PROMOTOR: AJUNTAMENT DE POLLENÇA.

EXP. NÚM: 604/2005

ASSUMPTE: Informe jurídic respecte de les al·legacions presentades
durant el termini d’exposició pública del catàleg de camins del terme
municipal.

Antecedents:

1. Acord d’aprovació inicial del catàleg de camins del t.m. de Pollença elaborat pel
servei del FODESMA del Consell de Mallorca l’any 2001, adoptat pel Ple de la Corporació
en sessió de data 27.10.05, el qual va ser sotmès a informació pública per termini d’un
mes en el BOIB núm.: 173 de data 19.11.05, termini que va ser prorrogat durant 30 dies
més en virtut d’acord plenari posterior de data 22.12.05 (BOIB núm.:197ext de 31.12.05).
Durant el termini d’informació pública es varen presentar un total de 28 al·legacions, el
conjunt de les quals va ser tramés al Departament de Medi Ambient i Natura del CIM per
tal de que fossin informades pels autors del Catàleg. En data 12.07.06 va tenir entrada a
l’Ajuntament els informes elaborats pels tècnics redactors respecte de les al·legacions
presentades.

2. Acord de JGL adoptat en sessió de data 29.02.08 en el sentit d’agilitzar els

tràmits pertinents per adoptar l’acord d’aprovació definitiva del catàleg de camins i
posteriorment iniciar els tràmits necessaris per incloure l’esmentat catàleg a l’Inventari de
béns locals.

3. Informe tècnic emès en data 18.06.08 per l’arquitecte municipal, en el qual

s’assumeix pràcticament en la seva integritat els informes confeccionat pel Tècnics del
programa de catalogació de camins respecte de cadascuna de les al·legacions, amb els
matisos que assenyala l’arquitecte municipal en el seu informe, que es donen aquí
íntegrament per reproduïts i que es poden resumir de la següent manera:

a) Es recomana iniciar expedient d’investigació respecte del s.s. camins: la traça

del tram 8 del camí de Can Llarg (núm.:89); la del camí vell de Pedruixella (114); Camí de
Can Cama Roja/camí de la Ponta (125); camí de Síller a la Cala St.Vicenç (135 i 148);
carretera vella de Lluc (8) i camí vell de Lluc (126); camí de Can Rafalet/Camí de Can
Barba (84); camí de Picassa (85).
b) Sotmet a la consideració de la Corporació la possibilitat de subscriure un
conveni amb la propietat de les cases de Bòquer i els propietaris de Lassarell, per tal de
substituir l’actual pas per la clasta de les cases per un altre lloc habilitat a l’efecte, per fer
compatible l’ús públic del camins i l’ús privatiu dels propietaris.
c) Respecte del camí (núm.1) de Ternelles/camí de l’Horta/ Camí del Castell del
Rei, amb inici a la carretera c-710 de Pollença a Andratx, km.0’8 i final en el castell del Rei
i a Cala Castell, remet a informe jurídic la qüestió apuntada per l’equip redactor del
catàleg en el seu informe emès en data 06.07.06, en el sentit de que “El treball de camp
necessari per acabar d’emplenar la fitxa i cartografia del camí no s’ha realitzat a la finca
de Ternelles perquè la propietat no ha permès l’entrada a la finca, de manera que el que
1
apareix a la fitxa i grafiat al mapa fa referència només al tram 1, ja que la propietat no va
facilitar l’accés a la finca”, tot assenyalant l’arquitecte municipal que respecte de la manca
de cartografia es podria utilitzar la cartografia corresponent al Govern Balear actualitzada,
escala 1:5000.

Consideracions de Dret:

I.- Respecte de l’obligació de la Corporació Local de formar inventari de tots

els seus béns i drets:

Art.17.1 del RD 1372/1986, del Reglament de Bèns de les Corporacions Locals

(RBEL) i Art. 86 del RDLeg. 781/1986, del Text Refós de Règim Local (TRRL), en quan
estableixen l’obligació de la Corporació Local de formar inventari de tots els seus béns i
drets, l’aprovació del qual, una vegada format, així com la seva rectificació i comprovació,
correspon al Ple de la Corporació, d’acord amb l’art. 34 del RBEL. L’inventari haurà de ser
autoritzat per secretaria amb el vistiplau del Sr. Batle i una còpia del mateix i de les seves
rectificacions se remetrà a l’Administració de l’Estat i Autonòmica, ex art. 32 del RBEL.

