Protocol Intervencio Grupal Psicoeducativa 2009

PROTOCOL DINTERVENCI GRUPAL PSICOEDUCATIVA PER A PACIENTS AMB DEPRESSI LLEU/MODERADA A LATENCI PRIMRIA
PROTOCOL DINTERVENCI GRUPAL PSICOEDUCATIVA PER A PACIENTS AMB DEPRESSI LLEU/MODERADA A LATENCI PRIMRIA
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Aquest protocol dintervenci grupal ha estat financiat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, en el marc de la convocatria dAjuts a Projectes de Recerca de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias 2007 del Instituto de salud Carlos III.
Institut Catal de la Salut

mbit dAtenci Primria de Barcelona Ciutat Edici: Barcelona, abril de 2009 Coordinaci editorial: Gabinet de Comunicaci Integral i Relacions Externes. mbit dAtenci Primria de Barcelona Ciutat Revisi lingstica: Toni Mercadal Moll Disseny grfic del logotip: Helena Alexia Tena Soria Illustraci: laVi (www. lavidisseny.com) Dipsit Legal: B-40125-2009 Aquest protocol shauria de citar: Grup de treball del Protocol dintervenci grupal psicoeducativa per a pacients amb depressi lleu/moderada a latenci primria.PI07/90712
Coordinaci:
Roco Casaas Snchez Psicloga. Centre dHigiene Mental Les Corts.
Autors (per ordre alfabtic):

Jordi Armengol Valls Psicleg i infermer. Direcci de Planificaci, Compra i Avaluaci. Regi Sanitria de Barcelona. M. Antonia Campo Osaba Infermera. Equip dAtenci Primria Sanllhey. Referent de salut mental del Servei dAtenci Primria Dreta. Amparo Escudero Soler Infermera especialista en salut mental. Centre de Salut Mental Les Corts. Ins Falder Serna Infermera. Equip dAtenci Primria Consell de Cent-Bordeta Magria. Referent de salut mental del Servei dAtenci Primria Esquerra. Eva M. Fernndez Linares Infermera. EAP Horta 7F. Referent de salut mental del Servei dAtenci Primria Muntanya. M. Teresa Garca Tarafa Psicloga clnica. Centre de Salut Mental Sarri-Sant Gervasi. Isabel Moya Colacios Infermera especialista en salut mental. Unitat de Salut Mental Badia del Valls. Elena Puigdevall Grau Psicloga i infermera. Direcci de Planificaci, Compra i Avaluaci. Regi Sanitria de Barcelona. Antonia Raya Tena Infermera. EAP Raval Nord. Referent de salut mental del Servei dAtenci Primria Litoral. M. Teresa Romero Pina Infermera especialista en salut mental. Centre Salut Mental Sarri-Sant Gervasi.
Collaboradors (per ordre alfabtic):

Josep Agudo Ugena (infermer, Equip dAtenci Primria La Mina). M. Antonia Aymar Fabrega (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9D). Merc Carbonell Canals (infermera, Equip dAtenci Primria Sagrera 9A). M. Rosina Crespo Lpez (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Elies 5B). Carmen Donlo Rey (infermera, Equip dAtenci Primria Sagrera 9A). Vicenta Estrada Mui (infermera, Equip dAtenci Primria Rio de Janeiro 8D). Elisabet Ferr Vidal (infermera, Equip dAtenci Primria Congrs 9C). M. Magdalena Gmez Espinosa (infermera, Equip dAtenci Primria Pare Claret 6A). M. ngeles Gil Mil (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9D). Trini Gonzlez Ferrer (infermera, Equip dAtenci Primria Horta 7F). M. Carme Gran Torradeflot (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Elies 5B). M. Lourdes Lasaosa Medina (infermera, Equip dAtenci Primria Passeig Sant Joan 2H). Cristina Menndez Nadal (infermera, Equip dAtenci Primria Congrs 9C). Teresa Muoz Doate (infermera, Equip dAtenci Primria Montnegre 4A). Cristina Murillo Anzano (infermera, Equip dAtenci Primria La Mina). M. Jos Ochoa Rodrigo (infermera, Equip dAtenci Primria Tur 8C). Nria Ortiz Escoda (infermera, Equip dAtenci Primria Tur-Vilapicina 8A). Fani Rodrigo de Pablo (infermera, Equip dAtenci Primria Passeig Sant Joan 2H). Nria Rosell i Reig (infermera, Equip dAtenci Primria Sagrera 9A). Eva Sadurn Bosch (infermera, Equip dAtenci Primria Horta 7F). Carmen Sard Lloret (infermera, Equip dAtenci Primria Pare Claret 6A). Pilar Tarrag Esp (infermera, Equip dAtenci Primria Rio de Janeiro 8D).
Revisors externs:
Dr. Miquel Casas Psiquiatre. Cap del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari Vall dHebron. Catedrtic de Psiquiatria de la Universitat Autnoma de Barcelona. Dra. Merc Teixidor Psiquiatra. Psicloga clnica. Coordinadora del Centre Salut Mental Sarri-Sant Gervasi, Barcelona. Dr. Josep Maria Recasens Psiquiatre. Centre Pi i Molins, Barcelona. Sra. Yolanda Lejardi Estvez Responsable de lrea d'Infermeria d'Atenci Primria. mbit de Barcelona Ciutat. Institut Catal de la Salut. Sra. Isabel Montull Sanz Infermera especialista en salut mental. Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9G. Sra. Teresa Cervell Rodon Infermera especialista en salut mental. Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9G. Sra. M. Merc Valls Colomer Infermera. Equip dAtenci Primria Raval Nord 1E. Comit de Salut Mental dAtenci Primria de Barcelona Ciutat Dr. Ramon Ciurana. Metge. Equip dAtenci Primria La Mina. Dra. Eullia Torrent. Metgessa. Equip dAtenci Primria Poble Sec. Dr. Xavier Fernndez. Metge. Equip dAtenci Primria Sant Andreu. Dr. J. Antonio Prez. Metge. Equip dAtenci Primria Carmel. Sra. M. ngeles Fuertes. Treballadora Social. Equip dAtenci Primria Via Barcino. Grup Tcnic de Salut Mental a lAtenci Primria de lInstitut Catal de la Salut
Entitats collaboradores:
- Centre Higiene Mental Les Corts. Barcelona. - Departament de Psiquiatria. Hospital Universitari Vall dHebron. Barcelona. - Institut dInvestigaci en Atenci Primria, IDIAP Jordi Gol. Barcelona. - Instituto de Salud Carlos III. Madrid.
NDEX
1. 2. 3. 4. Presentaci...........13 pg. Introducci...............................................................................................17 pg. Descripci de la intervenci grupal..........................................................21 pg. Procs de derivaci de pacients. ............................................................23 pg. 4.1. 4.2. 4.3. 5. 6. 7. 8. 9. Circuit de captaci de pacients....................................................23 pg. Coordinaci entre atenci primria i salut mental........................24 pg. Formaci professional dinfermeria..............................................24 pg. 1a sessi. Presa de contacte amb el grup.....................................31 pg. 2a sessi. Activaci conductual I...................................................37 pg. 3a sessi. Activaci conductual II..................................................45 pg. 4a sessi. Com cuidar-se per avanar I........................................57 pg. 5a sessi. Tcnica de resoluci de problemes I............................75 pg. 6a sessi. Tcnica de resoluci de problemes II...........................75 pg. 7a sessi. Autoimatge i autoestima...............................................89 pg. 8a sessi. Assertivitat....................................................................97 pg. 9a sessi. Com cuidar-se per avanar II.....................................109 pg. 10a sessi. Els pensaments positius I ........................................119 pg. 11a sessi. Els pensaments positius II........................................119 pg. 12a sessi. Comiat del grup........................................................129 pg.
Programa de sessions grupals
Classificaci de les intervencions dinfermeria que shan utilitzat en les Conclusions...........................................................................................135 pg. Referncies bibliogrfiques...................................................................137 pg. Annexos 9.1. Full de derivaci al grup psicoeducatiu............................................145 pg. 9.2. Escales davaluaci Inventari de Beck.........................................................................147 pg. Qestionari EuroQoL-5D.............................................................151 pg. Termmetre de lestat de salut....................................................153 pg. Enquesta de satisfacci...............................................................155 pg.
sessions grupals ..........................................................................................131 pg.
9.3. Full dobservaci...............................................................................159 pg.
11
1. Presentaci
El document que us presentem s un protocol dintervenci grupal psicoeducativa per a pacients amb depressi lleu/moderada que ha estat creat especficament per a la realitzaci de lestudi, finanat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, Evaluacin de la efectividad y eficiencia de un programa de enfermera de intervencin grupal psicoeducativa en pacientes con trastorno depresivo leve desarrollado en los equipos de atencin primaria de Barcelona Ciudad. PI07/90712, en el marc de la convocatria dAjuts a Projectes de Recerca de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias 2007 del Instituto de salud Carlos III. Per dur a terme aquest protocol ens hem basat en dues guies editades per lInstitut Catal de la Salut, elaborades per a la realitzaci daquest tipus dintervenci grupal a latenci primria de Barcelona: - Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la infermera. Sessions grupals psicoeducatives en lepisodi depressiu a latenci primria. Barcelona: Institut Catal de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2006(9). - Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la infermera. Sessions grupals psicoeducatives en el trastorn dansietat a latenci primria. Barcelona: Institut Catal de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2006(10).
Aquest protocol pretn aconseguir lhomogenetzaci de les intervencions grupals que fan els infermers/es dels diversos equips dAtenci Primria (EAP) que participen en aquesta investigaci. Aix mateix, lobjectiu final de lestudi s desenvolupar una nova eina dintervenci en el tractament de les depressions lleus que es pugui utilitzar des de lmbit dinfermeria
13
datenci primria i que sintegri en la continutat assistencial de les intervencions que rep el pacient, tant des de latenci primria com des de lespecialitzada en salut mental. En aquest protocol, sha volgut donar molta importncia als aspectes prctics de cada sessi i a les tasques que el pacient ha de fer a casa. Per aix, a cada sessi sutilitza com a eina de treball un material didctic i shi duen a terme una o diverses dinmiques grupals per facilitar la participaci dels membres del grup. Tamb, per a cada sessi hi ha una activitat que els pacients han de dur a terme durant la setmana. Daquesta manera es vol potenciar el paper actiu de la persona que forma part del grup i la seva implicaci en la prpia educaci sanitria, en ladquisici de recursos i habilitats i, per tant, en el seu canvi. Lobjectiu s afavorir lautocura i la coresponsabilitat del pacient en el seu estat de salut. Sha elaborat un document en PowerPoint que cont tot el material didctic que sutilitza com a suport de les sessions i sha gravat en un disc compacte per lliurar-lo als infermers/es conductores dels grups. Aquest document, el componen les 12 sessions que formen el protocol dintervenci grupal i per a cada sessi sesmenten les intervencions dinfermeria corresponents. Ats que algunes intervencions no sn especfiques duna sola sessi, sin que es podrien desenvolupar en ms duna, sha valorat crear un document a part on es recullin de manera global totes les intervencions de la Classificaci de les intervencions dinfermeria, Nursing Intervention Classification (NIC), que shan utilitzat(26, 35).
Com a documentaci annexa hi trobem: a) full de derivaci/acollida al grup, amb els seus criteris dinclusi/exclusi per a aquest tipus dintervenci grupal en concret; b) full dobservaci de la sessi; c) els instruments davaluaci utilitzats preintervenci i postintervenci grupal (Beck Depression Inventory i EuroQoL), i d) una documentaci complementria per a cada sessi grupal, com a informaci dinters per linfermer/a que du a terme la sessi.
14
El grup que ha elaborat aquest protocol est format per infermeres datenci primria, infermeres especialistes en salut mental, psiclegs i psiclogues i professionals sanitaris amb experincia en aquest tipus dintervenci grupal.
Tamb hi ha collaborat personal dinfermeria datenci primria de Barcelona ciutat amb una experincia de ms de dos anys en aquest tipus dintervenci grupal psicoeducativa amb pacients amb ansietat i depressi lleu/moderada.
15
2. Introducci
La depressi i lansietat sn dos dels trastorns mentals ms freqents en la nostra societat. Normalment, provoquen una discapacitat important, sofriment i limitacions a la persona que les pateix, arribant a perjudicar la seva activitat en diversos mbits de la vida, com ara locupacional i la psicosocial, i estan associades significativament a ms morbiditat i mortalitat(14).
Segons lOMS, els trastorns mentals dansietat i depressi es troben entre els trastorns psiquitrics de major prevalena, tot i que hi ha variacions culturals en la seva incidncia(36). La depressi ocupa el quart lloc dins les patologies ms prevalents en lactualitat, ja que afecta al voltant de 121 milions de persones a tot el mn(37), i es calcula que lany 2020 se situar en segon lloc, darrere les patologies coronries(37).
Estudis epidemiolgics han revelat lalta prevalena de la depressi. Entre el 9% 20% de la poblaci estar afectada per una depressi durant la seva vida(42) i un estudi (Global Burden of Disease [1997])(32) considera la depressi com la quarta malaltia ms important en termes dimpacte clnic, social i mental, per la crrega que comporta.
Lalta prevalena dels trastorns mentals es relaciona amb les transformacions de la nostra societat, la falta de suport familiar i social, la solitud, la ruptura de les xarxes socials, laugment de patologies orgniques crniques relacionades amb laugment de lesperana de vida i lenvelliment de la poblaci(42,43).
LOMS fa molt dmfasi en la promoci de la salut i la prevenci de la malaltia mental. Considera la salut mental com un recurs, com un valor per si mateixa i com un dret hum bsic que s essencial per al desenvolupament social i econmic de les persones.
17
La promoci de la salut mental t lobjectiu de fomentar una salut mental positiva que augmenti el benestar psicolgic, la capacitat i la fortalesa emocional i cre condicions i entorns favorables de vida(36). Per a la prevenci dels trastorns mentals es remarca la necessitat(36,37) dun procs de mobilitzaci dels recursos locals, estatals, nacionals i internacionals per resoldre problemes importants de salut que afecten les comunitats (Detels i altres, 2002[16]), aix com per detectar precoment els trastorns per tal de minimitzar-ne el risc devoluci disfuncional.
A latenci primria, els trastorns depressius se situen en una prevalena dun 5% a un 9%, en les dones, i dun 2% a un 4%, en els homes; amb xifres ms altes en les dones entre els 12 anys i els 55 anys(38). Per aix, latenci primria s lmbit fonamental en la detecci i labordatge dels trastorns depressius lleus, segons les directrius del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut(42), i seguint la lnia de la Declaraci europea de salut mental (Hlsinki, 2005) i de les Estrategias en el Sistema Nacional de Salud (2006) de lEstat espanyol.
Malgrat que els tractaments psicolgics i els psicoeducatius shan mostrat tan eficaos com els farmacolgics i, fins i tot, ms eficients, sn els tractaments farmacolgics els ms estesos dins la Sanitat Pblica, a pesar de la seva controvertida eficcia. Tamb, moltes persones abandonen els tractaments farmacolgics a causa dels seus efectes secundaris i, per tant, resten sense tractament, amb les consegents limitacions socials, familiars i laborals que aix comporta(17).
Segons un informe de lOMS, hi ha estudis que demostren que els programes en format grupal amb lobjectiu deducar el pacient per a una cognici positiva eviten els estils de pensament negatiu i milloren les habilitats de soluci de problemes, demostren efectes significatius en la reducci dels smptomes depressius i en la prevenci dels episodis de
18
depressi. Els estudis valoren que aquests programes sn intervencions indicades per a persones amb un trastorn depressiu lleu/moderat i per als pacients datenci primria(37).
Les terpies psicolgiques que han demostrat la seva eficcia en aquest perfil de pacients sn la terpia cognitiva, la terpia interpersonal i la terpia conductual(22). A partir dels anys 90 han anat emergint les anomenades terpies de tercera generaci dins les terpies cognitivoconductuals; una daquestes terpies s lactivaci conductual, que neix de les investigacions realitzades per Jacobson i altres, el 1996(25), per verificar quin dels components de les terpies psicolgiques tenia ms pes en la millora dels pacients. Els estudis mostren que la terpia dactivaci conductual s tan efica com laplicaci de tota la terpia cognitivoconductual. Segons aquestes terpies de tercera generaci, la depressi sentn dins el context de les circumstncies personals, allunyada de les explicacions que la consideren una avaria interna, psiquitrica o psicolgica. Els smptomes es valoren com a intents o esforos fallits per resoldre un problema de la vida. Lenfocament de la depressi s ms, doncs, una situaci en qu una persona est, i no el concepte de malaltia que un t dins el cap. Des de la perspectiva daquestes noves terpies, la visi de la persona depressiva canvia; t un paper ms actiu en relaci amb el seu problema, ja que pot modificar les condicions reals que loriginen, i no se la concep com un subjecte passiu, receptor de remeis que fomenten que se senti desvalgut i que sinstalli en el rol de malalt. La psicoeducaci s una intervenci til per a la prevenci i la promoci de la salut en lmbit de la salut mental. Segons la bibliografia, es recomanen les intervencions psicoeducatives, tant individuals com grupals, com a tractament delecci o alternatiu per a aquests trastorns. La psicoeducaci fa referncia a leducaci que sofereix a les persones que pateixen un trastorn mental amb lobjectiu que entenguin i siguin capaces de conviure amb les seves dificultats. Refora els punts forts, els recursos i les habilitats dels pacients per fer front a la
19
seva situaci, per evitar recaigudes i contribuir a la salut i el benestar propis. Tamb t la funci de contribuir a la no estigmatitzaci dels trastorns psiquitrics i a la disminuci de les barreres per al seu tractament. La intervenci educativa es basa en la intervenci activa del pacient, en lanlisi del seu problema i en la seva soluci(1, 24). En lmbit del grup sinforma alhora diversos pacients sobre la seva malaltia i es possibiliten els intercanvis dexperincies entre ells. Es crea un espai de suport mutu. La durada del grup oscilla en funci dels continguts, la patologia, el nombre de membres i de la seva adhesi. Els contextos sanitaris ms habituals per portar a terme grups psicoeducatius sn: hospitals, centres datenci primria, despecialitats i de salut mental(27,
40).
La infermeria ha desenvolupat un rol molt important en la prevenci i la promoci de la salut mental en atenci primria i en la creaci de grups deducaci sanitria i/o psicoeducatius. A causa dels canvis de la nostra societat, el rol de la infermeria ha anat canviant i adaptant-se a la nova realitat i a les noves necessitats socials(11). La participaci del personal dinfermeria en el procs de salut del pacient, la valoraci del compliment del tractament, lacompanyament psicolgic i el suport a la famlia s fonamental(43). Es pot considerar que la infermeria a latenci primria s una pea clau per al sosteniment, leducaci sanitria, el vincle teraputic i la cura dels pacients amb depressi(43). Aquestes intervencions han doferir-se integrades en el projecte teraputic del pacient, tant des de latenci primria com des de lespecialitzada en salut mental.
20
3. Descripci de la intervenci grupal psicoeducativa

