27/05/2010-De lindependentisme electoral a la naci independentista (http://blocgran.cat/?

p=2113)

De lindependentisme electoral a la naci independentista maig 27, 2010 | Fantassin Manel |

En Manel Bargall ens feia abans dahir una srie de reflexions, la majoria de les quals segurament jo les podria signar (http://ww w.deumil.cat/bloc/2010/05/25/manel/d%E2%80%99estupids-i-

il%C2%B7lusos-a-patriotes/ ) llevat de la frase La naci catalana viu uns moments demergncia nacional que posa en perill el seu futur proper , qui digui que no s aix s estpid o menteix. Per dels qui ho tenen clar que estem davant dun repte que pot fer desaparixer la nostra identitat com a poble . Sc conscient que, en qestionar-la, em poso dins letiqueta de estpid o de mentider, per el que

passa s que AQUESTA IDEA DE QUE ESTEM AL PUNT LIMINAL ENTRE EL TRIOMF I LADU COM A POBLE ja lhe sentida abans dara al menys tres vegades, abans daltres tantes convocatries deleccions, en boca de companys que venien de les lluites de carrer dels anys vuitanta i que tamb estaven posant totes les

esperances en uns comicis electorals, desprs dhaver desmuntat les organitzacions de base que precisament havien fet crixer lindependentisme. Doncs parlant dels ADU COM A POBLE, ens deia no fa pas gaire (al menys des de la meva perspectiva) lenyorat Pierrot Rapsat, que quan els catalans diuen adu, en realitat volen dir a

reveure o fins daqu a una estona (jo crec que aix deu ser contaminaci de lespanyol, perqu tant francesos com italians usen el a reveure). Al cap de poc daquest concert

( http://fantassin.blogspot.com/2006/07/escoltant-pierrot-rapsat-adu-cadaqus.html )

en Rapsat ens

deia

adu

per

sempre,

demostrant que la mort fsica no genera cap mena de

dubtesen quan al significat de la paraula. El que vull dir amb aix s que, o sempre estem en el moment durgncia o no

estem en un moment tant durgncia. Tampoc no vol Compte! dir que

haguem de deixem perdre les oportunitats, per no cal dir adu a res que no sigui Espanya. En canvi si que s cert que ens trobem en un moment interessant de conscincia nacional, i s degut grcies en part, a lexacerbaci espanyola anticatalana derivada del nou Estatut regional dAutonomia. Per qu acollonir-se? Si ja estem a fregar de la majoria social ! Fixeu-vos que, per una banda Reagrupament ser la tercera fora parlamentria, segons ens anunciava ahir la seva web, si lindependentisme va unit. Qu trist voler guanyar, declarar la independncia i dissoldres i ara

haver dalegrar-se de ser (si tot lindependentisme va unit) els tercers per tal dhaver-se de dedicar a temes menors, com els drets dels homosexuals, lavortament, els impostos..! Per cert, que tampoc no sabem si arribarem a saber la postura dels diputats de Reagrupament en aquests temes concrets (o fins i tot si no ser contrria als nostres interessos en tant que persones interessades en lavortament, els drets dels homosexuals, els impostos!). I a ms amb la famosa enquesta de La Vanguardia, que eleva al 37% el vot

independentista

(http://ww w.racocatala.cat/forums/fil/123457/37-dindependentistes-segons-

vanguardia? ) tot i que a les consultes sobiranistes aquest vot sols ha rondat el 15%. Ara, aix si, amb la caracterstica curiosa de que tota aquesta muni dindependentistes diuen que no pensen votar partits independentistes. No dic que aix darrer em sorprengui perqu ja no em sorprn res. De fet, recordo als primers anys norantes del segle passat que vaig conixer una bona colla dex-votants espanyolistes de tota la vida, amb conscincia nacional catalana igual a zero, votant ERC, en el primer xit parlamentari daquest

partit. Quan jo els preguntava el per qu del seu vot em responien estranyats que qu tenia a veure aquell vot amb sentir-se ms o menys espanyol? Es tractava sols duna forma de vot de cstig, o antisistema, o com li vulgueu dir, similar al que ha estat una part del vot que ha rebut Ciutadans. Ara us pot semblar estrafolari que votar ERC pogus ser percebut com antisistema per aquella gent, per en aquella poca hi del havia encara una imatge

pseudoterrorista

catal

independentista.

