2) Cottle et al. (01) (2a) altres estudis citats per (2) (5) Cain (00) (8) Sanchez-Meca (96) (11) Barberet (99) (14) Vicente (97) 17) Buelga (99) (20) Prez (03) (23) Andrews (89) (23a) Altres estudis citats per (23) (26) Canada correccional Service (89) (29) Correccional Service of Canada (93b) (32) Garcia (03) (35) Torrubia (04) (38) Rutter (00) (41) Benda et al. (01) (44) Canadian Centre for Justice Statistics (00) (47) Benda (01) (50) Lipsey (95) (53) Minor (99)

(4) Redondo, Garrido, Meca (99) (7) Funes,Luque,Ruiz (96) (10) Pierre Tournier et al. (97) (13) Luengo (99) (16) Webster (05) (19) Andrews, Hoge (22) Home Office (97) (25) Autors diversos (00) (28) Correccional Service of Canada (93a) (31) Correccional Service of Canada (93d) (34) Borum (05) (37) Taylor (98) (40) Forcadell et al. (04) (40a) altres estudis citats per (40) (43) Correccional Service of Canada (95) (46) Dougherty (02) (49) Lattimore et al. (04) (52) Miner (02)

(3) Redondo, Funes, Luque (93) (3a) Estudis de Blgica, Dinamarca i Frana, citats per(3) (6) Prieto (04) (9) Sirmound and Andrews (94) (12) Warker (00) (15) Larrauri (94) (18) Philip Rice (99) (21) Wasserman et alt.(03) (24) Rechea (01) (27) Spohn i Holleran (02) (27a) Altres estudis citats per (27) (30) Correccional Service of Canada (93c) (33) Martin (97) (36) Gendreau, Goggin, Gray (98) (39) Goggin, Gendreau, Gray (98) (42) Nacional Criminal Justice Referente (04) (45) Jennings (03) (48) Le Blanc (99) (51) Kruh (05) (54) Rechea (99)

37

2. La recerca
En el Pla dactuaci anual per al 2004 del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada i atenent a les demandes especfiques proposades en lmbit de la recerca per la Direcci General de Justcia Juvenil (DGJJ a partir dara), es va concretar lencrrec de realitzar per part del CEJFE un estudi dactualitzaci de la taxa de reincidncia juvenil i de les caracterstiques dels joves infractors atesos per aquesta Direcci General. Linters de la recerca ve fonamentat pels beneficis que pot aportar als diferents collectius professionals vinculats a lmbit de la justcia de menors. Aquesta recerca permetr a la DGJJ de constatar els canvis principals de la poblaci que atn en els darrers anys i dobtenir pistes per a la revisi de la intervenci i la gesti dels recursos necessaris per dur-la a terme; li aportar dades que, en un estudi en continutat, poden orientar sobre leficcia de la intervenci del sistema de justcia juvenil. Tamb li pot proporcionar elements per valorar la suficincia o no de determinades intervencions descassa intensitat. Per al Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada, lestudi aportar elements per planificar la formaci del personal de la DGJJ i pautes per a futures recerques que contribueixin de manera ms especfica a les prioritats daquesta Direcci General en el seu treball per la reducci de la reincidncia dels menors. Per als jutges i fiscals els proporcionar indicadors deficcia respecte a les mesures que imposen i la convenincia justificada de mantenir-ne algunes o proposar el canvi legislatiu daltres. Per al pblic especialitzat, aportar un coneixement nou, ats que no existeix en aquests moments cap estudi publicat respecte al tipus de perfil del jove que arriba a la justcia juvenil arran de laplicaci de la LORPM, i hi ha molt dinters per saber com ser aquesta radiografia. Pel que fa a lensenyament, la salut mental, la joventut, els serveis socials, la protecci a la infncia i ladolescncia, la seguretat ciutadana, etc., el coneixement daquestes dades facilitar la

38

comprensi i la contextualitzaci daltres fenmens que es puguin donar en aquests mbits.

2.1. Finalitats
1. Obtenir una taxa general de reincidncia i unes taxes parcials (segons mesures o intervencions que shan dut a terme en la DGJJ) que serveixin en el futur com a indicadors globals davaluaci del sistema de justcia juvenil a Catalunya.30 2. Identificar els factors esttics (edat, gnere, etc.) i dinmics (nivell formatiu, xarxa de relacions socials, consum de txics, experincia laboral, etc.) que prediuen millor el risc de reincidncia, per tal d': a. Aportar informaci sobre els factors claus en qu cal centrar lavaluaci contnua dels casos des de la DGJJ per poder valorar amb ms precisi el risc de reincidncia. b. Aportar informaci sobre els factors cal en qu cal centrar latenci a lhora de planificar la intervenci per poder reduir la reincidncia . 3. Conixer el perfil de la poblaci que arriba a la justcia de menors arran de laplicaci de la Llei 5/2000 per tal doferir a la DGJJ dades quantitatives i objectives per al disseny de programes i recursos generals i especialitzats. Amb aquesta mateixa intenci, es pretn obtenir dades especfiques de la poblaci femenina.

2.1.1. Objectius i hiptesis Els objectius shan concretat a: 1. Conixer les taxes de reincidncia en la justcia de menors:

Cal establir aquestes taxes peridicament i controlar les variables i els factors contextuals que intervenen en la seva concreci perqu arribin a esdevenir indicadors efectius. 39

30

a. Obtenir una taxa general. b. Obtenir taxes en funci del programa dut a terme. 2. Conixer, per programes,31 el temps que els subjectes triguen a reincidir, el nombre de reincidncies i el nombre i els tipus de fets delictius que caracteritzen la reincidncia. 3. Identificar els factors esttics (edat, gnere, etc.) i dinmics (nivell formatiu, xarxa de relacions socials, consum de txics, experincia laboral, etc.) que expliquen millor el risc de reincidncia en general i en funci de la mesura aplicada o la intervenci realitzada. Identificar quins daquests factors sn predictors de la reincidncia en el nostre context destudi. 4. Determinar el perfil ms com dels menors reincidents devant els que no sn reincidents (en general i segons grups de programes). 5. Determinar el perfil ms com dels menors atenent a les mesures aplicades o intervencions realitzades. 6. Determinar el perfil del grup de dones en general i en cadascun dels set grups de programes que sestudien, aix com les seves diferncies ms significatives en relaci amb els nois.

Les agrupacions de programes que shan fet de les mesures aplicades sn les segents: - Mediaci i reparaci. - Assessorament tcnic de menors: aquells casos en qu noms sha aplicat a la causa estudiada amonestaci per part del jutge, sha proposat no continuar la tramitaci de lexpedient o per qualsevol altra causa, hi ha hagut sobresement de lexpedient, sense continutat amb cap altra mesura. - Noms cautelars: aquells casos en qu noms sha aplicat cautelarment una mesura que desprs no ha tingut continutat amb cap altra dins de la mateixa causa. - Altres mesures de medi obert: shan incls en aquest grup de programes la realitzaci de tasques socioeducatives; la permanncia de cap de setmana en domicili; linternament voluntari en centres; el tractament teraputic ambulatori; lassistncia a un centre de dia; el seguiment dun internament en centre teraputic; lassistncia educativa voluntria en medi obert; la convivncia amb una altra persona, famlia o grup educatiu; la privaci del perms de conduir ciclomotors o altres vehicles a motor o dret a obtenir-lo, llicncies administratives per caar o usar qualsevol tipus darma; i inhabilitaci absoluta. - Prestacions en benefici de la comunitat. - Llibertat vigilada. - Internament: inclou les mesures dinternament en centre tancat, semiobert i obert. Tamb la permanncia de cap de setmana en centre i linternament en centre teraputic. 40

31

Les hiptesis amb qu sha treballat en la recerca shan agrupat en 4 blocs. El primer bloc correspon fonamentalment als objectius 1 i 2; el segon bloc, als objectius 3 i 4; el tercer bloc, a lobjectiu 5, i el darrer bloc, a les hiptesis sobre el grup de noies. Bloc 1 dhiptesis Existeix una relaci directa entre haver estat sotms a programes de ms control i reincidir i fer-ho abans. Hiptesi 1 Les taxes de reincidncia augmentaran en funci del programa aplicat (de menys a ms: mediaci, altres mesures en medi obert, PBC, llibertat vigilada, internament). Sespera trobar diferncies significatives entre el percentatge de reincidncia dels joves a qui sha aplicat un programa o un altre. Resten fora daquesta hiptesi els casos en qu noms hi ha hagut una mesura cautelar i/o un assessorament.

Hiptesi 2 Els menors que presenten un nombre ms elevat dintervencions en programes sn els que reincideixen ms. Sespera trobar diferncies significatives quant a la comissi de nous fets delictius posteriors a la causa base, entre aquells que tenen un historial delictiu ms extens que entre els que no en tenen. Hiptesi 3 Els menors dels programes de ms control (internament i llibertat vigilada) triguen menys temps a reincidir, cometen ms reincidncies i amb un nombre ms elevat de fets delictius, que els de programes de menys control (mediaci, prestacions en benefici de la comunitat (PBC) i altres mesures en medi obert).

41

Hiptesi 4 Els menors dels programes de ms control tindran significativament ms historial penitenciari a adults quan tinguin la majoria dedat, que els menors dels programes ms tous. Sespera trobar un nombre de joves reincidents en adults que han tingut en el seu historial de justcia juvenil ms aplicacions de programes dinternament i/o de llibertat vigilada que de programes de baix control. Bloc 2 dhiptesis Els programes, per, no nexpliquen la reincidncia, sin que aquesta lexpliquen els factors que porten que sapliqui un programa o un altre. Aquests factors sn de tres tipus: Factors sociofamiliars i personals Hiptesi 5 Les variables ser home, estranger (per les variables socioeconmiques que sassocien negativament a aquesta variable) i consumir txics nexpliquen la reincidncia. Sespera trobar molts ms homes que dones reincidents, una proporci ms alta destrangers (encara que sespera demostrar que hi ha variables socioeconmiques que intervenen en el grup destrangers que expliquen la reincidncia) i tamb ms consumidors de txics. Hiptesi 6 Les variables sociofamiliars: desestructuraci familiar, presncia de

maltractaments i models familiars delictius nexpliquen la reincidncia. Sespera que els joves que presenten aquestes variables seran ms reincidents que els que no les presenten. Hiptesi 7

42

En el moment del desinternament els factors dinmics estabilitat domiciliria, suport familiar, ocupaci del temps en tasques formatives o laborals i estabilitat emocional amb parella prosocial esdevenen factors protectors per evitar nous contactes amb la justcia. Sespera obtenir tamb diferncies significatives quan es comparin grups de joves que presenten aquestes variables i joves que no les presenten, en el sentit que els que tenen aquests factors protectors reincidiran menys. Carrera delictiva Hiptesi 8 Ns un motiu el contacte prematur (de molt jove) amb la justcia s un factor de mal pronstic pel que fa a la reincidncia. Hiptesi 9 En igual sentit, tamb ho s linternament en centre en edats primerenques. Hiptesi 10 Haver tingut obertes causes diverses a la DGJJ s un factor que explica el risc de cometre noves causes. Tipus de delicte principal de la causa base Hiptesi 11 Els delictes contra la propietat tenen associat un risc ms alt de reincidncia. Sespera trobar diferncies significatives entre els joves que han coms delictes contra la propietat o el patrimoni, que haurien de ser ms reincidents que els joves que han coms delictes contra les persones, contra la llibertat sexual o contra la salut pblica, els quals haurien de ser menys reincidents. Hiptesi 12 En el perfil del reincident trobarem els factors de risc i en el de no reincident els protectors.
43

Bloc 3 dhiptesis Existeix una vinculaci clara entre el perfil del subjecte (individual, sociofamiliar i crimingen) i el programa que se li aplica, i finalment entre el programa i la reincidncia. Hiptesi 13 Les mesures cautelars tenen ms en com el fet de ser aplicades com a causa base a la poblaci estrangera, de control i seguiments difcils. Esperem trobar diferncies significatives pel que fa a la nacionalitat respecte a laplicaci de mesures cautelars (ms aplicades a estrangers sense famlia) i a la vegada un menor nombre de reincidents entre els quals noms sels aplica aquesta mesura. Hiptesi 14 El perfil de les persones a qui saplica noms un programa dassessorament correspon a joves infractors primaris. Sespera trobar una coincidncia significativa entre els menors per als quals noms hi ha hagut una demanda dassessorament de la fiscalia que deriva o b en una amonestaci per part del jutge o en una proposta de lequip tcnic de no continuar la tramitaci de lexpedient i el fet que aquests joves siguin primerencs en el contacte amb la justcia i no siguin reincidents. Hiptesi 15 Hiptesi 15. El perfil de les persones a qui saplica mediaci i PBC correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars molt preservades (absncia de factors de risc) i sense gaire historial criminolgic. Per la mateixa naturalesa reparadora del dany causat dambdues mesures, sespera trobar un perfil de joves que tinguin capacitat de posar-se en el lloc de laltre i, per tant, amb certa empatia, habilitats socials preservades i poca carrera delictiva.

44

Hiptesi 16 El perfil de les persones a qui saplica altres mesures en medi obert i una mesura de llibertat vigilada correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars moderadament preservades (absncia moderada de factors de risc) i amb historial criminolgic moderat. Hiptesi 17 El perfil de les persones a qui saplica una mesura dinternament en centre educatiu correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars gens preservades (presncia de factors de risc) i amb historial criminolgic ampli. Hiptesi 18 Cada programa presentar un perfil de subjectes diferent. Com ms controli el programa, ms alta ser la proporci caracterstiques de risc de reincidncia que presentaran els subjectes. Bloc 4 dhiptesis Respecte a les noies Hiptesi 19 Ats els referents bibliogrfics i estadstics consultats sespera que per a tota la poblaci, les noies no representaran un percentatge superior al 14%. Hiptesi 20 Amb el mateix referent, sespera trobar un ndex de reincidncia, com a mnim, 10 punts inferior al dels nois i amb menys fets delictius acumulats en la reincidncia. Hiptesi 21 Els delictes principals que cometin seran majoritriament contra la propietat i contra la salut pblica.

45

Sespera trobar un perfil de poblaci femenina menys violent quant a la comissi de delictes.

2.1.2. El model danlisi de la recerca A partir de les hiptesis que acabem de formular, i tenint en compte el marc teric que sha desenvolupat en pgines anteriors, en els grfics 1 i 2 es concreten el model danlisi que hem seguit en la recerca. Com explicarem tot seguit, en lapartat de metodologia algunes de les variables shan hagut de desestimar i daltres shan hagut dajustar al contingut del que existia en la base de menors de la Direcci General de Justcia Juvenil.
Grfic 1. Model danlisi de la recerca. Genric.

El nostre estudi t una seqncia molt longitudinal i centrada en quatre punts clau: el perfil del menor, el tipus de delicte que comet, la intervenci de justcia juvenil i si sha donat reincidncia en el delicte. Lexplicaci daquesta seqncia se centra en tres grups de variables referides a la histria biogrfica del menor i en les seves circumstncies en finalitzar la intervenci de la DGJJ.
46

Com ja explicarem ms detingudament en lapartat segent, la recerca analitza una mostra del grup de joves que finalitzen una mesura judicial durant lany 2002 i en fa el seguiment fins a desembre de 2004 per saber si han reincidit en el delicte. En el moment en qu el jove va finalitzar el programa aplicat per la DGJJ lany 2002, es van recollir lestat de la qesti dalgunes variables sociofamiliars i tamb d'algunes de criminolgiques. Finalment, durant el perode de seguiment, comprs entre el moment de finalitzar la mesura de Justcia, lany 2002, i finals de 2004, es recullen un seguit de variables criminolgiques sense entrar en el seguiment daltre tipus de variables. De lanlisi dels resultats se'n deriva el fet de comprovar de les hiptesis plantejades i si la presncia o absncia dunes variables o daltres han esdevingut factors de risc o factors de protecci per a futures reincidncies.
Grfic 2. Model danlisi de la recerca. Desglossamet de les dimensions.

La selecci daquest model danlisi sha concretat per criteris possibilistes i de disponibilitat de dades. Lexercici de reflexi i disseny daquest model ens ha perms aproximar-nos a les respostes de les preguntes que ens formulem en les hiptesis i obtenir la informaci suficient que ens permeti assolir els objectius de la recerca exposats anteriorment.

47

En aquest sentit ens hauria agradat comptar amb ms variables informades de les que hem trobat i poder-ne recollir algunes altres en perodes concrets. Per exemple, el consum de drogues en el moment de la prdua de contacte amb la DGJJ lany 2002, ats que molts dels estudis consultats assenyalen la importncia daquesta variable a lhora de preveure noves reincidncies. El fet que aquesta informaci no es reculli sistemticament en el moment de la finalitzaci de la mesura de 2002, ens va fer decantar per laltra opci, com era el fet de recollir la detecci de consums de txics en qualsevol moment del seu historial biogrfic. Respecte a altres variables, principalment variables individuals,32 es va haver de fer un esfor per obtenir-les, malgrat que no es trobessin en els expedients, ja que molts estudis les consideren variables explicatives dels comportaments dissocials. Vam recollir aquestes variables dun petit grup de menors als quals es podia accedir, ja que es trobaven en centres dinternament tancat o semiobert. Pel que fa a la resta de menors, en la prctica ha estat molt difcil aconseguir una coherncia i una sistematitzaci en la recollida daquestes variables individuals, per la qual cosa no les hem incls en aquesta recerca i hem optat per ajornar el seu estudi a recerques posteriors, en el benents que prviament caldr realitzar una tasca de modificaci dels instruments de recollida dinformaci i caldr formar i conscienciar els professionals respecte
32

Variables recollides en el SAVRY (Manual per a la valoraci estructurada de risc de violncia en joves) pendent de publicaci la versi catalana. Episodis de violncia greus interpersonals protagonitzats pel menor al llarg de la seva histria. Shan donat? Amb quina freqncia? Edat dinici del primer episodi de violncia. Hiperactivitat / dficit datenci. Dificultats dautocontrol. Empatia/remordiment. Impulsivitat. Pas a lacte. Trastorn antisocial descrit al DSM IV.

48

de la importncia de sistematitzar el recull de dades; o en el seu defecte, caldr centrar la recerca en lobtenci de dades primries que incloguin aquestes variables (taula 1).

49

Taula 1. Operativitzaci dels conceptes de la recerca.

Concepte Factors explicatius de la reincidncia en el delicte en la justcia de menors

Dimensi Variables biogrfiques o histriques del subjecte (anteriors a la primera mesura finalitzada lany 2002)

Subdimensi

Indicador Data d'incoaci de l'expedient a justcia juvenil Data de naixement Sexe Nacionalitat Consum de txics Problemes de salut mental? Nombre de germans Trencament de vincles familiars. Canvi de tutor Desaparici traumtica de familiars directes Maltractament fsic intrafamiliar Maltractament emocional / psquic intrafamiliar Abusos sexuals intrafamiliars Criminalitat en parents directes de primera consanguinitat Problemes de salut fsica pares / primera consanguinitat Problemes de salut mental pares / primera consanguinitat Toxicomania famlia

Individuals

Sociofamiliars

Codificaci de la variable Data Data Home / dona Espanya / UE / resta Europa / Magrib/ resta d'Africa / Amrica Central i Amrica del Sud / sia / resta del mn Espanyol / Estranger S / no S / no Fill nic / 1 o 2 germans / 3 germans o ms S / no S / no S / no S / no S / no S / no No / s, progenitors / s, germans/ s, progenitors i germans / s, no consta qui / altres S / no S / no S / no Generada a partir de la data naixement i la data dincoaci dexpedient Generada a partir de la data de naixement i la data del primer internament en centre JJ. Vigent / tancat definitivament / arxivat provisionalment Numrica

Penals i criminolgiques

Edat en el primer contacte amb la justcia Edat en el primer ingrs en centre de justcia Situaci administrativa de lexpedient Total de causes en qu sha implicat el menor

50

Fet delictiu ms important en la causa 1 dantecedents Tipus de fet delictiu en la causa 1 d'antecedents Data de la comissi del fet delictiu en la causa 1 d'antecedents Programa imposat ms pens en la causa 1 d'antecedents

Contra les persones / contra la llibertat sexual / contra la propietat / contra la salut pblica (drogues) / altres Falta / delicte / temptativa Data Internament tancat / internament semiobert / internament obert / llibertat vigilada / PBC / altres medi obert / assessorament / mediaci / mesures cautelars

Variables en el moment de la finalitzaci de la primera mesura de lany 2002 (variables dinmiques)

Sociofamiliars

Penals i criminolgiques

Durada del programa si s internament en la causa 1 Durada en dies d'antecedents NOTA: ES REPETEIXEN AQUESTES 5 DARRERES VARIABLES PER A CADA CAUSA EN QU EL/LA MENOR ESTIGUI IMPLICAT/DA COM A ANTECEDENTS Estabilitat del domicili en finalitzar la mesura Amb domicili fix / sense domicili fix / al carrer Situaci socioeconmica del nucli familiar Alta / suficient / insuficient Famlia d'origen / famlia extensa / famlia acollidora / Nucli de convivncia actual en parella / DGAIA / altres / DGJJ / sol Matriculaci escolar S/no ESO incomplet / ESO complet / mduls de grau mitj / Formaci escolar Batxillerat / Universitat o similar / formaci no reglada / altres Situaci laboral. Treballa? S / no T relaci amb grups dissocials? S / no Parella prosocial / dissocial / no consta la sociabilitat / T parella? no t parella Contra les persones / contra la llibertat sexual / contra Fet delictiu ms greu que ha coms la propietat / drogues / altres Tipus de fet delictiu Falta / delicte / tempativa Nombre de fets causa base Numrica En grup damics majoritriament menors de 18 anys / Implicats en el fet delictiu causa base en grup damics majoritriament majors de 18 anys / sol / amb famlia

51

Variables de la reincidncia

Penals i criminolgiques

Pressumpte / condemnat / sobreset per prescripci / sobreset provisionalment / sobreset definitivament / altres / sobreset per reparaci Amonestaci / no continuar tramitant lexpedient / internament tancat / internament semiobert / Proposta de resposta judicial de lequip tcnic (noms internament obert / llibertat vigilada / PBC/ altres medi per assessorament i per a mesures cautelars) obert / mediaci / cautelars / a concretar en lacte de laudincia / altres/ no especifica Data dinici del programa en la causa base Data Data de finalitzaci del programa en la causa base Data Temps que ha durat la intervenci en la causa base Generada a partir de les dues anteriors Generada a partir de la de data naixement i la data de Edat en la finalitzaci de la causa base finalitzaci del programa Internament tancat / internament semiobert / Tipus de programa imposat ms pens en la causa base internament obert / llibertat vigilada / PBC /altres medi obert/ assessorament / mediaci / mesures cautelars Incident 1 al centre en els casos d'internament Molt greu / greu / lleu Data incident 1 al centre en els casos d'internament Data NOTA: ES REPETEIXEN AQUESTES 2 DARRERES VARIABLES PER A CADA INCIDENT EN QU EL/LA MENOR ESTIGUI IMPLICAT/DA EN EL CENTRE DINTERNAMENT Contra les persones / contra la llibertat sexual / contra Fet delictiu ms important en la causa 1 de reincidncia la propietat / drogues / altres Tipus de fet delictiu en la causa 1 de reincidncia Falta / delicte / tempativa Data de la comissi del fet delictiu en la causa 1 de Data reincidncia Nombre de fets en la causa 1 de reincidncia Numrica Temps que ha durat la causa 1 de reincidncia (noms si En dies s internament) T expedient obert a justcia dadults? S / no Es troba ingressat a la pres? S / no Contra les persones / contra la llibertat sexual/ contra Tipus de fet delictiu adults la propietat / drogues / altres Situaci processal de la causa respecte al fet delictiu (noms per assessorament i per a mesures cautelars)

52

Total de centres penitenciaris pels quals ha passat Total de dies dempresonament complerts com a major dedat

Numrica Numrica, en dies

53

2.2. Metodologia
2.2.1.- Poblaci i mostra 2.2.1.1. Poblaci La poblaci objecte destudi est composta per tots aquells menors que durant lany 2002 van finalitzar un programa dassessorament o de mediaci, o una mesura judicial. La causa, corresponent a aquest programa o mesura finalitzat, s la que anomenarem a partir dara causa base. Els menors seleccionats no tenien, per la causa base, cap altre programa o mesura posterior al programa o mesura finalitzats. En lelecci de lany de referncia es va tenir en compte el fet de disposar dun temps de seguiment suficient i necessari. Molts estudis recomanen un mnim de tres anys.33 En el nostre cas, en escollir lany 2002 es garanteix un seguiment mnim de 2 anys i mxim de 3 fins a desembre de 2004. Daltra banda, vam descartar lany 2001, ats que era el primer de laplicaci de la LORPM 5/2000 i perqu lefecte de les revisions de condemnes del Codi Penal dadults, que ja hem esmentat anteriorment, podien distorsionar el perfil del jove infractor. Daltra banda, vam desestimar lany 2003 perqu el perode de seguiment de la reincidncia hagus estat molt curt. El grfic 3 illustra el procs de selecci de la poblaci i la determinaci del programa a partir del qual sinicia lestudi del menor. Un jove pot estar acusat dun o ms fets delictius en una sola causa. Aix per exemple, un robatori amb fora pot anar acompanyat de la comissi daltres fets delictius, com ara resistncia a lautoritat, o amenaces. Aquest paquet de fets delictius que es produeixen simultniament arriben a la justcia de menors en un nic expedient de diligncies prvies obert per la
Andrews (1989) amb 2 anys reincideixen el 95% dels subjectes; Correctional Service Canad (1993d) 3 anys; Snchez Meca (1996) metaanlisi de 49 estudis sobre reincidncia promig 2,5 anys de seguiment; Redondo, Garrido, Snchez-Meca (1999) mnim 2 anys; VVAA (2000) seguiment de 215.263 interns a presons federals americanes durant 12 anys: el reingrs per reincidncia es produeix dins dels 3 primers anys; Roca i Caixal (2001) perode ptim 5 anys; 54
33

fiscalia, que sanomena causa. Al llarg de les setmanes i mesos segents saniran produint un seguit dactuacions de la DGJJ que es concretaran en programes, com pot ser el programa dassessorament de lequip tcnic (ATM). Si el menor s jutjat i hi ha una sentncia ferma i condemnatria del jutge, poden haver-hi un o varis programes dexecuci en funci de la mesura o mesures imposades. La causa es pot considerar conclosa, quan finalitza el darrer programa aplicat al menor per aquesta causa en concret.
Grfic 3. Exemple de selecci de la causa base per fixar la poblaci de lestudi.

En conclusi, la poblaci seleccionada per a lestudi est composta per tots els menors que van finalitzar una causa durant lany 2002. En cas dhaver-nhi ms duna, sha considerat la primera de lany (lanomenada causa base). El darrer programa finalitzat per aquesta causa base determina la distribuci de la poblaci en cadascun dels programes, amb lnica excepci de linternament.34 En total, la poblaci juvenil que va finalitzar com a mnim una causa durant lany 2002 va ser de 3.728 persones diferents. El grfic 4 emmarca el total daquesta poblaci objecte destudi en relaci amb els menors atesos durant aquell any, i en altres anys propers, per la Direcci General de Justcia Juvenil, segons les seves dades oficials.

55

Grfic 4. Comparativa de poblaci de justcia juvenil acumulada i poblaci atesa a 31 de desembre.

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0


3.728 persones finalitzades

2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200

2000 3903 900

2001 5236 1251

2002 6394 1503

2003 6412 1705

2004 6419 1814

Poblaci acumulada Poblaci 31/12

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lrea de Planificaci i Projectes Estratgics. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil. Mar de 2005

A efectes de lestudi, shan considerat com a ANTECEDENTS totes aquelles causes obertes per la fiscalia, en les quals la data del fet delictiu fos ms antiga que la data de finalitzaci de lltim programa de la causa base. Per contra, shan considerat com a REINCIDNCIA totes aquelles causes obertes per la fiscalia, en les quals la data del fet delictiu fos posterior a la data de finalitzaci de lltim programa de la causa base. 2.2.1.2. Selecci de la mostra La poblaci atesa per la DGJJ s fora diferent en funci del delicte coms, lhabitualitat delictiva i, consegentment, el programa que se li aplica i que desenvolupa aquesta Direcci General. Per aquest motiu tenem clar de bon principi que era important diferenciar les taxes de reincidncia per grups de

Ats que linternament segons la LORPM 5/2000 ha de finalitzar sempre amb laplicaci de la llibertat vigilada, lnica manera de garantir la seva presncia en lestudi era que fssim una excepci en els criteris de selecci i els considerssim com a darrer programa finalitzat. 56

34

programes i analitzar tamb les caracterstiques dels menors segons la seva distribuci en aquests grups. La grandria de la mostra total est determinada per la suma de les mostres parcials dels joves inclosos en els diferents programes o mesures. s a dir, de la poblaci inclosa en cada programa,35 la suma de les quals s la poblaci total (3.728 persones), se nha extret una mostra representativa estratificada en funci del sexe. Les mostres parcials han estat calculades amb un nivell de confiana del 95,5%, un marge derror inferior a 2 i uns valors de p=q=50, i la seva suma s, finalment, de 2.903 persones. En algun cas com a PBC, altres mesures en medi obert, internament en centre i mesures cautelars, la grandria de la mostra necessria era tan prxima a la poblaci que es va optar per incloure-hi aquesta ltima. A partir de la llista general de menors que ens va proporcionar la Direcci General de Justcia juvenil per mitj de lrea de Planificaci i Projectes Estratgics, es va seleccionar la mostra de manera aleatria per mitja de laplicaci del programa estadstic SPSS 8.0, que consisteix a seleccionar n casos de manera aleatria a partir dels N casos indicats. En la taula 2 es detalla la poblaci que constitueix cadascun dels programes i la grandria de la mostra utilitzada amb el clcul, si s el cas, del seu error teric.

Assessorament tcnic de menors (1.468 joves), mediaci i reparaci (1.287), llibertat vigilada (445), prestacions en benefici de la comunitat (284), altres mesures de medi obert (25), internament en centre (148) i mesures cautelars (71).

35

57

Taula 2. Poblaci de justcia juvenil amb causes finalitzades lany 2002, distributs pels programes objecte destudi.

Poblaci Assessorament tcnic de menors (ATM) N N per sexe 198 noies 1.468 persones 1.270 nois Mediaci i/o reparaci N N per sexe 163 noies 1.287 persones 1.124 nois Llibertat vigilada N 445 persones N per sexe 49 noies 396 nois 386 persones
=
4 pqN 4 pqn n( N 1)

Mostra n Error mostral n per sexe 144 noies 1.055 persones


=
4 pqN 4 pqn n( N 1)

Error mostral per sexe


=
4 pqN 4 pqn = n( N 1)
(4 50 50 198) (4 50 50 144) 144 197

=4,36

=1,63 911 nois


=
4 pqN 4 pqn = n( N 1)
(4 50 50 1270) (4 50 50 911) 911 1269

=1,76

Error mostral

n per sexe 120 noies


=

Error mostral per sexe


4 pqN 4 pqn = n( N 1)
4 pqN 4 pqn = n( N 1) (4 50 50 163) (4 50 50 120) 120 162

=4,70

934 persones

4 pqN 4 pqn n( N 1)

=1,71 814 nois


=
(4 50 50 1124) (4 50 50 814) 814 1123

=1,84

Error mostral =1,86

n per sexe 49 noies 337nois

Error mostral per sexe No hi ha error mostral


=
4 pqN 4 pqn = n( N 1) (4 50 50 396) (4 50 50 337) 337 395

=2,11

58

Prestacions en benefici a la comunitat (PBC) N N per sexe n 35 noies 284 persones 284 persones 249 nois Altres mesures en medi obert N N per sexe n 1 noia 25 persones 25 persones 24 nois Internament en centre N N per sexe n 10 noies 148 persones 148 persones 138 nois Noms mesures cautelars N N per sexe n 10 noies 71 persones 71 persones 61 nois

Error mostral No hi ha error mostral Error mostral No hi ha error mostral Error mostral No hi ha error mostral Error mostral No hi ha error mostral

n per sexe 35 noies 249 nois n per sexe 1 noia 24 nois n per sexe 10 noies 138 nois n per sexe 10 noies 61 nois

Error mostral per sexe No hi ha error mostral No hi ha error mostral Error mostral per sexe No hi ha error mostral No hi ha error mostral Error mostral per sexe No hi ha error mostral No hi ha error mostral Error mostral per sexe No hi ha error mostral No hi ha error mostral

En la taula 3 es recull la poblaci de menors infractors de la DGJJ que han finalitzat una mesura lany 2002 per programes, aix com el pes que els correspondria en la mostra seleccionada en lestudi. Per als clculs generals, shan ponderat els resultats per tornar la representativitat a la mostra.

59

Taula 3. Poblaci de menors que han finalitzat totalment una mesura lany 2002 per programes i el seu percentatge respecte del total. Relaci amb la mostra escollida i ponderaci.

Programa

Poblaci de joves amb finalitzaci de la mesura l'any 2002 N 1.287 1.468 71 25 284 445 148 3.728

Pes poblacional %. 34,52 39,38 1,91 0,67 7,69 11,94 3,97 100

Mostra real feta n 934 1.055 71 25 284 386 148 2.903

Pes de la mostra % 32,17 36,34 2,45 0,86 9,78 13,30 5,10 100

Ponderaci

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures MO PBC Llibertat vigilada Internament Total

1,07 1,08 0,78 0,78 0,78 0,90 0,78 1,00

2.2.2. Fitxa tcnica Les caracterstiques tcniques de la recerca que acabem de detalllar en el punt anterior queden resumides en la taula 4.
Taula 4. Fitxa tcnica.

mbit territorial

Catalunya 3.728 menors que han finalitzat un programa lany 2002 sense

Univers

que tinguessin cap programa posterior per la mateixa causa (excepte el cas ja comentat dels programes dinternament)

Grandria de la mostra

2.903 subjectes Error teric = 0,87 per a dades globals; interval de confiana del 95,5%; p = q = 50

Error mostral36

En els programes de PBC, altres mesures en medi obert, internament, noms cautelar i llibertat vigilada dones, no hi ha error mostral.

36

4 pqN 4 pqn n( N 1)

(4 50 50 3.728) (4 50 50 2.903) = 0,87 2.903 3.727


60

2.2.2.1. El calendari de la recerca


Any 2004/ 2005 Concreci de l'encrrec, bibliogrfica i disseny inicial recerca 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6

Elaboraci del qestionari, pilotatge i rectificacions Presa de decisions i conformaci de lequip Treball de camp Creaci de la base de dades i introducci de les dades Anlisi estadstica Grup de discussi professionals) Discussi de resultats Elaboraci de linforme final (jornada de

2.2.3. Font de les dades Les dades utilitzades sn dades secundries, obtingudes dels expedients dels menors que figuren en la base de dades de la Direcci General de Justcia Juvenil. Tota la informaci consultada s'ha extret dels expedients informtics daquesta base, inclosos els informes dels equips tcnics que hi ha escanejats. Les dades es recollien en una plantilla de recollida de dades, que sadjunta en lannex 3. Seguint aquest protocol de la plantilla de recollida de dades, els treballadors de camp recorrien les diferents pantalles de lexpedient de cada menor seleccionat: les dades personals, les criminolgiques anteriors a la posada en marxa de laplicaci informtica, la llista de programes aplicats, la llista de fets delictius en els quals ha estat implicat el/la menor, la llista dincidncies que shan produt amb relaci al comportament del/de la menor, i la llista dinformes dels programes relacionats amb la causa base.

61

Tamb es recollia si el menor havia complert 18 anys en el perode de seguiment per tal de poder consultar en la base dadults si shauria obert expedient per la comissi dun fet delictiu que impliqus pena de pres, ja fos com a preventiu o com a penat. Aquesta base dadults sanomena SIPC (Sistema Informtic Penitenciari Catal) i shi consultaven les pantalles relacionades amb la fitxa bsica del jove, la seva situaci processal-penal i la fitxa resum darrestos de cap de setmana i dincidents. En el cas que un jove menor o major dedat hagi coms un delicte que no hagi implicat lobertura dexpedient per part de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, no shaur detectat la seva reincidncia en el delicte. Les dificultats per accedir a les diferents bases policials i judicials ens van fer desestimar la possibilitat dobtenir dades de reincidncia daltres fonts. Tamb hem desestimat la consulta de la base de dades del Departament de Sanitat pel que fa al registre de defuncions perqu s difcil accedir a aquestes dades (la qual cosa implica que no hem pogut tenir en compte el fet que algun dels joves hagi pogut morir durant el perode destudi). 2.2.4. Les variables A partir del model danlisi i de loperativitzaci dels conceptes de la recerca que sha presentat anteriorment, en les taules segents es recull la descripci de cada variable, el tipus, la categoritzaci i el tractament que se li ha donat. A lhora destablir les categories de les variables sha tingut en compte com estaven recollides en la base de menors, i en els casos que en la columna anomenada tractament es diu que shan recollit directament, s que la base de dades de la DGJJ les tenia categoritzades daquesta manera (taula 5).

62

Taula 5. Variables histriques individuals.

Variable Identificaci de l'expedient Sexe Nacionalitat

Descripci Nombre d'identificaci del menor. La lletra final del codi diu la provncia catalana que ha obert lexpedient

Tipus Alfanumrica Qualitativa dicotmica Qualitativa politmica

Categories

Tractament Es recull directament

rea geogrfica de procedncia

Qualitativa politmica

(1) Home; (2) dona Segons la relaci de pasos (1) Espanya; (2)UE; (3) resta d'Europa; (4) Magrib; (5) resta d'frica; (6)Amrica Central i Amrica del Sud; (7) sia; (8) resta del mn (1) Espanyol; (2) estranger (1) No; (2) s

Es recull directament Recollida directament

Generada a partir de la nacionalitat

Espanyol/estranger Consum de txics Problemtica detectada en qualsevol moment de la seva histria, tret del tabac Problemtica detectada en qualsevol moment de la seva histria, independentment del tractament actualitzat o l'evoluci en la gravetat

Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica

Generada a partir de la nacionalitat Es recull directament dels expedients Es recull directament dels expedients

Problemes de Salut Mental?

Qualitativa dicotmica

(1) No (2) s

63

Taula 6. Variables histriques sociofamiliars.

Variable Nombre de germans Nombre de germans (intervals) Trencament de vincles familiars Desaparici traumtica de familiars directes Maltractament fsic intrafamiliar Maltractament emocional i/o psquic intrafamiliar Abs sexual intrafamiliar

Descripci
Nombre total de germans, incls ell Nombre total de germans, incls ell, agrupat per intervals Haver canviat de tutor/guardadors en qualsevol moment de la seva histria. No es consideren ni les separacions ni els divorcis Mort / absncia continuada (per ingrs a pres, psiquitric, migraci a altres pas amb prdua de contacte, etc.) en qualsevol moment de la seva histria Haver rebut o haver viscut dins del nucli familiar maltractaments fsics en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consta explcitament en linforme) Haver rebut o haver viscut dins del nucli familiar maltractaments emocionals o/i psquics en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consta explcitament en linforme) Haver rebut o haver viscut dins del nucli familiar abusos sexuals en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consta explcitament en linforme) Antecedents de detencions/empresonaments dels pares o germans en qualsevol moment de la seva histria

Tipus
Quantitativa Qualitativa politmica Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica

Categories

Tractament
Es recull directament

(1) Fill ni; (2) 1 o 2 germans; (3) 3 germans o ms (1) No; (2) Si

Generada a partir de la agrupaci de la variable anterior Es recull directament

(1) No; (2) Si

Es recull directament

Qualitativa dicotmica

(1) No; (2) s

Es recull directament

Qualitativa dicotmica

(1) No; (2) s

Es recull directament

Qualitativa dicotmica

(1) No; (2) s (1) No, (2) s, progenitors; (3)Si, germans; (4) si, progenitors i germans; (5) s, no consta qui; (6) altres (1) No; (2) s

Es recull directament

Criminalitat en parents directes

Qualitativa politmica

Es recull directament

Criminalitat parents directes (s/no) Problemes de salut fsica en parents directes Problemes de salut psquica en parents directes
Problemes de salut fsica dels parents directes de primera lnia de consanguinitat en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consten explcitament en linforme) Problemes de salut fsica dels parents directes primera lnia consanguinitat en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consten explcitament en linforme) Problemes de salut fsica dels parents directes de primera lnia de consanguinitat en qualsevol moment de la seva histria (noms quan consten explcitament en linforme)

Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica

Generada a partir de lanterior

(1) No; (2) s

Es recull directament

Qualitativa dicotmica

(1) No; (2) s

Es recull directament

Toxicomania a la famlia

Qualitativa dicotmica

(1) No; (2) s

Es recull directament

64

Hem tingut problemes per obtenir informaci sobre totes les variables que la bibliografia ens destaca com a importants. Duna banda, en totes les variables sociofamiliars ens hem trobat amb un percentatge aproximat del 35% de dades absents. Els expedients poc informats corresponen, majoritriament, als programes de mediaci i reparaci, ja que en la recollida dinformaci, els tcnics responsables daquests programes no pregunten ni omplen les dades referides a aquestes variables, ja que no els resulta necessari ni recomanable per al desenvolupament del Programa de mediaci. Daltra banda, hi ha tot un seguit de variables que ja sospitvem que costaria molt de trobar-les informades en els expedients, malgrat la seva rellevncia segons la literatura cientfica en les explicacions causals dels comportaments delictius aix com en la previsi del risc de reincidncia. Cal tenir en compte que moltes daquestes variables es recullen en entrevistes amb els nois i les noies i/o les seves famlies en un context difcil. s previsible pensar que la collaboraci en el trasps dinformaci no ser notable. Si a aquest fet hi afegim que molts dels temes tractats sn duna delicadesa extrema i difcils dabordar en entrevistes dirigides o semidirigides, realitzades amb una durada temporal limitada i en entorns de treball oficials, el lector pot fer-se una idea clara de la dificultat per trobar totes aquestes dades perfectament informades en tots els expedients de la base de menors. Som conscients daquestes limitacions de la recerca que, consegentment, se centra a donar aproximacions ms generalistes a la realitat dels joves que arriben a la justcia juvenil, i deixa per a aproximacions ms especfiques les anlisis ms qualitatives.

65

Taula 7. Variables penals i criminolgiques histriques del menor o la menor.

Variable Edat en el primer contacte amb la justcia Edat en el primer ingrs en centre de justcia Situaci administrativa de lexpedient Total de causes en qu sha implicat el menor Causes prvies Causes durant la causa base Fets delictius ms important en les diferents causes dantecedents Fets delictius ms important en les diferents causes dantecedents (agrupats) Tipus de fet delictiu de les causes antecedents Data de la comissi del fet delictiu de les causes antecedents Programa imposat ms pens en les causes antecedents

Descripci

Tipus Quantitativa Quantitativa Qualitativa politmica

Categories

Tractament Generada a partir de la data de naixement i la data que sobre lexpedient Generada a partir de la data de naixement i la data del primer ingrs en centre dinternament

(1) Vigent; (2) tancat definitivament; (3) arxivat provisionalment

Es recull directament Es recull directament

Nombre dexpedients de fiscalia oberts a lexpedient del menor T causes prvies a la causa base? T causes mentre est complint la mesura de la causa base? Fet delictiu ms greu que ha coms en la causa oberta de fiscalia en un antecedent de la causa base Fet delictiu ms greu que ha coms en la causa oberta de fiscalia en un antecedent de la causa base

Quantitativa Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica Qualitativa politmica Qualitativa politmica Qualitativa politmica Data (1) Internament tancat; (2) internament semiobert; (3) internament obert; (4) llibertat vigilada; (5) PBC; (6) altres mesures en medi obert; (7) assessorament; (8) mediaci; (9) mesures cautelars En dies (1) No; (2) s (1) No; (2) s

Generada a partir de la data dinici de la causa base i la data del fet delictiu, que ha de ser anterior Generada a partir de la data dinici i de finalitzaci de la causa base i la data del fet delictiu, que ha destar dins daquest marge de temps Es recull directament

Segons el codi de delictes (1) contra les persones; (2) contra la llibertat sexual; (3) contra la propietat; (4) drogues; (5) altres (1) Falta; (2) delicte; (3) temptativa

Generada a partir de lagrupaci de delictes Es recull directament Es recull directament

Qualitativa politmica

Es recull directament

Durada del programa (si s internament) de les diferents causes antecedents

Quantitativa

Generada a partir del clcul dels dies que van des de la data dinici de la mesura dinternament fins a la data de finalitzaci

66

Taula 8. Variables sociofamiliars en el moment de la causa base. Variable Descripci Tipus de residncia Nucli de convivncia actual Situaci socioeconmica del nucli Matriculaci escolar Formaci escolar Situaci laboral. Treballa? T relaci amb grups dissocials? T parella? Estabilitat del domicili en el moment de la finalitzaci de la causa base Amb qui conviu en el moment de la finalitzaci de la causa base Nivell dingressos del nucli en el moment de la finalitzaci de la causa base Es troba matriculat en el moment de la finalitzaci de la causa base? Nivell de formaci mxim assolit en el moment de la finalitzaci de la causa base Situaci laboral en el moment de la finalitzaci de la causa base Es relaciona amb grups que realitzen activitats delictives amb certa freqncia en el moment de la finalitzaci de la causa base Lligam afectiu amb parella en el moment de la finalitzaci de la causa base

Tipus Qualitativa politmica Qualitativa politmica Qualitativa politmica Qualitativa dicotmica Qualitativa politmica Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica Qualitativa politmica

Categories (1) Amb domicili fix; (2) sense domicili fix; (3) viu al carrer (1) Famlia dorigen; (2) famlia extensa; (3) famlia acollidora; (4) en parella; (5) centre DGAIA; (6) altres; (7) centre justcia juvenil; (8) sol (1) Alta; (2) suficient; (3) insuficient (1) No; (2) s (1) Formaci no reglada; (2) ESO no finalitzada; (3) ESO finalitzada; (4) mduls de grau mitj; (5) Batxillerat; (6) Universitat (1) No; (2) s (1) No; (2) s (1) Parella dissocial; (2) parella prosocial; (3) parella, per no consta la sociabilitat; (4) no t parella

Tractament Es recull directament Es recull directament

Es recull directament Es recull directament Es recull directament Es recull directament Es recull directament

Es recull directament

67

Taula 9. Variables penals i criminolgiques en la causa base.

