Unitat 1: Quants som? On vivim ? Qu? - Conixer les fonts a travs de les quals estudiem la poblaci.

Assabentar-se de levoluci que ha patit la demografia els ltims dos segles. Ubicar la poblaci en un mapa del mn i justificar els motius de la distribuci. Identificar els problemes derivats dun excs de poblaci. Entendre els factors que intervenen en la natalitat i la mortalitat. Elaborar i interpretar pirmides de poblaci.

Comprendre les causes i les conseqncies dels principals moviments migratoris.

Com?
Elaboraci dapunts propis Cerca de dades mitjanant webs Clcul de la densitat de poblaci de diferents pasos Lectura de textos Comparaci de lestructura de poblaci de diferents pasos Resoluci dactivitats

Quan?
Aquesta unitat didctica la treballarem del 12 al 6 doctubre de manera individual. Savaluar en un 60 % els continguts del dossier i de la tasca final (un text amb preguntes). Lactitud i participaci a classe un 20% La presentaci del dossier amb puntualitat i correcci 20%

Quines competncies bsiques treballem?

-

Competncia matemtica amb el clcul de densitats de poblaci, taxa de natalitat i taxa de mortalitat.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual: amb la lectura de textos de caire cientfic. Tractament de la informaci i competncia digital. Amb lus de webs oficials destadstica. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Amb la recerca de dades sobre migraci i poblaci darreu del mn i del propi entorn. Competncia social i ciutadana. Amb lapropament a cultures diferents del nostre planeta.

Materials:
Ordinador Dossier prctic Dossier teric Webs destadstica Mapes

- Rbrica (graella):
Quan acabem la unitat heu de ser capaos de: Entendre els conceptes bsics que utilitza la demografia. Calcular la densitat de poblaci i la taxa de natalitat i mortalitat dun territori. Tamb heu de ser capaos d ubicar en un mapa els punts de major poblaci del mn i saber qu factors influeixen perqu les persones ens concentrem en un territori. Haureu de demostrar que sabeu llegir i elaborar les pirmides de poblaci. Explicar de manera clara i concisa el moviments migratoris.

Dossier teric UD1

1. Conceptes fonamentals de geografia a. Demografia: cincia que estudia la poblaci. b. Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un perode concret, normalment un any. c. Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un perode concret, normalment un any. d. Densitat de poblaci : nombre dhabitants per kilmetre e. Taxa de natalitat : (Nm. naixements any/poblaci total) x 1000 f. Taxa de mortalitat : (Nm. defuncions any/poblaci total) x 1000 g. Esperana de vida: Mitjana danys que es calcula que pot arribar viure un nounat en un lloc concret. h. Ecumene: conjunt de terres habitades de manera permanent. i. Anecumene: zones menys poblades o despoblades. j. Creixement natural o vegetatiu: diferncia entre natalitat i mortalitat. 2. Levoluci de la poblaci k. l. m. n. Actualment la poblaci mundial s de 6.500 milions dhabitants. Levoluci de la poblaci ha anat creixent, cada vegada som ms: Fins al segle XVII: Creixement lent. Natalitat i mortalitat elevades. A partir del segle XVIII : Acceleraci del creixement per la millora de lalimentaci (revoluci agrcola), la higiene i els avenos mdics. o. Segle XX: Augment espectacular = Explosi demogrfica. p. Actualment el ritme ha disminut. q. Grfic de levoluci de la poblaci mundial: (llibre, punt sobre levoluci de la poblaci mundial). 3. Factors que influeixen en la distribuci de la poblaci mundial. Factors fsics que afavoreixen la concentraci de gent: o o o o Llocs amb abundncia daigua. Zones amb climes temperats. Valls i planes. rees amb recursos energtics.

Factors fsics que dificulten la concentraci : o o Zones de clima molt calors o molt fred. Zones amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abundants (selves).

Factors humans que afavoreixen la concentraci: o o Les zones habitades des de temps antics. Les rees on es concentren les activitats econmiques.

4. Les zones ms densament poblades de la Terra. a. Hemisferi Nord (90% de la poblaci mundial). b. Zona climtica temperada (entre els 20 i 50 de latitud nord). c. Per continents, sia s el ms poblat (4.000 milions dhabitants.). d. Per regions, sia oriental i sia meridional (ms de la meitat de la poblaci mundial). e. Els dos pasos ms poblats del mn sn Xina i lndia (gaireb el 40% de la poblaci mundial). f. A cada pas, les rees urbanes solen estar ms poblades que les rurals.

