Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Informacio de La Ribera 5 Setembre 2011

Informacio de La Ribera 5 Setembre 2011

Ratings: (0)|Views: 60 |Likes:
Published by direccio3654

More info:

Published by: direccio3654 on Sep 19, 2011
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

09/19/2011

pdf

text

original

 
PÀGINA 4-5
Beifai culmiales seues fesesmajorsLa coselleriareclama a la CHXla eeja delsbarracsLa Ribera vaacollir ceearsde pelegris de laJMJ
La fesa pre els carrers de Sueca
Al sud de Cullera es troba la llacuna del’Estany, un paratge natural d’especialbellesa molt pròxim a la costa.El 14 de setembre s’inicia unanova edició de la Mostra In-ternacional de Mim de Sueca.Amb el lema “teatre gestual derepertori” el protagonisme seràper a companyies com Els Co-mediants, Francachela, XarxaTeatre o els suecans Maduixa Teatre,que representaran “Consonant”.Sueca entra en el mes de setembre en plenaebullició festera. Al llarg dels primers diesdel mes la ciutat estarà presa per la música, elsactes lúdics i les celebracios religioses en honora la Mare de Déu de Sales, a més de tota classede competicions esportives. Una combinaciód’actes tradicionals i cites amb la diversió méscontemporània que, como assenyala el regidorde Festes, Dimas Vàzquez, “són l’essència de lanostra festa”.Els veïns de Benifaió vantenir l’oportunitat de gaudir deles seues festes majors durantel passat mes d’agost. Tot i elretall pressupostari experi-mentat respecte a l’any passat,els diferents actes programats van comptar amb una granresposta del públic, com araels concerts o la cordà, que vatornar al centre.
PÀGINA 7
Localitats com Algemesí oBenifaió van rebre la visita decentenars de joves pelegrinsque van voler conéixer de mésa prop la comarca, dies abansde la celebració de la JornadaMundial de la Joventut. Els joves procedien de païsosd’arreu de l món.
PÀGINA 10
L’elevat risc de pluges delmes de setembre ha fet queles diferents administracionsreclamen a la CHX la netejadels barrancs que travessenla comarca, i que ara per araestan plens de vegetació.
PÀGINA 15PÀGINA 28
Culura
 S TMR / 
RE U :  € 
ri
B
era
informació de la
actualitat• EcONOMia• EspOrts · cultura · tENdèNciEs · OpiNiÓ · FEstEs
La Geeralia millora el submiisramed’aigua de la ribera esquerra del XúqerEl PSPV de Culleraforça u pleariSemaa esporivade Cullera
PáG. 12PÀG. 8PÀG. 20
La Conselleria d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua estàexecutant la tercera fase del Pla de Proveïment a la Ribera, ambla construcció de les infraestructures de proveïment a les localitatsde la marge esquerra del Xúquer (Algemesí, Albalat i Sueca), mésPolinyà, Riola i Fortaleny.Els socialistes de Cullera hanforçat la celebració d’un pleextraordinari perquè el governmunicipal presente l’informe demorositat.Durant el mes d’agost Cullera va acollir la celebració de nom-broses proves esportives, des detravessies nadant a carreres,passant per proves nàutiques.
PÀG. 24-25
Sueca es bolca amb el MIM
L’Esay de Cullera
 