Variable Causa base (CB) Fet delictiu ms important en la CB Fets delictius ms importants en la CB (agrupats) Tipus de fet delictiu en la CB Nombre de fets comesos en la CB Nombre de fets comesos en la CB (intervals) Situaci processal de la CB (noms per ATM i cautelars)

Descripci
Codi de fiscalia assignat a la causa per a la seva identificaci Delicte o falta ms greu que se li atribueix

Tipus Qualitativa Qualitativa politmica Qualitativa politmica

Categories

Tractament

Segons annex de fets delictius (1) Contra les persones; (2) contra la llibertat sexual; (3) contra la propietat; (4) drogues; (5) altres (1) Falta; (2) delicte; (3) temptativa (1) 1 fet delictiu; (2) 2 fets delictius; (3) 3 fets delictius o ms; (1) Pressumpte; (2) condemnat; (3) sobreset per prescripcio; (4) sobreset provisionalment; (5) Sobreset definitivament; (6) altres; (7) sobreset per reparaci (1) Amonestaci; (2) no continuar tramitant lexpedient; (3) internament tancat; (4) internament semiobert; (5)internament obert; (6) llibertat vigilada; (7) PBC; (8) altres mesures en medi obert; (9) mediaci; (10) cautelars); (11) a concretar en lacte de laudincia; (12) altres; (13) no especifica

Total de fets delictius afegits a la causa base Total de fets delictius afegits a la causa base, per intervals Situaci processal de la causa base respecte al fet delictiu

Qualitativa politmica Quantitativa Qualitativa politmica Qualitativa politmica

Es recull directament, segons codi assignat a cada fet delictiu Generada a partir de lagrupaci de delictes Es recull directament Es recull directament Generada a partir de la variable anterior Es recull directament

Proposta tcnica de la DGJJ al jutge per a la CB (noms per ATM i cautelars) Temps que ha durat la intervenci en la CB Edat en la finalitzaci de la CB

Proposta dels tcnics de la DGJJ sobre la mesura que cal aplicar

Qualitativa politmica

Es recull directament

Temps que ha trigat entre la data dinici del programa i la data de finalitzaci de la causa base Edat que t al finalitzar el darrer programa aplicat en la causa base Programa ms pens que el jutge ha imposat en la causa base, independentment que lhagi complert Tipus dincident protagonitzat pel menor o/ la menor en el centre de referncia durant laplicaci de la causa base. Es repeteix tants cops com incidents tingui

Quantitativa

Generada a partir del clcul entre les dues dates Generada a partir de la data de naixement i la data de finalitzaci del programa de la CB
(1) Internament tancat; (2) internament semiobert (3) internament obert; (4) llibertat vigilada; (5) PBC; (6) altres mesures en medi obert; (7) assessorament; (8) mediaci; (9) mesures cautelars (1) Molt greu; (2) greu;(3) lleu

Quantitativa

Tipus de programa imposat ms pens en la CB Incidents en el centre (en els casos dinternament)

Qualitativa politmica

Es recull directament

Qualitativa politmica

Es recull directament

68

Taula 10. Variables penals i criminolgiques en la reincidncia.

Variable Fet delictiu ms important en la causa 1 de reincidncia

Descripci Delicte o falta ms greu que se li atribueix

Tipus Qualitativa politmica

Categories Segons annex de fets delictius (1) Contra les persones; (2) contra la llibertat; sexual; (3) contra la propietat; (4) drogues; (5) altres (1) Falta; (2) delicte; (3) temptativa

Tractament Es recull directament, segons codi assignat a cada fet delictiu

Fets delictius ms importants en la causa 1 de reincidncia (agrupats) Tipus de fet delictiu en la causa 1 de reincidncia Nombre de fets comesos en la causa 1 de reincidncia Temps que ha durat la causa 1 de reincidncia (noms si s internament) T expedient obert a justcia dadults? Es troba ingressat a la pres? Total de fets delictius afegits

Qualitativa politmica

Generada a partir de lagrupaci de delictes

Qualitativa politmica Quantitativa Quantitativa Qualitativa dicotmica Qualitativa dicotmica

Es recull directament Es recull directament Generada a partir de la data dingrs i la data de sortida de linternament

(1) No; (2) s (1) No; (2) s (1) Contra les persones; (2) contra la llibertat; sexual; (3) contra la propietat; (4) drogues; (5) altres

Es recull si es localitza lindividu amb expedient obert al SIPC Es recull directament

Tipus de fet delictiu adults

Qualitativa politmica

Generada a partir de lagrupaci de delictes

Total de centres penitenciaris pels quals ha passat Total de dies dempresonament complerts com a major dedat

Quantitativa Quantitativa

69

2.2.5. El treball de camp El treball de camp es va dur a terme entre el mes de setembre de 2004 i el mes de gener de 2005. La selecci de lequip es va realitzar entre llicenciats i estudiants de darrer any de les carreres de pedagogia, psicologia, magisteri, educaci social i criminologia. En total van ser 10 treballadors de camp. Durant els primers quinze dies es va procedir a instruir els treballadors de camp sobre la base de dades de menors, tant la seva estructura com la terminologia especfica que inclou i la seva interpretaci. Aquesta formaci inicial es va realitzar en equips de quatre persones que treballaven sota la supervisi dun coordinador de grup. Posteriorment, quan tots els treballadors de camp ja coneixien b la base i treballaven amb casos reals, un cop per setmana se celebrava una reuni dequip per posar en com els dubtes i els criteris que calia seguir per aconseguir el mxim dhomogenetat en la recollida de la informaci. Diriament es recollien les incidncies ms destacades i sactualitzava la bateria de criteris que shavien de tenir en compte per omplir el qestionari i/o la interpretaci de la base. Aproximadament un 10% dels qestionaris es van revisar aleatriament per comprovar la fiabilitat de les dades introdudes. Tota la tasca dextracci de la informaci es va fer des dels terminals dordinador del CEJFE, habilitats amb laccs provisional a la base de dades de la DGJJ. Laccs al SIPC sefectuava des dels ordinadors de les oficines centrals de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil.

2.2.6. Anlisi de les dades Les dades obtingudes es van introduir en una base de dades creada amb ACCESS especficament per a la recerca. Posteriorment, aquesta base es va exportar per al seu tractament estadstic al paquet SPSS 12.0, a partir del qual sha realitzat tota lexplotaci estadstica.

70

Per a lanlisi de dades sha descrit en primer lloc la freqncia i la distribuci de la poblaci estudiada en general i per grups de programes. Tamb sha donat un tracte diferencial al grup de noies i al collectiu destrangers. En segon lloc, sha utilitzat lestadstic Txi-quadrat per comparar les variables categriques entre grups independents. Pel que fa a la comparaci de mitjanes, sha utilitzat la prova T-test de comparaci de mitjanes per a grups independents i lANOVA (anlisi de variana). Tamb, com amb els estadstics descriptius, lestudi sha fet per a cadascun dels programes i per a les noies i els estrangers. Finalment, sha realitzat una anlisi de la regressi logstica per estudiar la relaci entre diferents variables explicatives i una variable explicada dicotmica (reincident/no reincident). Lobjectiu daquesta anlisi era obtenir, mitjanant una equaci lineal, aquelles variables que expliquen millor el risc de reincidncia per part del collectiu de joves sotmesos a mesures judicials a la Catalunya de 2005.

2.2.7. El grup de discussi Un cop introdudes les dades a lordinador i fetes les primeres anlisis, es va programar una trobada amb professionals que treballessin en els diferents mbits de la Direcci General de Justcia Juvenil, per tal de cobrir dos objectius bsics: Conixer-ne lopini com a professionals en exercici sobre algunes de les hiptesis plantejades en la recerca, amb lobjectiu de comprovar com es trobaven dallunyats o de propers els plantejaments terics de la prctica quotidiana. Recollir les interpretacions dels professionals respecte als primers resultats obtinguts i les explicacions o causes que podien fonamentar certs resultats, per si ms endavant calgus realitzar noves proves estadstiques o encreuaments de variables que ajudessin a comprovar o rebutjar aquestes interpretacions. La sessi de treball es va dur a terme en dues parts ben diferenciades en funci dels dos objectius generals esmentats, daproximadament una hora i quart cadascuna. Hi van participar sis professionals (un delegat dassistncia al menor, una treballadora

71

social de lequip de Mediaci, una treballadora social dun centre dinternament tancat, una pedagoga del Servei dExecuci de Mesures de la DGJJ, una pedagoga dun equip dassessorament tcnic i un psicleg sotsdirector dun centre dinternament tancat). Tamb hi van participar dos dels investigadors de la recerca, com a moderador i secretari respectivament. La sessi es va enregistrar en udio i es va fer una transcripci dels resultats.

2.2.8. Els resultats de la recerca Els resultats de la recerca es troben en els captols 3 a 8 daquest estudi, exposats per temes per tal de fer ms fcil la seva lectura i interpretaci: - En el captol 3 es fa una descripci general dels joves que han passat per la Justcia juvenil i per cadascun dels programes. - En el captol 4 es donen les taxes de reincidncia en el delicte en la justcia de menors, tant la general com per programes, i es concreta la incidncia de cadascuna de les variables explicatives en la reincidncia. Tamb es concreta el perfil del reincident davant del no reincident. - En el captol 5 es planteja un exercici de predicci del risc de reincidncia a partir de les variables explicatives que prediuen millor aquests comportaments, tot i que cal advertir des daquest moment que lestudi sha basat en una quantitat extensa de variables de caire histric, per que no ha pogut tenir-ne en compte altres de caire ms dinmic que canvien al llarg del temps i que de ben segur modifiquen els percentatges de risc per a la predicci del delicte. - El captol 6 es dedica a lanlisi de les noies, com a collectiu diferenciat. - El captol 7 se centra en lanlisi del collectiu destrangers. - Finalment el captol 8 recull la sntesi de resultats, la comprovaci de les hiptesis i les conclusions de lestudi.

72

3. La descripci de la poblaci de justcia juvenil


3.1. Descripci general de la mostra
3.1.1. Les variables individuals Tot seguit, les taules 1 a 5 presenten la distribuci dels 2.903 subjectes que componen la mostra de lestudi en relaci amb les diferents variables individuals.
Taula 1. Distribuci per sexe.

Sexe Home Dona Total

n 2.534 369 2.903

% 87,3 12,7 100,0

Taula 2. Distribuci per rea geogrfica de procedncia.

rea geogrfica de procedncia Espanya Uni Europea Resta d'Europa Magrib Resta d'frica Amrica Central i Amrica del Sud sia Resta del mn No consta Total

n 2.407 25 32 258 5 60 4 4 108 2.903

% 82,9 0,9 1,1 8,9 0,2 2,1 0,1 0,1 3,7 100,0

73

Taula 3. Edat en l'inici de l'expedient i en finalitzar la causa base.

Edat Edat a l'obertura de lexpedient Edat en finalitzar la causa base

Mitjana 16,05 17,60

Desviaci tpica 1,98 1,67

De lobservaci daquestes tres taules destaquem el fet que la poblaci infractora s predominantment masculina (87,3% dhomes per 12,7% de dones) i coincideix amb les dades estadstiques de la Direcci General (12,57% de dones).37 Quant a la nacionalitat, els estrangers sn el 17,1% del total de la poblaci penal juvenil, si b la seva distribuci no s uniforme, ja que els magribins representen el 66,5% de tot el collectiu destrangers, seguits molt de lluny pels procedents de Amrica Central i Amrica del Sud, amb el 15,5% del total destrangers. Aquesta representativitat no es correspon amb la que actualment t la poblaci juvenil catalana,38 en la qual el collectiu destrangers dentre 15 i 19 anys representa el 10,0% de la poblaci. Dentre els estrangers, els magribins representen el 31,4% de la poblaci estrangera que viu a Catalunya i els que procedeixen de Amrica Central i Amrica del Sud suposen el 40,8%. La poblaci estrangera est, doncs, ms representada del que li correspondria en la poblaci atesa per la DGJJ, per les dades que certament criden ms latenci sn les dels magribins, amb una sobrerepresentaci important. Pel que fa a ledat, la Llei 5/2000 de LORPM ha tendit a condensar les franges dinici oficial de contacte amb la Justcia en un marge de temps estret, amb relaci a poques anteriors en les quals es podia enregistrar linici dactivitat delictiva a qualsevol edat. Prova daix s que en lestudi encara hem arribat a trobar subjectes que van comenar el contacte amb la Justcia als 7,6 anys. Lgicament es tracta de joves que tenen expedients histrics anteriors a lany 1992, any en qu la Llei 4/1992 va limitar la responsabilitat penal per a la franja baixa a 12 anys.
Pg. 21. Informaci estadstica bsica. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil. Mar de 2005. 38 Institut Nacional dEstadstica. Padr Municipal de 2004. Dades de Catalunya. Joves de 15 a 19 anys. Poblaci estrangera, per sexe, pas de naixement i edat. Unitat: persones. 74
37

Taula 4. Consum de txics detectat al llarg de la histria dels joves.

Consum de txics S No No se sap Total

n 934 337 1.632 2.903

% 32,2 11,6 56,2 100,0

Pel que fa a la toxicomania, cal destacar que tres de cada quatre joves dels quals hi ha informaci tenen o han tingut un consum de txics reconegut.

Taula 5. Problemes de salut mental detectats en els menors.

Problemes de salut mental del menor S No No se sap Total

n 363 10 2.530 2.903

% 12,5 0,3 87,2 100,0

Quant a la problemtica de salut mental que els menors presenten, noms sha trobat informaci en un 13% dels casos (373 menors). Daquests, prcticament en la totalitat (97%) sha constatat lexistncia de problemes de salut mental, la qual cosa sexplica perqu els professionals tendeixen a recollir informaci explcita daquells casos que presenten problemtica. Malgrat que les variables consum de txics i problemes de salut mental solen ser unes variables de fora pes en la literatura cientfica per explicar els comportaments delictius, es pot veure com ambdues variables presenten una gran quantitat de valors perduts, ja que no es recullen de manera sistemtica.

75

3.1.2. Les variables sociofamiliars Recordem a lhora de presentar aquestes dades que algunes variables sociofamiliars es van recollir en qualsevol moment de la histria del jove, mentre que unes altres es van recopilar en el moment de finalitzar la causa base, tal com sindica en les taules de 6 a 17.
Taula 6. Nombre de germans (intervals).

Nombre de germans Fill nic 1 o 2 germans 3 germans o ms Total

n 1.112 1.027 764 2.903

% 38,3 35,4 26,3 100,0

En lestudi de Funes, Luque i Ruiz (1996), el percentatge de famlies amb un o dos germans se situava en el 55,7%. Com es pot veure, ha crescut molt el percentatge de menors que entren algun cop en conflicte amb la justcia i que pertanyen a famlies amb pocs germans o fills nics. Destaca la dada que el 73,7% siguin dos germans, com a molt. Coincideix, com es deia en el captol 1, amb un canvi significatiu en els genogrames familiars prevalents.
Taula 7. Trencament de vincles al llarg de la seva histria. Desaparici traumtica de familiars.

Trencament de vincles S No No se sap Total

n 484 1.348 1.071 2.903

% 16,7 46,4 36,9 100,0

% vlid 26,4 73,6 100,0 S

Desaparici traumtica No No se sap Total

n 644 1.081 1.178 2.903

% 22,2 37,2 40,6 100,0

% vlid 37,3 62,7 100,0

Com ja hem comentat en el captol anterior, que hi ha un percentatge de no se sap que correspon als menors que han passat pels programes de mediaci i reparaci. Si descartem aquest grup i ens fixem en els percentatges vlids, podrem observar que una quarta part dels joves ha viscut trencaments de vincles amb els seus pares o tutors al llarg de la seva curta histria. Aquest percentatge sincrementa a un de
76

cada tres joves en el cas dels que han viscut desaparici traumtiques dalgun dels familiars de relaci ms directa, ja sigui per mort, ingrs a pres o, en el cas dels estrangers, per migraci del pare o la mare amb prdua perllongada i continuada de contacte. En la taula 8 sobserva que el maltractament fsic sha detectat tamb en un 30,6% dels menors que passen per justcia juvenil i fins a un 50% en el cas de maltractaments emocionals i/o psquics

Taula 8. Maltractaments fsics intrafamiliars. Maltractaments emocionals/psquics intrafamiliars.

Maltractament fsic S No No se sap Total

n 251 569 2.083 2.903

% 8,6 19,6 71,8 100,0

% vlid 30,6 69,4

Maltractament emocional/ psquic S No No se sap

n 542 544 1.817 2.903

% 18,7 18,7 62,6 100,0

% vlid 49,9 50,1

100,0

Total

100,0

Els abusos sexuals intrafamiliars no es recullen en la taula 8, ats que est molt poc informada, amb ms dun 80,6% dabsncia de dades pel que fa a aquest concepte.

Taula 9. Antecedents delictius familiars. Desglossada i dicotmica.

Antecedents delictius No S, progenitors S, germans S, ambds S, no consta qui S, altres No se sap Total

n 556 101 121 40 63 11 2.011 2.903

% 19,2 3,5 4,2 1,4 2,2 0,4 69,3 100,0

% vlid 62,3 11,3 13,6 4,5 7,1 1,2

Dicotmica No S No se sap Total

n 556 336 2.011 2.903

% 19,2 11,6 69,3 100,0

% vlid 62,3 37,7

100,0

100,0

77

La criminalitat en el si de la famlia s una dada esperada, si es parteix de la hiptesi que en laprenentatge de conductes dissocials, com en daltres conductes, t fora importncia el model parental. En la taula 9 ens trobem amb un 37,7% de subjectes que tenen dins del seu collectiu familiar antecedents de problemes amb la justcia. En canvi, en un 62,3% no nhi ha, la qual cosa planteja linterrogant sobre quins sn els patrons familiars i les pautes educatives en aquest collectiu important de joves.
Taula 10. Problemes de salut fsica dels familiars. Problemes de salut mental dels familiars.

Salut fsica S No No se sap Total

n 384 427 2.092 2.903

% 13,2 14,7 72,1 100,0

% vlid 47,3 52,7 100,0

Salut mental Si No No se sap Total

n 310 444 2.149 2.903

% 10,7 15,3 74,0 100,0

% vlid 41,1 58,9 100,0

Taula 11. Toxicomania en el si de la famlia

Toxicomania en la famlia S No No se sap Total

n 450 482 1.971 2.903

% 15,5 16,6 67,9 100,0

% vlid 48,3 51,7 100,0

De les tres taules anteriors, destaquem la presncia en el 50% dels casos vlids de problemes relacionats amb la salut fsica, mental o la toxicomania en les famlies de procedncia dels joves.

78

Taula 12. Nucli de convivncia en finalitzar la causa base.

Nucli de convivncia actual Famlia dorigen Famlia extensa Famlia acollidora Parella DGAIA Altres Centre de justcia juvenil Sol No se sap Total

n 1.614 141 5 73 98 45 24 86 817 2.903

% 55,6 4,9 0,2 2,5 3,4 1,6 0,8 3,0 28,1 100,0

% vlid 77,4 6,8 0,2 3,5 4,7 2,2 1,2 4,1 100,0

Pel que fa al nucli de convivncia, sinterpreta que el professional enregistra que el noi i la noia viu en un centre de justcia juvenil quan en acabar la mesura no t cap referent familiar a Catalunya ni cap domicili conegut. Aix sol donar-se fonamentalment en joves immigrants que provenen del Magrib o en menor mesura en joves provinents dels pasos de lEuropa de lest. La DGAIA (Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia) s lentitat pblica a Catalunya que t delegades les responsabilitats de tutela i guarda dels menors desemparats. Alguns daquests joves han de viure en un CRAE (Centre Residencial dAcci Educativa), que en aquest estudi correspon al 4,7% de la poblaci que ha passat per justcia juvenil.
Taula 13. Estabilitat del domicili en finalitzar la causa base.

Tipus de residncia Domicili fix Sense domicili fix Al carrer No se sap Total

n 1.700 124 44 1.035 2.903

% 58,6 4,3 1,5 35,7 100,0

% vlid 91,0 6,6 2,4 100,0

79

Taula 14. Situaci socioeconmica del nucli familiar en finalitzar la causa base.

Situaci socioeconmica Alta Suficient Insuficient No se sap Total

n 140 1.154 612 997 2.903

% 4,8 39,8 21,1 34,3 100,0

% vlid 7,3 60.5 32,1 100,0

Les taules 13 i 14 recullen lestabilitat domiciliria (un 9% de la poblaci estudiada no la t garantida) i la situaci socioeconmica del nucli familiar en finalitzar la causa base, que per a un 32,1% de la poblaci de justcia juvenil estudiada s insuficient. Tot i que no s directament comparable, linforme de Critas de 2004 situava en el 20% la taxa de pobresa39 per a la poblaci espanyola. Les dades de justcia juvenil estarien clarament per sobre.
Taula 15. Matriculaci escolar. Formaci escolar en finalitzar la causa base.

Matriculat? S No No se sap Total

n 994 1.598 311 2.903

% 34,2 55,0 10,7 100,0

% vlid 38,3 61,7 100,0

Nivell mxim obtingut Formaci no reglada ESO no finalitzada ESO finalitzada Mduls de grau mitj Batxillerat Universitat o grau superior No se sap Total

n 317 1.128 541 88 128 17 684 2.903

% 10,9 38,9 18,6 3,0 4,4 0,6 23,6 100,0

% vlid 14,3 50,8 24,4 4,0 5,8 0,8

100,0

Un 61,7% dels menors que han passat per justcia juvenil no es troben matriculats en cap curs de formaci quan acaben la causa base, malgrat que no han obtingut el nivell de formaci esperat per a la seva edat. Aquesta variable constitueix en els estudis consultats una variable de risc davant el fet de cometre nous fets delictius.

La taxa de pobresa se situa per sota del 60% dels ingressos de mitjana que li toca a cada membre de la unitat familiar espanyola. 80

39

En canvi, com a factor protector, trobem un ndex alt de resposta positiva (50,1%) a la pregunta de si treballa en el moment de finalitzar la causa base (taula 16).
Taula 16. Situaci laboral: treballa?

Treballa? S No No se sap Total

n 1.078 1.072 753 2.903

% 37,1 36,9 25,9 100,0

% vlid 50,1 49,9 100,0

Taula 17. T relacions amb grups dissocials en finalitzar la causa base? Situaci afectiva: t parella al finalitzar en causa base?

Relaci grups dissocials? S No No se sap Total

n 802 619 1.482 2.903

% 27,6 21,3 51,1 100,0

% vlid 56,4 43,6

T parella? Parella dissocial Parella prosocial Parella, sociabilitat desconeguda

n 25 136 245 56 2.441 2.903

% 0,9 4,7 8,4 1,9 84,1 100,0

% vlid 5,4 29,4 53,0 12,1 100,0

100,0

Sense parella No se sap Total

Molts estudis sobre els joves infractors i les variables de risc per reincidir situen el grup damics dissocials com a factor de risc i el fet de tenir parella prosocial o relaci estreta amb un adult prosocial com a variable protectora. En canvi, si la parella s dissocial, sobretot en el cas de les noies, actua com a factor de risc fora important. En el cas de la poblaci de lestudi, la proporci dels menors infractors que reconeixen relacionar-se amb grups dissocials se situa en el 56,4% (taula 17).

81

3.1.3. Les variables penals i criminolgiques El nombre de causes de la fiscalia en qu sha trobat implicat el menor que arriba a la DGJJ a Catalunya lany estudiat s de 3,52 causes de mitjana, amb una mplia desviaci tpica de 5,45. Per si concretem ms aquestes dades trobem, com es pot veure en la taula 18, que el 56,6% dels menors que han passat per la DGJJ t una sola causa registrada. En laltre extrem trobem cinc individus que superen les 40 causes, dels quals un subjecte t registrades 92 causes obertes per la fiscalia.
Taula 18. Distribuci de causes obertes per la fiscalia en lexpedient del menor.

Nombre de causes 1 sola causa 2 causes 3 causes 4 causes 5 causes 6 a 10 causes 11 a 20 causes 21 a 30 causes Ms de 30 causes Total

n 1.644 352 168 137 111 256 172 45 18 2.903

% 56,6 12,1 5,8 4,7 3,8 7,0 5,0 1,5 0,4 100,0

Aix significa que un 56,6% dels menors no tenien causes prvies. La causa base, la causa objecte destudi, s el seu primer contacte amb la justcia. La mitjana de causes prvies per a la poblaci catalana se situa en 1,61 causes, amb una desviaci tpica de 2,89. Daltra banda, hem trobat 66 tipus de fets delictius diferents comesos pels menors de lestudi. Cal recordar que noms es registra el fet delictiu ms important coms en la causa base i, per tant, parlem no del nombre total de fets delictius, sin del ms greu coms per cadascun dels subjectes. Els criteris per seleccionar el fet delictiu ms greu han estat els segents: En primer lloc, el fet que el jove ja estigus condemnat davant a altres situacions (pendent de judici o altres).

82

En

segon lloc, davant de diversos fets delictius condemnats o en una

mateixa situaci, sagafa el delicte per sobre de la falta, i aquesta per sobre de la temptativa. En tercer lloc, davant de diversos delictes shan prioritzat els delictes contra les persones, seguit daquells contra la llibertat sexual, contra la propietat, contra la salut pblica (drogues) i en darrer lloc la categoria altres. En quart lloc, si malgrat aix continuava existint paritat entre els fets delictius, sagafava aquell per al qual constava una data de comissi ms antiga, o en cas d'una mateixa data, el primer. A continuaci es presenta la llista de fets delictius que els menors han coms en la causa base seguint aquests criteris de selecci. En la taula 19 sutilitzen els criteris dagrupaci de la DGJJ i en la taula 20 es presenten agrupats segons els cinc grups que majoritriament sutilitzaran per a lanlisi en aquest estudi.

Taula 19. Tipus de fet delictiu coms en la causa base. Agrupaci en 15 categories, segons la classificaci utilitzada per justcia juvenil.

Tipus de delicte Contra la vida Lesions Contra la llibertat Contra la integritat moral Contra la llibertat sexual Contra la intimitat Contra lhonor Contra el patrimoni / la propietat Contra la seguretat collectiva Falsedat documental Contra la administraci de justcia Contra els drets fonamentals Contra lordre pblic Altres delictes o faltes No consta Total

n 5 502 126 1 20 12 8 1.910 139 17 15 5 86 19 38 2.903

% 0,2 17,3 4,3 0,1 0,7 0,4 0,3 65,8 4,8 0,6 0,5 0,2 3,0 0,7 1,3 100,0

83

Taula 20. Tipus de fet delictiu coms en la causa base (agrupada en cinc categories).

Grup de delicte Contra les persones Contra la llibertat sexual Contra el patrimoni / la propietat Contra la salut pblica (drogues) Altres No consta Total

n 633 20 1.910 139 163 38 2.903

% 21,8 0,7 65,8 4,8 5,6 1,3 100,0

Lagrupaci de delictes ms importants comesos pels menors s la de delictes contra la propietat, amb un 65,8% del total, mentre que contra les persones se situa en un 21,8%. Si recordem les dades recollides per Leblanc esmentades en el captol 1, a Quebec aquest darrer grup de delictes contra les persones arribava al 30% lany 2000, vuit punts per sobre dels resultats obtinguts en aquest estudi a Catalunya. En la recerca sobre els excarcerats a les presons catalanes lany 1997 duta a terme pels mateixos autors daquesta recerca (Luque, Ferrer i Capdevila, 2005), els resultats per a la poblaci adulta per a la mateixa agrupaci de delictes sn els que es presenten comparats amb els dels menors en el grfic 1.
Grfic 1. Comparativa de l'agrupaci de delictes40 en la causa base entre la poblaci catalana adulta i juvenil.

22,1% Contra les persones Contra la llibertat sexual Contra la propietat Drogues Altres 4,8% 5,6% 22,6% 13,6% Adults Menors 7,1% 0,7% 2,8% 53,7% 65,8%

40

Shan agafat els percentatges vlids per comparar les dues poblacions, la dadults i la de joves. 84

Com es pot observar, els menors cometen molts ms delictes contra la propietat (12 punts ms) i tamb ms delictes contra les persones (14 punts per sobre) que els adults, tot i que en aquesta relaci no es compara la gravetat dels delictes. Els menors es troben per sota en els delictes de drogues (17 punts), contra la llibertat sexual (2 punts) i altres (7 punts). Si ens fixem en la gravetat del delicte, entenent com a tal si hi ha hagut violncia o no en els fets delictius,41 la taula 21 mostra com dos de cada tres delictes que cometen els joves a Catalunya sn sense violncia.
Taula 21. Gravetat del delicte en la causa base.

Gravetat del delicte Delicte violent Delicte sense violncia No consta Total

n 995 1.870 38 2.903

% 34,3 64,4 1,3 100,0

Si recollim el nombre de fets delictius que han coms vinculats a una mateixa causa de fiscalia (taula 22), sobserva que majoritriament els joves catalans nhan coms noms un (81% dels casos) i la tipificaci penal del fet s principalment de delicte (81,4% dels casos).
Taula 22. Nombre de fets delictius (intervals) comesos en la causa base i tipificaci penal.

Nombre de fets delictius (intervals) 1 fet delictiu 2 fets delictius 3 fets delictius o ms Total

n 2.352 433 118 2.903

% 81,0 14,9 4,1 100,0

Tipificaci penal Falta Delicte Temptativa No consta Total

n 359 2.362 145 37 2.903

% 12,4 81,4 5,0 1,3 100,0

Dins de la categoria de delictes violents shan incls els delictes segents, pels quals com a mnim un o una menor ha finalitzat un programa dintervenci durant lany 2002: assassinat, homicidi, homicidi imprudent, lesions, violncia fsica sobre familiars, violncia fsica sobre persones, abusos sexuals, agressi sexual, robatori amb intimidaci, robatori amb violncia, robatori amb violncia o intimidaci. Malgrat que hi ha altres delictes violents tipificats en el Codi penal, no shan incls, ja que no hi havia cap menor que finalitzs la mesura durant lany 2002 per aquests altres delictes. La resta de fets delictius comesos pels menors shan agrupat en la categoria de delictes sense violncia.

41

85

En analitzar amb qui han coms el fet delictiu es constata que majoritriament lhan coms amb el grup damics (un 73,1% dels casos). Pel que fa a ledat daquest grup damics, aproximadament la meitat dels casos t menys de 18 anys, o sigui el grup diguals, mentre que una quarta part va amb grups en qu la majoria dels components sn majors dedat. Una altra quarta part ha coms el fet delictiu sol i sn molt pocs els que ho han fet acompanyats daltres familiars (taula 23).
Taula 23. Amb qui ha coms el fet delictiu?

Amb qui? En grup damics majoritriament menors de18 anys En grup damics majoritriament majors de 18 anys Sol Amb familiars No se sap Total

n 1.084 536 510 85 688 2.903

% 37,3 18,5 17,6 3,9 23,7 100,0

% vlid 48,9 24,2 23,0 3,8 100,0

El programa que finalment sha aplicat als joves pel fet delictiu coms, s a dir, el programa amb qu tot el collectiu de lestudi ha finalitzat la causa base i a partir del qual shan fet totes les anlisis de la recerca, es distribueix amb la freqncia recollida en la taula 24.
Taula 24. Distribuci de programes finalitzats en la causa base

Programa causa base Mediaci i reparaci Noms assessorament tcnic Noms mesures cautelars Altres mesures en medi obert PBC Llibertat vigilada Internament Total

n 934 1.055 71 25 284 386 148 2.903

% 32,2 36,3 2,4 0,9 9,8 13,3 5,1 100,0

En un 68,5% les actuacions han finalitzat sense una mesura penal imposada pel jutge de menors. Aquest percentatge s el resultat de sumar les mediacions i reparacions i els casos en qu noms sha realitzat un assessorament, sense cap

86

altre tipus dintervenci. Per contra, al 31,5% restant dels menors sels ha imposat una mesura.

Grfic 2. Distribuci de programes finalitzats lany 2002.

I n tern am en t 148

M ed iaci 934

L lib ertat vig ilad a 386

PB C 284 altres m ed i o b ert 25 n o m s cau telars 71 n o m s ATM 1.055

87

3.2. Descripci general de les causes en qu shan trobat implicats els subjectes de la mostra
Els 2.903 subjectes inclosos en la mostra de lestudi han estat implicats en una o ms causes obertes a instncies de fiscalia per la DGJJ. En aquest punt analitzarem en quantes causes en total, per quin tipus de delictes i en quin dels moments estudiats shan obert aquestes causes (moment previ a la causa base, causa base o desprs dhaver finalitzat). Tamb hem analitzat per quin tipus de fet delictiu sels havien obert les diferents causes i quin programa shavia associat a cada una.
Taula 25. Total de causes que ha obert la DGJJ a instncies de la fiscalia a la poblaci objecte destudi, agrupades segons les cinc categories de delictes i el moment al qual corresponen.

Grup de delicte42 per causa Contra les persones Contra la llibert. Sexual Contra la propietat Drogues Altres Total
43

Antecedents N 835 46 3.867 88 279 5.115 % 16,3 0,9 75,6 1,7 5,5 100,0

Causa base N 633 20 1.910 139 201 2.903 % 21,8 0,7 65,8 4,8 6,9 100,0

Reincidncies N 199 5 630 27 101 962 % 20,7 0,5 65,5 2,8 10,5 100,0 N

Total % 18,6 0,8 71,3 2,8 6,5 100,0 1.667 71 6.407 254 581 8.980

El nombre total de causes obertes a la fiscalia pel total de subjectes de la mostra s de 8.980 causes. Recordem que dins de cada causa pot haver-hi un o ms fets delictius, que shan agrupat en funci del delicte ms greu, segons criteris que ja hem explicat anteriorment en lapartat 3.1.3: - El 57,0% daquestes causes sn antecedents (delictes comesos abans del que origina la causa base). - El 32,3% sn les causes base de la mostra estudiada. - El 10,7% corresponen a reincidncies.

Es compta noms un fet delictiu per causa. El ms greu que sha coms. Cada causa pot contenir un o ms fets delictius. 43 Corresponen als 2.903 menors que shan estudiat en la recerca. 88

42

- Els delictes contra la propietat sn els ms nombrosos (set de cada 10 pels quals sobre expedient a la fiscalia corresponen a un fet delictiu daquest grup). - Dos de cada 10 causes obertes ho sn per delictes contra les persones. - La resta de grups de delictes es reparteixen el percentatge restant (un de cada 10). Finalment, si ens fixem en laugment o en la disminuci en els percentatges dels grups de delictes en els tres moments estudiats, observarem els fets segents: - Els delictes contra la propietat disminueixen percentualment conforme passa el temps (75,6% en els antecedents, 65,8% en la causa base i 65,5% en la reincidncia). - Els delictes contra la llibertat sexual tamb disminueixen (0,9% en els antecedents, 0,7% en la causa base i 0,5% en la reincidncia). - Els altres delictes, en canvi, van augmentant percentualment conforme passa el temps (5,5% en els antecedents, 6,9% en la causa base i 10,5% en la reincidncia). - Els delictes contra les persones i els delictes contra la salut pblica (drogues) han crescut en les causes base en relaci amb els antecedents, per han disminut en la reincidncia. En la taula 26 es recull el tipus de fet delictiu coms segons si s delicte, si s falta o si es va quedar en temptativa.
Taula 26. Distribuci del total de causes obertes a la DGJJ a instncies de la fiscalia pel tipus de fet delictiu i el moment al qual corresponen.

Tipus de fet delictiu Falta Delicte Temptativa No especificat Total 44

Antecedents N 836 3.861 415 3 5.115 % 16,3 75,5 8,1 0,1 100,0

Causa base N 359 2.362 145 37 2.903 % 12,4 81,4 5,0 1,3 100,0

Reincidncies N 152 743 67 0 962 % 15,8 77,2 7,0 0 100,0 N

Total % 15,0 77,6 7,0 0,4 100,0 1.347 6.966 627 40 8.980

44

Corresponen als 2.903 menors que shan estudiat en la recerca. 89

Tres de cada quatre fets delictius que es cometen sn delictes. Una altra dada que ens semblava interessant recollir s si els programes que sapliquen segons que el fet delictiu correspongui a un primer delicte o si forma part duna trajectria ms mplia delictiva en qu el noi o la noia shi trobi implicat varia: sendureixen els programes conforme augmenta la reincidncia? La taula 27 recull la distribuci total de causes obertes a la DGJJ per al conjunt dels 2.903 menors estudiats en la recerca segons els programes que sels van imposar en cadascun dels moments de la seva histria.
Taula 27. Distribuci del total de causes obertes a la DGJJ a instncies de la fiscalia pels programes imposats i el moment al qual corresponen.

Programa imposat

Antecedents N % 7,4 37,3 0,4 1,4 15,2 25,9 12,3 100,0

Causa base N 920 1.072 19 21 282 372 217 2.903 % 37,1 36,9 0,7 0,7 9,7 12,8 7,5 100,0

Reincidncies N 48 441 14 31 120 162 146 962 % 5,0 45,8 1,5 3,2 12,5 16,8 15,2 100,0 N

Total % 15,0 38,1 0,6 1,4 13,1 20,7 11,1 100,0

Mediaci Noms ATM Noms cautelars Altres mesures en medi obert PBC Llibertat vigilada Internament Total 45

380 1.909 21 73 778 1.323 631 5.115

1.348 3.422 54 125 1.180 1.857 994 8.980

Una mateixa causa pot tenir diversos programes imposats. En la taula 27 es recull per a cada causa de la fiscalia noms aquell programa imposat ms important o de ms control. Com es pot veure, el programa ms imposat ha estat aquell en qu noms sha fet un assessorament (4 de cada 10), seguit de la llibertat vigilada (2 de cada 10), la mediaci i la PBC (1,5 de cada 10) i linternament (1 de cada 10). Altres programes de medi obert o noms mesures cautelars han estat programes molt poc utilitzats.

45

Corresponen als 2.903 menors que shan estudiat en la recerca. 90

Si ens fixem en levoluci histrica (antecedents, causa base, reincidncia), veiem que lnic programa en qu baixen els percentatges daplicaci s el programa de mediaci i reparaci. Quant als altres programes de medi obert s destacable que augmenti la seva aplicaci quan sincrementa el nombre de delictes comesos. Es podria pensar que es busquen alternatives sancionadores als delictes, diferents a les mesures clssiques dinternament. La resta de programes mostren pics creixents o decreixents segons el cas. Els programes ms durs, com la llibertat vigilada per sobretot linternament, incrementen els seus percentatges en la reincidncia, mentre que els programes ms tous com la PBC baixen el seu percentatge daplicaci durant la reincidncia.

3.2.1. Les trajectries delictives Com diem al comenament daquest punt, a part de la causa base, els subjectes de la mostra shan trobat implicats en altres causes obertes per la fiscalia. Algunes daquestes causes sn anteriors a la causa base i daltres sn posteriors. Fins aqu hem analitzat exclusivament la causa base i els delictes que shi vinculen. Per lanlisi de les diverses causes i delictes en qu shan trobat implicats els joves objecte daquest estudi, ens pot donar ms informaci sobre les caracterstiques criminolgiques generals de la poblaci estudiada. Una de les hiptesi de la recerca (la 10, concretament) volia comprovar si el fet de tenir causes prvies a la justcia juvenil s un factor que explica el risc de cometre nous delictes. En aquest tema, hi entrarem ms a fons quan definim els perfils dels menors reincidents i no reincidents, per en aquest moment descriptiu de la poblaci general i dels delictes que cometen, ens ha semblat oport fixar les carreres delictives actuals de la poblaci estudiada, en el sentit de definir quines sn les trajectries ms comunes i quines sn les freqncies ms observades per a tot el collectiu, quan tenen ms duna causa oberta en el seu expedient de la DGJJ. En la taula 28 es recull lordre ms freqent en qu els joves cometen delictes, agrupats en les cinc categories de delictes que ja hem presentat anteriorment. Hi veurem diferents combinacions dordre de delictes (nhem seleccionat les que sn

91

percentualment ms abundants i ho hem fet separant els joves que tenen dues, tres o quatre causes en lexpedient). La primera seqncia de delictes de la taula correspon a la trajectria ms nombrosa pel que fa al nombre de subjectes, i sha agafat com a darrera la seqncia en qu hi havia un mnim de cinc joves implicats.
Taula 28. Trajectries delictives (de ms freqents a menys). Trajectria delictiva per ordre de comissi dels delictes 2 causes Propietat propietat Propietat persones Persones propietat Persones persones Propietat altres Altres propietat Persones altres Propietat drogues Drogues propietat Persones drogues Altres persones Propietat sexual 3 causes Propietat propietat propietat Propietat persones propietat Persones propietat propietat Propietat propietat persones Propietat propietat altres Persones persones persones Propietat persones persones Persones persones propietat Propietat altres propietat 4 causes Propietat propietat propietat propietat Propietat persones propietat propietat Persones propietat propietat propietat Propietat propietat persones propietat Propietat propietat propietat persones Propietat propietat propietat altres Persones persones persones persones Persones persones persones propietat Propietat propietat persones persones N 224 62 52 37 30 14 10 10 9 8 6 5 65 27 19 15 11 7 7 6 5 47 9 8 7 6 6 5 5 5 %46 58,64 16,23 13,61 9,69 7,85 3,66 2,62 2,62 2,36 2,09 1,57 1,31 31,71 13,17 9,27 7,32 5,37 3,41 3,41 2,93 2,44 31,13 5,96 5,30 4,64 3,97 3,97 3,31 3,31 3,31

El percentatge es refereix al nombre de causes totals en qu el menor est implicat. Aix, per exemple, els 224 subjectes que han coms dos fets delictius contra la propietat-propietat en la seva histria suposen el 58,64% de tots els joves que tenen obertes dues causes a fiscalia. 92

46

Els delictes contra la propietat sn els que es cometen majoritriament en primer lloc, i ocupen els primers llocs quan els nous delictes sn de la mateixa naturalesa. Tamb s remarcable que els delictes contra les persones apareixen sols o combinats en els primers llocs dels tres rnquings. Cal destacar tamb que els delictes contra la llibertat sexual apareixen noms en una de les possibles combinacions de ms de cinc subjectes en totes les trajectries delictives i que noms sn tres subjectes els que han repetit en la mateixa tipologia de delicte.

93

Taula 29. Rnquing de les trajectries delictives en la poblaci estudiada

Ordre descendent de les trajectries delictives ms comuns Propietat Persones Propietat propietat Altres Drogues Propietat propietat propietat Propietat persones Persones propietat Propietat propietat propietat propietat Persones persones Propietat altres Propietat persones propietat Propietat propietat propietat propietat propietat Persones propietat propietat Propietat propietat propietat propietat propietat propietat Propietat propietat persones Sexual Altres propietat Propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat Propietat propietat altres Persones altres Propietat drogues Drogues propietat Propietat persones propietat propietat Persones drogues Persones propietat propietat propietat Propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat Persones persones persones Propietat persones persones Propietat propietat persones propietat Altres persones Persones persones propietat Propietat propietat propietat persones Propietat propietat propietat altres Propietat propietat propietat propietat altres propietat Propietat propietat propietat propietat propietat altres Propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat propietat Propietat sexual Propietat altres propietat Persones persones persones persones Persones persones persones propietat Propietat propietat persones persones Persones propietat persones propietat propietat Persones propietat propietat propietat propietat

N 937 326 224 98 98 65 62 52 47 37 30 27 24 19 18 15 14 14 12 11 10 10 9 9 8 8 8 7 7 7 6 6 6 6 6 6 6 5 5 5 5 5 5 5

% 32,3 11,2 7,7 3,4 3,4 2,2 2,1 1,8 1,6 1,3 1,0 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,5 0,5 0,4 0,4 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2

94

El percentatge acumulat que suposen tot aquest seguit de trajectries de la taula 29 sumen el 79% de totes les combinacions de delictes i carreres delictives dels 2903 joves infractors de lestudi. Una darrera conclusi que es pot treure en observar aquesta taula s que les trajectries ms llargues pertanyen principalment a un grup de delictes o com a molt en combinen dues tipologies, preferentment propietat i persones. Els delictes ms greus (contra les persones) no sn necessriament conseqncia de carreres delictives ms llargues. Els delictes contra la salut pblica (drogues) sn els ms residuals en aquest collectiu jove de poblaci. Quan ens fixem en la mitjana de dies que es triga a tenir una nova causa oberta a la DGJJ, observem, tal com recull el grfic 3, que la mitjana de dies que es triga a cometre nous fets va baixant segons que augmenti el nombre de causes que va acumulant cada jove.
Grfic 3. Mitjana de dies que es triga a tenir una nova causa a la DGJJ.

350 300 250 200 150 100 50

1 31

2 19 7 16 4 12 2 11 98 2 11 2 10 1 16 1 16 0 15 4 14 97 2 11

De la primera causa a la segona es tarda 311 dies de mitjana; en canvi, de la segona a la tercera ja noms sen triga 167. Cada cop va disminuint ms linterval de temps entre lobertura de noves causes fins que sestabilitza desprs dalgunes fluctuacions en els 100 dies. La conclusi ms destacada daquest punt seria, doncs, que com ms causes cometen els joves infractors, menys temps es triga a cometre la segent.
95

2 1_ T0

3 2_ T0

4 3_ T0

5 4_ T0

6 5_ T0

7 6_ T0

8 7_ T0

9 8_ T0

10 9_ T0

11 0_ T1

12 1_ T1

13 2_ T1

14 3_ T1

15 4_ T1

3.3. Perfil de la poblaci diferenciat segons els programes


Un cop shan analitzat les caracterstiques generals de la poblaci, hem agrupat els subjectes segons el darrer programa finalitzat en la causa base, per tal de comprovar si hi ha diferncies destacades entre els subjectes segons el programa o la mesura.

3.3.1. Perfil dels joves als quals sha aplicat un programa de mediaci Dacord amb els principis motivats en la LORPM, la mediaci i la reparaci sentenen com una mesura que cal tenir en compte sempre que sigui possible per damunt de qualsevol altra, per quan els criteris educatius i resocialitzadors que la sustenten resulten molt ms eficaos que laplicaci de qualsevol altra mesura judicial.47 Dacord amb el principi dintervenci mnima de la justcia, la realitzaci dun procediment de mediaci i reparaci pot donar lloc a la no-incoaci o sobresement de lexpedient. Hi ha dos moments en qu es poden posar en marxa els processos de mediaci: el primer seria en la fase dinstrucci, en la qual el Ministeri fiscal pot desistir de continuar tramitant lexpedient si es produeix una conciliaci o una reparaci entre el menor i la vctima; la segona possibilitat es pot donar en la fase dexecuci duna altra mesura, quan el jutge pot deixar sense efecte laplicaci daquesta mesura en cas que es produeixi una conciliaci o reparaci entre menor i vctima. El perfil del jove a qui sha aplicat aquest programa com a causa base lany 2002 presenta com a diferncies principals respecte a la descripci general de tota la poblaci les segents:

Grfic 4. Perfil descriptiu diferenciat del jove que arriba a la mediaci en comparaci amb la poblaci general estudiada.

47

Recollit en larticle 19 de la LORPM 5/2000. 96

Hi ha ms espanyols en la mediaci (91,9%) que en la poblaci general (82,9%). Hi ha molts ms fills nics (86,3% davant 38,3%). Hi ha menys antecedents delictius dins el nucli familiar (28,1% davant 37,7%). Hi ha millors percentatges de salut fsica dels familiars (57,4% davant 52,7%). Hi ha percentatges superiors dabsncia de toxicomania en el si de la famlia (58,0% davant 51,7%). Conviuen ms amb la famlia dorigen (82,4% davant 77,4%). La famlia t una residncia ms estable (97,3% davant 91,0%). Es troben matriculats en una proporci m elevada (42,2% davant 38,3%). Tenen els estudis finalitzats en una proporci ms alta, i un nivell destudis superior al de la resta. La proporci dels que treballen s ms alta (75,9% davant 50,1%). Estan implicats en menys causes penals (1,42 de mitjana davant 3,52 de la poblaci general). Tenen menys causes prvies (0,35 de mitjana davant 1,61 de la poblaci general). Cometen ms fets delictius tipificats com a delictes (85,5% davant 81,4%). Els delictes contra les persones sn lleugerament inferiors (18,6% davant 21,1%). Els delictes violents sn molts menys (23,2% davant 34,7%). Cometen un sol fet delictiu en una proporci ms alta (88,4% davant 81,0%). Cometen el delicte amb amics majoritriament menors de 18 anys (72,9% davant 48,9%).

