Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
See Premium Plans
 
15,5
 
15,51,35
 
1,35
mn ’eu e eue  31 eeembe e 2010mn ’eu e eue  31 eeembe e 2010mn ’eu e eue geneun e pme mee e 2011mn ’eu e eue geneun e pme mee e 2011
El Racó dela Pintora
Signat l’acord degovern entre PSPVi Compromís al’AlcúdiaSetmanaesportiva deCulleraServei debiblioplatges aCullera
Sueca esdevé la capital cultural dela Ribera amb la Mostra de Mim
Situat a prop d´ Alberic, en els voltantsde l´ hotel es poden practicar activitatscom la peixca o navegar amb piragua.Les xifres són ben eloqüents: la situaciófinancera de l’Ajuntament de Cullera ésalarmant, una situació compartida ambmolts ajuntaments d’arreu de l’estat. Laparticularitat que marca la gestió d’ErnestoSanjuán és que el deute amb els proveïdorsque manté l’ajuntament s’ha disparat enels últims mesos. Així ho confirma el tercerinforme de morositat elaborat per la Inter- venció municipal i que xifra en 17 milionsd’euros la quantitat que deu el Consistori ales empreses. Tot això provoca greus dificul-tats en determinades contractacions.Sueca serà durant els primers dies de setembre el centre de tots els aficionats a les arts escèniques gràciesal Festival Internacional de Mim que es celebra per XXXX ocasió. Tot i la crisi, l’organització de la citacultural ha cuidat fins el detall una programació que està pensada per al gaudi de tots els amants del mim.
PÀGINA 24
El PSPV i Compromís hansignat un document progra-màtic per afavorir la gover-nabilitat. L’acord es basa enels principis de participació,transparència, austeritat, so-lidaritat, responsabilitat, pro-grés, ocupació i servei públic
PÀGINA 5
Cullera ofereix durant totl’estiu un servei de biblio-platges perquè els banyistespuguen gaudir de la lecturagràcies a les dos instal·lacionssituades en la platja de SantAntoni, front a l’edifici de Fe-rrobús, i la platja del Racó. A més de tota classe de llibres, elsbanyistes trobaran exemplarsd’INFORMACIÓ DE LA RIBERA.
PÀGINA 12
Cullera acollirà durant laprimera quinzena d’agostcompeticions de diferentsmodalitats esportives. En-guany es ret homenatge alpilot Vicente Pérez Manza-nares.
PÀGINA 22PÀGINA 28
Cultura
A G O S T 2  0 1 1  / 
P RE U : 1  € 
ri
B
era
informació de la
actualitat• EcONOMia• EspOrts · cultura · tENdèNciEs · OpiNiÓ · FEstEs
Algemesí destina més de 730.000 euros aloment de l’ocupació al municipiPla d’Igualtat del’àrea de SalutViatjar quasidebades
PáG. 20PÀG. 13PÀG. 24
L’Ajuntament d’Algemesí ha oferit més de 200 llocs de treball pera l’any 2011 a través de cinc programes per al foment d’ocupacióque sumen un total de 738.585,16 euros destinats a impulsarl’ocupació local. Aquesta xifra ha estat possible gràcies a la inversiómunicipal i l’adjudicació de diferents subvencions.L’Àrea de Salut 10, que englobala comarca de la Ribera, haposat en marxa un pla d’igualtatque aplicarà en tots els seuscentres de treball.Descobrim què és el Couch-surfing de la mà de dos amicsargentins que estan de pas perla Ribera en la seua particular volta al món.
