14/05/2010-Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics ( http://blocgran.cat/?

p=1970 )

maig 14, 2010 |

Fantassin Manel | Estic en una terrassa dun bar comentant amb dos amics com, de seguida que van maldades, els

causants de la crisi corren a proposar la soluci que invariablement passa per abaratir

lacomiadament i reduir encara ms el nostre salari de mil euros (sense tocar el seu, al meu parer excessiu per la seva feina de parsits de luxe).

Un dels meus companys pro clama la soluci dient que, si la crisi la paguen els pobres, a nivell de territori la paga Catalunya, que s la pitjor finanada. Cal la independncia! Tothom a votar una nica (i coneguda) candidatura transversal! Desprs, en la discussi, en demanar-li propostes de

rescabalament dels treballadors, ens respon dient que no s moment dapellar a posicions desquerra sin al sentiment patritic.

-En quin mon vius? li diem. Tothom dels nostre voltant (coneixem la gent del barri) sn gent coneguda, podem dividir-los entre socialistes i convergents, i de tots ells no nhi ha cap que es defineixi independentista, per en sabem dalguns que ho farien si aix els alleugers de langoixa de no poder arribar a final de mes. Fins al punt que el nostre altre company de taula, el tercer de la tertlia, es diu Mohammed, s nascut al Marroc i, junt amb nosaltres dos, sumem els tres nics votants independentistes habituals que hi ha en lentorn.

Tanmateix, arrel daix, ens submergim novament en la disjuntiva intellectual de si guanyar la independncia estenent la indignaci social del poble, o de confiar que ja en tindrem prou amb convergents penedits, sumats a la rauxa daquells fillegs militants que shan autocastrat per lesquerra (per tal dassajar un nou pla dalliberament rpid consistent en desembarcar del facebook a lassalt del poder).

Durant anys i panys loasi, el conformisme catal, derivava de la manca dagressions. Si nosaltres no colpejvem els espanyols no ens reprimem. s daquesta manera que els governs regionals catalans del postfranquisme podien oferir un miratge de continussim espoliats. pseudonormalitat al poble catal a canvi que

Per aix jo crec que ha estat bona idea fer propostes reformistes, com lEstatut, i crec que els sectors

empresarials pujolistes no ho volien, i crec que no ho volien precisament per evitar la inevitable reacci espanyola que trencaria en conformisme catal, perqu lagitaci no s bona pel negoci.

Els catalans de lactualitat som fonamentalment reactius, per tenim la circumstncia (la sort?, ho haurem de debatre!) que la potncia colonial que ens domina s massa depenent dels nostres diners. No pot permetres gaires trets de normalitat democrtica. En conseqncia, lindependentisme catal ha crescut i sha ests com mai (com mai des del seu renaixement en lextrema esquerra dels anys seixanta). Per encara s un independentisme feble, perqu no ha resolt la gran anomalia que suposa que CiU encara shi resisteixi. Tot i aix, s innegable el forat que ha fet, en les files convergents, tota la ignomnia que ens han llanat els vens i tamb lespoli que sha destapat en el context de la reacci espanyola contra lEstatut.

Malauradament encara som febles. Som febles perqu a les comarques perifriques (de la Snia al Segura, a la Franja, a les illes, al nord) domina lenemic. Som febles perqu a les comarques centrals fins els ms arrauxats pequen de regionalistes a lhora de reivindicar tota la naci. Som febles perqu ERC encara no domina el centre-esquerre catal i perqu la majoria de lindependentisme continua sent desquerres tot i haver un centre-dreta regionalista potent per poruc. s en aquest context que han comenat a sorgir iniciatives tendents a acabar destendre lindependentisme cap a la dreta. No s estrany, s realment una urgncia nacional !

Tanmateix, una nova variable entra en joc: la crisi. Com modificar aquest factor el taulell descacs?