Posteriorment la imatge de govern dERC ha ajudat a centrar aquest arquetipus i a estendrel pel centre sociolgic. Tanmateix,lindependentisme daquella

poca shavia multiplicat de forma increble durant els quinze anys precedents de lluita i de repressi, i encara hi havia una xarxa organitzativa important, tot i que insuficient, entorn a activitats dagitaci en molts camps reivindicatius. Per en el cas actual un 37 % shauria de poder visualitzar millor; hihauria dhaver una xarxa cvica independentista, per jo no veig ms enll del 15% dels SI a les consultes. Per tant decideixo aconseguir algun element ms danlisi preguntant el meu entorn ms immediat (24 persones), encara que ja s que el resultat ser exageradament diferent de lestudi de la Vanguardia, per tampoc no busco nmeros sin opinions. Tal com esperava, el vot independentista que he recollit ha estat del 80 % (s clar, no ens situem en la gran rea industrial catalana sin en un lloc molt redut i qualificat culturalment). Linteressant de les respostes ha estat el segent: -els que mhan dit que no volen la independncia sn 3 convergents, 2 sociates i 1 dICV. -tots els no-europeus (2 magrebins, un sud-americ i 1 asitic) votarien SI (perqu em sento catal, perqu per ser catal nhi ha prou parlant catal i en canvi per a ser espanyol no nhi ha prou parlant espanyol, perqu no em cauen b els espanyols i perqu els espanyols ens roben). -dels 14 restants que votarien SI a la independncia noms nhi ha 3 que abans votaven independentista. Nhi ha 2 que abans votaven CiU, 3 que votaven ICV i 6 que votaven PSC. -nicament 3 (2 dels 3 que abans votaven ERC i 1 dels no-europeus) estan organitzats al mon associatiu.

-quan els pregunto el per qu de la seva opci les respostes sn majoritriament inconcretes per les ms recurrents no sn dafirmaci sin reactives: pel Tribunal Constitucional i perqu ens roben i perqu ens insulten. -i la gran pregunta: a qui votareu???? Els 3 que abans votaven ERC diuen que votaran ERC, els 2 que votaven CiU diuen que votaran CiU, els 3 que votaven ICV diuen que votaran ICV i els 6 que votaven PSC diuen que tornaran a votar PSC. -Per qu no votes independentista? pregunto a tots i cada un. Excepte els 3 que ja voten ERC tots ho han rebutjat en torn de la idea de que: el problema s la crisi i no pas ser o no ser espanyol. No us sembla aix molt semblant al vot de cstig o antisistema del anys 90? Aquest cop en comptes dun vot ha estat una opini reflectida en una enquesta per sense modificaci de lopci electoral. I per postres veig que la seva percepci del procs sobiranista s molt simplista, relacionant lopci independentista amb uns smbols i uns costums que no sn els seus (en concret em diuen que el terme nacionalisme el relacionen amb la imatge duna mena de Pujol barretinaire i el terme

independentisme el relacionen amb la pardia del Carod de Polnia) ni els motivenperqu em diuen que no els troben atractius. De tota manera trobo ms interessant lenquadrament associatiu dels 3 votants dERC que el rampell dels altres, perqu el seu independentisme s nacional, en tant que cvic i social, i el dels altres s foc dencenalls. Suposo que el problema rau en que el sistema electoral ha substitut la clssica revolta dalliberament nacional reduint-la a una simple opci electoral publicitada durant uns dies cada quatre anys i adreada a de un un poblaci clix o grup que que

compartimentat sidentifica amb

sautoidentifica amb una colors i uns smbols. La histria social de la humanitat ha tendit a lacompartimentaci com a mecanisme per a les gestionar la

generalitat de

persones. La

dialctica de la histria, basada en aquesta compartimentaci, ha configurat el sistema que coneixem, dequilibris entre grups i dadministraci daquests grups per part dels subgrups que els formen (a partir de la lluita /competncia entre ells).