PáG. 4
Un deute pels núvols
 
Alzira és capital de la Ribera,això no és discutible. Hi hapols d’atracció comarcalsd’indubtable pes. com ara Al-gemesí, Carcaixent, l’Alcúdia,Benifaió... Però el pes demogrà-fic, econòmic, cultural i sociald’Alzira és un factor tan determi-nant com fins i tot l’històric.Però, i a la Ribera Baixa? Quinan’és la capital? Sembla evidentque hi ha una rivalitat històricaentre Cullera i Sueca. Sens dubte,el referent turístic de les dues
Capitalitats compartides
2
 
|
Opinió
|
Editorial
Els assegure que el meu pro-pòsit era escriure un article bendiferent a aquest. Diguem-ne,més lleuger. Més en consonància,potser, amb l’època estiuencaen què ens trobem. Però semblacom si la vida no ens volgueradonar cap treva. Recordant-nosa cada pas, amb alguna de lesseues sotragades tràgiques, comde punyetera pot arribar a ser. Icom de fràgil és la nostra condi-ció.Tenia, en principi, la intencióde parlar-los d’un dels llocs ambmés encant del nostre poble, elDosser. Un paratge que se n’ixbastant de la imatge prototípicade turisme massificat que es té deCullera. I on els nostres sentitspoden gaudir d’un paisatge ambespais encara verges i d’una granbellesa. Com la seua platja, ambun imponent cordó dunar acabatde regenerar. Platja que limita,per un costat, amb el parc naturalde l´Albufera i, per l’altre, ambl’únic tram de costa brava de lanostra província. I que a bandade permetre el contacte directeamb la natura, també comptaamb tot un seguit d’atractiusesportius i d’oci, integrats demanera harmònica amb el seuentorn.En aquest racó privilegiat del
e
mediterrani, és on he tingut lasort de passar amb la meua famí-lia els últims estius. I d’assaborirla seua calma, la seua quietud.Un lloc ideal per a poder –comes diu ara- carregar les pilesdurant aquest parèntesi estival,i desconnectar de la vida atra-fegada de la resta de l’any. Quepredisposa, a més, a plaers tansaludables com el de la lectura,o el diàleg amb u mateix. O adisfrutar de la conversa amb elsamics, i recordar així els benefi-cis de tota classe que comportael conreu de l’amistat. Un llocd’aquells que deixen de repre-sentar en algun moment unarealitat purament exterior, pertraslladar-se al terreny de lesemocions més íntimes.Va ser precisament al Dosser, enconcret a les portes del renovatrestaurant el Blanco, on em topíun dia de mitjans de juliol ambFernando, el psicòleg municipal. Jo anava acompanyat pel meu fillRobert i vam estar xerrant unabona estona sobre com li anavaa aquest en el Centre Ocupacio-nal. També sobre l’organitzacióde les properes Jornades educati- ves al mes d’octubre, de les qualsFernando era l’autèntica ànimamater i en les quals ell mateixm’havia animat a participar.Tots dos coincidíem plenamentque era molt important la conti-nuïtat d’aquest espai de trobadai experiència compartida de lacomunitat educativa del nostrepoble, a pesar dels temps de pe-núria en què estàvem immersos.Tot seguit ens acomiadàrem,amb el propòsit de mantindre´nsen contacte. Això últim, per des-gràcia, ja no seria possible. Moltpoquetes hores després, i d’unamanera sobtada, Fernando ensdeixava per sempre.Des d’aleshores, la majoria dels
Director:
Jordi Piris
direccio@informaciodelaribera.com
Coordinació de continguts:
Xavi Bellot
redaccio@informaciodelaribera.com
Departament comercial:
 Pilar Torres
comercial@informacio-delaribera.com664411031
Maquetació:
alquadrat.com
info@alquadrat.com
Correcció iassessorament lingüístics:
Joan Francesc Bolufer
Edita:
Servicios AudiovisualesMat Media
info@matmedia.tv
Imprimeix:
Artes Gráficas del Mediterráneo
Dipòsit Legal:
V-2271-2011
Informació de La Ribera no esresponsabilitza de les opinions delsseus col·laboradors, i es reserva eldret de no publicar totes aquellescol·laboracions que atemptencontra l’honor de les persones.
ri
B
era
informació de la
