EDUCACI FSICA 1r ESO 1r TRIMESTRE

UNITAT DIDCTICA 1. Activitat fsica saludable UNITAT DIDCTICA 2. Jocs i esports collectius

Quadern de lalumnat

UNITAT DIDCTICA 1
ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

escalfament, no cansament

LESCALFAMENT I LES CAPACITATS FSIQUES BSIQUES

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

UD. 1 ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

Introducci: lescalfament i les capacitats fsiques bsiques sn dos continguts bsics en letapa de secundria. En aquest primer curs es realitza una introducci breu, senzilla i ldica per a realitzar activitat fsica de manera saludable. Continguts: Conceptes: Escalfament, i escalfament general. Parts o fases de lescalfament general. Capacitats fsiques bsiques. Procediments: Prctica descalfaments generals. Prctica de les diferents capacitats fsiques mitjanant jocs i exercicis analtics. Actituds: Acceptaci i compliment de les normes (assistncia, higiene, conducta,etc.). Motivaci, esfor, i superaci de les prpies capacitats, respectant les de la resta de companys. Objectius: al finalitzar la unitat didctica haurs de ser capa de... - Reconixer lescalfament general i diferenciar les seues parts o fases. - Conixer les capacitats fsiques bsiques. - Participar en els exercicis i jocs que utilitzem per millorar les capacitats. - Incrementar, en la mesura de les possibilitats individuals, el nivell de CF propi. - Valorar lescalfament general i lentrenament fsic com a factors imprescindibles en la realitzaci diria dactivitat fsica saludable. Criteris davaluaci i qualificaci: els criteris davaluaci sn els mateixos objectius. Teoria (20%): prova escrita (10%), i fitxes terico-prctiques (10%). Prctica (50%): observaci directa diria (20%), i proves prctiques (30%) Actitud (30%): observaci directa diria (30%)

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

TEMPORITZACI DE LES SESSIONS

Sessi 1: Presentaci de la unitat didctica. Realitzaci de lescalfament general dirigit pel professor. Sessi 2: Realitzaci de lescalfament general dirigit pel professor. Realitzaci de jocs de carreres i persecuci (iniciaci a la resistncia i velocitat). Realitzaci del treball de flexibilitat. Sessi 3: Realitzaci de lescalfament general dirigit pel professor. Realitzaci de jocs descalfament general. Iniciaci al control de la intensitat de lexercici: la pressa de pulsacions. Prctica de la carrera continua com a forma dentrenar la resistncia aerbica. Realitzaci de la Fitxa 2. Sessi 4: Realitzaci de lescalfament general dirigit pel professor. Realitzaci de la fitxa descalfament general (Fitxa 1). Prctica ldica de la fora muscular del tren superior (jocs). Prctica de la carrera continua com a forma dentrenar la resistncia aerbica: la pressa de pulsacions. Sessi 5: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Realitzaci del circuit de fora-resistncia. Sessi 6: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Prctica ldica de la velocitat de reacci (jocs). Treball de flexibilitat. Sessi 7: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Prctica ldica de la fora muscular del tren inferior (jocs). Treball de carrera continua. Sessi 8: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Realitzaci del circuit de fora-resistncia. Sessi 9: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Prctica dexercicis i jocs amb cordes com a forma dentrenar la fora-resistncia. Execuci correcta i segura dexercicis abdominals i lumbars. Sessi 10: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT (parelles). Prctica ldica de la velocitat de reacci (jocs). Treball de flexibilitat. Sessi 11: Prova escrita mixta: tipus test i desenvolupar. Avaluaci terica final. NOTA: s important destacar que aquests fulls sn un resum i, per tant, s el professor qui els t ms desenvolupats en la seua programaci. Aix mateix, i en relaci amb a, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que anir introduint en les sessions i que vos comentar de forma anticipada.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

UNITAT DIDCTICA 1. ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

Tota sessi dexercici fsic (a la classe dEF, a lesport o amb els amics) ha de constar de tres parts: Escalfament; Part Principal; i Tornada a la calma.

