butllet

de lACO de Catalunya i les Illes Balears

el

Desembre 2010 n. 192

Lopci preferencial pels pobres des de la militncia obrera i cristiana

Sumari / Presentaci
Orientacions i objectius La crisi i la prioritat del curs. Comit Permanent [3] Llegir lEvangeli avui El jutge que no escoltava. Quim Cervera [4] Vida del moviment Petita experincia europea. Josep Anton Belchi [5] Carta a les famlies. MTCE [7] Valoraci de la Trobada General. Grup ACO-llonant [8] Lluita obrera i comproms La Seguretat Social s un dret?. Josep Snchez [9] No portava tiara. Batrix Thave [10] Lentrevista Quim Cervera, nou consiliari general dACO. ngela Rodrguez [11] Un dia en la vida de... Josep Casanovas, herbolari [13] El mn tal com s Carta des de Bagdad. Alice i Martine, Germanetes de Jess [14] Collaboracions Experiencia de vida. Alfons Gea [15] Gran Paradiso. Jordi Fort [17] El CDE i la visita de Benet XVI. [18] Homenatge a Oleguer Bellavista. Merc Sol [19] Crida de la JOC a lACO. [20] Desarmar las palabras. Santiago Agrelo [21] Recordant la Roser Cabaneas. Comissi Permanent Baix Llobregat [22] Cal crear un fons de rescat per ajudar les persones, com es va fer amb les entitats naceres. Critas Diocesana de Barcelona [23] Dossier Lopci preferencial pels pobres des de la militncia obrera i cristiana. Pepe Rodado Cultura Pregar amb la immigraci. [24] Trenat de solcs dargent. [24]

Revista trimestral de lACO de Catalunya i les Illes Balears

c/Rivadeneyra, 6, 8 08002 BARCELONA tel. 93 412 48 88 fax 93 318 81 87 acocat@arrakis.es www.treballadors.org/aco Equip de redacci: Albert Marn, Enric Mateu, Josep Pascual, Jordi Joan Aymerich, Clia Santiago i ngela Rodrguez. Impressi: Papers 99, S.C.C.L. Disseny i maquetaci: Juan ngel Baos (Papers99, s.c.c.l.)

n aquest butllet de Nadal tenim dos articles centrals de publicaci gaireb obligada: la xerrada que ens va fer en Pepe Rodado el dia de la Jornada General del 12 doctubre (que molts militants ens han demanat) i una entrevista al nou Consiliari General del Moviment, en Quim Cervera. A part daix, sembla que per Nadal tots plegats estem ms receptius a escoltar els ms necessitats, aquells a qui podem prestar ajuda. En aquest sentit sorienten, a part del dossier, els articles de larquebisbe de Tnger (Desarmar las palabras), el de les germanetes de Jess de Bagdad, o referent a una realitat ms immediata el den Josep Snchez. Per tamb la reexi del Moviment de Treballadors Cristians dEuropa (reunit a Hongria) ens porta a valorar certes mancances que sn molt importants en la vida de tots nosaltres. Ms en clau dactualitat, hem recollit el Manifest del Collectiu de les Dones amb motiu de la visita del Papa, lhomenatge a lOleguer Bellavista i lascensi a un cim dels Alps del Jordi Fort i la seva colla. Que tingueu temps de pair-ho tot tan b com els torrons i tinguem tots plegats un bon any 2011!

Presentaci

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Orientacions i objectius

La crisi i la prioritat del curs

COMIT PERMANENT

es eleccions al Parlament han coincidit amb lemissi dun nou informe de Critas de la dicesi de Barcelona en qu es mostra la cruesa de la situaci de crisi que patim a casa nostra. De gener a novembre de 2010, a les dicesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa, Critas constata que 1.378 persones que han demanat ajuda viuen al carrer, en vehicles o caravanes; que 2.895 estan acollides a casa de parents o amics per haver perdut lhabitatge; que 11.142 sn persones que viuen rellogades en habitacions, 6.881 de les quals amb la seva famlia. El mateix informe destaca que s latur (a hores dara se situa en un 17.4%) el factor determinant de la situaci que viuen les persones sense llar. I aqu no comptem la situaci de totes les famlies que tenen veritables problemes per continuar arribant a nal de mes, ofegats per la hipoteca i pels deutes contrets en lpoca de suposada bonana econmica. Per, a ms, el que s un escndol s la convivncia daquesta situaci amb lexistncia de milers de pisos buits que les entitats bancries encara enyorades dels benecis multimilionaris es resisteixen a posar en el mercat a preus de lloguer o venda assumibles pels treballadors. Des daquesta petita plataforma que s el Butllet de lACO voldrem denunciar aquesta situaci.

Aquest novembre hem celebrat la primera trobada de responsables del curs, a Madrid. Hi han participat responsables de Madrid, Bilbao, Crdova i Catalunya. Acompanyats per lOriol Garreta, shi ha aprofundit en el paper del responsable com a animador de lequip de Revisi de Vida. I s que la formaci s fonamental per anar a fons en la Revisi de Vida als equips; en aquest sentit, continuarem en aquesta dinmica formativa a les Jornades de Formaci del gener (dies 18 i 25) que seran impartides pel Rom Fortuny i que tindran com a tema de fons la prioritat del curs. I justament, cal insistir-hi en un curs que la Comissi de Formaci i la Comissi del Butllet han proposat fer una enquesta per tal de fer-nos prendre conscincia a tots plegats de la necessitat de formar-nos.

Ja som en ple temps dAdvent. Temps per preparar la vinguda del Senyor. Un Du que es compromet sent un ms de nosaltres, sent pobre. Aquest s el senyal de la seva identitat i, per tant, s en aquesta condici quan es fa trobads. Ell tamb neix en temps de crisi; la seva famlia no troba lloc per hostatjar-se (Lc 2,7). Per tant, neix al carrer i tamb es dna a conixer al carrer. Anem, doncs, a trobarlhi! El treball dalgun dels Estudis dEvangeli que es proposen per aprofundir en la prioritat denguany (Lopci preferencial pels pobres des de la militncia obrera i cristiana) ens hi ajudar. Que tingueu bon Nadal.

Desembre 2010 - n. 192

butllet

el

Llegir lEvangeli avui

El jutge que no escoltava Lluc 18, 1-8

QUIM CERVERA I DURAN CONSILIARI DACO

n una ciutat perifrica, en una famlia hi havia un pare que cridava, sempre, amonat, molt poc hum, que no tenia cap consideraci, ni respecte per la dona i els lls. Per una vegada la lla havia estat maltractada per un altre home, i insistia al seu pare que lescolts, que lacompanys al judici, ja que havia posat una denncia. El pare li deia que era ella que shavia posat en el problema i que ella se nhavia de sortir. Tots ens hem hagut despavilar en aquest mn, li deia. Per ella insistia desesperada, i li va tocar lorgull dhome i al nal el pare es va dir: No tinc cap respecte per la meva lla, ni ganes de tenir-ne, per com que s una pesada, i em fa sentir ms home, contra un altre home, li far cas. En una altra ciutat, lencarregat duna empresa era un dspota, i seguia les indicacions de la direcci duna manera ms papista que el papa, i encara pressionava ms els que tenia a sota, creient que es guanyaria el prestigi dels de dalt. Sols cercava la seva ambici, augmentar els petits poders, dins lorganigrama empresarial, i aix se sentia segur, identicat, fort, i a la vegada podia donar-se ms plaers en el seu lleure. Un dia un treballador li deman (qui no plora no mama), perqu estava a les seves mans exibilitzar lhorari, unes hores per poder tenir una estona amb la dona, ja que havien dafrontar la situaci datur dun dels lls que sho passava molt malament i cercar alguna persona per a la seva sogra perqu la cuids (falta de reconciliaci entre treball i famlia!, sensibilitat envers els qui pateixen!). Lencarregat li va dir que es tragus hores de dormir per gestionar aquestes qestions que al cap i a la el distreien de la feina, li produirien problemes en lempresa, i el treball no t res a veure amb la vida personal i familiar. Lempleat va insistir, va procurar que altres companys li fessin costat. Al nal, lencarregat per no tenir problemes, i treures de sobre el fatigs obrer, li va donar les hores demanades. A prop de les dues ciutats hi havia una parrquia on anava sovint gent necessitada a demanar menjar i sobretot diners. Un dia una dona deman al
4 butllet
el

capell diners per ella i els lls, per poder menjar. El capell sospitava que no fos veritat o com a mnim li semblava (suposicions, intucions no vericades!) que la seva situaci sestava cronicant. La volia encaminar vers altres alternatives per tenia molta feina, i la dona insistia i per treurese-la de sobre li va donar 15 euros. Doncs si el pare de famlia, lencarregat i el capell al nal atenen (encara que malament) la persona que demana, molt ms el nostre PareMare ens atendr i b, i fent el b, perqu s bondat, veritat, delitat, maternitat, paternitat, misericrdia (cor per als miserables) i bellesa innites. No cal que repetim a Du les nostres necessitats, ja que ells les sap i no les oblida mai. Per ens fa sentir b compartir amb el Senyor, company de cam i germ gran, Jesucrist, el que ens passa, el que sentim, el que desitgem, el que ens preocupa, el que ens fa mal, i el que ens fa b. Aquests fets de la vida quotidiana i el de la parbola, tamb extret de la vida de lpoca, ens ajuden a veure que quan ho passem malament, o alguna cosa ens fa patir, i ens la quedem per dins, cal treure-la, demanar, deixar-se ajudar pels amics, vens, companys de feina, parents... Demanar expressa sentiment de fragilitat que s la nostra veritat real. El que no demana pot amagar un orgull i una autosucincia. No demanar i esperar que laltre sadoni del que ens passa i necessitem i si no se nadona, recriminar-lhi (quan no li hem fet veure el que patim) s creures massa important i pensar que laltre sempre est pendent de tu, quan t tamb les seves creus i ha destar pendent daltres persones. Du fa justcia als ms pobres, est al seu costat, sobretot quan els sistemes socials els exclouen. Du pot estar pendent de tothom. Jesucrist es desf per nosaltres i aix ho expressem en partir el pa. La fe consisteix en aix: seguir caminant, comptant amb els altres, en el fons dels quals hi ha lEsperit de Jesucrist que ens estima, i nosaltres fer el mateix envers els altres. Desembre 2010 - n. 192

