Cullera-Formentera,
ve
Enevs:
Mònica OltraCullera: s’ajornal’obertura delsaparcamentsEs constitueixentots elsajuntaments de lacomarca
Una setmana molt saborosa
Una aventura que travessa laMediterrània amb la sola ajudadel ventFord Europa ha assegurat la continuïtat de laseua factoria d’Almussafes per als pròximsanys. Més de 800 milions d’inversió i lafabricació de dos nous models, el Kugai la Transit Connect, són els argumentsque permetran respirar amb tranquilitat tant a la so-cietat de la Ribera com de la resta del país. L’acord vaser signat pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián,el president de la Generalitat, Francisco Camps i eldirector general de Ford Europa, Stephen Odell.El Certamen de Varietat d’Arrossos Ciutat de Cullera i la Setmana Gastronòmica de l’Arròss’han consolidat com el principal esdeveniment gastronòmic d’Espanya pel que fa a la pro-moció turística de la cultura de l’arròs. En paral·lel s’ha celebrat el II Concurs Gastronòmicde Cuiners Novells, que ha mostrat les idees i la a creativitat de la nova fornada de cuiners valencians.
PÀGINA 28
Mònica Oltra, diputada dela Coalició Compromís a lesCorts Valencianes, ha partici-part en un acte públic a Culle-ra on ha criticat durament lapolítica urbanística de l’alcaldede la localitat. A més, ha con-cedit una entrevista a
INFOR-MACIÓ DE LA RIBERA
onrepassa la política valenciana ide la Ribera.
PÀGINA 4
Els ajuntaments de La Riberaes van constituir el passat mesde juny. Els governs munici-pals ja estan configurats i, enalguns casos amb sorpreses.Una de les més rellevants haestat la rebaixa a la meitat delsou de l’alcaldessa de Benifaió,Amparo Arcís, una mesuraque ha prosperat gràcies al votconjunt de tots els partits del’oposició. També ha generatgran controvèrsia el pacteentre PP i PSD a Carcaixent.
PÀGINA 11
Segons Pere Manuel, regi-dor de Compromís, el motiudel tancament és la situacióeconòmica de l’Ajuntament.
PÀGINA 4PÀGINA 24
esports
J UL I OL 2 0 1 1 /
P RE U : 1 €
ri
B
era
actualitat• EcONOMia• EspOrts · cultura · tENdèNciEs · OpiNiÓ · FEstEs
Ecologistes en Acciócritica el projectedel ManhattanAccions de L’IVVSAa Algemesí i SuecaRural Xúquer, unanova plataorma depromoció turística
PáG. 4PÀG. 16PÀG. 12
L’organització ha presentat elseu informe “Banderes Negres”,on critica el projecte urbanísticque es pretén fer a Cullera.L’IVVSA ha anunciat queexecutarà la construcciónde centenars d’habitatgesprotegits a Algemesí. A més, enpotenciarà l’oferta a Sueca.Riberaturisme ha impulsat lacreació de l’associació RuralXúquer, que agrupa a 10 empre-ses de la comarca del sector.
PáG. 20
Ford assegura el utur d’Almussaes
La Ribera està d’enhorabona.La confirmació per part de lamultinacional automobilísticaFord que invertirà més de 800milions d’euros en la factoriad’Almussafes és una notíciaque aporta tranquil·litat al’economia valenciana i unagarantia de manteniment del’ocupació molt important enuna conjuntura econòmicacom l’actual.La importància de Forden l’economia no sols de lacomarca sinó també de tot elpaís és evident. Al voltant del3% del PIB de la ComunitatValenciana prové directamentde la factoria d’Almussafes. Defet si no hagueren entrat nousprojectes hauria suposat uncolp difícilment superable pera l’economia valenciana, i moltmés per a la Ribera.Tot i la inversió anunciada,el teixit econòmic de la co-marca no ha d’adormir-se. Had’avançar cap a la consolidacióde les activitats econòmiquesexistents i cap a la recerca d’unmodel productiu alternatiu.Iniciatives com les del PATER iRibera Turisme que presentemen aquestes pàgines caminenen la direcció correcta: la de valorar i pal·lesar les granspotencialitats de la nostracomarca, i fer que generen ri-quesa. Ara, amb la temporadaestival plenament activa, com-provem com el turisme és un
Futur enpositiu
2
|
Opinió
|
Editorial
e
Director:
Jordi Piris
direccio@informaciodelaribera.com
Coordinació de continguts:
Xavi Bellot
redaccio@informaciodelaribera.com
Departament comercial:
Maite Cerveró
comercial@informacio-delaribera.com664411031
Maquetació:
alquadrat.com
info@alquadrat.com
Correcció iassessorament lingüístics:
Joan Francesc Bolufer
Edita:
Servicios AudiovisualesMat Media
info@matmedia.tv
Imprimeix:
Artes Gráficas del Mediterráneo
Dipòsit Legal:
V-2271-2011
Informació de La Ribera no esresponsabilitza de les opinions delsseus col·laboradors, i es reserva eldret de no publicar totes aquellescol·laboracions que atemptencontra l’honor de les persones.