,u rac per descobr
 
ir
 
2
 
|
Opii
|
Acabe de tornar a llegir el periò-dic “informació de la Ribera” i,en primer lloc voldria felicitar elsseus inspiradors pel format quehan triat. Format quant a contin-guts, quant a l’objectivitat en lainformació i el rigor en les opi-
nions dels col•laboradors. Tant
de bo, així ho desitge, pugueminformar-nos durant molts anysa través d’eixes pàgines.En segon lloc, m’agradariaexposar una cosa que de tangastat pareix un tema esgotat:l’urbanisme a la Ribera.Parlar en estos temps quecorren, amb la que està caient,d’urbanisme resulta molt aventu-rat i exposat. Primer, perquè estàmal vist; segon, perquè alça sos-pites per veure si es tracta d’un
altre “il•luminat” que vol conver
-tir (una altra vegada) la Comuni-tat en l’edén d’Europa, és a dir,requalificar tot el sòl perquè esforren els de sempre, omplir totel territori de rajoles i ja vindrana comprar les vivendes…. I sino, perquè ens queixarem delgovern….central.No, no és eixa la meua in-tenció. L’urbanisme és unaactivitat necessària i el seudesenvolupament professional,exempt d’especuladors, tràficd’influències i polítics oportu-nistes, no sols és positiva per a lacomunitat, sinó que és el termò-metre pel qual es diferencien elspobles, la seua cultura, la defensade les seues arrels, la seua idio-sincràsia i en definitiva la seuapersonalitat.El patrimoni de les ciutats noés només l’Església, el Castell, lesmuralles medievals, etc. Això ésnomés una xicoteta part, potserla més vistosa o visitada, peròno és, potser, el patrimoni mésimportant de les nostres ciutats ipobles.Cada poble té, tenia, el seupatrimoni, eixes cases nobles osenzilles, en un traçat de carrersi places que li donaven el seu tocde personalitat. I a través d’elles,d’eixe patrimoni, és com hemanat configurant la nostra his-tòria, el nostre passat, les nostrestradicions, els nostres costums,les nostres festes.Totes les vegades hem sentitl’enveja en veure fotografies,reportatges o visitat ciutats opobles d’altres comunitats oespecialment d’altres països delcentre i nord d’Europa, i ens haneixit exclamacions com: –Pareixque s’haja parat el temps-, o pa-reixen ciutats de contes de fades-, -que ben cuidades que estan-etc. Doncs bé, eixes ciutats ieixos països, han evolucionat,prosperat molt més que nosal-tres, són econòmicament mésrics, més desenvolupats, però nohan renunciat al seu patrimoni.Mantenen les seues ciutats, elcentre, la zona que representala personalitat de cada poble ociutat, amb un aspecte exteriorigual que fa centenars d’anys.Això és l’urbanisme, la cultura,el progrés, el desenvolupament.No és més rica o pròspera unaciutat com més edificis anticsenderroque o alce més edificis ogratacel. En eixe cas, només tressón els que guanyen: el políticque requalifica, el propietari que
Director:
Jordi Piris
direccio@informaciodelaribera.com
Coordinació de continguts:
Xavi Bellot
redaccio@informaciodelaribera.com
Departament comercial:
 Pilar Torres
comercial@informaciodelaribera.com
664411031
Maquetació:
alquadrat.com
info@alquadrat.com
Correcció iassessorament lingüístics:
Joan Francesc Bolufer
 Edita:
Servicios AudiovisualesMat Media
info@matmedia.tv
Imprimeix:
Artes Gráficas del Mediterráneo
Dipòsit Legal:
V-2271-2011
Informació de La Ribera no esresponsabilitza de les opinions delsseus col·laboradors, i es reserva eldret de no publicar totes aquellescol·laboracions que atemptencontra l’honor de les persones.
ri
B
era
informació de la
