Preguntes i respostes breus per entendre la

directivaeuropea de les 65 hores

1.Què és una directiva de la Unió Europea?

La Directiva de la Unió Europea o Directiva comunitària és un acte norma- tiu aprovat pel Consell de la UE (consell de ministres) o la Comissió Europea (format per un comissari o comissària de cadascun dels 27 Estats membres) iratificat pel Parlament Europeu. La Directiva no és d’aplicació directa, sinó que

marca uns objectius en base als quals cada estat ha de legislar per tald’assolir-los

, amb la forma i mitjans que consideri adients, però sempre amb el vistiplau dels òrgans comunitaris.

2.Què suposa la Directiva Europea d’Organització de la JornadaLaboral?

Aquesta directiva, més coneguda com a Directiva de les 65 hores, permet alsestats regular de tal manera que

es permetin jornades laborals de 60 horessetmanals, o de 65 hores

, en cas de certes professions que realitzin guàrdies.

3.Com es decidiria l’aplicació de la jornada laboral?

En un principi, la legislació general no pot ser superior a les 48 hores, així quel’aplicació d’aquesta jornada laboral hauria de ser un

acord bilateral entrecada treballador o treballadora i l’empresari o empresària

. Segons la di-rectiva, no pot haver-hi coaccions ni pressions, ni es pot acomiadar ningú per negar-se a augmentar la jornada laboral, però està clar que no té la mateixa capacitat de pressió la part contractant que la part contractada. Així mateix, la negociació bilateral debilita enorment l’acció col·lectiva i el paper dels sindicats.

4.Aquesta legislativa obligarà a legislar per permetre les 65hores de jornada laboral?

No, simplement permet que així es faci. Tanmateix, el fet d’acceptar-ho pot provo-car una

deslocalització interna entre aquells països que legislin en aquestalínia i els que no

, aprofitant el mercat únic i la facilitat per moure-hi productes iserveis entre els seus diferents estats. De la mateixa manera, dóna cobertura a lespatronals per fer pressió als governs per avançar en aquesta línia.

www.intersindical-csc.cat www.lespaijove.cat

5.Per què cal oposar-se a aquesta mesura?

El fet de permetre una jornada laboral de 65 hores suposaria un retrocés històricen els drets laborals i obre la porta a què les classes treballadores

realitzin jor-nades de feina un 35% majors

del que l’Organització Internacional del Treballconsidera com a excessives, podria

augmentar l’atur en un 33%

a nivell euro-peu (menys persones treballant més hores poden fer la mateixa feina),

els riscosd’accidents augmenten

com més hores es treballin, les dones veurien trun-cades les polítiques encarades a la corresponsabilitat en les tasques de la llar, elsi les joves patirien jornades abusives en ser un dels elements més dèbils del mónlaboral i, en definitiva, l’empresariat podria fer xantatge a l’estat perquè permetésaquesta legislació i podria fer xantatge a la persona treballadora perquè, de no ac-ceptar la jornada màxima, es contractaria una altra persona.

6.Què marca la legislació actual?

Actualment, a nivell europeu,

els estats no poden permetre jornades lab-orals majors de 48 hores setmanals

. Als Països Catalans sota domini espan- yol, això es tradueix en jornades d’un màxim de 40 hores i, a la Catalunya Nord,des del mes de juliol (quan se suprimí la jornada de 35 hores), el límit el marquenles 48 hores de màxim europees.

7.En quin punt es troba la directiva?

El passat 10 de juny va ser aprovada pel Consell de la Unió Europea i ara ha depassar encara alguns tràmits. Per una banda, el mateix Consell de de la UE ha de formalitzar la seva proposta. Llavors,

el Parlament Europeu tindrà tresmesos per pronunciar-s’hi

(al novembre o al desembre). En cas d’aprovar-se, ja serà vàlida i els estats podran adaptar la seva legislació en aquesta línia; encas que el Parlament introdueix-hi esmenes, aquestes hauran de ser aprovadesllavors pel Consell de la UE (una qüestió molt difícil); i si el Parlament rebutja la Directiva, caldrà crear una mesa que acosti posicions entre ambdós organismes,per tal de mirar de trobar una altra proposta alternativa (que, si no apareix, in- validaria la proposta actual i mantindria la legislació prèvia). El juny vinent hi haurà eleccions al Parlament Europeu, un fet que també pot entorpir el procés.