LESCALFAMENT
Existeixen moltes definicions descalfament, per nosaltres destaquem la segent: s el conjunt dactivitats que es realitzen abans dun exercici ms intens, a fi de posar en marxa tots els rgans de lesportista i disposar-lo per a un mxim rendiment. De la prpia definici descalfament podem deduir que els objectius de la realitzaci dun escalfament sn principalment dos: Preveure laparici de lesiones, i Preparar fsica i psicolgicament lesportista per al comenament duna activitat diferent a la normal.

PERQU HEM DE REALITZAR UN ESCALFAMENT?

Abans de realitzar qualsevol activitat fsica ms intensa de la normal (partit de futbol, de raspall, dhandbol, carrera a peu, etc.) hem de fer un escalfament adequat perqu daquesta manera aconseguirem efectes positius en lorganisme. Aquests efectes que produm a lorganisme i que busquem amb lescalfament sn els segents: Augmenta la freqncia cardaca, amb la qual cosa saconsegueix una major circulaci de sang i, amb aix, doxigen. Augmenta el volum de sang en circulaci, la qual cosa permetr conduir ms nutrients i oxigen per als msculs en l'esfor. Augmenta la respiraci. Millora l'elasticitat dels msculs, tendons i lligaments. Millora l'atenci, la percepci visual i l'estat de viglia, la qual cosa comporta a la millora de la coordinaci i precisi en els moviments.

FASES DE LESCALFAMENT
Per a preparar un escalfament general seguirem tota una srie de passos i normes generals que anomenarem metodologia de lescalfament i que es divideixen en diferents fases o parts.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

Dividirem lescalfament en quatre parts: PRIMERA PART Exercicis de mobilitat articular En aquesta part es pretn moure les articulacions ms importants del cos, preparant-les per una activitat una mica ms intensa. Durant 1 minut es realitzen entre 5-6 exercicis.

SEGONA PART Carrera continua i exercicis que augmenten les pulsacions En aquesta part es pretn augmentar les pulsacions i aix incrementar la quantitat de sang que arriba al mscul. Ha de durar, com a mnim, 2 minuts. Durant el primer minut es realitza noms la carrera continua i durant el minut segent una carrera combinada amb exercicis de desplaament (carrera endavant, endarrere, zigzaguejant, amb passes laterals, creuant les cames lateralment, alternant la carrera amb diferents moviments de braos, etc.). TERCERA PART Exercicis destiraments En aquesta part es pretn estirar els msculs perqu estiguen ms elstics i treballen millor en les activitats posteriors (ms intenses). Durant 1 minut i mig es realitzen 7-8 exercicis, almenys un estirament per part del cos. Quan estirem, hem de procurar mantenir cada exercici uns 10-15 segons (en posici immbil, sense rebots). Aquests exercicis els farem de peu, mai asseguts a terra perqu aix faria disminuir les pulsacions. QUARTA PART Exercicis generals En aquesta part es pretn augmentar les pulsacions, que han disminut en els estiraments, i acabar de preparar els grups musculars per a lactivitat posterior. Durar uns 3 minuts i mig, de 10 a 12 exercicis repetits 10 vegades cadascun. Els exercicis que fem en primer lloc seran els ms suaus i, poc a poc, farem els exercicis ms intensos. Alternarem els exercicis de braos, tronc i cames.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

LA PART

PRINCIPAL

La Part Principal s el temps que es dedica a lactivitat especfica que anem a treballar durant la sessi. Cont els exercicis daprenentatge o dentrenament (depenent si s dEF o dentrenament esportiu) establerts per a la sessi concreta en que ens trobem. Daquesta manera, la part principal duna sessi dEF, per exemple, pot constar de jocs de resistncia, dexercicis de bsquet, dexpressi corporal, de pilota valenciana, etc.

