DILLUNS, 22 DAGOST DEL 2011

Universitat Catalana dEstiu - Prada (Conflent)

Diari de Prada
Pompeu Fabra, tamb empric
A Pompeu Fabra (Barcelona 1868 - Prada 1948), li van retreure moltes coses. Una, que era un lingista de laboratori, s a dir, que la seva proposta era lluny del catal del carrer. En una conferncia exemplar, que duia per ttol Lactivisme conferenciant de Pompeu Fabra, Josep Murgades (UB) va desarticular acusacions com aquesta cap a Fabra, per a ell retrets calumniosos. I s que Murgades sost que aquest illustre lingista tamb va ser un home empric i divulgador. El conjunt de seixanta conferncies que va impartir arreu del domini lingstic catal en sn un bon exemple: Una conferncia s la materialitzaci oral prvia que pot donar lloc a un text escrit. Duna banda, explica que per a tirar endavant la codificaci del catal, Fabra creia necessari justificar les raons a lhora de vestir les normes, per a demostrar que all no era cap imposici acadmica ni cap arbitrarietat, sin que era fruit de lestudi de la llengua real. s aquesta divulgaci el que fa que la tasca de Fabra sigui cultura de la llengua, segons diu Murgades. Daltra banda, les conferncies tamb van permetre que la gent entengus que el catal no era una llengua menor. Aleshores sen desconeixia el futur. Ben b podia acabar essent considerada noms un dialecte, un simple patus. Lany 1897 Fabra ho va argumentar a lAteneu Barcelons: com podia ser que la llengua de LAtlntida de Verdaguer fos un dialecte?

Un patriota a la cuina

anti Santamaria era dels qui creia que la cuina comena a la terra. Terra en el sentit ms fsic de la paraula, la matria on es planta la llavor, i alhora el lloc a qu hom pertany. Per a ser universal sha de ser, primer de tot, molt local, va dir ahir el president del CIEMEN, Aureli Argem. Santamaria nestava convenut i per aix la seva era una cuina del Montseny, de Catalunya i dels Pasos Catalans que va obtenir el reconeixement internacional. Mort a Singapur el febrer denguany, Santamaria va rebre un sincer i emotiu homenatge ahir al mat al Renouvier. Va ser, sobretot, un reconeixement a una faceta poc coneguda del cuiner de Can Fabes: la del Santamaria patriota, ambaixador dels Pasos Catalans al mn.

Santamaria va exercir el nacionalisme gastronmic. La seva era una cuina dalliberament, va dir el professor Mart Boada, un gran amic seu. Era un catal no camalenic, que nhi ha pocs. No canviava mai el discurs, va afegir. Boada tamb va denunciar una aferrissada campanya de desqualificaci contra Santamaria per part dalguns mitjans de comunicaci. El van trinxar, va dir. Boada feia referncia a la polmica que va aixecar la publicaci de La cocina al desnudo, el llibre en qu Santamaria defensava un model de cuina en oposici a la cuina molecular o tecnoemocional que duen a terme altres cuiners com Ferran Adri. El dahir al migdia s un dels primers actes dhomenatge a aquest cuiner, nascut a Sant Celoni, desprs de la seva mort.

Record a Marquet
El lingista i enginyer Llus Marquet, mort fa cinc mesos, tamb va rebre ahir un reconeixement de lUCE. Marquet (Barcelona 1937) s considerat el normalitzador de la terminologia tcnica i cientfica en catal. Va ser el coordinador del vocabulari tcnic i cientfic de la Gran enciclopdia, i autor de molts articles i llibres sobre aquesta matria.

Imprescindibles
A les 12 del migdia: El cant de la Sibilla i els castells, patrimoni immaterial de la humanitat per Vicen Villatoro (director de lInstitut Ramon Llull), Joan Rotger (vicepresident de cultura, patrimoni i esports del Consell de Mallorca), Anna Guasch (presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya) i Antoni Nughes (responsable de patrimoni dioces del bisbat Alguer-Bosa) A les 5 de la tarda: Crisi democrtica i representaci territorial: Flandes amb Jan Jambon (Nova Aliana Flamenca) i Anna Arqu

2 / el tema del dia

EL DEFENSOR DEL LECTOR

DILLUNS, 22 DAGOST DEL 2011

EL CURS

El 18 dagost al Diari de Prada Tornaveu vam publicar el segent peu de fotografia on fiem una explicaci sobre lesplai de lUCE.