ri
B
era
informació de la
SÍ al ValENCiÀ
Digueu-me innocent. Però crecsincerament que qualsevol res-ponsable polític hauria de sentir-se molt satisfet de contribuir areparar una injústicia històrica. Imés encara si aquesta afecta a laque potser siga la principal senyaque ens identifica com a poble, lallengua. D´una llengua secular-ment maltractada, marginada.Per aquest motiu, l´aprovacióconsensuada fa una trentenad´anys de la Llei d´ús i ensenya-ment, suposà per als demòcrates valencians l´oportunitat històri-ca de començar a superar aquellgreuge intolerable. De tindre lapossibilitat de dignificar la nostrallengua, de restituir-la al lloc i alpaper que en justícia li pertoca- ven. Perquè un sistema polític ide convivència que es considereen veritat democràtic, no potpermetre cap tipus de discrimi-nació entre els seus ciutadans.Tampoc la discriminació per raóde llengua.A empemtes i redolons, la lleid´ús tirà endavant. I començàa aplicar-se de manera un tantirregular. Tèbia, en molts casos.Però, en d´altres, aquella llenguaque Constantí Llombart un diaanomenà la Morta-Viva, s´obrípas amb un vigor sorprenent.Un d´eixos espais de reviscola-ment ha estat, sens dubte, el de
T oni P i c az o
motor vital de creació de llocsde treball que hem de cuidari potenciar. Hem de caminarcap a un model econòmic quecombine el respecte al territorii a la salut de les persones ambun creixement sostingut.Mentre tot això arribacelebrem la gran notícia dela inversió de més de 800milions d’euros a la fàbricad’Almussafes, que és un èxitde tots: des de la Generalitatal Govern d’Espanya, i senseoblidar, evidentment els actorprincipals de tot això: la plan-tilla de Ford Espanya, que anyrere any ha treballat perquèsiga una de les factories mésproductives de la companyiaarreu del món.I front a l’aposta per la indús-tria i la inversió en innovaciótrobem el model anterior,responsable en gran part dela terrible crisi que viu el país.La rajola difícilment trauràl’economia valenciana de lasituació econòmica negativa, ipot acabar definitivament ambun dels recursos més preuatsde la nostra comarca: l’entorn,els paisatges, la natura. Ecolo-gistes en Acció ho han deixatben clar en el seu estudi sobrela destrucció de la costa es-panyola. Destruir els escassosespais naturals que encara ensqueden és sacrificar el futur perun benefici a curt termini que,sens dubte, no compensa.l´escola. Gràcies a l´esmentadallei, però sobretot gràcies alcompromís encomiable de moltspares i mestres, milers i milersde xiquetes i xiquets del nostrepaís s´han pogut escolaritzar en valencià durant aquests anys.Tot contribuint així a desmuntarmolts dels prejudicis que han fetcircular, de sempre, aquells queel volien confinat en un àmbit
merament col•loquial, informal.
Com una llengua d´anar percasa. Els escèptics han pogutcomprovar, per contra, comla llengua dels Martorell, elsMarch, els Roís de Corella, itants altres, podia ser en ple segleXXI tan vàlida com qualsevolaltra. Convertint-se no sols en vehicle de comunicació d´unasocietat moderna i avançadacom la nostra, sinó també en vehicle de coneixement en totsels camps del saber.L´opció sensata de futur hauriad´haver sigut, per tant, la decontinuar aprofundint en eixecamí cap a l´equiparació realde les dues llengües oficials.Encara més si tenim en compteque l´ensenyament en valencià –l´opció educativa que millor ga-ranteix eixe equilibri- s´ha revelatcom un model d´èxit. Tant pelsresultats que acredita, com per lademanda existent –a dia d´avuiencara superior a l´oferta-. Unmodel al qual, a hores d´ara, seli plantejava un nou repte. El decomplementar-lo amb la pro-gressiva introducció de l´anglés.Tot plegat, un plantejamentsustentat en un consens bàsic,majoritàriament compartit perla comunitat escolar valenciana.