comentaris que he sentit sobrela seua persona compartien undenominador comú. Fernando,per a la gent que ha tingut lafortuna de conéixer-lo, ha sigutun gran professional i una magní-fica persona. Per damunt de tot,destacava per la seua bonhomia,pel seu caràcter assossegat, cor-dial i acollidor. D’eixos caràctersque aconsegueixen transmetreconfiança i serenor a la gent delseu voltant. Una persona molthumana, en definitiva. Qualitatque es manifestava també en lamanera com desenvolupava laseua tasca professional.Una professió amb la qualestava compromés fins al mollde l´os. I que l´exercia –a pesardel seu caràcter tranquil- ambun entusiasme, i una passió, en-comanadissos. Fernando, des dela seua concepció humanista del´ensenyament, era ben conscientque en el món de l´educació estreballa amb un material humàaltament sensible –els nostresxiquets, els nostres jóvens-. Peraixò, la seua manera d´entendrel´educació personificava a la per-fecció el que ara s´anomena coma educació en valors. I aquestcompromís seu es manifestavasobretot en una sensibilitat moltespecial cap al grup d´alumnes,en principi, més desvalgut, més vulnerable. En aquest sentit, pera ell, l´atenció a la diversitat ol´escola inclusiva no eren con-ceptes buits de contingut, sinó elreflex de la seua particular visiódel que havia de ser l´educació,del que havia de ser l´escola. Unarealitat tan plural i diversa comho és la vida mateix.Sobre tot això, parle amb uncert coneixement de causa.Durant l´etapa d´escolaritzacióde Robert a l´Escolaica, vaig 
Vida
T oni  P i   c az o
Després de despertar-nos eldiumenge, amb la terrible notíciade la matança a l’Illa d’Utoya , hiha motiu per a pensar que el fa-natisme, pot arribar a tan fatals idramàtiques conseqüències,peròaixí és desgraciadament.Encara caminava commocio-nada amb la notícia quan el di-lluns em vaig topar de cara ambuna realitat ,cada vegada mésfreqüent i perillosa.I és que estant a l’ambulatoride Sueca, em vaig trobar davantdues cues de gent, en una hihavia entre uns altres , unadona d’aspecte àrab i un homesenegalés,en l’altra gent “autòc-tona”.Quan em vaig acostar, unad’aquestes persones (jove,ambestudis,em va dir que era infer-mera) que estava en la segonacua ,estava deixant anar undiscurs sobre com de malamentestava tot a Espanya,que hi haviamolta gent estrangera,quela sanitat anava fatal,perquèentre altres coses es dedicavena atendre a aquesta gentola; ide seguida va afirmar “hauriend’habilitar dues cues, una per ala gent normal i una altra peral “ganao”.Si, “ganao” va ser l’expressióque se li va ocórrer per adesignar a les dues personesestrangeres. Jo em vaig indignar i sim-plement li vaig dir “preferiscmil vegades estar en la cua del“ganao” que en aquesta” i vaig canviar de cua.I és que davant certes actitudsno es pot romandre indiferent ihem de posicionar-nos, perquède la intolerància al racismei d’aquest a l’odi hi ha un filtan fi que desgraciadament jahem vist moltes vegades on potarribar.
Rosa Serra Magraner
CartEs dEls lECtors
Reexions sobre la intolerància
Riberes és Cullera, el seu només conegut arreu d’Espanya iestà a l’agenda de nombrosostouroperadors europeus. Araper ara, però, Sueca gaudeixd’una vidacultural i social moltmés pronunciada. El Festivalde Mim que se celebrarà elproper mes de setembre n’ésun bon exemple.Queda clar que la comarcagaudeix d’una gran diversitatde pols d’atracció. I això, defi-nitivament, és positiu.
 
·
3
 
ri
B
era
 AGOST
 
2011
mantindre amb Fernando llar-gues i profitoses xerrades. Laintegració escolar d´una personaamb discapacitat intel·lectual noés cap camí de roses. Però, sensdubte, Fernando, amb el seu ta-rannà optimista i la seua positivi-tat contagiosa, va aconseguir queaquest acabara sent un camí moltmés fàcil i planer. Que les nostreslògiques preocupacions com apares s´anaren esvaint en com-provar com de feliç era Robert enla seua aventura escolar. Cosa perla qual sempre li estarem més queagraïts.A Fernando, l´acomiadàremamb “Vida”, la seua cançó pre-ferida. Un cant a la vida que éstota una declaració de principissobre el nostre pas per aquestmón. Tot un testimoni també dela seua personalitat vitalista. Dis-sortadament, el destí ha volgutque eixa vida seua s´haja trobatmassa prompte –tal com diu lamateixa cançó de Llach- a mercéd´alguna onada fatal. Molt abansdel que tots haguérem desitjat.Per això, la millor manera demantindre viva la seua memòriaés continuar amb tots els projectesque portà endavant al llarg d´una vida tan fructífera com la seua. I,en aquest sentit, em sembla unamagnífica idea que les Jornadeseducatives de Cullera puguenportar a partir d´ara el seu nom.Seria una forma molt bonica derecordar-lo i de retre-li un mésque merescut tribut.A l’estiu acariciem ideesmeravelloses que traspassenl’obscuritat de la nit com unpoema d’Estellés. A les nitsd’estiu em ve dolçament elrecord fugaç dels dies salvatgesi fràgils de la joventut que con-tenien mil històries i que guardegelosament.Es fàcil trobar simpatia en elconviure amb la família, ambels vells amics i l’alegria