LA TORNADA A LA CALMA
La Tornada a la Calma s lltima part de la sessi dexercici fsic, al contrari que lEscalfament, serveix per ajudar al cos a tornar a lestat de reps en que es trobava abans de comenar la sessi. Els exercicis sn suaus i calmats, amb lobjectiu de relaxar lorganisme. Exemples dexercicis de la tornada a la calma sn, caminar suau, exercicis respiratoris o els estiraments.

CAPACITATS FSIQUES BSIQUES:

CONCEPTES PREVIS

En primer lloc s important conixer les definicions dels diferents conceptes que anem a treballar durant aquesta unitat didctica. Daquesta manera tenim que: La condici fsica s lestat de forma en qu es troba el nostre organisme. Una bona condici fsica ens permet desenvolupar el treball diari amb energia, eficcia i sense cansament. Aix doncs, prev de malalties i contribueix a gaudir duna bona salut. Quan parlem del concepte salut en relaci amb lactivitat fsica, parlem de "condici fsica saludable". Els factors que integren la condici fsica saludable sn: 1. La composici corporal 2. La resistncia cardiorespiratria 3. La flexibilitat i la fora 4. La resistncia muscular Per tal de millorar la condici fsica hem dentrenar les capacitats fsiques bsiques. Tots els ssers humans naixem amb una srie de capacitats que ens permeten desenvolupar-nos com a persones: unes sn intellectuals i psicomotrius, i les altres sn fsiques. Les capacitats fsiques bsiques (resistncia, fora, velocitat i flexibilitat) ens permeten fer els moviments ms bsics i senzills. A mesura que creixem, aquestes capacitats tamb es desenvolupen, i a poc a poc aconseguim ser ms resistents, ms rpids i ms forts.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

QU S LA RESISTNCIA?
La resistncia s la capacitat del cos que permet mantenir un esfor fsic durant un temps prolongat. Tamb permet que el cos es recupere ms rpidament desprs de fer un exercici. La resistncia s la base per afrontar amb xit qualsevol activitat fsica que farem posteriorment. Daquesta manera sabem que per entrenar altres capacitats com la fora i la velocitat s necessari tenir una base de resistncia adequada. Existeixen diferents tipus de resistncia: RESISTNCIA AERBICA s la capacitat de mantenir un esfor dintensitat baixa o mitja durant un perode llarg de temps. Caracterstiques dels esforos de resistncia aerbica: Intensitat baixa o moderada (exemples). Duraci, dels 3 minuts fins hores. Freqncia cardaca entre 120-140 i 170ppm (Zona dActivitat Saludable). La fatiga apareix energtiques. perqu esgotem les reserves

Resistncia anaerbica s la capacitat de mantenir un esfor dintensitat elevada durant un curt perode de temps.

QU S LA FORA?
La fora s la capacitat que t el cos de vncer o doposar-se a una resistncia. Per poder desenvolupar el grau de fora necessari per vncer o per oposar-nos a les resistncies, utilitzem la tensi produda per la contracci de les fibres musculars. La fora tamb s considerada per alguns autors com la capacitat de base per afrontar amb xit qualsevol exercici fsic, ja que qualsevol esfor requereix la participaci del sistema muscular. Existeixen molts tipus de fora: Fora mxima, s la capacitat de crear la mxima tensi muscular amb una contracci dels msculs.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

Fora-velocitat o potncia, s la capacitat de vncer resistncies o crregues no gaire grans amb la mxima velocitat de moviment.

Fora-resistncia, s la capacitat de fer una activitat de fora durant un temps determinat i de resistir el cansament que provoca.

QU S LA VELOCITAT?
La velocitat s la capacitat que permet executar un o diversos moviments en el menor temps possible. La velocitat t un component gentic molt important i, per tant, no podem millorarla excessivament. A ms, els esforos que exigeix lentrenament de velocitat suposen un risc per a lorganisme en perode de creixement i desenvolupament. No obstant a, deguem conixer-la i treballar-la dins dels parmetres de salut. Els tipus de velocitat que existeixen es classifiquen de la segent manera: Velocitat de reacci, s la capacitat defectuar una resposta motriu a un estmul en el menor temps possible.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

Velocitat gestual o de moviment, s la capacitat de fer un moviment en el mnim temps possible.