Vida del moviment Internacional

Petita experincia europea

GRUP BALFIA JOSEP ANTON BELCHI DICESIS DE LLEIDA

quest escrit s un resum de lexperincia de participar en el seminari de lMTCE (Moviment de Treballadors Cristians dEuropa), que s la coordinaci europea dels moviments que formen part de lMMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians). La trobada es va fer a Szombathely (Hongria) del 14 al 17 doctubre de 2010. El tema va ser la conciliaci de la vida laboral i familiar. La invitaci Vaig rebre una trucada de la Clia, en nom de lAlfons Collado, convidant-me a assistir al seminari de lMTCE. LAlfons, amb qui hem compartit molts moments de treball quan ell era president de lACO i jo responsable dioces de Lleida, s una persona molt entusiasta del que fa i que encomana aquest entusiasme als que treballen amb ell. El seminari es feia del 14 al 17 doctubre. Un primer problema que calia solucionar era els dos dies que em calia faltar de la feina. Vaig parlar amb el meu responsable i vam arribar a un acord. Salvat el ms problemtic, jo tenia les meves reserves: no sc gaire viatger (gaireb no havia agafat mai un avi) i havia de recrrer tres aeroports tot sol (lAlfons hi anava abans); a ms, el meu domini didiomes s bastant limitat. LAlfons em va tranquillitzar i em va acabar danimar. En aquells dies era notcia el trencament duna presa dxid dalumini procedent duna explotaci minera que contaminava una important extensi dHongria. Per sort, no afectava en absolut al lloc on es realitzava el seminari. El viatge Per assegurar la meva arribada a laeroport vaig desplaar-me amb cotxe a Barcelona la nit del 13. La Dora i lAlbert em van acollir a casa seva. Sn una parella senzilla i alhora duna profunditat admirable. Tots dos han presidit el moviment en moments diferents. Vaig demanar que no fessin res despecial per al sopar que vam compartir. La Dora em va assegurar que lnic extra que havia fet era posar estovalles. Vam tenir una agradable i interessant conversa sobre el mn del treball i vam anar a dormir dhora. LAlbert em va dur a laeroport a primera hora del mat. El meu cotxe va restar a lHospitalet. Terminal 1 de Barcelona. Un cop tenia les targetes dembarcament i havia passat el control de seguretat, em vaig trobar a lrea de botigues. s un centre comercial impressionant. Vaig comprar Desembre 2010 - n. 192 unes ampolles de vi de Verd que podria haver comprat a Lleida molt ms barates (per no haurien passat el control). Tot plegat et fa pensar si la motivaci de tant control s principalment la seguretat o si el component de negoci pesa ms del que caldria. Transbord a Munic. Ja no puc dir que no he estat a Alemanya, per no deixa de ser una visita virtual. Viena. A la sortida de viatgers un jove sost un cartell amb lanagrama de lMTCE i les seves sigles en diferents idiomes. Ens comuniquem com podem en el nostre angls precari i minforma que lautocar cap a Szombathely sortir al cap dun parell dhores, quan hagin arribat totes les persones que est esperant. Van arribant diversos participants i nalment anem a lautocar. Hongria El paisatge i lestil de construcci a penes canvia entre ustria i Hongria. Com que no cal aturar-se a la frontera, no ens vam adonar del canvi de pas. Em va semblar observar les carreteres ms deteriorades i que lidioma dels cartells havia canviat (ms diresis i accents...). Hongria s un pas de la UE en procs dintegraci. s de lespai Schengen (lliure circulaci de persones), per encara no ha adoptat leuro (la moneda s el or hongars). Procedeix
butllet
el

Vida del moviment Internacional

de lantic bloc de lEst. El sou mitj s duns 500 . Est a la mateixa zona horria que Catalunya. Szombathely Szombathely s una ciutat mitjana hongaresa prop de la frontera austraca. Les edicacions de la trama urbana sn baixes. Hi ha molts pocs edicis de pisos. Shi respira un cert aire melanclic. Hi va nixer sant Mart de Tours. A larribada, lAlfons em va rebre amb entusiasme i em va posar al dia. Em vaig installar. La casa s lAcadmia Martineum, un centre cristi de formaci dadults. Lhorari era molt diferent del que fem aqu: a les 6 del mat sonava un repic de campanes que despertava ms dun, a les 6:30 ja servien lesmorzar, comenvem a treballar a les 9, dinar a les 12 i sopar a les 6 de la tarda. Desprs de sopar ja no treballvem. El treball Escoltar ponncies sobre la situaci de les famlies a Europa i debatre la redacci de documents s difcil si no es fa en una llengua que dominis. Afortunadament, lorganitzaci disposa de traducci simultnia entre les cinc llenges ocials (angls, francs, espanyol, neerlands i alemany). La traducci era operativa tant en les reunions plenries, com en el treball en grups petits. Els membres del grup de coordinaci (entre els quals hi ha lAlfons) pateixen a estones intentant quadrar temps dintervencions i reorganitzant els debats. Tot i aix el resultat s fora bo: podem escoltar ponncies molt interessants, treballar en el redactat dels posicionaments i complir els horaris. Hi va haver una ponncia molt fonamentada de la Mara Jos (militant de lHOAC), intervencions de diversos ponents explicant la situaci al seu pas i ns i tot una sindicalista belga ens va donar la visi sindical. En una de les sessions sens va informar de la marxa del Moviment Mundial. Finalment, es va redactar una carta de drets familiars amb lobjectiu de ser un document de treball i dinterlocuci amb organitzacions i administracions dels pasos on som presents. Els moviments germans s interessant veure cm viuen la militncia obrera en els altres pasos. Hi ha diferents tipologies. Hi ha moviments molt nombrosos (com lalemany amb 150.000 aliats) i fora ms petits (com el britnic amb 200 militants). A lhora de parlar a fons es fan notar els moviments que practiquem la Revisi de Vida Obrera (lHOAC, la LOC portuguesa, el MCW britnic, lACO francesa...). La convivncia Hi vaig retrobar antics coneguts del Consell de Lleida (la Ftima de Portugal, el Paul dAnglaterra), vaig tornar a veure a la Pino (presidenta de lHOAC, que ens havia visitat a la nostra Jornada General) i vaig tenir ocasi de conixer moltes altres persones. La dicultat de lidioma se superava sense gaires problemes: si no ens entenem en espanyol, ho provvem en angls o francs. Lesfor de cadasc feia que la comunicaci fos possible. Val a dir que tamb vam poder parlar en catal amb la Xaro (presidenta de lMTCE), que s valenciana. Un vespre vam sortir una colla a prendre una cervesa. Vam donar un tomb per la ciutat i vam veure lambient. Els joves es diverteixen de manera similar als daqu. Fins i tot en vam veure voltant pel carrer amb begudes. Finalment vam entrar en un bar. Ens vam prendre un parell de cerveses i vam picar alguna cosa. Vam xerrar molta estona. El cost per persona va ser duns 2 al canvi, relativament barat per a nosaltres per fora car per als hongaresos. Desprs encara vam fer un passeig ms per Szombathely i tornvem a la casa cap a les 10:30 del vespre amb la sensaci que era tardssim. Laltra nit es va fer la taula dEuropa. Tothom portava menjar o begudes de la seva terra. Jo vaig aportar el vi que havia comprat a Barcelona. LAlfons portava llardons i altres coses de menjar. El moviment hongars va portar un conjunt musical (guitarra i teclats) que ens va amenitzar la vetllada. Els dels pasos del sud (Portugal, Espanya, Catalunya) vam estar ballant i cantant fora estona. Els altres preferien una conversa tranquilla. Tornada Vam tornar a laeroport de Viena amb autocar i, com que faltaven unes hores per a la sortida dels nostres vols, vam aprotar per fer una visita llampec al centre de la ciutat amb les companyes de lHOAC. Vam veure la catedral i la casa de la pera (per fora) i vam tornar rpidament sota una pluja persistent. El meu vol, aquest cop, no feia escala. A Barcelona vaig agafar el darrer metro de la nit per a anar a lHospitalet a recuperar el cotxe i tornar a casa. Lendem tornava a la feina. Crec que lexperincia ha valgut la pena. Veus que la vida i la feina que fem aqu els militants del nostre moviment corren paralleles a les dels militants dels altres moviments darreu del continent (i tamb del mn). Tamb s bonic fer-te amic amb persones de cultures diferents, per que viuen lexperincia obrera i cristiana duna manera molt semblant a la nostra.

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Vida del moviment Internacional

Carta de les famlies:

Drets familiars de les persones i drets socials de les famlies
(17
OCTUBRE DE

2010, SZOMBATHELY, HONGRIA)

osaltres, membres de MTCE (Moviment de Treballadors Cristians dEuropa) *, procedents de diversos pasos dEuropa, reunits en Szombathely -Hongria-, hem reexionat sobre la compatibilitat entre vida familiar i vida professional. Els drets familiars de les persones: Dret a ser mare i pare. Dret a formar, mantenir i desenvolupar una famlia. Dret a cuidar les persones grans. Dret a educar els lls i lles. Dret a cultivar les relacions de parella. Dret a una jornada de treball compatible amb la vida familiar. Dret a desenvolupar la prpia vocaci. Dret a tenir un comproms poltic, sindical, social o cristi. Dret a no patir cap penalitzaci per causa de lexercici daquests drets. Dret a rebre lajuda necessria que garanteixi lexercici dels drets familiars de les persones. Els drets socials de les famlies: Dret que lorganitzaci del treball respecti la vida familiar. Dret a un treball digne. Dret a un salari just i sucient. Dret a una xarxa de prestacions socials que garanteixi lhabitatge, leducaci, la salut, latur, la invalidesa i la jubilaci. El treball est fet per a la persona i no la persona per al treball (Encclica: Laborem exercens, 6).
(*) Formen part del MTCE les segents organitzacions espanyoles: ACO i HOAC. El MTCE (inicials en espanyol i francs), EBCA (en alemany) i ECWM (en angls), s una xarxa de 24 organitzacions de la Uni Europea i Sussa. Xarxa dorganitzacions de treballadors cristians que volen una Europa social, equitativa i justa. La dignitat de la persona, la solidaritat i la justcia social sn el centre de la seva orientaci. La seu central del MTCE s a Brusselles i forma part del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC).

