PQPI Practica 1 Electricitat

PQPI - lampisteria
Prctica Taller1 - Electricitat
09/2011
P-1 Electricitat
El lampista, a ms de fer les connexions d'aigua en bombes, termos, calderes, etc., tamb hauria de tenir uns coneixements bsics de com realitzar les connexions elctriques d'aquests aparells i de la potncia elctrica de connexi que requereixen. Per aquesta ra, la primera prctica de taller ser la de muntar circuits elctrics senzills i practicar amb ells l's del polmetre. Aquestes prctiques serviran per aprendre a:

mesurar tensi mesurar intensitat calcular la potncia elctrica absorbida per un aparell elctric conixer el funcionament d'un interruptor, commutador i creuament elctric mesurar continutat i resistncia elctrica
P-1.1 Coneixements terics L'electricitat s una forma d'energia que utilitzada per a: fer funcionar motors, p. ex. bomba d'aigua generar calor, p. ex. termo elctric illuminar, p. ex. llum fer funcionar aparells electrnics
Com es veu en aquests exemples, l'energia elctrica es pot transformar en calor (termo), moviment d'aigua (bomba), radiaci (llum). Aquesta caracterstica de l'electricitat, de poder transformar-se fcilment en qualsevol altre tipus d'energia, la fa molt valuosa.
Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL
pg. 1 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
En la naturalesa no es donen reserves d'electricitat que puguin aprofitar-se. Per aconseguir electricitat s necessari generar-la en centrals elctriques. Generar, transportar i emmagatzemar electricitat sn processos complexos que requereixen emprar recursos naturals (carb, petroli, gas. urani) i causen gran impacte ambiental (CO 2, residus nuclears), per aix hem d'intentar reduir el consum elctric al mnim possible.
Vdeos: http://www.youtube.com/watch?v=_h5EQlI6Jfg&feature=related
P-1.2 El circuit elctric Per observar l'efecte de l'electricitat s necessari un circuit elctric. El circuit elctric est compost per una font d'electricitat (generador), un aparell que funciona amb electricitat (consumidor) i els cables conductors que uneixen al generador amb el consumidor, conduint l'energia elctrica des del seu origen (generador) a la seva destinaci (consumidor). Un circuit de calefacci, s'assembla a un circuit elctric perqu tamb condueix energia, en aquest cas calor, del generador al consumidor. En el circuit de calefacci el generador (de calor) s la caldera, el consumidor el radiador (emissor de calor) i els conductors de la calor sn les canonades. En el circuit de calefacci el mitja portador de calor s aigua. Tots dos circuits han d'estar tancats per poder conduir l'energia del generador al consumidor.
pg. 2 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Un cas molt senzill s el d'un circuit compost per una pila (generador) un llum (consumidor) i els cables de connexi entre pila i llum (conductors).
Smbolos elctricos comunes
pg. 3 de 36
PQPI - lampisteria P-1.3 L'interruptor
09/2011
Per a desconnectar un consumidor cmodament (p. ex. apagar el llum) s'utilitza un interruptor.
A l'interruptor es connecten 2 cables conductors.
P-1.4 Construcci d'un interruptor Construeix un interruptor segons el segent croquis :
pg. 4 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.5 Muntatge circuit elctric Descripci: Circuit en el qual amb un interruptor s'encn i apaga un llum. Exercicis:

Dibuixa l'esquema elctric del circuit amb tots els seus components. Munta el circuit. Mesura la tensi en el llum i dibuixa l'esquema incloent el voltmetre. Mesura el corrent elctric (intensitat) que recorre el circuit i dibuixa l'esquema incloent-hi l'ampermetre.
pg. 5 de 36
PQPI - lampisteria P-1.6 El commutador
09/2011
El commutador s un interruptor amb 2 sortides. Es pot utilitzar per connectar 2 consumidors alternativament. Permet connectar el consumidor 1 o el consumidor 2. En la prctica podem trobar commutadors en el quadre de comandament d'un grup de pressi amb dues bombes. El commutador permet triar el funcionament de la bomba 1 o de la bomba 2.
Conmutador
Al commutador es connecten 3 cables conductors.
pg. 6 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.7 Construcci de un commutador Construeix un commutador segons el segent croquis:
pg. 7 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.8 Muntatge circuit elctric Descripci: Circuit en el que con un commutador encn i apaga alternativament un llum. Un interruptor ha de desconnectar ambdos llums. Exercicis:
Dibuixa l'esquema elctric del circuit amb tots els seus components. Munta el circuit. Mesura el corrent elctric (intensitat) que recorre l'interruptor i dibuixa l'esquema incloent l'ampermetre
Mesura la tensi i corrent en cada llum i dibuixa l'esquema incloent-hi voltmetre i ampermetre. Conmutador
Conmutador
pg. 8 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Imagen P1.8 - 1
pg. 9 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Detalle 1 imagen P1.8 - 1
Detalle 2 imagen P1.8 - 1 Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL pg. 10 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.9 Muntatge circuit elctric Descripci: Circuit en el qual amb dos commutadors s'encn i apaga un llum en accionar qualsevol dels commutadors. Exercicis: Dibuixa l'esquema elctric del circuit amb tots els seus components. Munta el circuit On s'utilitza aquest tipus de circuit?
Conmutador 1
Conmutador 2
pg. 11 de 36
PQPI - lampisteria P-1.10 El creuament
09/2011
El creuament s un interruptor amb 2 entrades i 2 sortides. Un exemple d'utilitzaci s el d'apagar i encendre un llum des de 3 o ms punts de comandament.
Cruzamiento
Cruzamiento
Cruzamiento
Posicin 1 Conmutador 1 Cruzamiento
Posicin 2
Conmutador 2
Posicin 1
Conmutador 1
Cruzamiento
Conmutador 2
Posicin 2
Al creuament es connecten 4 cables conductors.
pg. 12 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.11 Construcci d'un creuament Construeix un creuament segons el segent croquis:
pg. 13 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.12 Muntatge circuit elctric Descripci: Circuit en el qual amb dos commutadors i dos creuaments s'encn i apaga un llum en accionar qualsevol dels commutadors o creuaments. Exercicis: Dibuixa l'esquema elctric del circuit amb tots els seus components. Munta el circuit On s'utilitza aquest tipus de circuit?
Conmutador 1
Cruzamiento 1
Cruzamiento 2
Conmutador 2
pg. 14 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.13 Muntatge d'un cable per mesurar intensitat de corrent i tensi en un consumidor connectat a un endoll Per conixer el corrent que absorbeix un aparell (consumidor), necessitem obrir el circuit i intercalar el polmetre. Muntant en l'extrem d'un tram de cable conductor un connector femella, un connector mascle en l'altre extrem i interrompent un dels conductors, al que es connecten 2 borns, disposem d'un cable interromput en un dels seus conductors al que resulta fcil connectar el polmetre per mesurar la intensitat del corrent. Per mesurar tamb la tensi, s'intercala un born en l'altre conductor.
pg. 15 de 36
PQPI - lampisteria Exercici:
09/2011
Mesura la intensitat de corrent dels segents aparells. Anota la potncia en W que figura en la placa de dades de l'aparell. Taula intensitat potencia Aparell Ordinador Frigorfic Aire condicionat Termo elctric Caldera de calefacci Trempant Intensitat en A Potncia en W placa de dades
pg. 16 de 36
PQPI - lampisteria P-1.14 La potncia Experiment:
09/2011
Puja les dues plantes del rebedor a la segona planta. Puja dues vegades, una a poc a poc i una altra rpid. Cronometra quant temps necessites per pujar-les. La potncia (P) s la quantitat de treball (W) que es realitza en un determinat temps (t). Per exemple, per pujar des del rebedor de l'institut, situat en la planta baixa a la segona planta, hem de treballar pujant les escales. Pujant a poc a poc es triga aproximadament 90 s, pujant rpid 45 s. El treball de pujar s el mateix, dues plantes, la potncia necessria per realitzar el treball s el doble pujant rpid. P = Work/ t Work = P x t Worksubir 2 plantas = Prpido x 45 s = Pdespacio x 90 s Prpido = 2 x Pdespacio La diferncia entre pujar a poc a poc les escales i pujar-les rpid s que pujant-les rpid fem major esfor. La potncia est relacionada amb la velocitat (v) i la fora (F). P=Fxv Si augmentem la velocitat pujant les escales, augmenta la potncia. La fora necessria que fem amb les cames en els graons s la d'aixecar el pes del nostre cos. La fora que fem amb les nostres cames s la mateixa, pugem rpid o a poc a poc. L'esfor s major pujant rpid, ja que pugem major nombre de graons per segon. Si pugem a poc a poc, per carregats amb la motxilla, la velocitat no augmenta, per l'esfor (la potncia) s, perqu la fora que necessitem fer amb les cames per pujar cada gra s major, per ser major el pes que pugem (el del nostre cos i el de la motxilla). En l'electricitat, la fora que fem amb les cames equival a la tensi (V) i la velocitat amb la qual pugem les escales a la intensitat (A). La potncia elctrica d'un aparell es calcula multiplicant la tensi per la intensitat