La intervenci consta de 12 sessions d'una durada de 90 minuts, amb una periodicitat setmanal, guiades per dos infermers/es; una delles actua com a conductora del grup i laltra com a observadora. A ms dels professionals, el nombre de participants per grup oscilla de 8 o 12 persones. La intervenci grupal es desenvolupa en 3 fases:
1a fase. Lobjectiu s que el pacient augmenti els coneixements sobre el trastorn, adquireixi conscincia de la situaci actual i coneixement de si mateix. Es treballen diversos mtodes d'autoajuda. 2a fase. Lobjectiu s arribar al coneixement dun estil de vida saludable i ladquisici de conductes que afavoreixin la seva salut. 3a fase. s lltima fase i t com a objectiu lanlisi dels recursos per afrontar situacions crtiques. Es treballen tcniques de resoluci de problemes, dactivaci conductual i de relaxaci-respiraci.
Lestructura de les sessions
La sessi es desenvolupa en tres parts. Una primera part on l'objectiu principal s la informaci i l'educaci especfica de cada sessi; una segona part on l'objectiu s el treball, mitjanant dinmiques grupals, del tema estudiat en el primer ter de la sessi, i una tercera part dexpressi de sentiments, opinions, dubtes i inquietuds relacionats amb el tema tractat durant la sessi. Cada sessi est estructurada de la mateixa manera: 1. Objectiu 2. Contingut 3. Desenvolupament material didctic dinmiques grupals
4. Tasques per fer a casa.
21
A continuaci, us fem una descripci de les 12 sessions grupals, amb els continguts de cada sessi. Descripci dels continguts de les 12 sessions Contingut de la sessi 2 3 4 Presa de contacte amb el grup Aprenentatge duna tcnica de respiraci Activaci conductual I Educaci i identificaci dels smptomes Activaci conductual II Com cuidar-se per avanar I Alimentaci Son Educaci sobre el tractament farmacolgic 5 6 7 8 9 Tcnica de resoluci de problemes I Tcnica de resoluci de problemes II Autoimatge i autoestima Assertivitat Com cuidar-se per avanar II Ls del temps: el ritme i lactivitat diria Activitat fsica 10 11 12 Els pensaments positius I Els pensaments positius II Comiat del grup Avaluaci final
Sessions 1
22
4. Procs de derivaci de pacients

4.1. Circuit de captaci de pacients
1. Lequip que atn el pacient (metge/essa i infermer/a) fa la detecci de les persones amb un possible diagnstic de depressi lleu/moderada. El metge/essa du a terme el diagnstic. Si es detecta el pacient a la consulta dinfermeria, cal que es comenti el cas al metge i, si confirma el diagnstic: 2. El pacient emplena el qestionari de depressi de Beck (vegeu lannex 2), a la consulta de medicina o dinfermeria. Segons la puntuaci del qestionari sha de valorar la seva incorporaci al grup. Si qestionari de Beck s 10 i < 30 punts: inclusi al grup. Si qestionari de Beck s < 10 o 30 punts: exclusi del grup.
3. El metge/essa emplena el Full de derivaci als grups psicoeducatius de depressi lleu/moderada (vegeu lannex 1), que fa arribar al grup dinfermeria responsable del grup. 4. Els infermers/es responsables del grup duen a terme les tasques segents: Fan lentrevista dacollida. Complimenten el Dossier de recollida de variables* de lestudi. Demanen al pacient que signi el consentiment informat.
5. Si el pacient compleix les condicions dinclusi a lestudi, es du a terme laleatoritzaci de la mostra en 2 grups: grup dintervenci (rep intervenci grupal) o grup de control (llista despera). 6. Es du a terme la intervenci grupal, amb una durada de 3 mesos. La intervenci grupal consta de 12 sessions, una per setmana. 7. Els infermers/es, en finalitzar la intervenci, fan una avaluaci dels pacients del grup dintervenci i del grup de control. Complimenten el Dossier de recollida de variables* de lestudi. 8. Es realitza tamb una avaluaci de seguiment als 6 i 9 mesos de linici de la intervenci grupal de tots els pacients dels grups dintervenci i de control. Complimenten el Dossier de recollida de variables* de lestudi.
23
* Sha creat un dossier de recollida de variables on els infermers/es recullen les dades dels participants en la investigaci durant les quatre avaluacions.
4.2. Coordinaci entre lAtenci Primria i lespecialitzada en salut mental

s important una bona coordinaci entre latenci primria i lespecialitzada en salut mental a lhora de portar a terme aquest tipus dintervenci grupal. En el perode de reclutament dels pacients per al grup es poden detectar persones amb una depressi ms greu, candidates a ser derivades al centre de salut mental de referncia per rebre el tractament corresponent. Tamb durant la intervenci grupal i al finalitzar-la, alguns pacients poden sollicitar o requerir que els visiti un especialista en salut mental. Quan es formi un daquests grups es recomana que: a. En les reunions dinterconsulta amb lequip del Centre de Salut Mental dAdults (CSMA) corresponent, sinformi de linici del grup i dels pacients proposats. b. Un infermer/a del CSMA participi en el grup i/o en el seguiment del procs del grup, mitjanant reunions especfiques i dinterconsulta. En aquestes reunions es detecta si algun pacient pot necessitar un suport ms especfic. c. Sinformi de la finalitzaci del grup en les reunions dinterconsulta amb el CSMA i de les possibles incidncies que shagin produt. Es valori si algun pacient ha de ser ats pels professionals del CSMA.
4.3. Formaci dels professionals dinfermeria que condueixen els grups

Els i les professionals dinfermeria que duen a terme aquest tipus dintervenci grupal necessiten duna formaci prvia o uns coneixements mnims sobre la depressi (etiologia, simptomatologia caracterstica, tractament farmacolgic, alimentaci...), sobre la conducci-observaci de grups sanitaris i sobre algunes tcniques com ara la resoluci de problemes, la respiraci i lactivaci conductual.
24
Tamb s important disposar dun espai per poder parlar de les experincies personals al grup amb altres companys i companyes que tamb estan fent la mateixa intervenci grupal. Aquest espai de suport, supervisi o consultoria s important per al professional dinfermeria, ja que li permet expressar experincies i dubtes i aprendre dels companys i companyes.
25
Programa de sessions grupals psicoeducatives Depressi lleu/moderada
27
1a sessi
Presa de contacte amb el grup
29
1a sessi
Objectiu. Presa de contacte amb el grup. Aprenentatge duna tcnica de respiraci. Contingut Presentaci dels professionals sanitaris i dels membres del grup. Explicaci de les normes del grup. Explicaci de la metodologia de la intervenci i dels avantatges de la terpia grupal. Explicaci de la tcnica de respiraci.
Desenvolupament de la sessi
1. Preparaci de lespai fsic. Per preparar la sala, es colloquen les cadires en forma de circumferncia perqu totes les persones es puguin veure les cares. Aquesta preparaci de la sala sha de fer abans de cada sessi. 2. Presentaci dels professionals sanitaris i explicaci dels objectius generals del grup. Els objectius grupals sn: Augmentar les capacitats per fer front al propi estat dnim mitjanant laprenentatge i la prctica de tcniques especfiques. Reconixer les dificultats que poden implicar algunes daquestes tcniques, segons cada moment personal, per animar a la participaci i a la prctica diria a casa. 3. Presentaci dels membres del grup i de les seves expectatives, respecte a la intervenci grupal. 4. Seguidament, es passa a detallar les normes del grup, els avantatges i la metodologia de la intervenci grupal. 5. Es fa lexplicaci de la tcnica de respiraci i es comenten les tasques per fer a casa.
31
1. Presentaci dels membres i dels professionals sanitaris

La presentaci sha de fer mitjanant una dinmica grupal duna durada dentre 5 i 10 minuts. Dinmica grupal Individualment, cal que el pacient: Es presenti pel nom de pila. Digui alguna cosa que li agrada fer o que li agradaria fer o que li agradava fer. Expliqui qu vol aconseguir assistint al grup (expectatives).
Es valora que la presentaci la faci cada persona directament al grup, aix es facilita la seva integraci. La persona que condueix el grup va elaborant durant la presentaci la llista dactivitats positives i de fites que van comentant les persones del grup. A partir daquesta llista pot introduir el concepte de depressi i/o els objectius grupals. Per tal de facilitar la comunicaci i la identificaci dels diferents membres del grup, al finalitzar aquesta dinmica, tothom es colloca un adhesiu a la roba o una targeta a la taula amb el seu nom.
2. Explicaci de les normes del grup

Aquestes normes es comenten durant la primera sessi, ja que formen part del procs dimplicaci grupal. Nota. Les normes, es recomana entregar-les als usuaris durant lentrevista dacollida prvia a la intervenci grupal o en la primera sessi grupal.
32
Normes del grup

PUNTUALITAT Fes que els altres no thagin desperar. No et perdis linici de la sessi. Hem de poder aprofitar el temps del grup. VINE A TOTES LES SESSIONS GRUPALS Fes una aliana amb el grup. Avisa linfermer/a en el cas que no puguis venir. Si faltes a tres o ms sessions grupals, amb justificaci o sense, haurs dabandonar el grup. CONFIDENCIALITAT Pots parlar del que ests aprenent amb els altres. Respecta els teus companys: no facis comentaris a altres persones sobre el que parlen els teus companys. EL MATEIX TEMPS PER A TOTHOM Dna a cada persona la possibilitat de parlar. Cada persona t el seu moment per parlar; cal evitar fer converses al marge. El que parlem, ens interessa a tots. TINGUES UNA ACTITUD CONSTRUCTIVA Evita la crtica fcil, fes comentaris constructius. Ajuda a la resta a trobar el costat positiu de les coses. Sigues curs, reflexiu. No pressionis ning (evita els hauries de...). HEM DANAR A ALL PRCTIC... Al que est orientat a les solucions, no al costat negatiu de les coses. MOSTRA EL TEU SUPORT Dna el teu suport a un altre membre del grup si t dificultats en all que tu has pogut superar. Junts, s ms senzill. SI NO ESTS A GUST, DIGUES-NOS-HO! Fes-nos saber com et trobes en el grup. Volem treballar amb tu. TORNA AL GRUP No hi renuncis. Si tens problemes que no es tracten en les sessions, podem treballar aquests aspectes fora del grup i en altres moments, si ho prefereixes.
33
3. Avantatges i metodologia de la intervenci grupal

Avantatges per al pacient El pacient aprn dels altres. Percep que no s lnic (universalitat dels problemes). Fomenta el seu altruisme. Ajudo els altres i els altres majuden a mi. Treballa les habilitats de socialitzaci. Coneix gent en la mateixa situaci. Metodologia grupal
La intervenci consta de 12 sessions duna durada de 90 minuts amb una cadncia setmanal, condudes per dos infermers/es; una que actua com a conductora del grup i laltra com a observadora.
4. Explicaci de la tcnica de respiraci

Quan ens sentim malament, tendim a replegar-nos en nosaltres mateixos tan fsicament com psquicament. Al llarg de les sessions ajudarem a desenvolupar estratgies alternatives ms funcionals. Un element imprescindible i que saltera amb facilitat amb les emocions s la respiraci.
La respiraci Una de les vies dentrada per a la regulaci emocional s la respiraci. La respiraci poc profunda i irregular ens comporta una oxigenaci insuficient. Un estat de tensi emocional ens porta a unes formes de respirar superficials. Per relaxar-nos duna manera efica, fa falta respirar adequadament. Loxigen s lelement bsic de la vida, ja que lutilitza com a combustible cadascuna de les cllules del nostre organisme. La respiraci ha de ser natural, suau, lenta i silenciosa. Loxigenaci del cos mitjanant una respiraci adequada resulta essencial per a la salut i el benestar fsic. En inspirar, el cor es relaxa i sincorpora energia vital a tot el sistema. Exhalar completament i profundament s el primer pas per a una respiraci perfecta. Si adoptem un patr respiratori despiraci ms llarga que la inspiraci, el resultat ser el reps i la calma, ja que daquesta forma sestimula la resposta de relaxaci.
34
4.1 Tcnica de respiraci alentida amb utilitzaci de paraula clau s una respiraci relaxada diafragmtica. El procediment s: Posar la llengua al paladar per relaxar la tensi facial i la boca una mica oberta. Inspirar profundament pel nas durant 2 segons. Espirar lentament durant el doble de temps utilitzat en la inspiraci. Mentre sespira, cal anar repetint les paraules pau, calma, relaxaci. Fer una pausa breu abans de tornar a inspirar.
Aquest entrenament de la respiraci sexplica a la primera sessi, ja que s aconsellable practicar-lo durant les dues primeres sessions. Desprs, es podr combinar amb la respiraci abdominal. s aconsellable introduir a les sessions paraules clau que indueixin tamb a la relaxaci mentre es du a terme la prctica de la respiraci.
4.2. Tcnica de respiraci abdominal s una respiraci ms completa. La respiraci abdominal sassocia a un estat de relaxaci. La persona ha dadoptar una posici de descans en una cadira, amb els ulls tancats, amb els dits polzes al melic i els altres dirigits al pubis. Cal seguir durant 4 minuts el ritme segent: Inspirar profundament durant 2 segons pel nas. Es nota si la respiraci s correcta perqu labdomen sinfla. Mantenir laire 2 segons a labdomen. Espirar per la boca durant 4 segons de manera lenta, llarga i profunda i fer una pausa breu abans dinspirar una altra vegada. Durant lespiraci es pot comprovar amb les mans si labdomen descendeix.
Tasques per fer a casa - Practicar les dues tcniques de respiraci ensenyades durant la sessi respiraci diafragmtica i respiraci abdominal. Entregar als participants del grup el document La tcnica de respiraci-relaxaci.
35
2a sessi
Activaci conductual I
2a sessi
Objectiu. Facilitar una nova visi de lestat depressiu, per tal didentificar els comportaments devitaci que ajuden a mantenir-lo. Contingut Qu s la depressi lleu? Cal arribar a la definici de la depressi a partir dels smptomes (des del punt de vista fsic i mental [dels pensaments]). Conseqncies destar depressiu en les conductes i els pensaments. Conducta-emoci. Activaci conductual (part I). Qu fiem abans i ara no fem? Conductes devitaci. Aprenentatge de com interfereixen aquests smptomes en les activitats de la vida diria.
1. Recordatori dels noms dels participants del grup. Es poden deixar les targetes amb el nom sobre la taula, per tal de facilitar la comunicaci i la identificaci dels participants. 2. Revisi dels continguts de la sessi anterior mitjanant la participaci del grup. 3. Posada en com de les tasques per fer a casa: les tcniques de respiraci. 3. Identificaci dels smptomes caracterstics de la depressi mitjanant una dinmica grupal. 4. Es llana al grup la pregunta: Qu s la depressi? Qu ens porta a dir que estem deprimits? Es recull a la pissarra tot all que resulti rellevant i pertinent del que diguin els participants, separant emoci, pensament, conducta i relacions socials. A partir daquest esquema, es facilita la visi de la depressi com un estat, relacionat i mantingut per les prpies respostes devitaci, com a conseqncia de ladaptaci a lestat dnim. Sexplica el cercle vicis de la depressi (vegeu el material de suport 1). 5. Posada en com, facilitant la identificaci de tot all que el pacient ha deixat de fer.
37
6. Tasques per treballar a casa: registre de coses que es fan com a conseqncia del fet destar deprimit i les conseqncies que comporten (full: Quines coses faig com a conseqncia destar deprimit/ida?).
1. Identificaci dels smptomes caracterstics

Explicaci de la dinmica grupal anomenada papers en blanc Demanar que cadasc escrigui els smptomes que ell reconeix com a depressius en un paper en blanc de manera annima. Sha descriure un smptoma per paper. Tots els papers es colloquen dins duna bossa. Una vegada que tots els papers estan dins la bossa, la persona que condueix el grup els extreu, paper per paper, enumera els diversos smptomes i els escriu en una pissarra. Amb aquesta dinmica, es comena a treballar la identificaci dels smptomes caracterstics de la depressi i el seu concepte.
2. Qu s lestat depressiu?
La depressi s una forma destar, no una forma de ser. Com tota situaci en qu hom est, s canviant; t un inici i pot tenir un final. T relaci amb els fets i les circumstncies que passen a la vida i amb la forma particular que cadasc t de fer-hi front. Parlem destat depressiu, en lloc de depressi. Aquest estat, que acostuma a iniciar-se com una reacci emocional a un fet o a diversos fets ms o menys clars per a cada persona, es veu enfortit i potenciat per totes aquelles accions que es deixen de fer. Sinicia la trampa depressiva en qu, a partir dels sentiments de tristesa, es van evitant tot un seguit dactivitats, de contactes socials, etc.; aquesta evitaci porta a potenciar els mateixos sentiments de tristesa, fins que soblida, en ocasions, o no es fa front al fet que ha precipitat lestat emocional i aquest va embolcallant la persona. Aquest estat es pot convertir en una forma dentendre i sentir la vida, si no es pren el cam de lacci. Lestat depressiu acaba sent una forma dadaptar-se als sentiments de tristesa; la persona entra en un terreny devitaci de tot all que ens enganxa a la vida.
38
Sn les conductes devitaci, les que impedeixen fer front a les circumstncies: la persona fa de la reacci emocional de tristesa, el nucli del problema; quan el problema s, en realitat, el comportament devitaci que es va instaurant. Cal estar atent a all que es deixa de fer, ara i aqu; si es deixa passar loportunitat de fer-ho, s una ocasi perduda per a la recuperaci; si es fa, s una oportunitat aprofitada que va construint la millora.
3. Esquema de la depressi
LA TRAMPA DE LA DEPRESSI CAUSA PRECIPITANT RESPOSTA EVITACI
SITUACIONS ADVERSES DE LA VIDA ESTRS
EMOCIONS DE TRISTESA I DESESPERANA
AILLARSE, ALLAR-SE, DONAR VOLTES A LES DONAR VOLTES PREOCUPACIONS, A LES PREOCUPACIONS DEIXAR DE FER , COSES DEIXAR DE FER
EL CAM ALTERNATIU. EL CAM DE LACCI CAUSA PRECIPITANT SITUACIONS ADVERSES DE LA VIDA ESTRS RESPOSTA EMOCIONS DE TRISTESA I DESESPERANA COMPORTAMENT ALTERNATIU COMENAR A FER-HI ALGUNA COSA
39
Tasques per fer a casa. Sha demplenar durant la setmana el registre Quines coses faig com a conseqncia destar deprimit/ida? Sentrega una fotocpia daquest full.
40
Quines coses faig com a conseqncia destar deprimit/ida?