II.- Respecte de la consideració normativa i jurisprudencial del l’ inventari i

els efectes de la inscripció dels béns en el mateix, en tant no determina la seva
titularitat pública sinó tan sols la presumpció de la mateixa:

L’art. 33.4, 1er paràgraf, de la Llei 33/2003, de Patrimoni de les Administracions

Públiques, d’aplicació supletòria respecte de les Administracions Locals, estableix el
següent: “El Inventario General de Bienes y Derechos del Estado no tiene la
consideración de registro público y los datos reflejados en el mismo, así como los
resultados de su agregación o explotación estadística, constituyen información de apoyo
para la gestión interna y la definición de políticas de la Administración General del Estado
y sus organismos públicos”, regulació que es coherent amb la definició conferida ja per
l’antiga Sentència del T.S. de data 09.06.1978: “El Inventario municipal es un mero
registro administrativo que, por si sólo, ni prueba; ni crea; ni constituye derecho
alguno a favor de la Corporación; siendo, más bien, un libro que sirve, respecto de sus
bienes, de recordatorio constante para que la Corporación ejercite oportunamente las
facultades que le corresponden con respecto de alguna de ellas..."

A rel de la consideració de l’inventari com a un simple registre administratiu, el

mateix T.S, en per totes, Sentència de data 01.10.2003 (citada en sentència del TSJ del
País Vasco de data 29.10.2004 –Ar.16851-), recorda que: “Este Tribunal ha declarado en
numerosas ocasiones que la consideración demanial de un bien no viene
necesariamente fijada por su inclusión o exclusión en un inventario de bienes de
las Entidades Locales, sino por su afección real a un uso o servicio público,
siquiera la inclusión en el catálogo pueda en principio apuntar a favor de esa
naturaleza. Así la Sentencia de 28 de marzo de 1989 declaró que la realidad del destino
del bien ha de prevalecer sobre la apariencia formal, y las de 5 de abril de 1993 y 23 de
mayo de 2001 se manifiestan en el mismo sentido".
2
 El propi T.S en la seva sentència de data 15.10.07, desprès de ratificar el dret
que assisteix a les Corporacions Locals per a investigar, deslindar i recuperar la possessió
dels camins que, com a béns d’ús públic, es troben sota la tutela de dites Corporacions,
assevera que dita facultat ho és “sin perjuicio de reconocer que corresponden a la
jurisdicción civil todas las cuestiones relativas a la determinación de la propiedad
de los mismos”.

De forma conseqüent amb els pronunciaments de l’alt Tribunal, copiosa doctrina

jurisprudencial de caràcter menor, de la que n´és mostra la Sentència de la Sala del TSJ
de Castilla La Mancha de data 02.05.2006 (Ar.166497) s’ha pronunciat en el sentit de
deixar clar que “(...) el carácter demanial o patrimonial de los caminos de un
municipio y, en su caso y en el ámbito de tales alternativas, su inalienabilidad,
inembargabilidad o imprescriptibilidad, no depende de su reflejo tabular ni de la
aprobación de inventario como el que se impugna aquí, como quiera que la inclusión en
ellos o en catálogos similares no constituye mas que una técnica de autotutela y de
régimen exorbitante de protección de los bienes que presenten la primera de aquellas
morfologías...”.

La conseqüència que s’extreu de la jurisprudència transcrita és que la simple

inclusió dels camins en el catàleg municipal, no suposa necessàriament que aquest passi
a ostentar la condició de camí públic, idò ha pogut quedar palès que la determinació de la
titularitat d’un bé correspon exclusivament a la jurisdicció civil ordinària, i sí tanmateix la
presumpció de la propietat pública del camí, i en aquest sentit és manifesta i clara la
Sentència del TSJ d’Extremadura de data 27.05.02 (Ar.669), que amb invocació
expressa de la jurisprudència del TS respecte de l’expedient d’investigació, en el seu F.D.
quint literalment diu:

“FD Quinto: Teniendo en cuenta lo anterior debe recordarse que una las
potestades clásicas de la Administración es la de autotutela, en virtud de la cual, en lo que
aquí interesa, puede y debe proteger sus bienes propios; articulándose esa protección,
bien mediante la recuperación de aquellos de los que se ha visto privado, bien mediante
la declaración de pertenencia. A aquella primera actividad se viene denominando por la
doctrina más autorizada, como tutela conservativa y tiene su más genuina plasmación en
el llamado «interdictum propium». Por lo que se refiere a aquella segunda modalidad de
tutela, denominada conservativa, tiene su más claro exponente en el deslinde. A ambas
instituciones se refiere el art. 82 de la Ley Reguladora de las Bases de Régimen Local ,
así como el artículo 44 del Reglamento de Bienes de las Entidades Locales, antes
mencionado, que contempla, entre los supuestos de autotutela conservativa, además del
deslinde, la potestad de investigación, en virtud de la cual las Corporaciones Locales
pueden indagar sobre la propiedad de un determinado bien que, sin constar su legítima
pertenencia, se presume de propiedad pública (...)En efecto, lo que subyace en el
expediente de investigación es, como dice el artículo 45, una presunción de que el
bien pudiera pertenecer a la Administración y además no conste la titularidad
específica el mismo; sólo entonces podrá determinarse esa propiedad pública como
establece el precepto pues en otro caso se estaría reconociendo como manifestación de
la potestad de autotutela la posibilidad de autodeclarar un derecho de propiedad
3
reconocido en favor de otra persona, posibilidad a la que tan siquiera alcanza el
«interdictum propium» (SSTS de 23 de junio y 1 de diciembre de 1987 )”.

En definitiva, des del moment en que s’ha afirmat que el catàleg és un simple
registre intern d’una determinada mena de béns de domini públic (els camins) i que de
cap manera te caràcter constitutiu, la inclusió o inscripció en el mateix no suposa
adquisició dominical alguna (com, per altra banda, el fet de que no estiguin inclosos
tampoc suposa que l’Administració no pugui ostentar-ne drets al respecte). Així ho han
assenyalat també, les SSTS de dates 28.04.89, 23.01.96, 15.10.97, 10.12.01 i 01.10.03, i
les de diversos TTSSJJ, entre d’altres, País Basc en data 29.10.04 i les Illes Balears en
data 03.07.03.

III.- Respecte la facultat de les entitats locals d’investigar la situació dels

béns i drets que presumeix de la seva titularitat. L’objecte de l’expedient
d’investigació i el seu procediment:

Art.44 i ss del RBEL en quan regulen les prerrogatives de les entitats locals
respecte dels seus béns, d’entre les quals l’expedient d’investigació als efectes de
determinar la titularitat dels mateixos a l’empara del previst en l’art. 45 del RBEL, si més
no cal dir que la doctrina jurisprudencial ha matisat i especificat l’abast d’aquest precepte,
en el sentit d’aclarir que l’objecte de l’expedient d’investigació ve constituït no tant per la
propietat sinó per la possessió derivada de la seva afecció a l´ús públic del bé objecte de
la mateixa, així, per totes:

STS de data 20.10.99: “El objeto del expediente, tanto investigatorio como en su
caso, de recuperación posesoria a "interdictum propium", no viene constituido, por tanto,
por la propiedad, sino por la posesión”.

En definitiva, el fonament de la potestat d’investigació és, com te dit l’antiga STS

de data 05.02.73, l’existència d’indicis de que la possessió podria correspondre a
l’Administració, sense que la inscripció de terrenys a nom d’un particular en el Registre de
la Propietat obsti l’exercici de les facultats d’investigació (STS de data 10.12.01).