coNtINuA A lA PÀGINA seGüeNt
·
3
ri
B
era
Sembla ser, però, que la paraulaconsens no figura en el vocabu-lari particular del ja exconsellerFont de Mora. El qual ha preferittirar pel camí d´enmig, pre-sentant un esborrany de decretenormement lesiu amb la nostrallengua. Que es carrega, de fet,les anomades línies en valencià.Vulnerant així l´esperit de laLlei d´ús i ensenyament. Tambéels drets de moltes famílies, demolts alumnes. I ho ha fet sensedisposar d´una avaluació prèvia irigorosa sobre l´experiència acu-mulada durant anys. Ni encaramenys, sense recabar l´opiniódels diferents agents educatius,ni dels experts en la matèria.L´únic argument esgrimit és quees tracta del mateix model que ja estan aplicant –des de fa moltpoc, per cert, i sense un conei-xement fiable dels resultats- elseus correligionaris d´altrescomunitats amb llengua pròpia.Es veu que, des de Madrid, s´hadonat l´ordre de posar el fre ila marxa arrere a les llengües“perifèriques”. Es tracta, en de-finitiva, d´una aposta claramentideològica, al marge de criterisestrictament acadèmics i peda-gògics.Per acabar-ho d´arredonir,aquest model no garanteix, nide lluny, la introducció en con-dicions de l´anglés com a llengua vehicular. Per molt que intenten vestir el decret amb el tratge delplurilingüisme, aquest tardaràmolt de temps a convertir-seen una realitat. I és que, enl´actualitat, no arriba ni al 5%el professorat amb la capaci-tació necessària per a impartirles classes en anglés. El mateixconseller en funcions parlà d´unperíode transitori d´uns quinzeanys!? Per cert, si tant d´interéstenien en el tema, alguna cosamés hagueren pogut fer en elterreny de la formació del pro-fessorat durante estos setze anysque porten governant. Aquestamesura s´inscriu, a més, en elcapítol de les retallades patidesúltimament pel nostre malméssistema educatiu. A la motivacióideològica d´abans, cal afegir-ne,per tant, una altra, l´econòmica.Si aquest decret acaba finalmentaplicant-se, comportarà també
PoStModErNitatUrBaNÍStiCa
Els comicis locals i autonòmicscelebrats el passat 22 de maig,i els Governs locals que se’nconstituïsquen, ens inundend’interrogants pel que fa a lagestió del territori. Immersosen una greu crisi que, en granmesura ha sigut generadaper una economia autàrquicad’urbanització i transformacióirreversible del sòl. Quinespolítiques poden —o deuen— practicar els governs locals iautonòmics en matèria urbanís-Marcos Puchalt RuizHi ha una cançó de La GranAlianza que du per nom “Tar- jeta roja”. La primera vegadaque l’escoltí va ser en el bard’un polígon industrial i ambuna alemanya de l’FMI. Fauns dies les targetes roges hanomplert le primeres pàgines alsdiaris i a les televisions. La ma-teixa imatge, la mateixa idea.I eixe sabor insuls em repta aposar-me el gorro d’Arguiñanode les corts virtuals.La indignació és torna male-ficència. Sense un lideratge niun plantejament pragmàtic eraevident la tragèdia del 15M enqualsevol àgora i en “l’àgora dela nostra ment, amén”.El poder actua sempre ambcrueltat perquè té la raó i aixòMarianin ho sap : “los demo-cratas no pueden ampararesto”. Que llest que és arrimantel muscle quan li convé. Encaraestic esperant el seu pla d’ajust.Supose que serà tipus “Plade Sastre II a la valenciana”.Traurà les tisores i a pendre pelsac l’estat del benestar. Potserno tocarà la sanitat i l’educació, però la resta, tot privatitzat,fins i tot els cossos de seguretatde l’estat i la justícia.De fet ja ha començat a veure’s per on va la dreta, comel senyor + , que ha tingut sortde no dur al malastruc Maria-nin a l’helicòpter.Com diu SupermercatsMAS “a partir d’ací tot s’hi val” i si volíeu una excusa, acíen teniu aquesta: la violènciapolicial a l’empara de la legiti-mitat parlamentària. La dreta
dEMoCrÀCia a laPEQUiNESa
J a um e Gi r on é s