es beneficia de la requalificació iel promotor que construïx moltesmés vivendes de les que poden ohaurien de cabre en eixe terrenyo solar. La resta, els operaris iindústries auxiliars, guanyarienel mateix, o més, si rehabilitarenles vivendes i cases existents, comocorre en eixos llocs que envegemquan els visitem, però dels qualsno ens oblidem , quan pensemen el que podríem traure per unterrenyet heretat o d’un familiari ací, senyors, és on perdem laconsciència de la nostra cultura,el nostre patrimoni, la nostra es-sència com a pobles.Gràcies als urbanistes de fasegles, els nostres pobles són comsón, amb la seua fisonomia i pa-trimoni (civil i eclesiàstic), la queens dóna una personalitat dife-renciada de qualsevol altra ciutati eixa imatge, hauríem de veurediàriament pels nostres carrersi places en compte d’haver derecórrer a veure en fotografies enblanc i negre cada any a les festesdel poble. Seríem econòmicamentigual de rics o pobres, la majoria,però amb un patrimoni cultural iarquitectònic més envejable i delque, probablement, ens sentiríemmés orgullosos que veient l’actualimatge del centre del poble,de Sant Antoni o del Racó desdel més alt de la muntanya deCullera. Encara que eixa visió,lamentablement pot estendre’s aquasi tots els pobles i ciutats de laRibera i de la Comunitat, exceptehonroses i envejades excepcions.
 Ángel Marchante
Impotència, malestar, caos, an-sietat, fatiga psicològica i física,desorientació, incertesa, inesta-bilitat, inseguretat, angoixa i mésmalestar.Totes aquestes dolences sónprovocades per la falta de sentitque trobe en aquest món, on lafalta de valors està a l’ordre deldia, on la velocitat amb què ensbombardegen amb notícies desuccessos terribles, commocio-nen l’esperit i arrosseguen lesganes de viure dia a dia.Si no més, al menys vullcreure amb aquest movimentde gent que es manifesta: “elsindignats”que intenta actuarde manera solidària,de manerapacífica, sense violència.Des d’aquest poble on visc i delque sóc nadiua, veig com cada vegada més els polítics que elregenten, s’enriqueixen a costade projectes fantasmes dels qualsells seran els més beneficats,enganyant al poble, fent-nosignorants, insolidaris i ases comells i d’altres coses que no veiem.Veig com es deixen de destinarels diners que toquen a la gentdel poble , a millorar les condi-cions educatives , fa més de centanys que no s’ha fet una escolaa Cullera.No hi ha alternatives educa-tives per a la gent jove. No hi hamotivació. Hauria de caure’ls lacara de vergonya pel que fan i elque deixen de fer aquests que arafan i desfan al poble, però tot alcontrari el que més els agrada éseixir en totes les fotos i els tenimfins a la sopa.Quin malestar provoqueu, souel pitjor de la societat! Quetrist!Durant el més d’abrild’enguany s’ha publicat unllibre: “Reacciona” que recullels anàlisis de diferents econo-mistes, juristes i periodistesespanyols de renom i nivellque saben del que parlen, re-comane la seua lectura, per atots aquells que com jo ja nopodeu suportar tanta superfi-cialitat, mentida i manipula-ció, almenys és una publicacióaclaridora del que està passanta nivell mundial.Tots ells estan d’acord: ensinciten a l’acció; però a bandad’eixir al carrer i protestar,s’haurien de prendre mesuresclares de càstig per als queestan des del poder cometentcrims i actes d’alta delinqüèn-cia i això és el que fa falta ,una informació compromesai de qualitat, una informaciód’investigació encara que com-porte risc, denúncia i accióconsegüent, tanta impunitatdiària ens mata.No es pot viure així...Aquest llibre és per a mi total-ment recomanable però faltaque els mateixos que l’escriuentinguen un projecte per co-mençar a desemmascarar,unprojecte real amb un objectiude acció consensuada i cívicaper a transformar aquestinjust sistema.Acció: sí, per on comencem?Algú podria respondrem?
Un ésser humà
Cartes dels leCtors
Ecara més idigaci
Cartes dels leCtors
Urbaisme a la Ribera
 