El dret a lhabitatge a travs del dret de lhabitatge

fet que aquests darrers temps lhabitatge i tot all que sen deriva sigui, ms que mai, un tema que ocupa un espai molt destacat del debat pblic. En aquest context, per a tenir una visi completa, interdisciplinria, prctica i actual de lhabitatge, lUCE daquest any ofereix, entre el seu programa de cursos, la possibilitat de participar a les ponncies i taules rodones del cicle Dret catal de lhabitatge: conflictes i solucions jurdiques. Es tracta dun estudi transversal daquest b immoble que dna les eines jurdiques necessries per a poder entendre els conflictes que lenvolten, derivats gaireb sempre de la privaci o les dificultats daccs a un sostre. En definitiva, el curs analitza lestat de compliment del dret a lhabitatge a travs del dret de lhabitatge. Shi contemplen tots els tipus: els de protecci social, els ds turstic, els de lloguer, els de compra, lhabitatge familiar, lheretat, lexpropiat, el principal, el secundari, el buit, el sobreocupat etc. I, alhora, tota la legislaci i els mbits jurdics afectats: la Llei del dret a lHabitatge del 2007, la Llei General Turstica, el Codi de Consum, el Codi Civil i tota la resta.

La universitat dels ms petits De la mateixa manera que els seus compatriotes adults, els participants ms petits de la Universitat Catalana dEstiu van comenar ahir les primeres activitats del seu programa particular. Enguany hi ha una quinzena de nens i nenes inscrits a lesplai-guarderia, que sencarrega de fer-los una universitat a mida i dentretenir-los mentre els pares sn a classe. Els seus monitors ens han fet arribar la queixa segent a la redacci: LUCE dels petits Els nins i monitors sem dolguts per larticle escrit al Diari de Prada el dia 18. Lesplai no s una guarderia. No guarda res, lesplai ens permet a tots els nins dels Pasos Catalans de conixer-nos, enriquir-nos i crixer igual que fan el grans. Fem ple dactivitats: manualitats, tallers, excursions Enguany, per exemple, hem anat a la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Prada, hem fet un taller de paraules que ha comenat amb la intervenci de Marc Culell. Hem fet una excursi amb Pau Vinyes, i el grup Crescendo tamb ens dedicar un mat Com veieu, no parem. Tenim un programa ben complet i ens ho passem molt b! I s que lesplai s, senzillament, lUCE del dem.

l fracs de les poltiques dhabitatge, els casos dassetjament immobiliari, els desnonaments per impagament de la hipoteca, levoluci dels preus de lhabitatge, la nova llei dapartaments turstics, el dret a una llar digna en un moment de dificultats econmiques i les conseqncies de lesclat de la bombolla immobiliria han

Lacadmia
Republicanisme ahir i avui
Qu ha representat la cultura republicana des del mn clssic fins a lactualitat. Aquest s el motor del curs que coordina Jordi Casassas, professor de la UB, fins al 24 dagost de 9 a 12 del migdia. Es tracta de remarcar els aspectes que converteixen el republicanisme en un imperatiu tic dactuaci i en una forma avanada de convivncia en les diferents societats. Sestudiar la cultura poltica del republicanisme catal desprs del fracs de la primera repblica, lobra de govern republicana i la dificultat del republicanisme durant el franquisme i la transici. A banda daquesta vessant ms histrica, tamb es mirar cap al futur. Carles Santacana analitzar la teoria i la prctica de lacci de govern dERC durant els dos tripartits (2003-2010). I David Casassas posar sobre la taula lactual revifalla del republicanisme.

Flandes a lUCE
Per a parlar de crisi democrtica i representaci territorial ja han visitat lUCE Martin Garitano, diputat general de les Juntes de Guipscoa de Bildu, i la diputada a les Corts Valencianes per Comproms pel Pas Valenci, Mireia Moll. Avui a les cinc de la tarda s el torn de Jan Jambon, portaveu del partit Nova Aliana Flamenca (N-VA) a la Cambra de Representants de Blgica. N-VA defensa lestabliment duna repblica flamenca independent de Blgica que es confederi amb Europa. A les eleccions generals del 13 de juny del 2010 van ser el partit ms votat amb un 30 % dels sufragis. Tot i aix, no van poder formar govern, i des daleshores Blgica t un buit de poder. La presentaci del convidat anir a crrec dAnna Arqu.