Sempre li poso la cara den Jos Sazatornil a aquell comercial catal que mimagino intentant vendre els productes de la indstria catalana per les Espanyes de mitjans del segle passat. Imagino com el client es consideraria insultat per part daquell homenet amb accent estranger que no acceptava la paraula dhonor dun espanyol sin que li exigia una paga i senyal (son unos peseteros estos catalanes!) i compromisos per escrit. Tranquils, que la sang no arribaria al riu! Un i altre esdevenien una parella sistmica: els homes de negocis catalans potser no tindrien poder poltic, i a ms haurien de pagar-se ells les autopistes, els trens i daltres infrastructures, per podrien salvar uns guanys suficients de la botigueta. A ms, e l poble catal tindria uns mnims raonables per viure i fins per importar ma dobra estrangera. Amb les subvencions que rebria Espanya per part duna Catalunya conformada, simpedirien trasbalsos socials que podrien posar en perill la caixa. I desprs de Franco, en accedir aquests grups socials a les institucions autonmiques, la feina tampoc no seria gaire diferent, perqu consistiria en continuar venent-se el pas a canvi de mantenir privilegis i bons sous.

Per ara toca que molta daquesta gent, que s un sector social fonamental, faci el pas al sobiranisme des del centre-dreta regionalista. De quin pas? Dun pas amb gran conscincia tnica? No. Dun pas que ha integrat gent darreu i on molts dels que es creuen de cognoms catalans resulta

que els tenen occitans i que sn tan descendent dimmigrants com tothom. Dun pas on diuen que el catal no s llengua dacollida sin d ascens socials, la qual cosa vol dir que el triomf electoral sobiranista est molt vinculat a aquest ascens social.

Lascens social ja era difcil per manca de poltiques socials degut a la situaci despoli i descanyament de leconomia productiva, per ara ser ms difcil, ats el consens (consens tamb de la burgesia catalana) de que Catalunya ha de collaborar a reduir el dficit. Tamb consens (no reconegut per que podem percebre) entre el poder de Madrid i la burgesia catalana que cal evitar la contestaci dels afectats i que cal aprofitar la crisi per: precaritzar ms el treball, estigmatitzar la immigraci amb lobjectiu dusar-la com a cap de turc per a distreure el personal, convncer els treballadors que treballin ms per menys diners, facilitar els acomiadaments i reduir les prestacions datur (perqu diuen que sin la gent shi acomoda i perd motivaci per cercar feina).

Sense poder refiar-nos dun centre-dreta que es resisteix a les aventures sobiranistes, en un moment que aquest mateix sector es veu erosionat per la indignaci popular catalana reactiva a lagressi hispnica, ara ens submergim en la incertesa de si ens veurem a latur, si els nostres fills no podran estudiar i si no podrem pagar la hipoteca i perdrem la casa. Qu faran aquests sectors autodenominats nacionalistes? Aliar-se com sempre amb Madrid a canvi de la pau social dun poble catal moderadament extorsionat? O tirar pel dret cap a la independncia? I que far la resta del poble, un cop retallades les poltiques socials de cohesi i amb grups dedicats a lestigmatitzaci dels que han arribat una mica ms tard?

Us deia al final del vuit pargraf que s en aquest context que han comenat a sorgir iniciatives tendents a acabar destendre lindependentisme cap a la dreta. No s estrany, s realment una urgncia nacional. Doncs si. Per es tracta diniciatives transversals que no plantegen la uni tctica, en fronts patritics, on dreta i esquerra no es mosseguen la llengua per fan ostentaci de complicitat en ra de la urgncia nacional. Sn formacions que all que fan s retallar el discurs social precisament per lesquerra.

En conseqncia, el poble real, que potser t tots els membres adults en atur i veu amb angoixa que potser no arribar a final de ms, no veu cap sortida patritica a la seva situaci. Pitjor encara, pot sentir inseguretat social per uns lder nacionals que somplen la boca duna transversalitat en la qual no shi veuen en absolut reflectits. La lgica resultant de la desconfiana s la creaci dorganitzacions de classe (i no per aix menys patritiques, sin tot el contrari) i la multiplicaci de loferta electoral. Quantes formacions independentistes es presenten a les properes eleccions regionals?