La potencia P es mesura en Watts (W) La tensi O es mesura en Volts (V) La intensitat de la corrent I es mesura en Amperes (A) pg. 17 de 36
PQPI - lampisteria P=UxI W=VxA Exercici:
09/2011
Calcula les potncies dels aparells que la seva corrent vas mesurar en l'exercici anterior. Resultat: La tensi en les preses de corrent domstiques s fixa, d'aprox. 220 V. Per tant, a major potncia, major intensitat.
pg. 18 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.15 Consum d'energia elctrica El consum d'energia elctrica es mesura amb un comptador de kilowattshora (kWh). Cada habitatge amb subministrament elctric disposa del seu propi comptador.
El consum elctric es calcula multiplicant la potncia elctrica d'un aparell pel temps de funcionament. Wel = Pel x t Normalment el consum elctric d'un habitatge varia al llarg del dia, depenent del funcionament dels consumidors elctrics (rentadora, forn, aspiradora, frigorfic, etc.).
pg. 19 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Exemple de consum elctric en un habitatge al llarg d'un dia. Intensidad (Potencia) 10 A (2200 W)
Lavadora 660W Horno 1760W Termo 1320W Aire acondicionado 660W
5A (1100 W) Intensidad media 2,46 A
Frigo 220W Wel
Frigo 220W
2 Intensidad (Potencia) 10 A (2200 W)
10
12
14
16
18
20
22
24
tiempo en horas
Termo Frigorfico Lavadora
5A (1100 W)
Horno Aire acondicionado
10
12
14
16
18
20
22
24
tiempo en horas
pg. 20 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Frigorfic Termo Rentadora Forn Aire condicionat
Intensitat en A (Potncia en W) 1 (220) 6 1 (1320) 3 3 (660) 8 1 (1760) 3 4 (660)
Hores de funcionament dels aparells elctrics 24
Consum elctric en Wh Frigorfic Termo Rentadora Forn Aire condicionat 220 W x 24 h 1320 W x 1 h 660 W x 3 h 1760 x 1 h 660 W x 4 h 1320 1980 1760 2640 5280
El consum elctric total en 24 h es de 12980 Wh. 1 kWh = 1000 Wh La potncia mitjana s de P = Wel / t = 12980 Wh / 24 h = 540,8 W La intensitat mitjana s de I = P / U = 540,8 W / 220 V = 2,46 A.
pg. 21 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
pg. 22 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
En les bateries i els acumuladors s'emmagatzema energia elctrica. L'acumulador de l'ordinador porttil de la imatge s capa d'acumular:
Wel= 4 Ah x 11,1 V = 44,4 Wh
Amb aquest acumulador podrem fer funcionar un llum de 5 W durant aprox. 8 hores o una de 20 W durant aprox. 2 hores. t = Wel / P = 44,4 Wh / 5 W = 8,9 h t = Wel / P = 44,4 Wh / 20 W = 2,2 h
pg. 23 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.16 La resistncia elctrica La resistncia que un aparell oposa al pas de la intensitat del corrent elctric es calcula de la segent forma: R=U/I =V/A Ejercicio: Calcula les resistncies dels aparells la potncia dels quals vares calcular en l'exercici anterior.
Resultat: Com ms gran s la resistncia d'un aparell, menor s el seu corrent.
pg. 24 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.17 Teoria de la electricitat El corrent elctric est compost per electrons, que sn un component dels toms amb crrega negativa. La crrega negativa dels electrons d'un tom est compensada per la crrega positiva dels protons de l'tom. L'tom est en equilibri quan el nombre d'electrons s igual al nombre de protons del nucli de l'tom. Al separa un electr d'un tom es genera una crrega negativa (l'electr) i una crrega positiva (l'tom on falta un electr). Entre l'tom positiu i l'electr negatiu actua una fora d'atracci (semblant a la fora magntica entre imants). L'electr i l'tom positiu s'atreuen per tornar a establir l'equilibri de crrega, en el qual el nombre d'electrons de l'tom s igual al nombre de protons. Aquesta fora d'atracci entre crrega negativa i positiva s l'origen de la tensi elctrica.
En els materials conductors de l'electricitat com p. ex. metalls, els electrons poden moure's d'un tom a un altre, formant un corrent elctric, sempre que el circuit estigui tancat, s a dir, que els electrons puguin moure's sense interrupci a travs del generador, els cables conductors i el consumidor. El corrent elctric es diferencia en contnua i alterna.
pg. 25 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.17.1 Corrent contnua Les piles o els acumuladors elctrics subministren corrent continu. En ells, a causa d'uns processos qumics, els electrons es concentren en el pol negatiu, l'altre pol, en el qual falten els electrons, es diu pol positiu.
Polo positiu +
Bateria per a autombil composta de planxes de plom en un bany d'cid sulfric.
Polo negatiu El smbol del corrent continu s CC (corrent continu) o DC (direct current)
La direccin El corrent continu es mou en una nica direcci. El corrent d'electrons es mou del pol negatiu (acumulaci de crrega negativa) al positiu (acumulaci de crrega positiva).
pg. 26 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
En una bateria, a causa del procs qumic que causa la concentraci d'electrons en el pol negatiu i la conseqent concentraci d'toms amb crrega positiva en el pol positiu, es produeix la tensi elctrica entre els pols (positiu i negatiu). Com ms gran s la concentraci d'electrons separats dels seus toms major s la tensi. En unir els pols amb un conductor, els electrons del pol negatiu cerquen els toms del pol positiu, circulant a travs del conductor. El conductor ofereix una resistncia al pas del corrent elctric que depn principalment del seu material, de la seva longitud i de la seva secci. Com ms llarg s el cam a recrrer pels electrons per arribar del pol negatiu al positiu, menor s el corrent elctric circulant. Per facilitar el pas del corrent elctric entre els pols de la bateria es pot augmentar la secci del conductor. Experiment:

Compara el corrent dels circuits 1, 2 i 3. On penses que ser menor, on major? Mesura el corrent que passa per cadascuna de les bombetes dels circuits i la tensi que cau en cadascuna de les bombetes. Calcula la resistncia de cadascuna de les bombetes. Calcula la potncia en cadascuna de les bombetes i la potncia total en cadascun dels circuits.
Circuito 1
Circuito 2
Circuito 3 I 31
I1
I2 I3
I 32
pg. 27 de 36
PQPI - lampisteria P-1.17.2 Corrent altern
09/2011
El corrent altern, a diferncia del continu, canvia la seva direcci de flux. En el subministrament elctric domstic, la tensi habitual s de 220 V i la freqncia de 50 hertz (Hz). Aix significa que el corrent canvia la seva direcci cada 0,01 segons. Si mesurssim la polaritat de la tensi en una presa de corrent a cmera lenta, podrem observar el segent:
Canvi de polaritat de la tensi a 50 Hz
0,01 s
0,01 s
0s
0,01 s
0,02 s
El corrent altern t l'avantatge sobre el continu que s ms senzill de transportar des de les centrals elctriques als nuclis urbans i els habitatges. El smbol del corrent altern s CA (corrent altern) o AC (alternating current)
pg. 28 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
P-1.18 Distribuci del corrent domstic En un habitatge, l'electricitat es distribueix des del quadre de comandament i protecci.
El quadre elctric est compost per:
ICP interruptor de control de potncia, desconnecta el corrent de tot l'habitatge quan aquesta supera el lmit contractat. ID interruptor diferencial, desconnecta el corrent en detectar fugides de corrent a terra, protegeix a les persones p. ex. en cas de derivaci de tensi a la carcassa d'un electrodomstic. PIA- petits interruptors automtics, protegeixen als cables conductors contra escalfament excessiu per sobreintensitats i curtcircuits.
Exercici: Inspecciona els quadres elctrics de la teva casa i del centre educatiu i identifica els components.
pg. 29 de 36
PQPI - lampisteria P-1.19 Corrent monofsica
09/2011
Per al subministrament de corrent monofsica sn necessaris 2 conductors, un anomenat fase (marr o negre), un altre anomenat neutre (blau). El corrent elctric recorre fase i neutre. Un tercer conductor anomenat de protecci o terra (verd -groc) es connecta a totes aquelles peces metlliques, normalment exteriors, dels aparells que no hagin de rebre tensi elctrica, com p. ex. la carcassa d'una rentadora. Els electrodomstics habitualment funcionen amb corrent monofsica. Les preses de corrent domstiques han de tenir tres contactes. Dos dels contactes sn femella (forats) per a fase i neutre. En les preses de corrent SCHUKO, el contacte de protecci (terra) est en els laterals. SCHUKO ve de l'alemany, significa Schutzkontakt, contacte de protecci. Presa de corrent SCHUKO
Contactes de protecci connectats a terra
pg. 31 de 36
PQPI - lampisteria P-1.20 Corrent trifsica
09/2011
Els aparells que requereixen una potncia elctrica superior a uns 3000 W (3 kW), com p. ex. forns o bombes de gran potncia, solen funcionar amb corrent trifsic. Per al subministrament de corrent trifsic sn necessaris 4 conductors, tres anomenat fases (marr o negre) i un neutre (blau). El corrent elctric recorre fase i neutre. Igual que en el corrent monofsica s'afegeix un conductor de terra (protecci). F1 F2 PE F3
pg. 32 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