CONSTATEM: Una exibilitat i una precarietat laborals creixents i un atur en augment, que deixen les famlies en situaci de fragilitat. Una organitzaci del treball que obstaculitza la vida personal i familiar: disminueix el temps per estar junts (per ex.: el treball en diumenges i festius, horaris irregulars i diferents en la parella...). Una disminuci, i a vegades desaparici, de drets socials, que penalitza principalment les famlies treballadores. Un pensament dominant individualista i consumista, que ens fa creure que aquestes situacions sn naturals i que no poden canviar. Aquestes realitats impedeixen el desenvolupament de la vida familiar i la participaci en la vida social. Creiem que el sistema capitalista neoliberal destrueix una instituci fonamental de tota societat: la famlia. Aquesta situaci sha agreujat i constitueix un gran repte per als que creiem en la dignitat, la llibertat i el desenvolupament integral de les persones. Ning qestiona el dret a ser mare o pare, a formar una famlia, educar els lls... Per quines condicions objectives permeten fer-ho, sense deixar de ser penalitzat? Com ens fem personalment responsables perqu la vida de la famlia sigui un lloc de desenvolupament de la persona, de coresponsabilitat, de comproms social i cristi? Per tot aix reivindiquem els drets familiars de les persones i els drets socials de les famlies. Ho fem basant-nos en la nostra concepci cristiana de la persona i sobre la base de la igualtat entre la dona i lhome. Armem que les dones i els homes tenen llibertat delecci. PER GARANTIR LA COMPATIBILITAT ENTRE LA VIDA FAMILIAR I LA VIDA PROFESSIONAL, RECLAMEM:

Desembre 2010 - n. 192

butllet

el

Vida del moviment

Valoraci de la Trobada General

GRUP ACO-LLONANT ZONA SANT ANDREU LA SAGRERA

om el nou grup de la Zona Sant Andreu La Sagrera. Venim, naturalment, de la JOC. Som set militants de llocs diferents: la Sagrera, Badalona i Rub i aquest s el nostre primer any a lACO. Com que som nous, ens han demanat que expliquem la nostra experincia de la Trobada General del 12 dOctubre i la valorem. Aquesta ha estat la primera vegada que participvem a la Trobada General i la veritat s que en vam sortir molt satisfets. Hi vam participar tots els membres del grup i el nostre consiliari ens va acompanyar tota la jornada. El lloc on es va fer la trobada, els Salesians dHorta, estava molt ben comunicat i la combinaci amb el transport pblic era correcta. Tot i aix alguns hi vam anar amb cotxe. Destaquem molt positivament la ponncia del Pepe Rodado. Malgrat que per falta de temps la va retallar, ens va ajudar molt per planicar la feina del Pla de Curs daquest any. Valorem que

una xerrada sobre el Pla de Curs ajuda molt a situar-se en la vida del Moviment. Tamb volem destacar els tallers programats. Alguns hi vam participar i daltres vam aprotar per xerrar amb militants que feia temps que no veiem. A lhora de dinar vam pagar la novatada. Quan vam arribar tot estava ple de bosses sobre les taules i vam acabar dinant al menjador dels nens. Lany que ve ja ens espavilarem abans. Vam constatar que al mat hi havia molta gent, i a la tarda rem quatre gats. Molta gent va marxar abans de dinar. Tamb ens va agradar molt lEucaristia. Lestil i el to de la celebraci, com el de la JOC, ens fan sentir comunitat en el nou Moviment. Va ser molt participada. En denitiva, com vam dir al grup: lany que ve hi tornarem!

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Lluita obrera i comproms

La Seguretat Social s un dret?

GRUP SANT JOSEP SNCHEZ BOSCH JUST ZONA MONTSERRAT

ntigament les situacions de malaltia, accident, incapacitat... sassumien dintre de la famlia o amb lajuda dinstitucions de lEsglsia (Pia Almoina i altres).
A partir de 1830 van comenar a sortir societats dajuda mtua i germandats que feien la funci dassegurana en cas de necessitar atenci mdica o altres contingncies. Lany 1883, en el nostre pas, es va constituir la Comisin de Reformas Sociales destinada a lestudi de qestions que milloressin la condici de la classe obrera. Lany 1900 es crea la Llei daccidents de treball, que s el primer pas cap a la Seguretat Social; el 1908 surt lInstituto Nacional de Previsin, que integra les Caixes que gestionen assegurances socials. Ms endavant el 1919 el Retiro Obrero, el Seguro Obligatorio de Maternidad (1923), el Seguro de Paro Forzoso (1931), el Seguro de Enfermedad (1942), el Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez (1947). Tot aix era insucient i van aparixer altres mecanismes ocials i privats. Larticle 41 de la Constituci estableix que lEstat mantindr un rgim pblic de Seguretat Social que garanteixi les prestacions socials i assistncia sucient per a les situacions de necessitat, indicant que lassistncia i prestacions complementries seran lliures. Pel Decret llei 36/1978, i en funci dels pactes de la Moncloa, es crea un sistema de participaci institucional que afavoreix la transparncia i la racionalitzaci. Actualment la Seguretat Social la formen els organismes segents:

LINSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que porta la gesti de les prestacions econmiques. LINSTITUT NACIONAL DE LA SALUT, que gestiona els serveis sanitaris. LINSTITUT NACIONAL DE SERVEIS SOCIALS, que gestiona els serveis socials. LINSTITUT SOCIAL DE LA MARINA, que socupa dels treballadors del mar. LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, caixa nica del sistema. El 1995 se signa el Pacto de Toledo amb el suport de totes les forces poltiques i socials i estableix els condicionants per a lestabilitat nancera i les prestacions futures. Els recursos de la Seguretat Social actualment provenen de lEstat en un 30%; de les cotitzacions de treballadors i empresaris, en un 60%; i daltres ingressos (interessos de capital propi o de demora, etc.) en un 10%. LEstat assumeix la part que correspon a pensions no contributives i les depeses dassistncia social i de gesti. ltimament, sha parlat molt del carcter impagable de les prestacions de la Seguretat Social i de la necessitat de racionalitzaci sotmetent-se a les lleis del mercat; es proposa la individualitzaci de la seguretat impulsant els Plans de Pensions o altres sistemes destalvi individual; la realitat s que les previsions catastrostes no shan complert en el cas dEspanya i cada any sincrementa el fons de reserva grcies a lestalvi de la despesa. No obstant aix, laugment de lexpectativa de vida, latur i totes les circumstncies relacionades amb levoluci demogrca ens poden

Desembre 2010 - n. 192

butllet

el

Lluita obrera i comproms

portar a fer plantejaments nous en el concepte de recaptaci de recursos que actualment provenen majoritriament de les rendes del treball. La Seguretat Social pot funcionar pel sistema de repartiment, que s tal com ho tenim a Espanya, en qu els beneciaris reben els serveis segons les seves necessitats i solament les prestacions econmiques (per atur o les pensions de jubilaci, orfandat, incapacitat...) estan en proporci a les seves aportacions. O pel sistema de capitalitzaci, en qu els beneciaris reben segons el que han aportat exclusivament. Darrerament sha fet molta propaganda dels plans de pensions, ns i tot lEstat els ha donat suport per mitj de deduccions en la declaraci de la renda. Cal tenir en compte que no sempre els benecis sn tan evidents, sn uns diners que posem a disposici dels bancs que hi negocien a la seva manera: ens podem trobar que el banc o caixa faci benecis importants i el compte de pensions tanqui lany amb prdues. Malgrat que les motivacions per crear la Seguretat Social podien ser diverses i alguns dictadors, com Bismarck a Alemanya i Franco aqu, van impulsar-ne el desenvolupament, creiem que la Seguretat Social ha de ser un sistema solidari en qu cal que la societat assumeixi aquesta condici i estigui disposada a assumir els costos i, quan calgui per mantenir els serveis, gravar tamb les rendes que provenen del capital, rendes, interessos, etc. Una gran part de lempresariat fa una gran pressi per disminuir la seva aportaci; s una realitat que molts governs, per facilitar la installaci dempreses en el seu pas, rebaixen el grau dimposici. Crec que les aportacions empresarials a la Seguretat Social son un salari diferit adquirit i que hem de defensar.

No portava tiara
No portava tiara i anava descal. Els seus peus escombraven la pols dels camins Quan venia a portar als homes germans seus Un missatge de pau, damor, de justcia. No portava pas tiara i anava descal. Els sacerdots i els escribes sescapolien dell Quan allargava la m a una dona adltera I en un desgraciat hi veia un germ. No portava tiara, anava descal. Als infants i als humils, els deixava acostar-se, Sense gurdia, sense palau, sense luxe, sense esplendors. No tenia pas cavalls, cavalcava un ase. No tenia tiara, anava descal. Feia nosa als poderosos i a tots els correctes, Que lhi van agrair amb un travesser de la creu, On va dessagnar-se per tal de rescatar-los. En el nostre pobre mn les ferides continuen sagnant Quan els homes pateixen del fred i els infants tenen fam, Quan lemigrant fa por i s perseguit, Quan afartat dinjustcia el vedell dor sengreixa. No portava tiara. I es deia Jess.
BATRIX THAVE
(traducci de Joan Ramon i Cinca) publicat a Courrier PO la revista dels capellans obrers de Frana, octubre 2010

10

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Lentrevista Parlem amb...

Quim Cervera,
nou consiliari general de lACO Fent Revisi de Vida s com millor se sent la gent de lACO
NGELA RODRGUEZ GRUP PUJS XII ZONA BAIX LLOBREGAT

una dilatada trajectria en diferents parrquies de Barcelona i Pars. Des del 1976, lany que va ser ordenat capell, ha passat pel Clot, Saint-Pierre-Saint-Paul de Montreuil, Sant Andreu de Palomar i Santa Maria del Gornal, don s rector des del 1992. Va estar molt lligat als inicis de la JOBAC, i va ser un dels seminaristes fundadors daquest moviment. T contacte amb diferents comunitats religioses, associacions de vens i escriu articles dopini per a diferents publicacions. En resum, s una nima inquieta. Desprs de tants anys de dedicaci als moviments eclesials, ara set presenta un nou repte, el de consiliari general de lACO. Com lafrontes? Observo moltes coses des de fa temps al Moviment que ens podrem marcar com a objectius. Haurem de potenciar la formaci de consiliaris i consiliries laics, que podrien treballar en altres moviments. El futur de lACO tamb s un altre repte, ja que fonamentalment est formada per gent que prov de la JOC. Est vivint un bon moment, perqu sest estenent fora de Catalunya, per la tendncia aqu ser que baixi el nombre de militants. Ens hem de plantejar com iniciem adults que no vnen de la JOC, com companys dassociacions, amics, familiars... Aix vol dir obrir-nos ms a lexterior... Hem davanar pel que fa a la relaci de lACO amb altres moviments que fan Revisi de Vida. Les directrius de lEsglsia van per uns altres camins, i nosaltres hem de fer pinya i crear ms aliances com ara amb la GOAC o amb moviments de comarques. Podrem elaborar algun projecte com, alguna publicaci, campanya o acte. En un moment que la tendncia general de la societat passa per no agafar responsabiDesembre 2010 - n. 192