Reducci dactivitats Actitud passiva
Qu no aconsegueixo fer? Qu evito fer? Qu he deixat de fer, de les meves activitats habituals?
Nom
Pensaments pessimistes
Conseqncies
Conseqncies
Conseqncies
41
Per qu tot el que has enregistrat contribueix a mantenir la depressi?
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. PI07/90712
3a sessi
Activaci conductual II
43
3a sessi
Objectiu. Iniciar lactivaci conductual (part II). Contingut Afrontament alternatiu de lestat depressiu. Fer com si... .
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Quines coses faig com a conseqncia destar deprimit/da? 3. Realitzaci duna dinmica per recordar els noms de les persones del grup i afavorir, aix, la cohesi grupal. 4. Presentaci del model dactivaci conductual. La millora a partir de lacci. Establiment dobjectius. Actuar com si.... 5. Posada en com que faciliti la identificaci dobjectius i les possibles activitats que shaurien de recuperar. 6. Tasques per fer a casa. Inici del registre en el Quadern dactivitats quotidianes i en el Quadern dactivitat setmanal.
1. Dinmica de recordatori dels noms i cohesi grupal

Un membre del grup t un cabdell de llana a la m i el llana a una altra persona del grup (llana el cabdell quedant-se ell a la m un extrem del fil). Abans de llanar-lhi, ha de dir el nom de la persona a qui el llana i fer-li una pregunta qualsevol. Aquesta acci, la repeteixen tots els membres del grup; daquesta manera, tothom ha preguntat i ha estat preguntat per algun membre del grup. Una vegada ha finalitzat la dinmica, sobserva un teixit al mig de la circumferncia, en forma de teranyina.
45
Amb aquesta dinmica, es vol potenciar el recordatori dels noms; s el moment de treure els adhesius i les targetes identificatives que shan posat a les sessions anteriors. Es potencia la cohesi grupal i, per tant, la pertinena al grup. Amb la tela daranya es treballa la intracomunicaci grupal; s a dir, com les persones poden ajudar-se mtuament, ja que el fet de treballar les influeix de manera directa o indirecta.
Tasques per fer a casa. Cal escriure durant la setmana el Quadern dactivitat quotidiana i Quadern dactivitat setmanal. Lobjectiu daquestes tasques s fer entendre als membres del grup que aquestes activitats, tot i que potser els semblin poc importants, formen part del seu procs de mobilitzaci per a la recuperaci. Tamb sadjunta lactivitat Termmetre emocional. Aquesta activitat, es recomana fer-la cada nit, abans danar a dormir, durant tot el procs grupal.
46
Quadern dactivitat quotidiana

Propsits a curt termini
Propsits a mitj termini
Propsits a llarg termini
47
Nom Setmana
Quadern dactivitat setmanal

Activitats que shan dut a terme Comentaris
Setmana Dilluns
Activitats proposades
Mat Tarda Nit
Dimarts
Mat Tarda Nit
Dimecres
Mat Tarda Nit
49
Dijous
Mat Tarda Nit
Divendres
Mat Tarda Nit
Dissabte
Mat Tarda Nit
Diumenge
Mat Tarda Nit
El termmetre emocional Es recomana que, a partir dara i fins a finalitzar el grup, cada nit, abans danar a dormir, valorem com ens hem sentit durant el dia. Per recollir els nostres sentiments utilitzarem un termmetre emocional. Daquesta manera realitzarem un seguiment del nostre estat dnim i podrem avaluar si millora.
51
Nom
Termmetre emocional
Com us sentiu en aquest moment? Data Hora
Com us sentiu en aquest moment?
Data
Hora
Data
Hora
Data
Hora
53
4a sessi
Com cuidar-se per avanar I
55
4a sessi
Objectiu. Presa de conscincia de la importncia de lautocura. Com cuidar-se per avanar I. Presa de conscincia de la importncia del menjar i el beure per al bon funcionament de lorganisme i per a levoluci de la depressi. Aprenentatge dels conceptes bsics duna alimentaci equilibrada com a eina bsica de la salut i el benestar. Contingut Alimentaci. Dieta. Conceptes bsics sobre les necessitats dels nutrients i la seva repercussi en la salut i el benestar. Necessitats de lorganisme. Recomanacions diettiques. Dieta equilibrada. Lhbit del son. Coneixement del tractament farmacolgic dels pacients del grup. Aprofundiment en la importncia de prendre adequadament la medicaci (adhesi), els seus efectes beneficiosos i adversos.
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Quadern dactivitat quotidiana, Quadern dactivitat setmanal i Termmetre emocional. 3. Presentaci dels continguts de la sessi. 4. Posada en com que faciliti la identificaci dobjectius i de les possibles activitats que shan de recuperar. 5. Tasques per fer a casa. Proposta de distribuci dels aliments per a un dia de dieta equilibrada. Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a linfermer/a sobre els temes dalimentaci i dieta, hbits del son i tractament farmacolgic. Sadjunta aquesta informaci com a material de suport i consulta o per ampliar els coneixements sobre el tema, sha devitar dutilitzar-lo i entregar-lo als pacients durant la sessi.
57
1. Lalimentaci
En aquesta sessi, analitzarem els nutrients que tenen una relaci directa amb la salut mental, i explicarem en quins aliments els trobem en major quantitat. Tamb farem recomanacions per a la dieta de cada dia. 1.1. Explicaci dels conceptes bsics sobre lalimentaci
(31, 47)
Una bona alimentaci s la base per a una bona salut. A partir dels nutrients que ingerim amb els aliments, el nostre cos pot funcionar amb normalitat; per la carncia de qualsevol nutrient repercuteix en la utilitzaci de la resta. Quan en la nostra alimentaci hi falta algun nutrient, aix afecta el bon funcionament de tot el cos. El cervell s lrgan ms sensible del nostre cos i, per aix, s el primer que sent la carncia de qualsevol nutrient. Cada vegada disposem de ms estudis
(44,49,52)
que demostren la relaci entre determinats nutrients i els
estats depressius. Laigua s el component ms abundant del nostre cos. s necessari ingerir gran quantitat daigua cada dia, ja que sense aigua el nostre cos no pot funcionar. Hi ha exemples de la vida quotidiana amb qu podem reforar aquest concepte: si posem la rentadora noms amb sab i sense aigua, tot i estar connectada al corrent, no aconseguirem que es faci escuma. Si el cotxe t gasolina, per no t aigua o li falta alguna bugia, el motor no arrenca.... Nota: Si els participants tenen preguntes o dubtes respecte de lalimentaci, o si presenten una patologia que requereixi una dieta especfica, cal adrear-los al seu infermer o a la seva infermera perqu els assessori o els proposi una dieta ms especfica. 1.2. Explicaci de les Racions diries recomanades perqu una dieta sigui equilibrada i Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada Nota: Desprs de lexplicaci dels conceptes bsics sobre lalimentaci, sha dentregar a cada participant del grup una fotocpia del full de Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada. Aquest full servir com a material didctic per a lexplicaci daquest apartat.
58
Racions diries recomanades

Grups daliments
Patates, arrs, cereals desmorzar (millor integrals), pa (millor integral) i pasta Verdura i hortalisses Fruita Llet i derivats, preferiblement semidescremats
Freqncia recomanada
De 4 a 6 racions al dia
Pes de cada raci (neta i crua)

Patates: 150 g 200 g Cereals: 30 g 40 g Pa: 40 g 60 g Pasta i arrs: 60 g 80 g 150 g 200 g 120 g 200 g Llet: 200 g 250 ml (un got) Iogurt: 200 g 250 g (2 iogurts ) Formatge fresc: 80 g 125 g Formatge sec: 40 g 60 g 10 ml (una cullerada sopera) 125 g 150 g 100 g 125 g
2 racions al dia 3 racions al dia De 2 a 4 racions al dia
Oli doliva Peix Carns magres, aus
De 2 a 4 racions al dia De 3 a 4 racions a la setmana De 3 a 4 racions a la setmana (cal alternar-ne el consum) De 3 a 4 racions a la setmana De 3 a 4 racions a la setmana De 3 a 7 racions a la setmana De 4 a 8 racions al dia Consum ocasional i moderat Consum ocasional i moderat Consum ocasional i moderat Consum ocasional i moderat, solament en adults
Ous Llegum Fruita seca Aigua Embotits i carns grasses Dolos i refrescos Mantega i margarina Cervesa o vi
53 g 63 g 60 g 80 g 20 g 30 g 200 ml (un got)
59
Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada
Compareu la vostra dieta amb aquesta proposta de dieta equilibrada per a un dia:
Aliment i quantitat Esmorzar i a mig mat Llet semidescremada (1 raci) Fruita (una raci) Pa integral (50 g) Tomquet (una pea) Formatge (40 g) Oli (una cullerada petita) Dinar Verdura o amanida (una raci) Pasta o arrs o llegum o patata o pa (una raci) Carn o peix blau (una raci) Fruita (una raci) Oli (una cullerada petita) Berenar Iogurt descremat (un o dos) Fruita seca Sopar Verdura o amanida (una raci) Pasta o arrs o patata o pa (una raci) Ou o peix blau (una raci) Fruita (una raci) Oli (una cullerada petita)
Consum habitual
60
Tasques per a casa Sha de demanar als pacients que descriguin la seva dieta habitual duna setmana (esmorzar-dinar-sopar). Una vegada han fet la descripci, sels demana que comparin la seva dieta amb el full Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada. Daquesta manera, sadonaran dels aliments que habitualment no consumeixen i dels que consumeixen en excs. Lobjectiu daquesta tasca s aprendre a planificar lalimentaci de manera que aporti tots els nutrients, ja que si cada dia es mengen les racions recomanades, sassegura laportaci de tots els nutrients que el cos necessita i el cervell funcionar molt millor.
61
2. Lhbit del son

Aquest tema sha de treballar mitjanant una dinmica grupal, i en finalitzar-la, sha dentregar un full de recomanacions. Aquestes recomanacions es troben a lannex daquesta sessi Lhbit del son. Se nha dentregar una fotocpia a cada participant. 2.1. Descripci de la dinmica grupal Es planteja la sessi de manera que cada persona descrigui el seu ritual per anar a dormir. Cal que faci una descripci del nombre dhores que dorm i del seu estat emocional abans danar a dormir i en llevar-se al mat. Tamb es recomana que comentin si dormen durant el dia (p. e. la migdiada). A travs de lexperincia de cadasc sintenta arribar a un patr nocturn de bon hbit; cal que cada persona es fixi en el que ha devitar o el que ha dafegir al seu ritual. Sha de pactar amb els participants el comproms de modificar all que no fan per afavorir un correcte patr del son i devitar el que podria interferir en la seva consecuci.
3. Coneixement del tractament farmacolgic

Daquest tema, es treballen les recomanacions de la prescripci mdica, els seus efectes secundaris, les interaccions amb altres frmacs o substncies i es remarca la importncia duna bona adhesi al tractament.
Nota. Si els participants tenen preguntes o dubtes respecte daquest tema que no es puguin respondre durant la sessi, es recomana adrear-los al seu metge o a la seva metgessa de referncia.
62
Annex de la sessi 4: Com cuidar-se per avanar
ALIMENTACI I DEPRESSI Una bona alimentaci s la base per a una bona salut. A partir dels nutrients que singereixen amb els aliments, el cos pot funcionar amb normalitat. La carncia de qualsevol nutrient repercuteix en la utilitzaci de la resta de nutrients. Una dieta inadequada podria ser lorigen dun estat depressiu. Alguns aliments poden ajudar a millorar la depressi lleu i moderada. De la mateixa manera, la depressi pot comportar una dieta desequilibrada i inadequada que empitjori lestat general de la persona. La depressi no t relaci amb els problemes, sin amb la manera que la persona els assumeix. Quan sorgeix un conflicte, la possibilitat dafrontar-lo depn ms, en molts casos, de lestat en qu es troba la persona, quant al seu nivell denergia i als seus recursos mentals, que de la gravetat del problema mateix. Des del punt de vista energtic, les depressions responen quasi sempre a carncies energtiques, que impedeixen que la persona pugui afrontar els problemes que se li presenten. La correcta circulaci de lenergia permet que totes les funcions orgniques, mentals i corporals treballin de forma harmnica. Quan lenergia no flueix i no nodreix el cos de forma adequada, poden produir-se bloquejos emocionals i mentals amb ms facilitat. Tot est influenciat, en bona part, pels aliments que singereixen; aix, hi ha aliments que dificulten la correcta circulaci de lenergia i daltres que la faciliten. Amb un tractament diettic que augmenti lenergia, la capacitat de concentraci i el grau de claredat mental de la persona, que harmonitzi lestat dels seus rgans i que li permeti ser ms conscient dels seus recursos, molts estats depressius poden millorar. Molts hbits dalimentaci actuals poden ser grans enemics del cervell. Cada vegada es disposa de ms estudis(44,49,52) que demostren la relaci entre determinats nutrients i els estats depressius.
63
Nutrients del sistema nervis

Protenes Les protenes formen part de tots els teixits de lorganisme. Cada cllula del cos hum cont protenes. Sn compostos orgnics complexos i la seva estructura bsica s una cadena daminocids. Hi ha dos tipus daminocids: els que lorganisme pot sintetitzar i els anomenats essencials, que sn els que lorganisme no pot sintetitzar i els ha daportar la dieta. Els que tenen una relaci directa amb la depressi sn el triptfan i la fenilalanina. El triptfan s un aminocid essencial que el cervell utilitza per produir un neurotransmissor anomenat serotonina; ajuda a induir la son de forma natural, disminueix lansietat i la tensi i actua com a antidepressiu. El metabolisme del triptfan requereix una quantitat adequada de vitamines B3 i B6 i de magnesi. La fenilalanina s laltre aminocid essencial que actua com a neurotransmissor. Se li atribueix una acci antidepressiva, la millora de la memria i lactivitat mental. Aliments rics en triptfan i fenilalanina Ou, pernil, aus (pollastre, gall dindi...), llet i derivats lctics, peix blau, llegum, fruita seca, arrs, blat, patata, espinacs i pltan. Glcids o hidrats de carboni La principal funci dels glcids s aportar energia a lorganisme. El cervell i el sistema nervis utilitzen preferentment glucosa per obtenir energia. s necessari assegurar una dosi correcta de glucosa a travs daliments rics en mid, que produeixen un pas gradual de la glucosa a la sang grcies a la seva digesti lenta. El factor que ms afavoreix els estats depressius s el consum de sucres refinats, s a dir, sucre blanc i els seus derivats (xocolata, productes de pastisseria, refrescos, gelats, fruita en excs). El sucre refinat, en el seu procs de metabolitzaci, consumeix gran quantitat de minerals i de vitamines del grup B. Els necessita per a la seva combusti i la seva conversi en energia, de tal manera que, quan es menja sucre, es roben a lorganisme minerals, oligoelements i vitamines. A ms, els aliments dolos comporten un augment brusc de sucre a la sang, per tamb una davallada rpida; cosa que fa
64
que, per una banda, el cos demani una nova incorporaci de sucre (en un cercle disfuncional) i per laltre, que es generi sensaci desgotament i dirritabilitat. Glcids rics en mid Arrs, pasta, pa, llegum, patata, pltan, figa, castanya. Lpids En la composici del cervell, els greixos hi tenen un elevat percentatge i sn fonamentals per a la seva formaci i creixement. Estudis recents demostren la relaci entre els cids grassos omega-3 i la depressi: els nivells domega-3 apareixen sempre baixos en pacients deprimits. Shan devitar els greixos saturats i lexcs de colesterol, ja que sn els grans enemics del cervell. Aliments rics en omega 3 Peix blau, fruita seca. Vitamines Les vitamines sn nutrients essencials per a un bon funcionament de lorganisme, actuen com a reguladors metablics i com a reguladors hormonals. Shan dobtenir dels aliments perqu el cos no les pot sintetitzar. Es classifiquen en 2 grups: Liposolubles o Vitamina A (retinol) o Vitamina D (colecalciferol) o Vitamina E (tocoferol) o Vitamina K Hidrosolubles o Vitamina B1 (tiamina) o Vitamina B2 (riboflavina) o Vitamina B3 (niacina) o Vitamina B5 (cid pantotnic)
65
o Vitamina B6 (piridoxina) o Vitamina B8 (biotina) o Vitamina B9 (cid flic) o Vitamina B12 (cianocobalamina) o Vitamina C (cid ascrbic)
Totes les vitamines del grup B sn essencials per al benestar mental i emocional, no es poden emmagatzemar en el cos i, per tant, shan dincloure en la dieta cada dia. Tamb s molt important la vitamina C. Minerals Els minerals sn fonamentals per prevenir i millorar els processos depressius perqu contribueixen a la formaci dalgunes substncies, com ara la serotonina.
66
Aquest model alimentari mediterrani es pot resumir en els consells segents:
Decleg de la dieta mediterrnia
1. Cal que utilitzeu oli doliva com a principal greix daddici. 2. Heu de consumir aliments vegetals en abundncia: fruita, verdura, llegum i fruita seca. 3. El pa i els aliments procedents dels cereals (pasta, arrs i els seus productes integrals) haurien de formar part de la vostra alimentaci diria. 4. Els aliments poc processats, frescos i locals sn els ms adequats per a la vostra dieta. 5. Cal que consumiu diriament productes lctics, principalment iogurts i formatges. 6. La carn vermella, cal que la consumiu amb moderaci, si pot ser, com a part de guisats i altres receptes. 7. Consumiu peix en abundncia i ous amb moderaci. 8. La fruita fresca hauria de ser el component habitual de les vostres postres; ocasionalment, podeu consumir dolos, pastissos i postres lctics. 9. Laigua s la beguda per excellncia a la Mediterrnia. El vi, lheu de prendre amb moderaci i amb els pats. 10. Heu de fer activitat fsica cada dia (aix s tan important com menjar adequadament).
67
LHBIT DEL SON Podem ajudar els pacients a adquirir lhbit del son amb les recomanacions segents: s bsic que no us adormiu amb la rdio o la televisi engegades; durant el son, la vostra oda ho capta tot i ho grava a la ment, sense discernir si sn coses bones o dolentes. El descans adequat beneficia la vostra salut mental. Heu devitar tenir la televisi al dormitori. s convenient que mantingueu un patr de son regular cada dia, fiqueu-vos al llit i lleveu-vos a la mateixa hora. No desplaceu ms de 2 hores el moment de aixecar-vos els caps de setmana (suposant que durant la setmana descanseu suficients hores). Si el son s reparador (sense interrupcions, ni sobresalts), un adult s suficient que dormi 7-8 hores diries, tot i que les hores que necessita cada persona per sentir-se descansada varien. s bo que feu alguna activitat lleugera i relaxant lhora prvia a ficar-vos al llit, (dutxar-vos, practicar la respiraci controlada...), i que eviteu situacions que us activin o b que us impliquin emocionalment. Utilitzeu el llit i el dormitori noms per dormir, estigueu inactiu mentre intenteu conciliar el son (no mireu la TV, ni escolteu la rdio...). Eviteu el consum de begudes amb cafena i lalcohol: poden trencar el son. En canvi, prendre un got de llet o una infusi abans de ficar-vos al llit us pot ajudar a conciliar el son. s convenient que disposeu dun ambient adequat en el dormitori. Lhabitaci ha destar a les fosques, silenciosa, ventilada i amb una temperatura adequada al confort. Si esteu acostumat a fer una becaina, no lallargueu ms de 30 minuts. Si voleu que el vostre son sigui tranquil i reparador denergia, s important que mai, passi el que passi, no intenteu resoldre els problemes donant-hi voltes ni penseu en les coses desagradables que han passat durant el dia mentre sou al llit intentant adormir-vos. Quan agafeu el son, procureu que els vostres pensaments siguin molt positius. Recordeu la prctica de les respiracions com a tcnica preparatria per a dormir. Us aconsellem la tcnica segent abans danar a dormir: quan us traieu la roba penseu que, al costat de cada pea aneu deixant-hi totes les coses que us preocupen. Aquest pensament far que us fiqueu al llit amb ms tranquillitat.
68
TRACTAMENT FARMACOLGIC
Recomanaci del seu s No es recomana el tractament farmacolgic en la depressi lleu per presentar una relaci baixa entre risc-benefici. Es poden considerar altres estratgies teraputiques abans que els frmacs antidepressius. S que es recomana considerar-los en cas que fracassin altres estratgies teraputiques, si hi ha problemes psicolgics o mdics associats o una histria prvia de depressi moderada o greu. Els frmacs antidepressius milloren la depressi moderada i greu. Cal informar els pacients, especficament, del possible retard en lefecte teraputic dels antidepressius. Segons el frmac, el perode de latncia de lacci de lantidepressiu pot iniciar-se cap a la 2a i la 3a setmana, o entre la 4a i la 6a, que s el ms habitual. Les primeres setmanes de tractament, el metge/essa ha de fer un seguiment proper del pacient. s recomanable mantenir el tractament durant un mnim de 6 mesos desprs de la remissi i, llavors, valorar amb el pacient la possibilitat de perllongar-lo tenint en compte si hi ha hagut episodis previs i/o presncia de smptomes residuals. Els pacients amb episodis previs de depressi sn els que ms es beneficien daquesta prolongaci, per lelevat risc de recurrncia de la depressi. Efectes secundaris Els antidepressius (AD) poden produir efectes secundaris que solen desaparixer o disminuir entre els 7 i els 10 dies. Els efectes secundaris sn molt variats i depenen de cada antidepressiu. Els ms freqents sn els segents: Restrenyiment. La dieta ha dincloure cereals amb contingut alt en fibra, fruita, vegetals i prunes. Diarrees. Sha de fer dieta astringent. Vertgens/mareig. Hipotensi ortosttica; saconsella llevar-se del llit o de la cadira a poc a poc. Mal de cap. Generalment, cedeix aviat. Insomni. Pot ser que aparegui les primeres setmanes; normalment, es resol amb el temps o disminuint el tractament segons la prescripci mdica. Nusees i vmits. Sn de poca duraci.
69
Somnolncia/sedaci. En el cas dels antidepressius sedants, es podria recomanar prendre el medicament abans danar a dormir i, daquesta manera, ens ajudaria a agafar el son.
Disfuncions sexuals. Si generen preocupaci, es recomana que el pacient parli amb el seu metge/la seva metgessa. Ansietat. Si passa per primera vegada desprs de prendre el medicament AD i s persistent, se li ha de recomanar parlar amb el seu metge/la seva metgessa. Boca seca. s til prendre glops daigua amb llimona, mastegar xiclet i rentarse les dents sovint.
Abans diniciar un tractament antidepressiu, el professional sanitari ha dinformar adequadament el pacient: dels beneficis que sesperen assolir, del temps fins a linici de lefecte del frmac, dels efectes secundaris freqents-infreqents i personalitzats que puguin sorgir (tant a curt com a llarg termini), i, especialment, de la duraci del tractament. El metge/essa, davant la prescripci dun frmac, t molt en compte la tolerncia i els efectes secundaris que pot produir en el pacient. s per aix que davant qualsevol dubte o efecte secundari produt per la medicaci prescrita sha de consultar amb els professionals sanitaris abans de prendre qualsevol decisi. Els diversos antidepressius, de vegades, tenen poques diferncies quant a leficcia, per s que presenten perfils defectes adversos diferenciats. Perfils concrets de pacients podrien aconsellar frmacs diferents, si ens guiem ms pels efectes adversos que provoquen que per la seva eficcia. Hi ha poca informaci sobre possibles efectes secundaris, poc freqents per molt greus com ara: sucidi, convulsions, hepatotoxicitat... per no es descarten durant la utilitzaci de tractaments AD de 2a generaci. Interacci amb altres frmacs Anticoagulants orals. Els antidepressius poden modificar lefecte anticoagulant, de fet, potencien el seu efecte anticoagulador. Cimetidina. Els antidepressius retarden la metabolitzaci dels AD inhibidors selectius de la recaptaci de la serotonina (ISRS).
70
Insulina i antidiabtics orals. Els antidepressius potencien lefecte hipoglucemiant. Benzodiazepines. Els antidepressius augmenten lefecte sedatiu. Alcohol. Els antidepressius potencien lefecte depressor de lalcohol sobre el sistema nervis central (SNC). Analgsics. Els antidepressius augmenten lefecte analgsic. Possible sedaci excessiva. Anticonvulsius. Els antidepressius redueixen leficcia anticonvulsiva. Antihistamnics. Els antidepressius potencien lefecte sedatiu. Hipotensors. Els antidepressius antagonitzen lefecte de molts daquests medicaments. No interaccionen significativament amb els inhibidors de lenzim conversiu de langiotensina (IECA).
En dosis altes o si interaccionen amb altres medicaments poden causar allucinacions, confusi, canvis en la pressi sangunia, rigidesa i artmies. En cas de dubte o aparici defectes secundaris, cal consultar abans amb lequip sanitari. Consideracions a lhora de prendre un antidepressiu El tractament s individualitzat. No sha de variar (augmentar o disminuir les dosis, o substituir-lo per un altre tractament per a la depressi) ni abandonar-lo, sense consultar-ho abans amb lequip sanitari. s important que la persona conegui els medicaments que pren, la seva funci i els seus possibles efectes adversos. Un mtode per evitar els oblits s mantenir sempre els horaris de la presa dels medicaments. Si el pacient no recorda la medicaci que pren, la pot portar escrita en un full de paper. Aix servir per orientar els professionals sanitaris en cas que lhagin datendre. s molt important fer un bon compliment de la medicaci per evitar els signes de descompensaci i aconseguir una bona qualitat de vida.
71
5a i 6a sessions
Tcnica de resoluci de problemes I i II
73
5a i 6a sessions
Objectius
Ajudar els pacients a identificar els problemes o conflictes com a causa del seu malestar psicolgic. Ensenyar-los a reconixer els recursos que tenen per fer front a les dificultats i millorar el seu locus de control davant les circumstncies negatives. Facilitar-los una metodologia sistemtica per superar els problemes. Recomanar-los un mtode per afrontar dificultats futures. Contingut
Resoluci de problemes. Exemples exposats durant les sessions.
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada. 3. Presentaci del contingut de la sessi. 4. Posada en com i realitzaci de lactivitat plantejada. 5. Tasques per fer a casa: Estratgies de resoluci de problemes.
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a linfermer/a sobre la indicaci daquesta tcnica de resoluci de problemes i sobre els conceptes terics principals. Sha adjuntat aquesta informaci com a material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema i no per ser utilitzat ni lliurat als pacients durant la sessi. Sentreguen als participants fotocpies del document Estratgies de resoluci de problemes.
75
1. Procediment teraputic de resoluci de problemes(18, 28)