DILLUNS, 22 DAGOST DEL 2011

lagenda / 3
LA LLETRA
Somrigu la muntanya engallardida com si estrens son verdejant mantell; mostras com nvia de joiells guarnida; i de ses mil congestes la florida blanca esband com taronger novell. Lo que un segle bast, laltre ho aterra, mes resta sempre el monument de Du; i la tempesta, el torb, lodi i la guerra el Canig no el tiraran a terra, no esbrancaran laltvol Pirineu. Fragment de Canig, de Jacint Verdaguer

La nit a Prada
Podeu comenar la vesprada amb les canons del cant coral en catal de lAlguer. El cor femen jove Giuseppe Verdi entonar el seu repertori musical a partir de les 8 del vespre a lamfiteatre del Renouvier. Desprs de sopar, a les 9, podeu baixar a Prada per a ballar-hi sardanes. A la plaa del poble, ben a punt per a comenar, hi trobareu la Cobla Casanoves. Una ballada de sardanes a la fresca daquest vespre destiu. Desprs de la mala experincia dahir, quan un problema de drets de projecci va deixar sense Pa negre els qui van anar al cinema, aquesta nit a les 11 es reprn la programaci del Lido amb el documental De mal nom En Verga (2011), de Toniu Xou. s la histria de Joan March, un personatge llegendari de la histria de les Illes. Contrabandista, especulador, empresari, banquer, mecenes, filantrop, diputat a les Corts i espia, March va dir una vegada: Cada dia neix un beneit, noms cal trobar-lo. El seu personatge no era monrquic, ni republic, ni franquista: noms li interessava fer diners. Finalment, els assidus als concerts de Crescendo i Blues de Picolat poden agafar el cotxe i anar cap a Molig, els que vulguin gaudir dels balls folklrics, o cap a Vilafranca, els que prefereixin el blues.

PIULADES A #ucestiu
@jordi_GGG s bonic sentir a #ucestiu la gran varietat de dialectes que formen la nostra llengua. Espero que labs de lestndard no els faci perdre. @eloiaymerich Quin descobriment la #ucestiu!Cultura, dileg, mitjans, identitat, projectes, msica i molt bons amics. Lany q ve fem ucestiu.tv! @JoanGrumet A Prada no hi ha Sala de Premsa hi ha SAUNA de premsa. 35 graus centgrads.

Breu
Excursi al Canig

Foto: Michael Komm

Havaneres, sardanes, concerts i ballets. La plaa de Prada s lescenari de gran part de les activitats que animen les nits destiu a Prada. Larbreda cobreix un espai que de nit es fa nic. Lenvolten tota mena de terrasses i lesglsia de Sant Pere, que data del segle XVII. Aquest s laspecte que presentava el centre de la plaa ahir al vespre.

Tothom al Renouvier voldria que la seva habitaci dons a lemblemtic pic del Canig. A les 12h puntuals al tendal del Renouvier per a comenar la ruta cap a lindret que cantava Verdaguer. No s la muntanya ms alta, per s la ms simblica de Catalunya Nord, perqu uneix dues terres separades per una frontera. Amb una hora de cam, els excursionistes podran fer una aturada per a dinar, i a dos quarts de tres ser el torn de visitar el refugi del Pinatell i enfilar el cam del balc del Canig. Ms tard sagafar el vell cam de prat de Cabrera que mena al refugi de Cortalets, shi sopar i es far nit. Us semblar que ja hi sou, per no us en refieu. El preu de la pernoctaci s de 10 .

A les 9h: LAny Internacional de la Qumica /Pasos Catalans 2011: Com cal interpretar els canvis (crisi) econmics? / La histria de la filosofia catalana contempornia/ Dret catal de lhabitatge: conflictes i solucions jurdiques / El republicanisme: cultura poltica i exigncia tica /Dues commemoracions: Josep M. de Sagarra (1894-1961) i Joan Maragall (1860-1911) / Lautoria controvertida de Tirant lo Blanc/ Limpacte de la comunicaci digital: una oportunitat per a la llengua / Msica i patrimoni musical als Pasos Catalans/Les llenges artificials: la dimensi social /Coneixement de Catalunya Nord /Primeres Jornades de les rees Protegides: La informaci ambiental en rees protegides. A les 12h: El cant de la Sibilla i els castells, patrimoni immaterial de la humanitat / A les 15h: Taller de llengua i cultura portuguesa / Fotografia digital / Dansa / Sardanes / Canons populars / Esports / Muntanyisme / Els vins dels Pasos Catalans des de diferents mbits / Taller descriptura de novella negra / Bestiari / Taller del lutier / Toki Pona / II Jornades de la Fundaci Josep Irla a lUCE / Primeres Jornades de les rees Protegides / A les 17h: Crisi democrtica i representaci territorial: Flandes / Acte poltic conjunt de PSAN i SI / A les 18h: Patrimoni cultural: de la memria a la llegenda (com es creen les llegendes populars a partir dels rastres antics). Presentaci del llibre La primavera dels indignats de Sebasti Bennssar/ Presentaci del llibre Tombes i lletres / Acte commemoratiu sobre la Repblica Catalana / A les 20h: Cor Jove Giuseppe Verdi / A les 21 hores: Cobla Casanovas / A les 23h: Del mal nom En Verga (film al cinema Lido)