L’art.46 del RBEL regula la incoació d’ofici per part de la Corporació o per
denúncia de particulars, previ l’estudi que preveu l’art.48 del mateix respecte a la
procedència de l’exercici de l’acció investigadora en cas de denúncia. L’acord d’inici
d’expedient d’investigació es sotmetrà a informació pública per termini de 15 dies en el
BOIB i en el taulell de la Corporació, donant-ne trasllat a l’administació de l’estat i
autonòmica, i finalitzar aquest s’inicia el termini d’un mes per al·legacions, i una vegada
exhaurit s’obri un termini de prova, ex art. 51 del RBEL, que una vegada practicada i
valorades pels serveis de la Corporació es posarà de manifest als afectats per termini de
10 dies. La resolució de l’expedient d’investigació correspon a l’òrgan competent de la
Corporació, previ informe de Secretaria (Art.53 del RBEL).

4
 IV.- Respecte de les concretes consideracions posades de manifest en
l’informe tècnic emès per l’arquitecte municipal en data 18.06.08:

Ja s’ha dit en l’apartat d’antecedents del present informe que l’arquitecte municipal
assumeix pràcticament en la seva integritat el parer posat de manifest per part del propi
equip tècnic autor del catàleg de camins respecte de cadascuna de les al·legacions
presentades, les quals, amb els matisos que han estat detallats de forma resumida, s’han
de sotmetre a la consideració de la Corporació. Ara bé, respecte del camí (núm.1) de
Ternelles/camí de l’Horta/ Camí del Castell del Rei, amb inici a la carretera c-710 de
Pollença a Andratx, km.0’8 i final en el castell del Rei i a Cala Castell, cal dir que, sense
perjudici d’emprar la cartografia del Govern Balear actualitzada, escala 1:5000, per a
completar el gràfic del camí en qüestió conforme recomana l’arquitecte municipal, el cert
és que el traçat complet del camí consta reproduït en els mapes que conformen l’annex
cartogràfic del catàleg, malgrat no venir ressaltat en negreta en tots els seus trams, traçat
que coincideix amb el reflectit en el Plano 1, Hoja nº 1, “Red viaria general y estructura
orgànica del territorio” dels Planos de Ordenación del PGOU de Pollença, en tots els
trams que l’integren, de manera que sembla procedent incorporar a la fitxa corresponent
(ressaltant-lo en negreta) el gràfic que consta reproduït en el meritat plànol, postura
aquesta fonamentada en el pressupost tècnic-documental obrant dins l’expedient respecte
del meritat camí, que vindria reforçada pel fet de que ha estat la propietat qui ha impedit
als tècnics redactors del catàleg adverar in situ si el traçat reflectit en el PGOU concorda
fidedignament amb la realitat, i en aquest punt no es pot obviar que, en paraules de la
sentència del TSJ de Castilla La Mancha de data 02.05.06 (Ar.166497): “(...) tal
presupuesto técnico-documental conforma un principio probatorio, que se ha de reputar
suficiente por la propia objetividad documental de que parte, para poder preconstituir la
realidad inventarial, y dada la naturaleza jurídica y alcance que tiene el mismo; según se
ha significado supra. Base probatoria, que lógicamente permite prueba de contrario y
traslada la carga probatoria a la parte contraria (art. 217 L.E. Civil); empero, la parte
actora, más allá de sus fundamentos dialécticos de negación, no aporta como relacionado
e interesado históricamente con los caminos, prueba principial alguna que permita
cuestionar aquélla base de prueba, sin que su planteamiento por la Administración local y
por este Tribunal pueda reputarse como exigencia de prueba diabólica. Por otra parte, no
debemos olvidar que el inventario, en cuanto ha de permitir a la Corporación Local de sus
potestades públicas en el ámbito del dominio público que sean su objeto; no impide "per
se" al actor que en el desarrollo de las mismas puede fundamentar y cuestionar aquélla
demanialidad, nulificando su realidad jurídica”.