3.3.2. Perfil dels joves als quals sha dassessorament tcnic

aplicat

un

programa

noms

Larticle 27 de la LORPM preveu que el Ministeri fiscal requerir lequip tcnic perqu elabori un informe sobre la situaci psicolgica, educativa, familiar i de lentorn social del menor o de qualsevol altra circumstncia rellevant per a ladopci dalguna de les mesures previstes en la Llei. Aix doncs, com ja hem vist lassessorament tcnic (ATM a partir dara) s un programa que inicia una part del procediment penal. A instncies de linforme que emet lequip tcnic, el fiscal pot proposar al jutge que no es continu tramitant lexpedient o que sapliqui com a nica mesura lamonestaci. En aquests casos sentendria que lATM s lnica mesura aplicada, per poder parlar descriptivament de les caracterstiques que presenten els joves que noms han rebut un ATM com a programa.

97

Resulta complicat, per, danalitzar el collectiu de joves daquest programa com un grup nic, ja que no es tracta duna mesura, sin dun programa pel qual passen menors en situacions molt diferents: Hi ha un grup al qual sha fet un informe dassessorament. Finalment, la fiscalia o el jutge ha considerat que no era responsable dels fets o b que els fets no tenien prou consistncia com per merixer una resposta penal. Existeix un grup de joves majors dedat dels quals noms es fa linforme dATM per donar compliment a la Disposici transitria nica de la LORPM48 que ja hem esmentat en el captol anterior. Hi ha un grup al qual noms se li ha aplicat un ATM per prescripci dels fets, s a dir, perqu sha trigat massa a resoldre el procediment del cas i ha superat el perode de temps que marca la Llei per a tramitar-lo. Hi ha altres menors als quals els jutges noms els amonesta (i tamb estan en aquest grup). Cadascun daquests grups presenta, com diem, situacions molt diferents i probablement perfils tamb molt diferents. Per tant, entenem que no tindria sentit ferne una anlisi conjunta, per la qual cosa hem analitzat els dos grups sobre els quals ens ha semblat ms interessant disposar dinformaci especfica: duna banda, el grup de joves que tenen un sobresement de causa per prescripci, per veure si es tracta de joves amb un perfil diferenciat respecte a la poblaci general de justcia juvenil (17,4% del percentatge vlid dels joves que noms han tingut ATM); i, de laltra, el grup de joves per als quals lequip tcnic planteja no continuar realitzant cap altra actuaci perqu es tractaria del grup que podrem considerar pur, s a dir, el grup per al qual estaria ms justificat que noms hagi hagut un ATM (50,4% del percentatge vlid).

48

Disposicin transitoria nica. Apartado 3.- A los menores de dieciocho aos, juzgados con arreglo a lo dispuesto en el Cdigo penal de 1973, en las leyes penales especiales derogadas o en la disposicin derogatoria del Cdigo penal vigente, a quienes se hubiere impuesto una pena de dos aos de prisin menor o una pena de prisin superior a dos aos, que estuvieren pendientes de cumplimiento a la entrada en vigor de la presente Ley, dichas penas les sern sustituidas por alguna

98

3.3.2.1. Descripci del grup de sobresements per prescripci Es podria formular la pregunta si el grup de joves que en la causa base han finalitzat la mesura per sobresement per prescripci presenten algun perfil descriptiu diferenciat respecte a la poblaci general de justcia juvenil. Els trets ms destacats es donen en les activitats que realitzen en acabar la causa base i en el perfil criminolgic. Quant a les activitats, estan molt menys ocupats (el 71,6% no estan matriculats a formaci per un 61,7% de la poblaci general, i no treballen un 67,5% per un 49,9% de la poblaci general), la qual cosa es detecta en tots els estudis com un factor de risc per cometre nous fets delictius. Pel que fa al perfil criminolgic trobem que tenen un percentatge ms elevat de causes prvies (60,8% per un 43,4% de la poblaci general), han coms en una proporci ms alta delictes (87,7% per un 81,4% de la poblaci general), si b aquests delictes han estat menys violents (25,7% per un 34,3% de la poblaci general), i han estat comesos en una proporci ms elevada en el grup de fets delictius contra les persones (32,2% per un 21,8% de la poblaci general). Tot apunta que aquest grup que no ha rebut resposta en aquest cas en la causa base presenta un perfil criminolgic ms dur que la resta de la poblaci general daquest estudi. 3.3.2.2. Descripci del perfil dels joves quan la proposta de lequip tcnic s no continuar fent cap altra actuaci Hem volgut saber com s de diferent el perfil dels menors als quals no sha aplicat cap altre programa que lATM a proposta dels professionals que duen a terme linforme dassessorament, s a dir, aquells noies i noies respecte dels quals la instncia judicial ha decidit no continuar tramitant lexpedient i tamb els menors als quals en lacte daudincia sha resolt una mesura damonestaci, respecte de la resta de la poblaci de justcia juvenil.

de las medidas previstas en esta Ley, a instancia del Ministerio Fiscal, previo informe del equipo tcnico o de la correspondiente entidad pblica de proteccin o reforma de menores.... 99

Grfic 5. Perfil descriptiu diferenciat del jove que es decideix intencionalment que no continu ms enll de lATM respecte de la poblaci general objecte destudi.

Totes les variables personals i sociofamiliars que impliquen estar personalment o socialment ms preservat presenten percentatges superiors en aquest grup, si b que en destaquem les segents, per les importants diferncies percentuals: Han patit molts menys maltractaments fsics intrafamiliars (6,6%) que els que ha patit la poblaci general de l'estudi (30,6%). Passa el mateix amb els maltractaments psquics o emocionals intrafamiliars (16,3% davant 37,7%). El 89,2% no t antecedents delictius familiars davant el 62,3% de la poblaci general estudiada. Hi ha molts menys problemes de salut fsica, de salut mental o de toxicomania, en percentatges que superen tots ells els 30 punts. La diferncia ms destacada es troba en les relacions amb grups dissocials. Aquest grup de joves no shi relaciona en un 84,8% davant el 43,6% de la poblaci general de lestudi. Pel que fa a les diferncies en les variables penals i criminolgiques, trobem el segent: Sn majoritriament primaris en el delicte (80,4% davant 56,6%). En canvi, dins de la classificaci dels fets delictius, en el tipus de fet hi ha una proporci ms alta de delictes que en la poblaci general estudiada (87,6% davant 81,4%) i m baixa de faltes (9,8% davant 12,4%). La gravetat del delicte quant a la violncia no s gaire diferent (31,6% davant 34,3% de la poblaci general). Han coms ms fets delictius contra les persones (26,9% davant 21,8%).

Sembla que quedar molt clar que el perfil descriptiu daquest grup de joves pertany a un collectiu molt normalitzat quant a les seves situacions personals i sociofamiliars. El fet delictiu s un fet anecdtic en la seva vida adolescent, per sense que aix vulgui dir que el delicte sigui poc rellevant. En la resposta a aquest grup de joves pesa ms per a la presa de decisions el fet que no hagi problemes i sigui primari en el delicte, que no la gravetat del mateix, la qual cosa posa en evidncia que es tenen en compte les circumstncies del menor i el seu inters general.

3.3.3. Perfil dels joves als quals sapliquen noms mesures cautelars La finalitat fonamental de les mesures cautelars s la de garantir la presncia del menor en el judici en el qual es jutgi el comportament illcit que ha protagonitzat

100

presumptament i quan es considera que hi ha prou motius per considerar el menor penalment responsable del delicte del qual se lacusa. Els fiscals sn els nics agents legitimats per proposar-la. La LORPM49 concreta quan es podr prendre aquesta mesura i de quins tipus pot ser. Els casos analitzats en aquest grup de mesures cautelars estan molt poc informats. La poca informaci dels casos, generalment va associada a menors de nacionalitats estrangeres, que tenien poca o nulla documentaci, per la qual cosa ni ledat molts cops ha quedat recollida sin s duna manera aproximativa. Aix justifica que respecte al perfil descriptiu del jove a qui sapliquen mesures cautelars, noms destaquem la procedncia geogrfica: saplica molt ms als estrangers (58% front al 42,% dels nacionals, quan a la poblaci general la representativitat dels estrangers s del 13,9% front el 86,1% dels espanyols). La resta de variables estan poc informades com per extreuren conclusions.

3.3.4. Perfil dels joves als quals sapliquen altres mesures en medi obert En aquest grup han estat incloses tot una srie de mesures que la LORPM preveu que es puguin aplicar als menors. Com ja sha dit, ats el baix nombre de casos als quals sels ha aplicat com a causa base, sha estudiat la poblaci i no se nha extret cap mostra. En total lany 2002 han finalitzat alguna daquestes mesures 25 casos, els quals es reparteixen per programes de la manera segent. Convivncia amb altres persones. Hi ha dos casos: lnica noia daquest grup i un noi. Aquesta mesura consisteix a conviure, durant el temps que marqui el jutge, amb una altra persona, famlia diferent a la seva o en un grup educatiu. Realitzaci de tasques socioeducatives. Shan donat nou casos. El menor ha de realitzar activitats especfiques de contingut educatiu que millorin la seva competncia social, sense que hi hagi una altra mesura dinternament ni de llibertat vigilada pel mig.
49

Llei 5/2000, article 28, apartat primer. 101

Tractament teraputic ambulatori. Parlem de nou casos. Els menors han dassistir al centre designat per al tractament de la patologia psquica o addici al consum de txics el temps i la freqncia que indiqui el professional facultatiu que els atengui. Si el menor rebutja sotmetres a tractament, el jutge pot canviar la mesura per qualsevol altra que consideri adequada a les seves circumstncies. Seguiment dinternament en centre teraputic. Hi ha cinc casos. A diferncia del punt anterior, el rgim dingrs s voluntari. Ats que el tractament ja hi era en el moment daplicar la mesura, el jutge ha acceptat substituir la mesura penal pel compliment daquest tractament. No destaquem en aquest apartat descriptiu cap caracterstica concreta ats el nombre redut de casos.

3.3.5. Perfil dels joves als quals saplica la PBC (prestaci en benefici de la comunitat) La prestaci en benefici de la comunitat (PBC) s una mesura per la qual simposa al menor la realitzaci duna tasca que ha destar relacionada amb el fet delictiu que ha coms, de manera que prevalgui la filosofia reparadora de la mesura, en el sentit de restituir el mal fet al be jurdic protegit. El lmit temporal dhores no pot superar les 200. En cap cas pot tenir carcter retribut i el tipus dactivitats han de ser dinters social o a favor de persones en situaci de precarietat. Noms es pot imposar amb el consentiment del o la menor que ha de realitzar aquestes tasques. El perfil descriptiu del menor a qui saplica aquesta mesura s el ms heterogeni i similar al de la poblaci en general estudiada. Ja hem comentat que sol ser una mesura utilitzada quan sacumulen diverses causes o per complementar altres programes, per tamb com a mesura principal; per tant, el grup a qual saplica s molt ampli.

102

Grfic 6. Perfil descriptiu diferenciat del jove que arriba a la PBC en comparaci amb la poblaci general de justcia juvenil.

Hi ha ms espanyols en la PBC (92,2%) que en la poblaci general (86,1%). Hi ha un percentatge menor de maltractament fsic (18,6% davant 30,6% de la poblaci general) i de maltractament psquic o emocional (34,8% davant 49,9%). Prcticament tots els menors als quals sels aplica tenen domicili fix (99,2% davant 91,0% de la poblaci de justcia juvenil). Tamb tenen ms estabilitat socioeconmica (75,7% davant 67,8%). Presenten un percentatge ms alt de delictes contra les persones (29,3% davant22,1%). Han coms menys fets tipificats com a delictes (67,6% davant 82,4% de la poblaci general), per sn ms violents (42,4% davant 34,7%).

3.3.6. Perfil dels joves als quals saplica la llibertat vigilada Aquesta mesura consisteix a realitzar el seguiment i la supervisi de lactivitat diria del menor, amb la finalitat dajudar-lo a superar les circumstncies que el van portar a delinquir. Es controlen les activitats formatives i el compliment de les pautes socioeducatives que es puguin imposar al menor, aix com les regles de conducta elaborades pels tcnics responsables del seguiment i aprovades pel jutge. La mesura preveu una intervenci psicopedaggica individualitzada amb el control de les activitats que realitza la persona jove, dins del seu entorn familiar i social, i prioritza ls de recursos socials ds general. El perfil del jove que arriba a la llibertat vigilada s de molt ms risc que qualsevol dels grups que hem vist fins ara. Es caracteritza per una relaci sociofamiliar fora negativa, poca presncia de factors protectors i integradors en la seva vida quotidiana i un perfil penal/criminolgic ms semblant al que tenen les persones amb carrera delictiva extensa.

103

Grfic 7. Perfil descriptiu diferenciat del jove que rep com a mesura la llibertat vigilada en comparaci amb la poblaci general estudiada.

Hi ha ms espanyols (89,0%) que en la poblaci general de justcia juvenil (86,1%). Shan detectat ms consum de txics entre la seva poblaci (94,6% davant 73,5%). Provenen de famlies ms nombroses (44,3% davant 26,3%) i destaquen les deficients relacions entre els seus membres. Els maltractaments fsics i psquics intrafamiliars sn ms presents (fsics: 63,9% davant 30,6%; psquics: 80,6% davant 49,9%). A la famlia hi ha molts ms antecedents delictius (76,7% davant 37,3%). En el si de la famlia, tamb sn ms presents els problemes de salut fsica (81,1% davant 47,3%), de salut mental (79,7% davant 41,1%) i de toxicomania (83,0% davant 48,3%). No sha trencat la convivncia amb la famlia dorigen i el menor o la menor conviu en aquest ambient. No est matriculat (81,4% davant 61,7%) i porta molt ms endarreriment escolar (83,1% front al 65,1%). Es relaciona ms amb grups dissocials (71,5% front al 56,4%). El percentatge dels delictes contra la propietat sn ms alts (73,8% davant 66,7%) i la violncia daquests delictes tamb (51,6% davant 34,7%). Tenen ms antecedents (77,7% davant 56,6%).

104

3.3.7. Perfil dels joves als quals saplica linternament Linternament s la mesura ms dura que es pot imposar de totes les que preveu la LORPM i segons la restricci dels drets dels menors t tamb una gradaci relacionada amb el rgim de vida: linternament pot ser tancat, semiobert o obert. El tipus de delicte s un factor important que cal considerar a lhora dimposar la mesura, especialment per a linternament tancat. En cas de rgim dinternament tancat, el menor ha dhaver coms un fet delictiu tipificat com a delicte i haver emprat la violncia o la intimidaci contra les persones o haver atemptat amb risc greu per a la vida o la integritat de les persones. La durada mxima s de dos anys si el jove t menys de 16 anys en el moment de cometre el delicte, i pot arribar fins a cinc anys si lha coms entre els 16 anys i els 18 anys, de forma genrica.50 En el cas de linternament semiobert, els joves han de residir obligatriament al centre de compliment de mesura, per poden realitzar qualsevol altra activitat formativa, educativa, laboral o ldica fora daquest. En canvi, en linternament en centre obert, els joves viuran al centre i shauran de sotmetre al programa i reglament de rgim intern daquest, per totes les activitats formatives, educatives, laborals i ldiques les realitzar fora del centre. En qualsevol rgim dinternament simposa la finalitzaci de la mesura amb un seguiment en llibertat vigilada, durant els terminis marcats per la Llei. Tamb sinclou en aquest grup de mesures linternament en centre durant el cap de setmana: la LORPM t en compte el compliment daquesta mesura tant al domicili propi com en un centre, un mxim de 36 hores entre la tarda de divendres i la nit de diumenge, a excepci del temps que dediqui el jove a realitzar les tasques socioeducatives que el jutge li hagi imposat. En lestudi hem separat aquesta mesura, que lhan considerada com a internament aquells joves que lhan complert en un centre de justcia juvenil. Sn en total de 9 casos finalitzats lany 2002.
La Llei orgnica 7/2000 ha introdut algunes modificacions en la Disposici Addicional 4a en qu detalla que si els delictes fossin alguns dels regulats en els articles 138, 139, 179, 180 i del 571 al 580 del Codi penal, essent el menor ms gran de 16 anys, la mesura dinternament en centre tancat pot incrementar-se fins als vuit anys ms cinc anys de seguiment en llibertat vigilada. En els casos que el jove o la jove fruit daquesta ampliaci en laplicaci de mesures arribi als 23 anys, acabar de complir en un centre penitenciari dadults. 105
50

En canvi, shauria considerat com a altres mesures en medi obert per a lestudi, si laplicaci de la mesura hagus estat imposada en el domicili propi. No hi ha cap cas finalitzat sota aquest concepte lany 2002. Finalment, la darrera modalitat dinternament s linternament teraputic. En aquest cas la mesura pot aplicar-se sola o acompanyada de qualsevol altra que el jutge cregui adient. La peculiaritat del centre on es compleixen aquestes mesures s que estan especialitzats en el tractament de problemtiques psiquitriques, anomalies o alteracions psquiques o problemes derivats del consum abusiu de txics, fins al punt dalterar de manera molt greu la percepci i la conscincia de la realitat. De la poblaci que va finalitzar la mesura dinternament lany 2002, no hi ha cap cas que estigus internat sota aquesta modalitat. El temps mitj que dura un internament sn 195,80 dies, amb una desviaci tpica de 112 dies. Si resumim molt breument el perfil descriptiu de la poblaci a qui sha aplicat la mesura dinternament (ats que sn un total de 148 persones no es desglossar segons el rgim de vida ni tampoc es distingiran els nou casos de permanncia de cap de setmana en centre), hi sn presents tots els indicadors de risc de manera molt ms destacada que en la resta de la poblaci de justcia juvenil i molt menys presents els factors protectors. Quant al perfil penal i criminolgic, s el ms conflictiu i histricament el ms ampli, amb ms similituds amb el perfil de la poblaci adulta penitenciria.51

51

Vegeu el captol 4 de La reincidncia penitenciria a Catalunya, ob. cit. 106

Grfic 8. Perfil descriptiu diferenciat del jove a qui saplica mesura dinternament en comparaci amb la poblaci general estudiada.

Hi ha ms nois (93,2%) que en la poblaci general de justcia juvenil (87,3%). Hi ha ms estrangers (49,3% davant 13,9%). Sn ms joves en el seu primer contacte amb la justcia (15 anys de mitjana davant 16,05 anys de la poblaci general de justcia juvenil). Presenten una proporci ms elevada de consum de txics (96,4% davant 73,5%). Hi ha ms menors en el grup que han patit trencament de vincles al llarg de la seva histria (68,0% davant 26,4%) i desaparicions traumtiques de familiars (64,4% davant 37,3%). Un nombre ms alt de menors han patit maltractaments fsics intrafamiliars (71,0% davant al 30,6%) i tamb maltractaments psquics o emocionals (87,8% davant 49,9%). Hi ha ms famlies amb antecedents delictius (67,2% davant 37,7%). Els problemes de salut fsica dins la famlia sn ms presents (78,3% de famlies davant 47,3%), aix com els de salut mental (71,9% davant 41,1%) i els de toxicomania (82,6% davant 48,3%). Hi ha menys casos que conviuen amb la famlia dorigen (44,6% davant 77,4% de la poblaci general de justcia juvenil); les condicions de residncia sn pitjors (sense domicili fix o al carrer: 40,8% davant 9,0%), i la situaci socioeconmica s tamb molt pitjor que la de la poblaci general (insuficient: 77,1% davant 32,1%). Estan matriculats en una proporci molt inferior (89,1% davant 61,7%). Hi ha molts ms casos d'ESO no finalitzada o noms formaci no reglada (92,8% davant 65,1%). No treballen (88,0% davant 49,9%). Pertanyen a grups dissocials (92,7% davant 56,4%). Tenen ms antecedents per causes prvies (87,8% davant 43,5%). Acumulen ms fets delictius en la mateixa causa (3 fets delictius o ms: 14,2% davant 4,1% de la poblaci general). Els delictes violents sn ms presents (68,9% davant 34,7%). Cometen els delictes amb amics majoritriament ms grans de 18 anys (34,6% davant 24,2%) o sols (36,2% davant 23,0%).

Malgrat que sha aplicat una mesura dinternament en la causa base a 148 menors daquest estudi del total de 2.903 subjectes inclosos en la mostra, hem observat que 460 han estat internats alguna vegada. Aix significa que el 15,9% de la poblaci estudiada ha passat per un centre de la DGJJ en alguna ocasi. Daltra banda, en el grfic 9, que recull el nombre de menors que impliquen, es veu que 104 daquests 460 joves (22,6%) han tingut ms de tres ingressos en centres;

107

65 (14,1%), nha tingut tres; 77 (16,7%) nha tingut dos i el 214 (46,5%) nha tingut noms un. Tot plegat suma un total de 1.226 ingressos en centres.
Grfic 9. Ingressos en centres de justcia juvenil en els subjectes de la mostra.

Ms de 3 ingressos 104 3 ingressos 65 2 ingressos 77 1 ingrs 214

108

4. La reincidncia en la justcia de menors


Com ja hem esmentat en lapartat 1.3. el concepte de reincidncia emprat en aquest estudi ha estat el de retornar a la justcia de menors (nova demanda per part de fiscalia dun informe dassessorament tcnic, o b duna mediaci o mesura cautelar) o haver estat derivat a la justcia penal dadults per ser acusat, com a major dedat, dhaver coms un fet delictiu posterior a la finalitzaci de la causa base. Com ja hem explicat, sentn per causa base de cada jove la causa que correspon al primer programa que el menor finalitza lany 2002 en lmbit de la justcia juvenil, sempre que el menor no hagi de complir cap altre programa per la mateixa causa (vegeu lapartat 2.2.1). El perode de seguiment per a lestudi de la reincidncia posterior sha tancat el mes de desembre de 2004, com es recull en el grfic 1, la qual cosa representa un perode mnim de seguiment de quasi dos anys i un mxim de quasi tres anys.
Grfic 1. Perode de seguiment de la reincidncia de menors.

Finalitzats any 2002 Causa Base


gener 02 desembre 02

1 any i 11 mesos 2 anys i 5 mesos 2 anys i 11 mesos


gener 02 juny 02 desembre 02 juny 03 desembre 03 juny 04 1 de desembre 04

Seguiment del periode de reincidncia

109

4.1. Les taxes de reincidncia


4.1.1. Taxa general La taxa de reincidncia general per a la poblaci de la DGJJ a desembre de 2004 s del 22,73%.52

Aix significa que el 22,73% dels joves que han finalitzat un programa a la DGJJ lany 2002 han tornat a cometre un nou fet delictiu amb posterioritat a la causa base. Aquesta dada indica que s molt o que s poc? Quines sn les referncies ms properes que hi ha per poder comparar aquest percentatge? En la taula 1 es recullen algunes daquestes taxes, tot i que la forma de mesurar i el temps de seguiment fa que siguin difcils de comparar.

Ats que segons el programa sha estudiat poblaci i segons el programa sha estudiat mostra, sha ponderat el pes que cada programa havia de tenir en funci de la seva representaci en la mostra general de lestudi. 110

52

Taula 1. Taxes de reincidncia en diferents estudis per a joves.

Estudi

Lloc de desinternament
Centre juvenil (darrera oportunitat abans de pres). Funcionament basat en l'economia de fitxes. Centre juvenil semiobert rural de 12 places Centre juvenil dobservaci Diverses presons de Catalunya Primera entrada en el sistema de justcia juvenil

Caracterstiques de la mostra
n = 129 homes de 14 a 18 anys en el moment de l'ingrs (X = 16 anys) Delictes greus Majoria de reincidents greus n = 51 homes de 16 a 22 anys en el moment de lestudi (X = 195 anys) n = 132 de 12 a 18 anys en el moment de l'ingrs Delictes no sexuals n = 15 de 18 a 19 anys en desinternar-se n = 541nois i noies de 12 a 15 anys

Definici de reincidencia

Perode de seguiment

Taxes de reincidncia

Duncan et al. (1995)

Ser arrestat

6 mesos

52%

Escofet i Prez (1994) Sipe et al. (1998) Redondo et al.(1993) Funes et al.(1996)

Autoinformada Ser arrestat a partir dels 18 anys

Pres o pendent de Aproximadament judici: 33% entre 12 i 82 Amonestacions: mesos 26% D'1 any a 14 anys (X = 6) 439%

Ser empresonat 35 anys

75%

SanchezPres juvenil Meca (1996) Benda el al. (2001) Centre per a delinqents juvenils greus

Cottle et al. (2001)

Diversos

Forcadell et al. (2004)

Centre lAlzina

Nova entrada al sistema de justcia juvenil Noves 8 estudis dins duna detencions o metaanlisi sentncies 9 estudis dins duna Reingrs a metaanlisi pres o centre Ser empresonat N = 414 nois i noies de a jurisdicci 17 anys dadults Nou arrest, 23 estudis dins duna internament, metaanlisi que inclouen violaci de 15.265 delinqents llibertat sota juvenils que havien paraula o delinquit almenys un cop autodeclarada General: rebre mesura penal o N = 224 subjectes informe dATM; greu: entrar en centre tancat

Global: 185 De 0 mesos a 22 Seg 15 a 18 mesos: mesos 167% 679% 406% 2 anys 652%

48%

De 17 mesos a 42 mesos

77,13%

Comparativa amb reincidncia dadults


Ministerio del Interior (2001) Luque, Ferrer i Capdevila (2005) Excarcerats de centres penitenciaris dEspanya Excarcerats de centres penitenciaris catalans n = 330 excarcerats Retorn a pres per nova causa Retorn a pres per nova causa 3 anys 46,6%

n = 1.555 excarcerats

5 anys

37,4%

Font: Elaboraci prpia a partir de Forcadell et al. (2004), pg.15.

111

Malgrat que la taula 1 ens pot donar una idea aproximada, les comparacions sn molt difcils de fer, tant per les diferncies en els perodes de seguiment com en les formes de mesurar la reincidncia com pel que fa a la grandria de la mostra sobre la qual es mesura. A ms, quan es tracta destudis de lEstat espanyol, cal tenir en compte que la legislaci espanyola ha modificat ledat en qu un menor es considera responsable penalment i ledat en qu passa a ser major dedat a efectes penals. A Espanya, fins a lany 2001 la minoria dedat penal comprenia la franja dedat de 12 a 16 anys i a partir daquella data va pujar fins als 14 a 18 anys. Malauradament no ens consta cap estudi sobre les taxes de reincidncia de la poblaci de justcia juvenil en lEstat espanyol o de cap comunitat autnoma amb les quals puguem comparar els nostres resultats. A Catalunya, lestudi de Funes, Luque i Ruiz (1996) aportava xifres per al grup de poblaci de 12 a 16 anys, amb una reincidncia general del 18,5%, tot i que la taxa no s comparable no tan sols per a la franja dedats, sin perqu aquesta recerca va seguir una mostra de menors que que delinquien per primer cop (primera entrada a Justcia), per la qual cosa el seu perfil penal i criminolgic era menys conflictiu del que correspon a la poblaci general de la DGJJ, en la qual una part sn primerencs en el delicte, mentre que laltra t antecedents (el 43,4% en el nostre estudi).

4.1.2. Les taxes per programes Si b la taxa general s del 22,73%, la taxa per a cadascun dels programes estudiats s molt diferent, tal com es recull en la taula 2.
Taula 2. Taxa de reincidncia en el delicte de menors per programes.

Programa Mediaci i reparaci Assessorament tcnic Mesures cautelars Altres mesures en medi obert PBC Llibertat vigilada Internament

Taxa de reincidncia 12,7% 23,9% 39,4% 20,0% 23,2% 31,9% 62,8%

112

Les diferncies de taxes entre els programes sn estadsticament significatives i no sn degudes a latzar. La reincidncia ms baixa, com calia esperar, es dna en el programa de mediaci i reparaci, que coincideix, com hem vist, amb els perfils descriptius de poblaci ms normalitzada. A partir daqu sobserva com la taxa va augmentant seguint un ordre ascendent que es correspon en part a un augment, tamb, de la intensitat dintervenci dels programes: altres mesures en medi obert, PBC, llibertat vigilada, cautelars i internament. Aquests resultats estableixen una correlaci clara entre laplicaci duna mesura penal o una altra i el perfil criminolgic del menor. Un perfil ms dur es correspondr amb mesures ms intervencionistes. El perfil descriptiu dels menors en cada programa tamb apunta en aquest sentit: els subjectes dels programes de ms intervenci mostren ms indicadors de risc en les variables estudiades i tenen menys factors de protecci. La presncia dels factors de risc i labsncia dels factors de protecci explicarien laugment de les taxes de reincidncia en aquests programes. Una qesti a part s la taxa de reincidncia del grup dATM, en el qual, a causa de la variabilitat de situacions que cont i que ja hem explicat en el captol anterior, s inadequat extreure conclusions com a grup: 1) revisions de mesures dadults; 2) casos amb sobresements; 3) les mesures nicament dassessorament: a) amonestaci, b) no continuar la tramitaci de lexpedient. En tot cas, si noms es t en compte aquest grup 3 (nicament dassessorament?), la taxa de reincidncia per al conjunt daquests casos (491 menors) s de l11,9%, la ms baixa de totes. El perfil descriptiu daquests joves lhem descrit en el captol anterior i coincideix amb els nois i les noies primerencs en el delicte i sense cap factor de risc dels que shan estudiat en aquesta recerca.

113

El programa que sha aplicat a un o una menor s un bon factor explicatiu per conixer la reincidncia posterior. El programa que simposa al jove es relaciona amb un conjunt de variables que, segons que hi siguin presents o no hi siguin, correlacionen amb la reincidncia daquest jove. Aix, com sobserva en la taula 3, els menors als quals sapliquen mesures de mediaci sn els que presenten els millors percentatges de no-reincidncia. En canvi, les mesures cautelars, la llibertat vigilada i linternament se situen en laltre extrem i sn les que informen dun nombre ms alt de menors que reincideixen en el delicte. No hi ha diferncies significatives entre la reincidncia dels menors als quals sha aplicat altres mesures en medi obert, PBC i noms ATM.
Taula 3. Relaci entre el programa aplicat i la reincidncia en el delicte. Programa imposat en la causa base Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Freqncia % de causa base % de reincidncia general Valor 212,018 Reincidncia general No S 815 119 87,3% 12,7% 36,8% 17,3% 803 252 76,1% 23,9% 36,2% 36,7% 43 28 60,6% 39,4% 1,9% 4,1% 20 5 80,0% 20,0% 0,9% 0,7% 218 66 76,8% 23,2% 9,8% 9,6% 263 123 68,1% 31,9% 11,9% 17,9% 55 93 37,2% 62,8% 2,5% 13,6% 2.217 686 76,4% 23,6% 100,0% 100,0% gl 6 Total 934 100,0% 32,2% 1.055 100,0% 36,3% 71 100,0% 2,4% 25 100,0% 0,9% 284 100,0% 9,8% 386 100,0% 13,3% 148 100,0% 5,1% 2.903 100,0% 100,0%

Mediaci i reparaci

ATM

Cautelars Altres mesures en medi obert PBC

Llibertat vigilada

Internament

Total

Txi-quadrat de Pearson

Sig. asinttica (bilateral) ,000

114

Ats que en relaci amb la mesura dinternament es poden aplicar diferents tipus de rgim de vida (tancat, semiobert i obert), hem cregut que s interessant donar les taxes diferenciades en cadascun dels centres de justcia juvenil per observar si hi havia diferncies. En la taula 4 sen recullen els resultat.
Taula 4. Taxes de reincidncia en el delicte segons el centre i el tipus dinternament.

Centre LAlzina Tillers Montilivi Segre53 Oriol Badia Folch i Torres Mitjana de mesura dinternament

Rgim de vida inicial Tancat Tancat/semiobert Tancat/semiobert Tancat/semiobert Semiobert Obert

Taxa de reincidncia 81,4% 71,4% 57,8% 33,3% 25,0% 62,8%

Les diferncies entre els centres sn estadsticament significatives. Segons la mesura inicial imposada, els menors que han estat internats en un centre tancat tenen ms probabilitat de cometre nous delictes que els que han anat a un centre semiobert, i aquests darrers ms que els que han anat a complir-les en un centre obert. Les taxes sn especialment destacades en els seus extrems: vuit de cada 10 nois que han anat al centre tancat tornaran a cometre nous delictes; en canvi noms un de cada quatre dels que han anat a un centre obert reincidiran, en una proporci molt parallela a altres mesures en medi obert. Les caracterstiques descriptives del perfil de joves que han estat internats i que hem detallat en el captol anterior expliquen molt b el perqu daquestes taxes. En lapartat 4.2. sanalitza la influncia de cadascuna de les variables estudiades en la recerca per explicar la reincidncia en el delicte.

Fins a lany 2001 el Centre educatiu El Segre de Lleida atenia poblaci de protecci a la infncia. A partir de la posada en marxa de la LORPM, va tornar a complir lencrrec datendre poblaci amb mesura dinternament de la Direcci General de Justcia Juvenil. Durant lany 2002 noms un menor havia finalitzat mesura, per la qual cosa sha extret daquest estudi. 115

53

4.1.3. La taxa de reincidncia segons el delicte coms en la causa base Les taxes de reincidncia que presenta cadascuna de les cinc agrupacions de fets delictius comesos en la causa base es recullen en la taula 5.
Taula 5. Taxa de reincidncia segons lagrupaci de fets delictius.

Agrupaci de fets delictius Contra les persones Contra la llibertat sexual Contra la propietat Contra la salut pblica (drogues) Altres delictes

Taxa de reincidncia 23,2% 15,0% 25,1% 7,2% 19,6%

Les diferncies entre les taxes de les diferents agrupacions de fets delictius sn estadsticament significatives, fet que indica una relaci entre el delicte coms i la reincidncia. Els menors que han coms delictes contra la propietat sn els ms reincidents, al contrari dels relacionats amb drogues, que sn els menys reincidents, com calia esperar per tota la literatura cientfica consultada. Respecte a la taxa de reincidncia dels delictes contra la llibertat sexual, cal fer un breu apunt per explicar el fet que aparegui com la segona taxa ms baixa desprs de salut pblica. El total de casos implicats en delictes contra la llibertat sexual i finalitzats pera lany 2002 sn 20. Tots els casos van ser tipificats com a delictes. A un cas se li va aplicar el programa de mediaci i reparaci, un altre cas va anar a parar a altres mesures en medi obert; tres casos ms van quedar en noms ATM i dos van rebre mesura de PBC. Cap daquests casos no ha tornat a reincidir ni en aquest tipus de delicte ni en cap altre. Daltra banda, la meitat dels casos (10) van rebre mesures de llibertat vigilada, tot i que dos dels quals han reincidit. Finalment, tres casos van rebre mesures dinternament, i en aquest cas un noi ha reincidit.

116

4.1.4. La taxa de reincidncia violenta Hem volgut saber tamb si la violncia del delicte que sha coms en la causa base dna tamb alguna explicaci sobre la taxa de reincidncia posterior. La taula 6 en mostra els resultats.
Taula 6. Gravetat del delicte en la causa base.

Gravetat del delicte Delicte violent Delicte no violent

Taxa de reincidncia 27,0% 21,6%

Les diferncies, estadsticament significatives, indiquen que els menors que han coms en la causa base delictes violents tenen ms probabilitats de cometre nous delictes en haver finalitzat el programa que sels aplica, s a dir, sn ms reincidents. Pel que fa a la violncia de les reincidncies, lanlisi exclusiu dels 686 reincidents revela que el 39,06% han estat reincidncies per delictes violents, i un 60,93%, reincidncies per delictes no violents. Daltra banda, quan es compara el percentatge de delictes greus associats a les causes base (34,2%) amb el percentatge daquests delictes en les reincidncies (39,06%) sobserva que la proporci de delictes violents augmenta en quatre punts.
Grfic 2. Proporci de delicte violent en la causa base i en la reincidncia.

no violent 34,7%

violent 39,1%

65,3%

60,9%

Causa base

Reincidncia

117

Aix doncs, una conclusi important s que no solament s ms reincident el jove que comet delictes violents, sin que lescalada cap a delictes violents en la reincidncia s ms probable. Pel que fa a la taxa de reincidncia violenta en funci dels programes aplicats en la causa base, el grfic 3 recull la distribuci dels percentatges. No shan trobat diferncies estadsticament significatives entre programes. Aix significa que imposar un programa o un altre en la causa base a un jove infractor no incideix en la seva eventual reincidncia violenta posterior.

Grfic 3. Taxa de reincidncia violenta per programes.

Mediaci

7,58%

5,12%

Noms ATM

15,37%

8,53%

Noms cautelars

19,70%

19,70%

Altres medi Obert

16%

4%

PBC

14,75%

8,45%

Llibertat vigilada

19,46%

12,44%

Internament

33,79%

29,01%

No violenta

Violenta

118

4.2. Variables explicatives de la reincidncia


4.2.1. Variables individuals 4.2.1.1. El gnere
Taula 7. Sexe i reincidncia en el delicte.

Reincidncia general No Freqncia % de sexe % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de sexe % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de sexe % de reincidncia general 1.895 74,8% 85,5% -5,3 322 87,3% 14,5% 5,3 2.217 76,4% 100,0% S 639 25,2% 93,1% 5,3 47 12,7% 6,9% -5,3 686 23,6% 100,0%

Total 2.534 100,0% 87,3% 369 100,0% 12,7% 2.903 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Home

Dona

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Valor 27,798 Valor ,098

gl 1

Pel que fa al sexe, lanlisi indica lexistncia de diferncies significatives entre els homes i les dones quant a la reincidncia.

La taxa de reincidncia dels nois s del 25,2% mentre que la taxa de reincidncia de les noies s del 12,7%.

El residu corregit ens mesura la significaci de cada encreuament concret en cada cella. Si el residu corregit supera el 2, ens informa que aquella cella presenta una

119

diferncia significativa i, per tant, ens afina molt ms la significaci general de la taula de contingncia que ens dona el Txi-quadrat de Pearson. Les mesures simtriques de Phi i la V de Cramer ens informen de la intensitat daquesta significaci. Per a aquesta recerca, fins a 1,5 lhem considerat baixa; d1,5 a 3, moderada, i a partir de 3, alta. En el cas del sexe hi ha diferncies significatives, per sn baixes (del 0,098). Aquest resultat significa que el gnere explica la reincidncia, per lexplica poc. Els homes sn ms reincidents que les dones, per no en tots els programes aplicats. De fet, en els resultats per programes aquesta variable surt significativa quan saplica noms ATM i en la llibertat vigilada. En ambds casos es compleix que els nois sn ms reincidents que les noies. No succeeix el mateix amb linternament, la mediaci, la PBC, altres mesures en medi obert o les mesures cautelars. Destaquem aquesta dada, ats que en la poblaci adulta penitenciria la variable gnere era la variable fonamental per explicar la reincidncia.54 En el captol 6 es far un estudi ms detallat de la poblaci femenina, en el qual saprofundir encara ms en les caracterstiques especfiques daquest collectiu.

54

LUQUE, FERRER i CAPDEVILA (2005): La reincidncia penitenciria a Catalunya, p.100. 120

4.2.1.2. La nacionalitat
Taula 8. Nacionalitat i reincidncia en el delicte

Espanyol

Freqncia % de nacionalitat % de reincidncia general Residu corregit

Reincidncia general No S 1.867 540 77,6% 88,4% 6,0 246 63,4% 11,6% -6,0 2.113 75,6% 100,0% Valor 36,336 22,4% 79,2% -6,0 142 36,6% 20,8% 6,0 682 24,4% 100,0% gl 1 Valor ,114

Total 2.407 100,0% 86,1% 388 100,0% 13,9% 2.795 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Estranger Freqncia % de nacionalitat % de reincidncia general Residu corregit Total Freqncia % de nacionalitat % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson

Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Els estrangers sn ms reincidents que els espanyols, si b amb una significaci baixa. De fet, noms ho sn en el programa de mediaci, la qual cosa s fcil dexplicar a partir dels problemes de llengua o de diferncies conceptuals i culturals que el concepte de responsabilitzaci i reparaci pot tenir en maneres dentendres diferents de la nostra. En la resta de programes no surt significativa la variable nacionalitat. En el captol 7 sanalitza especficament una part de la poblaci estrangera, amb el propsit de comprovar amb ms profunditat les hiptesis que hem plantejat en aquesta recerca sobre la variable nacionalitat. La presncia important de diferents factors de risc en la poblaci estrangera s, com veurem, el que explica realment que surtin diferncies significatives quant a la reincidncia en el grup destrangers. Si ens fixem per rees geogrfiques (grfic 4), els magribins sn lnic collectiu que est per sobre quant a la reincidncia del que li correspondria segons el seu pes en

121

la poblaci, duna manera estadsticament significativa. Les diferncies de la resta drees geogrfiques no sn significatives. No podem dir res de la resta dfrica, sia, o resta del mn, ats el poc nombre de menors daquestes nacionalitats (cinc, quatre i quatre menors, respectivament).
Grfic 4. La reincidncia general segons les rees geogrfiques de procedncia.

Magrib Resta d'Europa Amrica Central i del Sud General Espanya Uni Europea 0%

58,50% 68,80% 73,30% 77,27% 77,60% 84,00% 20% 40% 60%

41,50% 31,30% 26,70% 22,73% 22,40% 16,00% 80% 100%

No-reincidncia

S reinicidncia

4.2.1.3. Les altres variables individuals considerades: el consum de txics i els problemes de salut mental Com es recull en les taules A1 i A2 de lannex 1, tant els joves que han consumit txics en qualsevol moment de la seva biografia com els que han tingut problemes de salut mental presenten un grau de reincidncia ms alt.

4.2.2. Variables sociofamiliars 4.2.2.1. Recollides al llarg de la seva histria Excepte el nombre de germans, la literatura cientfica ens situa com a factors de risc i probables causes dels comportaments dissocials totes les variables sociofamiliars que hem considerat en lestudi. Com es pot veure en la taula 9, totes aquestes variables sn estadsticament significatives a lhora dexplicar la reincidncia en el

122

delicte, llevat de la variable abusos sexuals intrafamiliars pel fet que es tracta duna informaci molt oculta i que difcilment queda enregistrada en els expedients dels menors.
Taula 9. Variables sociofamiliars histriques explicatives de la reincidncia.

Variable Nombre de germans Trencament de vincles familiars Desaparici traumtica de familiars Maltractaments fsics intrafamiliars Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars Abs sexual intrafamiliar Antecedents delictius familiars Problemes familiars de salut fsica Problemes familiars de salut mental Toxicomania en la famlia

Significaci

Potncia de la significaci Moderada Moderada Moderada Moderada Alta Alta Moderada Moderada Moderada

No reincident

Reincident

Taules de l'annex 1

S S S S S No S S S S

Fill nic No No No No No No No No

1 o 2 germans // 3 germans o ms S S S S S S S S

A3 A4 A5 A6 A7 A8 A9 A10 A11 A12

Per veure'n els resultats detallats, en la darrera columna sinforma de lordre de presentaci de les taules en lannex 1.

Els menors reincidents han patit al llarg de la seva vida, de forma estadsticament significativa, ms processos de trencament de vincles amb els seus progenitors; han viscut episodis de desaparici permanent daquests progenitors que han deixat empremta en la seva biografia; ms freqentment, han patit maltractaments fsics i psquics dins de lambient i el nucli familiar; han conviscut amb referents familiars que han tingut dificultats per transmetrels amb certa coherncia pautes i models educatius vlids, ja sigui perqu tenien problemes greus de salut fsica o de salut mental, de toxicomania o de comportaments delictius que els han suposat problemes amb la justcia. Els menors que han conviscut amb aquests models han acabat sent ms reincidents que els que no han patit aquestes situacions.

123

4.2.2.2. Recollides en el moment de finalitzar el darrer programa de la causa base Com en lapartat anterior, totes les variables recollides sn explicatives de la reincidncia. Nhi ha algunes que estan relacionades entre si, com lestabilitat del domicili i la situaci socioeconmica del nucli familiar: una variable sembla conseqncia de laltra, ja que no disposar de domicili fix o viure al carrer ha de provenir duna situaci socioeconmica insuficient. Ambdues variables sn presents molt ms en els menors que han coms nous delictes. Viure fora del nucli familiar, probablement sense cap suport en el moment dacabar la mesura judicial, s un factor de risc a lhora de cometre nous fets delictius. Tamb ho s no realitzar cap activitat escolar o formativa o no ocupar el temps en una feina productiva. La perspectiva de disposar de les 24 hores del dia com a temps desocupat es confirma com un factor de risc a lhora de cometre nous fets delictius. Si a tot aix safegeix el fet de passar aquest temps amb grups que es dediquen a activitats dissocials, el risc s mxim. La variable del grup dissocial s la ms significativa de totes les recollides i referma empricament en la recerca el que ja sha dit en altres moments respecte a la importncia que t el grup per als joves adolescents i la pressi que pot exercir sobre les seves conductes. El fet de tenir parella o no tenir-ne s una variable poc recollida, malgrat la seva importncia segons la literatura cientfica. Daqu que els resultats, tot i ser significatius, sn poc determinants. No tenir parella o tenir-la, si aquesta s prosocial, no influeix en el fet de reincidir o no. En canvi, tenir una parella que sigui dissocial afecta de manera clara en el fet que es cometin nous fets delictius. Com veurem, aquesta variable s molt ms determinant en les noies: si la seva parella s dissocial, el pronstic de risc s molt ms significatiu.

124

Taula 10. Variables sociofamiliars recollides en el moment de la finalitzaci de la intervenci de la Justcia en la causa base. Variable Significaci Potncia de la significaci No reincident Reincident Taules de l'annex 1

Estabilitat del domicili Situaci socioeconmica del nucli familiar Nucli de convivncia actual Matriculaci escolar Formaci escolar en el moment de finalitzar Situaci laboral: treballa? T relaci amb grups dissocials? T parella?

S S

Moderada Moderada

Domicili fix Alta/suficient

No domicili fix / al carrer Insuficient Famlia extensa

A13 A14

Moderada

Famlia dorigen

DGAIA / DGJJ / Sol No matriculat Formaci no reglada ESO no finalitzada

A15

Baixa

Matriculat ESO finalitzada / mduls grau mitj / Batxillerat / Universitat

A16

Moderada

A17

S S S

Moderada Molt alta Baixa

S No -

No S Parella dissocial

A18 A19 A20

4.2.3. Variables criminolgiques 4.2.3.1. Historial criminolgic Els menors reincidents han estat ms implicats en causes anteriors que no els menors que no han estat reincidents. La mitjana dels reincidents s de 3,52 antecedents, mentre que la mitjana dels no reincidents s d1,02 antecedents. Entre els reincidents tamb trobem, de manera significativa, ms menors que han coms un nou fet delictiu mentre sestava aplicant lltim programa de la causa base.

