TEMA 3: JAZZ, GOSPEL, SOUL I FUNK

Jazz (segle XX)

Característiques
» Síncopes
» Improvisació
» Sonoritat personal
Inicis  Estats Units. Resultat de cultura afroamericana i europea.
Work song  Cants d’esclaus mentre treballaven a Amèrica.
Gospel song  Cant religiós dels negres americans. Cconvertits al cristianisme, però cantaven a la seva
manera.
Blues  Cant de l’esclau que expressava la tristesa de la seva situació. Blue notes  3a, 5a, 7a
rebaixades un semitò.

Jazz a Nova Orleans

A partir dels 1865, aboleix l’esclavitud.
Alliberats adquireixen instruments de vent i els toquen amb tècniques pròpies.
Pròpies bandes i conjunts als locals de barris baixos.
Estil Nova Orleans  desenvolupa molt a Nova Orleans
Ragtime  composició per piano molt sincopada (encara no es parlava de jazz)
Scott Joplin: personatge important del ragtime.
Dixieland  versió blanca de l’estil de Nova Orleans.

Característiques de l’estil Nova Orleans:

» 6 a 9 músics.
» Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
» Secció melòdica: trompeta, clarinet i trombó.
» Improvisació col·lectiva.
o Trompeta: melodia principal
o Clarinet: improvisació aguda
o Trombó: improvisació greu
o Bateria: ritme marcat, temps forts.

La ruta del jazz

Els anys vint: CHICAGO
Blues clàssics.  Louis Amstrong
Jazz era el protagonista en els locals nocturns.
Es comença a anomenar JAZZ
Race records  discos per al públic negre
Difonen el jazz i el blues.
Edat d’or del jazz.
Estil Chicago.

Anys trenta: Nova York i l’era del swing

Migració de músics cap a Nova York.
Piano stride
Estil Riff  es basa en les frases curtes. Pregunta-resposta.
Swing  Estats Units sortit de la crisi.
Característiques del Swing:
» 12 a 16 músics.
» Secció rítmica: piano, guitarra, contrabaix i bateria.
» Secció melòdica: vent-metall, vent-fusta.
» Riff: frases curtes pregunta-resposta.
» Acompanyament de bateria.
» Improvisació perd importància.
Època de grans solistes.

Anys quaranta: be-bop

Segona Guerra Mundial: orquestres  grups reduïts
Característiques del Be-bop:
» Bateria guanya autonomia dins del conjunt.
» Improvisen a velocitat desconeguda.
1
» Interval de quinta.
» Estructura: tema principal - improvisacions sobre el tema - tema concloure la peça.

Jazz des dels anys ‘50

Cool jazz  tranquil, desapassionat, sense expansions emotives.
Third stream  aproximació a la música culta, oposada al jazz tradicional.
Hard bop  reacció contra aquests estils. Retorn del be-bop, encara més radical.
Free jazz  llibertat per improvisar. Lluita per la consecució dels drets civils.
Jazz modal  es basa en les escales modals. Pocs acords, però repetitius. Molt diferent del be-bop.
Jazz rock  incorporació d’elements musicals d’èxits del rock.
Jazz llatí  jazz + música del Carib.

Jazz a Catalunya
Música de ball. Jazz band (amb bateria)
Big band americanes van fer gires a Espanya.  autèntic jazz.
Dictadura franquista contra el jazz.
Ressorgir amb novetats: be-bop
Anys ’50. Aparició de locals (Jamboree). Tete Montoliu (cec, animat per el seu pare, molt reconegut, be-
bop)
Anys ’60. Crisis, però hi ha el naixement del Festival de Jazz de Barcelona. Desapareixen locals importants.

Altres estils de la música afroamericana

Gospel
Prové de les gospel songs.
Thomas Dorsey.
Va decidir dedicar-se a la cançó religiosa. Va incorporar blues i jazz. No van ser ben rebudes, després van
triomfar.
Actualment incorpora elements del funk i del rap.

Soul
Prové de cantants del gospel, que comencen a cantar temes profans.
Energia i expressivitat.
Difondre per l’activitat de companyies discogràfiques de persones negres.

Funk
Soul va rebre influència del rock.
James Brown.
Començar a crear cançons on melodia i harmonia tenien menys importància.
Groove  baix elèctric, bateria, guitarra elèctrica i teclats. Molt sincopats.
Anys ’70. L’edat d’or del funk.
Funk va donar origen a la música disco i hip-hop.