delcarrer perquè hi ha moltes horesde sol als dies posteriors a San Joan. M’agrada gaudir delsmoments a les places amb lamúsica arbrada de Miquel Gil,les poegrafies el·líptiques deMiquel Grau, el club musical delbon rotllo d’Arthur Caravan iamb cançons especials com Cimi Muntanyes de Brossa d’AhirAmb una simple ullada desde qualsevol promontori n’hiha prou per comprovar que lescondicions de la comarca de LaRibera del Xúquer són excep-cionals per al turisme. Més enllàdels tòpics, o fins i tot aprofun-dint en aquestos, la combinacióde paisatges i elements diversospresenta una enorme potenciali-tat per atraure gent de tota menai procedència. Aquesta riquesa téuna dimensió tan important queni tan sols els desmesurats intentsde desfigurar-la que s’han dut aterme durant unes quantes dè-cades han aconseguit balafiar-lacompletament.L’encís de la comarca, i lespossibilitats d’aprofitament tu-rístic d’aquest encís, continuen vius. I això té vigència fins i totper a l’antiga joia turística de LaRibera, la tan maltractada i for-migonada vila de Cullera. Val adir que l’aposta inicial, i mantin-guda fins avui, dels poders fàctics
MatEMÀtiQUEsd’EstiUtUrisMEFaMiliar
 J   a um e Gi  r  on é  s 
de Pep Laguarda. Tot això ésper a mi l’estiu. Són tants elsbons moments de cançons va-lencianes que m’agrada dur-lesal cd del cotxe amb les finestresobertes perquè arrosseguen lesoïdes dels turistes que vénen ales platges. I això em fa somriured’amagat com si fos Cheshire,el gat d’Alicia al país de les me-ravelles.I així també arriben els recordsdels dies escolars i les classes dematemàtiques, i els números i lacridòria d’algun professor massacarregat de licor de café d’Alcoique em volia fer entendre novesoperacions matemàtiques comsi foren transaccions comercialsdel parquet de Wall Street.Ara el que vull és posar pau alsrecords. La pau es troba entreel turment de les notícies sobrel’economia mundial i els recordsdels diferents mètodes i estilsd’ensenyar que he tingut al llarg del meu recorregut pel sistemapúblic escolar en vies d’extinció.Per tot això vull elogiar la veritatde les matemàtiquesCom la vida està plena decontes, ara us en contaré un.Espere que tingueu les orellesben parades. El conte que uscontaré és un mosaic de detallsperduts. Per als lectors mésociosos serà un conte ple depersonatges que dimiteixen perla dictadura dels genovesos, encanvi el més comú dels lectorspensarà en la fi del conte comd’aquest municipi per això quediuen “turisme residencial” hafet que anara prevalent el segonconcepte sobre el primer, finsa l’extrem de quasi eliminarl’existència d’un turisme prò-piament dit, en favor d’un “re-sidencialisme” sostingut quasiexclusivament en l’ancoratgeque produeix la propietat, totsiga que eventualment.Queda, és cert, el turismenacional low cost a la recer-ca d’apartaments de lloguerbarat, però això no és la classede turisme que permet parlard’una autèntica, i productiva,indústria turística de qualitat.Ara bé, davant de tot el tràfecde formigó, allò que Cullera hamantingut en un estat esplèndidés el seu millor recurs turístic: lamar i les platges. De fet, aquestelement natural, amb el comple-ment del sol radiant de l’estiu,s’ha convertit en l’únic recurs dequè disposa, ara mateix, Cullerade cara al turisme. I això permetmantindre les esperances en larevitalització d’un sector que,enmig de la profunda crisieconòmica que vivim, és quasil’únic salvavides immediat quetenim a l’abast, però no és prou.Sempre ha destacat molt ladesproporció entre l’enormeatractiu de la platja i allò queofereix Cullera a banda de laplatja, i amb el pas dels anysaquesta desproporció s’haincrementat. Però resulta queplatges, bones platges, hi ha amolts més llocs, on els turistesun descans. A mi, en canvi, elque m’enforteix més que res éseixe vent del conte que us vullcontar.Un bon dia d’estiu el meu capfa la comanda per aconseguiruna vida plena de felicitat aldamunt de la Serra de les Agu-lles. I hi vaig pensar: en primerlloc tot el món necessita unacasa i això te un preu. Fiquem-liun preu generós. Una llar queoscil·la entre l’actual preu d’unacasa de 60.000 € i el preu de fahuit anys de 250.000€. Escollimel valor més alt per ser valenciansi li afegim un xalet d’Alejandrode la Sota valorat en 300.000 €per a passar els caps de setma-na. Ara ja en portem 550.000gastats i encara ens queda posara la cistella de la comanda unsou de 2500 eurots al mes durant60 anys (encara que