Velocitat de desplaament, s la capacitat de recrrer una distncia (ms o menys curta) en el menor temps possible.

QU S LA FLEXIBILITAT?
La flexibilitat s la capacitat que ens permet fer moviments amb la mxima extensi possible. En aquests moviments intervenen bsicament tres estructures corporals: les articulacions, els msculs i els tendons. La flexibilitat tamb la considerem com una capacitat bsica, ja que s necessria en la prctica de tota activitat fsica. Existeixen diferents tipus de flexibilitat. En funci de la implicaci corporal, tenim: Flexibilitat general, de tot el cos (msculs i articulacions) en el seu conjunt.

Flexibilitat especfica, muscular determinats.

duna articulaci i grup

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

ELS ESTIRAMENTS
Realitzar estiraments musculars s una manera de treballar la flexibilitat. Les persones amb baixa flexibilitat estan ms exposades a les lesions esportives o a patir problemes de postura corporal. La flexibilitat depn de l'elasticitat muscular, s a dir, de la capacitat que t el mscul d'allargar-se i dacurtar-se, i de la mobilitat articular, que s el grau de moviment que t cada articulaci. COM SHAN DE FER ELS ESTIRAMENTS? - El treball de flexibilitat ha d'anar precedit d'un bon escalfament per evitar lesions. - Hem d'estar relaxats. - S'han de fer de forma suau durant uns 20 a 40 segons. - No s'han de fer rebots. - La part ms important de la flexibilitat s la continutat en el treball, ja que es perd rpidament. s millor fer-ne un poc cada dia que no una estona molt gran un dia o dos a la setmana. - Cal fer-los abans i desprs de cada sessi dexercici fsic; abans, com a part final de lescalfament i desprs dhaver mobilitzat el cos, i desprs, com a part primordial de la tornada a la calma, amb lobjectiu de relaxar el mscul i lliurarlo de les tensions a que lhem sotms durant la part principal de la sessi. - Una de les millors formes destirar consisteix en mantenir la posici amb l'ajut d'una altra part del cos o d'un company durant 10 a 30 segons. En aquest estirament el mscul s'estira al mxim, per en cap cas s'ha de sentir dolor. EFECTES POSITIUS DE FER ESTIRAMENTS: 1.- Redueixen la tensi muscular provocant una sensaci de plaer. 2.- Augmenten les capacitats de moviment. 3.- Ajuden a coordinar millor. 4.- Milloren l'equilibri. 5.- Disminueixen el risc de lesions i de malalties musculars o ssies. 6.- Alliberen les tensions mentals produdes per tensions musculars.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

10

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

LA INTENSITAT DE LEXERCICI: pressa de pulsacions

En la nostra activitat quotidiana realitzem activitats fsiques lleugeres i constants, que sn capaos de realitzar durant bastant de temps (caminar un parell dhores, anar en bicicleta, nedar,...). Es tracta dactivitats que, per poder-les realitzar, exigeixen a lorganisme una aportaci doxigen continua, i aix es possible grcies als sistema respiratori que inspira laire des de lexterior i permet que loxigen penetre a la sang. Una vegada loxigen es troba a la sang, el cor sencarrega de bombejar i portar-la arreu del cos. Aquestes contraccions del cor sanomenen pulsacions o batecs i la quantitat de batecs per minut sanomena freqncia cardaca (FC). COM POTS CONTROLAR LA INTENSITAT DE LEXERCICI? Per controlar el teu esfor, o intensitat de lexercici, has daprendre a controlar la teua Freqncia Cardaca (FC), aix s, a prendret les pulsacions. Per trobar-te el pols has de posar les puntes dels dits ndex i cor (mai el polze) a qualsevol artria, les que ms sutilitzen per prendre el pols sn: Artria cartida: Al costat del coll. Artria radial: Al canell. Sobre la caixa torcica.