litats, lACO pot aconseguir ms militants a Catalunya? Un moviment s dinmic. Hi ha tot un seguit de gent que no s a lACO per s que hi est vinculada i hi t gent de referncia. Crec que tenim una corona de simpatitzants que ho sn duna manera molt informal i haurem de reforar aquests vincles. No vol dir que shagin dincorporar necessriament al Moviment, per poden necessitar recursos que nosaltres els oferim, com una trobada de formaci, un estudi devangeli Com pot inuir la diversitat dedats i de realitats que hi ha al Moviment? s cert que hi ha una diversitat molt gran. Hem de tenir en compte que hi ha militants molt grans que tenen una conscincia obrera molt forta, tot i que desprs hagin adquirit un cert grau de benestar. Tamb hi ha gent jove provinent de capes obreres ms fragmentades i que estan molt agafats per la cultura del consum. Hem de trobar un llenguatge ms entenedor, un tipus de discurs molt obert i exible que ens identiqui per que no ens tanqui portes. Quina importncia tindria en aquest context la legalitzaci de lACO com a Moviment? Hi ha dicesis que ja estan legalitzades, per no totes, i aix sha danar regularitzant, per tot t el seu procs. Ara mateix, la GOAC s lnic moviment dEsglsia reconegut. Aquest s un tema important per no ens ha dinquietar. La visi que es t de lEsglsia des dalguns mitjans de comunicaci no s que ajudi gaire... Hi ha una mena dajuda mtua entre les posicions dEsglsia ms integristes i els mitjans de comunicaci. A aquests ltims ja els va b
butllet
el

11

Lentrevista
retallar el discurs de lEsglsia amb els missatges ms retrgrades, i aquesta, en ser ms tancada, els ho est oferint en safata. Daquesta manera, queden ms arraconats moviments com lACO. s un altre dels motius pels quals hem dintentar formar aliances. Per potser tot aix es veu als grups duna manera ms llunyana... s evident que amb el que se sent millor la gent de lACO s fent Revisi de Vida. De vegades hi ha informacions que es mengen molt despai a les reunions i potser aix s millor avanarho per mail i centrar ms les trobades en la presa de decisions i en les RdV. s una alternativa. Sha de trobar lequilibri, per aix depn del grup i del seu o la seva responsable. Quan et vas presentar com a consiliari general, a la trobada dinici de curs del 12 doctubre, vas presentar una llista delements a favor i en contra que vas analitzar quan et van demanar fer aquest servei. Quins en destacaries? Alguns elements a favor pesen molt, com el fet destimar-te lACO i la seva gent. Jo ja no estava per fer ms coses, per aquest s un entorn que em resulta molt proper, hi conec molta gent i veig que hi he de correspondre. Aix s, respectant molt el treball en equip i la feina dels presidents. A vegades els capellans tenim linstint dinuir molt i mhaur de contenir una mica. Un dels elements en contra que destacaves s la tendncia de lACO a absorbir, a xuclar. Et fa por? Fa una mica de por que em pugui absorbir molt. He daprendre a dir que no i a prioritzar. A part daix, avui dia costa molt que una persona aga una responsabilitat i sovint et demanen una cosa per nhi ha tres al darrere. Hem danar amb compte, perqu a vegades hi ha persones a qui sagafa massa i aix tampoc no s bo. Com creus que hem dabordar les prioritats daquest curs sobre la pobresa? Hi ha moltes formes de pobresa, per no hem de deixar de banda els pobres pobres, materialment parlant, aquelles persones que no tenen ni el mnim per a una vida digna. A vegades tamb tenen altres mancances: damistat, deducaci, de relacions humanes o dassociacions que els puguin dotar de recursos... La informaci i el coneixement sn molt importants. Hem de concebre tamb el Quart Mn com a pertanyent a la classe treballadora o a la condici obrera, ja que alg que ha arribat a lexclusi social prov, de ben segur, de famlies treballadores. Un aspecte que acostuma a aparixer a les trobades de lACO s la dicultat dels militants del Moviment per connectar amb els immigrants. Qu podem fer per acostar-nos a la seva realitat? Potser els immigrants van ms a les parrquies, per lACO tamb s una bona proposta per a ells, tot i que no es poden fer les coses dun dia per laltre. A ms, molts immigrants no tenen loportunitat dintegrar-se gaire perqu canvien de feina o de residncia o potser pel tipus de celebracions. Podria ser un punt de contacte entre el Moviment i les parrquies de la perifria, on hi ha molt de voluntariat segur que disposat a portar endavant alguna acci comuna. Tamb resulta difcil acostar-se als ms joves? A banda dels militants que provenen de la JOC i daltres moviments, els joves sacosten a les parrquies ms aviat per qestions dacci social, com a monitors. Sha de partir de la vida daquesta gent i, per exemple, militants de la JOC que tinguin sensibilitat amb els adolescents podrien treballar amb ells. Ja fa divuit anys que ets rector de la parrquia de Santa Maria del Gornal. Quina radiograa faries daquest barri de lHospitalet? Aqu hi ha alguns grups en situaci dexclusi social, i alguns shan cronicat, s a dir, que s difcil que sen surtin. Molts que tenien feina ara han tornat a demanar ajuda a la parrquia. Tamb hi ha collectius de gitanos, a ms de treballadors que viuen en pisos de protecci ocial que han pogut donar estudis o un habitatge als seus lls. I hi ha un altre sector de gent jove nova, que es guanyen la vida treballant i, com que els pisos sn ms barats, vnen a viure aqu quan saparellen. Aix es veu molt a les bodes, els batejos... Ests dacord amb la imatge que sha tingut, i de vegades encara es t, del Gornal, com que s un barri conictiu? En lactualitat al Gornal s difcil delinquir perqu tothom es coneix, i precisament s un dels barris de lHospitalet on hi ha menys delinqncia. No s un barri perills. Abans no venia gaireb ning de Bellvitge, per ara aix ha canviat amb lobertura dun supermercat molt conegut. La vida associativa tamb sest movent bastant darrerament i sest trencant lesquema tradicional que sempre eren els mateixos a les entitats.

12

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Un dia en la vida de...

Josep Casanovas, herbolari

ZONA
DEL

GRUP TERRASSA IV VALLS OCCIDENTAL

m dic Josep Casanovas, i estic en un grup de revisi de vida de Terrassa, lACO IV.

Actualment treballo en un herbolari. Establiment familiar que ha anat passant de pares a lls, i ara men cuido jo. Tinc una parada en el mercat de la Independncia de Terrassa. La meva feina t diferents fases: atendre els clients, atendre els provedors, reomplir la parada, preparar bossetes i comandes, fer una mica de despatx (factures, comptabilitat). Marxo de casa a les 7 del mat, amb una furgoneta i vaig al magatzem a carregar la mercaderia que he preparat la nit anterior. Pel cam, quan hi penso, tot sha de dir, mencomano a Du nostre Senyor, i li prego que majudi i em doni forces per tirar endavant. Daquest moment en faig pregria. A les 7:30 arribo al mercat i descarrego, obro la parada i vaig collocant tots els productes i herbes que he portat, en aquesta hora encara no ve gaire gent, quan ja ho tinc tot a punt, menjo un mos i prenc un talladet i de seguida ja comencen a venir clients. Potser daqu s don es podria escriure un llibre. La gent. El pblic. Quin festival, quin espectacle. Qui no ho ha viscut mai, no sho pot creure; un mercat s tot un mn de contrastos, de sensacions, de carcters, de maneres de ser i de fer. Evidentment, jo hi sc per servir el client, i aix intento fer, per de veritat que darrere de cada persona hi ha una histria, una vida, un univers, i aix crec que menriqueix i que al llarg dels anys un pot arribar a tenir una visi de la humanitat des duna parada o taulell.
Desembre 2010 - n. 192

B, quan sn les dues, s hora de tancar, si em deixen; gaireb sempre marxo del mercat a dos quarts de tres, men vaig a dinar i a descansar una estoneta. Desprs em poso una estona a lordinador, passo les comandes, responc el correu, i faig consultes o altres tasques com anar construint un petit web que estic preparant. All a mitja tarda, men vaig al magatzem per preparar la llista que cada dia porto del mercat, agafar productes, fer preparats dherbes, omplir bossetes de te o camamilla, obrir mercaderia nova i posar-hi letiqueta del preu, repassar les factures, i nalment, recollir els cartrons i els plstic i portar-los als contenidors corresponents. s hora danar a sopar. Sha fet tard. Magrada havent sopat, llegir una mica el diari, o el butllet o el full dominical o tamb tinc el Foc Nou i els quaderns de Cristianisme i Justcia, etc. Ho intento, la voluntat hi s, per tinc una debilitat, tothom que em coneix ho sap, vaig cansat i madormo. Pare nostre que esteu en el cel, sigui santicat el vostre nom, facis la vostra voluntat aqu a la terra com es fa en el cel... zzzz...
butllet
el

