No podem obviar l’evidència: el 12 d’octubre, res a celebrar!

S’acosta un altre 12 d’octubre, aquesta festa «nacional» espanyola que prové del reciclatgede l’antiga «Fiesta de la raza», però que, essent ara «Fiesta de la Hispanidad», canvia elnom i manté l’esperit de diada reaccionària i de lloança d’un passat colonialista i deldesig d’un futur imperial.En el marc d’aquesta celebració i en coherència amb ella, aquests últims dies somtestimonis de l’enèsim intent per part del ministeri de la Guerra espanyol, amb la seva«progressista» ministra al capdavant, d’humanitzar l’exèrcit espanyol, amb tot el que ellrepresenta (no deixa de ser remarcable que s’equipari el que representa un exèrcit ambuna diada «nacional» d’un estat que es pretén modern).Així, s’ha impulsat una nova campanya publicitària que ens ven la guerra com una via capa la pau i que gairebé equipara el fer-se soldat amb esdevenir boy-scout, obviant moltesqüestions de profunda rellevància.D’aquesta manera, s’obvia que l’exèrcit espanyol està a l’Afganistan en una missióanomenada humanitària, quan en realitat està participant d’una guerra auspiciada pelsEstats Units d’Amèrica pel control d’una zona important pels seus interessos econòmics.També s’obvia que fins fa uns anys aquest mateix exèrcit formava part del contingentmilitar que massacrava, i avui dia encara massacra la població de l’Iraq, un altre cop pelsinteressos econòmics de les grans transnacionals occidentals.Aquest mateix any, en què el ministeri de la Guerra espanyol celebra el 88è aniversari dela creació de la «Legión Española», se segueixen obviant realitats, i és que, amb aquests88 anys d’història de la «Legión», també estan commemorant episodis de repressió ibrutalitat vers la classe treballadora del conjunt dels pobles de l’estat: només cal recordarels fets de 1934, a Asturies, on la «Legión» comandada pel Coronel Yagüe va reprimirsalvatgement la classe treballadora sublevada en defensa dels seus drets; així com nopodem oblidar l’alçament militar del 36 en contra del legítim govern de la II República al’Estat espanyol, un trist episodi de la nostra història contemporània en el qual la «Legion»a la aquest govern socialista celebra el seu 88è aniversari, així com l’exèrcit espanyolque vol humanitzar, van ser els qui van sumir als Països Catalans i a la resta dels poblesde l’estat en la llarga nit dels feixisme; mentre que tampoc podem girar la cara areminiscències que encara sentim pels nostres carrers, amb total connivència amb lesadministracions espanyoles, com en el cas de la concentració ultradretana convocadapel proper 12 d’octubre a Tarragona.Ara diuen que estem en democràcia, que l’exèrcit espanyol s’ha modernitzat i és unainstitució demòcrata com la que més i que han depurat els elements franquistes existentsen el seu si, i potser els vells carcamals reaccionaris ja no hi són, però s’obvia que en les

Espai Jove de la Intersindical-CSC

espaijove@intersindical-csc.catwww.lespaijove.cat

Espai Jove de la Intersindical-CSC

espaijove@intersindical-csc.catwww.lespaijove.cat

files de l’exèrcit hi ha un bon nombre de militants de l’ultradreta espanyola que no dubtenen fer servir la força i assassinar persones que no creuen en els mateixos postulats queells defensen. Vestit de verd o de civil, no podem obviar que qui va assassinar el companyCarlos Palomino al metro de Madrid fou un militar membre d’un grup d’extrema dreta.Ens diguin el que ens diguin, no podem obviar que l’exèrcit espanyol existeix per la defensade l’espanyolisme, el patriarcat i els interessos del gran capital.Així, la mateixa Constitució espanyola reserva a l’exèrcit espanyol la «Sagrada Unidadde la Patria». Això, com a independentistes catalans i catalanes que som, ens converteixen enemics i enemigues de l’exèrcit espanyol.Igualment, per molt que el «progressista Zapatero» realitzés la jugada simbòlica de situaruna dona al front del ministeri de la Guerra (amb tot el rebombori que va causar), la instituciómilitar ha representat i segueix representant el patriarcat en estat pur i les conductesmasclistes d’alguns dels seus membres així ho demostren. Els exemples que podemtrobar en la premsa d’actituds patriarcals i violentes envers les dones protagonitades permilitars espanyols són un fet comú i conseqüència lògica de les actituds retrògrades quea l’exèrcit s’hi reprodueixen, motiu pel qual celebrar que la dona està plenament integradaen aquesta institució és d’una hipocresia enorme.*Pel que fa a la defensa dels interessos dels poderosos, la història de l’exèrcit espanyolens ha mostrat que aquesta institució sempre ha estat al costat de la gran burgesia,menystenint les vides de les classes treballadores. Els esmentats fets de maig del 34,l’alçament militar del 36 i la dictadura feixista del General Franco són mostres que nopodem obviar que l’exèrcit sempre ha estat el garant dels interessos econòmics delspoderosos. Igualment, les recents guerres en les que ha participat i hi segueix participantaquest exèrcit són en defensa dels interessos econòmics dels que més tenen a nivellglobal, saquejant pobles i recursos per afavorir al gran capital espanyol.Per molt que ens vulguin fer veure el contrari, no podem obviar que l’exèrcit espanyol éssímbol d’espanyolisme i de defensa d’uns interessos determinats. El feixisme és elcapitalisme dut fins als últims nivells i, per fer aquest pas, la fidel institució militar espanyolahi ha estat i sempre hi estarà.El 12 d’Octubre no hi ha res a celebrar!Barcelona, 12 d’octubre de 2008

* informació extreta de kaosenlared:

- Maig de 2006:

Detingut a Salamanca un militar jubilat per apunyalar la seva dona i incendiarl’habitatge.

- Abril de 2007:

El fiscal sol·licita 5 anys de presó per quatre membres de la Guàrdia ReialEspanyola que van abusar d’una companya el 2004.