Sha de comptar les pulsacions per minut. Pots comptarles de diferent manera: Comptar-les durant 30 segons i multiplicar-les per 2. Comptar-les 10 segons i multiplicar-les per 6, o Comptar-les 6 segons i multiplicar-les per 10.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

11

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

FITXA 1. LESCALFAMENT GENERAL

Nom i cognoms: Curs i grup:

Desprs dhaver practicat i experimentat diferents escalfaments generals en les sessions deducaci fsica, i recolzant-te amb els apunts terics, s el moment que elabores un escalfament general.

ESCALFAMENT GENERAL EN EDUCACI FSICA Material i lloc: Temps total:

DESCRIPCI EXERCICIS

DIBUIX

Comentaris i reflexions:

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

12

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

FITXA 2. EL CONTROL DE LA INTENSITAT DE LEXERCICI la pressa de pulsacions

Nom i cognoms: Curs i grup:

Per realitzar una activitat fsica saludable hem de conixer no sols les capacitats fsiques bsiques i el seu entrenament, sin tamb aspectes de control dentrenament. En aquest sentit, una de les primeres coses que hem daprendre s controlar la intensitat de lesfor mitjanant la pressa de pulsacions. Els valors de la freqncia cardaca ens indicaran si estem realitzant un esfor saludable o no.

1.- Troba les teues pulsacions en reps; en el canell, sobre la caixa torcica (en la zona del cor) o en lartria cartida (al costats del coll) i anota els batecs comptabilitzats en 30, en 10 i en 6 segons. a) Reps: _____/ 30 x 2 = _______/ 1 Freqncia cardaca (Fc) en reps : ______ b) Reps: _____/ 10 x 6 = _______/ 1 Freqncia cardaca (Fc) en reps : ______ c) Reps: _____/ 6 x 10 = _______/ 1 Freqncia cardaca (Fc) en reps : ______

2.- Pren les teues pulsacions desprs de lescalfament. FC: _______/ 1 3.- Pren les teues pulsacions desprs de crrer durant 12. FC: _______/ 1 4.- Pren les teues pulsacions al finalitzar la sessi, desprs dels estiraments. FC: _______/ 1 5.- Quina diferncia hi ha entre la FC abans i desprs de realitzar exercici? Explica com han variat les teues pulsacions durant la sessi.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

13

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

FITXA 3. LES PIRMIDES DE LA SALUT

Nom i cognoms: Curs i grup:

Com veiem a les classes deducaci Fsica, per a aconseguir un estil de vida beneficis per a la nostra salut sha de realitzar exercici fsic de manera regular i seguint principis saludables que preveuen el risc de patir lesions i malalties. s per aix que cal conixer, i seguir, les pirmides de lactivitat fsica i de lalimentaci que ens guiaran per a lassoliment dun estil de vida s.

1. Observa amb detall els diferents estrats de la pirmide de lactivitat fsica i explica quines activitats realitzes ms sovint de les que hi apareixen.

2. Segons aix, creus que el teu grau de prctica fsica s adequada per a un estil de vida actiu i saludable? Per qu?

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

14

UNITAT DIDCTICA 1: ACTIVITAT FSICA SALUDABLE

LA PIRMIDE DE LALIMENTACI SALUDABLE

3. Ara observa la pirmide de lalimentaci saludable. Quin tipus daliments ocupen la base de la pirmide? I el segon pis?

4. Quins aliments shaurien de consumir, noms, de manera ocasional?

5. Fes un seguiment aproximat del que menges al llarg dun dia i explica en quina mesura compleixes el que suggereix la pirmide de lalimentaci saludable.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