13

Collaboracions - El mn tal com s

Carta des de Bagdad

Volem comenar aquesta carta donantvos les grcies per tots els missatges de comuni i solidaritat que hem rebut. En aquests moments, al mn, hi ha moltes catstrofes naturals, que tenen un nombre ms elevat de vctimes que a casa nostra, per la causa daquestes no s lodi, aix s el que les diferencia.
La nostra esglsia est acostumada als cops forts, per s la primera vegada que el cop ha estat aix de violent i salvatge, i, sobretot, la primera vegada que aix passa a linterior duna esglsia; habitualment fan esclatar les bombes al pati de les esglsies. Lesglsia de Nostra Senyora de la Salut s una de les tres esglsies siraques(1) catliques de Bagdad, la majoria de persones que la freqenten sn cristians de ritus sirac, originries de Mossul o dels tres pobles cristians que hi ha prop de Mossul: Qaraqosh don sn originries les nostres germanetes Virgin Hanan i Rajah Nour, Bartolla i Bashica don s originria la germaneta Mariam Farah. Grcies a Du, cap delles ha tingut parents prxims morts o ferits greument. Lesglsia va ser assaltada el diumenge 31 doctubre a la tarda, desprs del serm del pare Thaer, que celebrava la missa. El pare Wasim, que s el ll duna cosina de la germaneta Lamia, confessava al fons de lesglsia, prop de la porta dentrada, i el pare Raphael era al cor. Els atacants eren tres persones molt joves (14-15 anys), a cara descoberta, armats amb metralletes, granades i portaven un cintur explosiu. Van obrir foc rpidament i van matar el pare Wasim, que provava de tancar la porta de lesglsia, tot seguit van disparar a cegues, desprs dhaver ordenat a la gent que es tirs a terra, que no es mogus ni crids. Alguns van poder enviar missatges des del telfon mbil i donar lalerta, per desprs els assaltants disparaven contra qualsevol que veien que utilitzava el mbil. El pare Thaer, que continuava presidint, va ser aniquilat al peu de laltar amb el vestit de celebrant; al seu germ i la seva mare tamb els van matar. Desprs va ser la massacre: no podem explicar-vos tot el que ens han dit, van matar ns i tot els infants que cridaven. Algunes persones es van refugiar a la sagristia i van apuntalar la porta, per els assaltants van pujar al terrat de lesglsia i van tirar granades per les nestres de la sagristia, que sn altes. Tot aix fa pensar que era un atac ben preparat i que havien tingut ajuda de lexterior, com van poder 14 butllet
el

envolguts germans i germanes de tot arreu,

saltar-se el cord policial (al carrer que va a lesglsia) i conixer el cam del terrat, etc.? Tamb van metrallar els aparells daire condicionat perqu quan el gas sorts, asxis els que hi eren a prop. Van metrallar la creu, mentre reien i deien a la gent: Digueu-li que us salvi. Tamb van fer la crida de la pregria: Allah akbar, la ilah illallah. Finalment, quan lexrcit estava a punt dentrar es van immolar. Lexrcit i els serveis de socors van trigar gaireb dues hores a arribar, igual que els americans que sobrevolaven la zona en helicpter, per lexrcit no t prctica a encarar aquest tipus de situacions i no sabia ben b qu calia fer. Per qu van tardar tant de temps a arribar? Tot va acabar cap a dos quarts donze les onze del vespre. Lassalt va durar molt temps i pensem que moltes persones van morir per culpa de les hemorrgies de les ferides. Desprs, van portar els ferits a diferents hospitals i els morts al dipsit de cadvers. Van comenar a arribar persones per saber qu havia passat i com estaven el seus, per laccs a lesglsia estava prohibit, i la gent anava dhospital en hospital cercant els ssers estimats. Hi va haver qui va buscar ns a les quatre de la matinada, per acabar descobrint que qui buscava era al dipsit de cadvers. Lendem hi va haver el funeral a lesglsia caldea(2) vena. Lesglsia estava plena de gom a gom, era impressionant, al mig hi havia quinze tats arrenglerats, les altres vctimes van ser enterrades als seus pobles, o separadament, segons el cas. Representants de totes les comunitats cristianes i tamb del govern hi eren presents. Hi van intervenir el nostre patriarca, el portaveu del govern i un religis, cap dun partit islmic (Moammar el Hakim). Loraci es va dur a terme amb gran dignitat i sense manifestacions sorolloses. El pare Saad, responsable de lesglsia, ajudava a pregar la gent que anava arribant abans de la cerimnia. El dos joves preveres van ser enterrats a lesglsia devastada: sota hi ha un cementiri. Abans denterrarlos van entrar els tats a lesglsia perqu hi fessin lltim adu. Al comenament, no sabem res de les vctimes, no coneixem ning directament, noms el pare Raphael, un mossn molt gran. Vam anar a lhospital a visitar-

Desembre 2010 - n. 192

Collaboracions - El mn tal com s

lo a ell i als ferits que hi havia. Les famlies ens van portar dhabitaci en habitaci, i els responsables de lhospital ens mostraven els ferits. Casualment tot eren dones o noies joves, totes ferides de bala, no era com en una explosi que tarrenca un bra o una cama. Nosaltres ens quedvem al seu costat, sense parlar gaire, escoltant-les a elles o la seva famlia, que revivien la seva histria a mesura que ens lanaven contant: com que latac va tenir lloc un diumenge a missa, membres duna mateixa famlia van morir o van quedar ferits, alguns protegint els lls. Ens vam quedar astorades de la seva calma i de la seva fe. Quan ens parlaven, ens van fer sentir que eren gent vinguda dun altre mn, i que en aquell moment, noms comptava el retrobament amb el Senyor, no pensaven en res, noms pregaven, aix va durar cinc hores... El divendres a la tarda, joves de moltes parrquies van venir per ajudar a desenrunar i netejar una mica, el diumenge segent, el 7 de novembre, tots els preveres siracs i caldeus de Bagdad que estaven lliures van celebrar la missa en aquesta esglsia buida i devastada en una taula improvisada, hi havia poca gent, ja que la missa no shavia anunciat, nosaltres no hi vam anar, perqu no nestvem assabentades; diuen que va ser molt emotiu. En un acte de fe i de determinaci, sobretot dels capellans que queden a Bagdad, diuen: volen enxampar-nos i exterminar-nos, per nosaltres estem aqu i aqu ens quedarem; desprs de catorze segles, no heu pogut acabar amb nosaltres. La histria dels cristians de lIraq s una llarga histria de persecucions, de mrtirs i de cristians expulsats i desplaats.

Pensem en la frase del salm 69: Sn ms que els cabells del meu cap, els qui modien perqu s i pensem sobretot en Jess, odiat sense ra, tot i que passava fent el b. Acabem aquesta carta amb el crit dun infant de tres anys, que va veure com mataven el seu pare i que cridava: Prou, prou!, abans que el matessin a ell tamb; s, amb el nostre poble, tam,b cridem: Prou! Les vostres germanetes de Bagdad, Alice i Martine, Germanetes de Jess.
(1) LEsglsia Catlica Sria o Siriana s una de les esglsies orientals catliques. (2) LEsglsia Catlica Caldea s una de les esglsies orientals catliques.

Experiencia de vida
RECTOR
DE LA PARRQUIA

MARE

DE

DU

ALFONS GEA ROMERO DE MONTSERRAT, TERRASSA 4 DE SEPTIEMBRE DE 2010

o me paro a narrar los hechos acaecidos el sbado pasado de madrugada (estn narrados en la fotocopia del Diari de Terrassa del martes 31 de agosto de 2010), da de san Agustn, africano, a quien atribuyo la intercesin ante nuestro Seor tanto por la persona agresora como por mi mismo que ambos saliramos ilesos del percance. Los escribo, porque si os lo explicara de viva voz me emocionara y preero llegar hasta el nal del mensaje y para que lo podis explicar a quien os lo pida. Ha sido una semana intensa de emociones que me ha hecho crecer an ms a nivel humano y sobre todo de fe. Desembre 2010 - n. 192

A nivel humano, como sabis hace tiempo que vengo diciendo que necesito un cambio y es que los tiempos de monotona me sientan mal. Hemos nacido para estar inquietos. Esto que ha pasado, una vez se sosieguen los nervios, ser como un nuevo empezar. De hecho tengo la sensacin de que todos los das son nuevos, un regalo de Dios. Desde el punto de vista de la fe, la experiencia est siendo honda y rica, como unos ejercicios espirituales. No sabis qu diferente se reza el padrenuestro. Lbranos del mal... Perdona nuestras ofensas como... y sobre todo la vivencia de un trocito de la cruz. Cruz que padecen los sin papeles, los perseguidos y maltratados...
butllet
el

15

Collaboracions
Existen, estn entre nosotros y les toca vivir cada da la angustia y la incertidumbre. Esa cruz, la cruz de Cristo es ignorada. El muri por nosotros y nosotros debemos de entregar la vida por los hermanos. As lo han hecho los que han ayudado a la persona agresora y todos los que estamos preocupados por l, porque l es la verdadera vctima: sin papeles, enfermo mental, sin futuro en nuestro pas y sin deseo de volver al suyo. Esperemos que por n reconozca las dicultades que tiene de integrarse aqu y quiera regresar. La cruz es ignorada y vista como intil. Pero es la que da sentido a nuestra vida. A pesar de que nos digan os est bien empleado por ayudar a esa gente seguiremos luchando por un mundo ms justo. A pesar de que nos digan les dais comida y la vienen a buscar en cochazos, como sabemos que lo normal no es eso, seguiremos ayudando. A pesar de que ignoran el dolor y el sufrimiento de un vecino que est siendo agredido... no haba nadie en la calle, y los que se asomaron se escondieron sigilosamente seguiremos ayudando. Nos equivocaremos muchas ms veces porque esa es nuestra misin. Nosotros no podemos ignorar el sufrimiento humano porque es el sufrimiento de Jess en la cruz que da su vida por nosotros para redimirnos a travs del amor entregado. Respecto a mi persona no tengo miedo, y no por ser un ingenuo, puesto que hemos reforzado las medidas de seguridad. Hace ms de veinte aos, cuando empec a trabajar con los enfermos de SIDA y en aquel tiempo no se conoca mucho la enfermedad, mucha gente tena miedo del contagio. Yo le dije a nuestro Seor: Aqu estoy para hacer tu voluntad, para estar con estos que nadie quiere, si me muero tu te pierdes un cura, y con lo mal que andamos de clero t mismo, a m me da igual morirme o servir a los dems. Con la misma familiaridad que se habla a un padre as le habl al Seor ponindome en sus manos. Y desde entonces sigo en lo mismo. Cada da es un regalo del Seor para ponernos a su disposicin. He comprobado las muestras de afecto y cario sincero de vosotros, desde los que no os habis atrevido a llamar pero os habis interesado, hasta los que habis insistido en que me fuera a pasar unos das a vuestra casa. Cuanta familia tiene un cura! La que ms valoro es la de mi madre, a la que tard en contrselo seis das. Fui a su casa, a Badalona y despus de una cena donde los dos intentbamos estar serenos, despus de compartir la sobremesa con mi hermana y mi cuado, ya tarde, dice vamos haciendo un ademn de levantarse, y digo yo eso, vamos a descansar que es tarde. Ella dice vamos... a Terrassa. Cansada como est por el peso de los aos quera venirse para cuidarme. Es una mujer de pocas palabras y besos, pero los hechos son de oro de muchos quilates. He comprobado en estos das la fragilidad de la vida, el misterio de la vida. Cada da, cada segundo, es un regalo. Podemos perder la vida de tantas maneras y no valoramos lo que tenemos. He vivido la indignacin de un pas desorganizado: no podemos tener a gente sin papeles, sin recursos, abocados a la desesperacin. No se trata de poner un estado policial, ni de aumentar las penas de prisin, se trata de poner orden con tantas personas que estn fuera de lugar, que no les dejamos entrar en el sistema pero tampoco les ofrecemos otra alternativa. Hemos vivido la decepcin de que el agresor formara parte de la comunidad. Supongo que todos hemos aprendido que ser catlico, o sacerdote, no es una garanta de buena conducta. Aqu hemos fallado cuando a lo largo de los meses las conductas violentas y de no integracin las disculpbamos porque formaba parte de la comunidad. La discriminacin positiva es un error. Me duele enormemente la etiqueta que nos quieren poner como parroquia peligrosa, uniendo este hecho con los que pasaron con el anterior prroco. Son casualidades. Espero que la lucha por normalizar siga adelante. La peor marginacin es la de la fama. A veces hay gente que para sentirse ellos bien necesitan que los dems sean desgraciados. Y si se empean en que seamos marginados lo seremos. Como aquel que lo iban a enterrar y dice: Eh!, que no estoy muerto... Y le responden: Calla lo que ests es mal enterrado. Finalmente, de todo esto no me quito de la cabeza al pobre chico que es la verdadera vctima. Cada bocado de comida me sabe mal cuando pienso que estar perdido por las calles. Tengo claro que debe de aprender los lmites de nuestra sociedad: respeto a la autoridad, a las personas, a la propiedad privada y la manera de comunicarse en castellano o cataln que nunca quiso aprender, y no con la violencia como a veces lo haca. Todo eso no hemos sabido enserselo. Recemos porque lo aprenda y pueda encontrar un lugar donde vivir paccamente. Gracias a todos.