Finalment, respecte del camí de Ternelles, cal posar de manifest que en data
17.06.08 es va emetre informe jc. –que compte amb la conformitat expressa de la
Secretària municipal-, respecte de les concretes previsions del PGOU envers el mateix
així com de les conseqüències de la Sentència del Tribunal Suprem (Sala
contenciosa/admva., secció 5ª) de data 18.10.01 recaiguda en el recurs de cassació
núm.:2697/1997, interposat per l’Ajuntament de Pollença contra la sentència del TSJ-IB
de 20.03.93, que va anul·lar aquesta última sentència d’instància i l’acord de la Comissió
Provincial d’Urbanisme de Balears, secció insular de Mallorca, de data 10.09.90 (confirmat
en alçada en data 31.10.91 per acord del Consell de Govern de la CAIB), en virtut del qual
5
es va aprovar definitivament el PGOU de Pollença, i en concret en allò referent a la seva
prescripció sisena imposada en l’esmentat acord que disposava: “los accesos a la Costa
Norte deberán continuar siendo privados en defensa de sus valores medioambientales”;
tot ordenant el T.S. la devolució de les actuacions perquè, respectant l’acord pres per
l’Ajuntament de Pollença, li siguin addicionades les determinacions precises per tal
d’assegurar l’ús públic idoni dels béns afectats per la resolució impugnada. En el que ara
importa, el meritat informe jc. de data 17.06.08 concloïa que la condició pública del
camí ho és sobre la base de l’existència d’un dret de pas a favor de la generalitat
dels ciutadans, per dintre un sòl al qual el PGOU reconeix com a de titularitat
privada, la qual cosa no enerva emperò, el fet de que amb la seva inclusió en el
catàleg municipal, l’Ajuntament de Pollença hagi arribat a la conclusió de que el
meritat camí li pertany -en paraules de la sentència núm.:590/2003 del TSJ-Illes
Balears de data 03.07.03 (Ar.44910), dictada en ocasió del contenciós interposat
pels propietaris del camí del castell d’Alaró contra l’acord d’inscripció en l’inventari
municipal del catàleg de camins-: “.../... por el inmemorial uso público a que ha
venido destinado, así como por existir constancia de numerosas acciones
populares y de diversas entidades y personas tendentes a la reparación y
mantenimiento del camino”, sense perjudici de les actuacions que puguin ser
procedents en dret per tal d’adequar el planejament vigent al criteri de la
Corporació.

Conclusió

En compliment de l’art.172 del ROF s’informa que –tret de criteri millor fonamentat
en dret- procedeix sotmetre a la consideració del Ple de la Corporació l’aprovació dels
següents punts:

1. Desestimar les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública del

catàleg de camins del t.m. de Pollença.
2. Aprovar definitivament el catàleg de camins del t.m. de Pollença, i la seva
incorporació a l’inventari de béns de la Corporació, incloent-hi tots els camins respecte
dels quals no s’ha plantejat controvèrsia durant el tràmit d’informació pública, així com tots
aquells camins que, tot i haver-se presentat al·legacions en contra, es recomana la seva
inclusió en l’informe tècnic emès a l’efecte en data 18.06.08, fent-ho extensiu també al
camí (núm.1) de Ternelles/camí de l’Horta/ Camí del Castell del Rei, amb inici a la
carretera c-710 de Pollença a Andratx, km.0’8 i final en el castell del Rei i a Cala Castell,
reflectint el traçat que consta reproduït en el Plano 1, Hoja nº 1, “Red viaria general y
estructura orgànica del territorio” dels Planos de Ordenación del PGOU de Pollença, tot
completant-lo, si fos el cas, amb la cartografia del Govern Balear actualitzada, escala
1:5000, que recomana l’informe tècnic de data 16.06.08.
3. Iniciar expedient d’investigació respecte dels camins que es desglossen en el
meritat informe tècnic de data 18.06.08, i que son els següents: la traça del tram 8 del
camí de Can Llarg (núm.:89); la del camí vell de Pedruixella (114); Camí de Can Cama
Roja/camí de la Punta (125); camí de Síller a la Cala St.Vicenç (135 i 148); carretera vella

6
de Lluc (8) i camí vell de Lluc (126); camí de Can Rafalet/Camí de Can Barba (84); camí
de Picassa (85).
4. Estudiar la possibilitat i viabilitat de subscriure un conveni amb la propietat de
les cases de Bòquer i els propietaris de Lassarell, per tal de substituir l’actual pas per la
clasta de les cases per un altre lloc habilitat a l’efecte, per fer compatible l’ús públic del
camins i l’ús privatiu dels propietaris.
5. Publicar el present acord als efectes preceptius i notificar-lo als interessats.

Pollença, 18 de setembre de 2008.

T.A.E (jc.)

Joan Jiménez Ignacio