Per una banda la desitjada majoria social nacionalista que no vol ser independentista. Per laltra ERC que ha estat vista com massa tova, que no ha sabut fer visualitzar ni la seva estratgia ni els seus xits de govern, ni tan sols entre la seva gent, i que tampoc no ha aconseguit fagocitar gaire electorat

del PSC. Desprs els altres que apellen al patriotisme oblidant-se de les poltiques socials en situaci de crisi i que a ms es veuen ja guanyadors. Finalment, en la Catalunya real des treballadors que no arribem a final de mes, la competncia per veure qui lidera la defensa de les condicions socials del poble, amb iniciatives electorals des de lesquerra radical independentista.

I com alternativa a tot aix la candidatura den Laporta. Sintegrar en algun dels xiringos existents o esdevindr una opci carismtica? Ser una soluci que salvar lindependentisme en un moment tant estpidament difcil com aquest, en qu som ms colla que mai i estem ms dividits que mai? O ens acabar de rematar?

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el cam de lalliberament!

Fantassin Manel

14 comentaris

14 respostes

1.

LLus M Mandado i Rossell diu:

m aig 14, 2010 a le s 10:04 am

Quina fallada, els catalans i els occitans sn la mateixa naci o poble, els occitans no sn estrangers, som occitans. A veure si hi entrem en aix.

2.

Crisi: sempre paguem els mateixos dietarihumbert diu:

m aig 14, 2010 a le s 11:02 am

[...] bloc gran del sobiranisme. Atur i espoli entre transversals i carismtics. Conversa de terrassa de bar amb dos [...]

3.

vallfosca diu:
m aig 14, 2010 a le s 11:55 am

Un panfleto molt bo. Les esquerres esteu disposats a anar a la independncia del bra dels independentistes conservadors?. Ja tho vaig preguntar laltre dia i no mhas respost. La Identitat, La Catalanitat et molesta molt es veu Per cert, a Espanya i Catalunya ha crescut el PIB a compte del deute, deute que ha anat a parar en gran part en despesa de subsidi i en les administracions poltiques que el gestionen, esquerres . El Poble , el real i lirreal, avui s feudatari de lestablishment poltic, que ha esdevingut una

classe, entre els que shi compten les esquerres .

4.

Fantassin Manel diu:

m aig 14, 2010 a le s 12:23 pm

-LLUIS M => no s quins requisits cal per a que saccepti que catalans i occitans som o siguem la mateixa naci, per si ho esbrines jo ser el primer a signar a favor.

5.

Fantassin Manel diu:

m aig 14, 2010 a le s 12:27 pm

-VALLFOSCA => ja magradaria que lindependentisme catal no fos en un 99% desquerres, de fet s la principal anomalia que sofreix el nostre pas i cal corregir-ho. I S CLAR QUE ESTEM DISPOSATS A ANAR A LA INDEPENDNCIA DEL BRA DELS (excassos per no dir marginals) INDEPENDENTISTES CONSERVADORS, de fet s una prctica habitual al llarg de la histria de les independncies. El sistema sanomena front patritic. Com es pacta el Front Patritic? Doncs en funci de la correlaci de forces determinada pel reconeixement com a ms patriotes, per part duns i altres i de la societat en general (casualment els fronts patritics histrics han estat liderats tradicionalment pels comunistes, en tant que patriotes ms sacrificats). I no consisteix crear un partit que anula els plantejaments desquerra sin que consisteix en una aliana tctica similar a la que fan els espanyols per a fotrens. No sanula pas el PSOE quan salia amb el PP, ni es fonen en un sol partit anomenat Reagrupamiento! Ara b, pot ser difcil crear un front patritic entre una esquerra independentista i uns inexistents (o extremadament marginals) independentistes no-desquerra. En tot cas, ara la bimba s a la teulada daquells que sembolcallen molt amb la senyera per no saben desprendres del DNI ecspanyol: CiU. 2La catalanitat no em molesta, em molesta que no nhi hagi prou amb aquest 1% que menvolta, que conec personalment, que sn sentimentalment i folklrica catalans i que diuen ser polticament espanyols. Em molesta que per aconseguir la independncia calgui gent dorigen immigrant com jo, per encara em molesta ms que no nhi hagi encara prou, que calgui molta ms gent. Ara b all que ms em fot s que en un context on els nics independentistes som tres (un dels quals marroqu) hi hagi gent que creu que ja som majoria electoral. Qu no tenen ulls a la cara? Que no veuen que cal convncer molta ms gent? Per tampoc no tinc cap dificultat a reconixer que lesquerra catalana (que ha governat en coalici amb lesquerra espanyola radicada a Catalunya) ha coms errors, que el poder corromp i que lestablishment poltic ha esdevingut UN GRUP SOCIAL format per gent tamb de centre-esquerra.

6.

Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:

m aig 14, 2010 a le s 12:33 pm

Els requisists sn els mateixos que per considerar que Vallesans i Pallaresos sn de la mateixa naci, el que cal s no deixar-se enganyar, fins al s. XX hom considerava un sol poble. Els que el van dividir noms per quatre trets dialectals- regionalistes?- que ho expliquin.

7.

Fantassin Manel diu:

m aig 14, 2010 a le s 12:42 pm

El que hem de fer sn accions decidides adreades a la reivindicaci de la unitat i concretar propostes de reunificaci. Aquestes propostes espontnies virtuals: http://ww w.facebook.com/group.php?gid=207163078722 http://ww w.facebook.com/group.php?gid=9622285815 cal convertir-les en programes poltics.

8.

Susanna Casellas Parra diu:

m aig 15, 2010 a le s 8:11 a m

Interessant: molt!. Ja fa molt de temps qu penso qu el malet seny ha estat, durant molts anys, un eufemisme de cobardia, ja s hora que surti la rauxa. I qu lestat espaol no ens vol deixar anar, ni a nosaltres ni a Euskalerria perqu sm la seva guardiola. A ms, si ells mateixos ens tracten de cabrons per amunt: perqu volen que els fem companyia? Respecte als garrepes -hi aix noms s un anecdotari- imagino que ve de la negativa a pagar elsou dels teros, o sigui, no saben ni perqu ho diuen!. Sc mig castellana (que no espanyola)i Tinc molta familia als madriles. Al darrer casament qu van convidar ma mare, que s, per aquest ordre: castellana, espaola y catalana, es va proposar anar a fer un vermutillu, que desprs tots sescaquejaven de pagar. Al final, la castellana es va cabrejar tant qu elsva espetar: Como aqu nadie quiere soltar un duro, lo pago yo, la CATALANA. En aquest cas: visca la mama, qu collons!

9.

vallfosca diu:
m aig 15, 2010 a le s 10:18 am

*FANTASSIN-^]Els desquerres sou lladregots, de on ho treus que el 99% dindependentistes som desquerres? potser ens vols engalipar?, combregar amb pedres de mol? els 350.000 vots que varen votar a ERC lany 2.003, no son catalans desquerres, son catalans amb algunes coincidncies amb les esquerres, les dretes i sobre tot, crec jo, amb el liberalisme. Un altre arrogaci mangurrina que fas, ning vol un sol partit, el que esdevindr ser potser i amb sort, una COALICI , o Candidatura nica. Ah! de moment i amb el teu perms, perdoneu-me la gosaria amo, soc Catal, i el meu opressor s lEstat Ecspanyolo & Friends, i tots aquells catalans que van en contra la Unitat de resposta per a lassumpci de LEstat Catal. Encara, recordo fa dos anys, per a la Diada, com els aclits desquerres varen agredir en una

terrassa al carrer, als independentistes de dretes. Aix s que no em vinguis amb collonades dels collons, ara per ara, no esteu disposats a Sumar, i per tan aneu en contra Catalunya. Per cert, els de dretes son uns cabrons, hi estic dacord, per s ben curis que lesquerre NOMS comet errors, perqu suo bons de collons home bonico a un altre gos amb aquest os.