·
3
 
ri
B
era
Fa uns dies vaig quedar perfer-me un cafenet amb la mevaneboda i ens ficàrem a xerrar isorgiren a la nostra conversa dosesdeveniments que han aclaparatles portades dels diaris de tot elmón. Espanya notícia internacio-nal! Per dos fets que no tenen resa veure l’un amb l’altre: la visitadel Papa i la mort d’un xic pelbou Ratón.Ella, mig de broma mig de veres, em digué que si volia estarassabentada de tot respecte a la visita del Papa havia de veureCanal 9, allí t’assabentaràs finsi tot del que menja o beu elsdies que ens acompanye. Tambéem comentà entre risses que hihavia una associació catòlica dedones, dedicada a cosir roba perals xiquets desfavorits del tercermon i jo pensí: quina cosa méslloable! Però mira per on aquestany, amb motiu de tan especial visita, no havien cosit res perals xiquets, i s’havien dedicat afer vestimentes per al Papa moltricament ornamentades.
 Jo em vaig quedar al•lucinada,
i vaig pensar que alguns entenenla caritat com qui va a jugar alxamelo o a fer macramé, perquèsinó no pot ser que fora mésEns ha passat el mes d’agost ini ens hem adonat. Potser perquèles notícies no s’han pres ni un diade vacances, i hem tingut durantestos 31 dies una visita del Papa,dues finals de futbol amb galtadesi ditades incloses, una amenaça(esta sí que és fantasma, i no la deGeorge Lucas) d’afonament perpart dels mercats... I, sobretot,un canvi constitucional que niens ensumàvem fa un mes. Algúen dóna més?Sense que siga un precedent elsqui ens governen no han fet va-cances. En el cas dels de Madridper acontentar Frau Merkel iirritar la resta de la humanitat(Zapatero) i per continuar la pre-campanya electoral cap al desas-tre (Rubalcaba). Rajoy, en la seualínia habitual, ha passat de tot is’ha marcat unes vacances deles bones. No s’ha notat la seuaabsència, però, perquè els seuslloctinents s’han quedat castigatscobrint la indolència del seu cap.Cospedal retallant a tort i dret,Soraya fent rodes de premsa alCongrés i González Pons fentdeclaracions i lluint bronzejati camises blanques perquè leshores de sol es noten més.Per la seua banda el nou Presi-dent de la Generalitat ha hagutde fer hores extra per aclimatar-
esPeCtaClesestIUeNCs aesPaNYaUN aGost MoltseteMBre
Rosa Serraimportants per al Papa tindreuns quants vestits més, i deixarad’importar-los que aquest xi-quets tinguren uns quants vestitsmenys, o no tindre’n cap durantun any.I és que per a mi té delicte, queamb la que està caient, amb lacrisi que ens ofega, un estat laiccom Espanya es faça càrrec dela visita d’aquest senyor, que jahaguera pogut anar a visitar aqualsevol altre.També comentàrem esta vegada sense rialles la mortd’una altra persona, a les festesde Xàtiva, i reflexionàrem sobrel’absurd i perillós d’aquest tipusd’espectacles. No estem, en defi-nitiva, tan lluny dels espectaclesde gladiadors i de feres al circ deRoma, on el gladiador més valo-se al seu càrrec i airejar undespatx encara amb el tuf aboutique del seu predecessor.Fabra no ho té gens fàcil, no enshem d’enganyar. L’economiano dóna ni per a un trist granprojecte, i el seu Consell (méstot el segon escalafó) està plede campsistes que, de moment,no són fabristes. Imagine queAlberto haurà aprofitat la soli-tud canicular dels despatx delcarrer Cavallers per traçar unpla renove del consell amb dataposterior al 20 de novembre.Perquè, amics, l’estiu enguanyacabarà el 20 de novembre. Nosols pel que fa a la meteorologia(d’alguna manera s’ha de com-pensar el suau estiu que hempassat), sinó pel clima preelec-toral que hem tingut durant lesúltimes quatre setmanes. Hemtingut tots els ingredients d’unabona precampanya electoral:declaracions, fotos del congrés,entrevistes i, sobretot, enques-tes, que són la sal de la vida dequalsevol polític i/o aficionat a lacosa pública. I els sondejos diuenque Rajoy arrasa, que Rubal-caba es pega un bac històric ique, per fi, els partits minoritariscomencen a menjar percentatgeelectoral als dos grans, tant elsd’abast estatal (IU i UPyD) comels nacionalistes, on destaca es-pecialment el cas de Compromís,que podria arribar a fer-se, fins itot, amb tres diputats.En resum: si agost ha sigut unmes informativament carregat,molt semblant a qualsevol mesde setembre, no vull ni imaginarcom vindran els pròxims tresmesos. Per a xuplar-se els dits, aque sí?
 Article publicat a l’Informatiu el 5 de setembre
Xavi Bellot
el PeNÚltIMVIatGe
 J   a um e Gi   on é  s 