la reducció de grups i el conse-güent augment de les ràtios. I enúltim terme, el deteriorament dela qualitat de l´ensenyament. Elpitjor escenari possible, doncs,per a intentar resoldre el prin-cipal forat negre de l´educació valenciana, el desmesurat fracàsescolar existent, un dels més altsde tot l´estat.Torneu-me a dir innocent, si voleu, però m´agradaria pensarque el nou conseller aportaràun nou tarannà, més obert idialogant. I una bona dosi detrellat. Si hi ha un terreny enquè és necessari el consens, eldiàleg, el pacte, la mesura, eixeés el de l´educació. Que escolteel sentir de la comunitat educati- va. Dels pares, dels mestres, delspedagogs, de les Universitats.Que tinga en compte tambéque ens podem estar jugant uncosa tan seriosa com el futurde la llengua. Resultaria unaparadoxa nefanda que fóra unCíscar (Ciprìà) el que posara enel seu moment les bases per a larecuperació del valencià, mentreque un altre Císcar, l´actualconseller, s´encarregara del seusoterrament. Tot i que l´actitudde menyspreu que molt sovintdemostra el partit governant capal nostre patrimoni lingüístic, noens permet ser massa optimistes.Només cal recordar episodis benrecents, com els protagonitzatsper determinats càrrecs electespopulars, demanant disculpesen públic per tindre el defecte (?)de parlar valencià. Senzillament,lamentable.
Vos reproduïsc un al•legat
sobre la llengua penjat al Fa-cebook, la filosofia del qualcompartisc plenament: “Sí al va-lencià, sí a una llengua europea,una llengua de cultura, de co-municació, d´amor i de diversió.Sí al valencià perquè és nostra,és un patrimoni de tots, dels valencianoparlants que l´usemi també dels castellanoparlantsque se l´estimen, dels valenciansd´origen i dels d´adopció. Sí al valencià!”. Perquè cal que algunss´enteren que, per a molts va-lencians, parlar la seua llengua –i estimar-la, i reivindicar-la- noés cap defecte, sinó tot un motiud´orgull.tica? S’ha entés que «urbanis-me» consisteix a «urbanitzar».Esta associació indeguda nosols és acceptada pel públic engeneral, inclosa la classe política;la pròpia legislació urbanística valenciana pivota sobre estaidea: encara no s’ha superatel paradigma de l’urbanismed’eixample, que va tindre sentitallà pels anys seixanta a causadel creixement demogràfic il’emigració del camp a la ciutat.No obstant això, empíricaments’ha demostrat que la taxa decanvi de l’ús del sòl de rústica urbà ha sigut superior a lataxa de creixement demogrà-fic. Quan açò ocorre es parlad’expansió urbana descontrola-da ? ho diu l’Agència Europeade Medi Ambient? I es disparenels mecanismes d’alerta.El terme «postmodernitat» ésproteic i sobre ell abunda moltaliteratura. L’usem intenciona-dament per a definir l’actualestat de coses: la postmodernitaturbanística és el resultat d’unpensament regressiu i viciatque, amb independència delsinteressos crematístics existents,ha caigut en el gravíssim errord’importar al nostre territoriformes d’ocupació insostenibles,socialment i mediambiental-ment, en pugna amb l’idealclàssic de la ciutat compactamediterrània, que arranca enl’antiga Grècia amb Hipodamosde Milet. Dispersió enfront decompactació; invasió de sòlrústic enfront de renovació delteixit urbà existent. La croadaurbanitzadora i l’enfonsamentdel somni immobiliari handeixat a les nostres esquenesun desert urbanitzat, edificisdesocupats, grues en oxidació,execucions hipotecàries…Unprocés irreversible, ja que elterritori és un recurs limitat.És almenys utòpic pensar queels gestors públics aprofitaran laimaginació substituint-la per lafantasia en què s’han mogut. Ladiferència entre ambdós con-ceptes és important com ja ens va ensenyar Coleridge; mentresque la primera és creativa, lafantasia és especulativa i obeïxa unes carències (fantasiegem acausa de frustracions com diràFreud).Però no pretenc ser un endeví;més aïna al contrari: en tempsdifícils, de dificultats, en suma,d’escassetat, és quan més calaguditzar la nostra imaginacióper a gestionar el caos de forma