15

UNITAT DIDCTICA 2
JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

collabora en lacci de joc

ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

UD. 2 ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

Introducci: els jocs i esports sn una part fonamental del contingut de lassignatura deducaci fsica. En aquest primer curs volem que aprengueu els conceptes generals dels jocs i esports collectius que coneixereu millor en els cursos posteriors. s per aix que aquesta introducci s genrica i lafrontem des duna visi global, amb laplicaci dels jocs modificats. Continguts: Conceptes: Els jocs i els esports, diferncies. Caracterstiques dels esports collectius. El pensament durant lacci (tctica) per aconseguir lxit. Procediments: Prctica de jocs modificats de blanc i diana, de bat i camp, de camp dividit i mur, de camp compartit o dinvasi. Prctica real desports collectius. Actituds: Acceptaci i compliment de les normes (assistncia, higiene, conducta,etc.). Comportament de cooperaci front a la competitivitat. Acci amb fair play. Objectius: al finalitzar la unitat didctica haurs de ser capa de... - Reconixer les diferncies entre el joc i lesport. - Conixer les caracterstiques comunes dels esports collectius. - Participar en els jocs i esports amb un cert grau dxit en lacci (pensament tctic). - Adquirir hbits de conducta cooperativa i eliminar els comportaments excessivament competitius. Criteris davaluaci i qualificaci: els criteris davaluaci sn els mateixos objectius. Teoria (20%): fitxes terico-prctiques (20%). Prctica (50%): observaci directa diria (20%), i proves prctiques (30%) Actitud (30%): observaci directa diria (30%)

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

TEMPORITZACI DE LES SESSIONS

Sessi 1: Presentaci de la unitat didctica. Prctica de jocs modificats de blanc i diana. Sessi 2: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de blanc i diana. Sessi 3: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de bat i camp. Sessi 4: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de bat i camp. Realitzaci de la Fitxa 1. Recollir la propera sessi. Sessi 5: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de camp dividit i mur. Sessi 6: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de camp dividit i mur. Sessi 7: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de camp dividit i mur. Sessi 8: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de camp compartit o dinvasi. Realitzaci de la Fitxa 2. Recollir la propera sessi. Sessi 9: Realitzaci de lescalfament general dirigit per lALUMNAT. Prctica de jocs modificats de camp compartit o dinvasi.

NOTA: s important destacar que aquests fulls sn un resum i, per tant, s el professor qui els t ms desenvolupats en la seua programaci. Aix mateix, i en relaci amb a, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que anir introduint en les sessions i que vos comentar de forma anticipada.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

UNITAT DIDCTICA 2. ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

DIFERNCIES ENTRE JOC I ESPORT

Els jocs i els esports formen part dels continguts que es desenvolupen en Educaci Fsica, ja que els jocs necessiten unes regles per a establir un ordre en el seu desenvolupament i potencien les qualitats fsiques. Els jocs es poden practicar a totes les edats i en tot el mn. Podem dir que els jocs ensenyen i ajuden a viure. Sabies que Els jocs es diferencien dels esports en qu les regles sn ms flexibles. Lorigen dels esports resideix en la institucionalitzaci de les regles dels jocs. No s el mateix lesport educatiu que lesport espectacle, ja que els objectius sn diferents. Els jocs i els esports tradicionals sempre han format part de la identitat dels pobles. En un moment donat, els jocs populars dun lloc concret (poble, naci...) sinstitucionalitzen i adquireixen el rang desport, s a dir, tenen regles fixes, la seua prpia federaci i campionats especfics. Els jocs olmpics sn lesdeveniment esportiu, social, cultural i econmic ms representatiu a escala mundial. Se celebren cada quatre anys i van comenar lany 776 a. de C.