 Els humans hem conformat aquest sistema, o sigui, que probablement respon a les necessitats humanes que deuen estar connectades a la nostra psique: ens causa angoixa no poder

etiquetar grups i persones amb una reducci daquelles de les seves caracte rstiques que ms ens crida latenci. Son compatibles totes aquestes autolimitacions, aquest reduccionisme administratiu, amb lactual procs independentista de Catalunya? Els prossellitistes de la transversalitat sobiranista ens diuen que no i, en coherncia, sn els primers en proposar la moratria partidista, fins que haguem aconseguit la independncia. s lgic, no costa adonar-se que la independncia no s una simple ideologia, sin un procs dagrupaci, dunitat nacional. Tot i aix, encara no som prou madurs (com a naci) per abastar tota la naci. Fixeu-vos que sols ens plantegem lagrupaci dels independentistes amb aquells autonomistes espanyols de partits que no tenen referent estatals (CiU). s til o s estril plantejar el procs sobiranista transversal excloent tanta gent? s coherent parlar dunitat nacional al mateix temps que posem tants lmits a la nostra definici com a subjecte del procs independentista? espaoldelao Els convergents diuen que no, que s per aix que ells renuncien al reduccionisme independentista, perqu la naci la forma tothom, els

independentistes i els no-independentistes. Per, s clar, aix s trampa i ara no toca, ara estem precisament en un moment en qu el nacionalisme ni tan sols el catalanisme- no s compatible amb el manteniment de la uni amb Espanya. Som contradictoris per natura i sovint fins el ms optimistes dels sobiranistes (aquells que creuen que ja tenim el 90% dels vots assegurats) compaginen les crides a la unitat amb el rebuig del 60 % de la parrquia. Uns quants daquests tamb creuen que ens trobem en un moment demergncia en qu o guanyem o es acomiadem.

Pitjor encara, molts

daquests mateixos

bipolars sn els primers a

preconitzar que cal comenar per renunciar a les nostres comarques del Sud (entre la Snia i el Segura) en una espcie dhara-kiri justificat amb la frase si ells volen i fan el seu propi procs ja ens trobarem en el futur. B, ja he comentat que, com deia Pierre Rapsat, els catalans tenim una

manera molt rara de dir adu i que, en tot cas, no s un adu per sempre i que, a risc de semblar jo estpid o mentider, no crec en la emergncia que diu en Manel Bargall, per si que crec que cal aprofitar el moment creant naci. La naci no s crea unint mig parlament, sin que es crea unint tothom. Noms els pasos desestructurats sn plurinacionals (compostos per tnies compartimentades, i en aquest sentit laposta de Carod-Rovira de la simultanetat didentitats nacionals com alternativa al model jacob no s vlida). La uni es crea en la societat civil. U na societat on la catalanitat s molt reduccionista tindr una expressi parlamentria reduda i guanyaran els espanyols, en canvi una societat nacional catalana ser realment transversal si parteix de la realitat del carrer. Nosaltres necessitem, si volem guanyar la independncia, un Parlament que emani duna societat nacional, i nacional s tothom que no sigui espanyol: des de punks fins a pikhos; des de descendents doccitans fins als espanyols i els xinesos nouvinguts; des danimistes, passant per judeocristianomusulmans, seguint per budistes i acabant pels atheoagnstics Conclusi: crec que als anys seixantes i setantes del segle passat, i degut a la manca de participaci poltica, hi havia ms naci en la mesura que hi havia ms organitzaci civil. Ara s lhora de tornar a construir naci (aquest cop en uns perspectiva independentista i europea) per des del carrer. No s lhora dels adus per tampoc de leufria, perqu tot i que hi ha ms independentistes que mai, tamb estem sofrint la manca dexpressi electoral daquest fenomen, segurament degut a que estem intentant construir la casa per la teulada, i si la histria s un pndul, el resultat de no fer-ho b (posant totes les esperances en una votaci i descuidant la lluita al carrer) pot ser la frustraci i nous i innecessaris endarreriments. Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el cam de lalliberament!

Fantassin Manel

 8 comentaris

8 respostes

1.

Jaume diu:
m aig 27, 2010 a les 8:11 pm

Lindependentisme catal est mancat dautocrtica. quan fem un reps a les raons que un catal pot tenir per ser independentista, ens adonem que nhi ha un munt. En canvi, a hores dara, tots sabem que Catalunya, majoritriament, no ho s pas, dindependentista. Aleshores, amb tants arguments a favor, com sembla que nhi ha. qu sest fent malament per a sumar ms i ms rpid? Jo crec que lindependentisme catal sempre ha pecat, al menys, de dos defectes. El primer la seva endogmia social: fa poc, escoltava en un acte relacionat amb la consulta popular de Valls a una de les convidades parlar dels catalans autntics, referint-se als que ho sn de soca-rel (jo mateix em vaig sentir menyspreat!). Per lamor de Du, daquests, dels autntics, quants nhi ha, realment? Per aqi lindependentisme resulta tan antiptic a molta gent. Jo fa temps que vaig renunciar a fer pedagogia fora de Catalunya. Per renoi, aqu s que no hi ha ms remei que fer-la. Cal sortir del forat i apostar per lheterogenetat de la nostra societat. O el projecte passa per una naci plural i a lhora compacta, o aqu no hi ha res a fer. I, el segon problema, latomitzaci en partits i grups diversos, dispars i alguns, fins i tot, un pl friquis.