Respecte al nombre de fets delictius associats a la causa base, els reincidents han coms una mitjana de 1,31 fets, mentre que la mitjana dels no reincidents s d1,23.

125

Tot i ser diferncies significatives, no s una variable massa discriminant entre els dos grups. Tamb sobserva que els reincidents cometen ms fets delictius contra la propietat, mentre que els no reincidents ho fan contra la salut pblica. Els delictes que els reincidents cometen en la causa base sn ms violents que no els dels no reincidents, tot i que ambdues significacions sn baixes. Quant a la qualificaci dels fets delictius, ambds grups cometen la mateixa proporci de faltes i delictes que els correspondria. Els reincidents, per, tenen un proporci ms alta de temptatives. No sha trobat cap diferncia entre un grup o un altre en estudiar la variable amb qui comet el fet delictiu. Espervem trobar entre els reincidents ms proporci de menors que cometen els fets delictius en grup (amb persones majoritriament ms grans de 18 anys) o b sols; per contra, espervem que els no reincidents cometessin ms sovint els delictes amb un grup diguals. Aquesta hiptesi no sha confirmat. En els casos que han acabat noms en assessorament tcnic o noms en cautelar, destaquem que si lequip tcnic fa la proposta de no continuar tramitant lexpedient, efectivament el menor o la menor desprs no reincideix. Quan lequip tcnic ha fet la proposta de concretar una mesura en el moment de laudincia i, en canvi, la causa resta arxivada, hi ha significativament ms reincidents. El motiu del perqu no sha fet cas a la proposta de lequip tcnic ha estat la prescripci dels fets. En el grup dels reincidents aquesta contingncia s significativament superior. Deixar sense resposta cert tipus de comportaments es demostra contraproduent per la percepci dimpunitat que rep el menor o la menor, que ho pot tornar a provar. Finalment, ledat en qu finalitzen la causa base s com a mitjana de mig any de diferncia entre els reincidents i els no reincidents (17,26 els reincidents per un 17,70 els no reincidents) i significativa estadsticament. Els menors ms reincidents sn ms joves quan acaben la causa base, un fet que tamb es dna en la poblaci adulta.

126

Taula 11. Variables penals i criminolgiques.

Variable Grup de delicte en la causa base Gravetat del delicte en la causa base Tipus de fet delictiu en la causa base Nombre de fets delictius comesos en la causa base Nombre dimplicats en el fet delictiu en la causa base Causes prvies a la causa base Causes durant la causa base Proposta tcnica pel fet delictiu (noms ATM i cautelars) Situaci del fet delictiu (noms ATM i cautelars)

Significaci S S S S No S S

Potncia de la significaci Baixa Baixa Baixa Baixa Alta Moderada

No reincident Contra la salut pblica Delicte no violent 1 fet delictiu No No No continuar tramitant lexpedient Sobresement definitiu

Reincident Contra la propietat Delicte violent Temptativa S S Llibertat vigilada / a concretar en lacte de laudincia / Altres Sobresement per prescripci

Veure annex 1 taula A21 A22 A23 A24 A25 A26 A27

Alta

A28

Moderada

A29

Tamb hem volgut saber si segons el programa aplicat al jove infractor, aquest reincideix ms en lmbit de justcia juvenil, si tamb ho fa com a major dedat penal o si acaba la carrera delictiva un cop es fa major dedat; o b ja no torna a reincidir. El grfic 5 recull aquestes dades.

127

Grfic 5. mbit en qu es produeix la reincidncia.

Mediaci Noms ATM Noms cautelars Altres medi obert PBC Llibertat vigilada Internament No reincidncia Reincidncia a JJ Reincidncia a JJ i adults Reincidncia a adults

No-reincidncia Internament Llibertat vigilada PBC Altres medi obert Noms cautelars Noms ATM Mediaci 37,2% 68,1% 76,8% 80,0% 60,6% 76,1% 87,3%

Reincidncia a JJ 35,8% 17,1% 16,9% 12,0% 33,8% 16,1% 10,9%

Reincidncia a JJ i adults 8,8% 2,1% 2,1% 0,0% 5,6% 1,2% 0,3%

Reincidncia a adults 18,2% 12,7% 4,2% 8,0% 0,0% 6,5% 1,5%

Les diferncies sn estadsticament significatives. Aix significa que el perfil del jove de cada programa s diferent i en funci del programa que se li apliqui en la causa base ens orientar en el percentatge de casos que no cometran nous delictes, els percentatges que en cometran en lmbit de la justcia juvenil, i els que la carrera delictiva continuar fins a la justcia dadults. Els als quals sels ha aplicat un programa dinternament tenen un perfil amb ms probabilitats de reincidir com a menors i com a adults. El perfil de joves als que sels ha aplicat llibertat vigilada t una proporci a adults ms alta que la que li correspondria estadsticament.

128

El perfil de joves que reben noms mesures cautelars presenten un percentatge estadsticament rellevant per cometre nous delictes com a menors i com a adults. El perfil de joves que reben programes de mediaci i reparaci presenten un percentatge estadsticament rellevant per no cometre nous delictes.

4.3. Les caracterstiques de la reincidncia


4.3.1. El temps que es triga a reincidir El temps de mitjana que es triga a reincidir, per a tota la poblaci de reincidents, s de 193,67 dies. La mitjana en el nombre de reincidncies s d'1,88.

4.3.1.1. Segons el gnere


Grfic 6. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per sexe.

230 220 Dies que triguen a reincidir 210 200 190 180 170 190,78 Homes 226,65 Dones 193,67 Total 1,68 1,9 1,88

1,95 1,9 Nombre de reincidncies 1,85 1,8 1,75 1,7 1,65 1,6 1,55

Malgrat que les noies triguen ms dies de mitjana a reincidir, i el nombre de reincidncies s menor, les diferncies no sn estadsticament significatives.

129

4.3.1.2. Segons la nacionalitat


Grfic 7. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per nacionalitats.

250

2,2 1,81 1,88

2,5

Dies que triguen a reincidir

200

2 Nombre de reincidncies

150

1,5

100

50 202,7 Espanyol 161,63 Estrangers 193,67 Total

0,5

Les diferncies sn estadsticament significatives en tots dos casos. Els menors estrangers reincideixen abans i ho fan un nombre superior de vegades.

4.3.1.3. Segons els programes imposats en la causa base


Grfic 8. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per programa imposat en la causa base.

300 Dies que triguen a reincidir 250 200 150 100 50 0 242,31 Mediaci i reparaci 198,01 Assessorament tcnic 153,82 Mesures cautelars 255 Altres mesures de medi obert 167,54 PBC 170,25 Llibertat vigilada 168,93 Internament 193,67 Total
1,82 1,94 2,39 2 1,97 1,67 1,9 1,88

3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 Nombre de reincidncies

130

Les diferncies no sn significatives, ni pel que fa als dies que triguen a reincidir, ni pel que fa anombre de reincidncies. El programa imposat en la causa base no explica aquestes variables. Malgrat aix, podem veure com els grups altres mesures en medi obert i mediaci sn els que triguen ms dies a reincidir, mentre que les mesures noms cautelars, en laltre extrem, sn les que triguen menys i amb ms nombre de reincidncies.

4.3.1.4. Segons lagrupaci de delicte


Grfic 9. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per agrupaci de delictes.

350 Dies que triguen a reincidir 300 250 200 150 100 50 0 Contra el patrimoni / la propietat Contra la llibertat sexual Contra la salut pblica / drogues Contra les persones Altres Total 1,93 1,74 1,67 1,2 1,56 1,86

2,5 2 1,5 1 0,5 Nombre de reincidncies

202,2

86,67

192

322,86

199,67

195,9
0

Hi ha diferncies significatives entre els grups contra la llibertat sexual i contra la salut pblica, pel que fa al temps que triguen a reincidir. Els primers tarden molt menys. En nombre de reincidncies, tamb sn significatives les diferncies entre els delictes contra el patrimoni / la propietat i contra la salut pblica. La resta de diferncies no sn estadsticament rellevants.

131

4.3.1.5. Segons la violncia del delicte


Grfic 10. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies segons la violncia del delicte.

199 198 Dies que triguen a reincidir 197 196 195 194 193 192 191 190 189

1,94

2 1,95 1,86 1,9 1,85 1,8 Nombre de reincidncies

1,75 1,75 1,7 192,21 Delicte violent 198,09 Delicte sense violncia 195,9 Total 1,65

Si el delicte en la causa base s violent, sobserva que posteriorment en la reincidncia hi ha diferncies significatives amb el temps que triguen a tornar a delinquir. No hi ha diferncies rellevants en el nombre de reincidncies.

132

4.3.1.6. Segons els antecedents


Grfic 11. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies segons els antecedents.

350 300 Dies que triguen a reincidir 250 1,39 200 150 100 50 0 294,19 No 157,78 S 193,67 Total 2,06 1,88

2,5

1,5

0,5

Les diferncies sn estadsticament significatives en ambdues situacions, tant en els dies que es triga a reincidir (quasi el doble) com en el nombre de reincidncies. Els que tenen antecedents obtenen pitjors resultats. 4.3.2. La comparaci amb la reincidncia dadults En relaci amb aquestes dues variables relacionades amb la reincidncia temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies, els resultats sn molt semblants als obtinguts quan sestudia la reincidncia dadults Luque, Ferrer i Capdevila (2005). Tampoc no hi ha diferncies significatives respecte al gnere, la nacionalitat i els antecedents penals. El programa imposat en la causa base s una variable especfica de la recerca de joves i, per tant, no s comparable amb la dadults. La variable violncia en el delicte en la causa base no es va mesurar en la recerca dadults. Quant a lagrupaci de delictes, en els adults no hi havia diferncies significatives entre els diferents grups de delictes i el temps que els subjectes trigaven a reincidir o en el nombre de reincidncies, mentre que en els menors acabem de veure que s que nhi ha.

133

Nombre de reincidncies

Malgrat que els perodes de seguiment de la reincidncia sn diferents en ambdues recerques, hem considerat orientatiu incloure com a aproximaci a la comparaci entre adults i menors els temps mitjans que cadascun dels grups de delictes triguen a reincidir, s a dir, la mitjana de reincidncies.
Menors Temps que triguen a reincidir 1) Contra la llibertat sexual (86,67 dies) 2) Contra la propietat (192 dies) 3) Contra les persones (202,2 dies) 4) Contra la salut pblica (322,86 dies) De ms reincidncies a menys Nombre de reincidncies Nombre de reincidncies 1) Contra la propietat (1,93) 2) Contra les persones (1,74) 3) Contra la llibertat sexual (1,67) 4) Contra la salut pblica (1,2) Temps que triguen a reincidir De menys temps a ms temps Adults De menys temps a ms temps 1) Contra la propietat (524,4 dies) 2) Contra la llibertat sexual (541,6 dies) 3) Contra la salut pblica (629,7 dies) 4) Contra les persones (647,9 dies) De ms reincidncies a menys 1) Contra la propietat (2,69) 2) Contra la salut pblica (2,4) 3) Contra les persones (1,56) 4) Contra la llibertat sexual (1,38)

Dels resultats destaquem com a principals conclusions generals que els menors triguen molt menys temps a reincidir que els adults. Ara b, cal tenir en compte que en els menors es recull qualsevol tipus de delicte que ha arribat de fiscalia, mentre que en els adults es controla quan simposa una mesura privativa de llibertat. El concepte de reincidncia que hem utilitzat en la recerca de menors s molt ms ampli. En canvi els adults reincideixen ms que els menors en tots els tipus dagrupaci de delictes.

134

4.4. Les diferncies de perfil entre reincidents i no reincidents


4.4.1 Perfil general del reincident i del no reincident La informaci del perfil general del reincident i del no reincident lhem anat construint variable a variable al llarg daquest captol, en els apartats 4.2. i 4.3. Ara presentem, com a sntesi, el perfil general del reincident davant el que no ho s.

Perfil del jove reincident s home s estranger T ms germans La mitjana d'edat en el primer contacte amb la justcia s de 15 anys s consumidor de txics Els que tenen problemes de salut mental estan en aquest grup Ha viscut trencament de vincles familiars Ha viscut prdues traumtiques de familiars Ha patit maltractaments fsics intrafamiliars Ha patit maltractaments psquics o emocionals Hi ha antecedents delictius en la famlia Hi ha problemes greus de salut fsica i/o de salut mental en la famlia En la famlia hi ha problemes de toxicomania s ms freqent la inestabilitat en la residncia La situaci socioeconmica s insuficient Viu en centres de menors o sol No est matriculat a nivell escolar No t estudis o no ha acabat lESO No treballa T relaci amb grups dissocials Si t parella, aquesta s dissocial En la causa base se li ha imposat mesura cautelar o llibertat vigilada o internament. Comet delictes contra la propietat En la causa base consta un delicte violent T antecedents. La mitjana s de 3,52 La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 7,66 Continua cometent fets delictius malgrat que est sota control de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la justcia: 17,26 anys de mitjana

Perfil del jove no reincident s dona s nacional s fill nic La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de 16,4 anys No consumeix txics No presenta problemes de salut mental No ha viscut trencament de vincles familiars No ha viscut prdues traumtiques de familiars No ha patit maltractaments fsics intrafamiliars No ha patit maltractaments psquics o emocionals No hi ha antecedents delictius en la famlia No hi ha problemes greus de salut fsica i/o de salut mental dins de la famlia No hi ha problemes de toxicomania en la famlia Hi ha estabilitat domiciliria La situaci socioeconmica s suficient o alta Viu amb la famlia dorigen Mant la referncia escolar Ha finalitzat lESO o t ms formaci superior Els que tenen edat per treballar majoritriament sinclouen en aquest grup No t relaci amb grups dissocials No t parella o si en t s prosocial En la causa base se li ha imposat mediaci Comet delictes contra la salut pblica En la causa base consta un delicte no violent No t antecedents, o en t menys. La mitjana s d'1,02 La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 2,24 No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la justcia: 17,70 anys de mitjana

135

4.4.4.1. Perfil del reincident violent front al reincident no violent Les caracterstiques que surten significativament diferents entre ambds perfils sn les segents:
Perfil del jove reincident violent s home s nacional La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de 14,8 anys s consumidor de txics Ha patit maltractaments fsics intrafamiliars Viu amb famlia extensa o en centres de menors No treballa T relaci amb grups dissocials Comet delictes contra la propietat T ms antecedents Continua cometent fets delictius tot i estar sota control de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la DGJJ: 16,5 anys de mitjana Perfil del jove reincident no violent s dona s estranger La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de 15,2 anys No consumeix txics No ha patit maltractaments fsics intrafamiliars Viu amb parella o altres Treballen, si tenen ledat legal per ferho. No t relaci amb grups dissocials Comet delictes contra la salut pblica T menys antecedents No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la DGJJ: 17,70 anys de mitjana

4.4.2. Perfil del reincident i del no reincident en cada programa A continuaci es presenten les diferncies de perfil entre els reincidents i els no reincidents en cada programa. Malgrat que hi ha el risc que la informaci sigui redundant, ens ha semblat necessari especificar per a cada programa les variables que han sortit estadsticament diferents pel que fa al perfil daquests dos grups. Com a conclusi general sobserva que hi ha fora homogenetat interna de perfils en cadascun dels programes, excepte en el PBC. Ja hem esmentat que aquesta mesura saplica a infractors de perfils molt diferents. En tot cas, per a la resta de

136

mesures, les diferncies que pugui haver-hi entre els reincidents i els no reincidents no sexpliquen per les variables que hem controlat. En la taula 12 es recull si shan trobat diferncies estadsticament significatives entre els reincidents i els no reincidents, internament per a cadascun dels programes i en relaci amb les diferents variables estudiades.
Taula 12. Diferncies entre reincidents i no reincidents per a cadascuna de les variables estudiades i en relaci amb cada programa. Hi ha diferncia entre reincident/ no reincident per a cada variable en cada programa? Sexe Nacionalitat Edat en l'inici de lexpedient Germans Tipus de residncia Nucli de convivncia Trencament de vincles Desaparici traumtica de familiar Situaci socioeconmica en nucli familiar Maltractaments fsics intrafamiliars Maltractaments psquics/emocionals intr. Abs sexual intrafamiliar Antecedents delictius familiars Problemes salut fsica familiars Problemes salut mental familiars Toxicomania famlia Matrcula escolar Formaci escolar Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Relaci de parella Problemes de salut mental en el menor Consum de txics en el menor Grup de delicte Nombre de fets delictius (intervals) Tipus de fet delictiu Nombre dimplicats en el fet delictiu Causes prvies Causes durant Delicte violent en la causa base Nombre de causes totals est implicat Edat en la finalitzaci del programa Total diferncies significatives

Mediaci
No S S S No No No No No No S No S No No No S S S No No No No S No No No S S No S S 13

Cautelars Altres M.O.


No S No S No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No S No No S No 3 No No No No S No S No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No No S No 3

PBC
No No S No No No S S S S S No S S S S No S S S No No S No No No No S S No S S 17

LV
S No S No S No No No S No No No No No No No No No No S No No No No No No No S S No S No 8

Internament
No No No No No No S No No No No No No No No No No No S S No No S S No No No S No No S S 8

137

4.4.2.1. La mediaci i reparaci


Perfil del jove reincident s estranger T ms germans La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de mitjana als 15,7 anys Ha patit maltractaments psquics o emocionals No est matriculat a nivell escolar No t estudis o no ha acabat lESO No treballa Perfil del jove no reincident s fill nic La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de mitjana als 16,5 anys No ha patit maltractaments psquics o emocionals Mant la referncia escolar Ha finalitzat lESO o t ms formaci superior Els que tenen edat per treballar majoritriament sinclouen en aquest grup No t antecedents, o menys. La mitjana s de 0,29 La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s d'1,18 s ms jove quan finalitza la intervenci de Justcia: 17,34 anys de mitjana

T molt pocs antecedents. La mitjana s de 0,77 La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 3,08 s ms jove quan finalitza la intervenci de Justcia: 16,62 anys de mitjana

4.4.2.2. Les mesures cautelars


Perfil del jove reincident T ms germans T molt pocs antecedents. La mitjana s d'1,68 La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 5,79 Continua cometent fets delictius malgrat que est sota control de la DGJJ Perfil del jove no reincident s fill nic No t antecedents La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s d'1,72 No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ

4.4.2.3 Altres programes en medi obert Perfil del jove reincident Ha viscut trencament de vincles familiars La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 6,20 Perfil del jove no reincident No ha viscut trencament de vincles familiars La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 2,70

138

4.4.2.4. Prestacions en benefici de la comunitat


Perfil del jove reincident La mitjana d'edat en el primer contacte amb la justcia s de 14,54 anys s consumidor de txics Ha viscut prdues traumtiques de familiars Ha patit maltractaments fsics intrafamiliars Ha patit maltractaments psquics o emocionals Hi ha antecedents delictius dins la famlia Dins la famlia hi ha problemes greus de salut fsica i/o de salut mental Dins la famlia hi ha problemes de toxicomania s ms freqent la inestabilitat en la residncia La situaci socioeconmica s insuficient No t estudis No treballa La situaci socioeconmica s suficient o alta Ha finalitzat l'ESO o t formaci superior Els que tenen edat per treballar majoritriament sinclouen en aquest grup T relaci amb grups dissocials T antecedents. La mitjana s de 3,89 La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 7,98 Continua cometent fets delictius tot i estar sota control de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la DGJJ: 17,05 anys de mitjana No t relaci amb grups dissocials No t antecedents, o menys. La mitjana s d'1,30 La mitjana de causes en el seu expedient de justcia juvenil s de 2,50 No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ s ms jove quan finalitza la intervenci de la DGJJ: 17,93 anys de mitjana Perfil del jove no reincident La mitjana d'edat en el primer contacte amb la justcia s de 15,90 anys No consumeix txics No ha viscut prdues traumtiques de familiars No ha patit maltractaments fsics intrafamiliars No ha patit maltractaments psquics o emocionals No hi ha antecedents delictius dins la famlia Dins la famlia no hi ha problemes greus de salut fsica i/o de salut mental No hi ha problemes de toxicomania familiar Hi ha estabilitat domiciliria

139

4.4.2.5. La llibertat vigilada


Perfil del jove reincident s home La mitjana d'edat en el primer contacte amb la justcia s de 14,8 anys La situaci socioeconmica s insuficient T relaci amb grups dissocials T antecedents. La mitjana s de 4,16 La mitjana de causes en el seu expedient de Justcia juvenil s de 8,29 Continua cometent fets delictius tot i estar sota control de la DGJJ No t relaci amb grups dissocials No t antecedents, o menys. La mitjana s de 3,02 La mitjana de causes en el seu expedient de Justcia juvenil s de 4,85 No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ Perfil del jove no reincident s dona La mitjana d'edat en el primer contacte amb la justcia s de 15,2 anys La situaci socioeconmica s suficient

4.4.2.6. Linternament
Perfil del jove reincident Presenta consum de txics Ha viscut trencament de vincles familiars No treballa Perfil del jove no reincident No manifesta consum de txics No ha viscut trencament de vincles familiars Els que tenen edat per treballar majoritriament sinclouen en aquest grup T relaci amb grups dissocials Si t parella, aquesta s dissocial Comet delictes contra la propietat o contra les persones La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 12,84 No t relaci amb grups dissocials No t parella o si en t s prosocial Comet delictes contra la salut pblica o altres La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 8,49

140

4.4.2.7. Una breu referncia a les permanncies en el centre durant el cap de setmana Ja hem esmentat les permanncies en centre durant el cap de setmana com una de les mesures possibles que cal aplicar recollides en la LORPM. En la poblaci objecte destudi, aquesta mesura es va aplicar poc com a mesura base, ja que noms es va fer en nou casos. A efectes de lestudi, aquests menors tots nois shan afegit al grup dinternament, ats que el compliment de la mesura es realitza en centre tancat encara que noms sigui durant el cap de setmana. Amb un grup tan redut s molt arriscat fer anlisis quantitatives per poder extreuren qualsevol tipus de conclusions. No obstant aix, ens ha semblat pertinent esmentar les caracterstiques principals que respecte a les variables estudiades hem trobat en aquests joves, sense pretendre obtenir conclusions generalitzables: Totes les permanncies de cap de setmana shan aplicat a nois. Per nacionalitats, hi ha set espanyols i dos estrangers. Destaca la toxicomania del jove, que est present en set dels nous casos. El nucli de convivncia s ben heterogeni: quatre nois viuen amb la famlia dorigen; un amb famlia acollidora; un sota la tutela de la DGAIA; un viu amb parella i amb un fill; un viu en el centre de justcia juvenil, i el darrer viu amb amics. La composici familiar s nombrosa: cinc dels nou tenen tres germans o ms; tres en tenen dos, i noms un s fill nic. Dels nou joves, vuit han patit trencament de vincles familiars. Per a set dels nou, aquest trencament ha estat traumtic. Sis dels nou tenen una situaci socioeconmica insuficient. En tres casos shan recollit maltractaments fsics. En cinc casos shan recollit maltractaments psquics o emocionals.
141

Noms en un cas hi ha antecedents delictius a la famlia. Noms en un cas hi ha problemes de salut fsica i en dos hi ha problemes de salut mental. En cinc dels nou casos hi ha antecedents de toxicomania familiar. A nivell formatiu la majoria, vuit de nou, no estan matriculats. Cap dels nou no han acabat els estudis. No treballen (set dels nou). Cinc dells es relacionen amb grups dissocials. Quant al perfil criminolgic, s fora acusat: tots tenen antecedents. Alguns amb nombroses causes (un en t 43; un altre, 19; un altre, 17; un altre, set; nhi ha tres amb cinc causes; un amb tres, i un amb dues). El tipus de delicte que han coms est molt repartit, per grups (dos contra les persones, dos contra la propietat, dos contra la salut pblica i tres altres). Hi ha major prevalena en la comissi del delicte sol (set de nou). Noms sen comet majoritriament un (set de nou). Sense violncia (set de nou). Destaquem que quatre dels nou tenen posteriorment expedient obert a adults, la qual cosa indica que en algun moment han ingressat en un centre penitenciari. Les dades ens descriuen un grup fora dur per al perfil que podrem esperar en una mesura com aquesta. Es podia esperar que els joves realitzessin activitats durant la setmana per fonamentar que el compliment de la mesura es fes en cap de setmana. I no s aix: en la majoria dels casos els joves no tenen cap activitat reglada, formativa o professional a fer. Tamb hi ha un problema de toxicomania important en els joves, sense que constin controls ni ingressos en centres especialitzats. Respecte als tipus de mesures que sels ha aplicat en causes anteriors preval la
142

llibertat vigilada i noms assessorament. Tan sols en el cas del jove amb 43 causes hi ha hagut un internament previ en centre de menors.

143

5. La predicci de la reincidncia de menors


Un dels objectius de la recerca era identificar quins factors esttics (edat, gnere, etc.) i quins de dinmics (nivell formatiu, xarxa de relacions socials, consum de txics, etc.) sn els que millor expliquen el risc de reincidncia en general i els que millor prediuen la possibilitat de reincidncia, en funci de la mesura aplicada o la intervenci feta. En aquest captol es presenta el procediment de recerca que sha seguit per obtenir models de predicci de la reincidncia, mitjanant la tcnica de la regressi logstica. Aquests models shan aplicat a tres dels tipus de mesura imposats: PBC, llibertat vigilada i internament. Tamb, en relaci amb el conjunt dels reincidents, es presenta un model de predicci de delinqncia violenta fonamentat en les variables estudiades.

5.1. El procediment de predicci


En tots els casos, el procediment de creaci dun model de predicci passa per: a) la determinaci de les variables explicatives de la reincidncia; b) la detecci de les interaccions entre variables que no presenten una relaci de colinealitat; c) la determinaci de les interaccions no colineals que sn explicatives de la reincidncia i d) la creaci del model mitjanant lanlisi de la regressi logstica.

5.2. Predicci de la reincidncia dels joves amb mesura de PBC


En lannex 2 es recull el procediment metodolgic que sha seguit per trobar les variables ms explicatives a lhora de predir la reincidncia, els clculs fets i les equacions resultants, de manera que el lector pot seguir fil per randa el procs estadstic que sha seguit per arribar als resultats que aqu es resumeixen. Les variables i les interaccions de les variables que lanlisi multivariant ha detectat com a ms explicatives de la reincidncia en la PBC sn: 1. Maltractaments fsics intrafamiliars. 2. Edat en la finalitzaci del programa.
144

3. Nombre de causes prvies. 4. Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars. 5. Nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa. Pel que fa als maltractaments fsics intrafamiliars, aquest s el factor que t ms pes sobre la reincidncia en la mesura de PBC, i es torna un factor de protecci quan en el si de la famlia no es donen maltractaments fsics. Ledat en la finalitzaci de la mesura aplicada tamb s un factor de protecci, ats que protegeix de la reincidncia a mesura que el jove creix. Tanmateix, quan es tracta de joves que han patit maltractaments en lmbit familiar, ledat en la finalitzaci del programa esdev un factor de risc, ja que com ms gran s el jove, ms probabilitats t de reincidir si ha estat maltractat. Daltra banda, el nombre de causes prvies s un factor clarament de risc, perqu com ms causes prvies hi hagi, ms probabilitat hi haur que el menor torni a delinquir i, a ms, aquest factor encara t ms risc a mesura que els joves sn ms grans. En conclusi, els maltractaments fsics en el si de la famlia i el nombre de causes prvies sn factors clarament de risc sobre la futura reincidncia dels joves que han estat sotmesos a PBC. Ledat primerenca de finalitzaci del programa s un factor de protecci, llevat que es tracti de menors maltractats i que creixi el nombre de causes prvies, casos en qu ledat s un factor de risc. Pel que fa als percentatges de classificaci correcta, el model obtingut classifica correctament el 95,8% dels no reincidents, el 40,0% dels reincidents i el 86,2% del total. Ara b, els possibles i variats escenaris que es poden presentar segons els valors que prenen unes variables i interaccions o unes altres condueix al clcul de probabilitats mitjanant lequaci lineal z que es troba recollida en lannex 2 respecte a la predicci duna reincidncia eventual i que inclou tres variables. En la taula 1 daquest captol es recullen les probabilitats55 de reincidncia en 48 supsits. Cada supsit es correspon amb unes caracterstiques determinades dun

Els valors de les probabilitats oscillen entre 0 i 1. A mesura que la probabilitat sapropa a 0, el jove pot ser tipificat com a no reincident, mentre que, inversament, com ms sapropa a 1 el valor de la probabilitat, hi ha ms risc de reincidncia i el jove pot ser classificat com a reincident en potncia. El 145

55

jove pel que fa a les tres variables incloses en lequaci, sigui directament o en interacci amb altres variables. Per exemple, en el supsit 1 es tracta dun jove de 15 anys que no ha estat objecte de maltractaments fsics i que compta amb sis causes prvies; en el supsit 41, es tracta dun jove tamb de 15 anys i tamb amb sis causes prvies que s que ha estat objecte de maltractaments. La probabilitat de reincidncia del supsit 1 s de 0,000 (jove potencialment no reincident) i la del 41 s de 0,994 (jove potencialment reincident). s a dir, la variable maltractaments fsics intrafamiliars s tan important en la predicci de la reincidncia que s capa de pronosticar un jove com a potencialment molt reincident o tot el contrari, en funci de si es dna o no ho es dna. Igualment, si el tret que varia s ledat en la finalitzaci del programa, com en el cas del supsit 37 (probabilitat de reincidncia de 0,912), en qu el jove t 19 anys, sis causes prvies i no ha patit maltractaments, la probabilitat de reincidncia dels joves augmenta a mesura que ho fa ledat quan es tracta de joves que no han patit maltractaments. Tanmateix, com ja sha dit anteriorment, la influncia de ledat s protectora quan es tracta de menors que s han patit maltractaments fsics intrafamiliars, com aix ho indica la comparaci entre els supsits 4 i 47, en qu la probabilitat de reincidncia s de 0,000 i d1,000, i les edats de 19 i 15 anys, respectivament. Finalment, pel que fa al nombre de causes prvies, la variable juga un paper menys important que les anteriors i influeix de manera diferent en unes edats i unes altres. En els ms joves, un nombre ms alt de causes prvies protegeix duna la reincidncia futura. Els supsits 3, 23, 27 i 47, referits a un jove de 15 anys, en sn un bon exemple: quan no hi ha maltractaments (3,23) la probabilitat de reincidncia augmenta de 0,000 a 0,205 quan les causes baixen de 10 a 0; quan hi ha maltractaments (27 i 47), la probabilitat augmenta de 0,593 a 1,000 quan les causes disminueixen de 10 a 0. Nogensmenys, en els 2 casos en qu no hi ha hagut maltractaments fsics, els joves poden ser considerats com a potencialment no reincidents ats que les seves probabilitats sn inferiors a 0,500 (supsits 3 i 23).
llindar entre els subjectes potencialment reincidents i els que no ho sn sestableix en el valor de probabilitat 0,5. 146

Contrriament, els supsits 27 i 47 que han patit maltractaments, malgrat la variaci de probabilitat de reincidncia produda per la diferncia en el nombre de causes prvies, sn potencialment reincidents. Respecte dels ms grans, el nombre de causes prvies augmenta la probabilitat de reincidncia: els supsits 12 i 46 es refereixen a joves de 21 anys i sense maltractaments fsics. Lun, sense causes prvies i laltre, amb 10 causes prvies. El primer t una escassa probabilitat de reincidir del 0,017 i el segon una mxima probabilitat d1; els supsits 5 i 34 illustren la probabilitat de reincidncia de 0,000 i de 0,847 de dos joves de 21 anys amb maltractaments fsics i 0 i 10 causes prvies respectivament. Aquestes dades indiquen que quan es tracta de joves ms grans, el nombre de causes prvies no noms s un factor de risc, sin que adquireix tanta potncia en la predicci com la variable maltractaments fsics.

147

Taula 1. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de PBC en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat en la finalitzaci del programa i nombre de causes prvies. Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 Maltractaments fsics intrafamiliars No No No S S S S No S S S No No No No No No No No S No S No No S No S No S S S S S S S S No S No No S No S No No No S S Edat en la finalitzaci del programa 15 anys 15 anys 15 anys 19 anys 21 anys 21 anys 21 anys 15 anys 19 anys 21 anys 19 anys 21 anys 15 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 21 anys 15 anys 19 anys 19 anys 21 anys 15 anys 19 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 17 anys 21 anys 17 anys 17 anys 19 anys 15 anys 21 anys 19 anys 15 anys 19 anys 15 anys 21 anys 21 anys 21 anys 15 anys 15 anys Causes prvies 6 causes 8 causes 10 causes 0 causes 0 causes 2 causes 4 causes 4 causes 2 causes 6 causes 4 causes 0 causes 2 causes 10 causes 8 causes 0 causes 6 causes 4 causes 2 causes 6 causes 0 causes 8 causes 0 causes 2 causes 8 causes 2 causes 10 causes 4 causes 10 causes 8 causes 10 causes 6 causes 4 causes 10 causes 2 causes 0 causes 6 causes 8 causes 4 causes 8 causes 6 causes 10 causes 4 causes 6 causes 8 causes 10 causes 0 causes 2 causes Probabilitat 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,002 0,002 0,002 0,015 0,017 0,023 0,024 0,032 0,041 0,043 0,056 0,073 0,084 0,095 0,097 0,205 0,211 0,363 0,477 0,593 0,625 0,694 0,752 0,780 0,802 0,844 0,847 0,878 0,906 0,912 0,942 0,979 0,985 0,994 0,998 0,999 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000

148

5.3. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura de llibertat vigilada


Les variables que lanlisi multivariant ha detectat com a ms explicatives de la reincidncia en la llibertat vigilada sn: 1. El sexe. 2. La situaci socioeconmica del nucli familiar. 3. Les relacions amb els grups dissocials. Pel que fa a la primera, el sexe, la categoria home es manifesta com un factor de risc davant la categoria dona. Tamb sn categories de risc una situaci econmica insuficient en el nucli familiar, davant les situacions suficient i alta, que sn categories protectores de la reincidncia, i el fet de relacionar-se amb grups dissocials. El model de lequaci obtingut (vegeu lannex 2) classifica correctament el 67,9% de la totalitat dels casos, malgrat que classifica millor els no reincidents (75,9% de classificaci correcta) que els reincidents (51,1% de classificaci correcta). Tal com sha fet amb la PBC, en la taula 2 es presenten les probabilitats de reincidncia, en aquesta ocasi de 12 supsits. Com lanterior cas, cada supsit es correspon amb unes caracterstiques determinades dun jove segons les tres variables incloses en lequaci. Com a exemple, el supsit 1 es tracta duna noia amb una situaci econmica familiar suficient, que no es relaciona amb grups dissocials i la probabilitat de reincidncia de la qual s de 0,057. El supsit 12, es tracta dun noi de recursos econmics familiars insuficients, que es relaciona amb grups dissocials i amb una probabilitat de reincidncia de 0,502.

149

Taula 2. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de llibertat vigilada en funci dels valors de les variables sexe, situaci econmica del nucli familiar i relaci amb grups dissocials. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).

Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Relaci amb grups dissocials No No S S No No S No S S No S

Situaci econmica en el nucli familiar Suficient Alta Suficient Alta Insuficient Suficient Insuficient Alta Suficient Alta Insuficient Insuficient

Sexe Dona Dona Dona Dona Dona Home Dona Home Home Home Home Home

Probabilitat 0,057 0,067 0,101 0,118 0,124 0,187 0,208 0,216 0,300 0,338 0,351 0,502

5.4. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura dinternament


Les variables i interaccions que lanlisi multivariant ha detectat com a ms explicatives de la reincidncia del grup al qual sha aplicat un programa dinternament sn: 1. La situaci laboral. 2. La relaci amb grups dissocials. 3. El trencament de vincles encreuat amb els episodis de violncia del jove. El model classifica correctament el 77,1% de la totalitat dels casos (el 58,3% dels no reincidents i el 87,0% dels reincidents). El factor de risc amb ms pes per a la predicci de la reincidncia s una situaci laboral dinactivitat. Contrriament, el factor que ms protegeix contra la reincidncia s el no relacionar-se amb grups dissocials. Un altre factor protector apareix quan es dna conjuntament un no-trencament de vincles i la inexistncia depisodis de violncia. Aix, els joves amb ms probabilitat de reincidir sn aquells que no treballen i que, a ms, es relacionen amb grups dissocials, independentment del
150

trencament de vincles i dels episodis de violncia. Aquestes ltimes variables moderen la probabilitat quan no es donen, s a dir, quan no hi ha trencament de vincles ni episodis de violncia. Els joves amb ms baixa probabilitat de reincidir sn, majoritriament, els qui treballen i no es relacionen amb grups dissocials (taula 3).

Taula 3. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa dinternament en funci dels valors de les variables trencament de vincles, episodis de violncia, relaci amb grups dissocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).

Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Trencament de vincles No No S S No No No S S No S S No No S S

Episodis de violncia No S No S No No S No S S No S No S No S

Relaci amb grups disocials No No No No No S No No No S S S S S S S

Situaci laboral S S S S No S No No No S S S No No No No

Probabilitat 0,004 0,024 0,024 0,024 0,036 0,057 0,200 0,200 0,200 0,286 0,286 0,286 0,375 0,800 0,800 0,800

151

5.5. Predicci de la reincidncia violenta


De lanlisi multivariant es conclou que les variables i interaccions que formen part de lequaci de predicci de la reincidncia violenta sn: 1. Situaci laboral. 2. Relaci grups dissocials. 3. Edat en la finalitzaci del programa. 4. Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars. En la predicci de la reincidncia violenta des de labordatge multivariable, la norelaci amb grups dissocials s el factor que ms pes protector t, seguit de ms edat quan la finalitzaci del programa, variable que esdev clarament protectora de la reincidncia. A ms, ledat quan la finalitzaci del programa t un afegit protector quan interacciona amb el fet que el menor no va patir maltractaments intrafamiliars. En el supsit 1 (taula 4), jove que treballa, que no es relaciona amb grups dissocials, que no va patir maltractaments fsics intrafamiliars i que va finalitzar el programa amb 20 anys, la probabilitat de ser reincident violent (davant reincident no violent) s de 0,021. Si en aquest cas, sen varia ledat i el jove acaba el programa amb 14 anys, la probabilitat de reincidncia violenta s de 0,578 (supsit 39). Si, a ms, sen varia la situaci laboral i el jove de 14 anys no treballa, com s lgic, la probabilitat de reincidncia violenta s de 0,673 (supsit 44) i si es relaciona amb grups dissocials, la probabilitat passa a ser de 0,856 (supsit 53). Per finalitzar, si tamb ha viscut maltractaments fsics intrafamiliars (supsit 56) la probabilitat que el jove sigui reincident violent ser de 0,919. s a dir, quan hi ha una diferncia important dedats, els joves reincidents de ms edat sn potencialment no violents, mentre que els ms joves sn potencialment reincidents violents. Pel que fa a la diferncia dedats quan la finalitzaci del programa s mnima, com ara de noms un any, la variable que ms discrimina quant a la probabilitat de reincidncia violenta s el fet que el jove treballi o no treballi.

152

Taula 4. Probabilitats de reincidncia violenta en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat en la finalitzaci del programa, relaci amb grups dissocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).
Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 Maltractaments fsics intrafamiliars No No No S No No S No No S No No S S No No S S No No S S No No S S No No S S No S No S No No S S No S No S No No S S S No S S No S No S S S Edat en la finalitzaci del programa 20 20 19 20 20 19 20 18 20 19 19 18 19 20 17 19 18 20 18 17 18 19 16 18 17 19 17 16 17 18 15 16 17 18 16 15 16 17 14 15 16 17 15 14 15 16 14 15 16 14 14 15 14 15 14 14 Relaci amb grups dissocials No No No No S No No No S No S No No S No S No S S No No S No S No S S No No S No No S S S No No S No No S S S No No S No S S No S S S S S S Situaci laboral S No S S S No No S No S S No No S S No S No S No No S S No S No S No No S S S No No S No No S S S No No S No No S S No No No S S No No S No Probabilitat 0,021 0,032 0,042 0,052 0,059 0,061 0,076 0,080 0,087 0,094 0,112 0,115 0,135 0,137 0,147 0,159 0,165 0,192 0,201 0,206 0,230 0,232 0,256 0,274 0,274 0,312 0,334 0,341 0,362 0,365 0,407 0,418 0,429 0,464 0,500 0,508 0,519 0,523 0,578 0,578 0,600 0,622 0,666 0,673 0,673 0,676 0,723 0,750 0,758 0,797 0,799 0,799 0,856 0,856 0,883 0,919

153

A tall de resum, per finalitzar aquest captol sobre la predicci, la taula 5 recull els factors de risc i de protecci de cada programa i el percentatge de classificaci correcta que se nobt.
Taula 5. Variables i interaccions predictores de la reincidncia per a cada programa estudiat.

PBC Classificaci correcta Factors de risc Maltractaments fsics intrafamiliars No reincident 95,8% Valor Si nhi ha, es converteix en el factor de ms risc ms potent per predir la reincidncia en el delicte Com ms edat menys risc de reincidir Nombre de causes prvies Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars Nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa Com ms causes, ms risc de reincidir Com ms gran s el jove maltractat fsicament, ms risc de reincidir Com ms causes prvies i ms edat, ms risc de reincidir Edat en la finalitzaci del programa Reincident 40,0% Global 86,2% Factors de protecci

Llibertat vigilada Classificaci correcta Factors de risc Sexe: home Situaci econmica del nucli familiar Relacions amb grups dissocials No reincident 75,9% Reincident 51,1% Global 67,9% Factors de protecci Sexe: dona

Valor Ser home, en aquest programa, s el factor de ms risc per reincidir. En canvi, ser dona s un factor de protecci per predir la reincidncia Tenir una situaci econmica insuficient s un factor de risc Relacionar-shi s un factor predictiu de risc Internament

Classificaci correcta Factors de risc Situaci laboral

No reincident 58,3%

Reincident 87%

Global 77,1% Factors de protecci

Valor No treballar s un factor de ms risc per preveure la reincidncia No tenir contacte amb grups disocials s un factor protector per preveure la no-reincidncia No haver patit trencament de vincles i no haver viscut episodis de violncia sn factors protectors per no reincidir

No relaci amb grups dissocials No trencament de vincles * inexistncia depisodis de violncia

154

Reincidncia violenta Classificaci correcta Factors de risc No treballar No reincident 69,9% Valor Mantenir la inactivitat a lacabar la mesura s un factor de ms risc per reincidir de manera violenta No tenir relaci amb grups dissocials s un factor protector per preveure una reincidncia amb delictes violents Tenir ms edat al finalitzar la mesura s un factor de protecci per a la predicci Finalitzar ms gran i no haver patit maltractaments fsics sn factors de protecci per a la predicci Reincident 71,6% Global 70,7% Factors de protecci

No relaci amb grups disocials Edat en la finalitzaci del programa Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars

155

6. Les noies a la justcia juvenil: estudi especfic


Ja hem esmentat al llarg de linforme que un altre dels objectius de la recerca s conixer el perfil del grup de noies en general i les particularitats que presenten en cada un dels set grups de programes estudiats, aix com les diferncies ms significatives en relaci amb els nois. Hi ha cada cop ms experts que reclamen un estudi diferenciat de la poblaci femenina amb conductes infractores. Berga (2005) considera que hi ha canvis en els models de conducta de les noies que des de fa un temps estan actuant cada cop duna manera ms similar als nois. Romero et al. (2005) analitzen els delictes de violncia en la famlia pels quals els joves havien estat denunciats pels pares i troben en les noies una reincidncia en violncia en la famlia fora elevada, del 33,3%, pel 15,2% de reincidncia que presenten els nois. Rechea (1999) remarca que la diferncia ms gran deguda al gnere es troba en la conducta delictiva violenta, superior en els homes que en les dones. Altres diferncies que esmenta es refereixen al temps que triga a reincidir: si la noia reincideix, ho fa de seguida o ja no reincideix, mentre que el noi mant un perode de risc ms ampli. La noia tamb sinicia en la carrera delictiva una mica ms tard que el noi i labandona abans. La comprovaci daquestes i daltres supsits recollits en les hiptesi de la recerca, constitueixen leix de treball daquest captol. La poblaci femenina que ha finalitzat un programa durant lany 2002 ha estat de 466 persones, la qual cosa suposa el 12,5% de la poblaci objecte destudi. En la recerca, la mostra inclosa ha estat finalment de 369 noies, tot i que en els programes de llibertat vigilada, PBC, altres mesures en medi obert, internament i noms cautelar sha pres la poblaci sencera. Per al conjunt de la poblaci femenina aquesta mostra estudiada implica assumir un error mostral del = 2,33% per a dades globals, amb un interval de confiana del 95,5% i un p = q = 50.

156

6.1. Descripci de la poblaci


6.1.1. Les variables individuals Considerant la variable nacionalitat, el percentatge de noies espanyoles infractores respecte a les nascudes fora s dos punts ms alt que en els nois. Per collectius destrangeres, el grup que prov del Magrib s el ms nombrs (igual que passava en la poblaci en general), seguit pel collectiu de la Uni Europea, mentre que en els nois aix s diferent, ja que el segon collectiu sn els llatinoamericans. Entre les noies, el fenomen de les infraccions penals s encara un fenomen majoritriament propi de les autctones. En les taules des de lA30 i fins a lA63 (en lannex 1), es recullen totes les freqncies i els percentatges comparats amb els dels nois. Ledat en el primer contacte amb la justcia s molt semblant entre els dos collectius de nois i noies. La mitjana dels nois era de 16,03 anys en el moment del primer contacte, mentre que en les noies es produeix de mitjana als 16,18 anys. En canvi, quant a ledat en la finalitzaci del programa hi ha una clara diferncia en les noies respecte als nois. Les noies acaben ms joves: 17,27 anys de mitjana pels 17,65 anys de mitjana del collectiu de nois. Altres variables individuals que hem considerat en lestudi sn el consum de txics en qualsevol moment de la seva histria i els problemes de salut mental. Respecte al primer punt, les noies sn menys consumidores de txics que els nois (59,8% per un 75,1% dels nois). Quant a la salut mental, sha detectat un percentatge menor de problemes entre les noies que entre els nois (9,5% noies per un 12,9% dels nois).

6.1.2. Les variables sociofamiliars En aquest punt, noms destacarem aquelles variables respecte a les quals les noies presenten diferncies respecte als nois: Les noies tenen ms estabilitat domiciliria (94,6% viuen en domicili fix davant un 90,5% dels nois) i no consta cap noia que visqui al carrer (per un 2,7% els nois).