16

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Collaboracions llstima de la climatologia per un primer 4.000

GRUP JAM ZONA
DEL

Gran Paradiso,

VALLS

JORDI FORT OCCIDENTAL

er a mi anar als Alps s com a un nen petit quan li ofereixes un caramel. Ja fa molts anys que faig muntanyisme i les imatges que em proporciona aquesta serralada son niques. Perqu passar del verd al blanc en poca estona s fantstic. Aix en el Pirineu noms ho trobem els mesos de maig/juny (primavera), els camps estan orits i encara queda neu a les muntanyes, lhivern s gris i blanc i lestiu s groc; tamb he vist molts audiovisuals de lHimlaia i dels Andes i abans darribar a la neu, el que hi ha sn deserts. Quan en Pep em va proposar danar-hi, cap all al maig, va ser com un somni que desprs es va convertir en realitat quan la Montse (la meva parella) em va dir que els lls havien dit s danar-hi, com regal dels meus 50 anys (mig segle!). Va ser lexpedici del 3 (tal com va dir en Pep en lestona de pregria). Es van fer tres grups (cmping, refugi, cim). rem tres cordades de tres: tres de mig segle, tres joves (i el seu primer 4000) i tres no tan joves per amb una experincia envejable. Les previsions climatolgiques el dia de lascensi deien temps variable i en vam tenir de tres tipus: boira, nevada i pluja (de sol, res de res). Venem de tres llocs: del Pas Valenci, de Barcelona i de comarques. Potser vam ser una mica imprudents en desaar aquest mal temps (aleshores rem una cinquantena o ms de persones imprudents), per lavantatge dhaver fet aquest cim els tres veterans i lajuda del GPS van fer que tirssim amunt malgrat tot, a ms a ms dels propsits fets en el sopar del dia dabans: Qu farem si plou? Amunt! Qu farem si hi ha boira? Amunt! Qu farem si? Sempre amunt!! Per a mi aquesta estona del refugi, el dia dabans de lascensi, sempre s un moment mgic. Jo no s el primer 4000 que faig i per tant us dir algunes expressions que va dir el meu ll Oriol: Jo no he vingut aqu per no fer res, Allucinant, 14 dagost i nevant, Estic orgulls dhaver-hi pujat i Potser trigar anys a tornar-ho a fer (quantes vegades hem fet aquesta exclamaci desprs dun gran esfor?). Quan vaig amb la gent del meu centre excursionista vaig molt segur, s garanta dassolir cim gaireb sempre, sc el que va sempre a remolc i riem molt, segurament en les condicions climatolgiques que tenem no haurem pujat. Per Desembre 2010 - n. 192

lexperincia de comuni viscuda aquesta vegada ha sigut molt diferent, dels nou que vam pujar i dels cinc que no. Llstima de no veure el paisatge quan pujvem al cim, que s fantstic! Que bo haver pujat tots nou, malgrat les aqueses dalgun moment! Quina sort de lacollida en el cmping, quan vam arribar tots molls i com ens van ajudar la gent que es va quedar! Quin record ms bonic de lexcursi feta el dia dabans tots plegats, amb embarassada inclosa, pensant que seria un passeig planer (per entrenar-nos), malgrat que el meu ll Ferran feia temps que no sortia dexcursi, em deia Papa, aix de pla, no en t res (700 m de desnivell en un tres i no res), per sempre va anar amb tot el grup! Si t alguna cosa de diferent el muntanyisme, per a mi, s la comparaci que faig amb la vida diria: s un cam que en uns moments s molt planer i bonic (prats verds i plens de ors) i en daltres s dur i difcil (esquerdes en la gelera i grimpades per la roca), sempre s millor anar en equip que anar sol (si et fas mal o aqueges lequip tajuda), quan assoleixes el cim o lobjectiu tens una sensaci de plenitud immensa, aix fa que els muntanyencs vegem diferent les dicultats que ens porta la vida. Com podeu veure, del Gran Paradiso poc nhe parlat, uns diran que s una muntanya com una altra, potser molts direm que les muntanyes sn diferents segons amb la gent que anem. Aquesta expedici lhem format: Vctor, Berta (amb una panxa de cinc mesos dembars), Assumpci, Toni, Jordi, Pep, Grazzia, David, Francesc, Marta, Montserrat, Oriol, Ferran i jo mateix.
butllet
el

17

Collaboracions

El CDE i la visita de Benet XVI

osaltres, COLLECTIU DE DONES EN LESGLSIA, davant la visita que el papa Benet XVI far el dia 7 de novembre denguany a Barcelona, volem fer les segents manifestacions:
CONSIDEREM un b molt important, mantenir unides ms de mil milions de persones dins lEsglsia Catlica, amb diferents corrents dinterpretaci dels textos sagrats. La pluralitat s una riquesa. CREIEM que lEsglsia Catlica hauria de ser essencialment apostlica. CREIEM en el ministeri papal com en una gura de referncia per a la unitat de lEsglsia. Sabem, per, que el papat al llarg de la histria ha travessat diferents etapes, algunes molt allunyades del que predic Jess. CREIEM que una major aproximaci a lEvangeli ens ha de portar, cada vegada ms, a creure en lequip, en la comunitat, en la coresponsabilitat, en la igualtat de gnere: PARITAT en la collegialitat de lEsglsia, en qu els bisbes assistits per tot el poble del, siguin els que realment dirigeixin lEsglsia sota lesguard conciliador del papa. CREIEM que lEsglsia no ha dostentar cap poder poltic; la seva missi essencial s el servei espiritual del qual shauria de derivar una gran auctoritas. Una de les principals conseqncies daquesta renncia, s que el Vatic deixi de ser un Estat. Cal donar ms llibertat i autonomia a les conferncies episcopals i esglsies particulars. CREIEM que leconomia del Vatic i de tots els ordes religiosos ha de ser totalment transparent i treballar solament amb entitats tiques per no caure en els greus paranys que el sistema nancer internacional est portant a terme convertint milions dssers en famolencs, marginats, moribunds..., persones que Jess va proclamar com les primeres del seu Regne.

Com a COLLECTIU DE DONES EN LESGLSIA saludem respectuosament el papa i perqu estimem lEsglsia i desitgem que vingui el Regne que va predicar Jess, en qu no hi havia cap persona marginada per ra de sexe, procedncia, etc., volem fer constar que qualsevol manifestaci daquesta visita papal que el pugui fer semblant als poltics que avui es pensen que governen la terra, o a totes aquelles celebritats de les quals viuen molts mitjans de comunicaci, no comptar amb el suport ni ser seguida per aquest collectiu.

Finalment, ens fem totalment nostres les paraules del bisbe Pere Casaldliga quan diu:

LEsglsia s un instrument, una mediaci, al servei del Reialme de Du. Noms t sentit quan est al servei de la Humanitat: lliure, feli, agermanada, esperanada. Jess es va posar contra els privilegis, contra la prepotncia del temple, el latifundi i limperi. Ell feia la poltica del Regne.

Octubre de 2010 COLLECTIU DE DONES EN LESGLSIA www.donesesglesia.cat

18 butllet
el

Desembre 2010 - n. 192

Collaboracions

Homenatge a Oleguer Bellavista

GRUP POBLENOU MERC SOL III-ZONA BESS

quest mat (24 doctubre) he anat a lhomenatge que es feia al barri de lAlmeda, a Cornell de Llobregat, a lOleguer Bellavista. Lacte sha fet coincidir amb el 50 aniversari de la parrquia de Sant Jaume, tot i que ja fa temps que a iniciativa de lAssociaci per a la Memria Histrica de Cornell lAjuntament havia decidit posar el nom de lOleguer a la plaa que hi ha just davant la parrquia. Jo noms vaig tenir ocasi de saludar un parell de cops lOleguer, que va morir als 77 anys el 2005. Era una persona duna pea, que va escriure fora i que a lACO daqu ve la nostra coneixena va escriure junt amb en Joan Bada la histria del moviment des de la seva fundaci el 1953. Oleguer Bellavista va nixer a Sabadell el 1928, ll duna famlia treballadora. Es va ordenar capell i va ser el primer rector de la parrquia de lAlmeda. Mha sorprs constatar que hi va ser noms uns deu anys (del 62 al 71, ms o menys); per, en canvi, la seva empremta al barri encara es fa notar. Us transcric algunes de les dades que sn en el fullet que avui es repartia: Va obrir les portes de la parrquia per tal que es poguessin reunir els treballadors, els vens, les organitzacions clandestines, els collectius de joves... Aix va permetre que lany 1965 es poguessin fer les reunions que van permetre fundar les Comissions Obreres del Baix Llobregat. Defensor incansable dels drets humans i els drets de reuni i aliaci dels treballadors, va contribuir a la lluita per les llibertats democrtiques, sindicals i nacionals de Catalunya, posant-se ell mateix i els mitjans de qu disposava al servei dels menys desafavorits (...). Va testicar en favor dels 16 treballadors jutjats pel Tribunal de Orden Pblico que van ser detinguts junt amb altres 26 companys el 22 dabril de 1967 a la sortida duna reuni a lesglsia dAlmeda. Lany 1970 li van retirar el passaport per unes declaracions que va realitzar en contra de la dictadura a la Televisi Francesa i que van emetre diferents televisions europees. Oleguer Bellavista va ser, entre altres dedicacions, fundador i director de

la revista Correspondncia entre els anys 1963 i 1977; secretari del Grup dels Noalineats de lAssemblea de Catalunya; fundador i secretari de Trobada Permanent dEntitats dEsglsia durant els anys 1975-1981; consiliari de la JOC, ACO i GOAC; director de lArxiu Histric Municipal de Centelles des de la seva fundaci el 1988 ns al setembre de 1999. Lany 1982 es va secularitzar i va contreure matrimoni amb Pilar Mart, de qui va enviudar. Va morir a Centelles el 29 de novembre de 2005. A lacte davui, obert amb el Somos del Labordeta, sha llegit un poema dell, hi han intervingut Toni Mora, secretari general de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, Oriol Xirinachs, actual rector de la parrquia, un representant del moviment venal del qual no recordo el nom (en la meva aci a fer de reportera, haur de recordar de prendre algunes notes...), un familiar de lOleguer i la regidora de cultura, a la qual no he pogut escoltar perqu he hagut de marxar. Hi havia molta gent de lACO i de la GOAC. Mhe recordat de lemoci de lOleguer quan CCOO en el 40 aniversari de la seva fundaci va fer un homenatge als capellans obrers. Em va agradar molt en el seu moment que pogus viure aquest reconeixement. Avui es deia que potser el que li agradaria ms a ell s veure com havia evolucionat el barri de lAlmeda. Amb tot, lOriol Xirinachs es preguntava si tots nosaltres estvem a la seva altura, en llibertat, en dedicaci, en participaci, en discreci... Una bona pregunta.
butllet
el

