Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
2007_0905- Mohammed Kheja

2007_0905- Mohammed Kheja

Ratings: (0)|Views: 5|Likes:
Published by Fantassin Manel

More info:

Published by: Fantassin Manel on Sep 07, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

09/07/2011

pdf

text

original

 
2007_0905- Mohammed Kheja(
http://fantassin.blogspot.com/2007/09/mohammed-kheja.html)
 
 
Mohammed Kheja
-No pot ser!De sobte sentia com una mena d'embriaguesa pecaminosa sobreposant-se a lasensació d'infart de fa sols uns segons. El temps passava lent en aquells segonsperò per Mohammed Kheja la diferència entre tenir unes fraccions de segon itenir uns segons pot ser la diferència entre la vida i la mort.-"Mohamé Queja"! -proclamà el policia espanyol-. Se parece, como todos losnombres moros, pero el que buscamos se llama "Gesha".-Lload sigui Déu el misericordiós! -pensà- els policies espanyols hauran rebut elseu nom per telèfon. Donat que aquell nom, del passaport robat que duia, vapassar a la grafia llatina a França o al Marroc, segueix la fonètica francesa.Segurament si hagués fet els papers a Espanya l'haurien escrit "Gesha". I tambéper sort aquest policia no està gaire cultivat.Novament s'horroritzà quan va veure el passaport passar per les mans delsdiferents agents que, per pura prepotència, el tenien retingut i encanonat mentrefeien veure que eren pèrits de l'anàlisi de documents, llegint cadascú en veu altael mateix nom mal pronunciat.Tanmateix, un dels homes que esperava torn duia una insígnia de la policia deCatalunya. No tenia cap dubte de que aquest no llegiria en espanyol "Queja" sinóque entendria allò que els espanyols dirien "Gesha", perquè la forma comescriuen aquests sons els catalans és similar a la francesa.Quan el mosso d'esquadra prengué aquell passaport a Mohammed Kheja no vadubtar ni un moment a saltar damunt dels homes que l'encanonaven, ara ja mig
 
distrets, fent-los caure per terra i fugint. No tenia por de morir, sinó de sernovament empresonat i torturat.Només feia quatre dies que havia tornat de Guantánamo. Només feia cinc diesestava disposat a ser un agent secret dels Estats Units, perquè aquell àrab -i bonmusulmà-, que intercedia al seu favor sempre que els infidels el terroritzaven,l'havia convençut. Aquell home havia cregut en la seva innocència, haviaconvençut els seus carcellers de que la detenció era un error, que l'havien confósamb algú altre, algú tan cruel com per massacrar innocents.També sentia altres sensacions desagradables, com culpa i vergonya, i no sabiamassa bé per què, però va sentir-se alleugerit quan va acceptar convertir-se enespia. També les amistats que va fer entre els ciutadans araboamericans que vaninteressar-se per ell, visitant-lo, així com les fotos i vídeos que aquests vanmostrar-li sobre la felicitat i la llibertat que tenien els musulmans a Amèrica per apracticar la seva fe, van acabar de convèncer-lo.Tot va tornar a capgirar-se amb la visita dels agents que venien a fer-se càrrecd'ell. Va resultar que eren espanyols i que se l'emportarien a Madrid. Fins i totvan donar-li una nova identitat, amb un passaport d'algú que deien que ja no elnecessitava, així com una feina tapadora i un pis de lloguer a Madrid. Peròaquests homes van fer-lo sentir-se invisible, parlant amb el seu protector àrab deGuantánamo com si ell no estigués davant o com ni no pogués entendre'ls.Bocamolls, potser havien rebut instruccions de ser discrets, però quan l'ara jaanomenat Mohammed va voler presumir que també sabia parlar català juntamentamb els altres set idiomes que dominava, els agents espanyols es vandescontrolar ...i de pas van xerrar massa:-Para que te enteres, no te seleccionamos por hablar la jerga catalanufa, es más,eso te hace sospechoso de ser un moro filocatalino. Te seleccionamos por saberidiomas importantes, por no tener familia, por no ser anticristiano y porque no temosqueas cuando te llaman moro.-Por qué creeis saber todo eso de mi? -va demanar, incrèdul.Els altres van respondre amb posat prepotent i sense poder amagar al sevasatisfacció:-De tu conversación con cierta turista rubia en tu país que en el último momentono te supiste llevar a la cama.
 
Havia conegut una turista espanyola feia cinc anys. Ara recordava com ella lihavia preguntat com no se sentia insultat per termes racistes com "moro" i ellhavia estat encantat d'explicar-li que "moro" no feia referència al color de la pell,o sigui, a moreno, sinó que era a l'inrevés. En les províncies del nord de l'imperiromà, i també segles després, la gent parlava de tenir la pell bruna o bronzejadacom els andalusos o com els moros, és a dir, que semblaven moros -estavenamorenits- de tan bruns. I també recordà com li havia explicat que els moroseren, en l'antiguitat, els dignes ciutadans romans i cristians de la provínciaromana de Mauritània. I que en la conquesta àrab d'Hispània encara erencristians. I que el mateix bisbe catòlic de Sevilla anava al front de les tropesinvassores. Més tard serien islamitzats i arabitzats. En realitat no sabia segur, nili importava, si allò era veritat o no, però així va recordar haver-ho sentit al'escola, de petit, i així ho va utilitzar per a intentar lligar amb la rossa turistaespanyola, fent-se el llest però sense que en realitat tingués cap interès per capaltra història que no fos la del futbol.Allò que acabaven de fer-li entendre els agents espanyols era que va serseleccionat molt abans de cap atemptat, i que sols els interessava perprescindible, donada la manca de família, i per certes habilitats. També que unaespia espanyola -probablement psicòloga- va acabar de fer-ne un perfil,considerant-lo apte per a ser manipulat si prèviament era raptat amb falsesacusacions i posteriorment mancat de drets humans, maltractat i enganyat ambfalsos amics als quals deuria confiança i gratitud.La seva fugida posterior fou de pel·lícula i, com a les pel·lícules, semblava quehauria d'acabar mort a pocs metres de França on havia pensat que podriaamagar-se. Els policies, sorpresos per la reacció de qui no creien que fos el fugitiuque cercaven, intentaven recuperar l'equilibri i disparar les seves armes. Desprésde córrer uns metres més cap a la ja ara inexistent duana fronterera, i tot justamagat darrere d'un cotxe, començaven a sonar els primers trets. Després lafoscor...Cinc anys més tard sortia de la presó de La Santé, a París. Havia fet bons amics isempre els deia que havia tornat a néixer quan va obrir els ulls i li van explicarque els gendarmes l'havien pres a la seva banda de la frontera i no van atrevir-sea lliurar-lo als espanyols fins que no ho decidís alguna autoritat. A partir d'aquí,malgrat les ganes que tenien els francesos per lliurar-lo, tot va complicar-se: la justícia espanyola no va aportar la documentació necessària, les dades erenerrònies i contradictòries, a més Mohamed Kheja portava documents quesemblaven indicar que es tractava d'un agent espanyol, i havia dubtes sobre elseu comès a França. Finalment l'advocat assignat -que en privat va confessar-liser un agent de l'espionatge francès- va explicar-li que havien negociat amb elsespanyols el seu alliberament previ empresonament -també amb acusacionsfalses- durant cinc anys a França, si en aquell temps no feia declaracions a lapremsa. La decisió definitiva va venir amb la intercessió d'una ONG en la qualconfiava que es va comprometre a fer-lo desaparèixer d'immediat quan, al cap decinc anys, sortís de La Santé, no fós que al poc de sortir una bala perduda elsilenciés per sempre.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->