157

Segurament aquest darrer collectiu estar relacionat amb menors magribins que han arribat sols a Catalunya (MEINA), fenomen que no es dna entre les noies, com ja es va recollir en un altre estudi.56 Les noies han patit menys trencament de vincles que els nois (22,5% per un 27,0%) i menys desaparici traumtica de familiars (32,0% per un 38,2%). La situaci socioeconmica insuficient s menys acusada (23,8% en les noies per un 33,3% en els nois). Entre les famlies que tenen problemes greus de salut fsica, el grup de les noies presenta percentatges ms baixos que la poblaci general (37,4% de les noies per un 48,9% dels nois) i de salut mental dels familiars (35,5% de les noies per un 42,0% dels nois). Les noies en lmbit escolar estan molt ms matriculades que els nois (46,0% per un 37,2%) i tenen millors resultats acadmics (ESO finalitzada el 34,1% per un 22,9% dels nois). En canvi, el fet de treballar en finalitzar la causa base s ms freqent en els nois (34,0% de les noies treballa per un 52,3% dels nois). Pel que fa a la relaci amb grups dissocials, les noies no shi relacionen tant (47,0% per un 57,8% dels nois) per s que, en canvi, estan ms exposades a tenir parella dissocial (el 13,3% de les noies tenen parella dissocial per un 3,1% dels nois). La parella prosocial es dna menys en noies (22,9% per un 31,4% dels nois). Recordem que la literatura cientfica considera factor de risc tenir una parella dissocial i un factor protector tenir-la prosocial. Com veurem en el grfic 1, en les noies la influncia que t el tipus de parella s ms acusada que en els nois. Per a elles, la sociabilitat de la parella s un factor ms protector si s prosocial o ms de risc si s dissocial. En canvi, per als nois infractors una parella prosocial frena el seu comportament infractor, per amb menys influncia que en les noies, i tampoc t la mateixa influncia el fet de tenir una parella dissocial. Veurem que les noies que tenen parella prosocial sn
CAPDEVILA i FERRER (2003) Els menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA). Barcelona: CEJFE. Collecci Justcia i Societat, nm. 24. 158
56

majoritriament no reincidents (91,7%), mentre que les noies que tenen una parella dissocial presenten una taxa de reincidncia important (42,9%). Aquestes diferncies sn estadsticament significatives. En canvi, entre els nois, les diferncies no sn estadsticament rellevants.
Grfic 1. Reincidncia en el delicte segons el tipus de parella.

Noi amb parella prosocial Noia amb parella prosocial Noi amb parella dissocial Noia amb parella dissocial

79,5% 91,7% 54,5% 57,1%


No reincident

20,5% 8,3% 45,5% 42,9%


Reincident

Per concloure apartat de variables, sobserva que les noies tenen menys factors de risc sociofamiliars que els nois i que tenen ms factors de protecci al seu favor com ara lescolaritzaci o una formaci superior. Entre el grup diguals, les noies no estan tan exposades a la influncia de risc dels grups dissocials, per en canvi s que ho estan en el factor parella dissocial. Respecte a la resta de variables de risc (maltractaments fsics, psquics, nucli de convivncia, antecedents delictius familiars i toxicomania familiar), no hi ha diferncies percentuals entre el grup de noies i de nois.

6.1.3. Les variables penals i criminolgiques Respecte al grup de noies, pel que fa a les variables penals i criminolgiques, destaca com a variable molt influent el tipus de fet delictiu en qu es troben implicades (grfic 2).

159

En la nostra hiptesi nmero 21 espervem trobar que la majoria de noies cometria delictes contra la propietat i contra la salut pblica. Aquesta hiptesi no sha confirmat del tot. s veritat que les noies cometen majoritriament delictes contra la propietat, tot i que sn ms destacats entre els nois (59,1% de les noies per un 67,8% dels nois). Per el segon tipus delictiu ms freqent s el de delictes contra les persones cal destacar que el grup de noies en cometen proporcionalment ms que el grup de nois (31,8% per un 20,7%).

Grfic 2. Fet delictiu de la causa base. Repartiment en els cinc grups. Comparatiu de les noies amb els nois.

5,70% Altres 5,50% 5,00% Drogues 3,60%

noies

nois

67,80% Contra la propietat 0,80% Contra la llibertat sexual 0% 20,70% Contra les persones 31,80% 59,10%

Si estudiem els fets delictius concrets, destaca entre les noies com a primer fet delictiu el de lesions (24,3% de les noies per un 15,3% dels nois); en segon lloc el furt (15,2% de les noies per un 9,3% dels nois) i, sorprenentment, la suma dels robatoris amb intimidaci, robatoris amb violncia o robatoris amb intimidaci i/o violncia dna un 20,7% per un 16,1% que sumen els que cometen els nois. El tipus de fet delictiu en qu els nois superen clarament les noies s en els robatoris amb fora de les coses (7,2% de les noies per un 15,5% dels nois) i els furts ds de vehicle a motor (1,5% de les noies per un 6,9% dels nois).

160

Grfic 3. Rnquing dels 10 fets delictius ms comuns en les noies.

Lesions Furt Danys Robatori amb violncia Robatori amb intimidaci Robatori amb fora en les coses Amenaa Robatori amb violncia o intimidaci Drogues Estafa
2,5% 1,9% 5,2% 4,7% 10,2% 8,8% 7,2% 7,2% 15,2%

24,3%

Aix, quan mirem les proporcions del delicte violent, trobem per a la nostra sorpresa que el percentatge de les noies en la causa base s del 46,7% mentre que per als nois s del 33,0%. Aquests resultats contradiuen aquella afirmaci de Rechea que situava la conducta delictiva violenta en els nois com la principal diferncia amb les noies. Els resultats de la recerca contradiuen aquesta afirmaci. Tamb els contradiuen els resultats de la reincidncia quan aquesta s violenta. El percentatge de noies amb delicte violent en la reincidncia en el delicte continua sent superior, del 42,6%, per un 38,8% dels nois (grfic 4).

161

Grfic 4. Delicte violent en les noies: proporci en la causa base i en la reincidncia i comparaci amb els nois.

CAUSA BASE
Homes 67,0% 33,0%

Dones

53,3%

46,7%

REINCIDNCIA
Homes 61,2% 38,8%

Dones

57,4%

42,6%

No violent

Violent

Quant al programa aplicat en la causa base, no es troben diferncies en laplicaci duns programes o uns altres en els nois i les noies. El programa dinternament ns lnica excepci, ja que saplica ms als nois (2,7% a les noies per un 5,4% als nois) i tamb ho s el programa noms assessorament, amb una proporci daplicaci ms alta entre les noies (39,0% per un 36,0%). Altres variables en qu el perfil penal i criminolgic s fora diferenciat segons el gnere sn les referides als antecedents i la reincidncia: les noies tenen menys antecedents que els nois, cometen menys reincidncies i triguen ms temps a reincidir. Aquestes dades s que coincideixen ms amb les hiptesis esperades. El 29,0% de les noies tenen causes prvies, mentre que en els nois el percentatge puja fins al 45,6%. Quant al nombre de causes prvies, la mitjana per a les noies s de 0,84, amb una desviaci tpica d1,9, mentre que per als nois s d1,73 causes prvies, amb una desviaci tpica molt ms elevada, de 3,0. Tamb destaca molt el percentatge de la reincidncia general: els nois doblen la de les noies.

162

La taxa de reincidncia de les noies s del 12,7%, mentre que la dels nois s del 25,2%.

Si sestudia si es reincideix ms com a menor o com adult, sobserva que les noies han reincidit majoritriament com a menors l11,4% de les reincidents per un 18,6% dels nois reincidents, mentre que quasi no ho han fet com a adultes un 2,2% de les reincidents per un 8,4% dels nois que reincideixen ja com a adults. Aquestes dades confirmen la segona part de lafirmaci de Rechea respecte que les noies tenen una carrera delictiva ms curta. El nombre total de causes en qu es troben implicats nois i noies s sensiblement diferent. Les noies presenten una mitjana de 2,12 causes en el seu expedient i una desviaci tpica de 2,75, mentre que els nois tenen una mitjana de 3,73 causes i una desviaci tpica ms alta, de 5,71. Respecte al temps que triguen a reincidir, les noies tarden de mitjana 226,65 dies, amb una desviaci tpica de 210,85 dies, mentre que els nois triguen molt menys de mitjana, 190,78 dies, amb una desviaci tpica tamb ms curta, de 187,31 dies.

6.2. Els factors explicatius de la reincidncia en les noies


Sn menys les variables que expliquen les diferncies entre les noies reincidents i les noies no reincidents que en el conjunt de tot el collectiu que ja hem explicat en el captol 4. Les variables que no apareixen en les noies per explicar les diferncies en la reincidncia sn: la causa base; la nacionalitat, el tipus de residncia, el nucli de convivncia, la desaparici traumtica de familiars, els problemes de salut mental entre els familiars, la formaci escolar, la situaci laboral, els problemes de salut mental de la menor, el delicte coms en la causa base agrupat en les cinc categories estudiades, el nombre de fets delictius comesos en la causa base, el tipus de fet delictiu en la causa base i el delicte violent coms en la causa base.

163

El fet de no haver trobat diferncies significatives es deu que o b hi ha pocs subjectes per realitzar lanlisi o, malgrat haver-nhi, les diferncies no sn prou significatives. En la taula 1 es recullen els perfils contrastats per les diferncies estadsticament significatives entre les noies reincidents i les noies no reincidents.
Taula 1. Diferncies entre el perfil de la noia reincident i el de la noia no reincident.

Perfil de la noia reincident T ms germans La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de 15,2 anys s consumidora de txics Ha viscut trencament de vincles familiars Ha patit maltractaments fsics intrafamiliars Ha patit maltractaments psquics o emocionals Hi ha antecedents delictius en la famlia En la famlia hi ha problemes greus de salut fsica En la famlia hi ha problemes de toxicomania La situaci socioeconmica s insuficient No est matriculada a lescola T relaci amb grups dissocials Si t parella, aquesta s dissocial T antecedents. La mitjana s de 1,79 La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 4,45 Continua cometent fets delictius tot i estar sota control de la DGJJ La mitjana dedat quan finalitza la intervenci de Justcia s de 16,72 anys

Perfil de la noia no reincident s filla nica La mitjana dedat en el primer contacte amb la justcia s de 16,31 anys No consumeix txics No ha viscut trencament de vincles familiars No ha patit maltractaments fsics intrafamiliars No ha patit maltractaments psquics o emocionals No hi ha antecedents delictius dins la famlia No hi ha problemes greus de salut fsica dins de la famlia No hi ha problemes de toxicomania famliar La situaci socioeconmica s suficient o alta Mant la referncia escolar No t relaci amb grups dissocials No t parella o si en t s prosocial No t antecedents, o menys. La mitjana s de 0,70 La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 1,79 No comet fets delictius mentre dura lactuaci de la DGJJ La mitjana dedat quan finalitza la intervenci de Justcia s de 17,35 anys

164

6.3. Laplicaci dels programes a les noies


Ja hem comentat anteriorment que no shan trobat diferncies significatives en laplicaci dels programes en les noies. Quan ens fixem en les diferncies entre els perfils de les menors en cada programa, prcticament no hi ha diferncies entre les que sn reincidents i les que no ho sn, amb el mateix argument que en el punt anterior: o b hi ha pocs subjectes per realitzar lanlisi o realment les diferncies sn poc significatives (taula 2).
Taula 2. Perfil de les noies reincidents i el de les no reincidents segons els programes.

Mediaci i reparaci (113 casos) Perfil de la noia reincident (11 casos) Perfil de la noia no reincident (102) T ms germans s filla nica Ha patit maltractaments psquics o No ha patit maltractaments psquics o emocionals emocionals No est matriculada a lescola Mant la referncia escolar Si t parella, aquesta s disocial No t parella o si en t s prosocial T pocs antecedents: 0,82 de mitjana No t antecedents La mitjana de causes en el seu La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 2,55 expedient de la DGJJ s de 1,07 Noms mesures cautelars (4 casos) Perfil de la noia reincident (3 casos) Perfil de la noia no reincident (1) Pocs casos. Descartat lanlisi Pocs casos. Descartat lanlisi Altres mesures en medi obert (1 cas) No hi ha anlisi possible PBC (35 casos) Perfil de la noia reincident (5 casos) Perfil de la noia no reincident (30) Ha patit maltractaments fsics No ha patit maltractaments fsics intrafamiliars intrafamiliars Ha coms delictes contra les persones Ha coms delictes contra la propietat o altres T pocs antecedents. La mitjana s de No t antecents o molt pocs. La mitjana 2,80 s de 0,50 La mitjana de causes en el seu La mitjana de causes en el seu expedient de la DGJJ s de 6,0 expedient de la DGJJ s de 1,60 Llibertat vigilada (49 casos) Perfil de la noia reincident (5 casos) Perfil de la noia no reincident (44) s ms gran quan finalitza el programa s ms jove quan finalitza el programa a la causa base:19,55 anys a la causa base: 18,04 anys Internament (10 casos) Perfil de la noia reincident (4 casos) Perfil de la noia no reincident (6) s ms jove quan finalitza el programa s ms gran quan finalitza el programa en la causa base:16,34 anys en la causa base: 17,84 anys

165

Com a resum de les principals conclusions del captol referit a les noies podem afirmar que: Les noies presenten menys variables de risc que els nois i tenen ms factors de protecci per evitar les conductes infractores. Es confirma la hiptesi de lestudi que predeia que les noies no superarien el 14% de la poblaci infractora (la seva proporci s del 12,7%). Tamb es confirma que la reincidncia dels nois s superior a la de les noies (els nois doblen les noies: 25,2% davant 12,7%). Les noies presenten menys antecedents que els nois i sn ms joves quan finalitzen el programa de la causa base, per la qual cosa podem concloure que comencen les seves carreres delictives ms tard i les acaben ms aviat. Per contra les noies cometen proporcionalment ms fets delictius violents que els nois. Si b presenten ms proporci de faltes que els nois, tamb s cert que es troben implicades de manera estadsticament rellevant en ms fets delictius contra les persones que els nois, en contra de la hiptesi plantejada en la recerca, que esperava trobar-les agrupades majoritriament en delictes contra la propietat o contra la salut pblica. La diferncia en la comissi de delictes violents entre nois i noies s de 13,7 punts a favor de les noies (46,7% de delictes violents en la causa base davant 33,0% dels nois), a ms de protagonitzar percentualment ms delictes de robatori amb violncia o intimidaci contra les persones (20,7% les noies davant 16,1% dels nois).

166

7. Els estrangers a la justcia juvenil: estudi especfic

La poblaci estrangera en contacte amb la justcia de menors ha anat creixent, com ho ha fet en tots els mbits de la vida social catalana i espanyola. El fenomen de la immigraci s un fenomen a l'ala molt acusat en els darrers anys i de contrastat impacte sobre lestructura demogrfica i social del nostre pas. En el grfic 1 es recull el nombre de casos atesos per la DGJJ al llarg dels darrers cinc anys, segons les dades de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, aix com levoluci del percentatge del collectiu destrangers davant de lespanyol. Hi ha dues dades que cal destacar en el grfic: en primer lloc, laugment del pes poblacional dels estrangers, que no ha parat de crixer durant els cinc darrers anys (els estrangers cada cop tenen ms importncia en el conjunt de la poblaci infractora juvenil); en segon lloc, que, en termes absoluts, la poblaci de la DGJJ sembla que comena a estabilitzar-se quant al seu creixement, un cop ha passat un temps de lentrada en vigor de la LORPM.
Grfic 1. Poblaci estrangera a la DGJJ. Comparativa en els darrers cinc anys.
6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

any 2000 373 3.530 9,56% 90,44%

any 2001 670 4.566 12,80% 87,20%

any 2002 954 5.440 14,92% 85,08%

any 2003 1.235 5.177 19,26% 80,74%

any 2004 1.380 5.039 21,50% 78,50%

Estrangers Espanyols % Estrangers % Espanyols

La distribuci de la poblaci segons la nacionalitat correspon al total de la poblaci acumulada durant lany. Font: Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil. rea de Planificaci i Projectes Estratgics. Publicaci semestral. Mar de 2005.

167

Podem veure que, si fins a 2002 els dos collectius, el de la poblaci infractora juvenil i el de la poblaci infractora estrangera, creixien, sembla que darrerament noms aquesta ltima continua el seu creixement exponencial. Caldr estar atents a la seva evoluci. Aquesta tendncia es dna noms en la poblaci juvenil infractora estrangera o es reprodueix tamb en la poblaci infractora adulta que es troba sota la pena de pres? El grfic 2 recull la comparativa entre ambdues poblacions en el mateix marc territorial de referncia, Catalunya, i en el mateix perode temporal, 2000-2004.
Grfic 2. Comparativa entre poblaci estrangera juvenil i poblaci estrangera adulta encarcerada.

any 2000 % joves estrangers % adults estrangers 9,56% 22,20%

any 2001 12,80% 25,80%

any 2002 14,92% 28,90%

any 2003 19,26% 29,80%

any 2004 21,50% 32,40%

Dades destrangers adults recollides lltim dia de cada any i el percentatge que representen sobre el total de poblaci encarcerada. Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil.

Com es pot veure en el grfic 2, la tendncia a lala es mant en ambds collectius, tant el de joves estrangers com el dadults. La diferncia entre els dos collectius el 2004 era d11 punts per sobre en els adults i sha anat mantenint estable al llarg daquests cinc anys, amb petites fluctuacions. El creixement del collectiu juvenil infractor estranger ens ha fet plantejar la necessitat destudiar-lo detalladament, amb vista a identificar ms clarament les diferncies significatives amb la poblaci autctona, si s que hi sn, aix com les diferncies entre els diversos collectius que shi engloben, i veure si aquestes diferncies respecte a les variables recollides en aquesta recerca, ens fan concloure

168

en la necessitat dintroduir propostes concretes per atendrels duna manera ms ajustada. Ja hem esmentat en altres punts de linforme que la variable estranger surt amb certa freqncia com una variable significativa a lhora dexplicar la reincidncia en el delicte. Per, com hem formulat en les nostres hiptesis inicials, existeix un conjunt de variables socioeconmiques molt determinants que incideixen en la reincidncia i que hi sn presents sempre o molt sovint en el cas dels menors estrangers, per la qual cosa voldrem demostrar que la procedncia geogrfica de la persona no explicaria directament la reincidncia, sin les condicions de risc que envolten el menor estranger. En la recerca, la mostra estudiada ha estat de 388 estrangers, que suposa el 13,9% de la poblaci de la DGJJ que va finalitzar un programa durant lany 2002. Com es distribueixen els joves infractors estrangers segons la seva procedncia? Com es pot comprovar en la taula 1, de manera molt irregular. Els collectius ms presents en la DGJJ sn, per aquest ordre: els magribins, els de Amrica Central i Amrica del Sud, els de la resta dEuropa, els de la Uni Europea i, ja molt testimonials i sense poder fer-ne cap anlisi, els de la resta dfrica, els dsia i els de la resta del mn.
Taula 1. Distribuci dels joves estrangers per rees geogrfiques de procedncia.

rea Geogrfica de procedncia Uni Europea Resta d'Europa Magrib Resta d'frica Amrica Central i Amrica del Sud sia Resta del mn Total n 19 28 240 4 56 4 2 353

Home % 4,9 7,2 61,9 1,0 14,4 1,0 0,5 90,9 n 6 4 18 1 4 0 2 35

Dona % 1,5 1,0 4,7 0,3 1,0 0 0,5 9,1 n 25 32 258 5 60 4 4 388

Total % 6,4 8,2 66,6 1,3 15,5 1,0 1,0 100,0

Es correspon aquesta distribuci amb la que es dna entre la poblaci estrangera jove resident a Catalunya? En el grfic 3 es comparen les dades de la recerca amb les que proporciona lInstitut Nacional dEstadstica, en el Padr Municipal de 2004
169

per a Catalunya. Dentre les franges dedat que sanalitzen, ens hem centrat en la franja de joves de 15 a 19 anys.
Grfic 3. Comparativa de dades de joves estrangers infractors i poblaci estrangera empadronada a Catalunya per rees geogrfiques de procedncia.
Uni Europea Resta d'Europa Magrib Resta d'frica Amrica Central i Amrica del Sud sia Resta del mn

7,68% 6,40% 8,86% 8,20% 31,40% 66,50% 2,91% 1,30% 15,50% 6,77% 1,00% 1,43% 1,00% infractors joves 15-19 anys 40,80%

A partir dels resultats del grfic 3, podem concloure que: La Uni Europea, la resta dEuropa i la resta del mn tenen percentatges molt semblants entre la poblaci estrangera empadronada i els infractors. sia, la resta dfrica i sobretot Amrica Central i Amrica del Sud tenen percentatges dinfractors per sota del que els correspondria per pes poblacional general. El Magrib s lnic collectiu que es troba representat molt per sobre entre la poblaci infractora. El percentatge s prou elevat com per condicionar tota la variable estrangeria com a indicador de risc en tots els encreuaments de variables explicatives amb explicades. Com que les realitats dels joves que pertanyen a cada rea geogrfica de procedncia sn molt diferents, hem volgut analitzar separadament, per a les variables estudiades, els joves procedents del Magrib i els llatinoamericans, comparant-los entre si i tamb amb els espanyols. Tamb saporten alguns elements

170

respecte a la poblaci juvenil de la resta de lEuropa no comunitria, fonamentalment joves procedents de Romania i lantiga Iugoslvia. Els joves de la Uni Europea no sestudien com a collectiu propi pel fet de ser un grup infractor molt poc nombrs i presentar dentrada uns perfils descriptius molt semblants als espanyols. Com hem dit, tampoc no es podran extreure conclusions generalitzables de la resta de pasos pel baix nombre de casos. Aix, en aquest captol el lector trobar detallats els factors de risc ms presents en la poblaci estrangera respecte de la poblaci espanyola; en segon lloc, hi trobar un perfil explicatiu dels factors de reincidncia en la poblaci estrangera en general, i, per finalitzar, les comparatives i les principals diferncies entre la poblaci juvenil infractora espanyola davant la magribina i la llatinoamericana, i tamb entre aquests dos grups esmentats en darrer lloc.

7.1. Les variables explicatives de la reindicncia en la poblaci estrangera


Ja hem vist en el captol 4 el perfil del jove reincident davant el perfil del jove no reincident, i com prcticament el conjunt sencer de les variables estudiades personals i socioeconmiques resulten significatives per definir els dos perfils, de manera que els valors ms extrems de cada variable sn els que millor les expliquen. La presncia de factors de risc i labsncia de factors protectors es localitzen en el perfil del jove reincident en el delicte, i a la inversa, labsncia de factors de risc i la presncia de factors protectors es localitzen en el perfil del jove no reincident. En aquest apartat ens fixarem en el fet de si aquestes variables correlacionen directament amb el fet de ser espanyol o estranger, de manera que es repetir la lgica descrita fa un moment, en qu la presncia dels factors de risc i labsncia de factors de protecci es trobaran presents majoritriament en la poblaci estrangera; per contra, labsncia de factors de risc i la presncia de factors de protecci es trobaran majoritriament en la poblaci espanyola.

171

7.1.1. Variables personals Pel que fa a la variable gnere, en el grup destrangers hi ha ms nois del que correspondria proporcionalment, si es mantingus la proporci de nois i noies que es dna en el total de la poblaci. Els nois estrangers estan bsicament molt sobrerepresentats en el grup de magribins, ja que les noies magribines molt rarament emigren en les condicions que ho fan els nois, probablement pel paper que t la dona en la seva societat i el vincle que mant amb la famlia. No shan trobat diferncies estadsticament significatives entre espanyols i estrangers referides als problemes de salut mental dels joves o al problema de consum i dependncia de txics. Per tant, no sexplicaria una presncia ms accentuada destrangers entre els infractors per cap daquestes dues variables. 7.1.2. Variables socioeconmiques Respecte a les variables socioeconmiques recollides en qualsevol moment de la seva histria, trobem les caracterstiques segents en el jove infractor estranger diferents del jove infractor espanyol: Pertany, de manera estadsticament rellevant, a famlies ms nombroses que el jove infractor espanyol, la qual cosa implica un repartiment ms gran dels pocs recursos econmics disponibles (vegeu la taula A64 de l'annex 1). Hi ha ms casos en qu el jove estranger ha patit ms sovint trencament de vincles, derivats segurament de la seva histria migratria (vegeu la taula A65 de l'annex1). Hi ha ms casos en qu el jove estranger ha viscut ms sovint desaparicions traumtiques daquests familiars de primera consanguinitat, que tamb han emigrat abans que ell i amb qui ha perdut la relaci afectiva directa (vegeu la taula A66 de l'annex1). Hi ha ms casos en qu el jove estranger ha patit ms sovint maltractaments fsics, emocionals i psquics intrafamiliars. Lestrs familiar i la manca dalguns dels seus membres ha facilitat probablement el

172

deteriorament de les relacions que sovint han acabat en maltractaments de tot tipus (vegeu les taules A67 i A68 de l' annex 1). No hi ha diferncies rellevants entre estrangers i espanyols quant als antecedents delictius familiars (els pares dels joves estrangers infractors no sn ms delinqents que els pares dels espanyols); ni tampoc hi ha diferncies respecte a la salut fsica dels familiars, ni a la salut mental, ni a la toxicomania familiar. Respecte a les variables socioeconmiques recollides en finalitzar la causa base, trobem les caracterstiques segents en el jove infractor estranger diferents del jove infractor espanyol: El seu nucli de convivncia s la DGAIA, la DGJJ, altres persones, o b viu sol o amb parella, mentre que el jove infractor espanyol t molt ms sovint el suport de la famlia prpia i viu en finalitzar la causa base amb la famlia dorigen. La intensitat daquesta diferncia significativa s alta (vegeu la taula A67 de lannex 1). Lestranger mostra ms dificultats per tenir un domicili estable. Els menors que viuen al carrer pertanyen majoritriament a aquest grup destrangers. La intensitat daquesta diferncia significativa s molt alta (vegeu la taula A68 de lannex 1). T una situaci socioeconmica insuficient, mentre que lespanyol se situa ms en una situaci suficient o alta (vegeu la taula A69 de lannex1). Est matriculat amb molta menys freqencia a lescola que el jove infractor espanyol, no t estudis o no t lESO acabada i tampoc no treballa (vegeu les taules A70, A71 i A72 de lannex 1). Es relaciona ms amb grups dissocials que el jove infractor espanyol (vegeu la taula A73 de lannex1). No hi ha diferncies rellevants entre estrangers i espanyols quant a tenir parella i la sociabilitat que aquesta presenta.

173

Grfic 4. Estrangers. Relaci entre la situaci socioeconmica i la reincidncia.

Economia suficient

no reincident 71,1%

Reincident 28,9%

Economia insuficient

no reincident 43,3%

Reincident 56,7%

La relaci entre les variables economia insuficient i reincidir sn estadsticament rellevants, amb una potncia en la significaci alta. Aix vol dir que la situaci socioeconmica insuficient en els estrangers s la variable que ms influeix en la comissi de nous delictes. Com a principal conclusi daquest punt direm que queda confirmada la hiptesi que plantegem en aquesta recerca respecte que sn les difcils circumstncies sociofamiliars dels joves estrangers les que expliquen que siguin un collectiu ms reincident, tamb que la variable nacionalitat s significativa com a explicativa de la reincidencia.

7.2. El perfil del jove reincident estranger


Com hem fet en altres captols, en la taula 2 recollim la significaci de les variables estudiades per dibuixar, en aquest cas, el perfil del jove infractor estranger reincident. Les dades es presenten per a tot el collectiu destrangers i especficament per a tres dels grups que el componen, els ms importants en nombre de casos: magribins (258 subjectes), llatinoamericans (60 subjectes) i menors de la resta dEuropa (32 subjectes).

174

Les conclusions ms importants que es poden extreure del perfil del jove reincident estranger s que presenta les mateixes variables explicatives que el jove reincident espanyol. Les matisacions sn que lestranger arriba ms gran a la justcia de menors, probablement perqu tamb arriba ms tard al nostre pas, i tamb finalitza amb ms edat els programes que se li apliquen. Els que viuen al carrer sn prcticament tots estrangers, concretament magribins, i tenen molt menys suport familiar que els espanyols, probablement per una situaci familiar al nostre pas poc estable. Per rees geogrfiques de procedncia, els magribins reincidents destaquen pel fet que sels apliquen ms mesures cautelars com a mesura nica, ms llibertats vigilades i ms internaments. Els llatinoamericans reincidents sn els ms joves en arribar per primer cop a la DGJJ (14,86 anys), si b la diferncia amb la mitjana espanyola s fora reduda (15,0 anys). Els reincidents de la resta dEuropa cometen ms faltes que delictes; gaireb no hi ha ms diferncies significatives a causa del baix nombre de subjectes que constitueixen la mostra.

175

Taula 2. Perfil del jove estranger reincident. Desglossament per collectius. Perfil del jove infractor estranger reincident Total destrangers Significaci i potncia Variables individuals Sexe Edat en l'inici de l'expedient Edat en la finalitzaci de la causa base Consum de txics S Moderada S S S Alta No Indicador de perfil Home 16,0 anys 17,5 S S Sig. S S Magrib Indicador Home 15,82 anys 17,16 anys S Llatinoamericans Sig. Indicador No S No No No No No No No No No No S No No No No No No No No S No S relaci S 14,86 anys Resta d'Europa Sig. No No No No No No No No No No No S No No No No No No No No No No No S Indicador

No Problemes de salut mental Variables sociofamiliars (en qualsevol moment de la seva histria) Nombre de germans S S 3 germans Tenir o ms germans Moderada Trencament de vincles S S S S Moderada S S S S Desaparici de traumtica familiars Moderada S S No Maltractaments fsics intrafamiliars Moderada Maltractaments psquics S S No Moderada Abs sexual intrafamiliar No No S S No Antecedents delictius en la famlia Alta S S S S Problemes de salut fsica en la famlia Molt alta S S S S Problemes de salut mental en la famlia Moderada No No Toxicomania en la famlia Variables sociofamiliars (en el moment de finalitzar la causa base) Estabilitat del domicili S Al carrer S No t domicili fix Alta Al carrer Nucli de convivncia S Centre JJ S Centre JJ Moderada Sol Sol Situaci socioeconmica S Insuficient S Insuficient Moderada Matriculaci escolar S S No No matriculat matriculat Moderada Formaci escolar S S Formaci Formaci no reglada no reglada Moderada Situaci laboral S No treballa No Baixa S S relaci S S relaci Relaci amb grups dissocials Alta T parella? No No

176

Perfil del jove infractor estranger reincident

Total destrangers Significaci i potncia Indicador de perfil Sig.

Magrib Indicador

Llatinoamericans Sig. Indicador

Resta d'Europa Sig. Indicador

Variables penals i criminolgiques Grup de delicte coms en la No causa base Gravetat del delicte en la S causa base Baixa Tipus de fet delictiu en la causa base Nombre de fets delictius en la causa base Nombre dimplicats en el fet delictiu de la causa base Programa aplicat en la causa base No No No S Alta

No Delicte violent No

No S Delicte violent

No No

No No No Internament S Internament Llibertat vigilada Noms cautelars 3,11 causes 0,31 causes 6,96 causes

No No No No

S No No No

Falta

Causes prvies a la causa base Causes durant la causa base Total de causes implicat

S Alta S Moderada S

S en t S en t 7,02 causes

S S S

S No S

3,19 causes

No No

7,38 causes

No

Si ens fixem ara en les diferncies que trobem entre els indicadors de les variables estudiades per al collectiu de joves infractors espanyols davant els magribins i els llatinoamericans, trobarem les diferncies segents:

177

Taula 3. Diferncies entre els perfils infractors del jove espanyol, del magrib i del llatinoameric. Jove infractor espanyol Hi ha ms fills nics La mitjana dedat en linici de lexpedient s de 16 anys Jove infractor magrib Hi ha ms nois Hi ha ms de 3 germans s ms consumidor de txics La mitjana dedat en linici de lexpedient s de 16,14 anys Ha patit ms freqentment trencament de vincles familiars Ha patit ms freqentment desaparicions traumtiques Ha patit ms freqentment maltractaments fsics intrafamiliars Ha patit ms freqentment maltractaments psquics o emocionals intrafamiliars No t domicili fix Viu al carrer Viu en centres de la DGAIA / a centres DGJJ / sol / altres Situaci econmica insuficient No est matriculat a lescola Sense estudis Hi ha ms freqentment relacions amb grups dissocials Hi ha ms freqentment delictes contra les persones i ms concretament destaca el delicte de lesions Cometen delictes violents amb major freqncia Hi ha una proporci major de delictes comesos de forma individual Sapliquen ms freqentment programes dinternament i ms mesures cautelars en la causa base La mitjana de causes prvies s de 2,43 causes La mitjana total de causes a la DGJJ s de 4,88 Els reincidents es concentren en el grup que triga menys de 6 mesos a reincidir En la reincidncia s ms elevada la reincidncia violenta Jove infractor llatinoameric

La mitjana dedat en linici de lexpedient s de 15,95 anys

Ha patit ms freqentment maltractaments fsics intrafamiliars

T domicili fix

Sapliquen ms freqentment programes de mediaci i reparaci i de PBC en la causa base La mitjana de causes prvies s d1,61 causes La mitjana total de causes a la DGJJ s de 3,51

Sapliquen ms freqentment programes dinternament en la causa base La mitjana de causes prvies s de 1,12 causes La mitjana total de causes a la DGJJ s de 3,03

Els magribins sn, de bon tros, el collectiu amb ms factors de risc i menys factors de protecci presents en les seves biografies. Com a grup sn els de perfil penal i criminolgic ms dur.

178

8. Conclusions
8.1. Sntesi de resultats
8.1.1. Respecte al perfil del menor infractor La poblaci juvenil infractora s predominantment masculina. El 87,3% sn homes i el 12,7% sn dones. Els estrangers infractors sn el 17,1% del total de la poblaci de la DGJJ estudiada. Estan set punts per sobre del que correspon a la proporci de poblaci estrangera que viu al nostre pas en la franja dedat de 15 a 19 anys. Dentre la poblaci estrangera, els magribins sn, de bon tros, el collectiu ms nombrs i ms sobrerepresentat, ja que suposen el 66,5% del total de joves estrangers infractors, seguits molt de lluny pels d'Amrica Central i Amrica del Sud, que representen el 15,5% dels estrangers infractors. Tots els collectius estrangers, exceptuant-ne els magribins, estan per sota en el percentatge dinfractors del que els correspondria pel seu pes poblacional. La mitjana dedat pel primer contacte amb la DGJJ se situa en els 16,05 anys, amb una desviaci tpica de 1,98, mentre que ledat mitjana en finalitzar la causa base se situa als 17,60 anys, amb una desviaci tpica d1,67. Quant a la catalogaci del fet delictiu que han coms majoritriament els menors estudiats han estat delictes (81,4%), i els tipus delictius ms freqents han estat contra la propietat (65,8%) i contra les persones (22,1%), 12 i 14 punts respectivament per sobre de les proporcions que es donen en les persones adultes sotmeses a pena de pres. En canvi, contra la salut pblica (drogues), contra la llibertat sexual, i la categoria altres delictes els cometen en major proporci els adults. Del conjunt de delictes que han coms els joves infractors, la proporci de delictes violents s del 34,3%.57
Recordem que la categoria de delictes violents agrupa els segents delictes, pels quals com a mnim un menor o una menor ha finalitzat un programa dintervenci durant lany 2002: assassinat, homicidi, homicidi imprudent, lesions, violncia fsica sobre familiars, violncia fsica sobre persones, 179
57

Si sobserva amb qui han coms el delicte els joves, majoritriament lhan coms amb el grup damics (73,1%). Ara b, si es concreta ledat del grup damics, es troba que en un 48,9% de casos sn com el jove, majoritriament menors de 18 anys, i el 24,2% el grup damics est compost majoritriament per joves majors de 18 anys. Un 23,0% dels menors estudiats cometen el delicte sols. Respecte als antecedents dels joves, sobserva que en el 56,6% dels casos noms tenen una causa oberta en el seu expedient: s el seu primer contacte amb la justcia. La mitjana de causes prvies per a la poblaci juvenil infractora catalana se situa en 1,61 causes, amb una desviaci tpica de 2,89. Un 16% de la poblaci infractora, ha passat algun cop per un centre de la DGJJ, i daquests, un 22,6% (104 menors) ha tingut ms de tres ingressos. En les trajectries delictives es veu una certa especialitzaci, en el sentit que s ms freqent trobar repeticions del mateix tipus de delictes que no pas combinacions de delictes. Si es donen aquestes combinacions, el ms freqent sn delictes contra la propietat i delictes contra les persones. Com ms alt sigui el nombre de causes en qu est implicat el menor, menys temps triga a cometre nous delictes i a tenir oberta una nova causa a la DGJJ. La mitjana de temps entre lobertura duna causa i la segent s de cinc mesos. Sobserva que el perfil amb menys factors de risc presents en el subjecte i ms factors de protecci pertany als joves als quals sha aplicat noms ATM amb la proposta expressa de lequip tcnic de no continuar tramitant lexpedient o amb resoluci damonestaci per part del jutge. A continuaci, es troben els subjectes als quals sels ha aplicat el programa de mediaci i reparaci.

abusos sexuals, agressi sexual, robatori amb intimidaci, robatori amb violncia, i robatori amb violncia o intimidaci. Malgrat que hi ha altres delictes violents tipificats en el Codi penal, no shan incls perqu no hi havia cap menor que finalitzs la mesura durant lany 2002 per aquests altres delictes.

180

En laltre extrem, els joves als quals sels ha aplicat un programa dinternament mostren el perfil amb ms factors de risc presents i menys presncia de factors de protecci. Respecte a les noies es constata que tenen una trajectria delictiva ms curta. Comencen ms grans que els nois i acaben ms joves. Les noies presenten menys factors de risc personals i sociofamiliars i ms factors de protecci davant les conductes infractores. Entre els grups diguals no sexposen tant com els nois a la influncia de risc dels grups dissocials. No obstant aix, les noies cometen ms fets delictius contra les persones que els nois. El fet delictiu percentualment ms alt coms per elles sn les lesions, i en la comissi de delictes violents estan percentualment per sobre dels nois tant en la causa base com en la reincidncia. Hi ha poques noies, per proporcionalment han coms delictes ms violents que els nois.

8.1.2. Respecte al perfil del reincident Tot seguit presentem les caracterstiques que hem trobat ms representades en el collectiu de reincidents, en el benents que no shan de presentar totes alhora en tots els reincidents. Majoritriament, el reincident respon a les caracterstiques segents: s home. Ha viscut trencament de vincles familiars i prdues traumtiques i ha patit maltractaments fsics i psquics o emocionals en la seva prpia famlia, en la qual tamb hi ha antecedents delictius i problemes greus de salut fsica i/o de salut mental; tamb sn presents problemes de toxicomania. La inestabilitat s ms freqent en la residncia i la situaci socioeconmica s insuficient. Actualment viu en un centre de menors o sol i t ms germans. Ledat en el primer contacte amb la justcia se situa de mitjana als 15 anys. Comet delictes contra la propietat i el delicte s violent. T antecedents i en la

181

causa base se li ha aplicat una mesura noms cautelar, de llibertat vigilada o dinternament. La mitjana de causes en el seu expedient s de 7,66 i continua cometent fets delictius malgrat que est sota control de la DGJJ. s ms jove quan finalitza la intervenci de la DGJJ: 17,27 anys de mitjana. s consumidor de txics. No est matriculat a lescola i no t estudis o no ha acabat lESO. No treballa. Mant relacions amb grups dissocials. Si t parella, s dissocial. La mitjana de temps que el reincident triga en tornar-hi s de 193,67 dies. La mitjana del nombre de reincidncies que realitza s de 1,88.

8.1.3. Respecte als grups especfics destudi Les noies sn menys reincidents que els nois, per les que ho sn presenten una proporci ms alta de reincidncies violentes. Els estrangers reincideixen abans i ho fan un nombre superior de vegades. En els estrangers, la presncia de ms factors de risc i menys presncia de factors de protecci expliquen que la taxa de reincidncia sigui ms elevada (36,6%). Quan sallen aquests factors, els estrangers sn molt menys reincidents. Els magribins sn, de bon tros, el collectiu en qu aquestes variables de risc sn ms presents i tenen com a grup el perfil penal i criminolgic ms dur. Els joves llatinoamericans presenten pocs factors de risc, per sn factors molt potents per predir possibles reincidncies: haver patit maltractaments fsics per part de la famlia, mantenir relacions amb grups dissocials o comenar de ms jove el contacte amb la justcia. Cada nova causa oberta en la DGJJ retalla linterval que es triga a cometre un nou delicte. Si de la primera causa a la segona es triga una mitjana de 311 dies, de la segona a la tercera baixa fins a 167 dies.

182

Els joves que hem trobat complint pena de pres com a majors dedat penal procedeixen ms dels programes dinternament, llibertat vigilada o de noms mesures cautelars, que no dels altres programes, en proporcions estadsticament significatives.

8.1.4. Respecte a les taxes de reincidncia La taxa de reincidncia general per a la poblaci estudiada de la DGJJ a desembre de 2004, desprs dun mnim de dos anys i un mxim de tres anys de seguiment, s del 22,73%. La taxa per als nois s del 25,2%, mentre que per a les noies es redueix a la meitat, el 12,7%. La taxa de reincidncia s molt diferent en funci del programa amb qu ha finalitzat la mesura en la causa base estudiada: per a la mediaci i reparaci, la taxa s del 12,7%; per a noms ATM s del 23,9%; per a noms cautelars s del 39,4%; per a altres mesures en medi obert s del 20,0%; per a la PBC s del 23,2%; per a la llibertat vigilada s del 31,9%, i per a linternament s del 62,8%. La taxa de reincidncia tamb s diferent segons el tipus de delicte coms en la causa base i situa la taxa dels delictes contra les persones en el 23,2%; delictes contra la llibertat sexual en el 15,0%; delictes contra la propietat en el 25,1%; delictes contra la salut pblica (drogues) en el 7,2%, i en altres delictes en el 19,6%. La taxa de reincidncia segons la gravetat del delicte situa el delicte violent en una reincidncia del 27,0%, i el delicte no violent t una taxa de reincidncia del 21,6%. Les diferncies entre totes les taxes esmentades sn estadsticament significatives i no sn degudes a latzar.

183

8.1.5. Respecte a les variables ms predictores de la reincidncia En la predicci de la reincidncia, si sapliquen tcniques estadstiques de regressi logstica a tres de les mesures imposades en la causa base PBC, llibertat vigilada i internament i tamb a la reincidncia violenta, els resultats principals obtinguts sn els segents: Per al programa de PBC, les variables que expliquen millor la probabilitat de reincidir en el delicte sn, per aquest ordre: a) haver rebut maltractaments fsics intrafamiliars; b) ledat en la finalitzaci del programa (com ms gran menys risc); c) el nombre dantecedents (com ms causes prvies, ms risc); d) ledat en la finalitzaci del programa creuat amb els maltractaments fsics intrafamiliars; e) el nombre de causes prvies creuat amb ledat en la finalitzaci del programa (si sha patit maltractaments o creix el nombre de causes prvies, laugment de ledat s un factor de risc). Per al programa de llibertat vigilada, les variables que millor expliquen la probabilitat de reincidir en el delicte sn, per aquest ordre: a) el sexe (ser home implica ms risc); b) la situaci econmica del nucli familiar (insuficient s un factor de risc), i c) la relaci amb grups dissocials (tenir-les implica major risc). Per al programa dinternament, les variables que millor expliquen la probabilitat de reincidir en el delicte sn, per aquest ordre: a) la situaci laboral (no treballar en el moment de finalitzar la mesura); b) la relaci amb grups dissocials, i c) el trencament de vincles creuat amb el fet dhaver protagonitzat episodis de violncia en la seva histria. Per a la reincidncia violenta, les variables que millor expliquen la probabilitat de reincidir sn, per aquest ordre: a) la situaci laboral (no treballar en el moment de finalitzar la mesura); b) la relaci amb grups dissocials; c) ledat en la finalitzaci del programa (com ms jove ms risc), i d) ledat en la finalitzaci del programa creuat amb els maltractaments fsics intrafamiliars (si sha patit maltractaments laugment de ledat s un factor de risc).

184

8.2. Comprovaci de les hiptesis inicials


Si recuperem les hiptesis inicials plantejades, que corresponien a quatre blocs relacionats amb els objectius de la recerca, es recull la sntesi dels resultats, ja explicats i argumentats al llarg dels captols de la recerca.

Bloc 1. Existeix una relaci directa entre haver estat sotms a programes de ms control, reincidir i fer-ho abans
Hiptesi 1. Les taxes de reincidncia augmentaran en funci del programa aplicat (de menys a ms: mediaci, altres mesures en medi obert, PBC, llibertat vigilada, internament). Hiptesi 2. Els menors que presenten un nombre ms alt dintervencions en programes sn els que reincideixen ms. Hiptesi 3. Els menors dels programes de ms control (internament i llibertat vigilada) triguen menys temps a reincidir, cometen ms reincidncies i tenen un nombre m alt de fets delictius, que els de programes ms lleus (mediaci, PBC i altres mesures en medi obert). Hiptesi 4. Els menors dels programes de ms control tindran significativament ms historial penitenciari a adults quan tinguin la majoria dedat, que els menors dels programes ms lleus. Resultat. Sesperava trobar diferncies significatives, com realment ha estat, i amb lordre establert, encara que no sesperava trobar-les tan pronunciades. Resultat. Efectivament els joves amb antecedents tenen tamb ms reincidncies.

Resultat. No es compleix. No hi ha diferncies quant al temps que triguen a reincidir ni en el nombre de reincidncies.

Resultat. Efectivament els joves dels quals sha trobat expedient obert a serveis penitenciaris corresponen majoritriament a joves als quals shavia aplicat programes dinternament, llibertat vigilada o noms cautelars.

185

Bloc 2. Els programes, per, no expliquen la reincidncia sin que aquesta ve explicada pels factors que porten a qu sapliqui un o altre programa. Aquests factors sn de tres tipus: perfil sociofamiliar i personal, carrera delictiva i tipus de delicte principal en la causa base
Sobre el perfil sociofamiliar i personal Hiptesi 5. Les variables ser home, estranger (per les variables socioeconmiques que sassocien negativament a aquesta variable) i consumir txics, expliquen la reincidncia. Hiptesi 6. Les variables sociofamiliars: desestructuraci familiar, presncia de maltractaments i models familiars delictius nexpliquen la reincidncia. Resultat. Efectivament els homes doblen a les dones pel que fa a la taxa de reincidncia. Tamb es confirma que la variable destrangeria ve intervinguda per variables socioeconmiques i que el consum de txics influeix en la reincidncia. Resultat. Es confirma la hiptesi. Els maltractaments fsics ha estat la variable ms potent de les esmentades. Quan sestudia la relaci entre aquestes variables i la reincidncia per programes, per, aquestes variables no tenen tant de pes explicatiu. Resultat. Sha confirmat la hiptesi, tot i que segons el programa aplicat, han tingut ms rellevncia unes o unes altres.

Hiptesi 7. En el moment de la finalitzaci de la mesura els factors dinmics estabilitat domiciliria, suport familiar, ocupaci del temps en tasques formatives o laborals i disposar duna estabilitat emocional amb parella prosocial esdevenen factors protectors per evitar nous contactes amb la justcia. Sobre la carrera delictiva Hiptesi 8. Un contacte prematur (de molt jove) amb la justcia s un factor de mal pronstic pel que fa a la reincidncia.