2.

Albert diu:
m aig 27, 2010 a les 8:30 pm

Per a mi, t el mateix valor lindependentista rempellut que lassociat. Evidentment, el segon segur que ser ms productiu en el sentit que segutament simplicar ms en totes els accions per a fomentar lindependentisme. Ara b, quan es celebri el referndum, tots els vots valdran igual. En aquest sentit, em sembla especialment incoherent largument que ara el ms important s la crisi. Justament, aqu ens s molt fcil argumentar que, sent Estat propi, disposarem dunes eines i recursos molt ms potents per a sortir-ne. I s la nostra feina, dels que desitgem aquesta candidatura transversal que agrupi el mxim dindependentistes, donar-ho a conixer i convncer.

3.

Fantassin Manel diu:

m aig 28, 2010 a les 11:06 am

El problema del rampellut s que potser a lhora del referndum encara t pensat votar aix

o potser en aquell moment decideix votar tot el contrari ! Aquells altres que esmento, que vaig conixer fent vot protesta o antisistema als primers anys noranta, ara voten PSC i ICV.

4.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Abans danar a missa cal escorcollar Du per esbrinar qu amaga i qu pretn! diu:
juny 3, 2010 a le s 11:11 pm

[...] -De lindependentisme electoral a la naci independentista (http://blocgran.cat/?p=2113) [...]

5.

Miquel Estruch Trait diu:

juny 10, 2010 a le s 9:22 am

Excellent article, Manel. Mha agradat molt. Deixam donar-te un altre element de reflexi que lliga amb aix que tu dius en quant a que, malgrat la tendncia independentista dels teus consultats, tots tornaran a votar all que votaven, encara que no siguin opcions independentistes. Doncs b, recents estudis han demostrat que la gent, passi el qu passi, vota gaireb sempre amb el cor, no amb el cap. Aix fa que, els que tenen el cor calent, poden reaccionar votant a la contra en un moment determinat, i fins i tot per despit no votar all que creuen. Cosa que explica determinats resultats en moments concrets que, altrament, no sacaben dentendre. Tamb explica alguns odis entre germans que poden arribar al canibalisme. Per tant, trobo que tens fora ra quan dius que la naci sha de construir (jo diria que permanentment) des de la societat civil. El dirigisme dels partits s, en aquest sentit, intil i potser contraproduent i tot. Tho diu un que s president local dun partit i que arrossega vint anys de militncia intermitent, per que ha estat activista social de forma ininterrompuda des dels 18 anys fins als actuals 55. Per qu ho dic? Doncs per que la cohesi social sobre la que sha de bastir qualsevol projecte nacional ha de nixer i crixer des de baix, de de la relaci entre les persones i des de la complexitat de la xarxa destructures socials que bastim. Les organitzacions poltiques no sn ms que uns altres components, entre tants, daquesta xarxa.

6.

Fantassin Manel diu:

juny 10, 2010 a le s 8:53 pm

Doncs mhavia quedat encuriosit per lenquesta al meu entorn ms proper i he volgut preguntar a altres coneguts ms diversos. El resultat ha estat semblant: votaran independncia i continuaran votant PSC. Tamb altres reflexions sobre el canvi de parella o dequip de futbol. Ho pots llegir a: http://blocgran.cat/?p=2246

7.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive Visca el Tribunal Constitucional !!!! diu:
juny 10, 2010 a le s 11:20 pm

[...] del sondeig que vaig fer fa un parell de setmanes ( http://blocgran.cat/?p=2113 ) en el meu entorn ms proper, sobre la relaci entre el sufragi sobiranista i lelectoral, [...]

8.

El Bloc Gran Del Sobiranisme Blog Archive No perdeu el temps en ximpleries catalanistes ! diu:
juny 18, 2010 a le s 12:02 a m

[...] -De lindependentisme electoral a la naci independentista (http://blocgran.cat/?p=2113) [...]