intel•ligent i eficient, per a fer
la màxima quantitat de cosesamb el menor cost. I la meuaproposta és fer urbanisme de veritat, la qual cosa equival a ferpoques coses però ben pensades:projectes de ciutat. No oblidemque la paraula urbanisme té elseu origen etimològic llatí enurbs (ciutat). Fer ciutat no és ur-banitzar, sinó millorar la qualitatde vida dels ciutadans per mitjà
d’actuacions intel•ligents que
fomenten la relació entre espaii noves tecnologies i dirigisquenels esforços cap a la consecuciód’una economia del coneixe-ment.empara el capitalisme, traïdorals valors democràtics sobretotperquè promou la mercantilit-zació dels drets de la ciutadania;com per exemple les sentènciesabsolutòries gràcies a advocatsben pagats com el cas Pérez, elcontrol de les caixes pels polítics ,el cas finances Forex , les paguesde prejubilacions en el BBVA etc.La llista és ben llarga i amb moltsetcèteres , tants que ETC podriaser un nou partit polític valenciàamb lemes tan nostres com :“Governaré la millor terreta delmón per a tots. A tots els quipensen com jo, perquè si no, ex-pulsió, com als moriscs”. Signat isegellat amb l’encuny dels Borjapartit.“Vota ETC: Especulem Tri-turant la Condició humana. Sí,la hac s’ha quedat fora. Semprefora perquè és muda, com el critde la humanitat que ix del Guer-nika, o de les places anteriors al22M, o com també tem, el crit degol de qualsevol estadi de futbol.La cosa però, és que s’apropauna calma sufocant en la mar deles mentides, tipus democràciaxinesa, ara que la Xina és la novabanca mundial perquè tenen méspasta que els nyoquis italians.Això sí, els xinesos cada vegadaque somriuen se’ls estira encaramés els ulls en veure el nombredel seu “compte colent”, ambeixa calma d’allí, del no “passales”. Com pot passar alguna cosasi hi ha pena de mort? I és unapena també que Obama, preminovell de la pau, no els cantarales quaranta.Clar com allí no paren de jugaral Mah Jong, al Go i al Tangramés impossible que se’n cansen,sobretot de jugar a la revoluciócapitalista. I tot això deu serperquè s’han hagut de tornarbojos des que el japonesos elsenvaïren i van decidir venjar-sea força de pirateig informàtic aqualsevol govern, raptant artis-
tes i intel•lectuals com Weiwe o
Xiaobo, controlant fèrriamentles finances, perseguint qual-sevol bri d’informació lliure icapant el Google, esquarterantel Tibet, pagant un sou de doseuros als treballadors del nouestadi del Niu amb un contractede ciutadania temporal, rient-sede Green Peace i pixant en elsrius supercontaminats etc, etc.Aquests també són del partitETC sense hac. Els xinesos sóneixos bufons que sense parar desomriure et diuen: - fes-me riureamb les teues misèries que te lescompre per quatre cèntims- .Si apostem perquè la demo-cràcia és un sistema just i que lanostra és la millor i més noblementre critiquem la democrà-cia pequinesa , i això només ésl’excusa perfecta per no veure lesnostres mancances i corregir elsnostres errors, aleshores estem justificant la mentida i la falsademocràcia, pequinesa, o caldriadir valenciana?La qüestió és que ens donenper totes bandes: corruptes, sotà-nic, pirates, paparres i mosquitsestiuencs. I açò no és ni bo nidolent. És.A Islàndia li van voler tocar lacareta però van dir que com allíno han guanyat Eurovisió, ni elsconquista ni els roba ningú.
Allahu akbar
diu l’imam en lacrida a l’oració. Déu al final éssegons cadascú. I així no hi haqui governe. I mentrestant la
democràcia empal•lideix davant
dels atacs ordits amb paranys,davant d’aquells que veuen comes perd en la política l’opciód’expandir la pau. Feta la llei ,feta la trampa. I mentrestant elsextremistes fent-se passar perexecutors de la indignació. Imentrestant Facebook volent fer-nos creure que és l’arma políticadel futur. I mentrestant, cal res-pirar, aturar-se, apuntar i seguir.
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
Notes
Load more