Resultat. Tot i que la LORPM ha homogenetzat molt les edats, continua sent significatiu trobar diferncies entre el primer contacte amb la justcia i la reincidncia. La mitjana dedat en aquest primer contacte se situa en els 16,05 anys i una edat ms baixa sha de considerar factor de risc. Resultat. Aquesta hiptesi no lhem pogut comprovar per dues raons: la primera s que amb el canvi de llei, ha variat la franja dedat penal i, per tant, el registre de la primera data de possible contacte amb un centre dinternament, que ha pujat dels 12 als 14 anys. Hi ha subjectes en la poblaci estudiada que pertanyen a la llei anterior, la qual cosa distorsiona els resultats i les possibles comparacions. La segona ra s que larribada a Catalunya de poblaci estrangera en la franja de 16 a 18 anys, dels quals no consten antecedents. Resultat. Efectivament el nombre de causes s una variable molt significativa. La mitjana del reincident s de 7,66 i la del no reincident de 2,24..

Hiptesi 9. Un contacte prematur (de molt jove) amb mesures dinternament s un factor de mal pronstic pel que fa a la reincidncia.

Hiptesi 10. Haver tingut obertes causes diverses a justcia juvenil s un factor explicatiu de risc per cometre nous delictes. Sobre el tipus de delicte principal en la causa base Hiptesi 11. Els delictes contra la propietat tenen associat un risc ms alt de reincidncia.

Resultats. Es confirma la hiptesi. Els delictes contra la propietat sassocien a una taxa ms alta de reincidncia, seguits dels delictes contra les persones, altres delictes, contra la llibertat sexual i, en darrer terme, drogues. Resultats. Es compleix matisada. Es poden consultar aquests resultats en el captol 4.

Hiptesi 12. En el perfil del reincident trobarem els factors de risc i en el de no reincident els protectors.

186

Bloc 3. Existeix una vinculaci clara entre el perfil del subjecte (individual, sociofamiliar i crimingen) i el programa que se li aplica, i finalment entre el programa i la reincidncia
Hiptesi 13. Les mesures cautelars tenen ms en com estar aplicades com a causa base a poblaci estrangera, de difcil control i seguiment. Hiptesi 14. El perfil de les persones a qui saplica noms assessorament correspon a joves infractors primaris. Hiptesi 15. El perfil de les persones a qui saplica mediaci i PBC correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars molt preservades (absncia de factors de risc), i sense gaire historial criminolgic. Resultat. Malgrat que shan donat pocs casos en qu noms shagi aplicat aquesta mesura, sen comprova clarament la hiptesi (58% per als estrangers per un 17,1% per a la poblaci general). Resultat: Molt matisat. Es compleix per als joves a qui el jutge ha imposat una amonestaci i per a aquells que la proposta de lequip tcnic era la de no continuar tramitant lexpedient. Resultat. En el cas de la mediaci s cert: el perfil del jove est ms preservat i presenta una taxa de reincidncia de la meitat de la taxa de la poblaci general. En el cas de la PBC no es compleix la hiptesi. El perfil del jove sassembla molt a la mitjana. Resultat. En el cas daltres mesures en medi obert hi ha molt pocs casos (25) i la dispersi de situacions s fora mplia per la qual cosa la generalitzaci no s gaire factible. En el cas de la llibertat vigilada la hiptesi es compleix a mitges. El perfil personal i sociofamiliar del jove s de risc, amb la presncia de nombrosos de factors de risc i pocs factors protectors. Quant al perfil criminolgic hi ha dos grups clarament diferenciats, que es corresponen amb els reincidents i els no reincidents. En el cas daquests segons s ms moderat, tal com sapuntava en la hiptesi. En el cas dels reincidents es troba molt ms proper al perfil ms dur dels internaments.

Hiptesi 16. El perfil de les persones a qui saplica altres mesures en medi obert i llibertat vigilada, correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars moderadament preservades (absncia moderada de factors de risc) i amb historial criminolgic moderat.

Hiptesi 17. El perfil de les persones a qui saplica un programa dinternament correspon a joves infractors amb variables individuals i sociofamiliars gens preservades (presncia de factors de risc) i amb historial criminolgic ampli. Hiptesi 18. Cada programa presentar un perfil de subjectes diferent. Com ms controlador sigui el programa, ms caracterstiques de risc de reincidncia presentaran els subjectes. Hiptesi 19. En tota la poblaci, les noies no representaran un percentatge superior al 14%. Hiptesi 20. Tindran un ndex de reincidncia, com a mnim, 10 punts inferior al dels nois. Hiptesi 21. Els delictes principals que cometin seran majoritriament contra la propietat i contra la salut pblica.

Resultat. Es compleix la hiptesi. La taxa de reincidncia se situa 40 punts per sobre de la general.

Resultat. Sha complert plenament, excepte amb la PBC. Es pot afirmar que hi ha un bon diagnstic inicial i un encert tcnic elevat a lhora dadjudicar una mesura ms controladora com ms factors de risc presenti el jove. Resultat. Plenament confirmada. Les noies representen el 12,5% de la poblaci de lestudi. Resultat. Hiptesi confirmada. La taxa de reincidncia de les noies s del 12,7% mentre que la dels nois s del 25,2%, el doble. Resultat. Es confirma a mitges. El principal grup de delictes s contra la propietat (59,1%) i en segon lloc els fets delictius contra les persones (31,8%).

187

8.3. Recapitulacions i propostes


De la lectura integrada de les nombroses dades que shan recollit en la recerca i exposat al llarg de linforme, en aquest apartat es fa una sntesi dels resultats i de les principals qestions que responen a les finalitats i els objectius de la recerca i que es concreten en reflexions i/o en propostes de millora. Conclusi 1. Respecte al perfil de la poblaci Hem trobat que la DGJJ atn uns perfils de subjectes molt diferents, tant pel que fa a la seva situaci personal i sociofamiliar, com pel que fa a les seves caracterstiques criminolgiques En els extrems dels perfils trobem dos grups molt diferenciats: el primer correspon a un percentatge molt significatiu de joves que arriben per primer cop al mn de la justcia i sn primerencs en la comissi de delictes. En el nostre cas s el 56,6% dels joves estudiats. En aquest grup de menors les trajectries delictives sn breus, en molts casos anecdtiques i amb tendncia a desaparixer un cop traspassada ladolescncia. La taxa mitjana de reincidncia en aquest collectiu, que sagrupa majoritriament en el programa de mediaci, s del 12,7%. Aquesta situaci detectada a Catalunya respecte a les carreres delictives breus s una observaci recollida en molts estudis dels pasos desenvolupats. El perfil de lextrem contrari el trobem en un jove que t molts factors de risc personals i sociofamiliars i pocs factors de protecci que el preservin. Aquests joves protagonitzen trajectries delictives ms llargues i especialitzades en un grup de delictes o com a molt en dos. En el nostre estudi, la taxa mitjana de reincidncia en aquest collectiu, que sagrupa majoritriament en la mesura dinternament, s del 62,8%. Hi ha dues situacions objectives que han modificat la poblaci que cal atendre en relaci amb anys anteriors a laplicaci de la LORPM: una s la franja dedat dels menors atesos per la justcia juvenil, que ha passat de la franja de 12 a 16 anys a la franja de 14 a 18 anys; laltra s el fenomen de la immigraci.
188

Les noies i els estrangers (especialment els magribins) constitueixen grups especfics que val la pena examinar especficament en qualsevol recerca, ja que presenten trets especfics. Conclusi 2. Respecte als delictes i carreres delictives en la poblaci juvenil Respecte a la violncia en el delicte, semblen confirmar-se a Catalunya les tendncies que Leblanc assenyalava per al Canad, EUA i Europa: no augmenta la delinqncia juvenil en general, per s que hi ha un canvi en relaci amb la delinqncia violenta. A Catalunya, lany de referncia de lestudi, els delictes contra les persones constituen el 22,1% sobre el total de delictes i lany 2003 ja se situaven en el 25,06% (cinc punts per sota, encara, dels referents canadencs que eren del 30% per lany 2000 i venien del 10% lany 1987). Des del 2001 sobserva una disminuci en el nombre de delictes denunciats, i tamb del nombre de menors diferents atesos per la DGJJ. En canvi augmenta el nombre de poblaci atesa en una data concreta i de poblaci acumulada al llarg de lany. La LORPM ha ampliat el temps que el jove est en contacte amb la justcia juvenil. Les trajectries delictives ms llargues sn especialitzades en un grup de delictes o com a molt combinen dues tipologies, preferentment delictes contra la propietat i delictes contra les persones. Els delictes ms greus no sn necessriament conseqncia de carreres delictives ms llargues. Caldr tamb estar molt atents a levoluci dels dos grups especfics estudiats: el comportament de les noies i del collectiu magrib com el grup ms sobre representat dins del conjunt dels estrangers. Tamb caldr estar atent a l'aparici de noves formes emergents de conductes infractores com ara les de les noves bandes juvenils. Conclusi 3. Respecte a les respostes que reben els joves per part de la justcia En general, hem trobat que les respostes que reben els joves infractors sajusten fora als perfils que presenten i a la seva situaci de ms o menys risc. La DGJJ ha de mantenir, consegentment, una diversitat de recursos i
189

programes dintervenci que sigui capa de donar resposta als diferents perfils i problemtiques que en aquesta recerca es dibuixen i es quantifiquen amb ms claredat. Tal com mostren els resultats, sha detectat un bon diagnstic inicial i un encert tcnic elevat a lhora dadjudicar una mesura ms controladora com ms factors de risc presenti el jove. Aquest fet comporta que, dins de cada programa, els joves mostrin perfils molt homogenis quant a les variables estudiades. Un altre aspecte destacable, quan analitzem cadascun dels programes, s que hi ha poques variables que diferencin els joves reincidents dels no reincidents: sembla, pel que mostren les anlisis per programes, que les variables estudiades no siguin pertinents per explicar la reincidncia, la qual cosa es contradiu amb les anlisis realitzades per al conjunt de la poblaci i amb la bibliografia consultada. Per explicar aquest fet apuntem tres hiptesis: La primera qesti que entenem que pot influir en aquest resultat s que, com ja hem dit anteriorment, els collectius que componen cada programa presenten caracterstiques fora homognies. Moltes daquestes caracterstiques o variables estudiades es donen en la majoria de subjectes. Aquesta homogenetat fa que no es diferencin els reincidents dels no reincidents respecte a unes caracterstiques que comparteixen. La segona qesti que pensem que pot influir s que les diferncies entre reincidents i no reincidents per programes es trobin en variables que no hem analitzat en aquesta investigaci. Ja hem esmentat el fet que hi ha moltes variables de carcter dinmic que estan sense informar o irregularment informades en els expedients fsic i informtic dels menors. Aquestes variables que la recerca emprica apunta com a importants i sobre les quals els professionals podrien intervenir de manera estructurada per mirar de reduir el risc de reincidncia, caldria tenir-les en compte en la intervenci, i informar-les sistemticament
190

per poder avaluar-les a mitj termini. Tamb sha observat en la lectura de tots els expedients duta a terme en el treball de camp de la recerca que les variables devoluci tendeixen a convertir-se en esttiques, de manera que lapartat sociofamiliar en qu sexplica la situaci de la famlia, la seva composici, la seva problemtica, el seu genograma, les relacions entre els seus membres o les activitats que realitzen, per posar-ne alguns exemples, es troben molt sovint traspassades ntegrament dun informe anterior a un altre de posterior realitzat per a una nova causa oberta fruit dun nou fet delictiu, sense que constin actualitzacions o recollida dincidncies que puguin explicar o ajudar a entendre el deteriorament de les conductes. La tercera qesti que pot explicar aquest resultat t a veure amb lanlisi estadstica: davant de variables poc informades o quan la grandria de la mostra s petita, les proves estadstiques es tornen molt ms exigents per establir diferncies significatives entre reincidents i no reincidents. Conclusi 4. Respecte a la reincidncia Una primera qesti que hom es planteja quan obt unes determinades taxes de reincidncia s valorar si sn taxes elevades o no ho sn. Aquesta valoraci noms pot fer-se a partir dun estndar davaluaci que habitualment sobt per la comparaci de taxes obtingudes en altres estudis, comparables metodolgicament, daltres anys i/o daltres pasos o contextos. Les taxes de reincidncia sn difcils de comparar amb les daltres pasos o realitats. Fonamentalment per dues causes: la primera t a veure amb les legislacions tan diverses dels pasos que sancionen de manera diferent les conductes infractores. La segona es relaciona amb ledat que cada pas considera imputable a nivell de responsabilitat penal i que al nostre fins al 2001 era la franja de 12 a 16 anys i a partir daquell any s la franja de 14 a 18 anys. Podrem, a ms, afegir moltes altres qestions com sn el nivell socioeconmic del pas, lndex datur de la poblaci juvenil, el major o menor impacte de la immigraci, etc.

191

Com ja hem vist en els estudis terics sobre la reincidncia, la taxa no s res ms que un indicador criminolgic que cal anar actualitzant peridicament i que serveix de termmetre de la realitat social, per que per si mateix no pot explicar les causes i les motivacions que la fan crixer o disminuir i que sn molt complexes. En el cas de Catalunya, aquesta taxa s del 22,7%, per oscilla molt en funci de si parlem de delicte violent o de delicte no violent; de si ens referim a delictes contra la propietat en un extrem o contra la salut pblica en laltre; o de si ens fixem en el programa aplicat a la causa base, no tant pel programa en ell mateix, com pel perfil personal, social i criminolgic del jove que sassocia a cada programa. Ara b, una proposta que derivada daquest estudi s la necessitat de disposar peridicament de taxes actualitzades que permetin obtenir un referent davaluaci numrica de la reincidncia. Per a avaluacions ms de fons s necessari repetir peridicament estudis com aquest que permetin corroborar i millorar els resultats presentats en aquest informe i analitzar per qu les taxes es mantenen, augmenten o disminueixen. Cal estar molt atents i centrar esforos a respondre a aquells factors dinmics que en les anlisis fetes (sobre els programes de PBC, llibertat vigilada, internament i sobre el grup dinfractors violents) han resultat ms potents per predir, encara que sigui parcialment, la reincidncia:: Mantenir relacions amb grups dissocials o no mantenir-ne. La situaci laboral si t edat de treballar. La situaci socioeconmica familiar. Ledat del jove en el moment de la finalitzaci de la intervenci.

Tamb hi ha altres variables ms esttiques de risc que, si hi sn presents, exposen el jove a un risc de reincidncia ms alt. Caldr tenir-los molt en compte en lavaluaci dels casos i en les propostes dintervenci: Ser home. Haver patit maltractaments fsics intrafamiliars.
192

El nombre de causes prvies. La combinaci de les dues anteriors amb ledat en la finalitzaci del programa dintervenci.

193

Agraments
No voldrem acabar aquest informe sense agrair molt sincerament a tots els professionals que ens han ajudat i ens han facilitat la tasca a lhora de recollir les dades i processar la informaci: el director general de justcia juvenil, el cap del Servei dExecuci de Mesures, senyor Javier Gonzlez, la cap del Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic, senyora Montse Cima, i la senyora Llusa Costa, per les facilitats que ens han donat a lhora daccedir a la base de dades de menors i pel suport inicial per tal que ens familiaritzssim amb el funcionament de la base informtica i sabssim interpretar correctament cadascuna de les pgines que la integren; el senyor Carles Ferrer, tcnic de lrea de Planificaci i Projectes Estratgics, que va facilitar les llistes de la poblaci de justcia juvenil, seleccionats dacord amb els criteris metodolgics de la recerca. Tamb a les treballadores de camp i a la seva dedicaci tan entusiasta ms enll de lexigible per la tasca professional encomanada. Sense la seva predisposici a revisar una vegada i una altra cadascuna de les informacions recollides, el rigor i la validesa de lestudi se nhaurien vist afectats. A les becries de primer any, Cristina i Anna, que han seguit fidelment i han traspassat les nostres indicacions fins al ms petit detall, i que ens han perms amb la seva eficincia i eficcia arribar a tothom i a tot arreu amb garantia dhomogenetat i coherncia en els plantejaments. Tamb a les becries de segon any, Caterina i ngela, que malgrat incorporar-se a misses dites, han sabut posar-se rpidament al dia i respondre a les expectatives que un projecte daquesta envergadura havia creat. Als professors del Departament de Sociologia de la Universitat Autnoma de Barcelona, especialment al senyor Pedro Lpez Roldn, al professor de la UOC senyor Llus Sez i als professors del Departament de Sociologia i Anlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona. Tots ells ens han donat suport tcnic i metodolgic en el desenvolupament de les diferents parts daquesta recerca. I finalment als professionals de la Direcci General de justcia juvenil que han participat amb total predisposici i desinteressadament en el grup de discussi que
194

hem dut a terme durant la recerca: senyora M. Josep Bartrina, senyor Jordi Burcet, senyor Toni Cano, senyora Pepi Delgado, senyora Beatriz Losa i senyora Silvia Salvad. Les seves aportacions ens han perms aprofundir en els coneixements sobre els resultats obtinguts i tamb trobar probables explicacions a alguns dels nous fenmens que envolten la nova realitat de la justcia juvenil que sha configurat a partir de laplicaci de la Llei orgnica de responsabilitat penal del menor, la Llei 5/2000. Tamb als professionals dels centres educatius Montilivi, Alzina i Oriol Badia, als quals vam demanar informacions complementries dels joves que no constaven en el seu expedient i que necessitvem per disposar dinformaci sobre algunes de les qestions de la recerca. Esperem que lesfor de totes aquestes persones quedi mnimament compensat pel coneixement que aquests resultats puguin aportar a la millora de la tasca dels professionals de la DGJJ i, en general, dels professionals que treballen amb menors en diferents contextos, aix com als estudiosos del camp; una millora de la tasca professional que repercuteixi en una millor atenci als joves i en especial a aquells que entren en contacte amb la justcia juvenil. Convertir aquest fet en una situaci allada i/o anecdtica dins de la seva biografia hauria de ser la millor aportaci que com a professionals retornssim de lencrrec que ens ha fet la societat. Barcelona, juliol de 2005

195

9. Referncies bibliogrfiques

ANDREWS, D.A. (1989). La reincidencia es predecible y puede ser influenciada: el uso de la evaluacin de riesgo para disminuir la reincidencia dins Foro sobre la investigacin correccional, vol. 1, nm. 2, p. 11-18. Web del Correctional Service Canada. Visitat el 13-11-2003. AUTORS DIVERSOS (2000). Ofenders Returning to Federal Prison, 1986-97 dins Federal Justice Statistics Program. Setembre de 2000. EUA: Departament of Justice. BACKMANN, B. (2003). Sanciones y la delincuencia de adolescentes citat dins de Boletin Policial, nm. 60. Gener de 2004. <http://polizei.newsletter.de/Espanol/2004 esp.htm>. Visitat el gener de 2005. BARTOLOM, R. (1999). Delincuencia juvenil femenina: una aproximacin a su realidad en Espaa a travs de autoinforme dins La criminologa aplicada II. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. BENDA, B.; FLYNN, R. I TOOMBS, N.J. (2001). Recidivism among adolescent serious offenders. Prediction of entry into the correctional System for Adults dins Criminal Justice and Behavior, vol. 28 nm. 5, pg. 588-613. Octubre de 2001. BENITO, A.;
DE PRADA,

M.P. I FABI, P. (2004). Balance de aplicacin: ley penal de

menores. Experiencia en Madrid dins IURIS, nm. 79. Madrid: gener de 2004. BERGA, A. (2005). Adolescncia femenina i risc social dins Educaci social, Revista dintervenci socioeducativa, nm. 29 pg. 61-76. Barcelona: EUTSES. BERGA, A. (2003). La violncia: problema o smptoma? Una mirada sociolgica dins Educaci social, Revista dintervenci socioeducativa, nm. 23, pg. 10-21. Barcelona: EUTSES. BONFILL et al. (1998). Enquesta sobre la presncia de la psicologia clnica en els equips de salut mental. Barcelona: Collegi oficial de Psiclegs de Catalunya. <http://www.copc.org/informacio/materials/doce.asp>. Visitat l'abril de 2005

196

BUELGA, S.; LILA, M. (1999). Adolescencia, familia y conducta antisocial. Valncia: Editorial C.S.V. CAIN, M. (2000). And Analysi of Juvenile Recidivism. Sidney NSW Departament of Juvenile Justice. <http//www.aic.gov.au/publications/rpp/ch2.pdf>. Visitat el juny de 2004. CANADIAN CENTRE FOR JUSTICE STATISTICS (2000). Pilot analysis of recidivism among convicted youth and young adultsdins The Daily, vol. 22, nm. 9. Web visitat lagost de 2004. CAPDEVILA, M. i FERRER, M. (2003). Els menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA). Barcelona: CEJFE. Collecci Justcia i Societat, nm. 24. CASAL, J. et al. (2003). Estat de la qesti: enquesta als joves de Catalunya 2002. Collecci Estudis, nm. 13. Barcelona: Secretaria General de Joventut. Generalitat de Catalunya. CASTELL, G.
I INGELMO,

A. (2004) Balance de aplicacin: Ley penal de menores.

Experiencia en Barcelona dins IURIS, nm. 79. Madrid: gener de 2004. CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1989). "The statistical information for recidivism scale (SIR)". Web del Correctional Service Canada. Visitat el 6-9-2002. CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1993a). So you want to know the recidivism rate dins Forum, vol. 3, nm 3. Web del Correctional Service Canada. Visitat el 6-9-2002. CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1993b). The life Span of criminal behaviour: what do we know? dins Forum, vol. 5, nm. 3. Web del Correctional Service Canada. Visitat el 6-9-2002. CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1993c). Recidivism: hom inmates see it. Dins Forum, vol. 5, nm. 3. Web del Correctional Service Canada. Visitat el 6-9-2002. CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1993d). Recidivism tend to be... dins Forum, vol. 5, nm. 3. Web del Correctional Service Canada. Visitat el 6-9-2002.

197

CORRECTIONAL SERVICE CANADA (1995). Qestions and answers on youth and justice dins Forum. gener de 1995, vol. 7, nm. 1. Web del Correctional Service Canada. Visitat lagost de 2004. COTTLE, C. et al. (2001). The prediction of criminial recidivism juveniles dins Criminal Justice and Behavior , p. 367-394. Juny de 2001. DEFENSOR
DEL

PUEBLO (2002). Informe sobre el primer ao de vigencia de la Ley

Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores. <www.defensordelpueblo.es>. Visitat labril de 2005. DEPARTAMENT
DE

CULTURA i IDESCAT. Enquesta de consum i prctiques culturals a

Catalunya 2001. <http://www.idescat.net/cat/idescat/publicacions/cultura/ECPC01sintetics.pdf>. Visitat l'abril de 2005. DEPARTAMENT


DE

JUSTCIA (2005). Informaci estadstica bsica 1999-2004.

Publicaci semestral. Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil. Mar de 2005. DEPARTAMENT
DE

JUSTCIA (2004). Pla de mesures urgents de la justcia juvenil.

<http://www.gencat.net/justicia/>. Visitat el maig de 2004. DEPARTAMENT DE JUSTCIA. Memria (2000; 2001; 2002; 2003) en pdf. <http://www.gencat.net/justicia/departament/publicacions/memories/index.htm>. Visitat labril de 2005. DEPARTAMENT DE SALUT (2002). Pla de salut 2002-2005. <http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/doc5216.html>. Visitat labril de 2005. DOUGHERTY, V.; SIEVE, M.
I

THOMALLA, T. (2002). State of Connecticut. Juvenile

justice Programs: Recidivism Outcome Evaluation. Web del Connecticut Policy and Economic Council. <www.cpec.org>. Visitat lagost de 2004. ELZO, J. (1998). La violencia escolar, preocupacin real o construccin meditica? dins Cuadernos de Pedagogia. Barcelona: Fontalba, nm. 269, p. 8-14.

198

ELZO, J. (1999). Jvenes en crisis. Aspectos de jvenes violentos. Violencia y drogas dins La criminologa aplicada II. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. FEIXA, C. (1998). De jvenes, bandas y tribus. Barcelona: Ariel. FEIXA, C. (2001). Generaci @ La joventut del segle 12. Secretaria General de Joventut. <http://www6.gencat.net/joventut/docs/aporta12.pdf>. Visitat labril de 2005. FEIXA, C. et al. (2004). Identidades culturales y estilos de vida dins Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona: Ariel. FLAQUER, L. (2000). Les poltiques familiars en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundaci La Caixa. Collecci Estudis Socials, nm. 3. FORCADELL, A. et al. (2004). Avaluaci de la reincidncia dels menors desinternats del Centre Educatiu LAlzina. Barcelona: CEJFE. <http://www.gencat.net/dji/cejfe/reincidencia_alzina.pdf>. FORCADELL, A. I TERNERO, R. (2005). Sistema motivacional i variables individuals en la rehabilitaci de menors. Barcelona: CEJFE. <http://www.gencat.net/dji/cejfe/investiga.htm#publipdf>. FUNES, J., LUQUE, E. Societat, nm 15. FUNES, J. (2003). Violncia i educaci. s possible prevenir les conductes violentes dins Educaci Social, Revista dintervenci socioeducativa, nm. 23, pg. 22-33. Barcelona: EUTSES. GARCA, M. (2003). Abandonament escolar, desescolaritzaci i desafecci. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill. Collecci Finestra Oberta, nm. 37. GARRIDO, V. (1993). Tcnicas de tratamiento para delincuentes. Madrid: Editorial Centro de Estudios Ramn Areces, S.A.
I XXI.

Collecci Aportacions nm.

RUIZ, A. (1996). Reincidncia en la justcia de menors.

Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Collecci Justcia i

199

GIMNEZ-SALINAS, E. (2001). Justicia de menores: una justicia mayor. Madrid: CGPJ. Manuales de Formacin continuada, nm. 9. GMEZ-GRANELL, C.; GARCA, M.; RIPOL-MILLET, A. I PANCHN, C. (2004). Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona: Ariel. IDESCAT. Dades demogrfiques i de qualitat de vida. <http://www.idescat.net/dequavi/>. Visitat labril de 2005. INE. Instituto Nacional de Estadstica. <www.ine.es>. Visitat el maig de 2005. JENNINGS, D. (2003). One Year Juvenile Reconviction Rates. First quarter of 2001 cohort. Web Home Office (National Statistics). Visitat lagost de 2004. JENNINGS, D. (2002). One Year Juvenile Reconviction Rates.July 2000 cohort. Web Home Office (National Statistics). Visitat lagost 2004. Justidata 41. Els estrangers a les presons de Catalunya (2000-2004). Juny de 2005. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. KRUH, I.; FRICH, P. I CLEMENTS, C. (2005). Historical and personality correlates to the violence patterns of juveniles tried as adults dins Criminal Justice and Behavior, vol. 32, nm.1, pg. 69-92. Sage Publications. LATTIMORE, P. et al. (2004). Studying the characteristics of arrest frequency among paroled youthful offenders dins Journal of research in crime and delinquency, vol. 4, nm.1, pg. 37-57. Sage Publications. LE BLANC, M. (2004). La readaptacin de los jvenes delincuentes. 30 aos de investigaciones empricas y de intervenciones profesionals en Qubec dins del I Congreso internacional sobre trastornos del comportamiento en nios y adolescentes. Novembre de 2004. LE BLANC, M. (1999). Consequences of research on malajustes adolescents dins FORUM. Correctional Service Canada, vol. 11, nm. 2. Web visitat lagost de 2004. LIPSEY, M. (1995). What do we lwarf from 400 Research Studies on the Effectiveness of Treatment with Juvenile Delinquents? dins A What Works:

200

Reducing Reoffending. Guidelines from Research and Practice. Chichester: Wiley, pg. 63-78. LIPSEY, M. (1992). "Juvenile delinquency treatment" dins Meta analysi for explanations: a casebook, p. 83-127. Rusell Sage Foundation. LUQUE, E.; FERRER, M.
I

CAPDEVILA, M. (2005). La reincidncia penitenciria a

Catalunya. Barcelona: CEJFE. Collecci Justcia i Societat, nm. 25. MARTN, A. et al. (1997). Comportamientos de riesgo: violencia, prcticas sexuales de riesgo y consumo de drogas ilegales en la juventud. Madrid: Entinema. MAYTE, A. (2004). La Ley del Menor necesita ms medios y un gran pacto social dins Perfiles, nm. 204, pg. 6-11. MINER, M. (2002). Factors associated with recidivism in juveniles: an analysis of serious juvenile sex offender dins Journal of research in crime and delinquency, vol. 39, nm. 4. London: Sage Publications, pg. 421-436. MINOR, K. et al. (1999). Sentence completion and recidivism among juveniles referred to teen courts dins Journal of research in crime and delinquency, vol. 45, nm. 4. London: Sage Publications, pg. 467-480. MINISTERIO
DEL INTERIOR

(2004). Anuario estadstico del Ministerio del Interior. 2003.

<http://www.mir.es>. Visitat labril de 2005. MINISTERIO


DEL

INTERIOR (2001). Estudios e investigaciones de la Central

Penitenciaria de Observacin. Madrid: MI. Direccin General de Instituciones Penitenciarias. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO (2004). Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseanzas secundarias 2004. Secretaria General de Sanidad. Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional sobre drogas. <http://www.msc.es/pnd/index.htm>. Visitat labril de 2005. NATIONAL CRIMINAL JUSTICE REFERENCE SERVICE (2004). Program of Research on the Causes and Correlates of Delinquency. US Department of Justice. <www.ncjrs.org>. Visitat el desembre de 2004.

201

PEREZ, J. et al. (2003). Intelligncia i personalitat en el procs rehabilitador dels delinqents. Barcelona: CEJFE. Premi Justifrum 2003. Document indit. PHILIP RICE, F. (1999). Adolescencia. Desarrollo, relaciones y cultura. Madrid: Prentice Hall. 9a edici. PRIETO, P. (2004). Familia, educacin y crisis en el maltrato infantil dins Menores. Responsabilidad penal y atencin psicosocial. Valncia: Tirant Lo Blanch. RECHEA, C. (1999). Delincuencia juvenil femenina: una aproximacin a su realidad en Espaa a travs de autoinforme dins La criminologa aplicada II. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. RECHEA, C. I FERNNDEZ, E. (2001). Panorama actual de la delincuencia juvenil dins Justcia de Menores: una justicia mayor. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. RECHEA, C. et al. (1995). La delincuencia juvenil en Espaa. Autoinforme de los jvenes. Madrid: Ministerio del Interior. REDONDO, S.; FUNES, J. I LUQUE, E. (1993). Justcia penal i reincidncia. Barcelona: CEJFE. Collecci Justcia i Societat, nm. 9. REDONDO, S., GARRIDO, V.
I

SNCHEZ-MECA, J. (1999). Tratamiento de los

delincuentes y reincidencia: una evaluacin de la efectividad de los programas aplicados en Europa dins Anuario de Psicologia Jurdica, p. 11-37. Madrid. ROCA, X.
I

CAIXAL, G. (2001). Estudi de la reincidncia en una mostra dinterns

toxicmans en tractament en comunitat teraputica intra i extrapenitenciria: anlisi de variables delictives, penitenciries i addictives. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Document indit. ROCA, X. I HILTERMAN, E. (2005). Manual HCR-20. Avaluant el risc per a la violncia. Versi 2. Traducci de loriginal de WEBSTER, C. et al. Barcelona: CEJFE. RODRGUEZ MESA, M.J. (2004) El menor como delincuente. Cuestiones

criminolgicas dins Menores. Responsabilidad penal y atencin psicosocial. Valencia: Tirant lo Blanch.

202

ROMAN, O.

GONZLEZ, I. (2004) Infancia y salud: vulnerabilidad, dependencia y

estilos de vida dins Infancia y familias: realidades y tendencias. Barcelona: Ariel. ROMERO, F. et al. (2005). La violncia dels joves en la famlia: una aproximaci als menors denunciats pels seus pares. Barcelona: CEJFE. Document indit. RUTTER, M.; GILLER, H.
I

HAGELL, A. (2000). La conducta antisocial de los jvenes.

Cambridge: Cambridge University Press. SNCHEZ-MECA, J. (1996). Avaluaci internacional de la reincidencia. Barcelona: Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Collecci Justcia i Societat, nm. 15. SERRAT, L. et al. (2005). Institucionalitzaci i salut mental. Barcelona: CEJFE. <http://www.gencat.net/dji/cejfe/investiga.htm#publipdf>. TORRUBIA, R. (coord.) (2004). Els estils educatius familiars com a factors de risc per a la inadaptaci social i la conducta delictiva. Barcelona: CEJFE. Consultable en pgina web del centre <http://www.gencat.net/dji/cejfe/estil%20educatiu.pdf>. TVE (2005). Parlamento. Debat sobre la Llei del menor ems el 12-2-05. VALERO, V. (2001). Los jvenes ante la nueva edad penal y ante la nueva ley de responsabilidad del menor dins Estudios e investigaciones de la central penitenciaria de observacin. Madrid: Ministerio del Interior. VALLS, L I HILTERMAN, E. (2005). SAVRY. Manual para la valoracin estructurada de riesgo de violencia en jvenes. Versin 1. Traducci al catal i castell. Barcelona: CEJFE. En impremta. VALLS, M. (2003). Tcnicas cualitativas de investigacin social. Madrid: Editorial Sntesi, S.A. WASSERMAN, G. et al. (2003). Office of Juvenile Justice and Delinquency Prevention. EUA: Departament of Justice. Butllet, abril de 2003.

203

Annex 1. Taules addicionals


Taules A1 a A29. Variables explicatives de la reincidncia
Taula A1. Consum de txics i reincidncia en el delicte.

Consum de txics Freqncia % de consum de txics % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de consum de txics % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de consum de txics % de reincidncia general

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 287 50 337 85,2% 14,8% 100,0% 35,5% 10,8% 26,5% 9,6 -9,6 521 413 934 55,8% 44,2% 100,0% 64,5% 89,2% 73,5% -9,6 9,6 808 463 1.271 63,6% 36,4% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 92,317 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,270 ,000

Taula A2. Salut mental del menor i reincidncia en el delicte.

Problemes de salut mental Freqncia % de problemes de salut mental del menor % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut mental del menor % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut mental del menor % de reincidncia general

Reincidncia general No S 9 1 90% 4,3% 2,2 200 55,1% 95,7% -2,2 209 56% 100,0% Valor 4,812 Valor ,114 10% 0,6% -2,2 163 44,9% 99,4% 2,2 164 44%

Total 10 100,0% 2,7% 363 100,0% 97,3% 373 100,0%

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,028 Sig. aproximada ,028

204

Taula A3. Nombre de germans i reincidncia en el delicte.

Nombre de germans (intervals) Fill nic Freqncia % de nombre de germans % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nombre de germans % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nombre de germans % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nombre de germans % de reincidncia general

1o2 germans 2 germans o ms Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 983 129 1.112 88,4% 11,6% 100,0% 44,3% 18,8% 38,3% 12,0 -12,0 761 266 1.027 74,1% 25,9% 100,0% 34,3% 38,8% 35,4% -2,1 2,1 473 291 764 61,9% 38,1% 100,0% 21,3% 42,4% 26,3% -11,0 11,0 2.217 686 2.903 76,4% 23,6% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 180,604 2 ,000 Valor Sig. aproximada ,249 ,000

Taula A4. Trencament de vincles i reincidncia en el delicte.

Trencament de vincles No Freqncia % de trencament de vincles % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de trencament de vincles % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de trencament de vincles % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 1.019 329 1.348 75,6% 24,4% 100,0% 80,0% 58,9% 73,6% 9,5 -9,5 254 230 484 52,5% 47,5% 100,0% 20,0% 41,1% 26,4% -9,5 9,5 1.273 559 1.832 69,5% 30,5% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 89,738 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,221 ,000

205

Taula A5. Desaparici traumtica de familiars i reincidncia en el delicte.

Desaparici traumtica de familiars No Freqncia % de desaparici traumtica % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de desaparici traumtica % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de desaparici traumtica % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 821 260 1.081 75,9% 24,1% 100,0% 68,6% 49,1% 62,7% 7,7 -7,7 375 269 644 58,2% 41,8% 100,0% 31,4% 50,9% 26,4% -7,7 7,7 1.196 529 1.725 69,3% 30,7% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 59,588 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,186 ,000

Taula A6. Maltractaments fsics intrafamiliars i reincidncia en el delicte.

Maltractaments fsics intrafamiliars No Freqncia % de maltractament fsic % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de maltractament fsic % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de maltractament fsic % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 467 102 569 82,1% 17,9% 100,0% 77,3% 47,2% 69,4% 8,2 -8,2 137 114 251 54,6% 45,4% 100,0% 22,7% 52,8% 30,6% -8,2 8,2 604 216 820 73,7% 26,3% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 67,846 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,288 ,000

206

Taula A7. Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars i reincidncia en el delicte.

Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars Freqncia % de maltractament psquic/ No emocional % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de maltractament psquic/ S emocional % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de maltractament psquic/ Total emocional % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general No S 453 91 83,3% 60,2% 10,0 300 55,4% 39,8% -10,0 753 69,3% 100,0% Valor 99,556 Valor ,303 16,7% 27,3% -10 242 44,6% 72,7% 10,0 333 30,7%

Total 544 100,0% 50,1% 542 100,0% 49,9% 1.086 100,0%

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

Taula A8. Abs sexual intrafamiliar i reincidncia en el delicte.

Abs sexual intrafamiliar No Freqncia % d'abs sexual intrafamiliar % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % d'abs sexual intrafamiliar % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % d'abs sexual intrafamiliar % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 451 89 540 83,5% 16,5% 100,0% 96,8% 92,7% 96,1% 1,9 -1,9 15 7 22 68,2% 31,8% 100,0% 3,2% 7,3% 3,9% -1,9 1,9 466 96 562 82,9% 17,1% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 3,510 1 ,061 Valor Sig. aproximada ,079 ,061

207

Taula A9. Antecedents delictius familiars (dicotmica) i reincidncia en el delicte.

Antecedents delictius familiars Freqncia % d'antecedents delictius familiars % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % d'antecedents delictius familiars % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % d'antecedents delictius familiars % de reincidncia general

Reincidncia general No S 455 101 81,8% 73,6% 10,5 163 48,5% 26,4% -10,5 618 69,3% 100,0% Valor 109,274 Valor ,350 18,2% 36,9% -10,5 173 51,5% 63,1% 10,5 274 30,7%

Total 556 100,0% 62,3% 336 100,0% 37,7% 892 100,0%

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

Taula A10. Problemes de salut fsica dels familiars i reincidncia en el delicte.

Problemes de salut fsica dels familiars Freqncia % de problemes de salut fsica dels familiars % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut fsica dels familiars % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut fsica dels familiars % de reincidncia general

Reincidncia general No S 357 70 83,6% 61,8% 8,2 221 57,6% 38,2% -8,2 578 71,3% 100,0% Valor 67,029 Valor ,287 16,4% 30,0% -8,2 163 42,4% 70,0% 8,2 233 28,7%

Total 427 100,0% 52,7% 384 100,0% 47,3% 811 100,0%

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

208

Taula A11. Problemes de salut psquica dels familiars i reincidncia en el delicte.

Problemes de salut psquica dels familiars Freqncia % de problemes de salut No psquica dels familiars % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut psquica dels familiars S % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de problemes de salut psquica dels familiars % de reincidncia general

Reincidncia general No S 371 73 83,6% 67,6% 7,9 178 57,4% 32,4% -7,9 549 72,8% 100,0% Valor 63,005 Valor ,289 16,4% 35,6% -7,9 132 42,6% 64,4% 7,9 205 27,2%

Total 444 100,0% 58,9% 310 100,0% 41,1% 754 100,0%

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

Taula A12. Toxicomania a la famlia i reincidncia en el delicte.

Toxicomania en la famlia Freqncia % de toxicomania en la famlia % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de toxicomania en la famlia % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de toxicomania en la famlia % de reincidncia general

Reincidncia general No S 401 81 83,2% 61,4% 9,1 252 56,0% 38,6% -9,1 653 70,1% 100,0% Valor 82,061 Valor ,297 16,8% 29,0% -9,1 198 44,0% 71,0% 9,1 279 29,9%

Total 482 100,0% 51,7% 450 100,0% 48,3% 932 100,0%

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

209

Taula A13. Estabilitat del domicili en el moment de finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Estabilitat del domicili Domicili fix No domicili fix Al carrer Freqncia % de tipus de domicili % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de tipus de domicili % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de tipus de domicili % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de tipus de domicili % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 1.235 465 1.700 72,6% 27,4% 100,0% 94,1% 83,6% 91,0% 7,3 -7,3 65 59 124 52,4% 47,6% 100,0% 5,0% 10,6% 6,6% -4,5 4,5 12 32 44 27,3% 72,7% 100,0% 0,9% 5,8% 2,4% -6,3 6,3 1.312 556 1.868 70,2% 29,8% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 62,406 2 ,000 Valor Sig. aproximada ,183 ,000

Taula A14. Situaci socioeconmica del nucli familiar en el moment de finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Situaci socioeconmica del nucli familiar Freqncia % de situaci socioeconmica Alta % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de situaci socioeconmica Suficient % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de situaci socioeconmica Insuficient % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Total % de situaci socioeconmica % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 117 23 140 83,6% 16,4% 100,0% 8,8% 4,0% 7,3% 3,7 -3,7 904 250 1.154 78,3% 21,7% 100,0% 67,8% 43,6% 60,5% 9,9 -9,9 312 300 612 51,0% 49,0% 100,0% 23,4% 52,4% 32,1% -12,4 12,4 1.333 573 1.906 69,9% 30,1% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 155,700 2 ,000 Valor Sig. aproximada ,286 ,000

210

Taula A15. Nucli de convivncia actual en finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Nucli de convivncia actual Famlia dorigen Famlia extensa Famlia dacollida Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de nucli de convivncia actual % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Parella

DGAIA

Altres Centre de justcia juvenil Sol

Total

Reincidncia general No S 1.202 412 74,5% 25,5% 81,4% 67,5% 6,9 -6,9 93 48 66,0% 34,0% 6,3% 7,9% -1,3 1,3 3 2 60% 40% 0,2% 0,3% -0,5 0,5 52 21 71,2% 28,8% 3,5% 3,4% 0,1 -0,1 48 50 49,0% 51,0% 3,3% 8,2% -4,9 4,9 30 15 66,7% 33,3% 2,0% 2,5% -0,6 0,6 6 18 25,0% 75,0% 0,4% 3,0% -5,0 5,0 42 44 48,8% 51,2% 2,8% 7,2% -4,6 4,6 1.476 610 70,8% 29,2% 100,0% Valor 79,712 Valor ,195 100,0% gl 7

Total 1.614 100,0% 77,4% 141 100,0% 6,8% 5 100,0% 0,2% 73 100,0% 3,5% 98 100,0% 4,7% 45 100,0% 2,2% 24 100,0% 1,2% 86 100,0% 4,1% 2.086 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

211

Taula A16. Matriculaci escolar en finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Matriculaci escolar Freqncia No % de matrcula escolar matriculat % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de matrcula escolar S matriculat % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de matricula escolar % de reincidncia general

Reincidncia general No S 1.133 465 70,9% 29,1% 58,1% 72,5% -6,5 6,5 818 176 82,3% 17,7% 41,9% 6,5 1.951 75,3% 100,0% Valor 42,730 Valor -0,128 27,5%

Total 1.598 100,0% 61,7% 994 100,0% 38,3%

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

-6,5 641 2.592 24,7% 100,0% 100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

Taula A18. Treballar en el moment de finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Treballa? Freqncia % de situaci laboral % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de situaci laboral % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de situaci laboral % de reincidncia general

No

Reincidncia general No S 680 392 63,4% 36,6% 42,8% 69,6% -10,9 10,9 907 171 84,1% 15,9% 57,2% 10,9 1.587 73,8% 100,0% Valor 119,205 Valor ,235 30,4%

Total 1.072 100,0% 49,9% 1.078 100,0% 50,1%

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

-10,9 563 2.150 26,2% 100,0% 100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

212

Taula A17. Formaci escolar en finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Formaci escolar Freqncia Formaci % de formaci escolar no reglada % de reincidncia general Residu corregit Freqncia ESO no % de formaci escolar finalitzada % de reincidncia general Residu corregit Freqncia ESO % de formaci escolar finalitzada % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Mduls de % de formaci escolar grau mitj % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de formaci escolar Batxillerat % de reincidncia general Residu corregit Universitat Freqncia % de formaci escolar o mdul de grau % de reincidncia general superior Residu corregit Freqncia % % de formaci escolar Total % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general No S 174 143 54,9% 45,1% 10,7% 24,0% -7,9 7,9 776 352 68,8% 31,2% 47,8% 59,0% -4,6 4,6 451 90 83,4% 16,6% 27,8% 15,1% 6,2 -6,2 79 9 89,8% 10,2% 4,9% 1,5% 3,6 -3,6 125 3 97,7% 2,3% 7,7% 0,5% 6,5 -6,5 17 0 66,7% 0,0% 1,0% 0,0% 2,5 -2,5 1.622 597 73,1% 26,9% 100,0% Valor 151,014 Valor ,261 100,0% gl 5

Total 317 100,0% 14,3% 1.128 100,0% 50,8% 541 100,0% 24,4% 88 100,0% 4,0% 128 100,0% 5,8% 17 100,0% 0,8% 2.219 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

213

Taula A19. Relaci amb grups dissocials en finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Relacions amb grups disocials Freqncia % de relaci amb grup dissocial % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de relaci amb grup dissocial % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % % de relaci amb grup dissocial % de reincidncia general

Reincidncia general No S 546 73 88,2% 57,1% 14,7 411 51,2% 42,9% -14,7 957 67,3% 100,0% Valor 217,016 Valor ,391 11,8% 15,7% -14,7 391 48,8% 84,3% 14,7 464 32,7%

Total 619 100,0% 43,6% 802 100,0% 56,4% 1.421 100,0%

No

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,000 Sig. aproximada ,000

Taula A20. Tenir parella en finalitzar la causa base i reincidncia en el delicte.

Tenir parella Freqncia % de relaci de parella % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Parella % de relaci de parella prosocial % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Parella, % de relaci de parella sociabilitat desconeguda % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Sense % de relaci de parella parella % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de relaci de parella Total % de reincidncia general Parella dissocial Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 14 11 25 56,0% 44,0% 100,0% 4,0% 10,2% 5,4% -2,5 2,5 111 25 136 81,6% 18,4% 100,0% 31,4% 23,1% 29,4% 1,6 -1,6 187 58 245 76,3% 23,7% 100,0% 52,8% 53,7% 53,0% -0,2 0,2 42 14 56 75,0% 25,0% 100,0% 11,9% 13,0% 12,1% -0,3 0,3 354 108 462 76,6% 23,4% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 7,925 3 ,048 Valor Sig. aproximada ,131 ,048

214

Taula A21. Grup de delicte en la causa base i relaci amb la reincidncia.