A. Orientaci general cap al problema. Cal compartir el pensament que les situacions problemtiques formen part de la vida diria i que s possible enfrontar-shi de manera efica. Fer-ho comporta aprendre a identificar i reconduir les situacions problemtiques i, a la vegada, disminuir la tendncia a actuar impulsivament. La idea fonamental es basa a detectar la cadena conductual que provoca la resposta impulsiva i quasi automtica de la persona quan senfronta a un problema que li provoca un estat emocional negatiu. Tamb, la persona pot sentir-se tan sobrepassada pels problemes o es pot veure tan incapa de superar-los que no posi en funcionament cap alternativa. Amb aquesta tcnica es pretn facilitar el procs danlisi i la presa de decisions. Es demana a la persona que indiqui el problema o els problemes que t en lactualitat i el seu nivell de gravetat, en una escala del 0 (gens) al 10 (molta). B. Definici del problema. Cal obtenir informaci rellevant sobre el problema, aclarir la seva naturalesa i establir i pactar amb la persona una fita realista de soluci. Definici i formulaci del problema en termes de conducta. Sha de demanar a la persona que defineixi i formuli el problema. C. Cerca dalternatives de soluci. Es tracta de tenir tantes alternatives de soluci com sigui possible davant duna situaci definida anteriorment. Shan de demanar a la persona possibles solucions al problema. D. Valoraci de les alternatives. Cal valorar els avantatges i desavantatges de cada una de les alternatives de soluci. Aix comporta per a la persona, lelecci daquella alternativa ms til entre les generades, tenint en compte les seves conseqncies individuals i socials a curt, mitj i llarg termini. Sha de demanar a la persona quina s la soluci escollida, les principals raons de la seva elecci i la tctica per posar aquesta soluci en prctica. E. Tria duna alternativa i posada en prctica. La persona selecciona la millor alternativa, la posa en prctica i navalua lefectivitat. Una vegada aplicada, sadopta com a estratgia general per a situacions similars. Cal demanar a la persona que primer posi en prctica la soluci simblicament, imaginant-se que lest duent a terme. Una vegada realitzada adequadament en la seva ment, ha de posar-la en prctica en la situaci real en qu t el problema.
76
2. Dinmiques grupals
Durant les dues sessions shan de treballar aquestes tcniques mitjanant problemes que hagin sorgit en el grup. 2.1. Dinmica grupal de la sessi 5 Ats que el nombre de participants s dunes 12 persones, shan de triar dos problemes per exemplificar en grup el procs complet. Es pot fer que el grup es plantegi aquests dos problemes per tal de treballar els passos per a la seva resoluci o que els conductors del grup plantegin dos problemes tipus, amb qu els participants puguin sentir-se identificats, per amb un comproms emocional menor. Situaci del problema (esquema degradat per identificar-lo) Quin s el problema? Quan passa? On passa? Qui hi est implicat? Elaboraci de la llista de problemes. Sovint, cal fer un esquema degradat del problema inicialment plantejat, seguint les preguntes anteriors, per centrar el procs en el primer gra de la cadena, destacar una prioritat, definir-la i consensuar-la. Generalment, els pacients presenten problemes relacionats entre si; inicialment, se nhan de triar un o dos per treballar-los: dols o prdues relacions de parella relaci amb altres membres de la famlia nuclear o extensa treball o estudis diners habitatge problemes legals o de justcia allament social o problemes amb les amistats s o abs de drogues o alcohol trastorns sexuals problemes de salut orgnics altres
77
Cal que el pacient redacti els seus propis problemes, anotant el temps que fa que els t (en mesos) i que els enumeri.
Model de resoluci de problemes

1. Descripci (formulaci dels problemes amb frases senzilles) 2. Solucions (soluci extrema immobilista) (soluci extrema rupturista) Soluci triada/soluci practicada 3. Fites. Sha de triar el problema ms accessible i el ms urgent 4. Observacions 5. Avaluaci 6. Llista de solucions al problema (llista de pros i contres)
78
Estratgies de resoluci de problemes
Descripci del problema
Plantejament de les solucions Pros Contres
Soluci
1 2 3 4 5
79
Descripci del problema
Plantejament de les solucions Pros Contres
Soluci
1 2 3 4 5
2.2. Dinmica grupal de la sessi 6

Recomanacions sobre la Percepci dels problemes Hem de viure sense que els problemes ens molestin. Creieu-me, no s una utopia; es pot aconseguir sigui quin sigui el seu origen. S que a la vida, els problemes es presenten contnuament, per noms sn autntics problemes els que ens molesten, ja sigui perqu no els sabem resoldre, o b perqu no els volem acceptar. Una mateixa situaci pot ser problemtica per a algunes persones i no ser-ho per a unes altres. Aix ens demostra que la dificultat est en nosaltres, en la nostra manera denfocar i dencaixar la qesti. Hi ha persones que viuen sempre preocupades per coses insignificants, per que a elles, els causen malestar. Per tant, la manca de felicitat no depn de la magnitud del problema, sin de com lacceptem. Quan aprengueu a relativitzar les coses, donant a cadascuna el seu valor just, i quan pugueu solucionar les situacions contradictries, moltes de les coses que avui us suposen un problema, desapareixeran. Dinmica grupal Aquest exercici ajuda a parar-se a pensar i a buscar el mxim dalternatives possibles i les ms eficaces. En funci de com es valoren els avantatges i els desavantatges que t cada alternativa, sha descollir la ms adequada per obtenir el millor resultat possible per al problema plantejat i sha de posar en prctica (afrontament efica, reforament positiu). Cada participant escriu el problema que desitja treballar en el full de treball per a aquest exercici, anota les seves alternatives de soluci (escrivint-ne els avantatges i els desavantatges) i el diposita en una safata, damunt una taula o en un lloc com, de forma annima. Desprs, una m innocent o la conductora del grup anir traient els escrits un per un. Es tria un problema i es treballa entre tots els participants del grup. Shi afegeixen les alternatives de soluci que vagin aportant les persones del grup. Desprs, entre tots, shan de comentar les opcions i escollir la que sembli, segons la majoria, ms adequada.
81
Aquesta dinmica t dos avantatges: 1. Protegir la confidencialitat de qui no vol ser identificat per aquell problema, per s que desitja treballar-lo. 2. Pel fet de treballar el problema duna altra persona, un problema que no t implicaci emocional per a la resta del grup, saconsegueix un desenvolupament de les alternatives de soluci ms racional i objectiva.
Tasca per fer a casa Sessi 5 Cal fer una llista prpia de problemes, amb les alternatives de soluci que shan trobat desprs dhaver treballat la tcnica en la sessi de grup. Es recomana utilitzar el full dEstratgies de resoluci de problemes. Sessi 6 Cada persona escriu el seu problema al full lliurat per a aquest exercici i lintrodueix en un sobre. Sajunten tots en una safata o en un lloc com, es barregen i es reparteixen una altra vegada entre els participants del grup. Daquesta forma, cadasc treballa, primer individualment, i desprs en com, el problema que li ha tocat resoldre, sense saber de qui s, ja que es mant la confidencialitat quant a qui ha escrit cada full i, aix, saporta des del principi la visi objectiva duna altra persona. En aquest sistema, cal que lenunciat o la descripci del problema estigui molt ben definit. Si durant la sessi es treballen els diversos problemes dels participants sense mantenir lanonimat, la realitzaci de lalternativa escollida s una tasca per fer a casa sobre la qual sha de parlar en la sessi o sessions posteriors.
82
Annex a les sessions 5 i 6: terpia de resoluci de problemes
La tcnica de resoluci de problemes (DZurita i Goldfried)
(18)
s una eina teraputica
efica en el grup de les terpies cognitivoconductuals per tractar les situacions destrs de la vida diria. Es caracteritza per la facilitat daplicaci, la brevetat en el temps, laprenentatge senzill i un bon nivell defectivitat. 1. Indicaci de la tcnica - Prdues reals o temudes (propietats, nivell social, relacions, etc.). - Dificultats en les relacions conjugals o interpersonals. - Problemes laborals o destudis. - Adaptaci a situacions de malalties psquiques o psicolgiques. El principal criteri s que hi hagi patologia psiquitrica lleu; si no nhi ha (si no hi ha un diagnstic clnic per smptomes valorables com a trastorn) no s pertinent practicar la tcnica, ja que no estarem parlant de terpia. Aix vol dir que si lindividu t problemes conjugals, per exemple, per no li estan produint simptomatologia psicolgica, s que sha adaptat als problemes i que no seria un bon candidat a aquesta tcnica. Tamb est contraindicada la utilitzaci de la tcnica a lmbit datenci primria en pacients diagnosticats desquizofrnia, consum de txics o trastorns de la personalitat. J. Garca Campayo Problemes en: Trastorns depressius dintensitat lleu o moderada Trastorns dansietat dintensitat variable Trastorns adaptatius dintensitat variable i altres recomanen, preferentment, la Tcnica de Resoluci de
(21)
Pel que fa als trastorns depressius (que sn els que ara es tracten) s important que, al fer la selecci de pacients que configuraran el grup, hi hagi el mxim dhomogenetat en aquests aspectes: 1. grau de gravetat de lestat depressiu (lleu) 2. temps de durada de la malaltia (cronicitat) 3. autoestima i confiana (indicadors que hi ha)
83
2. Principals conceptes terics CONFLICTE Es defineix el conflicte com aquella situaci vital a qu senfronta una persona, davant la qual sespera que tingui una resposta efectiva; en canvi, la situaci de la persona pot ser no tenir-ne cap, ja sigui per manca de recursos, dhabilitats, per ambigitat, per incertesa, per loposici dels altres... Ha de quedar clar que el conflicte sempre s la percepci del subjecte i mai noms la de lentorn. S que pot ser, sovint, la interacci de totes dues coses (persona i entorn); aix s important perqu un conflicte augmenta o disminueix dintensitat amb el temps, no perqu objectivament canvin les seves caracterstiques, sin perqu depn de la relaci de lautopercepci i lentorn. Sovint, els conflictes que paralitzen les persones tenen relaci amb lautoexigncia de manera que, a mesura que sajusta ms lautovaloraci, es troben solucions. ESTRS Lestrs apareix com a conseqncia del conflicte i s lorigen de la patologia psiquitrica. s el desajustament entre les capacitats que lindividu creu tenir (com ell es percep) i les demandes internes i/o externes de determinades situacions personals o de la interrelaci amb els altres o amb lentorn. Sovint, la situaci destrs disminueix les respostes cognitives, s a dir, es veu afectada la capacitat de pensar. Es fa necessria laplicaci de tcniques de relaxaci per tal de rebaixar lestrs i, aix, poder pensar. RESOLUCI DE CONFLICTES s un procs cognitiu, afectiu i conductual en qu la persona (o el grup) identifica mitjans efectius (una soluci) per resoldre els conflictes de la vida quotidiana. Inclou, aix mateix, lelaboraci de solucions, la presa de decisions i la tria de la conducta que sha de seguir. La resoluci de conflictes s un aprenentatge de tipus social que permetr el pacient canviar i millorar les seves relacions socials; tamb s un mtode dautoinstrucci, ja que la persona pot seguir utilitzant la tcnica independentment sense supervisi externa i, finalment, s una estratgia dafrontament que permet adaptar-se a qualsevol tipus desdeveniment vital.
84
SOLUCI s la resposta o model dafrontament que resulta efectiu. Fa que la persona deixi de percebre un conflicte com a tal i, al mateix temps, que es maximitzin les conseqncies positives (beneficis) i que es minimitzin les conseqncies negatives (costos). Lefectivitat duna soluci particular varia segons els individus i els entorns, ja que depn dels valors i objectius de la persona interessada. Aquest punt de la relaci beneficis/costos s molt important perqu, a vegades, no sintenta solucionar el problema si els costos poden ser massa elevats. Tot i aix, cal assumir que sempre hi ha costos. RESULTATS Sn lefecte o la conseqncia dun fet, duna actuaci o deliberaci. - Avaluaci dels resultats: consisteix a fer una estimaci del valor dels resultats. - Incertesa dels resultats: s el grau dindeterminaci de la conseqncia o de lefecte. - Valor del resultat: s el grau dutilitat o aptitud de les conseqncies per satisfer les necessitats o proporcionar una soluci satisfactria. EXPECTATIVA s lanticipaci i lactualitzaci imaginada de successos futurs (immediats o demorats), en connexi amb les nostres aspiracions. A) Expectativa deficcia: s la confiana que es podr adoptar la conducta requerida. B) Expectativa de resultats: s la confiana que ladopci duna determinada conducta podr desencadenar el resultat estimat. PERCEPCI DE CONTROL s la creena de la persona sobre les seves possibilitats de controlar els successos que tenen lloc. A) Sensaci de control: consisteix a ser capa de prendre decisions i de poder escollir qu fer, com i quan fer-ho. B) Locus de control - Intern: la persona creu que pot controlar el que passa en funci del que fa o no fa. - Extern: la persona creu que el que li passa depn de circumstncies externes al seu control.
85
MOTIVACI Fora que ens impulsa a fer una acci. A) Motivaci extrnseca: s la que prov de premis o incentius externs, bns materials o laprovaci dels altres. B) Motivaci intrnseca: s la que prov de recompenses internes, com ara linters per la tasca, la curiositat i la satisfacci personal de fer aquella tasca. ATRIBUCI Fa referncia a les explicacions que cada persona es dna a si mateixa sobre els xits o fracassos, s a dir, a les causes a qu atribueix els resultats de les seves accions. A) Externa: fora de la persona (la sort). B) Interna: dins de la persona (la capacitat, lesfor). COMPETNCIA A) Competncia social. s un constructe que defineix la qualitat o el grau dadequaci del comportament dun individu a un context determinat, segons la valoraci dun agent social del seu entorn. Ens dna la mesura de fins a quin punt sn adequades les seves conductes socials en un determinat entorn social. B) Competncia emocional. s la demostraci de lautoeficcia en les interaccions socials en qu estan implicades les emocions. INDEFENSI APRESA s lemoci que desperta una situaci sobre la qual, la persona creu tenir poc o cap control. A partir daquesta emoci, la persona desenvolupa lexpectativa que la seva conducta futura tindr poc o cap efecte en el seu entorn.
86
7a sessi
Autoimatge i autoestima
87
7a sessi
Objectiu. Presa de conscincia de la importncia de lautoimatge. Millorar lautoimatge, lautoconfiana, la sensaci de benestar i la qualitat de vida. Contingut Autocura Autoimatge Autoestima
Lautoestima s el nucli principal al voltant del qual orbita cada aspecte de la vida de la persona. El grau de benestar que s capa dexperimentar, lxit que li permetin expressar i altres aspectes de la seva vida personal estan intrnsecament lligats a lautoestima. Lobjectiu daquesta sessi s la presa de conscincia de la importncia de tenir un bon concepte dun mateix. Aprendre a identificar i reconixer les nostres virtuts i/o punts forts, els nostres defectes i/o punts febles. Autoconfiana: centrar-nos en els nostres punts forts i saber minimitzar lefecte dels nostres punts febles.
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Estratgies de resoluci de