10.

Fantassin Manel diu:

m aig 15, 2010 a le s 8:31 pm

Vallfosca, no s com ho comptes, aix. Mhe tornat a mirar la composici del Parlament de Catalunya: http://ww w.parlament.cat/web/composicio/grups-parlamentaris i he fet lesfor de tornar-los a comptar. En primer lloc he comptat el nombre de partits independentistes de dretes i desprs el nombre de partits independentistes desquerres. El resultat -llevat que mhagi descomptat- ha estat que el 100% dels partits independentistes que hi ha al Parlament es defineixen desquerra. Llevat que un diputat de dretes shagi presentat per un partit desquerres (la qual cosa implicaria com a mnim una estafa als electors) trobem que el 100% dels vots independentistes han anat a partits desquerra. s clar, aix implica que el 100% dels votants independentistes voten esquerra, i votar esquerra imagino que vol dir ser desquerra (perqu ser de dretes i votar esquerres tampoc no s un gaire bon indicador de salut mental). Per tant, per molt que et repeteixis, jo tinsisteixo que: SI QUE ESTEM DISPOSATS A SUMAR amb els independentistes de dretes. Per el problema s que JA EM DIRS ON SN AQUESTS. A nivell percentual no en conec dindependentistes de dreta, en conec de regionalistes(convergents que no fan fstics a definir-se com espanyols), i conec alguns independentistes de dreta (cinc o sis, per aix en nombre s massa marginal, no suma, com a molt es pot fagocitar). Tot i aix ja et dic que el gran problema de Catalunya s precisament la manca dun independentisme de dreta. Espero que nhi hagi aviat perqu s una urgncia nacional, s la gran anomalia que dificulta el procs independentista.

procs independentista. Tot i aix suposo que aquesta mancana s deguda a que la dreta t ms interessos a lEspanya de la seguretat i lespoli moderat que no pas en un procs independentista defectes econmics incerts. La incertesa no s bona pels negocis! En fi, segons tu els votants del partit desquerres ERC no ho sn necessriament. Aix ens va! I pel que dius de les agressions, no mestranya, s tan possible que hagi passat aix com tot el contrari, per ara no estem parlant dancdotes.

11.

linu diu:
m aig 17, 2010 a le s 11:42 pm

No ens hauriem d discutir entre nosaltres per collonades, que tots volem el mateix!! lo q hauriem d fer es: convencer a la gran majoria de la poblaci perque voti x la independencia, i els motius pels quals sha d fer les millores q podria aportar tenir un estat propi dirigit desde la proximitati fer veure les grans diferencies q ens separen dels espanyols (llengua, cultura) es indiferent q els independentistes siguin d dretes o esquerres, lo important es q els inependentistes vagin a votar, i no tinguin por. PD: recordeu que: LA UNIO FA LA FORA!!!

12.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive De lindependentisme electoral a la naci independentista diu:
m aig 27, 2010 a le s 10:32 pm

[...] -Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics ( http://blocgran.cat/?p=1970 ) [...]

13.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Abans danar a missa cal escorcollar Du per esbrinar qu amaga i qu pretn! diu:
juny 3, 2010 a le s 11:11 pm

[...] -Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics ( http://blocgran.cat/?p=1970 ) [...]

14.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive No perdeu el temps en ximpleries catalanistes ! diu:
juny 18, 2010 a le s 12:03 a m

[...] -Atur i Espoli entre Transversals i Carismtics ( http://blocgran.cat/?p=1970 ) [...]