Grup de delicte Contra les persones Contra la llibertat sexual Contra el patrimoni / la propietat Contra la salut pblica Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de grup de delicte % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Altres

Total

Reincidncia general No S 486 147 76,8% 23,2% 22,2% 21,9% 0,2 -0,2 17 3 85,0% 15,0% 0,8% 0,4% 0,9 -0,9 1.430 480 74,9% 25,1% 65,2% 71,4% -3,0 3,0 129 10 92,8% 7,2% 5,9% 1,5% 4,6 -4,6 131 32 80,4% 19,6% 6,0% 4,8% 1,2 -1,2 2.193 672 76,5% 23,5% 100,0% Valor 25,601 Valor ,095 100,0% gl 4

Total 633 100,0% 22,1% 20 100,0% ,7% 1.910 100,0% 66,7% 139 100,0% 4,9% 163 100,0% 5,7% 2.865 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

215

Taula A22. Gravetat del delicte en la causa base i relaci amb la reincidncia.

Gravetat del delicte Delicte violent Freqncia % de gravetat del delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de gravetat del delicte

Delicte sense violncia % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Total % de gravetat del delicte % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general No S 726 269 73,0% 27,0% 33,1% 40,0% -3,3 3,3 1.467 403 78,4% 21,6% 66,9% 3,3 2.193 76,5% 100,0% Valor 10,880 Valor -,062 60,0%

Total 995 100,0% 34,7% 1.870 100,0% 65,3%

-3,3 672 2.865 23,5% 100,0% 100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 1 ,001 Sig. aproximada ,001

Taula A23. Tipus de fet delictiu en la causa base i relaci amb la reincidncia.

Tipus de fet delictiu Freqncia % de tipus de fet Falta % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de tipus de fet Delicte % de reincidncia general Residu corregit Freqncia % de tipus de fet Temptativa % de reincidncia general Residu corregit Freqncia Total % de tipus de fet % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 272 87 359 75,8% 24,2% 100,0% 12,4% 13,0% 12,5% -0,4 0,4 1.824 538 2.362 77,2% 22,8% 100,0% 83,1% 80,2% 82,4% 1,7 -1,7 99 46 145 68,3% 31,7% 100,0% 4,5% 6,9% 5,1% -2,4 2,4 2.195 671 2.866 76,6% 23,4% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 6,253 2 ,044 Valor Sig. aproximada ,047 ,044

216

Taula A25. Nombre dimplicats en el fet delictiu en la causa base i relaci amb la reincidncia.

Nombre dimplicats en el fet delictiu En grup d'amics majoritriament menors de 18 anys En grup amics majoritriament majors de 18 anys Recompte % de nombre dimplicats en el fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de nombre dimplicats en el fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de nombre dimplicats en el fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de nombre dimplicats en el fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de Nombre d implicats en el fet delictiu % de reincidncia general

Reincidncia general No S 832 252 76,8% 49,7% 1,2 409 76,3% 24,4% 0,4 374 73,3% 22,3% - 1,4 60 70,6% 3.6% -1.1 1.675 75,6% 100,0% Valor 3,505 Valor ,040 23,2% 46,7% - 1,2 127 23,7% 23,5% - 0,4 136 26,7% 25,2% 1,4 25 29,4% 4.6% 1.1 540 24,4%

Total 1.084 100,0% 48,9% 536 100,0% 24,2% 510 100,0% 23,0% 85 100,0% 3.8% 2.215 100,0%

Sol

Amb familiars

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

100,0% 100,0% gl Sig. asinttica (bilateral) 3 ,320 Sig. aproximada ,320

Taula A26. Causes prvies a la causa base i relaci amb la reincidncia.

Causes prvies No Recompte % de causes prvies % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de causes prvies % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de causes prvies % de reincidncia general

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 1.461 180 1.641 89,0% 11,0% 100,0% 65,9% 26,2% 56,5% 18,3 - 18,3 756 506 1.262 59,9% 40,1% 100,0% 34,1% 73,8% 43,5% - 18,3 18,3 2.217 686 2.903 76,4% 23,6% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 335,345 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,340 ,000

217

Taula A28. Proposta tcnica pel fet delictiu en la causa base (noms ATM i cautelars) i relaci amb la reincidncia. Proposta tcnica feta per lequip tcnic Amonestaci No continuar tramitant lexpedient Internament tancat Internament semiobert Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de proposta tcnica pel fet delictiu % de reincidncia general Reincidncia general No S 33 5 86,8% 13,2% 4,4% 2,0% 1,7 - 1,7 402 54 88,2% 11,8% 53,2% 22,0% 8,5 - 8,5 3 2 60,0% 40,0% 0,4% 0,8% - 0,8 0,8 0 1 0,0% 100,0% 0,0% 0,4% -1,8 1,8 9 9 50,0% 50,0% 1,2% 3,7% - 2,5 2,5 8 5 61,5% 38,5% 1,1% 2,0% -1,2 1,2 5 2 71,4% 28,6% 0,7% 0,8% - 0,2 0,2 1 0 100,0% 0,0% 0,1% 0,0% 0,6 - 0,6 258 124 67,5% 32,5% 34,1% 50,4% - 4,6 4,6 20 10 66,7% 33,3% 2,6% 4,1% - 1,1 1,1 17 34 33,3% 66,7% 2,2% 13,8% - 7,2 7,2 756 246 75,4% 24,6% 100,0% 100,0% Valor 117,166 Valor ,342 gl 10 Total 38 100,0% 3,8% 456 100,0% 45,5% 5 100,0% 0,5% 1 100,0% 0,1% 18 100,0% 1,8% 13 100,0% 1.3% 7 100,0% 0,7% 1 100,0% 0,1% 382 100,0% 38,1% 30 100,0% 3,0% 51 100,0% 5,1% 1.002 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Llibertat vigilada

PBC

Altres mesures en medi obert

Mediaci A concretar en lacte de laudincia Altres

No especifica

Total

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

218

Taula A27. Causes durant laplicaci de la causa base i relaci amb la reincidncia.

Causes durant laplicaci de la causa base Recompte % de causes prvies No % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de causes prvies S % de reincidncia general Residu corregit Recompte Total % de causes prvies % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 2.126 574 2.700 78,7% 21,3% 100,0% 95,9% 83,7% 93,0% 11,0 - 11,0 91 112 203 44,8% 55,2% 100,% 4,1% 16,3% 7,0% - 11,0 11.0 2.217 686 2.903 76.4% 23.6% 100.0% 100.0% 100.0% 100.0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 120,324 1 ,000 Valor Sig. aproximada ,204 ,000

219

Taula A29. Situaci del fet delictiu (noms ATM i cautelars) i relaci amb la reincidncia.

Situaci del fet delictiu Recompte % de situaci del fet delictiu Presumpte % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de situaci del fet delictiu Condemnat % de reincidncia general Residu corregit Recompte Sobreset per % de situaci del fet delictiu prescripci % de reincidncia general Residu corregit Recompte Sobreset % de situaci del fet delictiu provisionalment % de reincidncia general Residu corregit Recompte Sobreset % de situaci del fet delictiu definitivament % de reincidncia general Residu corregit Recompte % de situaci del fet delictiu Altres % de reincidncia general Residu corregit Recompte Sobreset per % de situaci del fet delictiu reparaci % de reincidncia general Residu corregit Recompte Total % de situaci del fet delictiu % de reincidncia general Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Reincidncia general Total No S 239 76 315 75,9% 24,1% 100,0% 31,5% 30,4% 31,2% 0,3 - 0,3 68 25 93 73,1% 26,9% 100,0% 9,0% 10,0% 9,2% - 0,5 0,5 104 69 173 60,1% 39,9% 100,0% 13,7% 27,6% 17,1% -5,1 5,1 67 30 97 69,1% 30,9% 100,0% 8,8% 12,0% 9,6% -1,5 1,5 275 48 323 85,1% 14,9% 100,0% 36,2% 19,2% 32,0% 5,0 - 5,0 0 1 1 0,0% 100,0% 100,0% 0,0% 0,4% 0,1% -1,7 1,7 6 1 7 85,7% 14,3% 100,0% 0,8% 0,4% 0,7% 0,6 - 0,6 759 250 1.009 75,2% 24,8% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 43,937 6 ,000 Valor Sig. aproximada ,209 ,000

220

Descriptiva del collectiu de noies i la seva comparaci amb els nois


Taula A30. Nacionalitat.

rea geogrfica procedncia Espanya Uni Europea Resta d'Europa Magrib Resta d'frica Amrica Central i Amrica del Sud sia Resta del mn No consta Total estrangers Total

n noies 313 6 4 18 1 4 2 21 35 369

% noies 84,8 1,6 1,1 4,9 0,3 1,1 0 0,5 5,7 9,5 100,0

% nois 82,6 0,7 1,1 9,5 0,2 2,2 0,2 0,1 3,4 13,9 100,0

Taula A31. Edat en l'inici i en la finalitzaci de lexpedient.

Edat Edat en l'obertura de lexpedient Edat en finalitzar la causa base

Mitjana noies 16,18 17,27

Desviaci tpica noies 1,75 1,60

Mitjana nois 16,03 17,65

Desviaci tpica nois 2,01 1,67

Taula A32. Toxicomanies del menor.

Consum de txics No S No se sap Total

n noies 53 79 237 369

% noies 14,4 21,4 64,2 100,0

% vlid de noies 40,2 59,8 100,0

% nois 11,2 33,7 55,1 100,0

% vlid de nois 24,9 75,1 100,0

Taula A33. Problemes de salut mental del menor.

Problemes de salut mental del menor No S No se sap Total

n noies 2 35 332 369

% noies 0,5 9,5 90,0 100,0

% vlid de noies 5,4 94,6 100,0

% nois 0,3 13 86,7 100,0

% vlid de nois 2,4 97,6 100,0

221

Taula A34. Nombre de germans (intervals).

Nombre de germans Fill nic 1 o 2 germans 3 germans o ms Total

n noies 144 148 77 369

% noies 39,0 40,1 20,9 100,0

% vlid de noies 39,0 40,1 20,9 100,0

% vlid de nois 38,2 34,7 27,1 100,0

Taula A35. Tipus de residncia en el moment de finalitzar la causa base.

Tipus de residncia Domicili fix No domicili fix Al carrer No consta Total

n noies 226 13 0 130 369

% noies 61,3 3,5 0 35,2 100,0

% vlid de noies 94,6 5,4 0 100,0

% vlid de nois 90,5 6,8 2,7 100,0

Taula A36. Nucli de convivncia en el moment de finalitzar la causa base.

Nucli de convivncia Famlia dorigen Famlia extensa Famlia acollidora Parella DGAIA Altres Centre de justcia juvenil Sol No consta Total
Taula A37. Trencament de vincles

n noies 221 18 0 20 10 5 0 6 89 369

% noies 59,9 4,9 0 5,4 2,7 1,4 0 1,6 24,1 100,0

% vlid de noies 78,9 6,4 0 7,1 3,6 1,8 0 2,1 100,0

% vlid de nois 77,1 6,8 0,3 2,9 4,9 2,2 1,3 4,4 100,0

Trencament de vincles No S No consta Total

n noies 179 52 138 369

% noies 48,5 14,1 37,4 100,0

% vlid de noies 77,5 22,5 100,0

% vlid de nois 73 27 100,0

222

Taula A38. Desaparici traumtica de familiars.

Desaparici traumtica de familiars No S No consta Total

n noies 157 74 138 369

% noies 42,5 20,1 37,4 100,0

% vlid de % vlid de noies nois 68 61,8 32 38,2 100,0 100,0

Taula A39. Situaci socioeconmica del nucli familiar en el moment de finalitzar la causa base.

Situaci socioeconmica del nucli familiar Alta Suficient Insuficient No consta Total

n noies 22 160 57 130 369

% noies 6 43,4 15,4 35,2 100,0

% vlid de noies 9,2 67 23,8 100,0

% vlid de nois 7,1 59,6 33,3 100,0

Taula A40. Maltractaments fsics intrafamilars.

Maltractaments fsics intrafamiliars No S No consta Total

n noies 79 33 257 369

% noies 21,4 9 69,6 100,0

% vlid de noies 70,5 29,5 100,0

% vlid de nois 69,2 30,8 100,0

Taula A41. Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars.

Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars No S No consta Total

n noies 74 69 226 369

% noies 20,1 18,7 61,2 100,0

% vlid de noies 51,7 48,3 100,0

% vlid de nois 49,8 50,2 100,0

223

Taula A42. Antecedents delictius familiars (dicotmica).

Antecedents delictius familiars No S No consta Total

n noies 81 42 246 369

% noies 21,9 11,4 66,7 100,0

% vlid de noies 65,9 34,1 100,0

% vlid de nois 61,8 38,2 100,0

Taula A43. Problemes de salut fsica dels famliars.

Problemes de salut fsica dels familiars No S No consta Total

n noies 67 40 262 369

% noies 18,2 10,8 71 100,0

% vlid de noies 62,6 37,4 100,0

% vlid de nois 51,1 48,9 100,0

Taula A44. Problemes de salut mental dels familiars.

Problemes de salut mental dels familiars No S No consta Total

n noies 69 38 262 369

% noies 18,7 10,3 71 100,0

% vlid de noies 64,5 35,5 100,0

% vlid de nois 58 42 100,0

Taula A45. Toxicomania dins de la famlia.

Toxicomania dins de la famlia No S No consta Total

n noies 66 62 241 369

% noies 17,9 16,8 65,3 100,0

% vlid de noies 51,6 48,4

% vlid de nois 51,7 48,3

100,0

100,0

224

Taula A46. Matrcula escolar en el moment de finalitzar la causa base.

Matricula escolar No matriculat S matriculat No consta Total

n noies 181 154 34 369

% noies 49,1 41,7 9,2 100,0

% vlid de noies 54 46

% vlid de nois 62,8 37,2

100,0

100,0

Taula A47. Formaci escolar en el moment de finalitzar la causa base.

Formaci escolar Formaci no reglada ESO no finalitzada ESO finalitzada Mduls de grau mitj Batxillerat Universitat o mdul de grau superior No consta Total

n noies 38 118 98 14 16 3 82 369

% noies 10,3 32 26,6 3,8 4,3 0,8 22,2 100,0

% vlid de noies 13,2 41,1 34,1 5 5,6 1

% vlid de nois 14,4 52,3 23 3,8 5,8 0,7

100,0

100,0

Taula A48. Situaci laboral en el moment de finalitzar la causa base.

Situaci laboral No S No consta Total

n noies 169 87 113 369

% noies 45,8 23,6 30,6 100,0

% vlid de noies 66 34

% vlid de nois 47,7 52,3

100,0

100,0

225

Taula A49. Relaci amb grups dissocials en el moment de finalitzar la causa base.

Relaci amb grups dissocial No S No consta Total

n noies 96 85 188 369

% noies 26 23 51 100,0

% vlid de noies 53 47

% vlid de nois 42.2 57.8

100,0

100,0

Taula A50. Relaci de parella en el moment de finalitzar la causa base.

Relaci de parella Parella dissocial Parella prosocial Parella, social / desconeguda Sense parella No consta Total

n noies 14 24 48 19 264 369

% noies 3,8 6,5 13 5,2 71,5 100,0

% vlid de noies 13,3 22,9 45,7 18,1

% vlid de nois 3 31,4 55,2 10,4

100,0

100,0

Taula A51. Grup de delicte en la causa base.

Grup de delicte Contra les persones Contra la llibertat sexual Contra el patrimoni Contra la salut pblica Altres No consta Total

n noies 115 0 214 13 20 7 369

% noies 31.2 0 58 3.5 5.4 1.9 100,0

% vlid de noies 31.8 0 59.1 3.6 5.5

% vlid de nois 20.7 0.8 67.8 5.0 5.7

100,0

100,0

226

Taula A52. Gravetat del delicte en la causa base.

Gravetat del delicte Delicte violent Delicte sense violncia No consta Total

n noies 169 193 7 369

% noies 45.8 52.3 1.9 100,0

% vlid de noies 46.7 53.3

% vlid de nois 33 67

100,0

100,0

Taula A53. Nombre de fets delictius (intervals) en la causa base.

Nombre de fets delictius 1 fet 2 fets 3 fets o ms Total

n noies 297 53 19 369

% noies 80,5 14,4 5,1 100,0

% vlid de noies 80,5 14,4 5,1 100,0

% vlid de nois 81,1 15 3,9 100,0

Taula A54. Tipus de fet delictiu en la causa base.

Tipus de fet delictiu Falta Delicte Temptativa No consta Total

n noies 67 277 18 7 369

% noies 18,2 75 4,9 1,9 100,0

% vlid de noies 18,5 76,5 5,0

% vlid de nois 11,7 83,3 5

100,0

100,0

227

Taula A55. Nombre dimplicats en el fet delictiu de la causa base.

Nombre dimplicats en el fet delictiu En grup amics majoritriament menors de 18 anys En grup amics majoritriament majors de 18 anys Sol Amb familiars No consta Total

n noies 142

% noies 38,5

% vlid de noies

% vlid de nois

52,8

48,4

64 48 15 100 369

17,3 13 4,1 27,1 100,0

23,8 17,8 5,6

24,3 23,7 3,6

100,0

100,0

Taula A56. Programa imposat en la causa base.

Programa de la causa base Mediaci i reparaci Noms ATM Noms cautelars Altres mesures en medi obert PBC Llibertat vigilada Internament Total

n noies 120 144 10 1 35 49 10 369

% noies 32,5 39 2,7 0,3 9,5 13,3 2,7 100,0

% vlid de noies 32,5 39 2,7 0,3 9,5 13,3 2,7 100,0

% vlid de nois 32,1 36 2,4 0,9 9,8 13,3 5,4 100,0

Taula A57. Causes prvies a la causa base.

Causes prvies No S Total

n noies 262 107 369

% noies 71 29 100,0

% vlid de noies 71 29 100,0

% vlid de nois 54,4 45,6 100,0

228

Taula A58. Causes durant laplicaci del programa de la causa base.

Causes durant No S Total

n noies 349 20 369

% noies 94,6 5,4 100,0

% vlid de noies 94,6 5,4 100,0

% vlid de nois 92,8 7,2 100,0

Taula A59. Reincidncia general.

Reincidncia general No S Total

n noies 322 47 369

% noies 87,3 12,7 100,0

% vlid de noies 87,3 12,7 100,0

% vlid de nois 74,8 25,2 100,0

Taula A60. Reincidncia en justcia juvenil.

Reincidncia en justcia juvenil No S Total

n noies 327 42 369

% noies 88,6 11,4 100,0

% vlid de noies 88,6 11,4 100,0

% vlid de nois 81,4 18,6 100,0

Taula A61. Reincidncia en justcia d'adults.

Reincidncia en justcia dadults No S Total

n noies 361 8 369

% noies 97,8 2,2 100,0

% vlid de noies 97,8 2,2 100,0

% vlid de nois 91,6 8,4 100,0

229

Taula A62. Temps que triga a reincidir (en intervals).

Temps que triga a reincidir Menys de 6 mesos 6-12 mesos 12-18 mesos 18-24 mesos 24-30 mesos Temps desconegut No reincident Total

n noies 23 9 6 5 0 4 322 369

% noies 6,2 2,4 1,6 1,4 0 1,1 87,3 100,0

% vlid de noies 6,2 2,4 1,6 1,4 0 1,1 87,3 100,0

% vlid de nois 11,9 3,9 2,2 0,9 0,4 5,9 74,8 100,0

Taula A63. Reincidncia violenta.

Reincidncia violenta No S No consta Total

n noies 27 20 322 369

% noies 7,3 5,4 87,3 100,0

% vlid de noies 57,4 42,6

% vlid de nois 61,2 38,8

100,0

100,0

230

Descriptiva del collectiu destrangers i la seva comparaci amb els espanyols


Taula A64. Nombre de germans (intervals) i diferncies entre espanyols i estrangers.

Fill nic

1o2 germans 3 germans o ms Total

Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger

Nacionalitat Espanyol Estranger 992 106 89,7% 10,3% 38,3% 27,3% 4,2 -4,2 937 71 93,0% 7,0% 38,9% 18,3% 7,9 -7,9 548 211 72,2% 27,8% 22,8% 54,4% -13,0 13,0 2.407 388 86,1% 13,9% 100,0% 100,0% Valor 173,373 Valor 0,249 gl 2

Total 1.028 100,0% 36,8% 1.008 100,0% 36,1% 759 100,0% 27,2% 2.795 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Taula A65. Trencament de vincles familiars i diferncies entre espanyols i estrangers.

No

Si

Total

Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger

Nacionalitat Espanyol Estranger 1.180 145 89,1% 10,9% 78,0% 49,7% 10,1 -10,1 332 147 69,3% 30,7% 22,0% 50,3% -10,1 10,1 1.512 292 83,8% 16,2% 100,0% 100,0% Valor 101,109 Valor 0,237 gl 1

Total 1.325 100,0% 73,4% 479 100,0% 26,6% 1.804 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

231

Taula A66. Desaparici traumtica de familiars i diferncies entre espanyols i estrangers.

No

Si

Total

Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger

Nacionalitat Espanyol Estranger 945 116 89,1% 10,9% 65,3% 45,8% 5,9 -5,9 503 137 78,6% 21,4% 34,7% 54,2% -5,9 5,9 1.448 253 85.1% 14.9% 100,0% 100,0% Valor 34,583 Valor 0,143 gl 1

Total 1.061 100,0% 62,4% 640 100,0% 37,6% 1.701 100,0% 100,0% Sig. asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Tabla A67. Maltractament fsic intrafamiliar i diferncies entre espanyols i estrangers

No

Si

Total

Freqncia % maltratament fsic % de espanyol/ estranger Residu corregit Freqncia % maltratament fsic % de espanyol/ estranger Residu corregit Freqncia % maltratament fsic % de espanyol/ estranger

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 505 49 554 91,2% 8,8% 100,0% 71,7% 48,5% 68,8% 4,7 -4,7 199 52 251 79,3% 20,7% 100,0% 28,3% 51,5% 31,2% -4,7 4,7 704 101 805 87,5% 12,5% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig.asinttica (bilateral) 22,190 1 ,000 Valor Sig. aproximada 0,166 ,000

232

Taula A68. Maltractament psquic intrafamiliar i diferncies entre espanyols i estrangers

No

Si

Total

Freqncia % maltratactament psquic % de espanyol/estranger Residu corregit Freqncia % maltratactament psquic % de espanyol/estranger Residu corregit Freqncia % maltratactament psquic % de espanyol/estranger

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtricas: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 482 47 529 91,1% 8,9% 100,0% 51,4% 36,2% 49,5% 3,3 -3,3 456 83 539 84,6% 15,4% 100,0% 48,6% 63,8% 50,5% -3,3 3,3 938 130 1068 87,8% 12,2% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor Gl Sig.asinttica (bilateral) 10,597 1 ,001 Valor Sig. aproximada 0,100 ,001

Tabla A69. Situaci socioeconmica al finalitzar la causa base i diferncies entre espanyols i estrangers

Freqncia Alta
%situaci socioeconmica

% espanyol/estranger Residu corregit Freqncia % espanyol/estranger Residu corregit Freqncia % espanyol/estranger Residu corregit Freqncia

Suficient

%situaci socioeconmica

Insuficient

%situaci socioeconmica

Total

%situaci socioeconmica

% espanyol/estranger

Nacionalitat Espanyol Estranger 131 7 94,9% 5,1% 8,2% 2,5% 3,4 -3,4 995 135 88,1% 11,9% 62,5% 47,7% 4,7 -4,7 465 147 76,7% 23,3% 29,2% 49,8% -6,8 6,8 1.591 283 84,9% 15,1% 100,0% 100,0% Valor 51,115 Valor 0,165 gl 2

Total 138 100,0% 7,4% 1130 100,0% 60,3% 606 100,0% 32,3% 1.874 100,0% 100,0% Sig.asinttica (bilateral) ,000 Sig. aproximada ,000

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

233

Taula A70. Matriculat a lescola en finalitzar la causa base i diferncies entre espanyols i estrangers.

No matriculat

Matriculat

Total

Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger Residu corregit Freqncia % de germans % despanyol/estranger

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 1.323 238 1.561 84,8% 15,2% 100,0% 60,8% 69,2% 61,9% -3,0 3,0 853 106 959 88,9% 11,1% 100,0% 39,2% 30,8% 38,1% 3,0 -3,0 2.176 344 2.520 86,3% 13,7% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig. asinttica (bilateral) 8,862 1 ,003 Valor Sig. aproximada -0,059 ,003

Taula A71. Formaci escolar adquirida en finalitzar la causa base i diferncies entre espanyols i estrangers.

Freqncia Formaci no % Formaci escolar reglada % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia ESO no % Formaci escolar finalitzada % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia ESO % Formaci escolar finalitzada % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia Mduls grau % Formaci escolar mig % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia % Formaci escolar Batxillerat % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia Universitat o % Formaci escolar mdul grau % espanyol / estranger superior Residu corregit Freqncia Total % Formaci escolar % espanyol / estranger Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 197 117 314 62,7% 37,3% 100,0% 10,6% 38,2% 14,5% -12,7 12,7 999 110 1.109 90,1% 9,9% 100,0% 53,8% 35,9% 51,3% 5,8 -5,8 458 64 522 87,7% 12,3% 100,0% 24,7% 20,9% 24,1% 1,4 -1,4 74 4 78 94,9% 5,1% 100,0% 4,0% 1,3% 3,6% 2,3 -2,3 114 10 124 91,9% 8,1% 100,0% 6,1% 3,3% 5,7% 2,0 -2,0 14 1 15 93,3% 6,7% 100,0% 0,8% 0,3% 0,7% 0,8 -0,8 1.856 306 2.162 85,8% 14,2% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig.asinttica (bilateral) 165,603 5 ,000 Valor Sig. aproximada 0,277 ,000

234

Taula A72. Treballa en finalitzar la causa base i diferncies entre espanyols i estrangers.

No

Si

Total

Freqncia % treball % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia % treball % espanyol / estranger Residu corregit Freqncia % treball % espanyol / estranger

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 855 204 1.059 80,7% 19,3% 100,0% 47,4% 69,2% 50,4% -6,9 6,9 950 91 1041 91,3% 8,7% 100,0% 52,6% 30,8% 49,6% 6,9 -6,9 1.805 295 2.100 86,0% 14,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor Gl Sig.asinttica (bilateral) 48,134 1 ,000 Valor Sig. aproximada -0,151 ,000

Taula A73. Relacions amb grups dissocials en finalitzar la causa base i diferncies entre espanyols i estrangers.

No

Si

Total

Freqncies % grups disocials % despanyol/estranger Residu corregit Freqncies % grups disocials % despanyol/estranger Residu corregit Freqncies % grups disocials % despanyol/estranger

Txi-quadrat de Pearson Mesures simtriques: Phi V de Cramer

Nacionalitat Total Espanyol Estranger 544 58 602 90,4% 9,6% 100,0% 45,9% 27,2% 43,1% 5,1 -5,1 641 155 796 80,5% 19,5% 100,0% 54,1% 72,8% 56,9% -5,1 5,1 1.185 213 1.398 84,8% 15,2% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Valor gl Sig.asinttica (bilateral) 25,687 1 ,000 Valor Sig. aproximada 0,136 ,000

235

Comparaci de les diferncies significatives de cada variable estudiada segons el programa aplicat Nota: les fletxes indiquen quin dels dos programes comparats en cada casella presenten un percentatge ms elevat, estadsticament significatiu en un interval de confiana del 95,5%; p=q=50 i un error teric diferent segons el programa aplicat (vegeu la taula 2 de lapartat 2.2.1.2).
Taula A74. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable sexe.

Altres mesures en medi obert

Sexe

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

No No No

No No No No

No No No No No

S S No No No S

Taula A75. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable nacionalitat.

Altres mesures en medi obert

ATM

PBC

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

Si

Si S

Si No S

Si S S S

No No S No No

LV

Nacionalitat

236

Internament Si S No S S S

Cautelars

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A76. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable tipus de resdncia.

Altres mesures en medi obert

Tipus de residncia

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

S S

S No No

No S S S

No No S S S

S S No S S S

Taula A77. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable situaci socioeconmica del nucli familiar.

Altres mesures en medi obert

Situaci socioeconmica del nucli familiar Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No S

No No No

No No S No

No S No No S

S S No S S S

Taula A78. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable trencament de vincles familiars.

Altres mesures en medi obert

Internament No S S No No S S No S S S Internament LV

Cautelars

ATM

PBC

Trencament de vincles familiars Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

Cautelars

ATM

No

S S

No S No

No No S No

237

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A79. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable desaparici traumtica.

Altres mesures en medi obert

Desaparici traumtica

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

S S

No No No

No S S No

S S No No S

S S No S S S

Taula A79. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable maltractament fsc intrafamiliar.

Altres mesures en medi obert

Maltractament fsic intrafamiliar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No No

S S No

No No No S

S S No No S

S S No No S No

238

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A79. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable maltractament psquic/emocional intrafamiliar.

Altres mesures en medi obert

Maltractament psquic/emocional

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No S

No S No

No No S S

S S No No S

Taula A80. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable abs sexual intrafamiliar.

Altres mesures en medi obert

Abs sexual intrafamiliar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

S No No

No S No No

S S No No S

239

Internament No No No No No No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament S S S S S No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A81. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable antecedents delictius familiars.

Altres mesures en medi obert

Antecedents delictius familiars

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

No No No

No No No No

S S S S S

S S S S S No

Taula A83. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable problemes de salut fsca familiar.

Altres mesures en medi obert

Problemes de salut fsica familiar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

S S No

No S No S

S S No No S

240

Internament S S No No S No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A84. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable problemes de salut mental familiar.

Altres mesures en medi obert

Problemes de salut mental familiar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No S

S S S

No S No S

S S No No S

Taula A85. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable toxicomania familiar.

Altres mesures en medi obert

Toxicomania familiar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

No No No

No No No No

S S S S S

S S S S S No

241

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament S S No No S No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A86. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable matrcula escolar.

Altres mesures en medi obert

Matrcula escolar

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

S No

S No No

S No No No

S S No No S

S S No S S S

Taula A86. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable situaci laboral.

Altres mesures en medi obert

Situaci laboral

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

S S

S No No

S S S No

S S S No S

S S No S S S

Taula A87. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable relaci amb grups dissocials.

Altres mesures en medi obert

Relaci amb grups dissocials

Mediaci S ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No S

No No S

No S No No

No S No S No

S S No S S S

242

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A88. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable relaci de parella.

Altres mesures en medi obert

Relaci de parella

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No No

No No No

No No No No

No No No No No

No S No No No S

Taula A89. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable problemes de salut mental del menor.

Altres mesures en medi obert

Problemes de salut mental del menor

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

No No No

No No No No

No No No No S

Taula A90. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable tipus de fet delictiu.

Altres mesures en medi obert

Tipus de fet delictiu

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

S S

S No S

S S No No

S S S S S

S S S S S No

243

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament No No No No S No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

LV

Taula A91. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable reincidncia violenta.

Altres mesures en medi obert

Reincidncia violenta

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No

No No

No No No

No No No No

No No No No No

Taula A92. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable consum de txics.

Altres mesures en medi obert

Mediaci ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

No S

No S No

No S No No

LV

Consum de txics

S S No S S

S S No S S No

Taula A93. Diferncies significatives entre programes aplicats per la variable gravetat del delicte.

Gravetat del delicte

Mediaci S ATM Cautelars Altres mesures en medi obert PBC LV

S S

No No No

S S No No

S S No No S

244

Internament S S S S S S

Altres mesures en medi obert

Cautelars

ATM

PBC

LV

Internament

Cautelars

ATM

PBC

Internament No No No No No No

Cautelars

ATM

PBC

LV

Annex 2
A) Procs metodolgic en la predicci de la reincidncia
1. Predicci de la reincidncia dels joves amb mesura de PBC En la taula 1 shan recollit les variables que expliquen la reincidncia en els menors als quals sels ha aplicat un programa de PBC. Aquestes variables han estat identificades com a sig, si complien el requisit de la significaci amb un valor igual o inferior a 0,05, i com a sig=0,000, quan la significaci era molt elevada. Aquesta diferenciaci pel que fa a la significaci, entre variables significatives i altament significatives, est orientada a incloure en la posterior anlisi de regressi logstica les variables ms significatives com a criteri de selecci obligatria davant la gran quantitat de variables que sn explicatives de la reincidncia en aquest collectiu de joves sotmesos a un programa de PBC. Aix, les variables que expliquen la PBC amb ms potncia sn: 1. Situaci econmica del nucli familiar. 2. Maltractaments fsics intrafamiliars. 3. Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars. 4. Antecedents delictius familiars (dicotmica). 5. Relaci amb grups dissocials. 6. Existncia de causes prvies. 7. Edat en linici de lexpedient. 8. Edat en la finalitzaci del programa. 9. Nombre de causes prvies.

245

Taula 1. Variables explicatives de la reincidncia dels menors que han passat per programa de PBC. Shan destacat com a altament significatives les que informen dun valor igual a 0,000.

Variable Trencament de vincles Desaparici traumtica de familiar Situaci econmica del nucli familiar Maltractaments fsics intrafamiliars Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars Antecedents delictius familiars Antecedents delictius familiars (dicotmica) Problemes de salut fsica familiars Problemes de salut mental familiars Toxicomania en la famlia Formaci escolar Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Consum de txics Tipologia dels joves quant a les causes Causes prvies Causes durant laplicaci del programa Total causes en qu estan implicats Edat en l'inici expedient Edat en la finalitzaci del programa Nombre de causes prvies Nombre de causes durant lexecuci del programa

Significaci Sig Sig Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig Sig Sig Sig Sig Sig (sig = 0,000) Sig Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000) Sig (sig = 0,000)

Pel que fa a lanlisi de les interaccions entre aquestes nou variables, sha trobat que les interaccions no collineals que es poden incloure en lanlisi sn: 1. Edat en la finalitzaci del programa i situaci socioeconmica del nucli famliar. 2. Edat en la finalitzaci del programa i maltractaments fsics intrafamiliars. 3. Edat en la finalitzaci del programa i maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars. 4. Edat en la finalitzaci del programa i relaci amb grups dissocials. 5. Edat en la finalitzaci del programa i existncia de causes prvies. 6. Nombre de causes prvies i edat en la finalitzaci del programa.

246

En la primera interacci la variable edat en la finalitzaci del programa adopta els seus valors independentment dels valors de la variable situaci socioeconmica del nucli familiar. La resta de interaccions entre variables sn collineals, per la qual cosa, a efectes devitar la multicollinealitat, no poden ser considerades en lanlisi de regressi logstica. Les nou variables altament explicatives enumerades anteriorment i les sis interaccions no collineals conformen el grup dindicadors de la reincidncia dels menors amb mesura de PBC objecte danlisi. Lestratgia per a la consecuci del model, com ja sha dit anteriorment, saborda des de dos mtodes: el forwardstepwise i el backward-stepwise. Daquesta manera, hi ha ms possibilitats dextreure de les anlisis el model amb ms capa de predir la reincidncia/noreincidncia i que sajusta millor a les dades. La taula 2 recull el model amb millors resultats quant a la capacitat de predir i ajustar les dades. En la primera columna sindiquen les variables i les interaccions que shan incls en lanlisi de regressi logstica; en la segona, les variables que han quedat incloses en lequaci de predicci; en la tercera, la R2 de Cox i Snell, amb qu es calcula el valor de la inflaci de la varincia (VIF); en la quarta i la cinquena columnes, el valor de 2 de Hosmer i Lemeshow i la seva significaci; finalment, en les columnes sisena, setena i vuitena, sinforma del percentatge de classificaci correcta dels reincidents, dels no reincidents i del total. Per seleccionar el millor model, primerament sanalitza la bondat dajustament indicada per lestadstic 2 de Hosmer i Lemeshow, els valors del qual han de ser petits i han destar associats a valors elevats de significaci estadstica (p > 0,05). En aquest cas, lequaci de predicci de la reincidncia ajusta correctament les dades (2 = 5,952 i = 0,653). Pel que fa als percentatges de classificaci correcta, el model classifica correctament el 95,8% dels no reincidents, el 40,0% dels reincidents i el 86,2% del total. s a dir, el 95,8% dels casos no reincidents serien pronosticats correctament, mentre que noms el 40% dels reincidents serien pronosticats correctament com a reincidents. Aquestes dades situen el percentatge total de pronstic correcte en un elevat 86,2%.

247

Per acabar, quant a la inflaci de la varincia, lequaci resultant dna un VIF de 1,27, molt inferior al valor 10 per sobre del qual indicaria lexistncia de multicollinealitat.
Taula 2. Estadstics de la regressi logstica de la reincidncia dels menors a qui sha aplicat un programa de PBC.

Variables introdudes en lanlisi Situaci econmica del nucli familiar Maltractaments fsics intrafamiliars Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars Antecedents delictius familiars (dicotmica) Relaci amb grups dissocials Causes prvies Edat en l'inici expedient Edat en la finalitzaci del programa Nombre de causes prvies Edat en la finalitzaci del programa * Situaci econmica del nucli familiar Edat finalitzaci programa * Maltractaments fsics intrafamiliars Edat finalitzaci programa * Maltractaments psquics/emocionals intrafamiliars Edat en la finalitzaci del programa * Relaci amb grups dissocials Edat en la finalitzaci del programa * abans Nombre de causes prvies * Edat en la finalitzaci del programa

Variables en lequaci

R2 (VIF)58

Hosmer i Lemeshow 2 Sig

% classificaci correcta No S Global

Maltractaments fsics intrafamiliars Edat en la finalitzaci del programa Nombre de causes prvies Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars Nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa

0,211 (1,27)

5,952

0,653

95,8%

40,0%

86,2%

De lanlisi multivariant anterior es conclou que les variables i interaccions que formen part de lequaci de predicci de la reincidncia pel que fa als menors als quals sha aplicat PBC sn (segona columna de taula 2): 1. Maltractaments fsics intrafamiliars. 2. Edat en la finalitzaci del programa. 3. Nombre de causes prvies. 4. Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars. 5. Nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa.
1 2 (1 R )

58

VIF (inflaci de la varincia).

VIF =

248

Aquestes variables i interaccions, analitzades de manera conjunta com aqu es presenten, actuen sobre la reincidncia de la manera que es detalla a continuaci. Pel que fa als maltractaments fsics intrafamiliars, s el factor que ms pes t sobre la reincidncia, i es torna un factor de protecci quan en el si de la famlia no es donen maltractaments fsics. Ledat en la finalitzaci de la mesura aplicada tamb s un factor de protecci, ats que protegeix de la reincidncia a mesura que el jove creix. Tanmateix, quan es tracta de joves que han patit maltractaments en lmbit familiar, ledat en la finalitzaci del programa esdev un factor de risc, ats que com ms gran s el jove, ms probabilitats t de reincidir. Daltra banda, el nombre de causes prvies s un factor clarament de risc, ja que com ms causes prvies hi ha, existeixen ms probabilitats que el menor torni a delinquir i, a ms, aquest factor encara t ms risc a mesura que els joves sn ms grans. En conclusi, els maltractaments fsics en el si de la famlia i el nombre de causes prvies sn factors clarament de risc sobre la futura reincidncia dels joves que han estat sotmesos a PBC, ledat dels quals s un factor de protecci, llevat que es tracti de menors maltractats i que augmenti el nombre de causes prvies, casos en qu ledat s un factor de risc. Ara b, els possibles i variats escenaris que es poden presentar segons els valors que prenen unes i altres variables i interaccions condueix al clcul de probabilitats mitjanant lequaci lineal z segent que fa possible la predicci respecte a una reincidncia eventual. z reincidncia/no reincidncia (PBC) = + 1 maltractaments fsics intrafamiliars + 2 edat en la finalitzaci del programa + 3 nombre de causes prvies + 4 interacci (edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars) + 5 interacci (nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa) Els valors que prenen la constant i els coeficients de les categories han estat recollits en la taula 3. La constant no varia en cap de les equacions z calculades. Els

249

coeficients , per la seva part, van prenent valors diferents en funci dels valors que adopten les categories de les variables. En el cas de la variable dicotmica maltractaments fsics intrafamiliars, el coeficient 1 t un valor de 83,068 quan no nhi ha hagut i de 059 quan s que nhi ha hagut. Pel que fa als valors que adopta la variable edat quan la finalitzaci de la mesura, 2 es calcula com a producte de 5,068 pel valor de ledat, de tal manera que un jove que acabi el programa a 15 anys tindr un coeficient de (15 x 5,068). Sobre la variable nombre de causes prvies, el resultat de coeficient 3 sobt del producte entre el nombre de causes i el valor 9,137, de manera que un jove amb 10 causes tindr un coeficient de 91,37. Respecte a la interacci entre edat quan la finalitzaci del programa i maltractaments fsics intrafamiliars, el valor 4 sobt en multiplicar per 4,621 ledat en la finalitzaci del programa quan no hi ha hagut maltractaments fsics intrafamiliars i per 0, quan s que nhi ha hagut. Finalment, pel que fa a la interacci entre nombre de causes prvies i edat quan la finalitzaci del programa, el coeficient 5 sobt del producte del valor de ledat, el nombre de causes prvies i el valor 0,529. Els valors daquests coeficients tenen com a finalitat exclusiva calcular probabilitats quan es presenten conjuntament les variables i interaccions que han resultat daquesta anlisi multivariant. Aquestes probabilitats han estat calculades prenent com a referncia diversos valors de les variables incloses en lequaci, tal com sillustra en la taula 3.

Recordem que en el cas de les variables dicotmiques i politmiques, la categoria de referncia presa per al clcul dels valors de la resta de categories senpre adopta el valor 0. Els valors amb coeficients superiors a 0 representen les categories de risc per a la reincidncia violenta, mentre que els coeficients amb valors negatius representen categories protectores. 250

59

Taula 3. Valors i de lequaci de regressi logstica per a la reincidncia dels joves a qui sha aplicat un programa de PBC

Variable / interacci

Categoria No Maltractaments fsics intrafamiliars S 15 17 Edat en la finalitzaci del programa 19 21 0 2 Nombre de causes prvies 4 6 8 15 * s 17 * s 19 * s 21 * s Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars 15 * no 17 * no 19 * no 21 * no 0 * 15 0 * 17 0 * 19 0 * 21 2 * 15 2 * 17 2 * 19 2 * 21 4 * 15 4 * 17 4 * 19 4 * 21 Nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa 6 * 15 6 * 17 6 * 19 6 * 21 8 * 15 8 * 17 8 * 19 8 * 21 10 * 15 10 * 17 10 * 19 10 * 21 Constant

Valor del coeficient -83,068 0 -5,068 x 15 -5,068 x 17 -5,068 x 19 -5,068 x 21 -9,137 x 0 -9,137 x 2 -9,137 x 4 -9,137 x 6 -9,137 x 8 4,621 x 15 4,621 x 17 4,621 x 19 4,621 x 21 0 x 15 0 x 17 0 x 19 0 x 21 0 x 15 x 0,529 0 x 17 x 0,529 0 x 19 x 0,529 0 x 21 x 0,529 2 x 15 x 0,529 2 x 17 x 0,529 2 x 19 x 0,529 2 x 21 x 0,529 4 x 15 x 0,529 4 x 17 x 0,529 4 x 19 x 0,529 4 x 21 x 0,529 6 x 15 x 0,529 6 x 17 x 0,529 6 x 19 x 0,529 6 x 21 x 0,529 8 x 15 x 0,529 8 x 17 x 0,529 8 x 19 x 0,529 8 x 21 x 0,529 10 x 15 x 0,529 10 x 17 x 0,529 10 x 19 x 0,529 10 x 21 x 0,529 88,417

251

En la taula 4 shan recollit les probabilitats60 de reincidncia en 48 supsits. Cada supsit es correspon amb unes caracterstiques determinades dun jove en base a les tres variables incloses en lequaci, sigui directament o en interacci amb altres variables. Per exemple, en el supsit 1 es tracta dun jove de 15 anys que no ha estat objecte de maltractaments fsics i que compta amb sis causes prvies; en el supsit 41, el jove tamb t 15 anys i tamb amb sis causes prvies, per que ha estat objecte de maltractaments. La probabilitat de reincidncia del supsit 1 s de 0,00061 (jove potencialment no reincident) i la del 41 s de 0,994 (jove potencialment reincident). s a dir, la variable maltractament fsics intrafamiliars s tan important en la predicci de la reincidncia que s capa de pronosticar un jove com a potencialment molt reincident o tot el contrari, en funci de si es dna o no es dna. Igualment, si el tret que varia s ledat, com en el cas del supsit 37 (probabilitat de reincidncia de 0,912), en qu el jove t 19 anys, sis causes prvies i no ha patit maltractaments, la probabilitat de reincidncia dels joves augmenta a mesura que ho fa ledat quan es tracta de joves que no han patit maltractaments. Tanmateix, com ja sha dit anteriorment, la influncia de ledat s protectora quan es tracta de menors
Els valors de les probabilitats oscillen entre 0 i 1. A mesura que la probabilitat sapropa a 0, el jove pot ser tipificat com a no reincident, mentre que, inversament, com ms sapropa a 1 el valor de la probabilitat, hi ha ms risc de reincidncia i el jove pot ser classificat com a reincident en potncia. El llindar entre els subjectes potencialment reincidents i els que no ho sn sestableix en el valor de probabilitat 0,5. 61 En aquest exemple, jove de 15 anys sense antecedents de maltractaments fsics intrafamiliars i amb sis causes prvies, lequaci z queda de la manera segent: z reincidncia/no-reincidncia (PBC) = + 1 maltractaments fsics intrafamiliars + 2 edat en la finalitzaci del programa + 3 nombre de causes prvies + 4 interacci (edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars) + 5 interacci (nombre de causes prvies * edat en la finalitzaci del programa) Si substitum els valors recollits en la taula 3: z reincidncia/no-reincidncia (PBC) = 88,417 83,068 + (5,068 x 15) + (9,137 x 6) + (4,621 x 15) + (6 x 15 x 0,529) = -8,568 I si apliquem la frmula de probabilitats:
pr reincidncia/no - reincidncia =
60

z z =

8,568 8,568 = 0,0000


ez e 8,568 8,568 = 0,0000

1+ e

1+ e

pr {reincidncia/no reincidncia} =

1 + ez

1+ e

252

que s que han patit maltractaments fsics intrafamiliars, tal com ho indica la comparaci entre els supsits 4 i 47, en qu la probabilitat de reincidncia s de 0,000 i d1,000, i les edats de 19 i 15 anys, respectivament. Finalment, pel que fa al nombre de causes prvies, la variable juga un paper menys important que les anteriors i influeix de manera diferent en unes edats i unes altres. En els ms joves un nombre ms alt de causes prvies protegeix de la reincidncia futura. Els supsits 3, 23, 27 i 47, referits a un jove de 15 anys, en sn un bon exemple: quan no hi ha maltractaments (3, 23), la probabilitat de reincidncia augmenta de 0,000 a 0,205 quan les causes baixen de 10 a 0; quan hi ha maltractaments (27 i 47), la probabilitat augmenta de 0,593 a 1,000 quan les causes disminueixen de 10 a 0. Nogensmenys, en els dos casos en qu no hi ha hagut maltractaments fsics, els joves poden ser considerats com a potencialment no reincidents, ats que les seves probabilitats sn inferiors a 0,500 (supsits 3 i 23). Contrriament, els supsits 27 i 47, que han patit maltractaments, malgrat la variaci de probabilitat de reincidncia produda per la diferncia en el nombre de causes prvies, sn potencialment reincidents. Respecte dels ms grans, el nombre de causes prvies augmenta la probabilitat de reincidncia: els supsits 12 i 46 es refereixen a joves de 21 anys sense maltractaments fsics, sense causes prvies i amb 10 causes prvies, respectivament (el primer t una escassa probabilitat de reincidir del 0,017 i el segon una mxima probabilitat d1); els supsits 5 i 34 illustren la probabilitat de reincidncia de 0,000 i de 0,847 de dos joves de 21 anys amb maltractaments fsics i zero i 10 causes prvies respectivament. Aquestes dades indiquen que quan es tracta de joves ms grans, el nombre de causes prvies no solament s un factor de risc, sin que adquireix tanta potncia en la predicci com la variable maltractaments fsics.