5. Lexcs de poblaci: El creixement de poblaci planteja un dubte fonamental: hi ha prou recursos per alimentar tota la poblaci? El fet s que 800 milions de persones pateixen subalimentaci, principalment a frica i sia, en pasos amb un elevat ndex de poblaci per molt pobres. Alguns daquests pasos per compten amb importants recursos naturals. Daltra banda, els pasos desenvolupats tenen un problema diferent, la seva poblaci envelleix i la natalitat s molt baixa.

6. Creixement i estructura de la poblaci.

La composici per sexe: globalment hi ha ms dones que homes per neixen ms nens que nenes, aquesta diferncia s'equilibra progressivament fins que predomina la poblaci femenina. La composici per sexes pot variar a conseqncia dels moviments migratoris. La composici per edats: en demografia es distingeixen tres grans grups dedats (poblaci jove de 0 a 15 anys; poblaci adulta de 16 a 65 anys; poblaci vella de ms 65 anys). Aix es parla de pasos joves, adults i vells. Un pas amb ms dun 40 % de joves s un pas jove Un pas amb menys dun 20% de joves s un pas adult Una proporci de poblaci vella superior al 15% s un pas vell. Pirmides de poblaci: sn una representaci grfica de la distribuci per edats i sexes duna poblaci determinada en un any concret. Consten de dues meitats,

corresponen respectivament a la poblaci masculina i femenina. Leix vertical recull les diferents edats mentre que leix horitzontal assenyala la quantitat de poblaci inclosa en cadascun dels trams de 5 anys en xifres absolutes o relatives (%). Permet les comparacions internacionals i una fcil i rpida percepci de diversos fenmens demogrfics com l'envelliment de la poblaci, l'equilibri o desequilibri entre sexes, i fins i tot l'efecte demogrfic de catstrofes i guerres.

7. Algunes dades importants per entendre el mn:

- Actualment, la taxa mundial de creixement se situa al voltant del 12%, per dues realitats oposades: i. Pasos desenvolupats: creixement natural molt baix (0,3%). ii. Pasos subdesenvolupats: creixement natural alt (2%) o molt alt (3%). - La poblaci mundial est en una fase denvelliment. Tamb podem parlar de dues situacions diferents: iii. Pasos desenvolupats: Un 15% de la poblaci t 65 anys o ms. iv. Pasos subdesenvolupats: Noms el 5% de la poblaci s vella. Les poltiques de poblaci plantegen igualment diferncies: v.Pasos desenvolupats: Forta despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilaci, residncies per a la gent gran, etc. vi. Pasos subdesenvolupats: La poblaci creix per sobre de leconomia (atur, misria i manca daliments). Dos tipus de poltiques: vii. Pronatalistes: afavorir la natalitat amb la creaci descoles bressol, subsidis a famlies nombroses, permisos de paternitat i maternitat, etc. (Pasos desenvolupats). viii. Antinatalistes: controlar la taxa de natalitat amb campanyes de planificaci familiar o multes a famlies amb ms dun fill. (Pasos pobres). La poblaci espanyola. 44 milions dhabitants. Fort creixement fins la dcada de 1970 i descens del creixement natural des dels anys vuitanta del segle XX (avui no arriba al 0,2%). Causes: reducci de la natalitat i la fecunditat, ncrement de lesparana de vida. Resultat: la poblaci est envellida

Distribuci desigual: el 60% viu a Andalusia, Catalunya, C. de Madrid i C. Valenciana.

- La poblaci catalana.

Evoluci de la poblaci catalana s de 7,5 milions dhabitants. Creixement durant el segle XX (natalitat elevada, descens de la mortalitat i diferents allaus migratoris procedents de diferents parts de lEstat espanyol i lestranger). Mitjans dels setanta fins dcada 1990 : alentiment del creixement per la baixada de la natalitat. A partir de 1997 : recuperaci parcial de la natalitat grcies a la immigraci estrangera. La distribuci no s homognia:

ix. Zones ms poblades: al litoral, al voltant de les grans rees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicaci (sectors industrial i de serveis). x.Zones menys poblades: Catalunya interior i de muntanya (xode rural per les activitats econmiques tradicionals: agricultura, ramaderia i explotaci forestal). 8. La immigraci a Catalunya. a. Fenomen caracterstic de la demografia catalana durant tot el segle XX: i. Fins als anys seixanta: immigraci procedent daltres zones de lEstat espanyol (Mrcia, Andalusia, Extremadura). ii. Finals de segle XX: immigraci internacional (frica, Amrica Llatina i Europa de lest). 9. Nombre dimmigrants legals amb dades de 2005 a Catalunya: 603.636. 10. Procedncia i destinaci. a. Provncia amb ms immigrants: Barcelona amb 410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida. b. Procedncia del immigrants: i. Per continents: africans, llatinoamericans ii. Per pasos: marroquins (dels africans), equatorians (dels llatinoamericans). Entre els europeus, els romanesos.