problemes.
3. Presentaci del contingut de la sessi i posada en com. 4. Tasques per fer a casa: Llista de 20 aspectes positius dun mateix i com ens
cuidem durant la setmana.
89
1. Qu entenem per autoestima?(20, 30, 46)
Capacitat de tenir un bon concepte dun mateix. Reconixer les virtuts i acceptar els defectes per treballar-los. Autoconfiana: centrar-nos en els nostres punts forts i saber minimitzar lefecte dels nostres punts febles.
Nivell dautoestima alt Un nivell dautoestima alt ens permet tenir relacions ms funcionals, saludables i profundes, principalment amb nosaltres mateixos. Es fonamenta en lhabilitat per avaluar-nos objectivament i acceptar-nos incondicionalment, amb fortaleses i limitacions. No sha de confondre amb legoisme o amb sentir-se superior (intents docultar sentiments negatius sobre nosaltres mateixos). Nivell dautoestima baix Amb un nivell dautoestima baix ens costa assumir riscos i prendre decisions per viure una vida gratificant. Tamb ens afecta en les relacions personals. Depenem de resultats presents per establir com ens hem de sentir amb nosaltres mateixos. Necessitem experincies externes positives per contrarestar els sentiments negatius cap a nosaltres mateixos. Hem de tenir un dileg intern positiu: La nostra ment s incapa de tenir dos conceptes contradictoris respecte a nosaltres mateixos. Alimentem la ment de pensaments positius sobre nosaltres i ens permetr engrandir la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Ens hem de fer una autocrtica, que sigui molt lleu i sempre amb aportacions de millora. No hem de parlar de defectes, sin de coses que podem millorar. Per acceptar les crtiques, ens han despecificar actituds i fets. Especificam qu he fet, quina actitud tha molestat que jo hagi adoptat.
90
2.1. Dinmica grupal 1 Cada membre del grup ha dintentar conixer i remarcar les qualitats dels seus companys. En un full, cada persona escriu el nom dun dels companys del grup; al costat, hi escriu una qualitat caracterstica; els fulls es colloquen a la paret i, per torns, totes les persones del grup han danar passant i afegint una qualitat al full de cada company o si coincideixen amb la qualitat que ja est escrita cal que la subratllin. Per facilitar la dinmica, es pot dividir el grup en subgrups. El conductor ha de ressaltar si tenim tendncia a veure el costat bo dels altres o no.
2.2. Dinmica 2: Exercici amb msica i moviment

En un full, cada persona ha descriure alguna cosa positiva sobre ella mateixa. Sinicia la msica i les persones del grup es mouen lliurement per la sala. Quan safluixa la msica, els participants shan dajuntar per parelles i intercanviarse els fulls. Darrere del full del company, hi han descriure una impressi positiva sobre ell i retornar-li el full. Es repeteix lexercici diverses vegades. Cada persona retorna al seu lloc i llegeix el que els companys li han escrit, primer en veu baixa, per a ella mateixa, i desprs en veu alta. El resultat es comenta. Cada persona escriu les impressions que els altres li han escrit, ara en primera persona: jo sc... I es torna a fer una ronda llegint les frases en primera persona i es comenten novament els resultats. A casa, aquest paper o un recordatori del que shi ha escrit ha de quedar a la vista i sha de repassar diriament.
Tasques per fer a casa Fer una llista de 20 aspectes positius dun mateix. Si no sarriba als 20, es pot demanar ajuda a un amic o familiar. Tamb es pot demanar que un familiar o un amic realitzi aquest exercici pensant en tu, daquesta manera es poden contrarestar els aspectes positius que tu penses de tu mateix i els que pensen els dems. Anotar com ens cuidem durant la setmana: petits premis que ens donem (no cal que siguin coses materials: gaudir del paisatge, una trucada a un amic, reconixer que fem quelcom b, etc.).
91
Llista daspectes positius
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
93
8a sessi
Assertivitat
95
8a sessi
Objectiu. Conixer i usar estratgies de bona comunicaci que facilitin lassertivitat. Contingut Saber identificar lestil de comunicaci assertiu. Saber reaccionar positivament i actuar constructivament en les situacions de desacord. Relacionar-se efectivament amb altres persones.
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Llista daspectes positius i Com ens cuidem durant la setmana. 3. Presentaci del concepte dassertivitat. 4. Posada en com. Identificaci dels estils de comunicaci assertiu, passiu i agressiu mitjanant activitats grupals. 5. Tasques per fer a casa: Qestionari de resposta interpersonal. Nota: Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a linfermer/a. Shi adjunta aquesta informaci com a material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema i no per ser utilitzat ni entregat als pacients durant la sessi. 1. Lassertivitat (12) Gran part de lxit o del fracs en les nostres relacions socials dependr de si coneixem els altres per comprendrels millor. Un concepte bsic per aconseguir-ho s lassertivitat. Es pot entendre per assertivitat la capacitat dautoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular per les altres persones.
Podem diferenciar la persona assertiva per: 1. La seva capacitat descoltar les altres persones.
97
2. La possibilitat que t de dir no quan vol dir-ho, sense sentir-se culpable. 3. La facilitat per fer i rebre crtiques constructivament.
2. Estils de comunicaci passiu, agressiu i assertiu(12) Partim de la premissa que ning no s purament passiu, agressiu ni assertiu; sin que tots tenim tendncies, ms o menys accentuades, cap a algunes daquestes conductes. Aix que, depenent de la problemtica de cadasc i de la importncia que tingui per a nosaltres, ens podem comportar de forma diferent. Podem diferenciar, a grans trets, tres estils comunicatius: a) La persona passiva o submisa que no defensa els seus drets ni interessos personals. Respecta els altres, per no es respecta ella mateixa. b) La persona agressiva que defensa en excs els seus drets i interessos personals, sense tenir en compte els dels altres. c) La persona assertiva que coneix els seus propis drets i els defensa, respectant els dels altres; s a dir, no vol guanyar, sin arribar a un acord. Quan ens comuniquem, tan important s la comunicaci verbal com els components no verbals. La comunicaci no verbal s inevitable en presncia daltres persones. Perqu un missatge es consideri transms de forma assertiva, els senyals no verbals han de ser congruents amb el contingut verbal. Haurem de tenir en compte la mirada, lexpressi facial, la postura corporal, aix com les caracterstiques de la veu (fludesa, entonaci, volum, claredat i velocitat). Fixem-nos que les persones assertives(12): Miren ms mentre parlen que les persones poc assertives. Adopten una expressi facial en consonncia amb el missatge que volen transmetre. Adopten una postura propera, mirant de front la persona. Els seus gestos sn desinhibits, suggereixen franquesa, seguretat en elles mateixes i espontanetat. Recordem que la persona assertiva(12):
Sap dir no - Manifesta una postura prpia davant un tema, petici o demanda.
98
- Expressa un raonament per explicar i justificar la seva postura, els seus sentiments, la seva petici. - Expressa comprensi cap a les postures, els sentiments i les demandes dels altres. Sap demanar favors i reaccionar davant un atac - Expressa la presncia dun problema (si hi s) que li sembla que sha de modificar. - Sap fer peticions quan s necessari. - Demana aclariments, si hi ha algun tema que no vegi clar. Sap expressar sentiments - Expressa gratitud, afecte, admiraci... - Tamb, insatisfacci, dolor, desconcert... De forma assertiva, podem fer pals a la persona amb qui ens comuniquem, que la manera com ens est dient les coses ens dol i, aix, promovem un canvi en la seva conducta; la manera ms habitual de formular la nostra demanda s la descrita per Gambrill i Richey (1985), que proposa 5 passos(8): 1. QUAN ... Descriure en el moment que es produeix la conducta especfica que ens molesta. 2. EM SENTO... Descriure els sentiments que ens produeix aquesta conducta. 3. PERQU... Explicar com ens afecta la conducta problemtica. 4. MAGRADARIA O PREFERIRIA... Descriure la conducta alternativa que desitjarem. 5. PERQU... Descriure com ens sentirem amb aquest canvi de conducta.
En lesquema-resum segent, podem veure-hi la posici que adoptem, lobjectiu que busquem, les seves conseqncies i la reacci que es produeix quan ens comportem de manera passiva, agressiva o assertiva; aix com la comunicaci verbal i no verbal que caracteritza cada estil( 21):
99
Caracterstiques
Estil passiu
Estil agressiu
Estil assertiu Sc igual que les altres persones. Puc confiar en les altres persones. Arribar a un acord amb sinceritat. Expressa sincerament els sentiments; escolta les altres persones. Generalment, aprenentatge. Respecte.
Postura que adopta
Sc inferior a les altres persones.
Sc superior a les altres persones.
Objectiu que busca Conseqncies que produeix
Evitar conflictes. s incapa dexpressar opinions; accepta la postura dels altres; tendeix a fugir.
Guanyar de totes maneres. s incapa de negociar; exposa rotundament la seva opini. Entorn familiar molt agressiu. Por, ganes de barallarse, enuig. Frases en segona persona (ets un..., qu et penses..., deixa de). Veu alta, mirada fixa i agressiva, postura rgida.
Causa possible Reacci que produeix en els altres Conducta verbal Conducta no verbal
Entorn familiar molt crtic. Compassi inicial, per indiferncia posterior. Frases indirectes, poc clares (potser, no ho s, de vegades). Veu baixa, sense mirar directament els ulls, arronsada.
Frases en primera persona (jo penso..., jo sento..., magradaria). Veu segura i clara, mirada als ulls, cos relaxat i segur.
3.1. Mitjanant uns exercicis dexemple, ens aproparem a la realitat de cada persona perqu pugui identificar lestil de comunicaci que utilitza. Davant les situacions segents, identificarem la resposta assertiva/passiva/agressiva. Situaci 1 La teva amiga acaba darribar a la cafeteria on heu quedat, just una hora tard. No tha trucat per avisar que sendarreriria. Tu et sents irritat per la tardana. Li dius: * Seu, el caf s a la taula. CONDUCTA PASSIVA. * The estat esperant durant una hora. Mhagus agradat que mavisessis que arribaves tard. CONDUCTA ASSERTIVA.
100
* Mhas posat molt nervis arribant tard. s lltima vegada que et convido i fem un caf junts. CONDUCTA AGRESSIVA. Situaci 2 Una amiga et dna constantment la seva llista de les coses que ha de comprar, perqu tu hi vagis. Tu has decidit acabar amb aquesta situaci. La teva amiga acaba de demanar-te que li vagis a comprar. Tu li contestes: * Estic bastant ocupada. Per si no hi pots anar, et puc ajudar. CONDUCTA PASSIVA. * Oblida-ten. Gaireb ja han tancat les botigues. Em tractes com un esclau. Ets una desconsiderada. CONDUCTA AGRESSIVA. * No, Anna. No thi vaig, a comprar. Estic cansada de fer, a ms de la meva feina, la teva. CONDUCTA ASSERTIVA. Situaci 3 Un ve nou acaba darribar a la reuni de vens i el vols conixer. * Somrius al mateix temps que el ve nou sacosta, per no li dius res. CONDUCTA PASSIVA. * Tu tacostes on s ell i li dius: Hola! Sc l'Antoni/La Llusa. Sc el ve/la vena de... Benvingut a la comunitat de vens. Malegro de conixer-te. CONDUCTA ASSERTIVA. * Et mires detalladament el nou ve a distncia. CONDUCTA AGRESSIVA.
3.2. El conductor o un participant del grup ha de llegir el segent fragment en veu alta. Desprs es posa en com en el grup. Sempre que set presentin situacions adverses que no puguis canviar, accepta-les. En el moment que les acceptes, es redueixen a la meitat i, fins i tot, poden arribar a desaparixer. El pitjor que pots fer s viure amb coses que et mortifiquen. Lacceptaci permet el canvi. A ms a ms, intenta aprendre tot el que puguis daquestes situacions, com si fossin llions per al teu creixement interior. Una causa de problemes molt comuna en moltes persones s no saber dir NO. En efecte, quan et demanin qualsevol tipus de favor o comproms, si comprens
101
que no tinteressa dir S, des del primer moment, tingues la valentia de dir NO. Encara que et costi. No contestis mai amb evasives com, per exemple, que tho pensars i ja els dirs alguna cosa, ja que, mentre no els donis la resposta definitiva, et sentirs malament; sobretot si es tracta de persones a qui tagradaria complaure, per veus que no s possible. A ms a ms, els pots crear falses esperances. Daltra banda, si quan anessis a donar-los la resposta ja fos massa tard per dir NO, finalment, hauries dacceptar fer alguna cosa que pot comportar-te males conseqncies.
Tasques per fer a casa: Us proposem un exercici de reflexi i autoconeixement del nostre estil de comunicaci mitjanant el Qestionari de resposta interpersonal. El resultat del qestionari s, segons la puntuaci: Valor assignat als enunciats: 1+4+7+10+13+16= Estil passiu. Valor assignat als enunciats: 2+5+8+11+14+17= Estil agressiu Valor assignat als enunciats: 3+6+9+12+15+18= Estil assertiu.
102
Qestionari de resposta interpersonal. Estils de comunicaci
Fins a quin punt les frases segents descriuen la vostra conducta respecte de la relaci amb els altres? Anoteu el valor que representa la vostra resposta a la dreta de cada frase: Mai s aix. 1 punt. Alguna vegada s aix. 2 punts. Gaireb sempre s aix. 3 punts. Sempre s aix. 4 punts. Preguntes Puntuaci
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
Si selogia la meva feina responc amb ms modstia de la que realment sento. Si alg mofn, li pago de la mateixa manera. Els altres em troben interessant. Em resulta difcil parlar en un grup de gent desconeguda. No dubto a utilitzar el sarcasme, si aix majuda a sortir-hi guanyant. Demano temps per a mi i poso lmits als altres (reclamant-los un ascens o un augment de sou), si crec que realment el mereixo. Si alg minterromp quan estic parlant em sap greu, per no li dic res. Quan alg critica la meva feina, trobo la manera de fer que es retracti. S expressar orgull pels meus xits, sense ser fanfarr.
10. La gent saprofita de mi. 11. Dic a la gent el que vol escoltar, si aix majuda a aconseguir el que vull. 12. Em resulta fcil demanar ajut. 13. Deixo prestades coses als altres, encara que realment no vull fer-ho. 14. Guanyo arguments imposant-me en les discussions. 15. Puc expressar els meus sentiments a alg a qui realment tinc afecte. 16. Quan estic enfadat em reprimeixo, en lloc dexpressar-ho. 17. Quan critico la feina dels altres, aconsegueixo posar-los furiosos. 18. Confio en la meva capacitat per defensar els meus drets.
Quan hagueu acabat de respondre el qestionari, sumeu les puntuacions de cadascuna de les seqncies de preguntes que us posem a continuaci: Seqncies de preguntes Valor assignat als enunciats: 1+4+7+10+13+16 Valor assignat als enunciats: 2+5+8+11+14+17 Valor assignat als enunciats: 3+6+9+12+15+18 Suma de les puntuacions
Estil resultant
103
Annex a la sessi 8: assertivitat
1. Drets assertius Sha de tenir sempre present que lassertivitat parteix de la idea que tot sser hum t certs drets: 1. Dret a ser tractat amb respecte i dignitat. 2. Dret a experimentar i expressar els propis sentiments i emocions. 3. Dret a ser escoltat i considerat seriosament. 4. Dret a jutjar les prpies necessitats, establir les prpies prioritats i prendre les prpies decisions. 5. Dret a dir no, sense sentir culpa. 6. Dret a demanar el que es vol, acceptant que laltre t dret a dir no. 7. Dret a canviar dopini, idea o lnia dacci. 8. Dret a equivocar-se i a fer-se responsable dels propis errors. 9. Dret a demanar informaci i ser informat. 10. Dret a obtenir all pel que sha pagat. 11. Dret a decidir no ser assertiu. 12. Dret a ser independent. 13. Dret a decidir qu fer amb les propietats, el cos, el temps, etc., mentre no es violin els drets daltres persones. 14. Dret a tenir xit. 15. Dret a gaudir. 16. Dret al descans i a lallament, sent assertiu. 17. Dret a lautosuperaci, encara que superi a la resta. 2. Tcniques o conductes assertives Sovint hi ha persones que no es mostren respectuoses amb el que diuen les altres persones i que no es donen per venudes davant les postures assertives. En aquests casos, s necessari no acovardir-se ni cedir terreny, i augmentar progressivament i amb pacincia la fermesa de la resposta inicial.
104
Davant de comportaments no assertius dels altres, es pot respondre de diverses maneres mitjanant tcniques dassertivitat per a discussions com les que es mostren a continuaci: 2.1. El disc ratllat. Com el seu nom indica, consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra all que volem dir, sense entrar en les discussions ni en les provocacions que pugui fer laltra persona. Per exemple, la persona assertiva es limita a repetir davant el ventall de propostes que li presenta un venedor a porta freda, que all que li ofereix no minteressa. 2.2. El banc de boira o tcnica de claudicaci simulada Consisteix a donar la ra a la persona en el que es considera que pot haver-hi de cert en les seves crtiques, per negant-se alhora a entrar en ms discussions. Aquesta tcnica empra els arguments de la persona que critica, per sense que hi intervingui un sentiment de confrontaci, perqu sutilitzen frases del tipus: s possible, potser tens ra, segur que a tu tho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensaci... 2.3. Ajornament assertiu Resposta molt til per a persones indecises i que no tenen una resposta rpida. Consisteix a ajornar la resposta que es dna a qui fa la crtica, fins que la persona se sent ms tranquilla i amb capacitat de respondre correctament. Ex. Ara tinc feina, si et sembla, en parlem ms tard amb calma.
105
9a sessi
Com cuidar-se per avanar II
107
9a sessi
Objectiu. Presa de conscincia de ls del temps: el ritme dactivitat diari, el sentit de la competncia i la capacitat de gaudir. Aprendre a fer una activitat moderada supervisada (activar-se). Generar alternatives dactivitats potencialment generadores de satisfacci. Tamb, una posici activa com a motor de canvi i possibilitat de modificar mecanismes dafrontament inadequats. Aprendre a utilitzar com a eines: planificaci, prioritzaci i visi de conjunt. Facilitar els factors de prevenci. Contingut Exercici fsic. Gesti del temps. Activitats diries.
Se sap que fer exercici produeix una millora de lhumor i de la sensaci de benestar general; s per aix que sha intentat determinar fins a quin punt pot ser til com a tractament en els pacients amb depressi. El pacient deprimit que fa un exercici regular aconsegueix desenvolupar la seva autoestima, millorar i augmentar el suport que rep dels seus i afavorir les seves relacions amb lentorn (22).
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de la tasca per fer a casa: Qestionari destils de comunicaci. 3. Presentaci del contingut de la sessi i posada en com. 4. Tasques per fer a casa: Llista dactivitats de temps lliure. Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a linfermer/a sobre la indicaci de lexercici fsic. Sha adjuntat aquesta informaci com a material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema, i no per ser utilitzada ni entregada als pacients durant la sessi.
109
1. Lexercici fsic
En persones amb depressi lleu o moderada, lexercici estructurat i supervisat t un impacte clnic significatiu en la millora dels smptomes moderada. Sentn per exercici fsic moderat, qualsevol tipus dactivitat fsica que es du a terme diriament de forma planificada, estructurada, repetitiva i intencionada, que no comporta a qui el practica un cansament excessiu i, per tant, pot fer-lo amb lenergia suficient per gaudir-lo. 1.1. Principis bsics de tota activitat fsica Escalfament: 5 - 10 minuts. Durada: sha de comenar per 20 minuts, desprs 25 i desprs 30 minuts. Intensitat: cal augmentar-la a mesura que sallarga lentrenament. Freqncia: 3 - 5 vegades a la setmana. Rutina: 5 vegades a la setmana, per tot lany. Estiraments: 3-5 minuts. Relaxaci: per recuperar-se del cansament i de la tensi.
(34).
A aquestes persones, sels
haurien de recomanar programes dexercici estructurat i supervisat, dintensitat
1.2. Efectes beneficiosos de lexercici fsic Disminueix el risc de patir malalties cardaques. Augmenta la capacitat respiratria. Millora el to muscular i la resistncia a lesfor. Ajuda a mantenir el pes ideal. Proporciona flexibilitat i equilibri. Millora lestat dnim. Ajuda a combatre lestrs i lansietat. Permet conixer gent nova i fer amistats.
110
2. Gesti del temps i lactivitat de la vida diria (48, 51)