ELS

JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

Sn esports de collaboraci-oposici, en qu lacci del joc s el resultat de les interaccions entre els participants, produdes de manera que un equip coopera entre si per a oposar-se a un altre que tamb actua en cooperaci i que alhora soposa a lanterior.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

CARACTERSTIQUES DELS ESPORTS COLLECTIUS

Els esports collectius posseeixen unes caracterstiques en com i una filosofia prpia que els defineix. Entre aquestes caracterstiques es troben el reglament, el mbil, els jugadors, la meta, la tcnica i la tctica. La filosofia de lesport dependr de si el jugador est en defensa o en atac. CARACTERSTIQUES El reglament. s bsic en lestructura de qualsevol esport. Determina lexecuci tcnica (les parts del cos que poden utilitzar-se, com podem desplaar-nos), delimitaci de lespai i del temps (espai prohibit o perms, durada dun encontre, etc.) i la manera de comunicar-se en el camp (entre companys, o amb els oponents). Tots aquests factors condicionen lestratgia. El mbil. s lelement que defineix dos fases en el joc: o Fase datac: per a lequip que posseeix el bal. o Fase de defensa: per a lequip que no posseeix el bal. Els jugadors. Entre els jugadors que participen en el joc sestableixen relacions de cooperaci i doposici: o Xarxes de comunicaci: s la relaci entre els jugadors dun mateix equip quan es comuniquen per a aconseguir objectius comuns. Aix ocorre tant en atac com en defensa i es coneix com a cooperaci. o Xarxes de contracomunicaci: s loposici que sestableix entre jugadors atacants i defensors per a aconseguir la meta. La meta. s lobjectiu perseguit per tots els components dun equip. Marca la direcci i lorientaci del joc segons el lloc en qu es troba la porteria, la cistella, etc. La tcnica i la tctica. La tcnica s un conjunt dhabilitats motrius especfiques, determinades per un reglament concret i diferent per a cada esport. La tctica s ls de les habilitats motrius especfiques en un espai i temps concrets.

FILOSOFIA: En defensa: ocupaci despais lliures, que permeta als defensors recuperar el mbil. En atac: creaci i ocupaci despais lliures, amb mbil o sense, que possibiliten als atacant aconseguir la meta.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

XIT EN LACCI
Per a desenvolupar qualsevol habilitat motriu relacionada amb els esports collectius, la persona necessita seleccionar de lentorn la informaci necessria per a executar amb xit la resposta. La resposta motriu est condicionada pel temps en qu es pot solucionar el problema motor. Si es disposa de molt de temps per a realitzar lacci, no haurem de posar-nos nerviosos; aix, podrem controlar lacci i, per tant, ens semblar assequible la tasca. Al contrari, si corre pressa, la resposta motriu estar condicionada per la necessitat de prendre una decisi rpida, la qual cosa pot provocar que generem un major nombre derrors en lexecuci. Un procs correcte de selecci de la informaci comprn 3 fases fonamentals: 1. Detectar i identificar els estmuls rellevants, el nombre de defensors i atacants que participen en lacci, les caracterstiques dels jugadors que hi intervenen, etc. 2. Decidir sobre qu sha de fer i com fer-ho. 3. Organitzar les ordres motrius necessries i enviar-les als msculs per a produir el moviment desitjat.

CREACI DESPAIS LLIURES

La base fonamental per a aconseguir lobjectiu desitjat en els esports collectius s el desplaament que efectua el jugador, tant estiga en posici datac com de defensa. El desplaament que realitza en atac sempre es veur condicionat per la creaci i ocupaci despais lliures; al contrari, en defensa, el jugador no crea espais, sin que tan sols els ocupa. Els desplaaments (pensament tctic) i els gestos tcnics que les persones sn capaos dexecutar estan estretament vinculats amb el desenvolupament motor i amb les experincies viscudes. No has doblidar que, durant les diferents fases del joc atac-defensa, els jugadors desitgen obtindre sempre un avantatge sobre ladversari. Si els desplaaments per a aconseguir crear espais o ocupar-los sn efectius, saconseguir que el mbil arribe a la meta, en atac, o recuperar el mbil, en defensa.

Lxit dun esportista est condicionat per la seua creativitat, ja que aquesta comporta la capacitat de sorprendre ladversari.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

PRINCIPIS TCTICS
Per posar en prctica la filosofia de creaci i ocupaci despais lliures en el desenvolupament dels esports collectius, hem datendre els principis tctics segents, segons la fase de joc en qu ens trobem.