253

Taula 4. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de PBC en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat en la finalitzaci del programa i nombre de causes prvies. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).
Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 Maltractaments fsics intrafamiliars No No No S S S S No S S S No No No No No No No No S No S No No S No S No S S S S S S S S No S No No S No S No No No S S Edat en la finalitzaci del programa 15 anys 15 anys 15 anys 19 anys 21 anys 21 anys 21 anys 15 anys 19 anys 21 anys 19 anys 21 anys 15 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 21 anys 15 anys 19 anys 19 anys 21 anys 15 anys 19 anys 17 anys 17 anys 19 anys 17 anys 17 anys 21 anys 17 anys 17 anys 19 anys 15 anys 21 anys 19 anys 15 anys 19 anys 15 anys 21 anys 21 anys 21 anys 15 anys 15 anys Causes prvies 6 causes 8 causes 10 causes 0 causes 0 causes 2 causes 4 causes 4 causes 2 causes 6 causes 4 causes 0 causes 2 causes 10 causes 8 causes 0 causes 6 causes 4 causes 2 causes 6 causes 0 causes 8 causes 0 causes 2 causes 8 causes 2 causes 10 causes 4 causes 10 causes 8 causes 10 causes 6 causes 4 causes 10 causes 2 causes 0 causes 6 causes 8 causes 4 causes 8 causes 6 causes 10 causes 4 causes 6 causes 8 causes 10 causes 0 causes 2 causes Probabilitat 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,002 0,002 0,002 0,015 0,017 0,023 0,024 0,032 0,041 0,043 0,056 0,073 0,084 0,095 0,097 0,205 0,211 0,363 0,477 0,593 0,625 0,694 0,752 0,780 0,802 0,844 0,847 0,878 0,906 0,912 0,942 0,979 0,985 0,994 0,998 0,999 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000

254

2. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura de llibertat vigilada La predicci de la reincidncia dels menors que han passat per un programa de llibertat vigilada s fora ms senzilla i comprensible que l'anterior a causa de labsncia dinteraccions no colineals entre variables que participin en lexplicaci de lequaci de predicci o equaci z. Les variables altament explicatives de la reincidncia en aquest cas (la significaci de les quals s igual o inferior a 0,005) sn el sexe, la situaci econmica del nucli familiar, la relaci amb grups dissocials i el nombre de causes prvies (taula 5). Pel que fa a la primera, el sexe, la categoria home es manifesta com un factor de risc davant la categoria dona. Tamb sn categories de risc una situaci econmica insuficient en el nucli familiar davant les situacions suficient i alta, que sn categories protectores de la reincidncia, i el fet de relacionar-se amb grups dissocials. Quant al nombre de causes prvies, una quantitat ms elevada implica un risc de reincidncia ms alt.
Taula 5. Variables explicatives de la reincidncia dels menors a qui sha aplicat un programa de llibertat vigilada. Shan destacat com a altament significatives les que informen dun valor igual o inferir a 0,005.

Variable Sexe Situaci econmica del nucli familiar Relaci amb grups dissocials Causes prvies Nombre de fets delictius Edat en l'inici de l'expedient Nombre de causes prvies

Significaci Sig (sig 0,005) Sig (sig 0,005) Sig (sig 0,005) Sig Sig Sig Sig (sig 0,005)

Analitzades aquestes quatres variables altament explicatives de la reincidncia de manera conjunta en lanlisi de regressi logstica, el model que ms i millor ajusta les dades exclou de lequaci el nombre de causes prvies. Aix, lequaci de predicci queda conformada amb les tres variables sexe, situaci econmica i relaci amb grups dissocials de la manera segent: z
reincidncia/no-reincidncia (LV)

= + 1 Sexe + 2 situaci econmica del nucli familiar + 3

Relaci amb grups dissocials


255

El model, amb un bon ajustament de les dades (2 = 0,445 i sig = 0,979) (taula 6), classifica correctament el 67,9% de la totalitat dels casos, malgrat que classifica millor els no reincidents (75,9% de classificaci correcta) que els reincidents (51,1% de classificaci correcta). Lndex dinflaci de la varincia (VIF = 1,1) indica, parallelament, que el model es caracteritza per labsncia de la collinealitat no desitjada..
Taula 6. Estadstics de la regressi logstica de la reincidncia dels menors a qui sha aplicat un programa de llibertat vigilada.

Variables introdudes en lanlisi Sexe Situaci econmica del nucli familiar Relaci amb grups dissocials Nombre de causes prvies

Variables en lequaci

R2 (VIF)62

Prova de Hosmer i Lemeshow TxiSig quadrat

% classificaci correcta No S Global

Sexe Situaci econmica del 0,094 nucli familiar (1,10) Relaci amb grups dissocials

0,445

0,979

75,9%

51,1%

67,9%

Lequaci z derivada del model permet, doncs, calcular les probabilitats de reincidncia daquests menors que han estat sota mesura de llibertat vigilada a partir de les dades de sexe, situaci econmica del nucli familiar i relaci amb grups dissocials. Els coeficients i la constant per al clcul de lequaci z es recullen en la taula 7, i els resultats de probabilitats que sen deriven es presenten en la taula 8. Dels valors dels coeficients es deriva que el factor home en la variable sexe, en aquest lloc de forces de les tres variables que actuen conjuntament sobre la predicci, s el ms determinant, seguit de la categoria insuficient de la variable situaci econmica del nucli familiar. Contrriament, la categoria econmica suficient s la ms protectora cap a la reincidncia, seguida de la categoria econmica alta i de la no-relaci amb grups dissocials.

62

VIF (inflaci de la varincia).

VIF =

1 2 (1 R )

256

Taula 7. Valors i de lequaci de regressi logstica per a la reincidncia dels joves a qui sha aplicat un programa de llibertat vigilada.

Variable / interacci Sexe

Categoria Home Dona Alta Suficient Insuficient No S

Valor del coeficient 1,344 0 -0,678 -0,855 0 -0,622 0 -1,336

Situaci econmica del nucli familiar

Relaci amb grups dissocials Constante

Com a exemple, el supsit 1 de la taula 8 davant el supsit 12. El primer, es tracta duna noia amb una situaci econmica familiar suficient, que no es relaciona amb grups dissocials i la probabilitat de reincidncia de la qual s de 0,057.63 El segon, el supsit 12, es tracta dun noi de recursos econmics familiars insuficients, que es relaciona amb grups dissocials i amb una probabilitat de reincidncia de 0,502.

En aquest exemple, noia de famlia amb prous recursos econmics que no es relaciona amb grups dissocials, lequaci z queda de la manera segent: z reincidncia/no-reincidncia (LLV) = + 1 sexe + 2 situaci de leconmica del nucli familiar + 3 relaci amb grups disocials Si substitum els valors recollits en la taula 7:
reincidncia/no-reincidncia (LV) =

63

1,336 + 0 0,855 0,622 = 2,813

I si apliquem la frmula de probabilitats:


pr reincidncia/no - reincidncia =

z z =

2,813 2,813 = 0,057

1+ e

1+ e

257

Taula 8. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de llibertat vigilada en funci dels valors de les variables sexe, situaci econmica del nucli familiar i relaci amb grups dissocials. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).

Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Relaci amb grups dissocials No No S S No No S No S S No S

Situaci econmica del nucli familiar Suficient Alta Suficient Alta Insuficient Suficient Insuficient Alta Suficient Alta Insuficient Insuficient

Sexe Dona Dona Dona Dona Dona Home Dona Home Home Home Home Home

Probabilitat 0,057 0,067 0,101 0,118 0,124 0,187 0,208 0,216 0,300 0,338 0,351 0,502

3. Predicci de la reincidncia dels menors amb mesura dinternament Les variables que expliquen la reincidncia en el cas dels menors a qui sha aplicat un programa dinternament sn: trencament de vincles, situaci laboral, relaci amb grups dissocials, consum de txics, grup de delicte, existncia de causes prvies i existncia depisodis de violncia (taula 9). De lestudi de les interaccions entre aquestes set variables explicatives es troba que noms la interacci no collineal entre trencament de vincles i episodis de violncia t relaci amb el fet que el menor sigui o no reincident, per la qual cosa aquesta interacci sinclour en lanlisi multivariable.
Taula 9. Variables explicatives de la reincidncia dels menors a qui sha aplicat un programa dinternament.

Variable Trencament de vincles Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Consum de txics Grupde delicte Causes prvies Episodis de violncia

Significaci Sig Sig Sig Sig Sig Sig Sig

258

Lanlisi multivariable ha incls en lequaci de predicci, mitjanant el mtode backward, les variables situaci laboral, relaci amb grups dissocials i la interacci entre trencament de vincles i episodis de violncia. Aix, lequaci de predicci de la reincidncia queda de la manera segent: z reincidncia/no-reincidncia (INT) = + 1 situaci laboral + 2 relaci amb grups dissocials + 3 interacci (trencament de vincles * episodis de violncia) El model ajusta a la perfecci les dades (2 = 0,000 i sig =1,000), com es pot observar en la taula 10, i classifica correctament el 77,1% de la totalitat dels casos (el 58,3% dels no reincidents i el 87% dels reincidents). Com en els casos anteriors, no existeix multivolinealitat (VIF = 1,26). Aquesta equaci z derivada del model permet calcular les probabilitats de reincidncia o no- reincidncia dels menors que han estat sotmesos a mesura dinternament a partir de les categories que adopten les variables situaci laboral, relaci amb grups dissocials, trencament de vincles i episodis de violncia. Els coeficients i la constant (per al clcul de lequaci z) i els resultats de probabilitats que sen deriven es recullen, respectivament, en les taules 11 i 12.
Taula 10. Estadstics de la regressi logstica de la reincidncia dels menors a qui sha aplicat un programa dinternament. Prova de Hosmer i Lemeshow Txi-quadrat Sig % classificaci correcta No S Global

Variables introdudes en lanlisi

Variables en lequaci

R2 (VIF)64

Trencament de vincles Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Consum de txics Grup de delicte Causes prvies Episodis de violncia Trencament de vincles * Episodis de violncia

Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Trencament de vincles * Episodis de violncia

0,204 (1,26)

0,000

1,000

58,3%

87%

77,1%

64

VIF (inflaci de la varincia).

VIF =

1 2 (1 R )

259

Taula 11. Valors i de lequaci de regressi logstica per a la reincidncia dels joves a qui sha aplicat un programa dinternament.

Variable / interacci Situaci laboral Relaci amb grups dissocials

Trencament de vincles * Episodis de violncia Constante

Categoria No S No S No/No No/S S/No S/S

Valor del coeficient 2,303 0 -2,773 0 -1,897 0 0 0 -0,916

El factor de risc amb ms pes per a la predicci de la reincidncia s una situaci laboral dinactivitat. Contrriament, el factor que ms protegeix de la reincidncia s el fet de no relacionar-se amb grups dissocials. Un altre factor protector apareix quan es dna conjuntament un no-trencament de vincles i la inexistncia depisodis de violncia. Aix, els joves amb ms probabilitat de reincidir sn aquells que no treballen i que, a ms, es relacionen amb grups dissocials, independentment del trencament de vincles i dels episodis de violncia. Aquestes ltimes variables moderen la probabilitat quan no es donen, s a dir, quan no hi ha trencament de vincles ni episodis de violncia. Els joves amb ms baixa probabilitat de reincidir sn, majoritriament, els qui treballen i no es relacionen amb grups dissocials.

260

Taula 12. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa dinternament en funci dels valors de les variables trencament de vincles, episodis de violncia, relaci amb grups dissocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).

Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Trencament de vincles No No S S No No No S S No S S No No S S

Episodis de violncia No S No S No No S No S S No S No S No S

Relaci grups disocials No No No No No S No No No S S S S S S S

Situaci laboral S S S S No S No No No S S S No No No No

Probabilitat 0,004 0,024 0,024 0,024 0,036 0,057 0,200 0,200 0,200 0,286 0,286 0,286 0,375 0,800 0,800 0,800

261

4. Predicci de la reincidncia violenta En la taula 13 shan recollit les variables que han resultat ser explicatives de la reincidncia violenta. Aquestes variables han estat identificades com a sig, si complien amb el requisit de la significaci amb un valor igual o inferior a 0,05, i com a sig ,005, quan la significaci s molt elevada i el valor de lerror s menor o igual a 0,005. Aquesta diferenciaci pel que fa a la significaci, entre variables significatives i altament significatives, est orientada a incloure en la posterior anlisi de regressi logstica les variables ms significatives com a criteri de selecci obligatria davant la gran quantitat de variables que sn explicatives de la reincidncia violenta. Aix, les variables que expliquen la reincidncia violenta amb ms potncia sn: 1. Nucli de convivncia 2. Maltractaments fsics intrafamiliars 3. Situaci laboral 4. Relaci amb grups dissocials 5. Tipologia dels joves quant a les causes 6. Causes durant laplicaci del programa 7. Edat en la finalitzaci del programa Pel que fa a lanlisi de les interaccions entre aquestes set variables, sha trobat que nicament no correlacionen les interaccions entre: 8. Edat en la finalitzaci del programa i maltractaments fsics infantils. 9. Edat en la finalitzaci del programa i relaci amb grups dissocials. La variable edat en la finalitzaci del programa adopta els seus valors independentment dels valors de la variable maltractaments fsics infantils i, tamb, amb independncia de les categories de la variable relaci amb grups dissocials. La resta d'interaccions entre variables sn collineals, per la qual cosa, a efectes devitar la multicollinealitat, no poden ser considerades en lanlisi de regressi logstica.

262

Taula 13. Variables explicatives de la reincidncia violenta. Shan destacat com a altament significatives les que informen dun valor inferior o igual a 0,005.

Variable rea geogrfica de procedncia Espanyol/estranger Nucli de convivncia Maltractaments fsics intrafamiliars Matrcula escolar Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Consum de txics Tipus de delicte Grup de delicte Gravetat del delicte en condemna base Tipologia dels joves quant a les causes Causes prvies Causes durant laplicaci del programa Total de causes en qu estan implicats Edat en l'inici de l'expedient Edat en la finalitzaci del programa Nombre de causes durant lexecuci del programa

Significaci Sig Sig Sig (sig 0,005) Sig (sig 0,005) Sig Sig (sig 0,005) Sig (sig 0,005) Sig Sig Sig Sig Sig (sig 0,005) Sig Sig (sig 0,005) Sig Sig Sig (sig 0,005) Sig

Les set variables altament explicatives enumerades anteriorment i les dues interaccions no collineals conformen el grup dindicadors de la reincidncia violenta objecte danlisi. Lestratgia per a la consecuci del model de predicci s doble: el mtode Forward i el mtode Backward. Daquesta manera hi ha ms possibilitats dextreure de les anlisis el model ms capa de predir la reincidncia violenta i la no-reincidncia violenta i que millor ajusti les dades. La taula 14 recull el model amb millors resultats quant a la capacitat de predicci i ajustament de les dades. En la primera columna sindiquen les variables i les interaccions que shan incls en lanlisi de regressi logstica; en la segona, les variables que han quedat incloses en lequaci de predicci; en la tercera, la R2 de Cox i Snell, amb qu es calcula el valor de la inflaci de la varincia (VIF); en la quarta i la cinquena columnes, el valor de 2 de Hosmer i Lemeshow i la seva significaci; finalment, en les columnes sisena a vuitena, sinforma del percentatge de classificaci correcta dels reincidents, dels no reincidents i del total.

263

Per seleccionar el millor model, primerament sanalitza la bondat dajustament que ve indicada per lestadstic 2 de Hosmer i Lemeshow els valors del qual han de ser petits i han destar associats a valors elevats de significaci estadstica (p>0,05). En aquest cas, lequaci de predicci de la reincidncia violenta ajusta correctament les dades (2 = 10,557 i = 0,228). Pel que fa als percentatges de classificaci correcta, el model classifica correctament el 69,9% dels no reincidents, el 71,6% dels reincidents i el 70,7% del total. s a dir, dels casos no reincidents violents pronosticaria correctament com a tals, en aplicar-los lequaci de predicci, el 69,9% i en pronosticaria errniament el 30,1%. Pel que fa als joves reincidents violents, lequaci de predicci pronostica correctament el 71,6% i errniament el 28,4%. Finalment, pel que fa a la classificaci correcta, es pot concloure, duna banda, que el percentatge total de classificaci correcta de 70,7% s elevat i, de laltra banda, que s equilibrat, ats que els percentatges parcials de classificaci correcta de reincidents violents i no reincidents violents sn propers. Per acabar, quant a la inflaci de la varincia, lequaci resultant dna un VIF de 1,27, molt inferior al valor 10 per sobre del qual indicaria lexistncia de multicollinealitat.

264

Taula 14. Estadstics de la regressi logstica de la reincidncia violenta. Variables introdudes en lanlisi R2 (VIF)65 Hosmer i Lemeshow 2 Sig % classificaci correcta No S Global

Variables en lequaci

Nucli de convivncia Maltractaments fsics intrafamiliars Situaci laboral Relaci amb grups dissocials Edat en la finalitzaci del programa Edat en la finalitzaci del programa * Maltractaments fsics intrafamiliars Edat en la finalitzaci del programa * Relaci amb grups dissocials

Situaci laboral Relaci grups disocials Edat finalitzaci programa Edat finalitzaci programa * maltractaments fsics intrafamiliars

0,216 (1,27)

10,557 0,228 69,9 71,6 70,7

De lanlisi multivariant anterior es conclou que les variables i interaccions que formen part de lequaci de predicci de la reincidncia violenta sn (tercera columna de la taula 14): 1. Situaci laboral. 2. Relaci amb grups dissocials. 3. Edat en la finalitzaci del programa. 4. Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars. Aix, lequaci lineal z far possible el clcul de les probabilitats i, per tant, la predicci respecte a una eventual reincidncia violenta s la segent: z
reincidncia violenta / no reincidncia violenta

= + 1 situaci laboral + 2 relaci amb grups

dissocials + 3 edat en la finalitzaci del programa + 5 interacci (edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars)

65

VIF (inflaci de la varincia).

VIF =

1 2 (1 R )

265

Els valors que prenen la constant i els coeficients de les categories han estat recollits en la taula 15. La constant no varia en cap de les equacions z que shan calculat. Els coeficients , per la seva part, van prenent valors diferents en funci dels valors que adoptin les variables. Pel que fa als valors que adopta el coeficient 1, s de 0,407 quan el jove no treballa i de 0 quan s que t alguna relaci laboral. Quant a la variable relaci amb grups dissocials, el valor 2 s de 0 quan hi ha relaci i de 1,065 quan s inexistent. Pel que fa a ledat en la finalitzaci del programa, el valor 3 de 0,664 es multiplica pel valor de cada edat. Finalment, quan es tracta de la interacci entre edat en la finalitzaci del programa i els maltractaments fsics intrafamiliars, el valor de ledat es multiplica per 0,046 quan no nhi ha hagut i, per 0, quan s que nhi ha hagut.

Taula 15. Valors i de lequaci de regressi logstica per a la reincidncia violenta.

Variable/interacci Situaci laboral Relaci amb grups dissocials

Edat en la finalitzaci del programa

Edat en la finalitzaci del programa * maltractaments fsics intrafamiliars

Constante

Categoria No S No S 14 15 16 17 18 19 20 14 * no 15 * no 16 * no 17 * no 18 * no 19 * no 20 * no 14 * s 15 * s 16 * s 17 * s 18 * s 19 * s 20 * s

Valor del coeficient ,407 0 -1,065 0 -,644 x 14 -,644 x 15 -,644 x 16 -,644 x 17 -,644 x 18 -,644 x 19 -,644 x 20 -,046 x 14 -,046 x 15 -,046 x 16 -,046 x 17 -,046 x 18 -,046 x 19 -,046 x 20 0 x 14 0 x 15 0 x 16 0 x 17 0 x 18 0 x 19 0 x 20 11,039

266

En la predicci de la reincidncia violenta des de labordatge multivariable, la norelaci amb grups dissocials s el factor que t un pes ms protector, seguit duna major edat quan la finalitzaci del programa, variable que esdev clarament protectora de la reincidncia. A ms, ledat quan la finalitzaci del programa t un afegit protector quan interacciona amb el fet que el menor no va patir maltractaments intrafamiliars. En el supsit 1 (taula 16), jove que treballa, que no es relaciona amb grups dissocials, que no va patir maltractaments fsics intrafamiliars i que va finalitzar el programa amb 20 anys, la probabilitat de ser reincident violent (contra la de reincident no violent) s de 0,021. Si en aquest cas, es varia ledat i el jove acaba el programa amb 14 anys, la probabilitat de reincidncia violenta s de 0,578 (supsit 39). Si, a ms, es varia la situaci laboral i el jove de 14 anys no treballa, com s lgic, la probabilitat de reincidncia violenta s de 0,673 (supsit 44), i si es relaciona amb grups dissocials, la probabilitat passa a ser de 0,856 (supsit 53). Per finalitzar, si tamb ha viscut maltractaments fsics intrafamiliars (supsit 56), la probabilitat que el jove sigui reincident violent ser de 0,919. s a dir, quan hi ha una diferncia important dedats, els joves reincidents de ms edat sn potencialment no violents, mentre que els ms joves sn potencialment reincidents violents. Quan la diferncia dedats quan la finalitzaci del programa s mnima, com ara de noms un any, la variable que ms discrimina pel que fa a la probabilitat de reincidncia violenta s el fet que el jove treballi o no treballi.

267

Taula 16. Probabilitats de reincidncia violenta en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat en la finalitzaci del programa, relaci amb grups dissocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc).
Maltractaments fsics intrafamiliars No No No S No No S No No S No No S S No No S S No No S S No No S S No No S S No S No S No No S S No S No S No No S S S No S S No S No S S S Edat en la finalitzaci del programa 20 20 19 20 20 19 20 18 20 19 19 18 19 20 17 19 18 20 18 17 18 19 16 18 17 19 17 16 17 18 15 16 17 18 16 15 16 17 14 15 16 17 15 14 15 16 14 15 16 14 14 15 14 15 14 14 Relaci amb grups dissocials No No No No S No No No S No S No No S No S No S S No No S No S No S S No No S No No S S S No No S No No S S S No No S No S S No S S S S S S

Supsit 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

Situaci laboral S No S S S No No S No S S No No S S No S No S No No S S No S No S No No S S S No No S No No S S S No No S No No S S No No No S S No No S No

Probabilitat 0,021 0,032 0,042 0,052 0,059 0,061 0,076 0,080 0,087 0,094 0,112 0,115 0,135 0,137 0,147 0,159 0,165 0,192 0,201 0,206 0,230 0,232 0,256 0,274 0,274 0,312 0,334 0,341 0,362 0,365 0,407 0,418 0,429 0,464 0,500 0,508 0,519 0,523 0,578 0,578 0,600 0,622 0,666 0,673 0,673 0,676 0,723 0,750 0,758 0,797 0,799 0,799 0,856 0,856 0,883 0,919

268

B) Procs metodolgic en el grup de discussi sobre la recerca de reincidncia de menors


Dins del calendari de recerca (vegeu l'apartat 2.2.2.1) hi havia prevista una trobada amb professionals experts dels diferents mbits dintervenci de la DGJJ per analitzar conjuntament els factors que poden explicar la reincidncia en el delicte, al seu parer i des de la prctica professional. Tamb es pretenia aportar els primers resultats obtinguts per analitzar sota el seu punt de vista les explicacions que podrien fonamentar-los. Concretament els objectius de la trobada en grup de discussi eren: 1. Debatre sobre alguns dels objectius de la recerca, per conixer l'opini dels professionals experts. 2. Debatre sobre alguns dels resultats en brut, perqu ens ajudin a interpretar les possibles explicacions ms probables a aquests resultats. La metodologia seguida per al plantejament de la sessi va ser la segent: Es van convocar sis persones expertes en les diferents rees de justcia juvenil que, malgrat que alguns es coneixien professionalment, no formaven part dels mateixos equips ni tenien dependncia jerrquica. La selecci no va ser aleatria, sin que es buscaven persones clau en els diferents programes dintervenci. En alguns casos es va consultar els responsables jerrquics per a la seva selecci i en daltres, en qu ja era clara la seva posici estratgica, sels va proposar directament la possibilitat dintervenir en el grup de discussi. En tots els casos sen va informar prviament els seus caps i sels va sollicitar la seva autoritzaci. Els participants van ser convocats telefnicament, sense rebre gaire informaci sobre el contingut concret de la sessi ni les preguntes que es debatrien, per tal devitar que es preparessin la sessi i que aix pogus malmetre lespontanetat en les respostes. Finalment es van substituir dues persones que no tenien disponibilitat el dia marcat. Van participar-hi: un delegat dAssistncia al Menor (DAM) de les comarques de Tarragona; una treballadora social del centre tancat Els Tillers;

269

una pedagoga del Servei de Centres de la DGJJ; un psicleg i sotsdirector del centre tancat LAlzina; una treballadora social del Servei de Mediaci i Assessorament Tcnic (SMAT) de la DGJJ; una pedagoga del Servei dAssessorament Tcnic de Menors als Jutjats, tamb depenent de la DGJJ. Dos dels investigadors principals de la recerca van fer de moderador i de secretari. La sessi del grup de discussi es va realitzar el nou de mar de 2005 a la sala de juntes del Centre dEstudis Jurdics i Formaci Especialitzada. Es va gravar en udio i posteriorment es va transcriure literalment. En aquest annex es presenta un recull de les conclusions principals. La sessi es va dividir en dues parts daproximadament una hora i quart de durada cadascuna amb un descans de 15 minuts. En la primera part es van formular algunes preguntes clau i es va promoure el debat sobre els factors que al seu parer podrien influir ms en els joves per possibles reincidncies en el delicte posterior a la seva intervenci. La primera part responia al primer objectiu de la sessi. A la segona part es van presentar alguns dels primers resultats obtinguts en la recerca i es demanava lopini dels experts sobre la interpretaci daquests resultats. Per aquesta segona part, es van utilitzar tres o quatre diapositives en power point. La segona part responia al segon objectiu de la sessi. Les preguntes clau de la primera part de la sessi que es formularen van ser: 1) en la vostra prctica professional, quins factors heu trobat que quan es donen en el jove generen ms risc reincidncia? 2) quins factors sn els que penseu que ajuden ms al jove a no reincidir? 3) daquests factors positius i negatius, quins creieu que tenen ms pes per determinar que sapliqui una mesura o una altra?; 4) i a lhora dintervenir en els diferents programes, quins aspectes creieu que sn els que ms treballen els professionals que intervenen? La segona part no incloa preguntes clau. Sintrodua una diapositiva en la qual es recollien les taxes de reincidncia dels diferents programes; una altra diapositiva recollia el perfil ms significatiu dun reincident i un de no reincident; una darrera diapositiva recollia les diferncies ms significatives entre els programes imposats. Els participants en comentaven lliurement les dades i les possibles interpretacions.

270

Un cop finalitzada la sessi, es va fer realitzar una anlisi preliminar que va consistir a recollir un resum de les idees aportades i les interpretacions dels resultats i les observacions de la dinmica de la reuni. Tamb es van confrontar les notes entre els dos investigadors presents a la reuni. Posteriorment, es va fer acta de les notes preses durant la reuni i la transcripci escrita de totes les intervencions. A continuaci, es presenta el resum de conclusions principals: Moderador: Bon dia, Abans de tot, voldrem agrair-vos que hagueu acceptat participar en aquest grup de discussi i la vostra disponibilitat per adaptar les vostres agendes, especialment la gent que veniu de fora de Barcelona. El treball que us plantegem en la sessi davui t dues parts: en la primera, que durar aproximadament una hora i quart, ser de discussi ms genrica. I la segona, desprs dun breu descans, ser de discussi sobre alguns dels primers resultats que hem recollit de la recerca que estem duent a terme sobre la reincidncia en el delicte en la Justcia de menors. Ens interessen molt les vostres opinions com a experts en els vostres camps dactuaci, i voldrem saber qu penseu sobre les preguntes que us formulem. s necessari que us expliqui que totes les opinions sn importants de conixer, i per saber lestat de la qesti a justcia juvenil; per tant, ens interessa que aneu contrastant les vostres opinions lliurement, prenent la paraula quan ho estimeu oport, sens que hi hagi torn de paraula fix. Per la meva part, noms intervindr puntualment per reconduir el tema o demanar que aprofundiu en alguna de les preguntes que us formulem. Necessiteu cap aclariment? La primera qesti per la que voldrem comenar s que ens expliqussiu, al vostre parer.. Conclusions del grup de discussi Les persones que intervenen en el grup estan identificades amb lletres: A (mediaci); B (Medi obert); C (CE Tillers); D (CE Alzina); E (equip tcnic centres); F (assessorament).

271

Primera part
1. Factors de risc de reincidncia Resposta lenta de la justcia o inexistncia de resposta (A). - Resposta de la justcia massa allunyada del fet delictiu. - Prescripci de fet. - Incompareixences que no tenen cap mena de resposta. Aquests sn aspectes agreujants per no determinants de la reincidncia (B). Cal diferenciar la reincidncia en letapa adolescent (t uns factor associats diferents) de la que es mant a partir del 18-20 anys (B). - Reincidncia persistent: hi intervenen bsicament lentorn familiar (models delictius assentats) i les toxicomanies. - El factor grup diguals t pes noms en letapa adolescent. Retornar al mateix grup damics a lacabar la mesura (D) i no tenir altres vincles afectius alternatius al grup (A, D) . Lentorn familiar s clau (C) i t incidncia en tots els aspectes anteriors (si la justcia s lenta per la famlia interv des del primer moment, disminueix molt la ineficcia; no es produeixen incompareixences, etc.; tamb t un pes menys important el grup diguals si la famlia garanteix un vincle afectiu). Les actituds familiars sn determinants davant el delicte. Els aspectes individuals sn els que finalment determinen que en circumstncies similars alguns joves sen surtin i altres no: el nivell dautocrtica baix o inexistent i el locus de control extern (C); no acceptar del recurs que li ofereixes. Un altre element de risc s que el jove no mantingui vincles amb recursos de lentorn (lescola i altres recursos).

272

2. Factors protectors s fonamental que es produeixin esdeveniments dxit en la histria del jove: trobar parella, feina, etc. (D). Tocar fons (C). Assumpci de les prpies dificultats (familiars, personals) per poder comenar a canviar (A). Nivell dautocrtica (C). Actitud positiva envers el canvi (E). Acceptar les possibilitats que se li ofereixen (C). Lligam afectiu positiu amb un adult (familiar, parella, tutor del centre, etc.) (D). Reconeixement dels fets delictius (D). Maduresa personal. Nivell intellectual.

273

3. Factors vinculats a la presa de decions sobre programes a aplicar El context social: si no hi ha suport familiar, domicili, etc. no s possible assessorar cap a mesures en medi obert o internaments semioberts o oberts (estrangers magribins o implicats en xarxes delictives, joves de DGAM que han perdut el recurs) (C, D). Tamb s important si t recursos al voltant en els quals funciona (escola, lleure,...). Els lmits que determina la Llei. La globalitat de la situaci judicial (B, C, E, D presenten temes diferents): - Si s reincident. - Si t altres mesures pendents de complir (cal buscar-ne la compatibilitat i la coherncia). - La relaci entre la situaci judicial i la intervenci educativa (no proposar mesures contraproduents des del punt de vista educatiu, per exemple moltes hores de PBC a alg que li conv comenar a treballar). - El tipus de fet delictiu. Aspectes personals del jove: consum de txics, salut mental, capacitat de reflexionar (D). Quan hi ha falta de normes sn recomanables les PBC (B). Alarma social que ha produt el delicte (D). Quan el problema es focalitza en un tema determinat sn recomanables les tasques socioeducatives (delictes de trnsit, etc.).

274

4. Factors sobre els quals sincideix des dels programes

Mediaci La responsabilitat del fet coms i posar-se en el lloc de la vctima. Mitjanant la reparaci s quan saconsegueix aix de manera ms efectiva.

Llibertat vigilada Acceptaci de la mesura i reconeixement del delicte. Es prioritzen uns aspectes o uns altres segons el cas (control dimpulsos, recerca laboral, etc.).

PBC La manca de normes (entesa com a la incapacitat de mantenir una activitat diria estructurada?).

Cautelars Es destaca la dificultat de treballar en aquesta situaci. El punt de partida dacceptaci del delicte i de la mesura.

Internament Lempatia envers la vctima i el fet de posar-se en lloc de laltre. El PTI recull el que cal modificar individualment per reduir la reincidncia en funci del perfil de cada jove (toxicomanies, violncia, autonomia, etc.). La intervenci especfica va molt relacionada amb el delicte. El menor ha de ser capa de viure el centre com un lloc al qual ve a fer alguna cosa ms que complir una sanci; si no, s difcil aconseguir qualsevol canvi.

275

Segona part
Comentaris en relaci amb les taxes de reincidncia per programes

PBC Sorprn la taxa de reincidncia. Aquesta mesura sassocia a primerencs, com a resposta puntual. Hi ha, per, una altra intervenci que assenyala aquesta mesura com a habitual en casos de diverses mesures que cal aplicar (es pot compatibilitzar amb altres mesures). La resta de taxes no provoquen comentaris, sajusten al que es podria preveure.

Comentaris en relaci amb les variables explicatives de la reincidncia

Pel que fa als delictes Sorprn que els delictes contra la salut pblica no tinguin ms reincidncia. Solen ser casos de semiobert amb fora entrades i sortides. Es comenta que seria interessant saber si hi ha molts delictes daquesta mena com a segon delicte daltres agafats com a ms importants, la qual cosa podria explicar aquesta impressi. Es comenta el fet que les faltes tinguin un nivell de reincidncia superior: solen ser joves identificats (en poblacions petites o barris?) i als quals sels vigila o persegueix.

Pel que fa a ledat El pronstic dels nois i les noies que arriben molt joves i per diverses causes a medi obert o centres s negatiu i s diferent daquells que arriben per una sola causa greu.

Pel que fa als programes A Barcelona destaca que les mediacions tenen un ndex molt elevat de nopresentacions, i que va en augment. Tarragona diu que s diferent, potser

276

perqu el circuit s diferent (estaria b estudiar-ho). Les no-presentacions sense resposta constitueixen un factor de risc; una part daquestes es produeixen per errades administratives (domicilis equivocats).

Diferncies entre programes / homogenetat interna dels programes Sorprn que es trobin poques diferencies significatives entre reincidents i no reincidents quan els analitzem dins dun mateix programa. En els extrems, mediaci i internament no tant, per en la resta de programes es t la idea que la poblaci no hauria de ser tan homognia. El fet que no es trobin variables diferenciadores pot ser perqu en totes les variables estudiades hi ha una homogenetat que no permet establir diferncies. Lexplicaci de les diferncies es troba en variables diferents a les estudiades, probablement de carcter ms dinmic. Una hiptesis que sapunta s que els assessoraments estan molt ben fets i que els joves estan agrupats segons les seves caracterstiques ms rellevants en relaci amb la reincidncia. Sapunten algunes variables que no hem estudiat i que es creu que poden incidir molt en la reincidncia: en relaci amb la mediaci, si hi ha hagut reparaci o no n'hi ha hagut; si s'han produt canvis continus de residncia i escola; si hi ha estabilitat familiar; si es t un vincle afectiu positiu i estable.

277

Altres comentaris dinters que surgeixen al llarg de la reuni


El valor de la no-reincidncia: reincidncia i reinserci no sn les cares oposades de la mateixa moneda. Labsncia de reincidncia no implica inserci (es pot continuar vivint marginat i al lmit de la legalitat). s important valorar el tipus de reincidncia. Per a un jove amb delictes violents ja s prou important haver reincidit en delictes sense violncia. Lanlisi dels estrangers hauria de ser un captol a part: els magribins es troben condicionats a delinquir per la seva situaci precria, mentre que alguns altres vinculats a mfies de lest es troben condicionats per la pressi del grup. Les variables que condicionen la reincidncia sn diferents. Delictes de violncia domstica: tamb representen un tema a part, amb uns factors associats a la reincidncia diferents: normalment tenen histries de violncia intrafamiliar prvies. Sassenyala que linternament t un aspecte associat curis i s que, a vegades serveix per restablir vincles familiars: la famlia torna a prestar atenci al jove arran de linternament.

278

Annex 3 : Plantilla de recollida de dades

279

280

281

282

Annex 4. Relaci de taules i grfics de la recerca explicitades per captols

Captol 1. El marc teric Taula 1. Prevalences en el consum de txics per sexe i edat en els darrers 10 anys. Grfic 1. Edats dinici en el consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya el 2004.

Taula 2. Activitats realitzades pels Grfic 2. Evoluci dels expedients joves de 15 a 29 anys durant el temps incoats per la Fiscalia de Menors lliure (dies laborables i caps de 2000-2003 a Catalunya. setmana). 2001. Taula 3. Delictes contra les persones denunciats davant la Fiscalia de Menors a Catalunya. Taula 4. Delinqncia juvenil. Detinguts a tot lEstat espanyol per les Forces de Seguretat.66 Taula 5. Definici de reincidncia juvenil, segons diferents estudis. Taula 6. Variables que influeixen en la delinqncia juvenil i en la posterior reincidncia segons diferents autors recollits en les referncies bibliogrfiques. Taula 7. Relaci destudis indicats en la taula 6. Captol 2. La recerca Taula 1. Operativitzaci dels conceptes de la recerca. Taula 2. Poblaci de justcia juvenil amb causes finalitzades lany 2002, distributs pels programes objecte destudi. Taula 3. Poblaci de menors que han finalitzat totalment una mesura lany 2002 per programes i el seu percentatge respecte al total. Relaci amb la mostra escollida i ponderaci. Taula 4. Fitxa tcnica.
66

Grfic 3. Evoluci del nombre de menors diferents atesos per la Direcci General de Justcia Juvenil en el perode 2000-2003.

Grfic 1. Model danlisi de la recerca. Genric. Grfic 2. Model danlisi de la recerca. Desglossament de les dimensions.

Grfic 3. Exemple de selecci de la causa base per fixar la poblaci de lestudi. Grfic 4. Comparativa de poblaci de justcia juvenil acumulada i poblaci atesa a 31 de desembre.

Inclou les detencions fetes pel cos nacional de policia, la gurdia civil i la policia autonmica basca. Dades del Ministeri de lInterior: Anuario Estadstico del Ministerio del Interior. 2003. 283

Taula 5. individuals.

Variables

histriques histriques

Taula 6. Variables sociofamiliars.

Taula 7. Variables penals i criminolgiques histriques del menor o la menor. Taula 8. Variables sociofamiliars en el moment de la causa base. Taula 9. Variables penals i criminolgiques en la causa base. Taula 10. Variables penals i criminolgiques en la reincidncia. Captol 3. La descripci de la poblaci Taula 1. Distribuci per sexe. Taula 2. Distribuci per rea geogrfica de procedncia. Taula 3. Edat en l'inici de l'expedient i en finalitzar la causa base. Taula 4. Consum de txics detectats al llarg de la histria dels joves. Taula 5. Problemes de salut mental detectats en els menors. Grfic 1. Comparativa de l'agrupaci de delictes67 en la causa base entre la poblaci catalana adulta i juvenil. Grfic 2. Distribuci de programes finalitzats lany 2002. Grfic 3. Mitjana de dies que es triga a tenir una nova causa a la DGJJ. Grfic 4. Perfil descriptiu diferenciat del jove que arriba a la mediaci en comparaci amb la poblaci general estudiada. Grfic 5. Perfil descriptiu diferenciat del jove que es decideix intencionalment que no continu ms enll de lATM respecte de la poblaci general objecte destudi. Grfic 6. Perfil descriptiu diferenciat del jove que arriba a la PBC en comparaci a la poblaci general de Justcia juvenil. Grfic 7. Perfil descriptiu diferenciat del jove que rep com a mesura la Llibertat vigilada en comparaci amb la poblaci general estudiada. Grfic 8. Perfil descriptiu diferenciat del jove a qui saplica mesura dinternament en comparaci amb la poblaci general estudiada. Grfic 9. Ingressos en centres de justcia juvenil en els subjectes de la mostra.

Taula 6. Nombre de germans (intervals). Taula 7. Trencament de vincles al llarg de la seva histria. Desaparici traumtica de familiars. Taula 8. Maltractaments fsics intrafamiliars. Maltractaments emocionals/psquics intrafamiliars. Taula 9. Antecedents delictius familiars. Desglossada i dicotmica.

67

Shan agafat els percentatges vlids per comparar les dues poblacions dadults i de joves. 284

Taula 10. Problemes de salut fsica dels familiars. Problemes de salut mental dels familiars. Taula 11. Toxicomania en el si de la famlia. Taula 12. Nucli de convivncia finalitzar la causa base. en

Taula 13. Estabilitat del domicili en finalitzar la causa base. Taula 14. Situaci socioeconmica del nucli familiar en finalitzar la causa base. Taula 15. Matriculaci escolar. Formaci escolar en finalitzar la causa base. Taula 16. Situaci laboral: treballa? Taula 17. T relacions amb grups dissocials en finalitzar la causa base? Situaci afectiva: t parella en finalitzar la causa base? Taula 18. Distribuci de causes obertes per la fiscalia en lexpedient del menor. Taula 19. Tipus de fet delictiu coms en la causa base. Agrupaci en 15 categories, segons la classificaci utilitzada per justcia juvenil. Taula 20. Tipus de fet delictiu coms en la causa base (agrupada en cinc categories). Taula 21. Gravetat del delicte en la causa base Taula 22. Nombre de fets delictius (intervals) comesos en la causa base i tipificaci penal. Taula 23. Amb qui ha coms el fet delictiu? Taula 24. Distribuci de programes finalitzats en la causa base. Taula 25. Total de causes que ha obert la DGJJ a instncies de la fiscalia a la poblaci objecte destudi, agrupades segons les cinc categories de delictes i el moment al qual corresponen. Taula 26. Distribuci del total de causes obertes a la DGJJ a instncies

285

de la fiscalia pel tipus de fet delictiu i el moment al qual corresponen. Taula 27. Distribuci del total de causes obertes a la DGJJ a instncies de la fiscalia pels programes imposats i el moment al qual corresponen. Taula 28. Trajectries delictives (de ms freqents a menys). Taula 29. Rnquing de les trajectries delictives en la poblaci estudiada. Captol 4. La reincidncia Taula 1. Taxes de reincidncia en diferents estudis per a joves. Taula 2. Taxa de reincidncia en el delicte de menors per programes. Taula 3. Relaci entre el programa aplicat i la reincidncia en el delicte. Taula 4. Taxes de reincidncia en el delicte segons el centre i tipus dinternament. Taula 5. Taxa de reincidncia segons lagrupaci de fets delictius. Taula 6. Gravetat del delicte en la causa base. Taula 7. Sexe i reincidncia en el delicte. Taula 8. Nacionalitat i reincidncia en el delicte. Taula 9. Variables sociofamiliars histriques explicatives de la reincidncia. Taula 10. Variables sociofamiliars recollides en el moment de la finalitzaci de la intervenci de la Justcia en la causa base. Taula 11. Variables penals i criminolgiques. Taula 12. Diferncies entre reincidents i no reincidents per a cadascuna de les variables estudiades i en relaci amb cada programa. Grfic 1. Perode de seguiment de la reincidncia de menors. Grfic 2. Proporci de delicte violent en la causa base i en la reincidncia. Grfic 3. Taxa de reincidncia violenta per programes. Grfic 4. La reincidncia general segons les rees geogrfiques de procedncia. Grfic 5. mbit en qu es produeix la reincidncia. Grfic 6. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per sexe. Grfic 7. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per nacionalitats. Grfic 8. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per programa imposat a la causa base. Grfic 9. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies per agrupaci de delictes. Grfic 10. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies segons la violncia del delicte. Grfic 11. Temps que es triga a reincidir i nombre de reincidncies segons els antecedents.

286

Captol 5. La predicci de la reincidncia en menors Taula 1. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de PBC en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat en la finalitzaci del programa i nombre de causes prvies. Taula 2. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa de llibertat vigilada en funci dels valors de les variables sexe, situaci econmica del nucli familiar i relaci amb grups dissocials. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc). Taula 3. Probabilitats de reincidncia dels joves amb programa dinternament en funci dels valors de les variables trencament de vincles, episodis de violncia, relaci amb grups disocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (gris clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc). Taula 4. Probabilitats de reincidncia violenta en funci dels valors de les variables maltractaments fsics intrafamiliars, edat finalitzaci programa, relaci amb grups disocials i situaci laboral. Les probabilitats inferiors a 0,5 pertanyen a joves potencialment no reincidents (girs clar), mentre que les superiors a aquest valor representen a joves potencialment reincidents (gris fosc). Taula 5. Variables i interaccions predictores de la reincidncia per a cada programa estudiat. Captol 6. Les noies Taula 1. Diferncies entre el perfil de la noia reincident i el de la noia no reincident. Taula 2. Perfil de les noies reincidents i el de les no reincidents segons els programes. Grfic 1. Reincidncia en el delicte segons el tipus de parella. Grfic 2. Fet delictiu de la causa base. Repartiment en els cinc grups. Comparatiu de les noies amb els nois Grfic 3. Rnking dels 10 fets delictius

287

ms comuns en les noies. Grfic 4. Delicte violent en les noies: proporci en la causa base i en la reincidncia i comparaci amb els nois. Captol 7. Els estrangers Taula 1. Distribuci dels joves estrangers per rees geogrfiques de procedncia. Grfic 1. Poblaci estrangera a la DGJJ. Comparativa en els darrers cinc anys.

Taula 2. Perfil del jove estranger Grfic 2. Comparativa entre poblaci reincident. Desglossament per estrangera juvenil i poblaci collectius. estrangera adulta encarcerada. Taula 3. Diferncies entre el perfil infractor del jove espanyol, del magrib i del llatinoameric. Grfic 3. Comparativa de dades de joves estrangers infractors i poblaci estrangera empadronada a Catalunya per rees geogrfiques de procedncia. Grfic 4. Estrangers. Relaci entre la situaci socioeconmica i la reincidncia.

288

You might also like