2.1. Idees conceptuals Sha dorganitzar el temps, incorporant-hi eines que proporcionin: - ms flexibilitat. - millor distribuci de les crregues. - ajut per prioritzar. 2.2. Utilitzaci del temps A continuaci us anomenem una srie de consells: Penseu en el dia com una unitat de temps abordable. Considereu les activitats diries, setmanals i mensuals. Apreneu a diferenciar entre les tasques habituals i les especials, que requereixen ms temps. Intenteu gaudir sensorialment de les petites coses que feu dia a dia. Exemple, si us dutxeu, sentiu laigua calenta, laroma del sab, la hidrataci de la pell. Planifiqueu el temps de dedicaci i el temps lmit. Traieu profit de temps que no utilitzeu. Apreneu a delegar, com a primer pas de la planificaci. Utilitzeu la pausa com a recrrega denergia. Podeu tenir cada dia una cita important amb vosaltres mateixos. Doneu-vos una hora diria doci per facilitar la recuperaci de la capacitat de gaudir. Reactiveu la capacitat receptiva davant les satisfaccions. Realitzeu gradualment les tasques: Establiu prioritats per fer les tasques quotidianes i destineu-hi el temps necessari per poder-les dur a terme amb tranquillitat, assumint la vostra velocitat ptima individual per fer les coses. Agrupeu tasques segons les capacitats requerides: - Activitats de fcil consecuci per a hores diries de menys concentraci. - Activitats de ms rendiment per a hores del dia de ms concentraci. Sigueu flexibles amb vosaltres mateixos. No us imposeu gaires activitats. Intenteu concentrar-vos en la tasca que estigueu realitzant, encara que necessiteu ms temps. El fet de poder acceptar un altre ritme us far tenir millor coneixement de vosaltres mateixos. Eviteu de fer massa innovacions, el conegut ens dna seguretat; quan milloreu, podreu provar altres activitats estimulants, noves aficions.
111
2.3. Paraules i pensaments motivadors per utilitzar en la sessi Com ms podem planificar, menys podr intervenir-hi la casualitat. All important no s com bufa el vent, sin la collocaci de les veles. Pocs sn els que tenen temps suficient i qualsevol t quasi tot el temps que hi ha. Pas a pas, fins a la consecuci dun objectiu: la millora. Rescatar els petits moments que ens fan esbossar un somriure. El cam llarg es recorre pas a pas i s en cada pas que ens hem danar fixant. Siembra un pensamiento- recoge una accin Siembra una accin- recoge un hbito Siembra un hbito- recoge un carcter Siembra un carcter- recoge un destino. Aspectes potencialment modificables: vitalitat, mobilitat i marge de maniobra. Capacitat de retrobar novament plaer i significat.
3. Dinmica grupal
Pregunta per als participants: Com seria, per a cadascun dels membres del grup, un bon dia? Cal que els participants anotin en un full quins elements no hi faltarien. Desprs, han de posar-los en com, ressaltar-ne les coincidncies i anotar si han trobat algun element daltres companys que vulguin aplicar al seu pensament de un bon dia. Sha de preguntar als participants com sorganitzen un dia qualsevol de la seva vida quotidiana i veure si hi ha elements que els ajudin a millorar la satisfacci personal. Cal detectar les activitats que els ajuden a tornar a recarregar les piles, en un mal dia o en un mal moment. Sha de donar al grup una llista dactivitats i la freqncia amb qu practicar-les per tal que detectin les activitats que augmenten la seva capacitat de gaudir; si les activitats proposades sn grupals, el fet de posar-les en com, potser afavoreixi que les puguin fer amb algun membre del grup. Es pot proposar que anotin ms activitats que formin part de les seves aficions, per anar ampliant la seva caixa deines.
112
Tasques per fer a casa: Llista dactivitats de temps lliure. En el darrer any, amb quina freqncia has practicat alguna de les activitats segents? (material elaborat per lEquip del
Club Social del Centre dHigiene Mental Les Corts).
Cal entregar una fotocpia a cada participant del grup, i que lomplin durant el transcurs de la setmana.
113
Llista dactivitats de temps lliure

En el darrer any, amb quina freqncia has practicat alguna de les activitats segents? De manera espordica Cada setmana Ms de dos dies a la setmana
Mai Llegir la premsa, escoltar o veure les notcies. Practicar un esport. Fer algun taller artstic o treball manual o un curs cultural (gastronomia, idiomes, dansa, tai-txi). Anar al cinema. Anar a la biblioteca. Anar a sopar o a prendre alguna cosa, a la discoteca o a bars musicals de nit (passades les 22 h). Anar a espectacles: concerts, obres de teatre, dansa, circ... Fer activitats de voluntariat. Practicar alguna afici a casa o a fora. Veure la TV. Veure la TV de matinada. Navegar per Internet. Escoltar la rdio. Escoltar msica. Llegir. Escriure. Jugar a videojocs. Jugar a jocs de taula. Tenir cura duna mascota. Tenir cura de plantes, dun jard o hort. Tenir cura o visitar algun amic o familiar. Dedicar una estona a no fer res: jeure, mirar per la finestra, pensar, etc. Dormir fora dhores, fer la migdiada. Participar en la vida associativa (en associacions, collectius, a la parrquia, o a una ONG...). Quedar amb els amics. Altres:
Cada mes
114
Annex de la sessi 9: Ls del temps
LEXERCICI FSIC(23, 50) En persones amb depressi lleu o moderada, lexercici estructurat i supervisat t un impacte clnic significatiu en la millora dels smptomes(34). Als pacients amb depressi lleu-moderada, sels haurien de recomanar programes dexercici estructurat i supervisat, dintensitat moderada, amb una freqncia de 2-3 vegades per setmana i una durada de 40-45 minuts, per espai de 10 a 12 setmanes. Lexercici mnim consisteix a caminar a un ritme lleuger durant 30-45 minuts, preferiblement, cada dia; aquesta activitat es pot convertir en un punt de partida per a lorganitzaci de les activitats diries. Es defineix lexercici supervisat com el totalment dirigit. Els exercicis dintensitat moderada sn aquells exercicis que consumeixen entre 3 i 6 metablic equivalent, equivalents metablics (MET): un MET= 3,5 ml dO2 per kg de pes corporal, per minut. Lexercici aerbic sha mostrat ms efectiu que lentrenament de la fora i la flexibilitat. Cal practicar, preferentment, exercicis com ara caminar, nedar o anar en bicicleta. s recomanable fer un control de la tensi arterial, un electrocardiograma (ECG) i una analtica; aix com descartar una patologia prvia o el consum de txics. Lexercici sha dadaptar a les capacitats, les preferncies i a lestil de cada persona, amb la finalitat dafavorir-ne el compliment. En tots els casos, s necessari fer exercicis descalfament duna intensitat baixa durant 5 o 10 minuts, juntament amb estiraments musculars. s importantssim i sha dinsistir a fer una bona hidrataci abans, durant i desprs de lexercici fsic. s molt recomanable la prctica dactivitat fsica en grups petits, creant un ambient de participaci poc competitiu. El fet de practicar exercici fsic de forma regular augmenta lesperana de vida i ajuda a mantenir la salut fsica i la mental. s recomanable fer lexercici integrant lactivitat fsica en la nostra vida quotidiana: caminar, pujar escales, passejar... Dur a terme un exercici fsic no implica arribar a fer un esfor "de competici". Nivells raonables dexercici ja sn beneficiosos. No s necessari dur a terme tota lactivitat fsica "duna sola vegada"; es pot practicar tot lexercici desitjable de forma intercalada durant el dia. Fer uns 30 minuts dactivitat
115
fsica moderada, la majoria dels dies de la setmana, s suficient per aconseguir els efectes saludables que comporta lexercici fsic.
1.Efectes beneficiosos de lexercici fsic

1.1. Exercicis descalfament, estiraments i tornada a lestat de reps
Exercicis destirament (durada de lactivitat: uns 8-10 minuts)
116
10a i 11a sessions

Els pensaments positius
117
10a i 11a sessions
Objectiu. Aprendre estratgies cognitives que ajudin els participants del grup a identificar els pensaments negatius irracionals caracterstics dels episodis depressius. Contingut Proporcionar coneixements, als participants del grup, de les diverses tcniques que els poden ajudar en laprenentatge destratgies cognitives per identificar els pensaments irracionals i treballar en lelaboraci de pensaments ms adaptatius/racionals. Conixer com sn els pensaments negatius i irracionals caracterstics dels episodis depressius. Ajudar el pacient a canviar afirmacions (autoafirmacions) irracionals, per afirmacions (autoafirmacions) racionals. Classificar els pensaments (positius/negatius; racionals/irracionals), aix com les seves conseqncies. Aprendre a identificar aspectes i pensaments positius/racionals.
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris del grup respecte daquests continguts. 2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Amb quina freqncia has practicat alguna de les activitats segents? 3. Presentaci de les caracterstiques dels pensaments negatius irracionals propis de lepisodi depressiu. Caracterstiques dels pensaments racionals positius. 4. Posada en com en el grup que faciliti la identificaci de pensaments negatius irracionals i la proposta de pensaments ms adaptatius o racionals. 5. Realitzaci de lactivitat del grup. 6. Tasques per fer a casa: registre dels pensaments irracionals negatius i les conseqncies que comporten.
119
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a linfermer/a sobre els pensaments positius. Sha adjuntat aquesta informaci com a material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema, i no per ser utilitzada ni entregada als pacients durant la sessi. 1. Tcniques cognitivoconductuals Les tcniques cognitivoconductuals poden ser utilitzades per tal damortir i reconduir les reaccions emocionals intenses que porten sovint a reaccions disfuncionals, desadaptatives o a bloquejar la persona, tot allunyant-la de les conductes que voldria mostrar. Els pensaments participen en la direcci que prenen les emocions. Ampliant la representaci mental que es fa de la realitat a travs del pensament i del llenguatge, es poden reconduir les reaccions emocionals disfuncionals i, per extensi, adequar els comportaments en la direcci desitjada. Mitjanant les tcniques cognitivoconductuals es poden treballar procediments dautoajuda que poden ser utilitzats per disminuir o eliminar reaccions emocionals no desitjades. No sn les situacions o els esdeveniments els que causen els nostres estats depressius (els que fan que ens enfadem, sentim ansietat o gelosia), sin que sn els pensaments que nosaltres tenim sobre aquells fets, els responsables de les nostres emocions. Canviant els nostres pensaments, podem canviar les nostres emocions. 1.1. El procediment teraputic per treballar les distorsions cognitives 1. Anlisi funcional de la conducta depressiva. La persona fa un autoregistre i, a ms, un registre conductual en qu identifica, de les activitats que ha de fer diriament, les que considera agradables i reforadores. 2. Generaci de solucions. Es formulen maneres de pensar alternatives a les formes rgides i estereotipades; i, tamb, formes alternatives conductuals, introdudes mitjanant tcniques com ara el modelatge, la realitzaci gradual de tasques, lentrenament en la relaxaci o les habilitats socials. 3. Experimentaci personal que consisteix a posar a prova noves hiptesis i estratgies de pensament i comportament en la vida quotidiana de la persona. 4. Avaluaci dels processos, tenint en compte el canvi conductual.
5. Graduaci de la intervenci teraputica.
120
1.2. Descripci de diverses estratgies cognitives que poden ajudar a substituir els pensaments distorsionats per altres ms adaptatius 1.2.1. Entrenament en el repte dels pensaments negatius. T lobjectiu de desenvolupar arguments que redueixin la intensitat i la validesa dels pensaments negatius. Algunes alternatives per enfrontar-se als pensaments negatius poden ser: Abans destar deprimit, percebia la meva realitat tan negativament com ara? Estic minimitzant els aspectes positius? Estic exagerant els aspectes negatius? s realista i objectiu el que penso? Em serveix de res pensar aix? Com pensaria una altra persona? Proves a favor i en contra que confirmin els meus pensaments negatius? 1.2.2. Entrenament en autoinstruccions. Les autoinstruccions tenen lobjectiu de modificar el monleg intern negatiu de la persona, de forma que els pensaments negatius siguin substituts per pensaments positius.
Lentrenament consisteix a fer que la persona es digui una srie de frases racionals com a mtode per contrapesar les seves creences irracionals. Cadascuna daquestes frases sha descriure en una targeta. Exemples: tu pots fer-ho, val la pena intentarho, no hi perds res per provar-ho... Se li ha de demanar a la persona que les llegeixi diverses vegades al dia per afavorir la seva memoritzaci i interioritzaci i, sobretot, que les repeteixi cada vegada que en la vida quotidiana senfronti a esdeveniments activadors de la depressi. 1.2.3. Tcniques de distracci. Lobjectiu daquesta tcnica s dur a terme activitats que facin la competncia a les cognicions negatives, de forma que propicin un canvi en el punt de mira. Entre aquestes activitats hi ha: Centrar latenci en lentorn (per exemple: descriure objectes). Realitzar activitats mentals incompatibles amb lactivitat generadora dels pensaments negatius (per exemple: fer clculs matemtics, fer mots encreuats, fer sudokus, programar lagenda del dia, fer la llista per anar a comprar). Canviar de situaci i/o activitat.
121
2. Dinmiques grupals 2.1. Entrenament en autoinstruccions (dinmica grupal de la sessi 10 i 11) Cada participant del grup ha descollir un pensament positiu (o alternatiu racional) dels treballats durant la sessi, lha danotar a un full i llegir-lo en veu alta. Desprs, ha danotar al seu full els pensaments dels altres membres del grup, a mesura que els vagin dient en veu alta; primer es llegeixen per compartir-los i desprs es tornen a repetir perqu els puguin anotar en el full. Daquesta manera, es garanteix que cada participant tingui el full amb el recull dels pensaments positius al final de la sessi i, aix, es pugui comprometre a posar-los en prctica i pugui repassar-los sempre que li sigui possible, per tal de no oblidar-los. Exemple de graella que els participants del grup poden fer a casa:
Pensament negatiu Mai tornar a tenir parella Desesperana Estic sola i ning no mestima Alternativa ms racional i adaptativa Anteriorment he tingut altres parelles amb les que vaig trencar i desprs vaig refer la meva vida. 23.00 h Intentant conciliar el son Tinc molts amics que es preocupen constantment per mi. La meva famlia em truca cada dia per veure com em trobo.
Hora 17.00 h
Situaci Recollint els nens a lescola
Sentiment Por
Tasques per fer a casa

Es proposa als participants del grup: Identificaci dels pensaments negatius. Identificar els errors que es cometen en interpretar la realitat. Elaboraci duna llista de pensaments alternatius racionals (pensaments positius). Cal escriurels en unes targetes perqu es puguin utilitzar per substituir la presncia de pensaments distorsionats (pensaments negatius). Posada en prctica de les estratgies cognitives que ajudin a substituir els pensaments distorsionats, treballades a la sessi.
122
Annex de la sessi 10 i 11 Pensaments positius