MODE DEXECUCI / ACTUACI 1.Conservar el mbil Allunyar el mbil del defensor si est prxim.

2. Progressar amb el mbil, sense passades

Fer-ho si no hi ha un defensor a prop. Fer-ho si no hi ha ajuda clara dun company o companya. Fer-ho si la lnia de passada est lliure, el mbil arriba abans a la meta passant-lo que conduint-lo individualment.

ATAC

3. Progressar amb el mbil, amb passades

Sempre que hi haja un company o una companya amb intenci de rebre, haur destar: Orientat cap a la meta. Situat en el camp, en el lloc que li permeta veure el mbil i la meta, disposat a desplaar-se per a rebre en moviment. Obtindre un avantatge sobre els defensors individualment, tenint en compte els principis de conservaci, progressi i finalitzaci amb un llanament (tir, xut, rematada, assaig, tir la pal,etc) Collocar-se en la trajectria de latacant, si t el mbil en el seu poder.

4. Finalitzar amb xit.

1. Impedir que el mbil avance.

Provocar errades en latacant: faltes tcniques tipificades en el reglament que tornen el mbil a lequip que defensa (passes, jugar fora dels lmits, etc.); accions tctiques incorrectes que retarden latac... Ocupar un espai que permeta interceptar el mbil, si es produeix una passada, o provocar que latacant realitze una passada defectuosa. Pressionar en defensa perqu els atacants perden el bal o no finalitzen amb xit la jugada.

DEFENSA

2. Recuperar el mbil.

3. Evitar que el contrari aconseguisca lobjectiu.

Obtindre un avantatge sobre els atacants, tenint en compte que, si sobt, es reprn latac.

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

FITXA 1. ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

Nom i cognoms: Curs i grup:

1.

Completa les frases segents: a) Quan el meu company t el bal, jo estic en la fase de______________. b) Quan ladversari recupera el bal, jo estic en la fase de_____________.

2.

On estan recollides les normes que ens indiquen com podem avanar amb el mbil per a aconseguir lobjectiu? Descriu les caracterstiques fonamentals.

3.

Encercla els esports que compleixen les caracterstiques i la filosofia exposades anteriorment. - Bsquet - Tennis - Bdminton - Futbol - Waterpolo - Atletisme - Voleibol - Patinatge - Gimnstica Rtmica

4.

Esmenta tres esports collectius, que no apareguen a lactivitat anterior, en qu la creaci i locupaci despais siguen factors determinants.

1. _______________________________________________

2. _______________________________________________

3. _______________________________________________

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012

UNITAT DIDCTICA 2: ELS JOCS I ESPORTS COLLECTIUS

FITXA 2. LA COOPERACI EN EL JOC

Nom i cognoms: Curs i grup:

Els esports collectius necessiten la collaboraci i loposici dun grup de jugadors que persegueixen un mateix objectiu. La cooperaci entre companys s fonamental, tant en defensa com en atac. Una collaboraci que perseguisca un objectiu com implica una situaci i una orientaci espacials correctes.

1.

Observa els grfics segents, en els quals estan representats els atacants, els defensors i la meta. = Atacant amb bal = Defensor = Atacant sense bal = Meta

a) Dibuixa una fletxa sobre el smbol dels atacants que reflectisca la seua orientaci sobre el terreny de joc, tenint en compte que latacant tinga el mbil o no. b) Ara dibuixa els peus del defensor de latacant que t el mbil, sense oblidar que han de dificultar lavan cap a la meta.

2.

En cadascun dels grfics segents estan representats tres jugadors atacants, lobjectiu dels quals s aconseguir la meta en el menor temps possible. a) Dibuixa tres defensors que dificulten lobjectiu dels atacants.

b) Per qu has collocat els defensors en aquest lloc?

1r ESO EDUCACI FSICA IES MOIXENT CURS 2011-2012