Desembre 2010 - n. 192

19

Collaboracions

Crida de la JOC a lACO

Ja no demanem diners, demanem persones

envolguts companys i companyes militants!

Us escrivim des de la JOC en primer lloc per agrair-vos la dedicaci, lesperana i el comproms que heu demostrat cap al moviment, ajudant-nos econmicament per poder alliberar un militant per al projecte dextensions.

El curs 2004-2005 davant la constataci real de manca de recursos econmics per mantenir un tercer alliberat o alliberada, el moviment va promoure un procs de reflexi anomenat Procs de Renovaci en qu es va aprofundir si realment els recursos econmics que tenim i la nostra estructura estaven donant resposta a les nalitats de la JOC. Desprs daquest procs, es van recollir unes crides nacionals (que anaven al fons de la nostra militncia); una feia referncia a lextensi del moviment. Grcies a les vostres aportacions econmiques hem pogut mantenir un alliberat a mitja jornada noms dedicat a aquest projecte destendre, de portar, la Bona Notcia als joves treballadors i treballadores per tal que esdevinguin militants cristians i posin en acci altres joves. El comproms econmic de lACO acaba aquest desembre, i com vam decidir en el nostre XIII Consell el mes de juny passat, la figura de lalliberat responsable nacional diniciaci passa a ser tamb el dextensions. En denitiva grcies al vostre comproms hem mantingut aquest alliberat a mitja jornada ns ara que la JOC ha pogut donar resposta i continutat a aquesta gura, a aquest projecte que s una prioritat actual per a nosaltres. El projecte dextensions ha fet possible que ens fem presents en zones on abans no hi havia realitat de moviment. LAnoia, Lleida i Sant Boi sn les realitats que actualment estan quallant a travs daquest projecte. Com ja sabeu hi ha ms possibilitats que la JOC arribi a ms joves, i en algunes shi est treballant perqu aix sigui. Des que tenim alliberat hem establert contactes, amb possibilitat destendrens, a Ciutat Vella, Poble20 butllet
el

sec, el Carmel, Matar, Tarragona, Centelles, Vic, Manresa, Blanes, Mallorca i Menorca, a ms de les ja esmentades. Aquestes realitats han estat treballades amb persones del mateix territori, amb la coordinaci i acompanyament de lalliberat dextensions. Primer han sigut iniciadors i iniciadores i ms endavant consiliaris i consiliries quan els joves han esdevingut militants. Aquest s el cas de lAnoia i Lleida, que si sn una realitat actual de JOC s grcies a militants dACO com la Fina Quintana de lAnoia, i consiliaris com el Joan Valls, que han cregut en la JOC, en el projecte, en els ms joves, i que han acompanyat tot aquest procs. Necessitem militants adults dentre vosaltres que acompanyin tot aquest procs, aquest cam que des de la JOC estem fent, no ja econmicament, sin acompanyant-nos en les nostres vides, en la dels joves als quals encara no hem arribat, compartint tots junts, aquesta opci pels joves de classe obrera i per Crist. Les extensions van sent possibles en la mesura que els militants anem entenent la necessitat de desplaar-nos per arribar a altres joves, per lexperincia ens demostra que s gaireb impossible daconseguir si no hi ha persones implicades del propi territori. Lleida, lAnoia i Sant Boi sn les realitats dextensions que van quallant, i totes tres compten amb la presncia de militants de moviments adults que les acompanyen. Per aix Desembre 2010 - n. 192

Collaboracions
Acabem animant-vos a seguir-nos acompanyinsistim en la vostra implicaci en el projecte, ara ja no econmicament sin de manera ms ant en aquest projecte darribar a altres joves, directa, acompanyant les futures realitats que no econmicament, sin amb aquell acompanyament que no es veu, constant i esperanador. vagin sorgint. Nosaltres no xem la mirada en aix que veiem, En segon lloc, volem agrair a tots aquells consin en all que no veiem, perqu les coses que siliaris i consiliries el cam que feu juntament veiem passen, per les que no veiem duren per amb nosaltres, que ens acompanyeu en les nossempre.( 2Cor 4,18) tres vides, en la nostra acci i la nostra fe, tot La JOC suposa simplement una gran fe. s compaginant aquesta tasca amb la vostra com a militants de vida, que tamb sou en els vostres necessari creure que s possible, s necessari espais. Grcies perqu ens adonem de la impor- creure que la JOC la vol Du, que creu en els tncia de fer cam plegats, perqu ens ajudeu a ms pobres, els petits, els humils (...), cal confer cam i a fonamentar la nostra militncia (ttol ar en aquest apostolat de pobres entre els ms del Pla de Curs daquests dos cursos vinents de pobres. El mensaje de la JOC a los jvenes del la JOC). Grcies perqu som conscients de les Mundo Obrero, p. 51 renncies que tamb feu per estar al servei dels JOC NACIONAL DE CATALUNYA I LES ILLES BALEARS joves i les joves de la JOC.

Desarmar las palabras

n viejo amigo me deca en un correo electrnico: Nos estn invadiendo los hijos de... Al.

Yo s que mi amigo es hombre de corazn limpio. No me costara trabajo predicar de l la ingenuidad, incluso la inocencia. Sin embargo, las palabras del mensaje enviado ni son inocentes ni resultan ingenuas, lo que me lleva a pensar que tampoco son de mi amigo. Pero l las ha interiorizado, las ha aceptado, las ha hecho suyas con la misma naturalidad con que un nio aprende en la escuela las letras del alfabeto o nombre y forma de los nmeros. Esto es lo que mi amigo aprendi en esta sutil escuela de sus aos viejos. Aprendi que alguien nos est invadiendo, o lo que es lo mismo, que alguien est entrando por fuerza en nuestra tierra, en nuestra casa, en nuestra vida, en nuestro mundo A ti, amigo mo, te parece que slo has interiorizado una palabra, invadir, pero con ella ha entrado en tu mente y en tu corazn, marcndolos y manchndolos, la idea de violencia sufrida, de amenaza para tu vida, para tu tranquilidad, para tu seguridad. Aprendiste adems a despreciar a ese invasor violento que, por serlo, es un hijo de su madre, es un bastardo, un hijo de Por ltimo, sin pestaear, aprendiste a extender miedo y desprecio a todos los hijos de Al, es decir, a todos los eles de una fe religiosa digna de respeto, si no de admiracin.

Hagamos, como nios, un juego, o si preeres, como adultos, una prueba sencilla. Cambia la ltima palabra de tu mensaje. All donde escribiste Al, escribe Dios. Ve r s q u e l o s motivos de tu miedo se diluyen: Nos estn invadiendo los hijos de Dios! Y si, donde dices Dios, pones a los pobres, entonces el mensaje se humaniza, se te hace prjimo el que sufre, y se hace cercano el evangelio: Nos estn invadiendo los hijos de los pobres. Claro que si de lo escrito retirases el inicial nos estn invadiendo, a favor de un sencillo estn llamando a nuestra puerta, habras desarmado las palabras, aquietado tus recelos, y ahorrado turbacin al corazn. Entonces la inquietud interiorizada ya no sera: qu puedo hacer para protegerme de los hijos de Al?, sino: qu puedo hacer para que los pobres tengan una vida ms digna? Un abrazo de tu hermano menor.
+ FR. SANTIAGO AGRELO ARZOBISPO DE TNGER butllet
el

Desembre 2010 - n. 192

21

Collaboracions

Recordant la Roser Cabanas

COMISSI PERMANENT ACO BAIX LLOBREGAT

l dia 29 de desembre ens deixava la nostra estimada Roser Cabanas. Tots els que la vam conixer valorem una vida totalment lliurada als altres, a la gent ms humil. Durant molts anys, junt la Maria Altirriba va desenvolupar com a religiosa un servei danimaci a la comunitat cristiana de Sant Jaume, en un barri de gent treballadora, lAlmeda de Cornell. Els infants i els adolescents van ser els seus predilectes. Va saber transmetre la seva riquesa ms preuada, la msica, als lls i lles de les famlies del barri, de tal manera que alguns avui dia segueixen les seves les seves petjades tant en la msica coral com en la fe, a la JOC, al MIJAC o a lACO, va creures les paraules de Cardijn Un jove treballador i una jove treballadora valen mes que tot lor del mn. Transcrivim aqu uns versos duna deixebla de la Roser que expressa tota la gratitud i lestimaci vers la seva persona, perqu va saber veure en la Roser, la dimensi humana duna mestra que creia fermament en el seu art i en les persones.Tot aix ho va viure ns al nal: malgrat que tenia moltes dicultats per caminar a causa del dolor, ns als darrers dies no va deixar danar de Vic a Cornell per assajar en una coral de gent gran, i quan li va ser impossible es va preocupar dencomanar la tasca a una de les seves deixebles. ARA QUE TEN VAS No existeixen prou paraules per agrair-te tot el que has fet per nosaltres. Que el patiment no sigui etern... Ben difcil s dir-te Adu. Ara que ten vas, all don mai podrs tornar, noms vull dir-te i repetir-te: Grcies per tot. Regalares el teu temps per fer estimar la msica. El sentit de la teva vida eren les persones. Ens vas veure crixer i ens alimentares de poemes musicats. Et recordarem sempre per tot el que ens has donat i pel vincle creat. Repartires cultura en un barri oblidat, ens ensenyares a escriure amb notes i comps. Estimo el que estimo potser per tu i per ms, per amb totes les canons em vns tu a la ment. Potser no hi ha paraules per a tal agrament. Necessitava treure un dol i ric adu. Recordo la meva infncia com un somni etern. Tu mai faltaves per fer-me diferent. I ja saps que testimo per tot t un nal. No tinc prou paraules per posar-te en pedestal. Rondalles i maletes, concerts i instruments, et regalo aquest poema com a ntim adu. Ara que ten vas Grcies per tot
Nria Molin Grriz 28/12/2010