jo esperarécomplir-ne més però amb això jam’apanye). A més hi sumen unbon cotxe per a viatjar. Total quesi multipliquem 2.500 € durant60 anys son 150.000 eurots, méspagues extres uns altres 150.000eurots. Mare meua quin bon diapassaré a la Serra de les Agu-lles amb eixe airet que refrescai em fa repensar la fi del conte!Tot: casa, xalet, sou, i cotxe fa 2milions d’euros. No cal que feuel compte colent com fan a lademocràcia a la pequinesa.Dos quilos per barba. I aixòque sóc jo qui ha de pagar. Peròtant em fa, crec que la suma perpoden trobar, a més a més,altres al·licients i molta diver-sió. El “sol i platja”, si té com aúnic complement la passejadanocturna pel costat de la platja,acaba resultant mortalment avo-rrit, de manera que els turistes,fins i tot els de segona residència,acaben fugint.Caldria esperar, doncs, que lesautoritats locals, juntament ambel sector turístic supervivent,es deixaren d’una vegada dequimèriques ínfules de grandesaarrasadora, abandonaren lesobsessions per manhattans i ur-banitzacions gegants amb campde golf adossat, i s’aplicarena traure un profit sostenible aallò que hi ha, a allò que encaraqueda, que és molt: unes platgesmeravelloses, un clima esplèn-did, una història amb vestigisinteressants i un entorn ambgrans possibilitats per a orga-nitzar activitats diverses i benamenes, des de l’Albufera fins ala Murta, amb el gran riu coma centre neuràlgic de tot. És clarque, dins del terreny de les inten-cions, tot això ha estat ja provat ifet, i continua fent-se, però d’unamanera tan tímida i el·lípticaque fa pensar en un molt escàsconvenciment. Si més no, elmajor impuls s’ha materialitzaten el terreny dels eslògans, ques’han anat succeint al llarg de lesdècades sense que s’haja trobatel concepte exitós definitiu.Ara mateix, al web turístic ofi-cial de Cullera se’n pot advertirun de prou realista, “Turismea viure ja està bé. I a més, viurésomrient. I com vull que tot elmón somriga, no com als anun-cis de gebre de la televisió queno eixiran mai de la pantalla perconsolar la nostra trista peresa,ara faré el mateix compte per atot el món, per a tothom. Totsa cobrar 2 quilos d’euros! Aixòfarà 13 bilions. Peccata minuta.Tota la població mundial acobrar 2 quilets per cap! I Ara?qui és el descregut que pensa queno hi ha més de 2 bilions d’eurosal món? Crec que al món hi ha5 pentamilions d’euros o encaramés.Tant s’hi val repartir dos bi-lions d’euros que vint a tota lahumanitat per ser feliç. Si creemesta història entendrem per quèMoody’s, Standard and Poor’s iFitch són els nous contacontesmundials. Estan sacsejant l’arbrede l’esperança de viure en pauper traure beneficis dels inte-ressos que ells mateix devaluen.Eixe és el pitjor dels comptes.Encara com que tenim a AnaBallester per al nostre recorda les nits d’estiu amb els seuscontes i de com fer comptes. Ai!Si visquera Alexandre VI diriaque no cal aventurar-se més enaquest conte. Callem i escoltemel que va dir: “Sobre la riquesa,Epictet diu en les màximes queés feliç qui té poc i no demanares, però jo pense que és mésfeliç encara qui té ja molt i ambaquest molt en té prou.familiar”, que respon al que so-bretot hom pot veure a la platja:famílies amb xiquets. El mal ésque, a banda de la platja, no hiha molts al·licients ni per alsxiquets ni per als seus familiars.¿És possible que Cullera no ofe-risca cap esdeveniment destacatper al públic infantil que serviscade referència i que situe aquestadestinació en el mapa? Doncs sí,Cullera no ofereix cap festival ar-tístic, siga de teatre, d’animació,de música o de cinema, ni capcompetició esportiva rellevant,no hi ha res important dirigit capals xiquets. Per no parlar de lescondicions d’habitabilitat de lazona turística per als turistes mésmenuts, amb un tràfic infernalque encercla per totes bandes lalínia costera i que els reclou allí.Sí, allò que hi ha en abundànciaa Cullera són cotxes, per totesbandes i a tota hora. I el trans-port públic resulta tan escàs, que
Segueix-nos alacebook!!!
una de les poques atraccionsturístiques que perviu al llarg dels anys és justament un treneturbà.És clar que, per a solucio-nar problemes com aquestos,d’entreteniment o de mobilitat,calen imaginació i ganes. I aixòdegué esgotar-se dibuixant rat-lles als mapes urbanístics d’unpassat recent que, tanmateix,sembla ja molt remot.
F r  an c e s  c G ar  cí   aD on e t 
Search
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
    • Notes
    Load more