1. Caracterstiques dels pensaments irracionals Sn dogmtics o absolutistes. Sexpressen en forma dobligaci, necessitat imperiosa o exigncia. La seva presncia provoca reaccions negatives inapropiades que interfereixen en la consecuci de fites i generen alteracions de la conducta. Sn: * Subjectius, incoherents amb els fets externs. * Inflexibles, rgids. Generen emocions inadequades. Entorpeixen les nostres fites.
2. Caracterstiques dels pensaments racionals A. Sn probabilstics, preferencials o relatius. B. Sexpressen en forma de desitjos o gustos. C. Quan no saconsegueix el qu es desitja, els sentiments negatius de malestar o insatisfacci no impedeixen la consecuci de nous objectius o propsits. D. Sn objectius, coherents amb els fets externs. E. Sn flexibles i modulables a les situacions. F. Sn capaos de generar emocions adequades. G. Ajuden a aconseguir les prpies fites. Les cognicions distorsionades, negatives i les actituds inadequades fomenten la predisposici a la depressi i, per tant, afavoreixen les recaigudes. Daqu sinfereix que el canvi en les cognicions i les actituds de lindividu ha de ser un element essencial en el tractament de la depressi i la prevenci de les possibles recaigudes. En la depressi satn selectivament i es magnifica la informaci negativa, mentre que signora i es minimitza la positiva. Aix mateix, es personalitzen els fracassos i els errors exagerant-ne i sobregeneralitzant-ne els efectes.
123
3. Distorsions cognitives que proposen Ellis i Beck (4) 1. Pensament absolutista i dicotmic. Tendncia a classificar totes les expectatives en una o dues categories oposades, seleccionant les categories de lextrem negatiu per descriures un mateix. Per exemple: Mai no ho aconseguir, sc un fracassat. s el tipus de pensament del tot o res. Per exemple: Si fracasso en un fet important, per qu no haig de pensar?: Sc un fracs total i completament indesitjable! 2. Salt a les conclusions. Per exemple: Ats que mhan vist fallar estrepitosament, ara em veuran com un incompetent. 3. Endevinaci del futur. Per exemple: Es riuen de mi perqu he fracassat, saben que hauria dhaver tingut xit i, en conseqncia, em menysprearan sempre. 4. Fixar-se en el negatiu. Per exemple: No puc suportar que les coses vagin malament, no haurien danar malament; no veig que estigui succeint res de bo en la meva vida. 5. Sempre i mai. Per exemple: Les meves condicions de vida haurien de ser bones i en realitat sn dolentes i intolerables, sempre seran daquesta manera i mai no ser feli. 6. Magnificaci i minimitzaci. Sn els errors comesos a lavaluar la magnitud o la significaci dun esdeveniment, tot incrementant o disminuint la seva significaci. En el cas de la maximitzaci, per exemple: Mha caigut laigua a la taula; veus com tot ho faig malament?. En el cas de la minimitzaci, per exemple: Els meus xits sn el resultat de la sort i no sn importants. Per els meus errors, que no hauria dhaver coms, sn tremendament dolents i totalment imperdonables. 7. Raonament emocional. Per exemple: He actuat de forma tan incompetent, no hauria dhaver-ho fet; em sento molt malament i els meus forts sentiments demostren que no sc bo!. 8. Etiquetatge i sobregeneralitzaci. Per exemple: Ats que no haig de fallar en un treball important i ho he fet, sc un perdedor i un fracassat!. 9. Personalitzaci: s la tendncia i la facilitat per atribuir-se esdeveniments externs, sense cap base ferma per fer aquesta connexi. Per exemple, en un accident de trnsit: La meva dona ha mort perqu jo no li he donat conversa i sha quedat adormida. En la personalitzaci, la persona es veu com la causa dalgun esdeveniment negatiu extern, malgrat que no nha estat responsable en primer terme.
124
10. Falsejament. Per exemple: Quan no ho faig tan b com ho hauria de fer i em segueixen acceptant i alabant, sc un veritable farsant i aviat els demostrar la meva veritable cara i com en sc, de menyspreable!. 11. Perfeccionisme. Per exemple: S que ho vaig fer bastant b, per una tasca com aquella, lhauria dhaver fet perfectament i, per tant, sc un veritable incompetent!. 12. Inferncia arbitrria. Procs darribar a una conclusi sense evidncia emprica suficient que hi doni suport o amb evidncia contrria a la conclusi. Per exemple: Ning no mestima, perqu sc un desastre. 13. Abstracci selectiva. Valoraci duna experincia centrant-la en un detall especfic extret fora del seu context i ignorant altres elements ms rellevants de la situaci. Per exemple: Sc mala mestressa de casa. Mhe oblidat de comprar el pa. 14. Generalitzaci excessiva. Procs dextreure una conclusi o elaborar una regla general a partir dun o diversos fets allats, i aplicar-la tant a situacions relacionades amb el fet en qesti, com a les que no hi estan relacionades. Per exemple, la persona depressiva pensa: No he estat capa de sortir al carrer; mai no podr ser una persona com les altres.
125
12a sessi
Comiat del grup
127
12a sessi
Objectiu. Comiat del grup i avaluaci dels beneficis teraputics grupals i individuals. Contingut Acomiadament del grup. Retroalimentaci (feedback) entre pacients i infermers/es. Avaluaci posttest.
1. Sinicia la sessi duna manera informal, donant resposta a les preguntes sobre la sessi anterior. 2. Es posen en com les tasques proposades per fer a casa: estratgies que ajudin a substituir els pensaments distorsionats i a la identificaci dels pensaments negatius. 3. Es pregunta als participants del grup si creuen que el fet de participar-hi els ha ajudat a una bona evoluci de la seva malaltia i com ho ha fet. 4. Es demana als participants que avalun el programa grupal mitjanant el Qestionari de satisfacci grupal (que avalua qu els ha ajudat i els ha agradat ms, i si hi ha algun aspecte que creuen que es podria millorar). 5. Sagraeix els membres del grup la seva participaci com a pea fonamental de lxit, del bon funcionament del grup i de tot el que sha assolit durant el transcurs de les sessions grupals. Sha dinsistir en la necessitat de practicar les habilitats treballades en les sessions, per tal que quedin incorporades en el propi bagatge de recursos personals. 6. Cal emplenar els tests segents per avaluar el grau dintensitat de la depressi al final del tractament: Inventari de depressi de Beck (BDI) Qestionari EuroQol-5D
7. Acomiadament del grup.
129
8. Sha de comentar que el grup es tornar a trobar al cap de 3 o 6 mesos per tal de poder fer un seguiment dels processos i reforar les habilitats que shi han treballat. Consells que shan de tenir en compte La terpia grupal finalitza en aquesta sessi, per no el procs teraputic. Cal fer un seguiment individualitzat del pacient al llarg del temps. Sha devitar transmetre als participants un sentiment de comiat o daband. Cal donar el missatge que aquest s, en realitat, linici del seu treball personal continu. Cal comunicar-los linters per donar-los tot el suport que sigui oport. Cal fer-los arribar el missatge de qu sespera dells un cop finalitzat el grup. Sespera que millorin diriament amb lajut de les eines apreses i desenvolupades durant lassistncia al grup. Tamb sha de llanar el missatge de confiana, tant dels companys del grup com dels professionals, que continuaran cuidant-se i treballant per sentir-se cada dia millor. Cal emprar frases desperana i optimisme com sn: la part ms important comena ara; el millor encara ha darribar... Shan de reforar els seus sentiments dutilitat i saviesa personal, perqu sadonin que tenen una bona base i uns coneixements imprescindibles que ja han comenat a demostrar. Sels ha dexplicar que els professionals, igual que la resta de participants del grup, cada dia han aprs dells i han rebut coneixements molt constructius i positius. Sha dinsistir a recordar que qui ha treballat i avanat en tot moment sn els participants mateixos. Cal felicitar-los pel treball que han dut a terme. Ara es tracta de continuar-lo. Si ara es troben millor, han de seguir posant en prctica el que saben per continuar millorant. Cal recordar-los que les tasques pendents sn continuar posant en prctica tot all que han aprs per sentir-se millor, cuidar-se i estimar-se molt. Amb aquests missatges positius, amb qu sels dna protagonisme i que reforcen la seva capacitat de treball personal, els professionals fan que els participants se sentin valorats i compresos, que sentin que, realment, tenen tot el seu suport i que confien en la seva capacitat dautonomia, de millora i de manteniment del propi benestar.
130
6. Classificaci de les intervencions dinfermeria que shan utilitzat en les sessions grupals
A continuaci senumeren tots els punts de la classificaci de les intervencions dinfermeria, Nursing Intervention Classification (NIC),
(26, 35)
i la seva definici, que
shan utilitzat durant les 12 sessions grupals que componen la intervenci. Sexposen les NIC segons el seu ordre numric. Algunes intervencions dinfermeria shan utilitzat en ms duna sessi grupal; per aix no sanomenen segons el seu ordre daparici a les sessions.
NIC 0200. Foment de lexercici Definici: Facilitar, regularment, la realitzaci dexercici fsic amb la finalitat de mantenir o millorar lestat fsic i el nivell de salut. NIC 1.100. Maneig de la nutrici Definici: Ajudar o proporcionar una dieta equilibrada de slids i lquids. NIC 1.850. Foment de la son Definici: Facilitar cicles regulars de son i viglia. NIC 2.380. Maneig de la medicaci Definici: Facilitar la utilitzaci segura i efectiva dels medicaments prescrits i de lliure dispensaci.
NIC 4.340. Entrenament de lassertivitat Definici: Ajudar en lexpressi efectiva dels sentiments, les necessitats i les idees a la vegada que es respecten els drets dels altres. NIC 4.360. Modificaci de la conducta Definici: Promocionar un canvi de conducta. NIC 4.362. Modificaci de la conducta: habilitats socials Definici: Ajudar el pacient perqu desenvolupi o millori les habilitats socials interpersonals.
131
NIC 4.370. Entrenament per controlar els impulsos Definici: Ajudar el pacient a controlar la conducta impulsiva mitjanant laplicaci destratgies de resoluci de conflictes en situacions socials i interpersonals. NIC 4.470. Ajuda en la modificaci de si mateix Definici: Reafermar el canvi autodirigit que ha posat en marxa el pacient per aconseguir fites personals importants. NIC 4.700. Reestructuraci cognitiva Definici: Estimular el pacient perqu alteri els esquemes de pensaments desendreats i es vegi a si mateix i al mn de forma ms realista.
NIC 5.020. Mediaci de conflictes Definici: Facilitar el dileg constructiu entre parts oposades amb lobjectiu de resoldre conflictes duna manera acceptable per a totes dues parts. NIC 5.100. Potenciaci de la socialitzaci Definici. Facilitar la capacitat duna persona perqu interactu amb daltres. NIC 5.220. Potenciaci de la imatge corporal Definici: Millorar les percepcions i actituds conscients i inconscients del pacient vers el seu cos.
NIC 5.230. Augment de lafrontament Definici: Ajudar el pacient a adaptar-se als factors estressants, als canvis o a les amenaces perceptibles que interfereixen en el compliment de les exigncies i dels rols de la vida quotidiana. NIC 5.360. Terpia dentreteniment Definici: Utilitzar intencionadament les activitats recreatives per fomentar la relaxaci i potenciar les capacitats socials. NIC 5.400. Potenciaci de lautoestima Definici: Ajudar un pacient perqu augmenti el judici personal de la seva prpia vlua.
132
NIC 5.430. Grup de suport Definici: Usar un ambient grupal per proporcionar el suport emocional i la informaci relacionada amb la salut dels seus membres.
NIC 5.450. Terpia de grup Definici: Aplicar les tcniques psicoteraputiques a un grup, incloent-hi la utilitzaci de les interaccions entre els seus membres.
NIC 5.510. Educaci sanitria Definici: Desenvolupar i proporcionar instruccions i experincies densenyament que facilitin ladaptaci voluntria de la conducta per aconseguir la salut de persones, famlies, grups o comunitats. NIC 5.604. Ensenyament en grup Definici: Desenvolupar, posar en marxa i avaluar un programa deducaci per a un grup de persones que experimenten el mateix estat de salut. NIC 5.900. Distracci Definici: Enfocar intencionadament latenci per allunyar-la de sensacions indesitjables.
133
7. Conclusions
Aquesta intervenci grupal pot ajudar la persona a ser ms conscient del que li passa, pot ajudar-la a controlar o fer-li ms suportables les seves dificultats i contribuir, per tant, a millorar el seu estat de salut. Amb aquesta intervenci sha intentat oferir una millora en el tractament, leducaci i el suport teraputic daquesta patologia mental lleu, que cada vegada s ms freqent en la nostra societat actual i ocupa ms temps en les consultes dels metges de famlia i dinfermeria. A partir de la detecci preco, i mitjanant la prevenci i la promoci de recursos saludables es vol aconseguir una millora assistencial. Amb aquest protocol i, per tant, amb aquest estudi, es pretn demostrar la utilitat de les intervencions grupals psicoeducatives orientades a leducaci sanitria i a proporcionar recursos que millorin lautocura. Tamb es vol destacar el paper de linfermer/a datenci primria, com la pea clau per al suport, leducaci sanitria, el vincle teraputic i la cura dels pacients amb problemes de depressi lleu(43). Cal remarcar que actualment no hi ha suficient evidncia sobre les intervencions grupals psicoeducatives en general i, concretament, en lmbit de l'atenci primria. Lefectivitat potencial daquestes intervencions encara no sha investigat, segons la bibliografia trobada. Aquest estudi intenta donar resposta a si aquestes intervencions sn efectives com a tractament preventiu i de promoci de la salut emmarcat en lmbit de latenci primria, en pacients amb depressi lleu/moderada, tal com ho estableix el Pla director de salut mental i addiccions(42). Aquest protocol s el resultat dun treball conjunt dun equip multidisciplinari dinfermeria i de psicologia, tant datenci primria com especialitzada en salut mental.
Valorem la collaboraci de totes els infermers/es que estan actualment duent a terme aquest tipus dintervenci a lAtenci Primria de Barcelona ciutat; els seus comentaris, opinions, coneixements i experincia ens han proporcionat una visi prctica i realista, que ens ha ajudat en la realitzaci daquest document de treball.
135
8. Referncies bibliogrfiques
1. Baml J. et al. Psychoeducation: A Basic Psychotherapeutic Intervenction for Patients with schizophrenia and their families. Schizophrenia Bulletin 2006; 32(S1): S1-S9. 2. Bas Ramallo F., Andrs Navia V. Terapia cognitivo-conductual de la depresin: un manual de tratamiento. Madrid: Fundacin Universidad-Empresa; 1994. 3. Beck AT, Ward CH, Mendelson M et al. Inventory for measuring depression. Arch Gen Psychiatr 1961; 4: pg. 561-571. 4. Beck AT, Shaw BF. Enfoques cognitivos de la depresin (edicin original: 1981). En: Ellis A, Grieger R. Manual de terapia racional-emotiva. Bilbao: Ed. Descle de Brouwer; 1985. 5. Becoa E. Tcnicas de solucin de problemas. A: Labrador FJ, Cruzado JA, y Muoz M (eds). Manual de tcnicas de modificacin y terapia de conducta. Madrid: Pirmide; 1993. Pg. 710-743. 6. Benedito Monlen MC, Carri Rodrguez MC, Del Valle G, Domingo Gonzles A. Protocolo de tratamiento psicolgico grupal para abordar sintomatologa depresiva. Rev Asoc Esp Neuropsiquiatra 2004; n 92 oct-dic: 165.176. 7. Bobes J, Portilla MP, Bascarn MT, Siz PA, Bousoo M. Banco de instrumentos bsicos para la prctica de la psiquiatra clnica, 3a Edicin. Barcelona: Ars Medica, Psiquiatra editores; 2004. 8. Caballo VE. Manual de evaluacin y entrenamiento de las habilidades sociales. Madrid: Siglo Veintiuno Editores; 1993. 9. Casaas Snchez R, Armengol Valls J, Puigdevall Grau E. Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la infermera. Sessions grupals psicoeducatives en lepisodi depressiu a latenci primria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2006.
137
10. Casaas Snchez R, Armengol Valls J, Puigdevall Grau E. Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la infermera. Sessions grupals psicoeducatives en el trastorn dansietat a latenci primria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2006. 11. Casaas Snchez R, Raya Tena A, Ibaez Perez M.M. Valls Colomer MM, et al. Intervencin grupal psicoeducativa en pacientes con ansiedad y depresin en atencin primaria de Barcelona. Rev. Atencin Primaria 2009; 41(4): pg. 229-234. 12. Castanyer O. La asertividad: expresin de una sana autoestima. Bilbao: Ed. Descle De Brouwer; 1996. 13. Cibanal J, Arce MC, Caballal MC. Tcnicas de comunicacin y relacin de ayuda en ciencias de la salud. Madrid: Ed. Elservier; 2003. 14. Rathi M et al. MOH Clinical Practice Guidelines Depression. Singapure: Ministry of Health; 2004. 15. Conde Pres C, Ruiz Moreno M, Narbona Vergara Y. Una experiencia de tratamiento grupal con tcnicas cognitivo-conductuales en un equipo de salud mental. Psiquiatra Pblica 1996; 8(5) sept-oct: pg. 305-345. 16. Detels R y otros. Libro de texto Oxford de salud pblica. 3a Ed. Oxford: Oxford University Press; 2002. 17. Dimidjian S et al. Randomized trial of behaviour activation, cognitive therapy and antidepressant medication in the acute treatment of adults with major depression. Journal of consulting and clinical psychology 2006; 74 (4): pg. 658-670. 18. DZurilla TJ, Goldfried MR. Problem-solving and behavior modification. Journal of Abnormal Psychology 1971; 78: pg. 107-126. 19. EuroQoL Group. EuroQoL- a new facility for the measurement of health-related quality of life. Health Policy 1990; 16: pg. 199-208.
138
20. Falder Serna I. Curs dentrevista motivacional SAP Muntanya. Barcelona: Institut Catal de la Salut; 2007. 21. Garca-Campayo J, Hidalgo Campos I, Orozco Gonzlez F. Psicoterapia de resolucin de problemas en atencin primaria. Barcelona: Ars medica; 2006. 22. Grupo de Trabajo sobre el Manejo de la Depresin Mayor en el Adulto. Gua de Practica Clnica sobre el Manejo de la Depresin Mayor en el Adulto. Guas de Practica Clnica en el SNS: avalia-t N 2006/06. Madrid: Plan Nacional para el SNS del MSC. Axencia de Avaliacin de Tecnoloxas Sanitarias de Galicia (avalia-t); 2008. 23. Vallbona Calb C, Roure Cuspinera E, Violan Fors M i altres. Guia de prescripci dexercici fsic per a la Salut. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2007. 24. Hogarty GE, Anderson CM, Reiss D et al. Family psychoeducation, social skills training, and maintenance chemotherapy in the aftercare treatment of schizophrenia.II. Two-years effects of a controlled study on relapse and adjustment. Environmental-Personal Indicators in the curse of schizophrenia (EPICS) Research group. Arch Gen Psychiatry 1991; 48 (4): pg. 340-347. 25. Jacobson NS et al. A component analysis of cognitive-behavioural treatment for depression. Journal of Consulting and clinical psychology 1996; 64: pg. 295304. 26. Johnson M, Bulechek G, McCloskey D et al. Diagnsticos enfermeros, resultados e intervenciones: interrelaciones NANDA, NOC y NIC. Madrid: Harcourt Elsevier DL; 2004. 27. Kaplan HI, Sadock BJ. Terapia de grupo. Madrid: Panamericana; 1996. 28. Labrador FJ, Cruzado JA, Muoz M. Manual de tcnicas de modificacin y terapia de conducta. Madrid: Ed. Pirmides; 1999. 29. Lawrence I, S Shaffer S, S Shaffer C. Manual del terapeuta para la terapia cognitiva conductual en grupos. Bilbao: Ed. Descle de Brouwer, S.A; 1993.
139
30. Lindenfield G. Autoestima. Barcelona: Editorial Plaza and James; 1996. 31. Mataix J. Nutricin y alimentacin humana. Madrid: Ergon; 2002. 32. Murray CJL, Lpez AD. Alternative projections of mortality and disability by cause 1990-2020: Global Burden of Disease Study. Lancet 1997; 349: pg. 1.498-1.504. 33. Narbona Vergara G, Gmez del Cid M I, Martnez Villa B. Terapia grupal cognitiva en distimias. Maristas 1993; 11 (5): pg. 60-63. 34. National Institute for Clinical Excellence (NICE). Depression: management of depression in primary and secondary care. National Clinical Practice Guideline number 23. The British Psychological Society & The Royal College of Psychiatrists. Londres; 2004. 35. North American Nursing Diagnosis Association. Diagnsticos enfermeros de la NANDA: definiciones y clasificacin 1999-2000. Madrid: Harcourt, DL; 1999. 36. Organizacin Mundial de la Salud (OMS). Promocin de la salud mental. Conceptos: evidencia emergente, prctica: informe compendiado. Ginebra: Organizacin Mundial de la Salud (OMS); 2004. 37. Organizacin Mundial de la Salud (OMS). Prevencin de los trastornos mentales. Intervenciones efectivas y opciones de polticas: Informe
compendiado. Ginebra: Organizacin Mundial de la Salud (OMS); 2004. 38. Organizacin Mundial de la Salud (OMS). WHO initiative on Depression in Public Health. Ginebra: WHO; 2008. 39. Organizacin Mundial de la Salud. Clasificacin Internacional de Enfermedades CIE-10. Madrid: Editorial Mdica Panamericana; 1991. 40. Palacn M. Grupos para la promocin de la salud. En: Sez Crdenas S, Prez Calvo RM. El Grupo en la promocin y educacin para la salud. Lleida: Ed. Milenio; 2004.
140
41. Prez lvarez M. La activacin conductual y la desmedicalizacin de la depresin. Papeles del psiclogo 2007; 28 (2): pg. 97-110. 42. Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya. Planificaci i Avaluaci. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2006. 43. Servei Catal de la Salut. Departament de Sanitat i seguretat Social. Pla de Salut. Quadern nm. 11. Recomanacions per a latenci als problemes de salut ms freqents en latenci primria de salut. Barcelona: Servei Catal de la Salut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya; 2000. 44. Porter RJ, Gallagher P, OBrien JT. Effects of rapid tryptophan depletion on salivary cortisol in older people recovered from depression, and the healthy elderly. J Psychopharmacol 2007; 21 (1): pg. 71-75. 45. Equip docent de lEscola Universitria d'Infermeria Vall dHebron. Qestionari destil personal. Dossier de preceptors en habilitats de comunicaci. Barcelona: EUI Vall Hebron; 2006. 46. Rojas Marcos L. Lautoestima, la nostra fora secreta. Ciutat?: Edicions 62; 2007. 47. Rosell MJ. La importancia de comer sano y saludable. Barcelona: Plaza y Jans; 2006. 48. Salut mental i atenci primria. Barcelona: Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitria (SCMFIC); 2005. 49. Smith KA, Fairburn CG, Cowen PJ. Relapse of depression after rapid depletion of tryptophan. THE LANCET 1997; Vol. 349: pg. 915-919. 50. Subias P, Garca Mata JR, Perula L. i Grupo de Evaluacin del PAPPS. Efectividad de las actividades preventivas en el mbito de los centros de salud adscritos al Programa de actividades preventivas y promocin de la salud (PAPPS) de la SEMFYC. Aten Primaria 2000; 25: pg. 383-389.
141
51. Tejedor Garca MJ y cols. Gua prctica de informes de enfermera en salud mental. Barcelona: Editorial Glosa SL; 2007. 52. Young SN. How to increase serotonin in the human brain without drugs. J Psychiatry Neurosci 2007; 32(6): pg. 394399. Disponible en lnia
http://www.fdmed.org/02_decalogo.asp (consulta 28/11/08).
142
ANNEXOS
Full de derivaci al grup psicoeducatiu Escales davaluaci: Inventari de Beck (Beck Depression Inventory) Qestionari EuroQoL-5D Enquesta de satisfacci Full dobservaci
143
Full de derivaci al Grup Psicoeducatiu de Depressi
Dades del professional que fa la derivaci