22

butllet

el

Desembre 2010 - n. 192

Collaboracions

Cal crear un fons de rescat per ajudar les persones, com es va fer ambles entitats nanceres

uinze dies abans de nalitzar lany, Cri-

tas Diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balan de lAcci social de lany 2010 i tamb algunes propostes bsiques per tractar devitar que el patiment que constata a diari en les persones que demanen ajuda vagi a ms. En la seva intervenci, el director de Critas, Jordi Rogl, ha dit: Es va sortir al rescat de les entitats nanceres, i aix vol dir dalguna manera que es van socialitzar les prdues. En canvi no es fa el mateix amb les persones que van quedar seriosament afectades, les persones senzilles i no expertes que ara en pateixen les conseqncies. Des de Critas creiem que aix s moralment inadmissible, socialment injust i ticament incorrecte. Per aix demanem a lAutoritat Monetria, a les entitats nanceres, als Governs, partits poltics i societat civil que es faci un canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que no cre efectes negatius com els actuals, que tingui en compte el factor hum, alhora que el risc empresarial, evitant el curt termini i el carcter especulatiu. Un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats nanceres. Rogl ha alertat de les greus conseqncies que les mesures governamentals de congelaci de les pensions i la supressi dels 420 de prrroga del subsidi datur tindran per a les persones i famlies. A continuaci, la responsable de Gesti Social i Programes, Merc Darnell, ha presentat les dades de lAcci social que Critas du a terme a les dicesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, on viuen prop de 5 milions de persones. En aquests territoris, Critas t oberts ms de 380 punts datenci. Persones que shan adreat a Critas De gener a novembre de 2010, Critas ha ats 55.000 persones (lany 2009 es van atendre 51.372 persones). El 68% ja havien rebut ajuda anys anteriors. Una part sn persones que havien sortit de la pobresa i han tornat a necessitar ajuda, altres no han deixat mai de ser pobres. Aix suposa el

7% daugment sobre les persones ateses el 2009 i el 22% respecte de 2008, any que Critas va constatar el fort augment de les persones que demanaven ajuda (66% daugment amb relaci a 2007). El patiment de les persones Amb sostre i sense llar Linforme, sota el ttol Amb sostre i sense llar que ha fet pblic Critas, vol donar a conixer la realitat del que tcnicament sanomena exclusi residencial, en un context marcat per la crisi econmica. Es refereix a totes aquelles persones que, malgrat viure sota un sostre, no disposen duna llar, s a dir, dun espai propi que els ofereixi intimitat i protecci. Des de Critas, preocupa sobretot que les famlies amb infants es vegin obligades a viure en condicions poc segures, en pisos insalubres, sobre ocupats, o en entorns inadequats per al seu bon desenvolupament. Aquestes condicions perjudiquen els nens de forma directa, ja que es troben privats dun espai apropiat per fer els deures, jugar i conviure amb la famlia. A ms, aquest entorn precari incideix en el seu rendiment escolar i s un dels factors que pot fer augmentar el fracs escolar. En el cas dels nens ms petits, els seus pares sovint han de tenir-los moltes hores fora de casa, amb el cotxet, perqu si ploren no molestin les altres persones amb qui comparteixen pis. I sovint han de fer torns per poder dutxar-se, cuinar o fer servir la rentadora. Per tant, es constata un cop ms que laccs a un habitatge digne continua sent un dret pendent. Perqu sigui una realitat per a tothom, cal que les administracions pbliques facin una aposta decidida per facilitar lhabitatge social, sobretot de lloguer, a la poblaci ms vulnerable i per canviar la legislaci i adaptar-la a les necessitats reals daquestes persones.
butllet
el

Desembre 2010 - n. 192

23

Pregar amb la immigraci r immigraci

PEPE RODADO LEN
BARCELONA, CENTRE
DE

PASTORAL LITRGICA 2010

epe Rodado Le (Alhambr Ciudad Real 1961 en lhambra, iuda al, 61) capell de dicesi de apel ice epe Rodado Len (Alhambra, Ciudad Real, 1961) s capell de la dicesi de Rodado Len (Alhambra, Ciudad Real, 1961) capell dicesi Barcelona, Barcelona, ha exercit erci seu ministe sob tot inisteri obreto barris obre arri rers populars opulars Barcelona, i ha exercit el seu ministeri sob tot en barris obrers i populars exercit ministeri sobretot barris obrers popular i en el moviment de la JOC. Membre de lassociaci de preveres del Prad, moviment JOC. Membre lassociaci preveres Prad, el moviment de vime JOC Memb de lassociaci de preveres del Prad, OC. mbre associac ever rad actualme s rector de actualment s rector de la parrquia del Bon Pastor de Barcelona i delegat de tualment ctor ct parrqu del Bon Pastor arrquia asto Barcelo arcelona delegat eleg actualment parrquia Pastor Barcelona delegat de Pastoral Obrera de Barcelona i director del Secretariat Interdioces de Pastoral Barcelona directo del Secretariat Interdioces de Pastoral Secretariat Interdioces Pastoral Pastor Pastoral Obrera Pastoral Obrera stor brera brer Barcelo arcelona director irector cretaria terdioce stor Obrera de les dices catalanes. dicesis catalanes. estat iniciadors Pastoral Immigrants Obrera de les di esis catalanes. Ha estat un dels iniciadors del grup de Pastoral Amb Immigrants rera re esis atalanes est un dels iniciadors del grup de Pastoral Amb Immigrants stat niciador stor mmigrant (PAI), qual sorgeix aquest llibre. Aquest, certament, tpic pensat llegit (PAI del qua sorgeix aque llibre. Aquest, certament, (PAI), del qual sorgeix aquest llibre. Aquest, certament, no s un l AI), ual rgei uest libr ques ertament s llibre tpic pensat per ser llegit tpi pens per ser llegit pic nsat legi duna tirada, seguint dun argument. aviat ajudar comunitats dun tirada, seguin duna tirada, seguint el l dun argument. s ms aviat una eina que pot ajudar les comunitats una rada guint du argument un gument. ms avi una viat pot ajud les comunitats udar omunitat cristianes treball pastoral immigrants plantegen comenar cristian en cristianes en el treball pastoral amb immigrants que ja fan, o en el q istianes treball pastora amb immigran que ja fan, en reball astoral migrants que es plantegen de comenar es plantege antegen comena omenar senzillament, lesfor perqu la realitat del immigran sig present en els diversos realitat dels immigrants sigui present diversos a fer, o, senzil ment, en lesfor perqu la realitat dels immigrants sigui present en els diversos fer, o, senzillame , nzil ment lesfor perq esfor rqu alit els migrants igui rese vers mbits lacci pastoral. llibre ofereix ampli recull pregries estil fora semblant: mbi de lacci pastoral mbits de lacci pastoral El llibre ofereix un ampli recull de pregries amb un estil fora semblant: bits acci storal. llibre ofereix libr erei amp recull mpli ecul pregri amb un esti for semblant regries til ra mblant: algun vida, realitat text bblic doctrina social lEsglsia algu fet algun fet de vida, d la realitat tal com s; un text bblic o de la doctrina social de lEsglsia que gun vid de ida, realita tal com s; ealitat tex bblic de ext doctrin soci de lEsglsia que octrina cial Esgl lillumini; pregria ajudi esperit recerca discerniment collectiu, lillumini; una pregria que ens ajud situar-nos amb esperit de recerca discernime col ectiu, lillumini; i una preg a que ens ajudi a situ -nos amb esperit de recerca i discerniment collectiu, illumin reg udi tuar-n tu -nos sper cerc erniment oll seguidors Jesucrist. preparades reunions Pastoral com seguidor com a seguidors de Jesucrist Sn pregaries preparades per a les reunions del grup de Pastoral Amb guidors Jesucrist. esucrist preparad per les reunion del grup de Pastoral Amb eparades eunions stor Immigrants que ara ara, aquest volum, podra serv per tot aquells que, en les tots aquells Immigrants i que ara, en o migrants migran ra, oferir-les en aquest volum, podran servir per a tots aquells que, en les s aquest volu ques lum, podran servir ran rvir ots uell seves reunions, nivell sigui, vulguin dedi seve reunions seves reunions, en el nivell q ves unions, el nive que sigui vulguin dedicar una estona a tenir p vell ui, ui vulguin dedicar lgui a esto estona ten present a tona tenir enir aquesta realitat i, ta t partir daqu, ctuarlEvangeli. a partir daqu, actuar-hi amb lemp part daqu, actuar-hi amb lempenta de lEvange rtir aqu ctuar-hi mpenta mp geli. ge

Trenat Trenat de solcs dargent n

ORIOL GARRETA BARCELONA, EDICIONS SARAGOSSA 2010

Amb aquest llibre ens acostem a la faceta de poeta, ns ara desconeguda, de lOriol Garreta, ups actualment consiliari de diversos grup de lACO i exconsiliari general. grups Lautor es confessa enamorat de la natura, ens diu que contemplar-la el fa sentir-se embolcallat dels per linnit. Tamb s un enamorat de homes i dones, viu amb els altres. Observar amb amor les prpies pe petjades i les dels companys de cam fa els solcs lluminosos, d dargent: Un truc a la porta, dos gots a l taula, la la vida es capgira, i el pa t un nou gust. Trena records i paraules fruit de mo a f molts anys de vivncies compartides: Vull seure al pedrs onat escantonat pels anys, vi i respirar la vida. Ens porta a descobrir que un solc solitari s frgil, no t sentit; cal trenar, entreteixir grups de ls tot compartint el pa i el vi: ...Cal cenyir-nos en cordada, que el cim s alt.

24

butllet butllet butllet tlle

el

Desembre Desembre Desembre 2010 - n. 192 semb