Enlaces de inters: http://www.dav.sceu.frba.utn.edu.ar/homovidens/alejandro_gullo/final/introduccion.htm http://www.youtube.com/watch?v=Qbw8kyXaC54&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=8lILN66arVk&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=scO3BFwjQvk&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=29JrvWxrGSw&feature=related http://www.publysoft.net/~watios/cuadros%20de%20mando.htm http://www.youtube.com/v/boAw3wfANoE?fs=1&hl=de_DE Preguntes: Dibuixa l'esquema d'un circuit elctric amb un llum, una pila i un interruptor. Amb l'interruptor s'apaga i encn el llum. Dibuixa l'esquema d'un circuit elctric amb un llum, una pila i dos commutadors . Amb els commutadors s'encn i apaga el llum cada vegada que s'acciona algun d'ells. Dibuixa l'esquema d'un circuit elctric amb un llum, una pila, dos commutadors i dos creuaments . Amb els commutadors i els creuaments s'encn i apaga el llum cada vegada que s'acciona algun d'ells. Dibuixa l'esquema d'un circuit elctric amb un llum, una pila i un ampermetre. Dibuixa l'esquema d'un circuit elctric amb un llum, una pila i un voltmetre. Amb un voltmetre i un ampermetre podem mesurar la tensi i corrent d'un electrodomstic. Dibuixa com els connectaries a cable de la imatge. Posa el nom a cadascun dels conductors. Com estan relacionats el treball i la potncia? Com es calcula la potncia elctrica i en qu unitat es mesura? En qu es diferencien el corrent d'una bateria d'autombil i la d'una presa de corrent domstica? Qu significa CC i AC i qu smbols els corresponen? Per mesurar la tensi d'una presa de corrent domstica en quina posici posaries el selector del polmetre? ACA, DCA, ACV, DCV Com es diuen els pols d'una bateria? Com es diuen els portadors de crrega que circulen a tarvs d'un cable conductor de coure i com s la polaritat de la seva crrega? Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL pg. 33 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
En quina unitat es mesura el corrent elctric (intensitat)? En quina unitat es mesura la tensi elctrica? Com s l'origen de la tensi elctrica? De qu depn la resistncia d'un cable conductor? Per qu els ocells que es posen sobre els cables conductors d'alta tensi no s'electrocuten? En quina unitat es mesura la tensi? En quina unitat es mesura el corrent? En quina unitat es mesura la resistncia? En quina unitat es mesura la potncia? En quina unitat es mesura el consum d'energia elctrica? Damunt la bateria d'un cotxe estan indicats les segents dades: 12V 60Ah Quanta energia elctrica acumula aquesta bateria estant carregada? El cotxe ha quedat aparcat amb les llums enceses. La potncia de les llums del cotxe s de 20 W. La tensi en les llums del cotxe s de 12 V, com s el seu corrent? Quant temps trigar la bateria a descarregar-se? Per mesurar el corrent de les llums d'un cotxe en quina posici posaries el selector del polmetre? ACA, DCA, ACV, DCV Per a mesurar la resistncia de una bombeta, en qu posici collocaries el selector del polmetre?
pg. 34 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
En qu se diferencian la corriente alterna y la continua y cuales son sus smbolos? Cuales son los componentes del cuadro de mando y proteccin de una vivienda y para qu sirven? Una toma de coprriente con 5 agujeros a que sistema de corriente corresponde? Una bomba de agua con un motor elctrico de 250 W de potencia, a qu sistema de corriente se conectar? Una bomba de agua con un motor elctrico de 5 kW de potencia, a qu sistema de corriente se conectar?
pg. 35 de 36
PQPI - lampisteria
09/2011
pg. 36 de 36