Cognoms i nom Tel. de contacte
Centre
Adrea
Codi postal
Localitat
Dades del pacient

Cognoms i nom CIP* NHC
Data de naixement
Edat
Sexe
Data de la visita
Resultat BDI
Diagnstic psicopatolgic principal

CIM 10 Diagnstics de depressi
F32 F32.0 F32.1 F32.8 F32.9 F33.4 F41.2 F41.3 F34.1
Episodi depressiu Episodi depressiu lleu Episodi depressiu moderat Altres episodis depressius Episodi depressiu, no especificat Trastorn depressiu recurrent, actualment en remissi Trastorn mixt dansietat i depressi Altres trastorns dansietat mixtos Distmia
Criteris dinclusi Persones amb edat superior a 20 anys, amb diagnstic mdic de depressi del CIM-10. i qestionari de depressi de Beck (Beck Depression Inventory. BDI) entre 10 i < 30 (El BDI, lha de passar al pacient el/la metge/essa o infermer/a que el deriva). Criteris dexclusi Pacients que: presentin patologia de trastorn mental greu: psicosi, trastorn de personalitat sever, esquizofrnia tinguin discapacitats sensorials o cognitives que impedeixin la participaci en el grup. estiguin diagnosticats dun episodi depressiu greu. desconeguin lidioma catal o castell. presentin ideaci sucida o intents autlisi. siguin analfabets. presentin patologia orgnica en fase terminal. siguin residents temporals. estiguin en seguiment al centre de salut mental dadults (CSMA) en el moment actual. no coneguin o no donin el consentiment per participar a lestudi.
145
Inventario de Beck
A continuacin encontrar 21 apartados referentes a su estado de nimo actual y de la ltima semana. En cada apartado se ofrecen varias respuestas posibles. Marque con una cruz la letra de inicio de la frase que describa mejor su situacin. Aunque varias afirmaciones parezca que se ajustan de manera semejante a cmo se encuentra usted, debe elegir solamente una. Marque slo una letra de cada apartado. No deje ningn apartado sin responder.
Preguntas 1. A) B) C) D) 2. No me siento triste Me siento triste. Siempre me siento triste o afligido y no puedo evitarlo. Me siento tan triste o afligido que no puedo soportarlo.
Puntuacin
A) No me siento especialmente desanimado ante el futuro. B) Me siento desanimado ante el futuro. C) No hay nada que me haga ilusin. D) Creo que las cosas no pueden mejorar y no tengo ninguna esperanza de futuro. 3. A) No me siento fracasado. B) Me siento ms fracasado que la mayora de la gente. C) Cuando recuerdo mi pasado no veo ms que fracasos. D) Creo que soy un fracaso total como persona. 4. A) Me siento tan satisfecho como antes. B) Ya no me gustan tanto las cosas como antes. C) Ya no me satisface nunca nada. D) Estoy insatisfecho o aburrido de todo. 5. A) No me siento especialmente culpable. B) A veces me siento culpable. C) La mayor parte del tiempo me siento bastante culpable. D) Contnuamente me siento culpable. 6. A) No me siento maltratado. B) Tengo la sensacin de que me pueden maltratar. C) Creo que me maltratan. D) Tengo la sensacin de que me estn maltratando. 7. A) No me siento decepcionado conmigo mismo. B) Estoy decepcionado conmigo mismo. C) Estoy asqueado de m mismo. D) Me odio. 8. A) No creo que sea peor que los dems. B) Soy crtico conmigo mismo por mis debilidades o errores. C) Me culpo contnuamente por mis equivocaciones. D) Me culpo contnuamente de todo lo que va mal. 9. A) No tengo pensamientos de matarme. B) Tengo pensamientos de matarme. C) Me gustara matarme. D) Me matara si tuviera la posibilidad. 10. A) No lloro ms de lo normal. B) Lloro ms que antes. C) Ahora lloro siempre. D) Antes acostumbraba a llorar, pero ahora ya no puedo aunque quiera.
147
11. A) No estoy ms irritado que antes. B) Me preocupo o me irrito ms fcilmente que antes. C) Me siento irritado contnuamente. D) Ya no me irritan en absoluto cosas que antes me irritaban. 12. A) No he perdido el inters por la gente. B) Estoy menos interesado por la gente que antes. C) He perdido gran parte del inters por la gente. D) He perdido todo el inters por otras personas. 13. A) Tomo mis decisiones tan bien como siempre. B) Retraso las decisiones ms que antes. C) Me cuesta tomar las decisiones ms que antes. D) Ya no puedo tomar ninguna decisin nunca ms. 14. A) No creo que tenga un aspecto peor que antes. B) Me preocupa tener un aspecto envejecido o poco atractivo. C) Creo que hay cambios permanentes en mi apariencia que me dan un aspecto poco atractivo. D) Creo que parezco feo. 15. A) Puedo trabajar tan bien como antes. B) Me supone un esfuerzo extra empezar a hacer algo. C) Tengo que esforzarme muchsimo para hacer cualquier cosa. D) No puedo hacer ningn tipo de trabajo. 16. A) Puedo dormir tan bien como antes. B) No duerno tan bien com antes. C) Me despierto una o dos horas ms temprano que antes y no puedo volver a dormir. D) Me despierto varias horas ms temprano que antes y no puedo volver a dormir. 17. A) No me canso ms que antes. B) Me canso con ms facilidad que antes. C) Me canso al hacer casi cualquier cosa. D) Estoy demasiado cansado para hacer algo. 18. A) No tengo menos hambre que antes. B) No tengo tanta hambre como antes. C) Actualmente tengo mucha menos hambre. D) Ya no tengo hambre nunca. 19. A) No he perdido peso o casi nada de peso, ltimamente. B) He perdido ms de 2,5 kg. C) He perdido ms de 5 kg. D) He perdido ms de 7 kg. 20. A) Mi salud no me preocupa ms que antes. B) Estoy preocupado por molestias fsicas como dolores, o bien molestias gstricas, o bien estreimiento. C) Estoy muy preocupado por molestias fsicas y me resulta difcil pensar en otras cosas. D) Estoy tan preocupado por molestias fsicas que no puedo pensar en nada ms. 21. A) No he notado ningn cambio reciente en mi inters por el sexo. B) Estoy menos interesado por el sexo que antes. C) Estoy bastante menos interesado por el sexo, ltimamente. D) He perdido totalmente mi inters por el sexo.
148
Procedimiento para la realizacin del Inventario de Beck
El Inventario de depresin de Beck (Beck Depression Inventory, BDI) es un cuestionario breve, autoaplicado, en el que el paciente ha de indicar la frecuencia con que experimenta cada uno de los sntomas explorados. Consta de 21 tems que se agrupan en 4 factores:
Factor depresivo Factor biolgico Factor psicolgico Factor psicosocial
Cada tem se responde segn una escala tipo Liker de 4 valores (rango del 0 al 3) que hace referencia a la frecuencia de presentacin de los sntomas. El marco de referencia temporal es el momento actual y la ltima semana.
Instrucciones generales para la puntuacin
El paciente tiene que seleccionar, para cada tem, la alternativa de respuesta que mejor refleje su situacin durante el momento actual y la ltima semana. La puntuacin total se obtiene sumando los valores de las frases seleccionadas, que van de 0 a 3.
El rango de la puntuacin obtenida es de 0-63 puntos. Como otros instrumentos de evaluacin de sntomas, su objetivo es cuantificar la sintomatologa, no proporcionar un diagnstico. Los puntos de corte usualmente aceptados para graduar la intensidad/severidad son los siguientes:
No depresin: Depresin leve: Depresin moderada: Depresin grave:
0-9 puntos 10-18 puntos 19-29 puntos 30 puntos
149
Cuestionario de Salud EuroQoL
Marque con una cruz la respuesta de cada apartado que mejor describa su estado de salud el da de HOY: Puntuacin Movilidad No tengo problemas para caminar. Tengo algunos problemas para caminar. Tengo que estar en la cama. Cuidado personal No tengo problemas con el cuidado personal. Tengo algunos problemas para lavarme o vestirme. Soy incapaz de lavarme o vestirme. Actividades cotidianas (por ej.: trabajar, estudiar, hacer las tareas domsticas, actividades familiares o actividades durante el tiempo libre)
No tengo problemas para realizar mis actividades cotidianas. Tengo algunos problemas para realizar mis actividades cotidianas. Soy incapaz de realizar mis actividades cotidianas. Dolor/malestar No tengo dolor ni malestar. Tengo dolor moderado o malestar. Tengo mucho dolor o malestar. Ansiedad/depresin No estoy ansioso ni deprimido. Estoy moderadamente ansioso o deprimido. Estoy muy ansioso o deprimido.
151
Termmetro del estado de salud

El mejor estado de salud imaginable
Para ayudarle a describir lo bueno o malo que es su estado de salud hemos dibujado una escala parecida a un termmetro en el cual puede marcar con un 100 el mejor estado de salud que pueda imaginarse y con un 0, el peor.
100
9
Nos gustara que nos indicara en esta escala, su estado de salud en el da de HOY. Por favor, dibuje una lnea desde el casillero donde dice "Su estado de salud hoy" hasta el punto del termmetro que, en su opinin, indique lo bueno o malo que es su estado de salud en el da de HOY.
Su estado de salud hoy
0
El peor estado de salud imaginable
153
Enquesta de satisfacci de la intervenci grupal psicoeducativa
Ens interessa saber la seva opini sobre la intervenci grupal en qu ha participat. Li demanem que contesti s o no a les preguntes segents: Preguntes 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. Creieu necessari tractar altres temes? Si la resposta s afirmativa; quins? Heu millorat els vostres coneixements sobre la depressi? Creieu que sn aplicables a la vostra vida diria els coneixements que heu aprs mentre ha durat el grup? Els temes tractats durant cada sessi de grup han estat els que esperveu? Les explicacions dels temes han estat comprensibles? Heu obtingut ajuda i suport per part del grup? Les sessions grupals han estat participatives? Heu pogut expressar els vostres sentiments i pensaments? Us ha semblat adequada lorganitzaci de les sessions? Heu aconseguit els objectius esperats del grup? Us ha semblat correcta la durada de cada sessi? Creieu que la durada de la intervenci grupal ha estat adequada? En general, esteu satisfet/a dhaver participat en el grup? Recomanareu participar en aquest tipus dintervenci grupal a un familiar o a un amic? S No
15.
Puntueu de l'1 al 10 el grau de satisfacci del grup. 16. Quin tema us ha semblat ms til? (Enumereu els temes de l'1 al 10, segons el grau dimportncia: 1= tema ms til; 10= tema menys til).
Activaci conductual. Educaci i identificaci dels smptomes Dieta Educaci sobre el tractament farmacolgic Respiraci. Lhbit del son Tcnica de resoluci de problemes Autoimatge i autoestima Assertivitat Ls del temps: el ritme i lactivitat diria. Activitat fsica Els pensaments positius
155
Encuesta de satisfaccin de la intervencin grupal psicoeducativa
Nos interesara saber su opinin sobre la intervencin grupal en que ha participado. Le solicitamos que conteste s o no a las siguientes preguntas: Preguntas 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. Cree necesario tratar otros temas? Si la respuesta es afirmativa, cules? Han mejorado sus conocimientos sobre la depresin? Cree que son aplicables a su vida diaria los conocimientos que ha aprendido mientras ha durado el grupo? Los temas tratados durante cada sesin de grupo han sido los que esperaba? Las explicaciones de los temas han sido comprensibles? Ha obtenido ayuda, en general, y apoyo, en particular, del grupo? Las sesiones grupales han sido participativas? Ha podido expresar sus sentimientos y pensamientos? Le ha parecido adecuada la organizacin de las sesiones? Ha conseguido los objetivos esperados del grupo? Le ha parecido correcta la duracin de cada sesin? Cree que la duracin de la intervencin grupal ha sido la adecuada? En general, est satisfecha/o de haber participado en el grupo? Recomendara participar en este tipo de intervencin grupal a un familiar o amigo? S No
15.
Punte del 1 al 10 el grado de satisfaccin del grupo. 16. Qu tema le ha parecido ms til? (Enumerar los temas del 1 al 10, segn el grado de importancia, 1= tema ms til; 10= tema menos til).
Activacin conductual. Educacin y identificacin de los sntomas Dieta Educacin sobre el tratamiento farmacolgico Respiracin. El hbito del sueo Tcnica de resolucin de problemas Autoimagen y autoestima Asertividad El uso del tiempo: el ritmo y la actividad diaria. Actividad fsica Los pensamientos positivos
157
Data de la sessi
Nm. de la sessi
Full dobservaci grupal1
1. En aquest full shi ha denregistrar lobservaci duta a terme als participants durant la dinmica grupal.
159

Protocol Intervencio Grupal Psicoeducativa 2009

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Protocol Intervencio Grupal Psicoeducativa 2009

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROTOCOL DINTERVENCI GRUPAL PSICOEDUCATIVA PER A PACIENTS AMB DEPRESSI LLEU/MODERADA A LATENCI PRIMRIA

Institut Catal de la Salut

Autors (per ordre alfabtic):

Collaboradors (per ordre alfabtic):

Programa de sessions grupals

sessions grupals ..........................................................................................131 pg.

9.3. Full dobservaci...............................................................................159 pg.

3. Descripci de la intervenci grupal psicoeducativa

Lestructura de les sessions

4. Tasques per fer a casa.

4. Procs de derivaci de pacients

4.2. Coordinaci entre lAtenci Primria i lespecialitzada en salut mental

4.3. Formaci dels professionals dinfermeria que condueixen els grups

Programa de sessions grupals psicoeducatives Depressi lleu/moderada

1. Presentaci dels membres i dels professionals sanitaris

2. Explicaci de les normes del grup

Normes del grup

3. Avantatges i metodologia de la intervenci grupal

4. Explicaci de la tcnica de respiraci

1. Identificaci dels smptomes caracterstics

SITUACIONS ADVERSES DE LA VIDA ESTRS

EMOCIONS DE TRISTESA I DESESPERANA

Quines coses faig com a conseqncia destar deprimit/ida?

Per qu tot el que has enregistrat contribueix a mantenir la depressi?

1. Dinmica de recordatori dels noms i cohesi grupal

Quadern dactivitat quotidiana

Propsits a mitj termini

Propsits a llarg termini

Quadern dactivitat setmanal

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Mat Tarda Nit

Com us sentiu en aquest moment?

Com us sentiu en aquest moment?

Com us sentiu en aquest moment?

que demostren la relaci entre determinats nutrients i els

Racions diries recomanades

Pes de cada raci (neta i crua)

2 racions al dia 3 racions al dia De 2 a 4 racions al dia

Oli doliva Peix Carns magres, aus

53 g 63 g 60 g 80 g 20 g 30 g 200 ml (un got)

Proposta de distribuci per a un dia de dieta equilibrada

2. Lhbit del son

3. Coneixement del tractament farmacolgic

Annex de la sessi 4: Com cuidar-se per avanar

Nutrients del sistema nervis

Aquest model alimentari mediterrani es pot resumir en els consells segents:

Decleg de la dieta mediterrnia

Resoluci de problemes. Exemples exposats durant les sessions.

1. Procediment teraputic de resoluci de problemes(18, 28)

Model de resoluci de problemes

Estratgies de resoluci de problemes

Descripci del problema

Plantejament de les solucions Pros Contres

Descripci del problema

Plantejament de les solucions Pros Contres

2.2. Dinmica grupal de la sessi 6

Annex a les sessions 5 i 6: terpia de resoluci de problemes

La tcnica de resoluci de problemes (DZurita i Goldfried)

s una eina teraputica