rat era el que més gent matava,també “Ratón” té el catxé benalt per aquest fet macabre.Pense a més a més, que lamanera en què una societattracta els animals és un delsindicadors del nivell de desen- volupament d’eixe país. Per tantem pareix que eixe tipus d’orgiasanguinolenta en què el maltrac-tament animal és la manera depassar-ho bé a les festes popularsés detestable. Què fàcil entretin-dre al populatxo! I quan passauna desgràcia com l’ocorregudaara, polítics i empresaris, verta-ders responsables de la tragèdiapassant-se les culpes uns alsaltres, ningú es responsable; entot cas la víctima per ficar-sedavant o la bèstia per tractar dedefensar-se.La luxúria de gaudir de nouspaisatges envaeix el meu esperitaventurer com la melodia de sode mar. Però el pitjor de tot plegattal volta són els viatges d’estiuen què no ens acompanyen elsamics, i el viatge que sempreestem esperant no és aquell quefem en el millor vaixell sinó en lamillor companyia.I l’últim viatge? Aquell últim viatge que constantment vagarejaper l’inconscient de la ment?Deixem aquestúltim viatge per alsnotaris i fem delpermanent penúl-tim viatge el llocde trobada amb la
il•lusió del primer.
Comencem doncsel penúltim viatgeamb cotxe ambl’Asobi Seksu i lacançó Strawberries .Viatgem cap a l’horitzó que ensapropa a l’infinit perquè fer-hoés provocar l’ira dels déus, i quino vol cabrejar al totpoderós detorn dient-li “he anat on noméstu saps anar” a l’estil Bladerun-ner? I per a què malbaratar eltemps pensant en els déus? Ambel dipòsit ple som capaços d’anara la fi del món. Amb qui? Noseré jo qui mostre les meues de-bilitats de companyia però úsdiré com m’agradaria tindre elcotxe de James Bond per podersubmergir-me. Però per a què sime’n vaig a l’interior? Tal vegadaperquè tindre la maleïda sort deposseir-lo seria eficaç per fer realnomés el desig de submergir-se.Però tal vegada els desitjos que van succeint-se en un viatge calcalmar-los amb cordura i com-prensió per tal de no malgastarles forces.Si fortes són les ganes de viat- jar, igual de forts han de ser elscompanys de viatge, o almenysque siguen espessos com la den-sitat d’una supernova que ambtan sols una miqueta, amb unsol alé ens faça sentir envejatspel món perquè això suposaràque ens estem envoltant del volerpur de les persones que duem albe o que ens acompanyen ambbona cama . Ací cal fer ús de laperícia necessària per anivellarla balança amb el bon gust delcompany, tant a un costat coma l’altre. Però sobretot que ningúus detinga i que ens siga recon-fortant durant el viatge tant eltípic badall com el queixós roncnocturn.Hi ha tanta literatura quereflexa el pensament i les sensa-cions dels viatges. Gulliver, viat-ges al fons de la mar, al centrede la terra o a cap lloc, coml’èxode dels jueus. Aquest últimés més bé un viatge forçós. Quèdeu pensar un haitià d’un jueu?Durant la batalla dels imprevis-tos cal sobreposar-se als obstacles, i això ens pot passar fins i totamb el primer que hi tinguem decompany? N’estic segur que totsaquells que viatgem pensem quecal classificar les companyies pera després poder triar-les millor.Per això seguisc preguntant-meper què sempre escollim Déuper a resoldre els nostres dubtes.L’escollim perquè pensem en ellcom el que mai ens falla, comel company que tot ho veu, totho escolta però que a la fi mairespon? Millor deixar Déuper a la possible fe del nostrecompany i així un anirà méslleuger d’equipatge, sobretotd’equipatge mental.Un últim consell d’un viatjantde somnis: els viatges i els nego-cis sempre van agafats de la màcom el pebre i la sal.No hem de desa-profitar l’ocasiósi durant eltrajecte s’escaul’ocasió per aguanyar dine-rets. I dic dine-rets, poquets ino un munt , unfardell o a manta,perquè sempre hi ha qui se’npuja al carro dels conselletssense importar-li les prebendes.Compte! Perquè aquest consellés com un tratge. Per molt bontratge de Camps que tinguemsempre l’haurem d’arreglarperquè ens pare bé. Quin gran viatge de Camps a Picassentespere que tinga!I tot això perquè al fina elmillor viatge siga el del retorna casa, com en Back to Para-dise, i si no fos així caldrà quetransformem el nostre propiparadís perquè les coses no sónhegelianes, ni són reals per serracionals, i per tant cal fer mésfilosofia marxista, mes filosofiacontra la manca de comprensiói molta més filosofia de transfor-mació. Una cosa així com la delsindignats però comprometent-seamb més caràcter. La moral valenciana duta a l’extrem delmesinfotisme no suportarà ladura realitat de la tornada.La certesa ens la donarà eltemps. Perquè en 32 anys de de-mocràcia valenciana només hempretés arribar a l’extrem ideolò-gic que tenen altres regions opaïsos, o altres viatges passats.I així ens va sempre de viatgeen un país de somnis. La vida oés tan senzilla com ximple o ésendimoniadament complicada.Mentrestant seguirem viatjantfins i tot en la quotidiana rutina.A la Ribera, qui trobarà a faltarl’antigor si res va ser modern i totfou una burda còpia d’un passatarcaic o d’una moda passada icoenta vinguda del cap i casal?Algú digué: Doneu-me un puntde suport i moure el món. Aracom ara diuen: Doneu-me unpunt Travel i viatjaré més a gust.

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->