PQPI Practica 1 Electricitat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PQPI Practica 1 Electricitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PQPI - lampisteria

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Smbolos elctricos comunes

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria P-1.3 L'interruptor

Prctica Taller1 - Electricitat

A l'interruptor es connecten 2 cables conductors.

P-1.4 Construcci d'un interruptor Construeix un interruptor segons el segent croquis :

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria P-1.6 El commutador

Prctica Taller1 - Electricitat

Al commutador es connecten 3 cables conductors.

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

P-1.7 Construcci de un commutador Construeix un commutador segons el segent croquis:

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Detalle 1 imagen P1.8 - 1

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria P-1.10 El creuament

Prctica Taller1 - Electricitat

Posicin 1 Conmutador 1 Cruzamiento

Al creuament es connecten 4 cables conductors.

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

P-1.11 Construcci d'un creuament Construeix un creuament segons el segent croquis:

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria Exercici:

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria P-1.14 La potncia Experiment:

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

PQPI - lampisteria P=UxI W=VxA Exercici:

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Lavadora 660W Horno 1760W Termo 1320W Aire acondicionado 660W

5A (1100 W) Intensidad media 2,46 A

Frigo 220W Wel

2 Intensidad (Potencia) 10 A (2200 W)

Termo Frigorfico Lavadora

Horno Aire acondicionado

Paulino Posada BLOG PQPI LAMPISTERIA IES AURORA PICORNELL

Prctica Taller1 - Electricitat

Frigorfic Termo Rentadora Forn Aire condicionat