AGENDA

4 / la contra
LENTREVISTA
Jaume Carbonell, responsable dels cursos de msica de lUCE

DILLUNS, 22 DAGOST DEL 2011

GENT DE LUCE

LUCE ha fet una destacable tasca de recuperaci dobres musicals

catal i fa que la msica entri en aquest projecte. Per a entendrens, sense Clav no sentn lOrfe Catal ni tot el que va fer. Enguany fas el curs de Maragall i la msica. S. Vaig pensar a fer-lo perqu enguany celebrvem lAny Maragall i vaig veure que tenia molta relaci amb la msica del seu temps, que tenia unes idees molt avanades per a la seva poca, no solament com a autor de lletres de canons, sardanes Acabes de publicar un libre sobre el jazz. Lany 2001 vaig introduir lestudi del jazz com a assignatura optativa. I vaig veure de seguida que em faltaven eines, que aqu hi havia molt poca biblografia editada, que els alumnes anaven de corcoll cercant informaci, poques traduccions s una histria del jazz clssic des dels inicis fins a la Segona Guerra Mundial, amb una revisi bibliogrfica dels estudis que shan realitzat i de com sha pensat la histria del jazz, amb una revisi de les obres fonamentals del perqu shan escrit duna manera determinada. Tamb faig aportacions i propostes de canvi.

Els ctux
Diuen que els informtics sn un pl freaks, per els Ctux (Catalunya-GNU Linux) sn molt bones persones. Tant que estan disponibles les 24 hores per a ajudar els ucenics quan sigui i en el que sigui. La feina dngel Momp i Mario Mrquez t tota una filosofia al darrere: Democratitzar el coneixement. Sn una associaci manresana de programari lliure en catal. Per que sigui lliure no vol dir que sigui gratut, tan sols que lusuari t el dret de

Text: Joan Ramon Gordo

Durant aquests anys com a responsable dels cursos de msica has tocat diferents temtiques relacionades amb aquesta disciplina. S, per sempre referents a la msica catalana, amb el patrimoni musical catal, amb la recuperaci i amb la recerca de compositors catalans i la seva obra. Durant alguns anys vam poder comptar amb la collaboraci de la Jove Orquestra dels Pasos Catalans, fent una destacable tasca de recerca en la recuperaci dobres especfiques que es preparaven i es mostraven en un concert. Histricament quins serien els moments ms importants de la msica catalana?

Hi ha dos grans moments que sn fonamentals. Duna banda, lpoca medieval amb lars nova, al voltant del 1300, i de laltra, lpoca contempornia, des del modernisme en endavant. Sn els dos moments en qu la msica catalana es pot posar a nivell internacional. Parlem de Josep Anselm Clav. El seu paper s fonamental, s el detonant daquest segon esclat perqu va fer que la msica entrs a la renaixena. Fins aleshores la renaixena era literria i dirigida a unes classes socials elevades. Clav ho obra des del punt de vista social i participatiu. Clav fa que el poble vegi important llegir i cantar en

tenir les fonts del programa i el pot modificar i distribuir lliurement. En Mario explica que s una feina comunitria i, per tant, s ms fcil millorar els programes i ms difcil que hi entrin virus. A ms, tamb contribueixen a normalitzar el catal en lmbit informtic perqu tradueixen els diferents programes. Ja fa sis anys que vnen a lUCE i lnica cosa que ens podria fer desconfiar dells s que tenen una mena de ping inflable que presideix la sala dinformtica on ofereixen el seu suport tcnic.

TIRALLONGA

Redacci: Marina Cabanis i Clara Molins Collaboracions: Joan Ramon Gordo i Antoni Carn Correcci: Joan-Albert Ros

Assessorament informtic: www.catux.org DdPT rep el suport de lEns de Comunicaci Associativa Edita: www.tornaveu.cat